Castell de Santa Bàrbera - Historial de revisions

Lluísm en 17:30 14 nov 2025

2025-11-14T17:30:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:30 14 nov 2025
Llínea 27:		Llínea 27:

	En l'actualitat, algunes zones del castell estan sent restaurades.		En l'actualitat, algunes zones del castell estan sent restaurades.

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos Catàlec General del Patrimoni Cultural Valencià]		* [https://ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos Catàlec General del Patrimoni Cultural Valencià]

Reval en 10:48 10 jul 2023

2023-07-10T10:48:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:48 10 jul 2023
Llínea 27:		Llínea 27:

	En l'actualitat, algunes zones del castell estan sent restaurades.		En l'actualitat, algunes zones del castell estan sent restaurades.

			== Referències ==
			* [https://ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos Catàlec General del Patrimoni Cultural Valencià]
			* [http://www.loscamposdeconcentraciondefranco.es/campos/174 Carlos Hernández de Miguel. «Campo de concentración de Alicante»]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
Llínea 32:		Llínea 36:
	* [http://es.youtube.Com/watch?v=1GF4-W6k3bE Vídeo sobre el Castell de Santa Bàrbera]		* [http://es.youtube.Com/watch?v=1GF4-W6k3bE Vídeo sobre el Castell de Santa Bàrbera]
	* [http://www.alicante-ayto.es/redir.php?apartado=cultura&pagina=museos-santabarbara.html&titulo=Castillo%20de%20Santa%20B%E1rbara%20-%20Patronato%20Municipal%20de%20Cultura%20/%20Ayuntamiento%20de%20Alicante Informació del castell per l'Ajuntament d'Alacant]		* [http://www.alicante-ayto.es/redir.php?apartado=cultura&pagina=museos-santabarbara.html&titulo=Castillo%20de%20Santa%20B%E1rbara%20-%20Patronato%20Municipal%20de%20Cultura%20/%20Ayuntamiento%20de%20Alicante Informació del castell per l'Ajuntament d'Alacant]

	~~== Referències ==~~
	* [https://ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos Catàlec General del Patrimoni Cultural Valencià]
	* [http://www.loscamposdeconcentraciondefranco.es/campos/174 Carlos Hernández de Miguel. «Campo de concentración de Alicante»]

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]

Reval: /* Enllaços externs */

2023-07-10T10:48:39Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 10:48 10 jul 2023
Llínea 29:		Llínea 29:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.cult.gva.es/dgpa/Inmuebles/Detalles.asp?IdInmueble=320 Catàlec del Patrimoni Cultural Valencià]
	* [http://video.google.És/videoplay?docid=-2136224048129738769&q=dicumental+castillo+santa&total=4&start=0&num=10&so=0&type=search&plindex=1 Reportage Vídeo Documental sobre el Castell de Santa Bàrbera]		* [http://video.google.És/videoplay?docid=-2136224048129738769&q=dicumental+castillo+santa&total=4&start=0&num=10&so=0&type=search&plindex=1 Reportage Vídeo Documental sobre el Castell de Santa Bàrbera]
	* [http://es.youtube.Com/watch?v=1GF4-W6k3bE Vídeo sobre el Castell de Santa Bàrbera]		* [http://es.youtube.Com/watch?v=1GF4-W6k3bE Vídeo sobre el Castell de Santa Bàrbera]

