Ciutat-estat - Historial de revisions

Lluísm en 11:49 24 set 2025

2025-09-24T11:49:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:49 24 set 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	En l'[[edat mija]] les ciutats estat varen ser molt comunes en el que ara és [[Alemanya]], [[Itàlia]] o [[Rússia]]. Algunes d'estes varen formar la [[Lliga Hanseàtica]] que va ser una potència comercial durant sigles.		En l'[[edat mija]] les ciutats estat varen ser molt comunes en el que ara és [[Alemanya]], [[Itàlia]] o [[Rússia]]. Algunes d'estes varen formar la [[Lliga Hanseàtica]] que va ser una potència comercial durant sigles.

	Hui en dia, els únics Estats soberans que tenen un estatus semblant a la definició clàssica de ciutat estat són [[El Vaticà]], [[Mónaco]] i [[Singapur]]. D'atres països, si més no, tenen subdivisions administratives en govern propi llimitades a una [[ciutat autònoma]], com és el cas de [[Berlin]], [[Hamburc (estat)\|Hamburc]] i [[Bremen (estat)\|Bremen]] en [[Alemanya]], [[Macau]] i [[Hong Kong]] en [[China]], el [[Districte de Colúmbia]] (DC) en els [[Estats Units]], el [[Districte Federal del Brasil]] ([[Brasília]]) en [[Brasil]], el [[Districte Federal Mexicà]] ([[Ciutat de Mèxic]], també nomenada ''Mèxic DF'' o encara ''el DF'') a [[Mèxic]], o els casos de [[Gibraltar]] i les ciutats autònomes de [[Ceuta]] i [[Melilla]], entre moltes atres.		Hui en dia, els únics Estats soberans que tenen un estatus semblant a la definició clàssica de ciutat estat són [[El Vaticà]], [[Mónaco]] i [[Singapur]]. D'atres països, si més no, tenen subdivisions administratives en govern propi llimitades a una [[ciutat autònoma]], com és el cas de [[Berlin]], [[Hamburc (estat)\|Hamburc]] i [[Bremen (estat)\|Bremen]] en [[Alemanya]], [[Macau]] i [[Hong Kong]] en [[China]], el [[Districte de Colúmbia]] (DC) en els [[Estats Units]], el [[Districte Federal del Brasil]] ([[Brasília]]) en [[Brasil]], el [[Districte Federal Mexicà]] ([[Ciutat de Mèxic]], també nomenada ''Mèxic DF'' o encara ''el DF'') a [[Mèxic]], o els casos de [[Gibraltar]] i les ciutats autònomes de [[Ceuta]] i [[Melilla]], entre moltes atres.

	==Referències==		==Referències==

Jose2: Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista'

2018-02-21T11:02:22Z

Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista'

← Revisió anterior		Revisió de 11:02 21 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	Una '''ciutat estat''' és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment en la seua sobirania. Les ciutats estat acostumbren a tindre la seua pròpia cultura encara que hi haja diverses que compartixen un orige comú.		Una '''ciutat estat''' és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment en la seua sobirania. Les ciutats estat acostumbren a tindre la seua pròpia cultura encara que hi haja diverses que compartixen un orige comú.

	Les ciutats estat varen ser corrents en l'época clàssica. Encara que sobiranes moltes ciutats estat es varen reunir per a formar lligues formals o informals. En alguns casos les lligues es varen formar pel [[dret de ~~conquesta~~]] (p.ex [[Roma]]), moltes pero es varen formar voluntàriament per mig d'aliances de pau per a la protecció mútua (p.ex [[Lliga del Peloponés]]).		Les ciutats estat varen ser corrents en l'época clàssica. Encara que sobiranes moltes ciutats estat es varen reunir per a formar lligues formals o informals. En alguns casos les lligues es varen formar pel [[dret de conquista]] (p.ex [[Roma]]), moltes pero es varen formar voluntàriament per mig d'aliances de pau per a la protecció mútua (p.ex [[Lliga del Peloponés]]).

	En l'[[edat mija]] les ciutats estat varen ser molt comunes en el que ara és [[Alemanya]], [[Itàlia]] o [[Rússia]]. Algunes d'estes varen formar la [[Lliga Hanseàtica]] que va ser una potència comercial durant sigles.		En l'[[edat mija]] les ciutats estat varen ser molt comunes en el que ara és [[Alemanya]], [[Itàlia]] o [[Rússia]]. Algunes d'estes varen formar la [[Lliga Hanseàtica]] que va ser una potència comercial durant sigles.

