Cavalleria - Historial de revisions

Jose2 en 17:14 6 abr 2024

2024-04-06T17:14:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:14 6 abr 2024
Llínea 106:		Llínea 106:
	* '''El 1 º Regiment de Cuiracers:''' era un regiment de cavalleria de l'eixercit francés. És durant la [[Guerra dels trenta Any]]s pel príncip Bernat de Sajonia-Weimar (aliat de [[Suècia]]) per a lluitar contra l'eixercite austríac. Entrà al servici de França, despuix dels acorts de Saint-Germain-en-Laye de [[26 octubre]] [[1635]]. Se va distinguir durant les guerres de la Revolució i l'Imperi incloent [[Jemmapes]] (1792), [[Austerlitz]] (1805), [[Eylau]] (1807), el riu [[Moskva]] (1812). El regiment se fusionà en el 11 º regiment de cuiracers, que passà a denominar-se 4 º de Dragons el [[27 de juliol]] [[2009]].		* '''El 1 º Regiment de Cuiracers:''' era un regiment de cavalleria de l'eixercit francés. És durant la [[Guerra dels trenta Any]]s pel príncip Bernat de Sajonia-Weimar (aliat de [[Suècia]]) per a lluitar contra l'eixercite austríac. Entrà al servici de França, despuix dels acorts de Saint-Germain-en-Laye de [[26 octubre]] [[1635]]. Se va distinguir durant les guerres de la Revolució i l'Imperi incloent [[Jemmapes]] (1792), [[Austerlitz]] (1805), [[Eylau]] (1807), el riu [[Moskva]] (1812). El regiment se fusionà en el 11 º regiment de cuiracers, que passà a denominar-se 4 º de Dragons el [[27 de juliol]] [[2009]].

	* '''El Regiment de Cavalleria N º 3''' conegut com '''Dragons d'Olivenza''': és una unitat de l'estructura de la base militar de l'eixercit portugués estacionat en Estremoz. Actualment l'unitat està funcionant en càrrec a l'organisació, la formació i el manteniment de l'Esquadró de Reconeiximent de la Brigada de Reacció Ràpida.		* '''El Regiment de Cavalleria N º 3''' conegut com '''Dragons d'Olivenza''': és una unitat de l'estructura de la base militar de l'eixercit portugués estacionat en Estremoz. Actualment l'unitat està funcionant en càrrec a l'organisació, la formació i el manteniment de l'Esquadró de Reconeiximent de la Brigada de Reacció Ràpida.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'Polonia' a 'Polònia'

2022-10-18T20:07:02Z

Text reemplaça - 'Polonia' a 'Polònia'

← Revisió anterior		Revisió de 20:07 18 oct 2022
Llínea 86:		Llínea 86:

	Les noves armes modernes de devastació, com els tancs, avions etcétera, se modernisaren i desenrollaren asombrosament. La mecanisació dels eixercits, chocava forçosament en la cavalleria, ya que en estes armes, el seu us era incompatible, la cavalleria a soles actuà en certs sectors del front a on el seu us era compatible.		Les noves armes modernes de devastació, com els tancs, avions etcétera, se modernisaren i desenrollaren asombrosament. La mecanisació dels eixercits, chocava forçosament en la cavalleria, ya que en estes armes, el seu us era incompatible, la cavalleria a soles actuà en certs sectors del front a on el seu us era compatible.
	A l'inici de la guerra, potser una de les imàgens més impactants i que reflectiren el contrast entre els temps antics i els moderns, fon en la campanya de [[~~Polonia~~]] de l'any [[1939]], quan els alemans invadiren el país.		A l'inici de la guerra, potser una de les imàgens més impactants i que reflectiren el contrast entre els temps antics i els moderns, fon en la campanya de [[Polònia]] de l'any [[1939]], quan els alemans invadiren el país.

	La carrega de la cavalleria polonesa sobre els blindats alemans (encara que alguns dubten de si realment existiren tals carregues) reflectixen l'us d'unes forces antiquades contra unes forces que encara no estaven desenrollades plenament, pero que alcançarien un nivell tecnològic enorme.		La carrega de la cavalleria polonesa sobre els blindats alemans (encara que alguns dubten de si realment existiren tals carregues) reflectixen l'us d'unes forces antiquades contra unes forces que encara no estaven desenrollades plenament, pero que alcançarien un nivell tecnològic enorme.

Valencian: /* Alguns cos de cavalleria */

2022-09-15T18:08:25Z

Alguns cos de cavalleria

← Revisió anterior		Revisió de 18:08 15 set 2022
Llínea 107:		Llínea 107:

	* '''El Regiment de Cavalleria N º 3''' conegut com '''Dragons d'Olivenza''': és una unitat de l'estructura de la base militar de l'eixercit portugués estacionat en Estremoz. Actualment l'unitat està funcionant en càrrec a l'organisació, la formació i el manteniment de l'Esquadró de Reconeiximent de la Brigada de Reacció Ràpida.		* '''El Regiment de Cavalleria N º 3''' conegut com '''Dragons d'Olivenza''': és una unitat de l'estructura de la base militar de l'eixercit portugués estacionat en Estremoz. Actualment l'unitat està funcionant en càrrec a l'organisació, la formació i el manteniment de l'Esquadró de Reconeiximent de la Brigada de Reacció Ràpida.

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Cavalry}}

	[[Categoria: Unitats militars]]		[[Categoria: Unitats militars]]

Valencian en 18:07 15 set 2022

2022-09-15T18:07:24Z

Valencian: /* Alguns cos de cavalleria */

2022-09-15T18:03:33Z

Alguns cos de cavalleria

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 15 set 2022
Llínea 93:		Llínea 93:

	== Alguns cos de cavalleria ==		== Alguns cos de cavalleria ==
	'''Dragons:''' Tipo de cavalleria a on els soldats solien ser capaç de lluitar com infanteria a cavall, l'us de cavalls per al transport solament. Esta flexibilitat es la causa principal de l'~~exit~~ de tals unitats. En el [[sigle XX]], hagué unitats de dragons soles unitats del guàrdia combatiu en fins d'observació del camp de batalla (en la [[Primera Guerra Mundial]]). Hui en dia, a excepció d'algunes unitats degudes a la tradició, esta unitat no s'utilisa.		'''Dragons:''' Tipo de cavalleria a on els soldats solien ser capaç de lluitar com infanteria a cavall, l'us de cavalls per al transport solament. Esta flexibilitat es la causa principal de l'èxit de tals unitats. En el [[sigle XX]], hagué unitats de dragons soles unitats del guàrdia combatiu en fins d'observació del camp de batalla (en la [[Primera Guerra Mundial]]). Hui en dia, a excepció d'algunes unitats degudes a la tradició, esta unitat no s'utilisa.

