Chador - Historial de revisions

Lluísm en 19:29 19 nov 2025

2025-11-19T19:29:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:29 19 nov 2025
Llínea 8:		Llínea 8:

	El chador, que remonta en la seua forma actual si més no al [[sigle XVIII]], es va generalisar en Iran com a penyora de carrer comú durant la dinastia Kayar ([[1794]]-[[1925]]). El monarca Resa Shah ho va prohibir en l'any [[1936]] dins del marc de la seua política general d'occidentalizació forçosa del país. La prohibició es va relaixar baix el regnat del seu fill, el shah Mohammad Resa Pahlaví. A finals dels [[anys 1970]], la revolució iraní veu en el chador, autòcton i conforme el còdic vestimentari islàmic (hiyab), una senya d'identitat nacional i instrument de salvaguarda de l'identitat nacional i religiosa front a l'occidentalizació i, aixina, la república islàmica d'Iran promociona l'us del chador i en certs àmbits (edificis estatals, mesquites o llocs de pelegrinage) ho impon.		El chador, que remonta en la seua forma actual si més no al [[sigle XVIII]], es va generalisar en Iran com a penyora de carrer comú durant la dinastia Kayar ([[1794]]-[[1925]]). El monarca Resa Shah ho va prohibir en l'any [[1936]] dins del marc de la seua política general d'occidentalizació forçosa del país. La prohibició es va relaixar baix el regnat del seu fill, el shah Mohammad Resa Pahlaví. A finals dels [[anys 1970]], la revolució iraní veu en el chador, autòcton i conforme el còdic vestimentari islàmic (hiyab), una senya d'identitat nacional i instrument de salvaguarda de l'identitat nacional i religiosa front a l'occidentalizació i, aixina, la república islàmica d'Iran promociona l'us del chador i en certs àmbits (edificis estatals, mesquites o llocs de pelegrinage) ho impon.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Chador}}		{{Commonscat\|Chador}}

Reval en 19:20 11 març 2025

2025-03-11T19:20:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:20 11 març 2025
Llínea 7:		Llínea 7:
	El color més corrent dels chadores és hui en dia el [[negre]], si be s'observen encara també uns atres, en particular en el mig rural, entre les zoroastrianes i en llocs de pelegrinage o àmbits domèstics, a on són corrents els colors clars en estampats de flors.		El color més corrent dels chadores és hui en dia el [[negre]], si be s'observen encara també uns atres, en particular en el mig rural, entre les zoroastrianes i en llocs de pelegrinage o àmbits domèstics, a on són corrents els colors clars en estampats de flors.

	El chador, que remonta en la seua forma actual si més no al [[sigle XVIII]], es va generalisar en Iran com a penyora de carrer comú durant la dinastia Kayar ([[1794]]-[[1925]]). El monarca Resa Shah ho va prohibir en l'any [[1936]] dins del marc de la seua política general d'occidentalizació forçosa del país. La prohibició es va relaixar baix el regnat del seu fill, el shah Mohammad Resa Pahlaví. A finals dels [[anys 1970]], la revolució iraní veu en el chador, autòcton i conforme el còdic vestimentari islàmic (hiyab), una senya d'identitat nacional i instrument de salvaguarda de l'identitat nacional i religiosa front a l'occidentalizació i, aixina, la república islàmica d'Iran promociona l'us del chador i en certs àmbits (edificis estatals, mesquites o llocs de pelegrinage) ho impon.		El chador, que remonta en la seua forma actual si més no al [[sigle XVIII]], es va generalisar en Iran com a penyora de carrer comú durant la dinastia Kayar ([[1794]]-[[1925]]). El monarca Resa Shah ho va prohibir en l'any [[1936]] dins del marc de la seua política general d'occidentalizació forçosa del país. La prohibició es va relaixar baix el regnat del seu fill, el shah Mohammad Resa Pahlaví. A finals dels [[anys 1970]], la revolució iraní veu en el chador, autòcton i conforme el còdic vestimentari islàmic (hiyab), una senya d'identitat nacional i instrument de salvaguarda de l'identitat nacional i religiosa front a l'occidentalizació i, aixina, la república islàmica d'Iran promociona l'us del chador i en certs àmbits (edificis estatals, mesquites o llocs de pelegrinage) ho impon.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 18:48 1 set 2024

2024-09-01T18:48:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 1 set 2024
Llínea 8:		Llínea 8:

