Catolicisme polític - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Prúsia' a 'Prússia'

2023-08-20T18:01:27Z

Text reemplaça - 'Prúsia' a 'Prússia'

← Revisió anterior		Revisió de 18:01 20 ago 2023
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Història ==		== Història ==
	El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del [[sigle XIX]] de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en [[~~Prúsia~~]], i despuix en tota l'[[Alemanya]] unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el ''[[Kulturkampf]]''<ref>Martin Conway (1997). ''Catholic politics in Europe, 1918-1945''. Routledge. <small>ISBN 0-415-06401-5</small>, pp. 8-10</ref>.		El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del [[sigle XIX]] de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en [[Prússia]], i despuix en tota l'[[Alemanya]] unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el ''[[Kulturkampf]]''<ref>Martin Conway (1997). ''Catholic politics in Europe, 1918-1945''. Routledge. <small>ISBN 0-415-06401-5</small>, pp. 8-10</ref>.

	Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[Àustria]]-[[Hongria]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, [[Eslovènia]] i [[Croàcia]]. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.		Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[Àustria]]-[[Hongria]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, [[Eslovènia]] i [[Croàcia]]. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.

Jose2: /* Història */

2022-07-22T09:26:43Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 09:26 22 jul 2022
Llínea 6:		Llínea 6:
	Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[Àustria]]-[[Hongria]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, [[Eslovènia]] i [[Croàcia]]. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.		Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[Àustria]]-[[Hongria]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, [[Eslovènia]] i [[Croàcia]]. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.

	Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de [[1891]] del [[Papa]] [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou ~~va impondre i~~ desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la ~~seu~~ encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en [[Europa]] i més tart en [[Amèrica del Nort]], varen escomençar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.		Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de l'any [[1891]] del [[Papa]] [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seua encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del [[sigle XIX]] de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en [[Europa]] i més tart en [[Amèrica del Nort]], varen escomençar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.

	== Referències ==		== Referències ==

Caro de Segeda en 09:04 22 jul 2022

2022-07-22T09:04:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:04 22 jul 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del [[sigle XIX]] de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en [[Prúsia]], i despuix en tota l'[[Alemanya]] unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el ''[[Kulturkampf]]''<ref>Martin Conway (1997). ''Catholic politics in Europe, 1918-1945''. Routledge. <small>ISBN 0-415-06401-5</small>, pp. 8-10</ref>.		El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del [[sigle XIX]] de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en [[Prúsia]], i despuix en tota l'[[Alemanya]] unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el ''[[Kulturkampf]]''<ref>Martin Conway (1997). ''Catholic politics in Europe, 1918-1945''. Routledge. <small>ISBN 0-415-06401-5</small>, pp. 8-10</ref>.

	Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[[[Àustria]]-[[Hongria]]]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, [[Eslovènia]] i [[Croàcia]]. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.		Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[Àustria]]-[[Hongria]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, [[Eslovènia]] i [[Croàcia]]. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.

	Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de [[1891]] del [[Papa]] [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou va impondre i desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seu encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en [[Europa]] i més tart en [[Amèrica del Nort]], varen escomençar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.		Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de [[1891]] del [[Papa]] [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou va impondre i desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seu encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en [[Europa]] i més tart en [[Amèrica del Nort]], varen escomençar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:42:27Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:42 29 jun 2020
Llínea 6:		Llínea 6:
	Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[[[Àustria]]-[[Hongria]]]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, [[Eslovènia]] i [[Croàcia]]. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.		Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[[[Àustria]]-[[Hongria]]]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, [[Eslovènia]] i [[Croàcia]]. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.

	Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de [[1891]] del [[Papa]] [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou va impondre i desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seu encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en [[Europa]] i més tart en [[Amèrica del Nort]], varen ~~començar~~ a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.		Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de [[1891]] del [[Papa]] [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou va impondre i desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seu encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en [[Europa]] i més tart en [[Amèrica del Nort]], varen escomençar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: /* Historia */

2016-10-25T11:51:40Z

Historia

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 25 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Catolicisme polític''' és un concepte polític i cultural que promou les idees i la [[Doctrina social de l'Iglésia\|doctrina social]] de l'[[Iglésia catòlica]] en la vida pública a través de l'acció de govern.		El '''Catolicisme polític''' és un concepte polític i cultural que promou les idees i la [[Doctrina social de l'Iglésia\|doctrina social]] de l'[[Iglésia catòlica]] en la vida pública a través de l'acció de govern.