	'''Hússar:''' del francés ''hussard'' (original ortografia serbia : ''gussar'' , a través de l'hongaresa ''huszar'' , plural ''huszárok'' ) se referix a la classe de la cavalleria llaugera d'orige serbi, pero posteriorment a través d'[[Hungria]] i emulat per varis països d'[[Europa]] , que tingué gran influencia en estratègia militar dels sigles XVIII i XIX . Hui en dia, per raons tradicionals, algunes unitats militars encara tenen "hússar" com part del seu titul.		'''Hússar:''' del francés ''hussard'' (original ortografia serbia : ''gussar'' , a través de l'hongaresa ''huszar'' , plural ''huszárok'' ) se referix a la classe de la cavalleria llaugera d'orige serbi, pero posteriorment a través d'[[Hungria]] i emulat per varis països d'[[Europa]] , que tingué gran influencia en estratègia militar dels sigles XVIII i XIX . Hui en dia, per raons tradicionals, algunes unitats militars encara tenen "hússar" com part del seu titul.
Llínea 100:		Llínea 100:
	Els cuiracers primers no se distinguien molt dels cavallers migevals, degut a l'us de l'[[armadura]]. Les diferencies foren l'us de pistoles i botes de montar.		Els cuiracers primers no se distinguien molt dels cavallers migevals, degut a l'us de l'[[armadura]]. Les diferencies foren l'us de pistoles i botes de montar.

	* '''[[Regiment de Granaders a Cavall del General San Martín]]:''' es un cos de l'eixercit argentí fundat el [[16 de març]] de 1812 pel general [[José de San Martín]] i que se destacara en la Guerra d'Independència, sent el seu batisme de foc el [[combat de Sant Llorenç]]. Actualment s'eixercix com ~~guardia~~ presidencial i complix certes funcions protocolars.		* '''[[Regiment de Granaders a Cavall del General San Martín]]:''' es un cos de l'eixercit argentí fundat el [[16 de març]] de 1812 pel general [[José de San Martín]] i que se destacara en la Guerra d'Independència, sent el seu batisme de foc el [[combat de Sant Llorenç]]. Actualment s'eixercix com guàrdia presidencial i complix certes funcions protocolars.

	* '''El 1 º Regiment de Cuiracers:''' era un regiment de cavalleria de l'eixercit francés. És durant la [[Guerra dels trenta Any]]s pel príncip Bernat de Sajonia-Weimar (aliat de [[~~Suecia~~]]) per a lluitar contra l'eixercite austríac. Entrà al servici de França, despuix dels acorts de Saint-Germain-en-Laye de [[26 octubre]] [[1635]]. Se va distinguir durant les guerres de la Revolució i l'Imperi incloent [[Jemmapes]] (1792), [[Austerlitz]] (1805), [[Eylau]] (1807), el riu [[Moskva]] (1812). El regiment se fusionà en el 11 º regiment de cuiracers, que passà a denominar-se 4 º de Dragons el [[27 de juliol]] [[2009]].		* '''El 1 º Regiment de Cuiracers:''' era un regiment de cavalleria de l'eixercit francés. És durant la [[Guerra dels trenta Any]]s pel príncip Bernat de Sajonia-Weimar (aliat de [[Suècia]]) per a lluitar contra l'eixercite austríac. Entrà al servici de França, despuix dels acorts de Saint-Germain-en-Laye de [[26 octubre]] [[1635]]. Se va distinguir durant les guerres de la Revolució i l'Imperi incloent [[Jemmapes]] (1792), [[Austerlitz]] (1805), [[Eylau]] (1807), el riu [[Moskva]] (1812). El regiment se fusionà en el 11 º regiment de cuiracers, que passà a denominar-se 4 º de Dragons el [[27 de juliol]] [[2009]].

	* '''El Regiment de Cavalleria N º 3''' conegut com '''Dragons d'Olivenza''': és una unitat de l'estructura de la base militar de l'eixercit portugués estacionat en Estremoz. Actualment l'unitat està funcionant en càrrec a l'organisació, la formació i el manteniment de l'Esquadró de Reconeiximent de la Brigada de Reacció Ràpida.		* '''El Regiment de Cavalleria N º 3''' conegut com '''Dragons d'Olivenza''': és una unitat de l'estructura de la base militar de l'eixercit portugués estacionat en Estremoz. Actualment l'unitat està funcionant en càrrec a l'organisació, la formació i el manteniment de l'Esquadró de Reconeiximent de la Brigada de Reacció Ràpida.

	[[Categoria: Unitats militars]]		[[Categoria: Unitats militars]]

Valencian: /* Temps finals */

2022-09-15T18:03:02Z

Temps finals

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 15 set 2022
Llínea 78:		Llínea 78:
	La glòria i romanticisme que emanava de l'arma de cavalleria, (per lo menys en [[Europa]], que és a on se desenrollà bona part del conflicte) no podia deixar-se de costat una arma que contava en molts apoyos i convertir-se en una arma merament auxiliar; no obstant no bastaren més que un més, per a donar-se conte que la cavalleria no podia ser utilisat com força de combat com en temps antics.		La glòria i romanticisme que emanava de l'arma de cavalleria, (per lo menys en [[Europa]], que és a on se desenrollà bona part del conflicte) no podia deixar-se de costat una arma que contava en molts apoyos i convertir-se en una arma merament auxiliar; no obstant no bastaren més que un més, per a donar-se conte que la cavalleria no podia ser utilisat com força de combat com en temps antics.
	Els escenaris variaren molts, a on l'arma de cavalleria fon galgat en sec fon en la guerra de trincheres que se desenrollà en els camps de [[França]]; no obstant, en atres escenaris, a pesar d'us d'armes modernes que podien destrossar-la, la cavalleria trobà un millor us que podia ser explotat com arma de combat i mínimisar les baixes que podia tindre en la guerra de trincheres en [[França]].		Els escenaris variaren molts, a on l'arma de cavalleria fon galgat en sec fon en la guerra de trincheres que se desenrollà en els camps de [[França]]; no obstant, en atres escenaris, a pesar d'us d'armes modernes que podien destrossar-la, la cavalleria trobà un millor us que podia ser explotat com arma de combat i mínimisar les baixes que podia tindre en la guerra de trincheres en [[França]].
	~~[[Image:Caballeria.jpg\|right\|thumb\|<center>Cavalleria anglesa de principi del sigle XX</center>]]~~
	Hague alguns actes heroics dignes de destacar, un eixemple d'aixó ho tenim en un atac efectuat en lo que hui es [[Israel]]; El [[31 d'octubre]] de [[1917]] en la ciutat de [[Beersheba]], uns 1000 soldats de la 4º Brigada de Cavalleria llaugera australiana, baix l'envie del Brigader General de brigada William Grant, en soles cavalls i bayonetes, carregaren les trincheres turques, invadint i capturant els pous de Beersheba.

	La [[Segona Guerra Mundial]] fon el següent gran conflicte del [[sigle XX]] en el que novament com a principis de sigle, [[Alemanya]] posava novament al [[Terra\|mon]] en escac. L'actuació ací de la cavalleria, passà a ser merament testimonial, pero això no vol dir que no actuara res, ¡al contrari!, en alguns escenaris actuà, pero en menys presencia que en atres ~~tempss~~.		Hagué alguns actes heròics dignes de destacar, un eixemple d'això ho tenim en un atac efectuat en lo que hui es [[Israel]]; El [[31 d'octubre]] de [[1917]] en la ciutat de [[Beersheba]], uns 1000 soldats de la 4º Brigada de Cavalleria llaugera australiana, baix l'envie del Brigader General de brigada William Grant, en soles cavalls i bayonetes, carregaren les trincheres turques, invadint i capturant els pous de Beersheba.

