Catedral de Granada - Historial de revisions

Jose2 en 17:25 21 maig 2020

2020-05-21T17:25:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:25 21 maig 2020
Llínea 7:		Llínea 7:
	En el regnat de [[Carlos I d'Espanya]] es portaran a terme numeroses construccions en la ciutat de Granada, donada l'intenció del monarca en convertir a la urbs en el model de ciutat del [[sigle XVI]]. Aixina la construcció de la catedral de Granada serà coetànea a les del [[Palau de Carlos V\|palau cristià de l'Alhambra]], la [[Universitat de Granada\|Universitat]] i la [[cancelleria]].		En el regnat de [[Carlos I d'Espanya]] es portaran a terme numeroses construccions en la ciutat de Granada, donada l'intenció del monarca en convertir a la urbs en el model de ciutat del [[sigle XVI]]. Aixina la construcció de la catedral de Granada serà coetànea a les del [[Palau de Carlos V\|palau cristià de l'Alhambra]], la [[Universitat de Granada\|Universitat]] i la [[cancelleria]].

	El primer proyecte va ser encomanat en [[1506]] a [[Enrique Egas]] que va concebre un temple d'estil [[Art gòtic\|gòtic]], prenent com a model la [[Catedral de Toledo]]. Les obres varen començar, baix la direcció del propi Egas, en la colocació solemne de la primera pedra el [[25 de març]] de [[1523]]. No obstant, va ser [[Diego de Siloé]] qui, en [[1529]], es va encarregar de les obres, que es conclouran en [[1563]], presentant un nou proyecte molt més ambiciós. L'autor va traçar les llínees renaixentistes de tot l'edifici sobre els fonaments [[Arquitectura gòtica\|gòtics]], en [[girola]] i cinc [[nau (arquitectura)\|naus]] en lloc de les tres habituals, combinant en la seua estructura elements d'atres órdens arquitectònics.		El primer proyecte va ser encomanat en l'any [[1506]] a [[Enrique Egas]] que va concebre un temple d'estil [[Art gòtic\|gòtic]], prenent com a model la [[Catedral de Toledo]]. Les obres varen començar, baix la direcció del propi Egas, en la colocació solemne de la primera pedra el [[25 de març]] de [[1523]]. No obstant, va ser [[Diego de Siloé]] qui, en l'any [[1529]], es va encarregar de les obres, que es conclouran en [[1563]], presentant un nou proyecte molt més ambiciós. L'autor va traçar les llínees renaixentistes de tot l'edifici sobre els fonaments [[Arquitectura gòtica\|gòtics]], en [[girola]] i cinc [[nau (arquitectura)\|naus]] en lloc de les tres habituals, combinant en la seua estructura elements d'atres órdens arquitectònics.

	En l'arribada de la política centralista de [[Felipe II d'Espanya\|Felipe II]] i, especialment, en la [[expulsió dels morisco]]s de [[1609]], la regió va perdre gran part de la seua força econòmica i va quedar relegada front a atres centres locals. No obstant, sí es va continuar desenrollant proyectes artístics d'importància. És el cas de la reforma de la frontera principal mampresa per [[Alonso Cano]] en [[1664]], en la que es varen introduir elements barrocs.		En l'arribada de la política centralista de [[Felipe II d'Espanya\|Felipe II]] i, especialment, en la [[expulsió dels morisco]]s de l'any [[1609]], la regió va perdre gran part de la seua força econòmica i va quedar relegada front a atres centres locals. No obstant, sí es va continuar desenrollant proyectes artístics d'importància. És el cas de la reforma de la frontera principal mampresa per [[Alonso Cano]] en [[1664]], en la que es varen introduir elements barrocs.

	La magnificencia del proyecte haguera segut encara major si s'hagueren erigit les dos grans torres d'huitanta-un metros d'altura previstes en els plans. El proyecte no va ser terminat per diversos problemes, entre ells la mort de [[Alonso Cano]] en [[1667]], i atres econòmics, per lo que finalment, en [[1684]], la Catedral va quedar en una torre, formada solament per tres cossos en lloc dels sis prevists i en un total d'cinquenta-set metros d'altura.		La magnificencia del proyecte haguera segut encara major si s'hagueren erigit les dos grans torres d'huitanta-un metros d'altura previstes en els plans. El proyecte no va ser terminat per diversos problemes, entre ells la mort de [[Alonso Cano]] en [[1667]], i atres econòmics, per lo que finalment, en [[1684]], la Catedral va quedar en una torre, formada solament per tres cossos en lloc dels sis prevists i en un total d'cinquenta-set metros d'altura.