Jose2 en 09:22 25 ago 2015

2015-08-25T09:22:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:22 25 ago 2015
Llínea 3:		Llínea 3:
	Les ciutats estat varen ser corrents en l'época clàssica. Encara que sobiranes moltes ciutats estat es varen reunir per a formar lligues formals o informals. En alguns casos les lligues es varen formar pel [[dret de conquesta]] (p.ex [[Roma]]), moltes pero es varen formar voluntàriament per mig d'aliances de pau per a la protecció mútua (p.ex [[Lliga del Peloponés]]).		Les ciutats estat varen ser corrents en l'época clàssica. Encara que sobiranes moltes ciutats estat es varen reunir per a formar lligues formals o informals. En alguns casos les lligues es varen formar pel [[dret de conquesta]] (p.ex [[Roma]]), moltes pero es varen formar voluntàriament per mig d'aliances de pau per a la protecció mútua (p.ex [[Lliga del Peloponés]]).

	En l'[[edat mija]] les ciutats estat varen ser molt comunes en el que ara és [[Alemanya]], [[Itàlia]] o [[Rússia]]. Algunes d'estes varen formar la [[Lliga Hanseàtica]] que va ser una potència comercial durant ~~segles~~.		En l'[[edat mija]] les ciutats estat varen ser molt comunes en el que ara és [[Alemanya]], [[Itàlia]] o [[Rússia]]. Algunes d'estes varen formar la [[Lliga Hanseàtica]] que va ser una potència comercial durant sigles.

	Hui en dia, els únics Estats ~~sobirans~~ que tenen un estatus semblant a la definició clàssica de ciutat estat són [[El Vaticà]], [[Mónaco]] i [[Singapur]]. D'atres països, si més no, tenen subdivisions administratives en govern propi llimitades a una [[ciutat autònoma]], com és el cas de [[Berlin]], [[Hamburc (estat)\|Hamburc]] i [[Bremen (estat)\|Bremen]] en [[Alemanya]], [[Macau]] i [[Hong Kong]] en [[China]], el [[Districte de Colúmbia]] (DC) en els [[Estats Units]], el [[Districte Federal del Brasil]] ([[Brasília]]) en [[Brasil]], el [[Districte Federal Mexicà]] ([[Ciutat de Mèxic]], també nomenada ''Mèxic DF'' o encara ''el DF'') a [[Mèxic]], o els casos de [[Gibraltar]] i les ciutats autònomes de [[Ceuta]] i [[Melilla]], entre moltes atres.		Hui en dia, els únics Estats soberans que tenen un estatus semblant a la definició clàssica de ciutat estat són [[El Vaticà]], [[Mónaco]] i [[Singapur]]. D'atres països, si més no, tenen subdivisions administratives en govern propi llimitades a una [[ciutat autònoma]], com és el cas de [[Berlin]], [[Hamburc (estat)\|Hamburc]] i [[Bremen (estat)\|Bremen]] en [[Alemanya]], [[Macau]] i [[Hong Kong]] en [[China]], el [[Districte de Colúmbia]] (DC) en els [[Estats Units]], el [[Districte Federal del Brasil]] ([[Brasília]]) en [[Brasil]], el [[Districte Federal Mexicà]] ([[Ciutat de Mèxic]], també nomenada ''Mèxic DF'' o encara ''el DF'') a [[Mèxic]], o els casos de [[Gibraltar]] i les ciutats autònomes de [[Ceuta]] i [[Melilla]], entre moltes atres.

	==Referències==		==Referències==

Jose2 en 11:58 15 set 2014

2014-09-15T11:58:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:58 15 set 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	Una '''ciutat estat''' és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment en la seua sobirania. Les ciutats estat ~~acostumen~~ a ~~tenir~~ la seua pròpia cultura encara que hi haja diverses que compartixen un orige comú.		Una '''ciutat estat''' és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment en la seua sobirania. Les ciutats estat acostumbren a tindre la seua pròpia cultura encara que hi haja diverses que compartixen un orige comú.

	Les ciutats estat ~~van~~ ser corrents a l'época clàssica. Encara que sobiranes moltes ciutats estat es ~~van~~ reunir per a formar lligues formals o informals. En alguns casos les lligues es ~~van~~ formar pel [[dret de conquesta]] (p.ex [[Roma]]), moltes pero es ~~van~~ formar voluntàriament per mig d'aliances de pau per a la protecció mútua (p.ex [[Lliga del Peloponés]]).		Les ciutats estat varen ser corrents en l'época clàssica. Encara que sobiranes moltes ciutats estat es varen reunir per a formar lligues formals o informals. En alguns casos les lligues es varen formar pel [[dret de conquesta]] (p.ex [[Roma]]), moltes pero es varen formar voluntàriament per mig d'aliances de pau per a la protecció mútua (p.ex [[Lliga del Peloponés]]).