Reval en 10:48 10 jul 2023

2023-07-10T10:48:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:48 10 jul 2023
Llínea 33:		Llínea 33:
	* [http://es.youtube.Com/watch?v=1GF4-W6k3bE Vídeo sobre el Castell de Santa Bàrbera]		* [http://es.youtube.Com/watch?v=1GF4-W6k3bE Vídeo sobre el Castell de Santa Bàrbera]
	* [http://www.alicante-ayto.es/redir.php?apartado=cultura&pagina=museos-santabarbara.html&titulo=Castillo%20de%20Santa%20B%E1rbara%20-%20Patronato%20Municipal%20de%20Cultura%20/%20Ayuntamiento%20de%20Alicante Informació del castell per l'Ajuntament d'Alacant]		* [http://www.alicante-ayto.es/redir.php?apartado=cultura&pagina=museos-santabarbara.html&titulo=Castillo%20de%20Santa%20B%E1rbara%20-%20Patronato%20Municipal%20de%20Cultura%20/%20Ayuntamiento%20de%20Alicante Informació del castell per l'Ajuntament d'Alacant]

			== Referències ==
			* [https://ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos Catàlec General del Patrimoni Cultural Valencià]
			* [http://www.loscamposdeconcentraciondefranco.es/campos/174 Carlos Hernández de Miguel. «Campo de concentración de Alicante»]

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:40:44Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:40 24 maig 2021
Llínea 8:		Llínea 8:
	En les seues rostàries s'han trobat restes arqueològiques de l'[[Edat del Bronze]], [[Ibers\|ibèrics]] i de l'[[época romana]], si be l'orige de l'actual fortalea cal buscar-ho a finals del [[sigle IX]] quan la dominació musulmana.		En les seues rostàries s'han trobat restes arqueològiques de l'[[Edat del Bronze]], [[Ibers\|ibèrics]] i de l'[[época romana]], si be l'orige de l'actual fortalea cal buscar-ho a finals del [[sigle IX]] quan la dominació musulmana.

	Adquirix este castell el nom de Santa Bàrbera perqué el dia de la seua festivitat, [[4 de decembre]] de [[1248]], la varen prendre els àraps l'infant Anfós de Castella, futur rei [[Alfons X el Sabi]]. ~~Després~~ d'una dura resistència per part del seu alcait Nicolás Pérez, en l'any [[1296]] [[Jaume II]] es possessiona de tot el recint per a la [[corona d'Aragó]] i ordena la seua remodelació. Quasi un sigle despuix, [[Pere IV el Cerimoniós]] mana que siga rectificat el recint i el rei [[Carles I d'Espanya\|Carles I]] ordenarà la seua fortificació al començament del [[sigle XVI]].		Adquirix este castell el nom de Santa Bàrbera perqué el dia de la seua festivitat, [[4 de decembre]] de [[1248]], la varen prendre els àraps l'infant Anfós de Castella, futur rei [[Alfons X el Sabi]]. Despuix d'una dura resistència per part del seu alcait Nicolás Pérez, en l'any [[1296]] [[Jaume II]] es possessiona de tot el recint per a la [[corona d'Aragó]] i ordena la seua remodelació. Quasi un sigle despuix, [[Pere IV el Cerimoniós]] mana que siga rectificat el recint i el rei [[Carles I d'Espanya\|Carles I]] ordenarà la seua fortificació al començament del [[sigle XVI]].