			La [[Segona Guerra Mundial]] fon el següent gran conflicte del [[sigle XX]] en el que novament com a principis de sigle, [[Alemanya]] posava novament al [[Terra\|mon]] en escac. L'actuació ací de la cavalleria, passà a ser merament testimonial, pero això no vol dir que no actuara res, ¡al contrari!, en alguns escenaris actuà, pero en menys presencia que en atres temps.

	Les noves armes modernes de devastació, com els tancs, avions etcétera, se modernisaren i desenrollaren asombrosament. La mecanisació dels eixercits, chocava forçosament en la cavalleria, ya que en estes armes, el seu us era incompatible, la cavalleria a soles actuà en certs sectors del front a on el seu us era compatible.		Les noves armes modernes de devastació, com els tancs, avions etcétera, se modernisaren i desenrollaren asombrosament. La mecanisació dels eixercits, chocava forçosament en la cavalleria, ya que en estes armes, el seu us era incompatible, la cavalleria a soles actuà en certs sectors del front a on el seu us era compatible.

Valencian: /* Edat contemporanea */

2022-09-15T18:02:33Z

Edat contemporanea

← Revisió anterior		Revisió de 18:02 15 set 2022
Llínea 62:		Llínea 62:
	La [[batalla de Minden]] en els planices del mateix nom, l'eixercit francés que se dirigia a [[Hannover]] ([[Alemanya]]) en l'any [[1757]], fon interceptat per tropes britàniques, alli se desenrollà una batalla que tingué en un dels seus combats la carrega de la cavalleria francesa sobre l'infanteria britànica.		La [[batalla de Minden]] en els planices del mateix nom, l'eixercit francés que se dirigia a [[Hannover]] ([[Alemanya]]) en l'any [[1757]], fon interceptat per tropes britàniques, alli se desenrollà una batalla que tingué en un dels seus combats la carrega de la cavalleria francesa sobre l'infanteria britànica.

	== Edat ~~contemporanea~~ ==		== Edat contemporànea ==
	~~[[Image:Edouard Detaille - Vive L'Empereur - Google Art Project.jpg\|right\|thumb\|<center>Hussars francesos</center>]]~~		Ya en el [[sigle XIX]], en les guerres napoleòniques, la cavalleria de [[Napoleó]] tingué un paper predominant en les seues famoses carregues, pero també es cert que l'infanteria fon la regina de les batalles i encara que la cavalleria tingué un gran paper, l'infanteria no se deixà eclipsar per la mateixa. La potencia de foc fon important en les carregues de cavalleria sobre l'infanteria.
	Ya en el [[sigle XIX]], en les guerres ~~napoleoniques~~, la cavalleria de [[~~Napoleo~~]] tingué un paper predominant en les seues famoses carregues, pero també es cert que l'infanteria fon la regina de les batalles i encara que la cavalleria tingué un gran paper, l'infanteria no se deixà eclipsar per la mateixa. La potencia de foc fon important en les carregues de cavalleria sobre l'infanteria.

	Encara que moltes voltes la cavalleria conseguia trencar les llínies enemigues, l'utilisació inteligent dels quadros d'infanteria, podia fer que presentaren un mur infranquejable que detinguera les carregues de cavalleria. Ací tenim un eixemple clar en el [[príncep]] [[Carles d'Àustria]] en la campanya contra [[Napoleó]] en l'any [[1809]]; conseguí crear uns quadros d'infanteria que mai la cavalleria napoleònica sap perforar, patint la mateixa numeroses baixes.		Encara que moltes voltes la cavalleria conseguia trencar les llínies enemigues, l'utilisació inteligent dels quadros d'infanteria, podia fer que presentaren un mur infranquejable que detinguera les carregues de cavalleria. Ací tenim un eixemple clar en el [[príncep]] [[Carles d'Àustria]] en la campanya contra [[Napoleó]] en l'any [[1809]]; conseguí crear uns quadros d'infanteria que mai la cavalleria napoleònica sap perforar, patint la mateixa numeroses baixes.
	~~[[Image:16200301737807 offici4.jpg\|right\|thumb\|<center>Cuiracer i trompeta</center>]]~~
	El zenit en quant al poder de la cavalleria napoleònica, ~~¡potser!~~, puga establir-se en la campanya de [[~~Rusia~~]] de [[1812]] en l'utilisació de 90.000 ginets.		El zenit en quant al poder de la cavalleria napoleònica, potser, puga establir-se en la campanya de [[Rússia]] de [[1812]] en l'utilisació de 90.000 ginets.
	Despuix de la caiguda de Napoleó i la seua posterior tornada al poder, lo que se coneix pel “periodo dels cents dies”, la [[batalla de Waterloo]] feu que la cavalleria francesa entrara novament en escena. La carrega famosa que el general Ney feu contra l'els quadros d'infanteria ~~britanica~~ fon proverbial o llegendari.		Despuix de la caiguda de Napoleó i la seua posterior tornada al poder, lo que se coneix pel “periodo dels cents dies”, la [[batalla de Waterloo]] feu que la cavalleria francesa entrara novament en escena. La carrega famosa que el general Ney feu contra els quadros d'infanteria britànica fon proverbial o llegendari.

	Anys més tart, les guerres en [[Crimea]] demostraren que la cavalleria, encara que seguia fruint en un halo romàntic que atreya molt a la gent, no és menys cert que el poder de les noves armes, com els canons, podia infligir greus perdües als atacs de cavalleria.		Anys més tart, les guerres en [[Crimea]] demostraren que la cavalleria, encara que seguia fruint en un halo romàntic que atreya molt a la gent, no és menys cert que el poder de les noves armes, com els canons, podia infligir greus perdües als atacs de cavalleria.
	Fins l'any [[1890]], en Europa se veïa que la cavalleria s'estava quedant obsoleta per als nous enfrontaments que s'estaven desenrollant en els camps de batalla, sense poder ser una arma decisiva que inclinara la batalla per a ~~algu~~ dels contendent.		Fins l'any [[1890]], en Europa se veïa que la cavalleria s'estava quedant obsoleta per als nous enfrontaments que s'estaven desenrollant en els camps de batalla, sense poder ser una arma decisiva que inclinara la batalla per a algú dels contendent.
	La guerra franca-prussiana fon per a Europa un nou advertiment de que la cavalleria ya no podia fer front en garanties a la defensa d'una infanteria forta i decidida. Un eixemple ho tenim el [[6 d'agost]] de [[1870]], una brigada de 1.000 ginets cuiracers del general francés Michel, atacar el poble de Morsbronn.		La guerra franca-prussiana fon per a Europa un nou advertiment de que la cavalleria ya no podia fer front en garanties a la defensa d'una infanteria forta i decidida. Un eixemple ho tenim el [[6 d'agost]] de [[1870]], una brigada de 1.000 ginets cuiracers del general francés Michel, atacar el poble de Morsbronn.