	== ~~Historia~~ ==		== Història ==
	El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del [[sigle XIX]] de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en [[Prúsia]], i despuix en tota l'[[Alemanya]] unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el ''[[Kulturkampf]]''<ref>Martin Conway (1997). ''Catholic politics in Europe, 1918-1945''. Routledge. <small>ISBN 0-415-06401-5</small>, pp. 8-10</ref>.		El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del [[sigle XIX]] de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en [[Prúsia]], i despuix en tota l'[[Alemanya]] unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el ''[[Kulturkampf]]''<ref>Martin Conway (1997). ''Catholic politics in Europe, 1918-1945''. Routledge. <small>ISBN 0-415-06401-5</small>, pp. 8-10</ref>.

Jose2 en 11:51 25 oct 2016

2016-10-25T11:51:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 25 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Catolicisme polític''' és un concepte polític i cultural que promou les idees i la [[Doctrina social de l'Iglésia\|doctrina social]] de la [[Iglésia catòlica]] en la vida pública a través de l'acció de govern.		El '''Catolicisme polític''' és un concepte polític i cultural que promou les idees i la [[Doctrina social de l'Iglésia\|doctrina social]] de l'[[Iglésia catòlica]] en la vida pública a través de l'acció de govern.

	== Historia ==		== Historia ==
	El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del sigle XIX de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en Prúsia, i despuix en tota l'~~Alemània~~ unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el ''[[Kulturkampf]]''<ref>Martin Conway (1997). ''Catholic politics in Europe, 1918-1945''. Routledge. <small>ISBN 0-415-06401-5</small>, pp. 8-10</ref>.		El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del [[sigle XIX]] de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en [[Prúsia]], i despuix en tota l'[[Alemanya]] unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el ''[[Kulturkampf]]''<ref>Martin Conway (1997). ''Catholic politics in Europe, 1918-1945''. Routledge. <small>ISBN 0-415-06401-5</small>, pp. 8-10</ref>.

	Des d'~~Alemània~~, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[Àustria-Hongria]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, Eslovènia i Croàcia. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.		Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[[[Àustria]]-[[Hongria]]]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, [[Eslovènia]] i [[Croàcia]]. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.

	Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de 1891 del ~~papa~~ [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou va impondre i desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seu encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en Europa i ~~després~~ en Amèrica del Nort, varen començar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.		Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de [[1891]] del [[Papa]] [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou va impondre i desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seu encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en [[Europa]] i més tart en [[Amèrica del Nort]], varen començar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.

	== Referències ==		== Referències ==

Chabi: /* Historia */

2016-10-25T10:06:19Z

Historia

← Revisió anterior		Revisió de 10:06 25 oct 2016
Llínea 6:		Llínea 6:
	Des d'Alemània, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[Àustria-Hongria]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, Eslovènia i Croàcia. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.		Des d'Alemània, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[Àustria-Hongria]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, Eslovènia i Croàcia. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.

	Despuix de l'encíclica ''[[Rerum novarum]]'' de 1891 del papa [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou va impondre i desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seu encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en Europa i després en Amèrica del Nort, varen començar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.		Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de 1891 del papa [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou va impondre i desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seu encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en Europa i després en Amèrica del Nort, varen començar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.

	== Referències ==		== Referències ==

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «El '''Catolicisme polític''' és un concepte polític i cultural que promou les idees i la doctrina social de la Iglésia c...»

2016-10-25T10:05:57Z

Pàgina nova, en el contingut: «El '''Catolicisme polític''' és un concepte polític i cultural que promou les idees i la doctrina social de la Iglésia c...»

Pàgina nova

El '''Catolicisme polític''' és un concepte polític i cultural que promou les idees i la [[Doctrina social de l'Iglésia|doctrina social]] de la [[Iglésia catòlica]] en la vida pública a través de l'acció de govern.

== Historia ==
El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del sigle XIX de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en Prúsia, i despuix en tota l'Alemània unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el ''[[Kulturkampf]]''<ref>Martin Conway (1997). ''Catholic politics in Europe, 1918-1945''. Routledge. <small>ISBN 0-415-06401-5</small>, pp. 8-10</ref>.

Des d'Alemània, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[Àustria-Hongria]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, Eslovènia i Croàcia. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.

Despuix de l'encíclica ''[[Rerum novarum]]'' de 1891 del papa [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou va impondre i desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seu encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en Europa i després en Amèrica del Nort, varen començar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Doctrina social de l'Iglésia]]
[[Categoria:Teologia catòlica]]
[[Categoria:Filosofia cristiana]]
[[Categoria:Filosofia política]]