	Fins al regnat de [[Felip II d'Espanya\|Felip II]] no es produïx la gran reforma del castell, en el nomenament d'alcalde del castell de [[Juan Coloma i Cardona]], que promou la construcció de les dependències que majoritàriament hui contemplem. Varen durar les obres des de l'any [[1562]] a l'any [[1580]], segons proyectes de [[Joan Batiste Antonelli]] i [[Giacomo Palearo]] "El Fratín". Els bombardejos que va patir [[Alacant (ciutat)\|Alicante]] en [[1691]] per l'esquadra francesa i les accions bèliques dutes a terme contra el castell durant el periodo [[1706]]-[[1709]], quan la [[guerra de Successió]], que va estar en poder dels anglesos, varen afectar greument tot el recint que va patir l'última acció militar en [[1873]] quan la fragata blindada "[[Frégate blindada Numancia\|Numancia]]", en mans de rebels cantonalistes de [[Cartagena (Espanya)\|Cartagena]], va llançar els seus proyectils sobre la població i el seu castell, que seria desartillat vint anys despuix.		Fins al regnat de [[Felip II d'Espanya\|Felip II]] no es produïx la gran reforma del castell, en el nomenament d'alcalde del castell de [[Juan Coloma i Cardona]], que promou la construcció de les dependències que majoritàriament hui contemplem. Varen durar les obres des de l'any [[1562]] a l'any [[1580]], segons proyectes de [[Joan Batiste Antonelli]] i [[Giacomo Palearo]] "El Fratín". Els bombardejos que va patir [[Alacant (ciutat)\|Alicante]] en [[1691]] per l'esquadra francesa i les accions bèliques dutes a terme contra el castell durant el periodo [[1706]]-[[1709]], quan la [[guerra de Successió]], que va estar en poder dels anglesos, varen afectar greument tot el recint que va patir l'última acció militar en [[1873]] quan la fragata blindada "[[Frégate blindada Numancia\|Numancia]]", en mans de rebels cantonalistes de [[Cartagena (Espanya)\|Cartagena]], va llançar els seus proyectils sobre la població i el seu castell, que seria desartillat vint anys despuix.

Jose2 en 21:29 20 maig 2021

2021-05-20T21:29:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:29 20 maig 2021
Llínea 19:		Llínea 19:

	== Recints del castell ==		== Recints del castell ==
	[[~~Image~~: ~~SantaBarbara2~~.~~jpg~~\|thumb\|right\|300px\|El ~~Benacantil i el [[~~Castell de Santa Bàrbera~~]].~~]]		[[File:Alicante - Castillo de Santa Bárbara 22.11.2010 20.JPG\|thumb\|right\|300px\|El Castell de Santa Bàrbera]]
	Es dividix este castell en tres recints ben diferenciats:		Es dividix este castell en tres recints ben diferenciats:

Jose2 en 21:26 20 maig 2021

2021-05-20T21:26:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:26 20 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Castell~~ de Santa ~~Barbera~~.jpg\|thumb\|350px\|right\|Vista nocturna del castell des de la Serra Grosa]]		[[File:Castillo de Santa Barbara.jpg\|thumb\|350px\|right\|Vista nocturna del castell des de la Serra Grosa]]

	El '''castell de Santa Bàrbera''' es troba ubicat en el centre de la ciutat d'[[Alacant]]; sobre la montanya [[Benacantil]], mola rocosa de 166 m. D'altitut tocant al [[Mar Mediterràneu\|mar]], lo que li conferia un enorme valor estratègic ya que des de la mateixa es divisa tota la [[baïa d'Alacant]] i els seus voltants terrestres. L'image de la montanya des de la plaja sembla una cara, per lo que rep el nom de "la cara del moro" i és un icon de la ciutat d'Alacant.		El '''castell de Santa Bàrbera''' es troba ubicat en el centre de la ciutat d'[[Alacant]]; sobre la montanya [[Benacantil]], mola rocosa de 166 m. D'altitut tocant al [[Mar Mediterràneu\|mar]], lo que li conferia un enorme valor estratègic ya que des de la mateixa es divisa tota la [[baïa d'Alacant]] i els seus voltants terrestres. L'image de la montanya des de la plaja sembla una cara, per lo que rep el nom de "la cara del moro" i és un icon de la ciutat d'Alacant.

Jose2: Text reemplaça - ' Alfons ' a ' Anfós '

2020-06-26T11:36:20Z

Text reemplaça - ' Alfons ' a ' Anfós '

← Revisió anterior		Revisió de 11:36 26 jun 2020
Llínea 8:		Llínea 8:
	En les seues rostàries s'han trobat restes arqueològiques de l'[[Edat del Bronze]], [[Ibers\|ibèrics]] i de l'[[época romana]], si be l'orige de l'actual fortalea cal buscar-ho a finals del [[sigle IX]] quan la dominació musulmana.		En les seues rostàries s'han trobat restes arqueològiques de l'[[Edat del Bronze]], [[Ibers\|ibèrics]] i de l'[[época romana]], si be l'orige de l'actual fortalea cal buscar-ho a finals del [[sigle IX]] quan la dominació musulmana.

