Chaneques - Historial de revisions

Jose2 en 19:19 18 feb 2026

2026-02-18T19:19:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 18 feb 2026
Llínea 9:		Llínea 9:
	== Característiques ==		== Característiques ==
	Els chaneques destinen part important de temps a la realisació de lo que a ulls humans podrien ser travesures, tals com aventar pedres, trencar coses, sacsar les hamaques, jalar li la coa als gossos, esglayar als animals de corral i dur-se objectes. La seua relació en la salut o absència d'ella es manifesta pel fet de provocar malalties, especialment aquelles referides a la pèrdua de l'[[ànima]]. No obstant, pot recompensar també a l'home en riquees i bona fortuna.		Els chaneques destinen part important de temps a la realisació de lo que a ulls humans podrien ser travesures, tals com aventar pedres, trencar coses, sacsar les hamaques, jalar li la coa als gossos, esglayar als animals de corral i dur-se objectes. La seua relació en la salut o absència d'ella es manifesta pel fet de provocar malalties, especialment aquelles referides a la pèrdua de l'[[ànima]]. No obstant, pot recompensar també a l'home en riquees i bona fortuna.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5		* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5

Reval en 18:09 18 oct 2024

2024-10-18T18:09:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 18 oct 2024
Llínea 15:		Llínea 15:
	* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955		* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	* Álvarez, José Rogelio (1998). Leyendas mexicanas. España: Everest		* Álvarez, José Rogelio (1998). Leyendas mexicanas. España: Everest

Lluísm en 16:24 12 abr 2024

2024-04-12T16:24:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:24 12 abr 2024
Llínea 27:		Llínea 27:
	* Trejo Silva, Marcia (2009). Fantasmario mexicano. México: Trillas. ISBN 978-607-0069-8		* Trejo Silva, Marcia (2009). Fantasmario mexicano. México: Trillas. ISBN 978-607-0069-8
	* Trejo Silva, Marcia (2004). Guía de seres fantásticos del México Prehispánico. México: Vila. ISBN 968-5414-24-6		* Trejo Silva, Marcia (2004). Guía de seres fantásticos del México Prehispánico. México: Vila. ISBN 968-5414-24-6
	* Weitlaner, Roberto (compilador) (1977). Relatos, mitos y leyendas de la Chinantla. México: Instituto Nacional Indigenista. Serie Antropología Social		* Weitlaner, Roberto (compilador) (1977). Relatos, mitos y leyendas de la Chinantla. México: Instituto Nacional Indigenista. Serie Antropología Social

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T12:05:21Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 12:05 27 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:LaAbuelita.jpeg\|thumb\|250px\|Chaneque]]		[[File:LaAbuelita.jpeg\|thumb\|250px\|Chaneque]]

	Els '''chaneques''' (del ~~náhuatl~~, els que habiten en llocs perillosos o amos de la casa) són criatures de la [[mitologia asteca]], entitats associades al inframon la principal funció del qual és escoltar i cuidar els monts i els animals; segons les creències poden prendre diverses formes, de les quals destaca el de chicotet home o dòna, deixant chafades blanques.		Els '''chaneques''' (del nàhuatl, els que habiten en llocs perillosos o amos de la casa) són criatures de la [[mitologia asteca]], entitats associades al inframon la principal funció del qual és escoltar i cuidar els monts i els animals; segons les creències poden prendre diverses formes, de les quals destaca el de chicotet home o dòna, deixant chafades blanques.

	Es caracterisen per ser molt bolers. Estos sers habiten els boscs i les selves, cuiden dels manantials, els arbres i els animals selvats. Es creu que són capaços d'esglayar a la gent i fer-los perdre la seua tonalli, l'esperit associat en el dia del seu naiximent, lo que deu ser corregit en un ritual destinat a recuperar el tonalli perdut o la persona afectada pot aplegar a morir.		Es caracterisen per ser molt bolers. Estos sers habiten els boscs i les selves, cuiden dels manantials, els arbres i els animals selvats. Es creu que són capaços d'esglayar a la gent i fer-los perdre la seua tonalli, l'esperit associat en el dia del seu naiximent, lo que deu ser corregit en un ritual destinat a recuperar el tonalli perdut o la persona afectada pot aplegar a morir.

Lluísm: /* Enllaços externs */

2023-02-18T18:53:10Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:53 18 feb 2023
Llínea 30:		Llínea 30:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|~~Olmeca~~ (~~réplicas~~)}}		{{Commonscat\|Olmec (replicas)}}

	[[Categoria:Mitologia]]		[[Categoria:Mitologia]]
	[[Categoria:Mitologia asteca]]		[[Categoria:Mitologia asteca]]

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Chaneque Els '''chaneques''' (del náhuatl, els que habiten en llocs perillosos o amos de la casa) són criatures de la …»

2023-02-18T18:50:58Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Chaneque Els '''chaneques''' (del náhuatl, els que habiten en llocs perillosos o amos de la casa) són criatures de la …»

Pàgina nova

[[File:LaAbuelita.jpeg|thumb|250px|Chaneque]]

Els '''chaneques''' (del náhuatl, els que habiten en llocs perillosos o amos de la casa) són criatures de la [[mitologia asteca]], entitats associades al inframon la principal funció del qual és escoltar i cuidar els monts i els animals; segons les creències poden prendre diverses formes, de les quals destaca el de chicotet home o dòna, deixant chafades blanques.

Es caracterisen per ser molt bolers. Estos sers habiten els boscs i les selves, cuiden dels manantials, els arbres i els animals selvats. Es creu que són capaços d'esglayar a la gent i fer-los perdre la seua tonalli, l'esperit associat en el dia del seu naiximent, lo que deu ser corregit en un ritual destinat a recuperar el tonalli perdut o la persona afectada pot aplegar a morir.

En l'actualitat, en [[Mèxic]], els chaneques són esperits trabucants, en aspecte de chiquets, que amaguen coses i se li apareixen a la gent distraent-los per a fer-los perdre el camí o desaparéixer-los. Una creència popular era que per a evitar que els chaneques atraparen o es dugueren a les persones, es devia usar la roba al revés en anar solament pel mont.

== Característiques ==
Els chaneques destinen part important de temps a la realisació de lo que a ulls humans podrien ser travesures, tals com aventar pedres, trencar coses, sacsar les hamaques, jalar li la coa als gossos, esglayar als animals de corral i dur-se objectes. La seua relació en la salut o absència d'ella es manifesta pel fet de provocar malalties, especialment aquelles referides a la pèrdua de l'[[ànima]]. No obstant, pot recompensar també a l'home en riquees i bona fortuna.

== Referències ==
* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
* Monstruos Mexicanos Prehispánicos (aztecas y mayas) por RAPATUSTRA
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==

* Álvarez, José Rogelio (1998). Leyendas mexicanas. España: Everest
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Olavarrieta, Marcela (1990). Magia en los tuxtlas, Veracruz. México: INI/CNCA. Col. Presencias
* Peniche Barrera, Roldán (1992). El libro de los fantasmas mayas. México: Maldonado Editores. Biblioteca Básica del Mayab
* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
* Trejo Silva, Marcia (2009). Fantasmario mexicano. México: Trillas. ISBN 978-607-0069-8
* Trejo Silva, Marcia (2004). Guía de seres fantásticos del México Prehispánico. México: Vila. ISBN 968-5414-24-6
* Weitlaner, Roberto (compilador) (1977). Relatos, mitos y leyendas de la Chinantla. México: Instituto Nacional Indigenista. Serie Antropología Social

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Olmeca (réplicas)}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]