Valencian: /* Edat moderna */

2022-09-15T18:00:59Z

Edat moderna

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 15 set 2022
Llínea 53:		Llínea 53:

	== Edat moderna ==		== Edat moderna ==
	Esta i l'aparició dels canons i l'evolucionar de les armes de ~~polvora~~, com els trabucs, ~~arcabuss~~, mosquets i fusils feu que el poder ~~belic~~ de l'infanteria adquirira gran poder, i que l'infanteria d'antany ya no estiguera a ~~merce~~ de la cavalleria, com podia ocorrer en el passat, si no disposava d'una bona cobertura defensiva.		Esta i l'aparició dels canons i l'evolucionar de les armes de pólvora, com els trabucs, arcabús, mosquets i fusils feu que el poder bèlic de l'infanteria adquirira gran poder, i que l'infanteria d'antany ya no estiguera a mercé de la cavalleria, com podia ocorrer en el passat, si no disposava d'una bona cobertura defensiva.

	En el [[sigle XVII]] la cavalleria tornà a recuperar la seua plena activitat, els diversos eixercits l'incorporaven massivament a les seues fileres, si be en l'[[Edat mija]], la cavalleria no era empleada en gran ~~numero~~ degut a que la cavalleria pesada no era molt numerosa pel gran cost ~~economic~~ que representava; el fi a l'us del seu equipament pesat en l'[[Edat Moderna]], ~~pogue~~ fer créixer el seu ~~numero~~.		En el [[sigle XVII]] la cavalleria tornà a recuperar la seua plena activitat, els diversos eixercits l'incorporaven massivament a les seues fileres, si be en l'[[Edat mija]], la cavalleria no era empleada en gran número degut a que la cavalleria pesada no era molt numerosa pel gran cost econòmic que representava; el fi a l'us del seu equipament pesat en l'[[Edat Moderna]], pogué fer créixer el seu número.

	Una batalla coneguda com la batalla de Rocroy en l'any [[1643]], tingué a la cavalleria francesa com exponent de la grandea del seu bon us. La derrota que ~~infligi~~ a l'infanteria espanyola, la qual no havia segut derrotada clarament des de finals del [[sigle XV]], donava un nou paper magnificent a la cavalleria; a la par que se podia extrapolar els resultats d'esta batalla a la d'Adrianòpolis en l'any [[378]], (en la qual la cavalleria goda massacrà a l'infanteria romana) declinant (encara que no del tot) el paper de l'infanteria i donar més protagonisme a la cavalleria.		Una batalla coneguda com la batalla de Rocroy en l'any [[1643]], tingué a la cavalleria francesa com exponent de la grandea del seu bon us. La derrota que infligí a l'infanteria espanyola, la qual no havia segut derrotada clarament des de finals del [[sigle XV]], donava un nou paper magnificent a la cavalleria; a la par que se podia extrapolar els resultats d'esta batalla a la d'Adrianòpolis en l'any [[378]], (en la qual la cavalleria goda massacrà a l'infanteria romana) declinant (encara que no del tot) el paper de l'infanteria i donar més protagonisme a la cavalleria.

	La cavalleria començà a tindre més protagonisme, si be es cert que les armes de foc també evolucionaren, donant a l'infanteria un poder de foc, que estava contrarrestant i poder d'atac de la cavalleria sobre l'infanteria; un eixemple ho tenim en la guerra dels set anys:		La cavalleria començà a tindre més protagonisme, si be es cert que les armes de foc també evolucionaren, donant a l'infanteria un poder de foc, que estava contrarrestant i poder d'atac de la cavalleria sobre l'infanteria; un eixemple ho tenim en la guerra dels set anys:
	La [[batalla de Minden]] en els planices del mateix nom, l'eixercit francés que se dirigia a [[Hannover]] ([[Alemanya]]) en l'any [[1757]], fon interceptat per tropes ~~britaniques~~, alli se desenrollà una batalla que tingué en un dels seus combats la carrega de la cavalleria francesa sobre l'infanteria ~~britanica~~.		La [[batalla de Minden]] en els planices del mateix nom, l'eixercit francés que se dirigia a [[Hannover]] ([[Alemanya]]) en l'any [[1757]], fon interceptat per tropes britàniques, alli se desenrollà una batalla que tingué en un dels seus combats la carrega de la cavalleria francesa sobre l'infanteria britànica.

	== Edat contemporanea ==		== Edat contemporanea ==

Valencian: /* Edat mija */

2022-09-15T17:59:49Z

Edat mija

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 15 set 2022
Llínea 38:		Llínea 38:
	En el [[sigle VI]] l'[[imperi bizanti]] o [[imperi romà d'Orient]], ya havia deprés que la cavalleria era una arma decisiva, i en les batalles, la seua presencia era vital, la qual formava l'eix principal de la batalla, deixant l'infanteria com arma de segon orde. De fet, l'eixercit bizanti contava entre les seues fileres en 1/3 de les seues tropes com cavalleria.		En el [[sigle VI]] l'[[imperi bizanti]] o [[imperi romà d'Orient]], ya havia deprés que la cavalleria era una arma decisiva, i en les batalles, la seua presencia era vital, la qual formava l'eix principal de la batalla, deixant l'infanteria com arma de segon orde. De fet, l'eixercit bizanti contava entre les seues fileres en 1/3 de les seues tropes com cavalleria.

	Els sigles posteriors i en plena [[Edat mija]], la cavalleria era una arma de primer orde en el camp de batalla, si be els seues components eren casi ~~integrament~~ de la noblea, ya que l'equipament de la cavalleria, en la seua armadura completa, a soles podia ser ~~mantengut~~ a un gran cost, i a soles els cavallers i nobles podien soportar tals dispendis.		Els sigles posteriors i en plena [[Edat mija]], la cavalleria era una arma de primer orde en el camp de batalla, si be els seues components eren casi íntegrament de la noblea, ya que l'equipament de la cavalleria, en la seua armadura completa, a soles podia ser mantingut a un gran cost, i a soles els cavallers i nobles podien soportar tals dispendis.
	Els cavallers formaven l'últim ranc de la noblea, pero no tenien títuls nobiliaris ni propietats al seu càrrec, aixina que solien posar la seua persona i equipament complet al servici d'un noble ~~poderos~~, el qual li ~~retribuia~~ els servicis prestats. Alguns nobles arribaren a tindre a les seues órdens a un bon ~~numero~~ de cavallers.		Els cavallers formaven l'últim ranc de la noblea, pero no tenien títuls nobiliaris ni propietats al seu càrrec, aixina que solien posar la seua persona i equipament complet al servici d'un noble poderós, el qual li retribuïa els servicis prestats. Alguns nobles arribaren a tindre a les seues órdens a un bon número de cavallers.