	En [[1706]] [[Francisco d'Hurtado Esquerre]] i posteriorment el seu colaborador [[José Bada]] varen construir l'actual sagrari de la catedral. En ell, l'autor va trencar la seua tendència [[rococó]], respectant la sobrietat de llínees i l'estructura clàssica del restant del conjunt.		En l'any [[1706]] [[Francisco d'Hurtado Esquerre]] i posteriorment el seu colaborador [[José Bada]] varen construir l'actual sagrari de la catedral. En ell, l'autor va trencar la seua tendència [[rococó]], respectant la sobrietat de llínees i l'estructura clàssica del restant del conjunt.

	[[Categoria:Catedrals]]		[[Categoria:Catedrals]]

Jose2 en 17:24 11 set 2016

2016-09-11T17:24:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:24 11 set 2016
Llínea 15:		Llínea 15:
	En [[1706]] [[Francisco d'Hurtado Esquerre]] i posteriorment el seu colaborador [[José Bada]] varen construir l'actual sagrari de la catedral. En ell, l'autor va trencar la seua tendència [[rococó]], respectant la sobrietat de llínees i l'estructura clàssica del restant del conjunt.		En [[1706]] [[Francisco d'Hurtado Esquerre]] i posteriorment el seu colaborador [[José Bada]] varen construir l'actual sagrari de la catedral. En ell, l'autor va trencar la seua tendència [[rococó]], respectant la sobrietat de llínees i l'estructura clàssica del restant del conjunt.

			[[Categoria:Catedrals]]
	[[Categoria:Catedrals d'Espanya del sigle XVI\|Granada]]		[[Categoria:Catedrals d'Espanya del sigle XVI\|Granada]]
	[[Categoria:Catedrals renaixentistes d'Espanya\|Granada]]		[[Categoria:Catedrals renaixentistes d'Espanya\|Granada]]

Chabi en 15:45 11 set 2016

2016-09-11T15:45:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:45 11 set 2016
Llínea 14:		Llínea 14:

	En [[1706]] [[Francisco d'Hurtado Esquerre]] i posteriorment el seu colaborador [[José Bada]] varen construir l'actual sagrari de la catedral. En ell, l'autor va trencar la seua tendència [[rococó]], respectant la sobrietat de llínees i l'estructura clàssica del restant del conjunt.		En [[1706]] [[Francisco d'Hurtado Esquerre]] i posteriorment el seu colaborador [[José Bada]] varen construir l'actual sagrari de la catedral. En ell, l'autor va trencar la seua tendència [[rococó]], respectant la sobrietat de llínees i l'estructura clàssica del restant del conjunt.
	~~[[Archiu:Granada_cathedral_-_organ_2.jpg\|thumb\|Orgue del [[Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli\|costat de l'epístola]].]]~~

	[[Categoria:Catedrals d'Espanya del sigle XVI\|Granada]]		[[Categoria:Catedrals d'Espanya del sigle XVI\|Granada]]

Chabi en 15:45 11 set 2016

2016-09-11T15:45:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:45 11 set 2016
Llínea 7:		Llínea 7:
	En el regnat de [[Carlos I d'Espanya]] es portaran a terme numeroses construccions en la ciutat de Granada, donada l'intenció del monarca en convertir a la urbs en el model de ciutat del [[sigle XVI]]. Aixina la construcció de la catedral de Granada serà coetànea a les del [[Palau de Carlos V\|palau cristià de l'Alhambra]], la [[Universitat de Granada\|Universitat]] i la [[cancelleria]].		En el regnat de [[Carlos I d'Espanya]] es portaran a terme numeroses construccions en la ciutat de Granada, donada l'intenció del monarca en convertir a la urbs en el model de ciutat del [[sigle XVI]]. Aixina la construcció de la catedral de Granada serà coetànea a les del [[Palau de Carlos V\|palau cristià de l'Alhambra]], la [[Universitat de Granada\|Universitat]] i la [[cancelleria]].

