Ciutat de Mèxic - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' però ' a ' pero '

2025-06-14T09:06:46Z

Text reemplaça - ' però ' a ' pero '

← Revisió anterior		Revisió de 09:06 14 jun 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Palacio de Bellas Artes, Mexico City, MX.jpg\|thumb\|300px\|Palau de Belles Arts, en Ciutat de Mèxic.]]		[[Archiu:Palacio de Bellas Artes, Mexico City, MX.jpg\|thumb\|300px\|Palau de Belles Arts, en Ciutat de Mèxic.]]
	La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' ~~però~~ ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{Ref-web\|url=http://www.lanacion.com.ar/1867015-mexico-df-ciudad-enrique-pena-nieto-estado\|títol=No más D.F.: la capital de México cambió de nombre\|consulta=4 de giner de 2017\|llengua=castellà}}</ref>		La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' pero ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{Ref-web\|url=http://www.lanacion.com.ar/1867015-mexico-df-ciudad-enrique-pena-nieto-estado\|títol=No más D.F.: la capital de México cambió de nombre\|consulta=4 de giner de 2017\|llengua=castellà}}</ref>

	La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017<ref name=Inegi2010prel>[http://www.inegi.org.mx/sistemas/TabuladosBasicos/preliminares2010.aspx Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares] Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.</ref> habitants, encara que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic\|àrea metropolitana de la ciutat]] desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'[[estat de Mèxic]] i 1 municipi de l'estat d'[[Hidalgo (estat)\|Hidalgo]], en una població total de 20,4 millons d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de [[Tòkio]] i [[Delhi]],<ref>{{ref-web\|url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/840091.html \|títul= Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU \| consulta=16/10/2012 \| editor=El Universal \|data=6/4/2012 \|llengua= castellà}}</ref> i la més gran del continent [[América\|americà]], segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les [[Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/esa/population/publications/wup2003/2003WUPHighlights.pdf UN Urbanisation Report]</ref> En un estudi realisat en l'any [[2005]], fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu [[producte interior brut]].<ref name="pwc">[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html The 150 richest cities in the world by GDP in 2005]</ref> Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.		La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017<ref name=Inegi2010prel>[http://www.inegi.org.mx/sistemas/TabuladosBasicos/preliminares2010.aspx Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares] Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.</ref> habitants, encara que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic\|àrea metropolitana de la ciutat]] desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'[[estat de Mèxic]] i 1 municipi de l'estat d'[[Hidalgo (estat)\|Hidalgo]], en una població total de 20,4 millons d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de [[Tòkio]] i [[Delhi]],<ref>{{ref-web\|url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/840091.html \|títul= Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU \| consulta=16/10/2012 \| editor=El Universal \|data=6/4/2012 \|llengua= castellà}}</ref> i la més gran del continent [[América\|americà]], segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les [[Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/esa/population/publications/wup2003/2003WUPHighlights.pdf UN Urbanisation Report]</ref> En un estudi realisat en l'any [[2005]], fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu [[producte interior brut]].<ref name="pwc">[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html The 150 richest cities in the world by GDP in 2005]</ref> Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.

Jose2 en 11:58 7 ago 2024

2024-08-07T11:58:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:58 7 ago 2024
Llínea 21:		Llínea 21:
	El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsada per un fort [[terratrémol]], de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].		El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsada per un fort [[terratrémol]], de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].

	En l'any [[1990]], l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[automòvil\|vehículs]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.		En l'any [[1990]], l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[automòvil\|vehículs]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 14:48 24 jul 2024

2024-07-24T14:48:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:48 24 jul 2024
Llínea 21:		Llínea 21:
	El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsada per un fort [[terratrémol]], de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].		El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsada per un fort [[terratrémol]], de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].

