Cavallers de la Taula Redona - Historial de revisions

Lluísm en 11:41 20 nov 2024

2024-11-20T11:41:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:41 20 nov 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Taula Redona]]		* [[Taula Redona]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38		* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38

Lluísm en 19:07 16 set 2023

2023-09-16T19:07:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:07 16 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Holy-grail-round-table-ms-fr-112-3-f5r-1470-detail.jpg\|thumb\|250px\|Representació de la [[Taula Redona]]]]		[[File:Holy-grail-round-table-ms-fr-112-3-f5r-1470-detail.jpg\|thumb\|250px\|Representació de la [[Taula Redona]]]]

	Els '''cavallers de la Taula Redona''' formen un grup de persones ademés d'una orde de cavalleria mítica i llegendària que apareix en les llegendes artúriques de la nomenada matèria de Bretanya. Segons ~~estes~~, l'orde va ser fundada quan [[Rei Arturo\|Arturo]] va ser proclamat rei de [[Bretanya]] i va fundar la seua cort en [[Camelot]].		Els '''cavallers de la Taula Redona''' formen un grup de persones ademés d'una orde de cavalleria mítica i llegendària que apareix en les llegendes artúriques de la nomenada matèria de Bretanya.

			== Història ==
			Segons les llegendes artúriques, l'orde va ser fundada quan [[Rei Arturo\|Arturo]] va ser proclamat rei de [[Bretanya]] i va fundar la seua cort en [[Camelot]].

	El rei Leodegrance, que governava les terres de Cameilard, en motiu de la boda de la seua filla [[Ginebra (reina)\|Ginebra]] en el rei Arturo li va regalar la taula o taula que va donar orige a l'orde. La taula tenia cent cinquanta places que no sempre estaven cobertes, i en elles es varen assentar els més dignes cavallers del seu temps segons conte la llegenda.		El rei Leodegrance, que governava les terres de Cameilard, en motiu de la boda de la seua filla [[Ginebra (reina)\|Ginebra]] en el rei Arturo li va regalar la taula o taula que va donar orige a l'orde. La taula tenia cent cinquanta places que no sempre estaven cobertes, i en elles es varen assentar els més dignes cavallers del seu temps segons conte la llegenda.

Lluísm en 19:06 16 set 2023

2023-09-16T19:06:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 16 set 2023
Llínea 27:		Llínea 27:
	* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0		* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
	* Rider, Jeff, The fictional margin: The Merlin of the Brut, Modern Philology, 1989, University of Chicago Press		* Rider, Jeff, The fictional margin: The Merlin of the Brut, Modern Philology, 1989, University of Chicago Press

			== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Round_Table_(Arthur)}}

	[[Categoria:Mitologia]]		[[Categoria:Mitologia]]
	[[Categoria:Mitologia celta]]		[[Categoria:Mitologia celta]]
	[[Categoria:Cicle Artúric]]		[[Categoria:Cicle Artúric]]

Lluísm en 19:06 16 set 2023

2023-09-16T19:06:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 16 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Holy-grail-round-table-ms-fr-112-3-f5r-1470-detail.jpg\|thumb\|250px\|Representació de la [[Taula Redona]]]]

	Els '''cavallers de la Taula Redona''' formen un grup de persones ademés d'una orde de cavalleria mítica i llegendària que apareix en les llegendes artúriques de la nomenada matèria de Bretanya. Segons estes, l'orde va ser fundada quan [[Rei Arturo\|Arturo]] va ser proclamat rei de [[Bretanya]] i va fundar la seua cort en [[Camelot]].		Els '''cavallers de la Taula Redona''' formen un grup de persones ademés d'una orde de cavalleria mítica i llegendària que apareix en les llegendes artúriques de la nomenada matèria de Bretanya. Segons estes, l'orde va ser fundada quan [[Rei Arturo\|Arturo]] va ser proclamat rei de [[Bretanya]] i va fundar la seua cort en [[Camelot]].