	~~[[Archiu:Andalusia hl 20060811 006.jpg\|left\|thumb\|[[Columna (arquitectura)\|Columnes]] i [[volta]]s de la catedral de Granada.]]~~		El primer proyecte va ser encomanat en [[1506]] a [[Enrique Egas]] que va concebre un temple d'estil [[Art gòtic\|gòtic]], prenent com a model la [[Catedral de Toledo]]. Les obres varen començar, baix la direcció del propi Egas, en la colocació solemne de la primera pedra el [[25 de març]] de [[1523]]. No obstant, va ser [[Diego de Siloé]] qui, en [[1529]], es va encarregar de les obres, que es conclouran en [[1563]], presentant un nou proyecte molt més ambiciós. L'autor va traçar les llínees renaixentistes de tot l'edifici sobre els fonaments [[Arquitectura gòtica\|gòtics]], en [[girola]] i cinc [[nau (arquitectura)\|naus]] en lloc de les tres habituals, combinant en la seua estructura elements d'atres órdens arquitectònics.

	El primer proyecte va ser encomanat en [[1506]] a [[Enrique *Egas]] que va concebre un temple d'estil [[Art gòtic\|gòtic]], prenent com a model la [[Catedral de Toledo]]. Les obres varen començar, baix la direcció del propi Egas, en la colocació solemne de la primera pedra el [[25 de març]] de [[1523]]. No obstant, va ser [[Diego de Siloé]] qui, en [[1529]], es va encarregar de les obres, que es conclouran en [[1563]], presentant un nou proyecte molt més ambiciós. L'autor va traçar les llínees renaixentistes de tot l'edifici sobre els fonaments [[Arquitectura gòtica\|gòtics]], en [[girola]] i cinc [[nau (arquitectura)\|naus]] en lloc de les tres habituals, combinant en la seua estructura elements d'atres órdens arquitectònics.

	En l'arribada de la política centralista de [[Felipe II d'Espanya\|Felipe II]] i, especialment, en la [[expulsió dels morisco]]s de [[1609]], la regió va perdre gran part de la seua força econòmica i va quedar relegada front a atres centres locals. No obstant, sí es va continuar desenrollant proyectes artístics d'importància. És el cas de la reforma de la frontera principal mampresa per [[Alonso Cano]] en [[1664]], en la que es varen introduir elements barrocs.		En l'arribada de la política centralista de [[Felipe II d'Espanya\|Felipe II]] i, especialment, en la [[expulsió dels morisco]]s de [[1609]], la regió va perdre gran part de la seua força econòmica i va quedar relegada front a atres centres locals. No obstant, sí es va continuar desenrollant proyectes artístics d'importància. És el cas de la reforma de la frontera principal mampresa per [[Alonso Cano]] en [[1664]], en la que es varen introduir elements barrocs.
Llínea 15:		Llínea 13:
	La magnificencia del proyecte haguera segut encara major si s'hagueren erigit les dos grans torres d'huitanta-un metros d'altura previstes en els plans. El proyecte no va ser terminat per diversos problemes, entre ells la mort de [[Alonso Cano]] en [[1667]], i atres econòmics, per lo que finalment, en [[1684]], la Catedral va quedar en una torre, formada solament per tres cossos en lloc dels sis prevists i en un total d'cinquenta-set metros d'altura.		La magnificencia del proyecte haguera segut encara major si s'hagueren erigit les dos grans torres d'huitanta-un metros d'altura previstes en els plans. El proyecte no va ser terminat per diversos problemes, entre ells la mort de [[Alonso Cano]] en [[1667]], i atres econòmics, per lo que finalment, en [[1684]], la Catedral va quedar en una torre, formada solament per tres cossos en lloc dels sis prevists i en un total d'cinquenta-set metros d'altura.

	~~[[Archiu:Interior-de-la-catedrall-de-Granada.J.Laurent.siglo-XIX.jpg\|thumb\|Interior de la catedral de Granada ans que se suprimira el cor. Fotografia de [[J. Laurent]], ca. 1881.]]~~		En [[1706]] [[Francisco d'Hurtado Esquerre]] i posteriorment el seu colaborador [[José Bada]] varen construir l'actual sagrari de la catedral. En ell, l'autor va trencar la seua tendència [[rococó]], respectant la sobrietat de llínees i l'estructura clàssica del restant del conjunt.

	En [[1706]] [[Francisco d'Hurtado Esquerre]] i posteriorment el seu colaborador [[José *Bada]] varen construir l'actual sagrari de la catedral. En ell, l'autor va trencar la seua tendència [[rococó]], respectant la sobrietat de llínees i l'estructura clàssica del restant del conjunt.
	[[Archiu:Granada_cathedral_-_organ_2.jpg\|thumb\|Orgue del [[Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli\|costat de l'epístola]].]]		[[Archiu:Granada_cathedral_-_organ_2.jpg\|thumb\|Orgue del [[Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli\|costat de l'epístola]].]]