	A l'[[edat mija]] les ciutats estat ~~van~~ ser molt comunes en el que ara és [[Alemanya]], [[Itàlia]] o [[Rússia]]. Algunes d'estes ~~van~~ formar la [[Lliga Hanseàtica]] que va ser una potència comercial durant segles.		En l'[[edat mija]] les ciutats estat varen ser molt comunes en el que ara és [[Alemanya]], [[Itàlia]] o [[Rússia]]. Algunes d'estes varen formar la [[Lliga Hanseàtica]] que va ser una potència comercial durant segles.

	Hui en dia, els únics Estats sobirans que tenen un estatus semblant a la definició clàssica de ciutat estat són [[El Vaticà]], [[Mónaco]] i [[Singapur]]. D'atres països, si més no, tenen subdivisions administratives en govern propi llimitades a una [[ciutat autònoma]], com és el cas de [[Berlin]], [[Hamburc (estat)\|Hamburc]] i [[Bremen (estat)\|Bremen]] a [[Alemanya]], [[Macau]] i [[Hong Kong]] en [[China]], el [[Districte de Colúmbia]] (DC) en els [[Estats Units]], el [[Districte Federal del Brasil]] ([[Brasília]]) al [[Brasil]], el [[Districte Federal Mexicà]] ([[Ciutat de Mèxic]], també nomenada ''Mèxic DF'' o encara ''el DF'') a [[Mèxic]], o els casos de [[Gibraltar]] i les ciutats autònomes de [[Ceuta]] i [[Melilla]], entre moltes atres.		Hui en dia, els únics Estats sobirans que tenen un estatus semblant a la definició clàssica de ciutat estat són [[El Vaticà]], [[Mónaco]] i [[Singapur]]. D'atres països, si més no, tenen subdivisions administratives en govern propi llimitades a una [[ciutat autònoma]], com és el cas de [[Berlin]], [[Hamburc (estat)\|Hamburc]] i [[Bremen (estat)\|Bremen]] en [[Alemanya]], [[Macau]] i [[Hong Kong]] en [[China]], el [[Districte de Colúmbia]] (DC) en els [[Estats Units]], el [[Districte Federal del Brasil]] ([[Brasília]]) en [[Brasil]], el [[Districte Federal Mexicà]] ([[Ciutat de Mèxic]], també nomenada ''Mèxic DF'' o encara ''el DF'') a [[Mèxic]], o els casos de [[Gibraltar]] i les ciutats autònomes de [[Ceuta]] i [[Melilla]], entre moltes atres.

	==Referències==		==Referències==

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Una '''ciutat estat''' és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment en la seua sobirania. Les ciutats estat acostumen a tenir la seua pr...».

2014-09-14T18:45:51Z

Pàgina nova, en el contingut: «Una '''ciutat estat''' és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment en la seua sobirania. Les ciutats estat acostumen a tenir la seua pr...».

Pàgina nova

Una '''ciutat estat''' és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment en la seua sobirania. Les ciutats estat acostumen a tenir la seua pròpia cultura encara que hi haja diverses que compartixen un orige comú.

Les ciutats estat van ser corrents a l'época clàssica. Encara que sobiranes moltes ciutats estat es van reunir per a formar lligues formals o informals. En alguns casos les lligues es van formar pel [[dret de conquesta]] (p.ex [[Roma]]), moltes pero es van formar voluntàriament per mig d'aliances de pau per a la protecció mútua (p.ex [[Lliga del Peloponés]]).

A l'[[edat mija]] les ciutats estat van ser molt comunes en el que ara és [[Alemanya]], [[Itàlia]] o [[Rússia]]. Algunes d'estes van formar la [[Lliga Hanseàtica]] que va ser una potència comercial durant segles.

Hui en dia, els únics Estats sobirans que tenen un estatus semblant a la definició clàssica de ciutat estat són [[El Vaticà]], [[Mónaco]] i [[Singapur]]. D'atres països, si més no, tenen subdivisions administratives en govern propi llimitades a una [[ciutat autònoma]], com és el cas de [[Berlin]], [[Hamburc (estat)|Hamburc]] i [[Bremen (estat)|Bremen]] a [[Alemanya]], [[Macau]] i [[Hong Kong]] en [[China]], el [[Districte de Colúmbia]] (DC) en els [[Estats Units]], el [[Districte Federal del Brasil]] ([[Brasília]]) al [[Brasil]], el [[Districte Federal Mexicà]] ([[Ciutat de Mèxic]], també nomenada ''Mèxic DF'' o encara ''el DF'') a [[Mèxic]], o els casos de [[Gibraltar]] i les ciutats autònomes de [[Ceuta]] i [[Melilla]], entre moltes atres.

==Referències==
<references/>

[[Categoria:Ciutats estat| ]]