	Durant l'edat Mija se podia dir que el millor exponent de cavalleria se trobava entre els mongols, i entre estos, els que dirigi un cap que els va unir, [[Gengis Kan]] (1162-1227). Va crear a principis del [[sigle XIII]] un immens imperi en [[Asia]] central, en el que tingue part, la Chinenca del nort, [[Mongòlia]], [[Persia]] i [[Afganistan]].		Durant l'edat Mija se podia dir que el millor exponent de cavalleria se trobava entre els mongols, i entre estos, els que dirigi un cap que els va unir, [[Gengis Kan]] (1162-1227). Va crear a principis del [[sigle XIII]] un immens imperi en [[Asia]] central, en el que tingue part, la Chinenca del nort, [[Mongòlia]], [[Persia]] i [[Afganistan]].
Llínea 45:		Llínea 45:
	La ''[[guerra dels cents anys]] '', fon un clar exponent dels combats de la cavalleria pesada migeval, els nobles cavallers revestits d'armadures de moltíssim pes, feen que les carregues d'estos ginets contra l'adversari foren impressionants i mortals, sobre tot per a l'infanteria atacada per ells.		La ''[[guerra dels cents anys]] '', fon un clar exponent dels combats de la cavalleria pesada migeval, els nobles cavallers revestits d'armadures de moltíssim pes, feen que les carregues d'estos ginets contra l'adversari foren impressionants i mortals, sobre tot per a l'infanteria atacada per ells.

	Certament degué de ser impressionant, ¡sobre tot!, un choc entre cavalleries de similars característiques. Pavorós per a una infanteria que rebera un choc d'estes ~~caracteristiques~~; pero inclús una cavalleria com esta, podia ser derrotat si se realisava la seua neutralisació en inteligença.		Certament degué de ser impressionant, ¡sobre tot!, un choc entre cavalleries de similars característiques. Pavorós per a una infanteria que rebera un choc d'estes característiques; pero inclús una cavalleria com esta, podia ser derrotat si se realisava la seua neutralisació en inteligença.
	~~[[Image:Caballerafrancesasiglox.jpg\|right\|thumb\|<center>Carrega de cavalleria francesa</center>]]~~
	Açò fon lo que feu [[Eduart III]] d'[[Anglaterra]] en la [[batalla de Crecy]] en [[1346]], en els camps de [[França]] (una batalla, de les moltes que durant la “[[guerra dels cents anys]]” que en el [[sigle XIV]] lliuraren francesos i anglesos); la seua oponent, el rei [[Felip VI]] s'enfrontà en batalla al seu oponent i fon derrotat en rotunditat. En un moment de la batalla, l'excelent cavalleria francesa formada per cavalleria pesada, atacà les llínies angleses en el propòsit de trencar la llínia de l'adversari.		Açò fon lo que feu [[Eduart III]] d'[[Anglaterra]] en la [[batalla de Crecy]] en [[1346]], en els camps de [[França]] (una batalla, de les moltes que durant la “[[guerra dels cents anys]]” que en el [[sigle XIV]] lliuraren francesos i anglesos); la seua oponent, el rei [[Felip VI]] s'enfrontà en batalla al seu oponent i fon derrotat en rotunditat. En un moment de la batalla, l'excelent cavalleria francesa formada per cavalleria pesada, atacà les llínies angleses en el propòsit de trencar la llínia de l'adversari.

Valencian: /* Edat mija */

2022-09-15T17:59:05Z

Edat mija

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 15 set 2022
Llínea 36:		Llínea 36:

	== Edat mija ==		== Edat mija ==
	~~[[Image:Caballeriamedieval2.jpg\|right\|thumb\|<center>Cavalleria mijeval</center>]]~~
	En el [[sigle VI]] l'[[imperi bizanti]] o [[imperi romà d'Orient]], ya havia deprés que la cavalleria era una arma decisiva, i en les batalles, la seua presencia era vital, la qual formava l'eix principal de la batalla, deixant l'infanteria com arma de segon orde. De fet, l'eixercit bizanti contava entre les seues fileres en 1/3 de les seues tropes com cavalleria.		En el [[sigle VI]] l'[[imperi bizanti]] o [[imperi romà d'Orient]], ya havia deprés que la cavalleria era una arma decisiva, i en les batalles, la seua presencia era vital, la qual formava l'eix principal de la batalla, deixant l'infanteria com arma de segon orde. De fet, l'eixercit bizanti contava entre les seues fileres en 1/3 de les seues tropes com cavalleria.

Llínea 44:		Llínea 43:
	Durant l'edat Mija se podia dir que el millor exponent de cavalleria se trobava entre els mongols, i entre estos, els que dirigi un cap que els va unir, [[Gengis Kan]] (1162-1227). Va crear a principis del [[sigle XIII]] un immens imperi en [[Asia]] central, en el que tingue part, la Chinenca del nort, [[Mongòlia]], [[Persia]] i [[Afganistan]].		Durant l'edat Mija se podia dir que el millor exponent de cavalleria se trobava entre els mongols, i entre estos, els que dirigi un cap que els va unir, [[Gengis Kan]] (1162-1227). Va crear a principis del [[sigle XIII]] un immens imperi en [[Asia]] central, en el que tingue part, la Chinenca del nort, [[Mongòlia]], [[Persia]] i [[Afganistan]].

	La ''[[guerra dels cents anys]] '', fon un clar exponent dels combats de la cavalleria pesada migeval, els nobles cavallers revestits d'armadures de ~~moltissim~~ pes, feen que les carregues d'estos ginets contra l'adversari foren impressionants i mortals, sobre tot per a l'infanteria atacada per ells.		La ''[[guerra dels cents anys]] '', fon un clar exponent dels combats de la cavalleria pesada migeval, els nobles cavallers revestits d'armadures de moltíssim pes, feen que les carregues d'estos ginets contra l'adversari foren impressionants i mortals, sobre tot per a l'infanteria atacada per ells.

	Certament ~~degue~~ de ser impressionant, ¡sobre tot!, un choc entre cavalleries de similars ~~caracteristiques~~. Pavorós per a una infanteria que rebera un choc d'estes caracteristiques; pero inclús una cavalleria com esta, podia ser derrotat si se realisava la seua neutralisació en inteligença.		Certament degué de ser impressionant, ¡sobre tot!, un choc entre cavalleries de similars característiques. Pavorós per a una infanteria que rebera un choc d'estes caracteristiques; pero inclús una cavalleria com esta, podia ser derrotat si se realisava la seua neutralisació en inteligença.
	[[Image:Caballerafrancesasiglox.jpg\|right\|thumb\|<center>Carrega de cavalleria francesa</center>]]		[[Image:Caballerafrancesasiglox.jpg\|right\|thumb\|<center>Carrega de cavalleria francesa</center>]]
	Açò fon lo que feu [[Eduart III]] d'[[Anglaterra]] en la [[batalla de Crecy]] en [[1346]], en els camps de [[França]] (una batalla, de les moltes que durant la “[[guerra dels cents anys]]” que en el [[sigle XIV]] lliuraren francesos i anglesos); la seua oponent, el rei [[Felip VI]] s'enfrontà en batalla al seu oponent i fon derrotat en rotunditat. En un moment de la batalla, l'excelent cavalleria francesa formada per cavalleria pesada, atacà les ~~llinies~~ angleses en el ~~proposit~~ de trencar la ~~llinia~~ de l'adversari.		Açò fon lo que feu [[Eduart III]] d'[[Anglaterra]] en la [[batalla de Crecy]] en [[1346]], en els camps de [[França]] (una batalla, de les moltes que durant la “[[guerra dels cents anys]]” que en el [[sigle XIV]] lliuraren francesos i anglesos); la seua oponent, el rei [[Felip VI]] s'enfrontà en batalla al seu oponent i fon derrotat en rotunditat. En un moment de la batalla, l'excelent cavalleria francesa formada per cavalleria pesada, atacà les llínies angleses en el propòsit de trencar la llínia de l'adversari.