	Adquirix este castell el nom de Santa Bàrbera perqué el dia de la seua festivitat, [[4 de decembre]] de [[1248]], la varen prendre els àraps l'infant ~~Alfons~~ de Castella, futur rei [[Alfons X el Sabi]]. Després d'una dura resistència per part del seu alcait Nicolás Pérez, en l'any [[1296]] [[Jaume II]] es possessiona de tot el recint per a la [[corona d'Aragó]] i ordena la seua remodelació. Quasi un sigle despuix, [[Pere IV el Cerimoniós]] mana que siga rectificat el recint i el rei [[Carles I d'Espanya\|Carles I]] ordenarà la seua fortificació al començament del [[sigle XVI]].		Adquirix este castell el nom de Santa Bàrbera perqué el dia de la seua festivitat, [[4 de decembre]] de [[1248]], la varen prendre els àraps l'infant Anfós de Castella, futur rei [[Alfons X el Sabi]]. Després d'una dura resistència per part del seu alcait Nicolás Pérez, en l'any [[1296]] [[Jaume II]] es possessiona de tot el recint per a la [[corona d'Aragó]] i ordena la seua remodelació. Quasi un sigle despuix, [[Pere IV el Cerimoniós]] mana que siga rectificat el recint i el rei [[Carles I d'Espanya\|Carles I]] ordenarà la seua fortificació al començament del [[sigle XVI]].

	Fins al regnat de [[Felip II d'Espanya\|Felip II]] no es produïx la gran reforma del castell, en el nomenament d'alcalde del castell de [[Juan Coloma i Cardona]], que promou la construcció de les dependències que majoritàriament hui contemplem. Varen durar les obres des de l'any [[1562]] a l'any [[1580]], segons proyectes de [[Joan Batiste Antonelli]] i [[Giacomo Palearo]] "El Fratín". Els bombardejos que va patir [[Alacant (ciutat)\|Alicante]] en [[1691]] per l'esquadra francesa i les accions bèliques dutes a terme contra el castell durant el periodo [[1706]]-[[1709]], quan la [[guerra de Successió]], que va estar en poder dels anglesos, varen afectar greument tot el recint que va patir l'última acció militar en [[1873]] quan la fragata blindada "[[Frégate blindada Numancia\|Numancia]]", en mans de rebels cantonalistes de [[Cartagena (Espanya)\|Cartagena]], va llançar els seus proyectils sobre la població i el seu castell, que seria desartillat vint anys despuix.		Fins al regnat de [[Felip II d'Espanya\|Felip II]] no es produïx la gran reforma del castell, en el nomenament d'alcalde del castell de [[Juan Coloma i Cardona]], que promou la construcció de les dependències que majoritàriament hui contemplem. Varen durar les obres des de l'any [[1562]] a l'any [[1580]], segons proyectes de [[Joan Batiste Antonelli]] i [[Giacomo Palearo]] "El Fratín". Els bombardejos que va patir [[Alacant (ciutat)\|Alicante]] en [[1691]] per l'esquadra francesa i les accions bèliques dutes a terme contra el castell durant el periodo [[1706]]-[[1709]], quan la [[guerra de Successió]], que va estar en poder dels anglesos, varen afectar greument tot el recint que va patir l'última acció militar en [[1873]] quan la fragata blindada "[[Frégate blindada Numancia\|Numancia]]", en mans de rebels cantonalistes de [[Cartagena (Espanya)\|Cartagena]], va llançar els seus proyectils sobre la població i el seu castell, que seria desartillat vint anys despuix.