	En l'any [[1990]], l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[automòvil\|vehículs]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.		En l'any [[1990]], l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[automòvil\|vehículs]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian en 15:09 7 dec 2022

2022-12-07T15:09:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:09 7 dec 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:Torre Mayor 005.jpg\|miniatura\|Àngel de l'Independència i Av. Reforma]]		[[Archiu:Torre Mayor 005.jpg\|miniatura\|Àngel de l'Independència i Av. Reforma]]
	D'acort en una llegenda antiga, els asteques emigraren cap al centre de Mèxic buscant el compliment d'una profecia: en el lloc a on haurien de construir la seua ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una chicoteta illa enmig del llac de [[Texcoco]] (image que és representada en l'[[escut de Mèxic\|escut d'armes de Mèxic]]). Aixina, els asteques ~~construiren~~ una ciutat en l'any [[1325]] en el nom de ''Mexihco-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per mig de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es convertí en el centre més important d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central]] de l'época prehispànica, i una de les més grans del món en 300.000 habitants.		D'acort en una llegenda antiga, els asteques emigraren cap al centre de Mèxic buscant el compliment d'una profecia: en el lloc a on haurien de construir la seua ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una chicoteta illa enmig del llac de [[Texcoco]] (image que és representada en l'[[escut de Mèxic\|escut d'armes de Mèxic]]). Aixina, els asteques construïren una ciutat en l'any [[1325]] en el nom de ''Mexihco-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per mig de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es convertí en el centre més important d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central]] de l'época prehispànica, i una de les més grans del món en 300.000 habitants.

	Els [[Espanya\|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II\|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] de l'any [[1521]] i en esta, tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En l'any [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'~~època~~ colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán\|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala\|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba\|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines\|Filipines]].		Els [[Espanya\|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II\|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] de l'any [[1521]] i en esta, tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En l'any [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'época colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán\|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala\|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba\|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines\|Filipines]].

	Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà\|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic fon reemplaçat per un govern [[república\|republicà]] i [[federació\|federal]] en l'any [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de l'Unió i a la volta del districte Federal, separant-la aixina de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.		Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà\|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic fon reemplaçat per un govern [[república\|republicà]] i [[federació\|federal]] en l'any [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de l'Unió i a la volta del districte Federal, separant-la aixina de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.
	[[Archiu:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg\|miniatura\|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic\|Catedral de Mèxic]]]]		[[Archiu:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg\|miniatura\|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic\|Catedral de Mèxic]]]]

	En la [[década de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 millons d'habitants. En el ràpit creiximent econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, ~~atraient~~ mils d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sur]], i experimentà un ~~período~~ d'urbanisació sense precedents. En l'any [[1968]] es celebraren els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968\|Jocs Olímpics]] d'[[estiu]], i es convertí en la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina\|llatinoamericana]] en ser seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades escomençaren una sèrie de protestes i manifestacions, un eco de lo que ocorria al mateix temps en numeroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marches i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants en la plaça de les Tres Cultures, en la que moririen desenes d'estudiants, segons les sifres oficials, i 300 segons atres fronts.		En la [[década de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 millons d'habitants. En el ràpit creiximent econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraent mils d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sur]], i experimentà un periodo d'urbanisació sense precedents. En l'any [[1968]] es celebraren els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968\|Jocs Olímpics]] d'[[estiu]], i es convertí en la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina\|llatinoamericana]] en ser seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades escomençaren una sèrie de protestes i manifestacions, un eco de lo que ocorria al mateix temps en numeroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marches i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants en la plaça de les Tres Cultures, en la que moririen desenes d'estudiants, segons les sifres oficials, i 300 segons atres fronts.

	El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon ~~sacsejada~~ per un fort [[terratrémol]], de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].		El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsada per un fort [[terratrémol]], de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].