Chabi en 15:44 11 set 2016

2016-09-11T15:44:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:44 11 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Santa Iglésia Catedral Metropolitana de l'Encarnació de Granada''' és un temple [[catòlic]] de la ciutat [[Espanya\|espanyola]] de [[Granada]], sèu de la [[archidiòcesis de Granada\|archidiòcesis de la ciutat]]. El temple és una de les obres cims ~~del~~ [[Renaixença]] ~~espanyol~~.		[[Archiu:Granada - Cathedral Front.jpg\|397px\|right]]
			La '''Santa Iglésia Catedral Metropolitana de l'Encarnació de Granada''' és un temple [[catòlic]] de la ciutat [[Espanya\|espanyola]] de [[Granada]], sèu de la [[archidiòcesis de Granada\|archidiòcesis de la ciutat]]. El temple és una de les obres cims de la [[Renaixença]] espanyola.

	== Història ==		== Història ==
	Durant el [[renaixença]], el [[Regne de Granada (Corona de Castella)\|Regne de Granada]], de la mateixa manera que [[Galícia]], va conformar un centre artístic independent de l'estil predominant en el restant de la península, el [*herrerianisme]].		Durant el [[renaixença]], el [[Regne de Granada (Corona de Castella)\|Regne de Granada]], de la mateixa manera que [[Galícia]], va conformar un centre artístic independent de l'estil predominant en el restant de la península, el [[herrerianisme]].

	En el regnat de [[Carlos I d'Espanya]] es portaran a terme numeroses construccions en la ciutat de Granada, donada l'intenció del monarca en convertir a la urbs en el model de ciutat del [[sigle XVI]]. Aixina la construcció de la catedral de Granada serà coetànea a les del [[Palau de Carlos V\|palau cristià de l'Alhambra]], la [[Universitat de Granada\|Universitat]] i la [[cancelleria]].		En el regnat de [[Carlos I d'Espanya]] es portaran a terme numeroses construccions en la ciutat de Granada, donada l'intenció del monarca en convertir a la urbs en el model de ciutat del [[sigle XVI]]. Aixina la construcció de la catedral de Granada serà coetànea a les del [[Palau de Carlos V\|palau cristià de l'Alhambra]], la [[Universitat de Granada\|Universitat]] i la [[cancelleria]].

	[[Archiu:Andalusia hl 20060811 006.jpg\|thumb\|[[Columna (arquitectura)\|Columnes]] i [[volta]]s de la catedral de Granada.]]		[[Archiu:Andalusia hl 20060811 006.jpg\|left\|thumb\|[[Columna (arquitectura)\|Columnes]] i [[volta]]s de la catedral de Granada.]]

	El primer proyecte va ser encomanat en [[1506]] a [[Enrique *Egas]] que va concebre un temple d'estil [[Art gòtic\|gòtic]], prenent com a model la [[Catedral de Toledo]]. Les obres varen començar, baix la direcció del propi Egas, en la colocació solemne de la primera pedra el [[25 de març]] de [[1523]]. No obstant, va ser [[Diego de Siloé]] qui, en [[1529]], es va encarregar de les obres, que es conclouran en [[1563]], presentant un nou proyecte molt més ambiciós. L'autor va traçar les llínees renaixentistes de tot l'edifici sobre els fonaments [[Arquitectura gòtica\|gòtics]], en [[girola]] i cinc [[nau (arquitectura)\|naus]] en lloc de les tres habituals, combinant en la seua estructura elements d'atres órdens arquitectònics.		El primer proyecte va ser encomanat en [[1506]] a [[Enrique *Egas]] que va concebre un temple d'estil [[Art gòtic\|gòtic]], prenent com a model la [[Catedral de Toledo]]. Les obres varen començar, baix la direcció del propi Egas, en la colocació solemne de la primera pedra el [[25 de març]] de [[1523]]. No obstant, va ser [[Diego de Siloé]] qui, en [[1529]], es va encarregar de les obres, que es conclouran en [[1563]], presentant un nou proyecte molt més ambiciós. L'autor va traçar les llínees renaixentistes de tot l'edifici sobre els fonaments [[Arquitectura gòtica\|gòtics]], en [[girola]] i cinc [[nau (arquitectura)\|naus]] en lloc de les tres habituals, combinant en la seua estructura elements d'atres órdens arquitectònics.

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «La '''Santa Iglésia Catedral Metropolitana de l'Encarnació de Granada''' és un temple catòlic de la ciutat espanyola de Granada, sèu de...»