Jose2 en 14:49 15 oct 2019

2019-10-15T14:49:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:49 15 oct 2019
Llínea 40:		Llínea 40:
	[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]		[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
			[[Categoria:Bens d'Interés Cultural]]
			[[Categoria:Bens d'interés cultural de la província d'Alacant]]

Jose2: /* Recints del castell */

2019-01-28T15:18:57Z

Recints del castell

← Revisió anterior		Revisió de 15:18 28 gin 2019
Llínea 22:		Llínea 22:
	Es dividix este castell en tres recints ben diferenciats:		Es dividix este castell en tres recints ben diferenciats:

	El primer d'ells és el més alt, se li coneix per "La torreta", al trobar-se en ell la vella [[Torre de l'Homenage]], i té els vestigis més antics de tota la [[fortalea]], uns basaments dels sigles [[sigle XI\|XI]] al [[sigle XIII\|XIII]]. En este recint contemplem, entre atres, el nomenat Baluart dels Anglesos, aixina com atres dependències: parc d'Ingeniers, Sala Noble, que fora hospital, Casa del governador, etc. L'esplanada més elevada és coneguda per "Mascle del Castell" i allí va estar l'antiga alcassaba. El recint intermig correspon a les dependències més importants concloses en [[1580]]: Saló [[Felip II]], antic Cos de la Tropa enfront de l'ampli Pati d'Armes a les esquenes de les quals es troben les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbera, Cos de Guàrdia, Baluart de la Reina, etc.		El primer d'ells és el més alt, se li coneix per "La torreta", al trobar-se en ell la vella [[Torre de l'Homenage]], i té els vestigis més antics de tota la [[fortalea]], uns basaments dels sigles [[sigle XI\|XI]] al [[sigle XIII\|XIII]]. En este recint contemplem, entre atres, el nomenat Baluart dels Anglesos, aixina com atres dependències: parc d'Ingeniers, Sala Noble, que fora hospital, Casa del governador, etc. L'esplanada més elevada és coneguda per "Mascle del Castell" i allí va estar l'antiga alcassaba. El recint intermig correspon a les dependències més importants concloses en l'any [[1580]]: Saló [[Felip II]], antic Cos de la Tropa enfront de l'ampli Pati d'Armes a les esquenes de les quals es troben les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbera, Cos de Guàrdia, Baluart de la Reina, etc.

	Del [[sigle XVIII]] data el recint inferior a on trobem el Revellí del Bon Repós, que fa actualment les funcions d'aparcament i en el que s'ubica el monument a l'ilustre militar alacantí Félix Berenguer de Marquina que fora capità general de [[Filipines]] i virrei de [[Nou Mèxic]]. El gran escut de marbre blanc (s. XVIII) que hi ha sobre la porta d'accés al segon recint es trobava en el [[Real Consolat del Mar]], edifici destruït per una explosió.		Del [[sigle XVIII]] data el recint inferior a on trobem el Revellí del Bon Repós, que fa actualment les funcions d'aparcament i en el que s'ubica el monument a l'ilustre militar alacantí Félix Berenguer de Marquina que fora capità general de [[Filipines]] i virrei de [[Nou Mèxic]]. El gran escut de marbre blanc (s. XVIII) que hi ha sobre la porta d'accés al segon recint es trobava en el [[Real Consolat del Mar]], edifici destruït per una explosió.

← Revisió anterior		Revisió de 19:40 24 maig 2021
Llínea 8:		Llínea 8:
	En les seues rostàries s'han trobat restes arqueològiques de l'[[Edat del Bronze]], [[Ibers\|ibèrics]] i de l'[[época romana]], si be l'orige de l'actual fortalea cal buscar-ho a finals del [[sigle IX]] quan la dominació musulmana.		En les seues rostàries s'han trobat restes arqueològiques de l'[[Edat del Bronze]], [[Ibers\|ibèrics]] i de l'[[época romana]], si be l'orige de l'actual fortalea cal buscar-ho a finals del [[sigle IX]] quan la dominació musulmana.

