Chicomexóchitl - Historial de revisions

Reval en 12:16 20 març 2025

2025-03-20T12:16:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 20 març 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’) o també '''Chicomecóatl''' (del [[nàhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també nomenada '''Xilonen''' (‘la peluda’).		'''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’) o també '''Chicomecóatl''' (del [[nàhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també nomenada '''Xilonen''' (‘la peluda’).

	Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser nomenada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.		Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser nomenada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 12:16 20 març 2025

2025-03-20T12:16:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 20 març 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’) o també '''Chicomecóatl''' (del [[nàhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també nomenada '''Xilonen''' (‘la peluda’).		'''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’) o també '''Chicomecóatl''' (del [[nàhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també nomenada '''Xilonen''' (‘la peluda’).

	Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser nomenada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.		Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser nomenada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 12:16 20 març 2025

2025-03-20T12:16:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 20 març 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’) o també '''Chicomecóatl''' (del [[nàhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també nomenada '''Xilonen''' (‘la peluda’).		'''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’) o també '''Chicomecóatl''' (del [[nàhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també nomenada '''Xilonen''' (‘la peluda’).

	Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser nomenada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.		Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser nomenada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 00:51 19 març 2025

2025-03-19T00:51:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:51 19 març 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’) o també '''Chicomecóatl''' (del [[nàhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també nomenada '''Xilonen''' (‘la peluda’).		'''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’) o també '''Chicomecóatl''' (del [[nàhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també nomenada '''Xilonen''' (‘la peluda’).

	Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser nomenada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.		Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser nomenada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval: Pàgina nova, en el contingut: «Ilustració de Chicomecóatl en el [[Còdex Borgia]] '''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor…»

2025-03-19T00:51:24Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Ilustració de Chicomecóatl en el [[Còdex Borgia]] '''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor…»

Pàgina nova

[[File:Chicomecoatl_1.jpg|thumb|250px|Ilustració de Chicomecóatl en el [[Còdex Borgia]]]]

'''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’) o també '''Chicomecóatl''' (del [[nàhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també nomenada '''Xilonen''' (‘la peluda’).

Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser nomenada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.

== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
* [https://arqueologiamexicana.mx/pahtecatl «Pahtécatl». Arqueología Mexicana]
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

== Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaçox externs ==
{{Commonscat|Chicomecóatl}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]