Llínea 4:		Llínea 6:

	L'importància de la taula redona residix que ningú la presidia: és dir, cap estava per damunt dels demés. L'orde va començar a decaure quan va sorgir la demanda del Sant Grial que va fer que molts dels cavallers partiren en la seua busca i molts periren en la mateixa, pero el final definitiu de l'orde va ocórrer quan Sir Mordred, fill bastardo del rei i [[Morgause]], la seua mija germana, va fer públics els amors adúlteros entre l'esposa del rei, Ginebra i el primer cavaller d'est, [[Lancelot]], lo que va dur a una guerra civil que va acabar en la mort de Mordred, pràcticament tots els cavallers restants de l'orde (la majoria havien perit durant la busca del Sant Grial) i greus ferides per a Arturo. Despuix d'allò, Arturo va ser dut per [[Morgana]], la menor de les seues tres germanes, a l'illa encantada d'Avalón, per a recuperar-se de les mortals ferides que va sofrir en combat contra el seu fill.		L'importància de la taula redona residix que ningú la presidia: és dir, cap estava per damunt dels demés. L'orde va començar a decaure quan va sorgir la demanda del Sant Grial que va fer que molts dels cavallers partiren en la seua busca i molts periren en la mateixa, pero el final definitiu de l'orde va ocórrer quan Sir Mordred, fill bastardo del rei i [[Morgause]], la seua mija germana, va fer públics els amors adúlteros entre l'esposa del rei, Ginebra i el primer cavaller d'est, [[Lancelot]], lo que va dur a una guerra civil que va acabar en la mort de Mordred, pràcticament tots els cavallers restants de l'orde (la majoria havien perit durant la busca del Sant Grial) i greus ferides per a Arturo. Despuix d'allò, Arturo va ser dut per [[Morgana]], la menor de les seues tres germanes, a l'illa encantada d'Avalón, per a recuperar-se de les mortals ferides que va sofrir en combat contra el seu fill.

			== Vore també ==
			* [[Taula Redona]]

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Els '''cavallers de la Taula Redona''' formen un grup de persones ademés d'una orde de cavalleria mítica i llegendària que apareix en les llegendes artúriqu…»

2023-09-16T19:04:07Z

Pàgina nova, en el contingut: «Els '''cavallers de la Taula Redona''' formen un grup de persones ademés d'una orde de cavalleria mítica i llegendària que apareix en les llegendes artúriqu…»

Pàgina nova

Els '''cavallers de la Taula Redona''' formen un grup de persones ademés d'una orde de cavalleria mítica i llegendària que apareix en les llegendes artúriques de la nomenada matèria de Bretanya. Segons estes, l'orde va ser fundada quan [[Rei Arturo|Arturo]] va ser proclamat rei de [[Bretanya]] i va fundar la seua cort en [[Camelot]].

El rei Leodegrance, que governava les terres de Cameilard, en motiu de la boda de la seua filla [[Ginebra (reina)|Ginebra]] en el rei Arturo li va regalar la taula o taula que va donar orige a l'orde. La taula tenia cent cinquanta places que no sempre estaven cobertes, i en elles es varen assentar els més dignes cavallers del seu temps segons conte la llegenda.

L'importància de la taula redona residix que ningú la presidia: és dir, cap estava per damunt dels demés. L'orde va començar a decaure quan va sorgir la demanda del Sant Grial que va fer que molts dels cavallers partiren en la seua busca i molts periren en la mateixa, pero el final definitiu de l'orde va ocórrer quan Sir Mordred, fill bastardo del rei i [[Morgause]], la seua mija germana, va fer públics els amors adúlteros entre l'esposa del rei, Ginebra i el primer cavaller d'est, [[Lancelot]], lo que va dur a una guerra civil que va acabar en la mort de Mordred, pràcticament tots els cavallers restants de l'orde (la majoria havien perit durant la busca del Sant Grial) i greus ferides per a Arturo. Despuix d'allò, Arturo va ser dut per [[Morgana]], la menor de les seues tres germanes, a l'illa encantada d'Avalón, per a recuperar-se de les mortals ferides que va sofrir en combat contra el seu fill.

== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38
* Carol Dover (ed), A Companion to the Lancelot-Grail Cycle, Boydell & Brewer, 2005
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd
* D. H. Green, The Beginnings of Medieval Romance: Fact and fiction, 1150–1220, CUP. Cambridge, 2005
* Derek Pearsall, Arthurian Romance: a short introduction, Blackwell, Oxford, 2005
* [https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19881231-71.html García Gual, Carlos. Reseña de Historia de Merlín y El balandro de Merlín, ABC Literario, 31-12-1988.]
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

== Bibliografia ==
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Diccionario Akal de Historia Medieval». 1998
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* Rider, Jeff, The fictional margin: The Merlin of the Brut, Modern Philology, 1989, University of Chicago Press

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
[[Categoria:Cicle Artúric]]