	El chador, que remonta en la seua forma actual si més no al [[sigle XVIII]], es va generalisar en Iran com a penyora de carrer comú durant la dinastia Kayar ([[1794]]-[[1925]]). El monarca Resa Shah ho va prohibir en l'any [[1936]] dins del marc de la seua política general d'occidentalizació forçosa del país. La prohibició es va relaixar baix el regnat del seu fill, el shah Mohammad Resa Pahlaví. A finals dels [[anys 1970]], la revolució iraní veu en el chador, autòcton i conforme el còdic vestimentari islàmic (hiyab), una senya d'identitat nacional i instrument de salvaguarda de l'identitat nacional i religiosa front a l'occidentalizació i, aixina, la república islàmica d'Iran promociona l'us del chador i en certs àmbits (edificis estatals, mesquites o llocs de pelegrinage) ho impon.		El chador, que remonta en la seua forma actual si més no al [[sigle XVIII]], es va generalisar en Iran com a penyora de carrer comú durant la dinastia Kayar ([[1794]]-[[1925]]). El monarca Resa Shah ho va prohibir en l'any [[1936]] dins del marc de la seua política general d'occidentalizació forçosa del país. La prohibició es va relaixar baix el regnat del seu fill, el shah Mohammad Resa Pahlaví. A finals dels [[anys 1970]], la revolució iraní veu en el chador, autòcton i conforme el còdic vestimentari islàmic (hiyab), una senya d'identitat nacional i instrument de salvaguarda de l'identitat nacional i religiosa front a l'occidentalizació i, aixina, la república islàmica d'Iran promociona l'us del chador i en certs àmbits (edificis estatals, mesquites o llocs de pelegrinage) ho impon.

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Chador}}

Jose2 en 18:46 1 set 2024

2024-09-01T18:46:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:46 1 set 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Chador.jpg\|thumb\|~~right\|300pp~~\|<center>Chador</center>]]		[[Image:Chador.jpg\|thumb\|250px\|<center>Chador</center>]]

	El '''chador''' és el vel que les dones musulmanes utilisen per a tapar-se el [[cap]] i part de la cara.		El '''chador''' és el vel que les dones musulmanes utilisen per a tapar-se el [[cap]] i part de la cara.

			És una penyora de carrer femení típicament [[Iran\|iraní]], consistent en una simple peça de tela semicircular oberta per davant que es coloca sobre el [[cap]], cobrint tot el cos llevat la cara.

			El color més corrent dels chadores és hui en dia el [[negre]], si be s'observen encara també uns atres, en particular en el mig rural, entre les zoroastrianes i en llocs de pelegrinage o àmbits domèstics, a on són corrents els colors clars en estampats de flors.

			El chador, que remonta en la seua forma actual si més no al [[sigle XVIII]], es va generalisar en Iran com a penyora de carrer comú durant la dinastia Kayar ([[1794]]-[[1925]]). El monarca Resa Shah ho va prohibir en l'any [[1936]] dins del marc de la seua política general d'occidentalizació forçosa del país. La prohibició es va relaixar baix el regnat del seu fill, el shah Mohammad Resa Pahlaví. A finals dels [[anys 1970]], la revolució iraní veu en el chador, autòcton i conforme el còdic vestimentari islàmic (hiyab), una senya d'identitat nacional i instrument de salvaguarda de l'identitat nacional i religiosa front a l'occidentalizació i, aixina, la república islàmica d'Iran promociona l'us del chador i en certs àmbits (edificis estatals, mesquites o llocs de pelegrinage) ho impon.

Jose2 en 18:42 1 set 2024

2024-09-01T18:42:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:42 1 set 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	El '''chador''' és el vel que les dones musulmanes utilisen per a tapar-se el [[cap]] i part de la cara.		El '''chador''' és el vel que les dones musulmanes utilisen per a tapar-se el [[cap]] i part de la cara.


	[[Categoria:Societat]]		[[Categoria:Societat]]
	[[Categoria:Cultura]]		[[Categoria:Cultura]]
	[[Categoria:Islamisme]]		[[Categoria:Islamisme]]

Jose2 en 08:38 18 gin 2017

2017-01-18T08:38:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:38 18 gin 2017
Llínea 2:		Llínea 2:

	El '''chador''' és el vel que les dones musulmanes utilisen per a tapar-se el [[cap]] i part de la cara.		El '''chador''' és el vel que les dones musulmanes utilisen per a tapar-se el [[cap]] i part de la cara.


	[[Categoria:Societat]]		[[Categoria:Societat]]
	[[Categoria:Cultura]]		[[Categoria:Cultura]]
	[[Categoria:Islamisme]]		[[Categoria:Islamisme]]

Jose2: Protegit "Chador" ([move=sysop] (indefinit))

2011-06-12T19:52:06Z

Protegit "Chador" ([move=sysop] (indefinit))

← Revisió anterior		Revisió de 19:52 12 jun 2011
(Sense diferències)

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «Chador El '''chador''' és el vel que les dones musulmanes utilisen per a tapar-se el cap i part de l...».

2011-06-12T19:49:44Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300pp|<center>Chador</center> El '''chador''' és el vel que les dones musulmanes utilisen per a tapar-se el cap i part de l...».

Pàgina nova

[[Image:Chador.jpg|thumb|right|300pp|<center>Chador</center>]]

El '''chador''' és el vel que les dones musulmanes utilisen per a tapar-se el [[cap]] i part de la cara.

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Cultura]]
[[Categoria:Islamisme]]