	En l'any [[1990]], l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[automòvil\|~~vehiculs~~]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.		En l'any [[1990]], l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[automòvil\|vehículs]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: /* Història */

2022-12-07T13:33:54Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 13:33 7 dec 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:Torre Mayor 005.jpg\|miniatura\|Àngel de l'Independència i Av. Reforma]]		[[Archiu:Torre Mayor 005.jpg\|miniatura\|Àngel de l'Independència i Av. Reforma]]
	~~:''Vore també l'articul: [[Tenochtitlan]]''~~
	D'acort en una llegenda antiga, els asteques emigraren cap al centre de Mèxic buscant el compliment d'una profecia: en el lloc a on haurien de construir la seua ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una chicoteta illa enmig del llac de [[Texcoco]] (image que és representada en l'[[escut de Mèxic\|escut d'armes de Mèxic]]). Aixina, els asteques construiren una ciutat en l'any [[1325]] en el nom de ''Mexihco-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per mig de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es convertí en el centre més important d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central]] de l'época prehispànica, i una de les més grans del món en 300.000 habitants.		D'acort en una llegenda antiga, els asteques emigraren cap al centre de Mèxic buscant el compliment d'una profecia: en el lloc a on haurien de construir la seua ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una chicoteta illa enmig del llac de [[Texcoco]] (image que és representada en l'[[escut de Mèxic\|escut d'armes de Mèxic]]). Aixina, els asteques construiren una ciutat en l'any [[1325]] en el nom de ''Mexihco-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per mig de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es convertí en el centre més important d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central]] de l'época prehispànica, i una de les més grans del món en 300.000 habitants.

Valencian en 20:45 6 dec 2022

2022-12-06T20:45:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:45 6 dec 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' però ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{Ref-web\|url=http://www.lanacion.com.ar/1867015-mexico-df-ciudad-enrique-pena-nieto-estado\|títol=No más D.F.: la capital de México cambió de nombre\|consulta=4 de giner de 2017\|llengua=castellà}}</ref>		La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' però ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{Ref-web\|url=http://www.lanacion.com.ar/1867015-mexico-df-ciudad-enrique-pena-nieto-estado\|títol=No más D.F.: la capital de México cambió de nombre\|consulta=4 de giner de 2017\|llengua=castellà}}</ref>

	La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017<ref name=Inegi2010prel>[http://www.inegi.org.mx/sistemas/TabuladosBasicos/preliminares2010.aspx Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares] Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.</ref> habitants, encara que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic\|àrea metropolitana de la ciutat]] desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'[[estat de Mèxic]] i 1 municipi de l'estat d'[[Hidalgo (estat)\|Hidalgo]], en una població total de 20,4 millons d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de [[~~Tòquio~~]] i [[Delhi]],<ref>{{ref-web\|url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/840091.html \|títul= Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU \| consulta=16/10/2012 \| editor=El Universal \|data=6/4/2012 \|llengua= castellà}}</ref> i la més gran del continent [[América\|americà]], segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les [[Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/esa/population/publications/wup2003/2003WUPHighlights.pdf UN Urbanisation Report]</ref> En un estudi realisat en l'any [[2005]], fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu [[producte interior brut]].<ref name="pwc">[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html The 150 richest cities in the world by GDP in 2005]</ref> Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.		La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017<ref name=Inegi2010prel>[http://www.inegi.org.mx/sistemas/TabuladosBasicos/preliminares2010.aspx Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares] Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.</ref> habitants, encara que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic\|àrea metropolitana de la ciutat]] desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'[[estat de Mèxic]] i 1 municipi de l'estat d'[[Hidalgo (estat)\|Hidalgo]], en una població total de 20,4 millons d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de [[Tòkio]] i [[Delhi]],<ref>{{ref-web\|url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/840091.html \|títul= Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU \| consulta=16/10/2012 \| editor=El Universal \|data=6/4/2012 \|llengua= castellà}}</ref> i la més gran del continent [[América\|americà]], segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les [[Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/esa/population/publications/wup2003/2003WUPHighlights.pdf UN Urbanisation Report]</ref> En un estudi realisat en l'any [[2005]], fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu [[producte interior brut]].<ref name="pwc">[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html The 150 richest cities in the world by GDP in 2005]</ref> Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.