	No obstant, el final de l'[[Edat mija]] i l'inici de l'[[Edat Moderna]], portà conseguixc l'aparició d'armes noves que anaven a donar un nou gir a les ~~tactiques~~ de guerra i als plans de batalla dels eixercits enfrontats.		No obstant, el final de l'[[Edat mija]] i l'inici de l'[[Edat Moderna]], portà conseguixc l'aparició d'armes noves que anaven a donar un nou gir a les tàctiques de guerra i als plans de batalla dels eixercits enfrontats.
	La cavalleria era important carregant contra l'infanteria enemiga trencant la cohesió de l'eixercit enemic o enfrontant-se a la cavalleria de l'oponent; pero les ~~tactiques~~ dels ginets eren variades i foren distintes a lo llarc dels sigles. No obstant, les evolucions en batalla dels ginets, tingueren que acostumar-se als nous ~~tempss~~, i en este cas en l'aparició d'una substancia nova en el camp de batalla, ¡la ~~polvora~~!.		La cavalleria era important carregant contra l'infanteria enemiga trencant la cohesió de l'eixercit enemic o enfrontant-se a la cavalleria de l'oponent; pero les tàctiques dels ginets eren variades i foren distintes a lo llarc dels sigles. No obstant, les evolucions en batalla dels ginets, tingueren que acostumar-se als nous temps, i en este cas en l'aparició d'una substancia nova en el camp de batalla, ¡la pólvora!.

	== Edat moderna ==		== Edat moderna ==

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 15 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~Historicament~~, la '''cavalleria''' són aquelles unitats militars que lluiten en moviment a [[cavall]]. Algunes unitats de la cavalleria, com els dragons, podrien lluitar a peu. Alguns autors consideren que les unitats d'[[artilleria]] montades són també cavalleria, encara que estes són unitats d'apoyo, no de combat. La cavalleria ha existit durant mils d'anys, les primeres se remonten al sigle XI AC. Des de la [[Segona Guerra Mundial]], el terme també s'aplica a les unitats equipades en [[tanc\|tancs]] .		[[Archiu:Edouard Detaille - Vive L'Empereur - Google Art Project.jpg\|miniaturadeimagen\|350px\|[[Hússar]]s francesos en la [[batalla de Friedland]], 1807. Quadro de 1891 de [[Édouard Detaille]] (1848-1912).]]
			Històricament, la '''cavalleria''' són aquelles unitats militars que lluiten en moviment a [[cavall]]. Algunes unitats de la cavalleria, com els dragons, podrien lluitar a peu. Alguns autors consideren que les unitats d'[[artilleria]] montades són també cavalleria, encara que estes són unitats d'apoyo, no de combat. La cavalleria ha existit durant mils d'anys, les primeres se remonten al sigle XI AC. Des de la [[Segona Guerra Mundial]], el terme també s'aplica a les unitats equipades en [[tanc\|tancs]] .

	Des dels primers temps la cavalleria tenia la ventaja d'una millor movilitat, per lo que és un		Des dels primers temps la cavalleria tenia la ventaja d'una millor movilitat, per lo que és un
	"Instrument que multiplica el valor de lluitar fins el més mínim esforç, lo que els permet desbordar i evitar, al sorprendre i dominar, retirar-se i escapar d'acort als requeriments del moment".		"Instrument que multiplica el valor de lluitar fins el més mínim esforç, lo que els permet desbordar i evitar, al sorprendre i dominar, retirar-se i escapar d'acort als requeriments del moment".
	Un home que lluita a [[cavall]] també tenia les ventages d'una major alçada, la velocitat i la massa inercial sobre un oponent en peu. Atre element de la guerra montada a cavall és l'impacte ~~psicològic~~ d'un soldat a cavall que pot infligir a un oponent.		Un home que lluita a [[cavall]] també tenia les ventages d'una major alçada, la velocitat i la massa inercial sobre un oponent en peu. Atre element de la guerra montada a cavall és l'impacte sicològic d'un soldat a cavall que pot infligir a un oponent.
	La movilitat i el valor del choc de la cavalleria fon molt apreciat i explotat en les forces armades en l'[[Edat antiga]] i [[edat mija]]; algunes forces de cavalleria eren en la seua majoria, sobre tot en les societats nomades d'[[Asia]], en particular, els eixercits mongols. En [[Europa]], la cavalleria se ~~converti~~ cada volta més armada (pesat), i, finalment, se feu conegut pels [[cavallers]].		La movilitat i el valor del choc de la cavalleria fon molt apreciat i explotat en les forces armades en l'[[Edat antiga]] i [[edat mija]]; algunes forces de cavalleria eren en la seua majoria, sobre tot en les societats nomades d'[[Asia]], en particular, els eixercits mongols. En [[Europa]], la cavalleria se convertí cada volta més armada (pesat), i, finalment, se feu conegut pels [[cavallers]].

	Durant el [[sigle XVII]] la cavalleria en [[Europa]], pergué la major part de la seua armadura, ineficaç contra els mosquets i canons que foren entrant en us, i a mitat del [[sigle XIX]] alguns regiments conserven una chicoteta cuiraça de protecció que oferix contra les llances i sabres.		Durant el [[sigle XVII]] la cavalleria en [[Europa]], pergué la major part de la seua armadura, ineficaç contra els mosquets i canons que foren entrant en us, i a mitat del [[sigle XIX]] alguns regiments conserven una chicoteta cuiraça de protecció que oferix contra les llances i sabres.
Llínea 12:		Llínea 13:
	== Història ==		== Història ==

	La cavalleria sempre fon una arma decisiva en les tactiques de batalla i les seues evolucions podien decidir una batalla o una guerra; perseguir a un enemic derrotat donant-li el colp de gracia, reconeiximent del terreny evitant emboscades del contrari i espiar les posicions de l'enemic buscant punts ~~debils~~.		La cavalleria sempre fon una arma decisiva en les tactiques de batalla i les seues evolucions podien decidir una batalla o una guerra; perseguir a un enemic derrotat donant-li el colp de gracia, reconeiximent del terreny evitant emboscades del contrari i espiar les posicions de l'enemic buscant punts dèbils.

