Chicomecóatl - Historial de revisions

Lluísm en 18:28 28 maig 2025

2025-05-28T18:28:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 28 maig 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Chicomecóatl''' (del [[nàhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també nomenada '''Xilonen''' (‘la peluda’). En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’).		'''Chicomecóatl''' (del [[nàhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també nomenada '''Xilonen''' (‘la peluda’). En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’).

	Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser nomenada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.		Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser nomenada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:33:55Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:33 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Chicomecoatl_1.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Chicomecóatl en el [[Còdex Borgia]]]]		[[File:Chicomecoatl_1.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Chicomecóatl en el [[Còdex Borgia]]]]

	'''Chicomecóatl''' (del [[nàhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també ~~cridada~~ '''Xilonen''' (‘la peluda’). En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’).		'''Chicomecóatl''' (del [[nàhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també nomenada '''Xilonen''' (‘la peluda’). En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’).

	Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser ~~cridada~~ Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.		Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser nomenada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T12:01:06Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 12:01 27 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Chicomecoatl_1.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Chicomecóatl en el [[Còdex Borgia]]]]		[[File:Chicomecoatl_1.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Chicomecóatl en el [[Còdex Borgia]]]]

	'''Chicomecóatl''' (del [[~~náhuatl~~]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també cridada '''Xilonen''' (‘la peluda’). En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Chicomexóchitl''' (del ~~náhuatl~~: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’).		'''Chicomecóatl''' (del [[nàhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també cridada '''Xilonen''' (‘la peluda’). En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’).

	Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser cridada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.		Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser cridada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.

Lluísm en 17:14 25 feb 2023

2023-02-25T17:14:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:14 25 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Chicomecoatl_1.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Chicomecóatl en el [[Còdex Borgia]]]]		[[File:Chicomecoatl_1.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Chicomecóatl en el [[Còdex Borgia]]]]

	'''Chicomecóatl''' (del [[náhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també cridada '''Xilonen''' (‘la peluda’). En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Chicomexóchitl''' (del náhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’).2		'''Chicomecóatl''' (del [[náhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també cridada '''Xilonen''' (‘la peluda’). En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Chicomexóchitl''' (del náhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’).

	Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Li la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser cridada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.		Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser cridada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Ilustració de Chicomecóatl en el [[Còdex Borgia]] '''Chicomecóatl''' (del náhuatl: Chicomekoatl ‘sèt serp…»

2023-02-25T17:13:39Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Ilustració de Chicomecóatl en el [[Còdex Borgia]] '''Chicomecóatl''' (del náhuatl: Chicomekoatl ‘sèt serp…»

Pàgina nova

[[File:Chicomecoatl_1.jpg|thumb|250px|Ilustració de Chicomecóatl en el [[Còdex Borgia]]]]

'''Chicomecóatl''' (del [[náhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també cridada '''Xilonen''' (‘la peluda’). En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Chicomexóchitl''' (del náhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’).2

Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Li la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser cridada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.

== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
* [https://arqueologiamexicana.mx/pahtecatl «Pahtécatl». Arqueología Mexicana]
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaçox externs ==
{{Commonscat|Chicomecóatl}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]