	La ciutat de Mèxic està situada en la [[vall de Mèxic]], també coneguda com la ''vall d'Anáhuac''; un altiplà en el centre de Mèxic, a una altitut mija de 2.240 metros, rodejada per les montanyes i volcans de l'[[Eix volcànic transversal]] o la sierra Nevada. Fon construïda originàriament pels [[civilisació asteca\|asteques]] en l'any [[1325]] sobre una illa enmig del [[llac de Texcoco]] en el nom de [[Tenochtitlan\|''Mexihco-Tenochtitlan'']].		La ciutat de Mèxic està situada en la [[vall de Mèxic]], també coneguda com la ''vall d'Anáhuac''; un altiplà en el centre de Mèxic, a una altitut mija de 2.240 metros, rodejada per les montanyes i volcans de l'[[Eix volcànic transversal]] o la sierra Nevada. Fon construïda originàriament pels [[civilisació asteca\|asteques]] en l'any [[1325]] sobre una illa enmig del [[llac de Texcoco]] en el nom de [[Tenochtitlan\|''Mexihco-Tenochtitlan'']].

Jose2 en 20:19 6 dec 2022

2022-12-06T20:19:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:19 6 dec 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' però ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{Ref-web\|url=http://www.lanacion.com.ar/1867015-mexico-df-ciudad-enrique-pena-nieto-estado\|títol=No más D.F.: la capital de México cambió de nombre\|consulta=4 de giner de 2017\|llengua=castellà}}</ref>		La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' però ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{Ref-web\|url=http://www.lanacion.com.ar/1867015-mexico-df-ciudad-enrique-pena-nieto-estado\|títol=No más D.F.: la capital de México cambió de nombre\|consulta=4 de giner de 2017\|llengua=castellà}}</ref>

	La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017<ref name=Inegi2010prel>[http://www.inegi.org.mx/sistemas/TabuladosBasicos/preliminares2010.aspx Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares] Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.</ref> habitants, encara que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic\|àrea metropolitana de la ciutat]] desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'[[estat de Mèxic]] i 1 municipi de l'estat d'[[Hidalgo (estat)\|Hidalgo]], en una població total de 20,~~4 milions~~ d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de [[Tòquio]] i [[Delhi]],<ref>{{ref-web\|url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/840091.html \|títul= Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU \| consulta=16/10/2012 \| editor=El Universal \|data=6/4/2012 \|llengua= castellà}}</ref> i la més gran del continent [[América\|americà]], segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les [[Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/esa/population/publications/wup2003/2003WUPHighlights.pdf UN Urbanisation Report]</ref> En un estudi realisat en l'any [[2005]], fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu [[producte interior brut]].<ref name="pwc">[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html The 150 richest cities in the world by GDP in 2005]</ref> Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.		La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017<ref name=Inegi2010prel>[http://www.inegi.org.mx/sistemas/TabuladosBasicos/preliminares2010.aspx Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares] Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.</ref> habitants, encara que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic\|àrea metropolitana de la ciutat]] desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'[[estat de Mèxic]] i 1 municipi de l'estat d'[[Hidalgo (estat)\|Hidalgo]], en una població total de 20,4 millons d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de [[Tòquio]] i [[Delhi]],<ref>{{ref-web\|url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/840091.html \|títul= Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU \| consulta=16/10/2012 \| editor=El Universal \|data=6/4/2012 \|llengua= castellà}}</ref> i la més gran del continent [[América\|americà]], segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les [[Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/esa/population/publications/wup2003/2003WUPHighlights.pdf UN Urbanisation Report]</ref> En un estudi realisat en l'any [[2005]], fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu [[producte interior brut]].<ref name="pwc">[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html The 150 richest cities in the world by GDP in 2005]</ref> Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.