	Adquirix este castell el nom de Santa Bàrbera perqué el dia de la seua festivitat, [[4 de decembre]] de [[1248]], la varen prendre els àraps l'infant Anfós de Castella, futur rei [[Alfons X el Sabi]]. ~~Després~~ d'una dura resistència per part del seu alcait Nicolás Pérez, en l'any [[1296]] [[Jaume II]] es possessiona de tot el recint per a la [[corona d'Aragó]] i ordena la seua remodelació. Quasi un sigle despuix, [[Pere IV el Cerimoniós]] mana que siga rectificat el recint i el rei [[Carles I d'Espanya\|Carles I]] ordenarà la seua fortificació al començament del [[sigle XVI]].		Adquirix este castell el nom de Santa Bàrbera perqué el dia de la seua festivitat, [[4 de decembre]] de [[1248]], la varen prendre els àraps l'infant Anfós de Castella, futur rei [[Alfons X el Sabi]]. Despuix d'una dura resistència per part del seu alcait Nicolás Pérez, en l'any [[1296]] [[Jaume II]] es possessiona de tot el recint per a la [[corona d'Aragó]] i ordena la seua remodelació. Quasi un sigle despuix, [[Pere IV el Cerimoniós]] mana que siga rectificat el recint i el rei [[Carles I d'Espanya\|Carles I]] ordenarà la seua fortificació al començament del [[sigle XVI]].

	Fins al regnat de [[Felip II d'Espanya\|Felip II]] no es produïx la gran reforma del castell, en el nomenament d'alcalde del castell de [[Juan Coloma i Cardona]], que promou la construcció de les dependències que majoritàriament hui contemplem. Varen durar les obres des de l'any [[1562]] a l'any [[1580]], segons proyectes de [[Joan Batiste Antonelli]] i [[Giacomo Palearo]] "El Fratín". Els bombardejos que va patir [[Alacant (ciutat)\|Alicante]] en [[1691]] per l'esquadra francesa i les accions bèliques dutes a terme contra el castell durant el periodo [[1706]]-[[1709]], quan la [[guerra de Successió]], que va estar en poder dels anglesos, varen afectar greument tot el recint que va patir l'última acció militar en [[1873]] quan la fragata blindada "[[Frégate blindada Numancia\|Numancia]]", en mans de rebels cantonalistes de [[Cartagena (Espanya)\|Cartagena]], va llançar els seus proyectils sobre la població i el seu castell, que seria desartillat vint anys despuix.		Fins al regnat de [[Felip II d'Espanya\|Felip II]] no es produïx la gran reforma del castell, en el nomenament d'alcalde del castell de [[Juan Coloma i Cardona]], que promou la construcció de les dependències que majoritàriament hui contemplem. Varen durar les obres des de l'any [[1562]] a l'any [[1580]], segons proyectes de [[Joan Batiste Antonelli]] i [[Giacomo Palearo]] "El Fratín". Els bombardejos que va patir [[Alacant (ciutat)\|Alicante]] en [[1691]] per l'esquadra francesa i les accions bèliques dutes a terme contra el castell durant el periodo [[1706]]-[[1709]], quan la [[guerra de Successió]], que va estar en poder dels anglesos, varen afectar greument tot el recint que va patir l'última acció militar en [[1873]] quan la fragata blindada "[[Frégate blindada Numancia\|Numancia]]", en mans de rebels cantonalistes de [[Cartagena (Espanya)\|Cartagena]], va llançar els seus proyectils sobre la població i el seu castell, que seria desartillat vint anys despuix.