	== Edat antiga ==		== Edat antiga ==
	Cavalleria hagué molta i de diferents caracteristiques a lo llarc de nostre temps, potser les més recordades són per eixemple la cavalleria [[hitita]] i l'egipciaca, en els diversos enfrontaments que sostingueren en els sigles XIII i XII a. de C.; clar que açò era diferent, ya que la cavalleria al fus, tal com la coneixem hui en dia, no era la d'un ginet montat en el seu cavall, sino la d'un ginet o dos montats en un carro tirat per dos o tres cavalls.		Cavalleria hagué molta i de diferents caracteristiques a lo llarc de nostre temps, potser les més recordades són per eixemple la cavalleria [[hitita]] i l'egipciaca, en els diversos enfrontaments que sostingueren en els sigles XIII i XII a. de C.; clar que açò era diferent, ya que la cavalleria al fus, tal com la coneixem hui en dia, no era la d'un ginet montat en el seu cavall, sino la d'un ginet o dos montats en un carro tirat per dos o tres cavalls.

	També podem retrotraure-mos al sigle XVII a. de C., ya que els hicses invadiren [[Egipte]], derrocant al [[faraó]] del seu tro he instaurant un règim d'ocupació que no acabà fins l'expulsió dels hicses d'[[Egipte]] en 1550 a. de C.; no obstant, ~~aci~~ poc se pot contar, ya que les fonts degudes a que ocorreu fa ~~moltissim~~ temps no són clares.		També podem retrotraure-mos al sigle XVII a. de C., ya que els hicses invadiren [[Egipte]], derrocant al [[faraó]] del seu tro he instaurant un règim d'ocupació que no acabà fins l'expulsió dels hicses d'[[Egipte]] en 1550 a. de C.; no obstant, ací poc se pot contar, ya que les fonts degudes a que ocorreu fa moltíssim temps no són clares.
	Més tart els assirians també demostraren el seu poder ~~belic~~ en els carros de guerra, aplicant ~~tactiques~~ desapiadades sobre la població enemiga i sembrant el terror en dita població, varen sometre molts pobles en l'~~area mesopotamica~~ a on regne.		Més tart els assirians també demostraren el seu poder bèlic en els carros de guerra, aplicant tàctiques desapiadades sobre la població enemiga i sembrant el terror en dita població, varen sometre molts pobles en l'àrea mesopotàmica a on regne.

	Temps despuix la cavalleria d'[[Aleixandre Magne]], (qui contribució a la destrucció de l'[[imperi persa]] fon determinant) seria un eixemple anys més tart, de trobar-mos una cavalleria que no era un mer acompanyament de l'infanteria, sino una arma que podria resumir-se en lo que ~~digue~~ el seu pare [[Filip]] en ~~essencia~~, “l'infanteria aguanta i la cavalleria pegada”.		Temps despuix la cavalleria d'[[Aleixandre Magne]], (qui contribució a la destrucció de l'[[imperi persa]] fon determinant) seria un eixemple anys més tart, de trobar-mos una cavalleria que no era un mer acompanyament de l'infanteria, sino una arma que podria resumir-se en lo que digué el seu pare [[Filip]] en essència, “l'infanteria aguanta i la cavalleria pegada”.

	[[Pirros]], rei d'[[Epiro]], fon un governant inteligent i que en les seues enfrontaments en els romans també va descobrir les virtuts que entranyaven la cavalleria i que també sabe adaptar al seu eixercit emulant a [[Aleixandre Magne]], al qual ell admirava molt.		[[Pirros]], rei d'[[Epiro]], fon un governant inteligent i que en les seues enfrontaments en els romans també va descobrir les virtuts que entranyaven la cavalleria i que també sabe adaptar al seu eixercit emulant a [[Aleixandre Magne]], al qual ell admirava molt.

	Més tart tenim atre eixemple de sap fer en l'excelent cavalleria cartaginesa d'[[Anibal]], la qual fon una esquema basica en l'endentat de l'eixercit ~~cartagines~~ durant la seua guerra contra Roma en la segona guerra Punica (i que la seua posterior absencia numerica fon decisiva en la seua derrota en [[Zama]] en el 202 a. de C.).		Més tart tenim atre eixemple de sap fer en l'excelent cavalleria cartaginesa d'[[Anibal]], la qual fon una esquema basica en l'endentat de l'eixercit cartaginés durant la seua guerra contra Roma en la segona guerra Punica (i que la seua posterior absencia numerica fon decisiva en la seua derrota en [[Zama]] en el 202 a. de C.).

	Tesino, Trebia, Trasimeno i sobre tot [[Cannas]], demostraren com una cavalleria be dirigida podia assestar un colp mortal al seu enemic i ~~aci~~ Anibal~~, ¡s'eixi!~~, demostrant el seu talent ~~ante els~~ romans.		Tesino, Trebia, Trasimeno i sobre tot [[Cannas]], demostraren com una cavalleria be dirigida podia assestar un colp mortal al seu enemic i ací Anibal, demostrant el seu talent davant dels romans.
	També referint-se a [[Antiga Roma\|Roma]] i al seu continu evolucionar en el temps, (la mateixa que fon regina de l'infanteria i que prestà poca atenció a la cavalleria) tingue que prestar més atenció a la cavalleria; ya que l'infanteria declinà en el temps i la cavalleria enemiga, evolucionà de tal manera, que els eixercit romà començaren a ser derrotats en batalla.

	~~Anibal~~ ya donà l'avís de lo que podia fer una cavalleria audaç i inteligentment dirigida, pero en la batalla de Carroes en l'any 53 a. de C., l'infanteria romana fon derrotada a mans dels parts en Orient, sent estos últims totalment forces de cavalleria. 44.000 Romans, (dels quals 4.000 eren ginets) foren agranats per la cavalleria part, formada per 10.000 ginets, 25.000 morts o ferits i 10.000 presoners foren les baixes romanes.		També referint-se a [[Antiga Roma\|Roma]] i al seu continu evolucionar en el temps, (la mateixa que fon regina de l'infanteria i que prestà poca atenció a la cavalleria) tingué que prestar més atenció a la cavalleria; ya que l'infanteria declinà en el temps i la cavalleria enemiga, evolucionà de tal manera, que els eixercit romà començaren a ser derrotats en batalla.

			Aníbal ya donà l'avís de lo que podia fer una cavalleria audaç i inteligentment dirigida, pero en la batalla de Carroes en l'any 53 a. de C., l'infanteria romana fon derrotada a mans dels parts en Orient, sent estos últims totalment forces de cavalleria. 44.000 Romans, (dels quals 4.000 eren ginets) foren agranats per la cavalleria part, formada per 10.000 ginets, 25.000 morts o ferits i 10.000 presoners foren les baixes romanes.