	La ciutat de Mèxic està situada en la [[vall de Mèxic]], també coneguda com la ''vall d'Anáhuac''; un altiplà en el centre de Mèxic, a una altitut mija de 2.240 metros, rodejada per les montanyes i volcans de l'[[Eix volcànic transversal]] o la sierra Nevada. Fon construïda originàriament pels [[civilisació asteca\|asteques]] en l'any [[1325]] sobre una illa enmig del [[llac de Texcoco]] en el nom de [[Tenochtitlan\|''Mexihco-Tenochtitlan		La ciutat de Mèxic està situada en la [[vall de Mèxic]], també coneguda com la ''vall d'Anáhuac''; un altiplà en el centre de Mèxic, a una altitut mija de 2.240 metros, rodejada per les montanyes i volcans de l'[[Eix volcànic transversal]] o la sierra Nevada. Fon construïda originàriament pels [[civilisació asteca\|asteques]] en l'any [[1325]] sobre una illa enmig del [[llac de Texcoco]] en el nom de [[Tenochtitlan\|''Mexihco-Tenochtitlan'']].
	'']]. La ciutat fon totalment destruïda en el sege de [[1521]], i fon redissenyada i reconstruïda durant els anys següents en el patró europeu. En [[1524]] s'establí l'ajuntament de la ciutat de Mèxic, llavors coneguda com a ''Mexihco-Tenochtitlan'' i des de [[1585]], oficialment, com a ''ciudad de México''.<ref>[http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html Historia de la Ciudad de México] {{Webarchive\|url=https://web.archive.org/web/20070203102048/http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html \|date=2007-02-03}} Gobierno del Distrito Federal</ref>
			La ciutat fon totalment destruïda en el sege de l'any [[1521]], i fon redissenyada i reconstruïda durant els anys següents en el patró europeu. En l'any [[1524]] s'establí l'ajuntament de la ciutat de Mèxic, llavors coneguda com a ''Mexihco-Tenochtitlan'' i des de [[1585]], oficialment, com a ''ciudad de México''.<ref>[http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html Historia de la Ciudad de México] {{Webarchive\|url=https://web.archive.org/web/20070203102048/http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html \|date=2007-02-03}} Gobierno del Distrito Federal</ref>

	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:Torre Mayor 005.jpg\|miniatura\|Àngel de l'Independència i Av. Reforma]]		[[Archiu:Torre Mayor 005.jpg\|miniatura\|Àngel de l'Independència i Av. Reforma]]
	:''Vore també l'~~article~~: [[Tenochtitlan]]''		:''Vore també l'articul: [[Tenochtitlan]]''
	D'acort en una llegenda antiga, els asteques emigraren cap al centre de Mèxic buscant el compliment d'una profecia: en el lloc a on haurien de construir la seua ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una chicoteta illa enmig del llac de [[Texcoco]] (image que és representada en l'[[escut de Mèxic\|escut d'armes de Mèxic]]). Aixina, els asteques construiren una ciutat en l'any [[1325]] en el nom de ''Mexihco-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per mig de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es convertí en el centre més important d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central]] de l'~~època~~ prehispànica, i una de les més grans del món en 300.000 habitants.		D'acort en una llegenda antiga, els asteques emigraren cap al centre de Mèxic buscant el compliment d'una profecia: en el lloc a on haurien de construir la seua ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una chicoteta illa enmig del llac de [[Texcoco]] (image que és representada en l'[[escut de Mèxic\|escut d'armes de Mèxic]]). Aixina, els asteques construiren una ciutat en l'any [[1325]] en el nom de ''Mexihco-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per mig de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es convertí en el centre més important d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central]] de l'época prehispànica, i una de les més grans del món en 300.000 habitants.

	Els [[Espanya\|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II\|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] ~~del~~ [[1521]] i en esta tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán\|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala\|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba\|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines\|Filipines]].		Els [[Espanya\|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II\|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] de l'any [[1521]] i en esta, tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En l'any [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán\|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala\|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba\|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines\|Filipines]].

	Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà\|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic fon reemplaçat per un govern [[república\|republicà]] i [[federació\|federal]] en l'any [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de l'Unió i a la volta del districte Federal, separant-la aixina de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.		Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà\|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic fon reemplaçat per un govern [[república\|republicà]] i [[federació\|federal]] en l'any [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de l'Unió i a la volta del districte Federal, separant-la aixina de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.
	[[Archiu:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg\|miniatura\|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic\|Catedral de Mèxic]]]]		[[Archiu:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg\|miniatura\|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic\|Catedral de Mèxic]]]]
	La [[década de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 millons d'habitants. En el ràpit creiximent econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient mils d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sur]], i experimentà un período d'urbanisació sense precedents. En l'any 1968 es celebraren els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968\|Jocs Olímpics]] d'estiu, i es convertí en la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina\|llatinoamericana]] en ser seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades escomençaren una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en numeroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marches i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants en la plaça de les Tres Cultures, en la que moririen desenes d'estudiants, segons les sifres oficials, i 300 segons atres fronts.

	El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsejada per un fort ~~terratrèmol~~, de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].		En la [[década de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 millons d'habitants. En el ràpit creiximent econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient mils d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sur]], i experimentà un período d'urbanisació sense precedents. En l'any [[1968]] es celebraren els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968\|Jocs Olímpics]] d'[[estiu]], i es convertí en la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina\|llatinoamericana]] en ser seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades escomençaren una sèrie de protestes i manifestacions, un eco de lo que ocorria al mateix temps en numeroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marches i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants en la plaça de les Tres Cultures, en la que moririen desenes d'estudiants, segons les sifres oficials, i 300 segons atres fronts.

			El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsejada per un fort [[terratrémol]], de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].

	En l'any 1990, l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[automòvil\|vehiculs]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.		En l'any [[1990]], l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[automòvil\|vehiculs]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: /* Història */

2022-12-06T18:09:21Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 6 dec 2022
Llínea 20:		Llínea 20:
	El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsejada per un fort terratrèmol, de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].		El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsejada per un fort terratrèmol, de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].

	En l'any 1990, l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està ~~envoltada~~ per ~~muntanyes~~ i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[~~automòbil~~\|~~vehicles~~]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de ~~creixement~~ de la població i els problemes ambientals, el govern ~~va iniciar~~ diversos programes de ~~descentralització~~.		En l'any 1990, l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[automòvil\|vehiculs]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian en 18:07 6 dec 2022

2022-12-06T18:07:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 6 dec 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	Els [[Espanya\|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II\|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] del [[1521]] i en esta tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán\|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala\|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba\|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines\|Filipines]].		Els [[Espanya\|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II\|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] del [[1521]] i en esta tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán\|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala\|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba\|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines\|Filipines]].

	Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà\|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic~~, però, va ser~~ reemplaçat per un govern [[república\|republicà]] i [[federació\|federal]] el [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de la Unió i ~~alhora el~~ districte Federal, separant-la ~~així~~ de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.		Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà\|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic fon reemplaçat per un govern [[república\|republicà]] i [[federació\|federal]] en l'any [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de l'Unió i a la volta del districte Federal, separant-la aixina de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.
	[[~~Fitxer~~:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg\|miniatura\|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic\|Catedral de Mèxic]]]]		[[Archiu:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg\|miniatura\|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic\|Catedral de Mèxic]]]]
	La [[~~dècada~~ de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels ~~2 milions~~ d'habitants. ~~Amb~~ el ~~ràpid creixement~~ econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient ~~milers~~ d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del ~~Sud~~]], i ~~va experimentar~~ un ~~període~~ d'~~urbanització~~ sense precedents. El 1968 ~~s'hi van celebrar~~ els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968\|Jocs Olímpics]] d'estiu, i ~~esdevingué~~ la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina\|llatinoamericana]] a ser~~-ne~~ seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades ~~van començar~~ una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en ~~nombroses~~ capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les ~~marxes~~ i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la plaça de les Tres Cultures, en ~~què~~ moririen desenes d'estudiants, segons les ~~xifres~~ oficials, i 300 segons ~~altres~~ fronts.		La [[década de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 millons d'habitants. En el ràpit creiximent econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient mils d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sur]], i experimentà un período d'urbanisació sense precedents. En l'any 1968 es celebraren els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968\|Jocs Olímpics]] d'estiu, i es convertí en la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina\|llatinoamericana]] en ser seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades escomençaren una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en numeroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marches i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants en la plaça de les Tres Cultures, en la que moririen desenes d'estudiants, segons les sifres oficials, i 300 segons atres fronts.