← Revisió anterior		Revisió de 11:36 26 jun 2020
Llínea 8:		Llínea 8:
	En les seues rostàries s'han trobat restes arqueològiques de l'[[Edat del Bronze]], [[Ibers\|ibèrics]] i de l'[[época romana]], si be l'orige de l'actual fortalea cal buscar-ho a finals del [[sigle IX]] quan la dominació musulmana.		En les seues rostàries s'han trobat restes arqueològiques de l'[[Edat del Bronze]], [[Ibers\|ibèrics]] i de l'[[época romana]], si be l'orige de l'actual fortalea cal buscar-ho a finals del [[sigle IX]] quan la dominació musulmana.

	Adquirix este castell el nom de Santa Bàrbera perqué el dia de la seua festivitat, [[4 de decembre]] de [[1248]], la varen prendre els àraps l'infant ~~Alfons~~ de Castella, futur rei [[Alfons X el Sabi]]. Després d'una dura resistència per part del seu alcait Nicolás Pérez, en l'any [[1296]] [[Jaume II]] es possessiona de tot el recint per a la [[corona d'Aragó]] i ordena la seua remodelació. Quasi un sigle despuix, [[Pere IV el Cerimoniós]] mana que siga rectificat el recint i el rei [[Carles I d'Espanya\|Carles I]] ordenarà la seua fortificació al començament del [[sigle XVI]].		Adquirix este castell el nom de Santa Bàrbera perqué el dia de la seua festivitat, [[4 de decembre]] de [[1248]], la varen prendre els àraps l'infant Anfós de Castella, futur rei [[Alfons X el Sabi]]. Després d'una dura resistència per part del seu alcait Nicolás Pérez, en l'any [[1296]] [[Jaume II]] es possessiona de tot el recint per a la [[corona d'Aragó]] i ordena la seua remodelació. Quasi un sigle despuix, [[Pere IV el Cerimoniós]] mana que siga rectificat el recint i el rei [[Carles I d'Espanya\|Carles I]] ordenarà la seua fortificació al començament del [[sigle XVI]].

	Fins al regnat de [[Felip II d'Espanya\|Felip II]] no es produïx la gran reforma del castell, en el nomenament d'alcalde del castell de [[Juan Coloma i Cardona]], que promou la construcció de les dependències que majoritàriament hui contemplem. Varen durar les obres des de l'any [[1562]] a l'any [[1580]], segons proyectes de [[Joan Batiste Antonelli]] i [[Giacomo Palearo]] "El Fratín". Els bombardejos que va patir [[Alacant (ciutat)\|Alicante]] en [[1691]] per l'esquadra francesa i les accions bèliques dutes a terme contra el castell durant el periodo [[1706]]-[[1709]], quan la [[guerra de Successió]], que va estar en poder dels anglesos, varen afectar greument tot el recint que va patir l'última acció militar en [[1873]] quan la fragata blindada "[[Frégate blindada Numancia\|Numancia]]", en mans de rebels cantonalistes de [[Cartagena (Espanya)\|Cartagena]], va llançar els seus proyectils sobre la població i el seu castell, que seria desartillat vint anys despuix.		Fins al regnat de [[Felip II d'Espanya\|Felip II]] no es produïx la gran reforma del castell, en el nomenament d'alcalde del castell de [[Juan Coloma i Cardona]], que promou la construcció de les dependències que majoritàriament hui contemplem. Varen durar les obres des de l'any [[1562]] a l'any [[1580]], segons proyectes de [[Joan Batiste Antonelli]] i [[Giacomo Palearo]] "El Fratín". Els bombardejos que va patir [[Alacant (ciutat)\|Alicante]] en [[1691]] per l'esquadra francesa i les accions bèliques dutes a terme contra el castell durant el periodo [[1706]]-[[1709]], quan la [[guerra de Successió]], que va estar en poder dels anglesos, varen afectar greument tot el recint que va patir l'última acció militar en [[1873]] quan la fragata blindada "[[Frégate blindada Numancia\|Numancia]]", en mans de rebels cantonalistes de [[Cartagena (Espanya)\|Cartagena]], va llançar els seus proyectils sobre la població i el seu castell, que seria desartillat vint anys despuix.