2016-09-11T15:43:03Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''Santa Iglésia Catedral Metropolitana de l'Encarnació de Granada''' és un temple catòlic de la ciutat espanyola de Granada, sèu de...»

Pàgina nova

La '''Santa Iglésia Catedral Metropolitana de l'Encarnació de Granada''' és un temple [[catòlic]] de la ciutat [[Espanya|espanyola]] de [[Granada]], sèu de la [[archidiòcesis de Granada|archidiòcesis de la ciutat]]. El temple és una de les obres cims del [[Renaixença]] espanyol.

== Història ==
Durant el [[renaixença]], el [[Regne de Granada (Corona de Castella)|Regne de Granada]], de la mateixa manera que [[Galícia]], va conformar un centre artístic independent de l'estil predominant en el restant de la península, el [*herrerianisme]].

En el regnat de [[Carlos I d'Espanya]] es portaran a terme numeroses construccions en la ciutat de Granada, donada l'intenció del monarca en convertir a la urbs en el model de ciutat del [[sigle XVI]]. Aixina la construcció de la catedral de Granada serà coetànea a les del [[Palau de Carlos V|palau cristià de l'Alhambra]], la [[Universitat de Granada|Universitat]] i la [[cancelleria]].

[[Archiu:Andalusia hl 20060811 006.jpg|thumb|[[Columna (arquitectura)|Columnes]] i [[volta]]s de la catedral de Granada.]]

El primer proyecte va ser encomanat en [[1506]] a [[Enrique *Egas]] que va concebre un temple d'estil [[Art gòtic|gòtic]], prenent com a model la [[Catedral de Toledo]]. Les obres varen començar, baix la direcció del propi Egas, en la colocació solemne de la primera pedra el [[25 de març]] de [[1523]]. No obstant, va ser [[Diego de Siloé]] qui, en [[1529]], es va encarregar de les obres, que es conclouran en [[1563]], presentant un nou proyecte molt més ambiciós. L'autor va traçar les llínees renaixentistes de tot l'edifici sobre els fonaments [[Arquitectura gòtica|gòtics]], en [[girola]] i cinc [[nau (arquitectura)|naus]] en lloc de les tres habituals, combinant en la seua estructura elements d'atres órdens arquitectònics.

En l'arribada de la política centralista de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] i, especialment, en la [[expulsió dels morisco]]s de [[1609]], la regió va perdre gran part de la seua força econòmica i va quedar relegada front a atres centres locals. No obstant, sí es va continuar desenrollant proyectes artístics d'importància. És el cas de la reforma de la frontera principal mampresa per [[Alonso Cano]] en [[1664]], en la que es varen introduir elements barrocs.

La magnificencia del proyecte haguera segut encara major si s'hagueren erigit les dos grans torres d'huitanta-un metros d'altura previstes en els plans. El proyecte no va ser terminat per diversos problemes, entre ells la mort de [[Alonso Cano]] en [[1667]], i atres econòmics, per lo que finalment, en [[1684]], la Catedral va quedar en una torre, formada solament per tres cossos en lloc dels sis prevists i en un total d'cinquenta-set metros d'altura.

[[Archiu:Interior-de-la-catedrall-de-Granada.J.Laurent.siglo-XIX.jpg|thumb|Interior de la catedral de Granada ans que se suprimira el cor. Fotografia de [[J. Laurent]], ca. 1881.]]

En [[1706]] [[Francisco d'Hurtado Esquerre]] i posteriorment el seu colaborador [[José *Bada]] varen construir l'actual sagrari de la catedral. En ell, l'autor va trencar la seua tendència [[rococó]], respectant la sobrietat de llínees i l'estructura clàssica del restant del conjunt.
[[Archiu:Granada_cathedral_-_organ_2.jpg|thumb|Orgue del [[Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli|costat de l'epístola]].]]

[[Categoria:Catedrals d'Espanya del sigle XVI|Granada]]
[[Categoria:Catedrals renaixentistes d'Espanya|Granada]]
[[Categoria:Catedrals d'Andalusia|Granada]]
[[Categoria:Arquitectura religiosa en la província de Granada]]
[[Categoria:Iglesias de Granada]]
[[Categoria:Monuments de Granada]]
[[Categoria:Iglesias d'Andalusia del sigle XVI]]
[[Categoria:Archidiòcesis de Granada]]
[[Categoria:Arquitectura de 1563]]
[[Categoria:Espanya en 1563]]