	El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat ~~va ser~~ sacsejada per un fort terratrèmol, de ~~magnitud~~ 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en la història de la capital mexicana, ~~amb~~ 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.~~cat~~/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat ~~va començar~~ a prendre el control de les tasques de rescat ~~atesa~~ la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no ~~gaudia~~ d'autonomia en la gestió de les ~~seves~~ activitats). ~~A poc~~ a poc, la societat civil ~~va demanar~~ més participació en els ~~afers~~ locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[~~dècada~~ del 1990]], ~~amb~~ l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].		El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsejada per un fort terratrèmol, de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].

	El 1990, l'àrea metropolitana ja tenia una població superior als ~~16 milions~~ d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està envoltada per muntanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[automòbil\|vehicles]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creixement de la població i els problemes ambientals, el govern va iniciar diversos programes de descentralització.		En l'any 1990, l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està envoltada per muntanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[automòbil\|vehicles]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creixement de la població i els problemes ambientals, el govern va iniciar diversos programes de descentralització.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian en 18:00 6 dec 2022

2022-12-06T18:00:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 6 dec 2022
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Història ==		== Història ==
	[[~~Fitxer~~:Torre Mayor 005.jpg\|miniatura\|Àngel de la Independència i Av. Reforma]]		[[Archiu:Torre Mayor 005.jpg\|miniatura\|Àngel de l'Independència i Av. Reforma]]
	:''~~Vegeu~~ també l'article: [[Tenochtitlan]]''		:''Vore també l'article: [[Tenochtitlan]]''
	D'~~acord amb~~ una llegenda antiga, els asteques ~~van emigrar~~ cap al centre de Mèxic ~~cercant~~ el compliment d'una profecia: al lloc on haurien de construir la ~~seva~~ ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una ~~petita~~ illa enmig del llac de [[Texcoco]] (~~imatge~~ que és representada en l'[[escut de Mèxic\|escut d'armes de Mèxic]]). ~~Així~~, els asteques ~~hi van construir llur~~ ciutat el [[1325]] ~~amb~~ el nom de ''Mexihco-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per ~~mitjà~~ de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es ~~va convertir~~ en el centre més important ~~de l~~'[[Amèrica del ~~Nord~~]] i l'[[Amèrica Central]] de l'època prehispànica, i una de les més grans del món ~~amb~~ 300.000 habitants.		D'acort en una llegenda antiga, els asteques emigraren cap al centre de Mèxic buscant el compliment d'una profecia: en el lloc a on haurien de construir la seua ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una chicoteta illa enmig del llac de [[Texcoco]] (image que és representada en l'[[escut de Mèxic\|escut d'armes de Mèxic]]). Aixina, els asteques construiren una ciutat en l'any [[1325]] en el nom de ''Mexihco-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per mig de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es convertí en el centre més important d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central]] de l'època prehispànica, i una de les més grans del món en 300.000 habitants.