	La cavalleria goda en el [[sigle IV]], demostrà en la [[batalla d'Adrianopolis]] en l'any [[378]], que l'infanteria romana (encara sent d'elite i molt veterana) ya no podia fer front en garanties d'exit a un oponent en la batalla; al menys al 100%, ¡la pèrdua dels 2/3 de les seues tropes veteranes ho testimonien!. Les incursions dels barbars en les fronteres romanes estaven debilitant a l'eixercit romà ¡a ulls vists!.		La cavalleria goda en el [[sigle IV]], demostrà en la [[batalla d'Adrianopolis]] en l'any [[378]], que l'infanteria romana (encara sent d'elite i molt veterana) ya no podia fer front en garanties d'exit a un oponent en la batalla; al menys al 100%, ¡la pèrdua dels 2/3 de les seues tropes veteranes ho testimonien!. Les incursions dels barbars en les fronteres romanes estaven debilitant a l'eixercit romà ¡a ulls vists!.

	La cavalleria barbara estava donant eixemple de que la seua evolució, estava plantant cara a l'invencible eixercit romà; inclús estos últims, estaven començant a llistar, ya en l'infanteria, ya en la cavalleria, reclutes de ~~procedencia~~ barbara, ya per a aprofitar-se de les seues virtuts, ya per a paliar l'escassea de reclutes de ~~procedencia~~ romana; ya que estos i ante la riquea de l'[[imperi romà]], se tornaven socoltres a l'hora d'allistar-se com [[legionaris]], per que esta vida era molt dura.		La cavalleria barbara estava donant eixemple de que la seua evolució, estava plantant cara a l'invencible eixercit romà; inclús estos últims, estaven començant a llistar, ya en l'infanteria, ya en la cavalleria, reclutes de procedència barbara, ya per a aprofitar-se de les seues virtuts, ya per a paliar l'escassea de reclutes de procedència romana; ya que estos i ante la riquea de l'[[imperi romà]], se tornaven socoltres a l'hora d'allistar-se com [[legionaris]], per que esta vida era molt dura.

	== Edat mija ==		== Edat mija ==
	En el [[sigle VI]] l'[[imperi ~~bizanti~~]] o [[imperi romà d'Orient]], ya havia deprés que la cavalleria era una arma decisiva, i en les batalles, la seua presencia era vital, la qual formava l'eix principal de la batalla, deixant l'infanteria com arma de segon orde. De fet, l'eixercit ~~bizanti~~ contava entre les seues fileres en 1/3 de les seues tropes com cavalleria.		En el [[sigle VI]] l'[[imperi bizantí]] o [[imperi romà d'Orient]], ya havia deprés que la cavalleria era una arma decisiva, i en les batalles, la seua presencia era vital, la qual formava l'eix principal de la batalla, deixant l'infanteria com arma de segon orde. De fet, l'eixercit bizantí contava entre les seues fileres en 1/3 de les seues tropes com cavalleria.

	Els sigles posteriors i en plena [[Edat mija]], la cavalleria era una arma de primer orde en el camp de batalla, si be els seues components eren casi íntegrament de la noblea, ya que l'equipament de la cavalleria, en la seua armadura completa, a soles podia ser mantingut a un gran cost, i a soles els cavallers i nobles podien soportar tals dispendis.		Els sigles posteriors i en plena [[Edat mija]], la cavalleria era una arma de primer orde en el camp de batalla, si be els seues components eren casi íntegrament de la noblea, ya que l'equipament de la cavalleria, en la seua armadura completa, a soles podia ser mantingut a un gran cost, i a soles els cavallers i nobles podien soportar tals dispendis.
	Els cavallers formaven l'últim ranc de la noblea, pero no tenien títuls nobiliaris ni propietats al seu càrrec, aixina que solien posar la seua persona i equipament complet al servici d'un noble poderós, el qual li retribuïa els servicis prestats. Alguns nobles arribaren a tindre a les seues órdens a un bon número de cavallers.		Els cavallers formaven l'últim ranc de la noblea, pero no tenien títuls nobiliaris ni propietats al seu càrrec, aixina que solien posar la seua persona i equipament complet al servici d'un noble poderós, el qual li retribuïa els servicis prestats. Alguns nobles arribaren a tindre a les seues órdens a un bon número de cavallers.

	Durant l'edat Mija se podia dir que el millor exponent de cavalleria se trobava entre els mongols, i entre estos, els que ~~dirigi~~ un cap que els va unir, [[Gengis Kan]] (1162-1227). Va crear a principis del [[sigle XIII]] un immens imperi en [[~~Asia~~]] central, en el que ~~tingue~~ part, la Chinenca del nort, [[Mongòlia]], [[Persia]] i [[Afganistan]].		Durant l'edat Mija se podia dir que el millor exponent de cavalleria se trobava entre els mongols, i entre estos, els que dirigí un cap que els va unir, [[Gengis Kan]] (1162-1227). Va crear a principis del [[sigle XIII]] un immens imperi en [[Àsia]] central, en el que tingué part, la Chinenca del nort, [[Mongòlia]], [[Persia]] i [[Afganistan]].

	La ''[[guerra dels cents anys]] '', fon un clar exponent dels combats de la cavalleria pesada migeval, els nobles cavallers revestits d'armadures de moltíssim pes, feen que les carregues d'estos ginets contra l'adversari foren impressionants i mortals, sobre tot per a l'infanteria atacada per ells.		La ''[[guerra dels cents anys]] '', fon un clar exponent dels combats de la cavalleria pesada migeval, els nobles cavallers revestits d'armadures de moltíssim pes, feen que les carregues d'estos ginets contra l'adversari foren impressionants i mortals, sobre tot per a l'infanteria atacada per ells.
Llínea 53:		Llínea 55:

	== Edat moderna ==		== Edat moderna ==
	Esta i l'aparició dels canons i l'evolucionar de les armes de pólvora, com els trabucs, arcabús, mosquets i fusils feu que el poder bèlic de l'infanteria adquirira gran poder, i que l'infanteria d'antany ya no estiguera a mercé de la cavalleria, com podia ocorrer en el passat, si no ~~disposava~~ d'una bona cobertura defensiva.		Esta i l'aparició dels canons i l'evolucionar de les armes de pólvora, com els trabucs, arcabús, mosquets i fusils feu que el poder bèlic de l'infanteria adquirira gran poder, i que l'infanteria d'antany ya no estiguera a mercé de la cavalleria, com podia ocorrer en el passat, si no disponia d'una bona cobertura defensiva.

	En el [[sigle XVII]] la cavalleria tornà a recuperar la seua plena activitat, els diversos eixercits l'incorporaven massivament a les seues fileres, si be en l'[[Edat mija]], la cavalleria no era empleada en gran número degut a que la cavalleria pesada no era molt numerosa pel gran cost econòmic que representava; el fi a l'us del seu equipament pesat en l'[[Edat Moderna]], pogué fer créixer el seu número.		En el [[sigle XVII]] la cavalleria tornà a recuperar la seua plena activitat, els diversos eixercits l'incorporaven massivament a les seues fileres, si be en l'[[Edat mija]], la cavalleria no era empleada en gran número degut a que la cavalleria pesada no era molt numerosa pel gran cost econòmic que representava; el fi a l'us del seu equipament pesat en l'[[Edat Moderna]], pogué fer créixer el seu número.