	Els [[Espanya\|espanyols]] ~~van arribar~~ a la ciutat el [[1519]] i ~~es van allotjar al~~ palau de [[Moctezuma II\|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels ~~conqueridors~~, ~~va dirigir~~ el ~~setge~~ i la batalla de ~~conquesta~~, una autèntica batalla naval, ja que la ciutat estava ~~envoltada~~ per aigua. Mèxic ~~va caure~~ el [[13 d'agost]] del [[1521]] i ~~amb aquesta~~ tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat ~~va ser~~ destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. El [[1523]] es ~~va constituir~~ com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula ~~reial~~ de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán\|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala\|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba\|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines\|Filipines]].		Els [[Espanya\|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II\|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] del [[1521]] i en esta tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán\|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala\|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba\|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines\|Filipines]].

	~~Després~~ de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat ~~va ser~~ designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà\|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic, però, va ser reemplaçat per un govern [[república\|republicà]] i [[federació\|federal]] el [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de la Unió i alhora el districte Federal, separant-la així de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.		Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà\|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic, però, va ser reemplaçat per un govern [[república\|republicà]] i [[federació\|federal]] el [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de la Unió i alhora el districte Federal, separant-la així de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.
	[[Fitxer:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg\|miniatura\|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic\|Catedral de Mèxic]]]]		[[Fitxer:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg\|miniatura\|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic\|Catedral de Mèxic]]]]
	La [[dècada de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 milions d'habitants. Amb el ràpid creixement econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient milers d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sud]], i va experimentar un període d'urbanització sense precedents. El 1968 s'hi van celebrar els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968\|Jocs Olímpics]] d'estiu, i esdevingué la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina\|llatinoamericana]] a ser-ne seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades van començar una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en nombroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marxes i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la plaça de les Tres Cultures, en què moririen desenes d'estudiants, segons les xifres oficials, i 300 segons altres fronts.		La [[dècada de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 milions d'habitants. Amb el ràpid creixement econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient milers d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sud]], i va experimentar un període d'urbanització sense precedents. El 1968 s'hi van celebrar els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968\|Jocs Olímpics]] d'estiu, i esdevingué la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina\|llatinoamericana]] a ser-ne seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades van començar una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en nombroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marxes i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la plaça de les Tres Cultures, en què moririen desenes d'estudiants, segons les xifres oficials, i 300 segons altres fronts.

← Revisió anterior		Revisió de 09:06 14 jun 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Palacio de Bellas Artes, Mexico City, MX.jpg\|thumb\|300px\|Palau de Belles Arts, en Ciutat de Mèxic.]]		[[Archiu:Palacio de Bellas Artes, Mexico City, MX.jpg\|thumb\|300px\|Palau de Belles Arts, en Ciutat de Mèxic.]]
	La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' ~~però~~ ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{Ref-web\|url=http://www.lanacion.com.ar/1867015-mexico-df-ciudad-enrique-pena-nieto-estado\|títol=No más D.F.: la capital de México cambió de nombre\|consulta=4 de giner de 2017\|llengua=castellà}}</ref>		La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' pero ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{Ref-web\|url=http://www.lanacion.com.ar/1867015-mexico-df-ciudad-enrique-pena-nieto-estado\|títol=No más D.F.: la capital de México cambió de nombre\|consulta=4 de giner de 2017\|llengua=castellà}}</ref>

	La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017<ref name=Inegi2010prel>[http://www.inegi.org.mx/sistemas/TabuladosBasicos/preliminares2010.aspx Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares] Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.</ref> habitants, encara que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic\|àrea metropolitana de la ciutat]] desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'[[estat de Mèxic]] i 1 municipi de l'estat d'[[Hidalgo (estat)\|Hidalgo]], en una població total de 20,4 millons d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de [[Tòkio]] i [[Delhi]],<ref>{{ref-web\|url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/840091.html \|títul= Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU \| consulta=16/10/2012 \| editor=El Universal \|data=6/4/2012 \|llengua= castellà}}</ref> i la més gran del continent [[América\|americà]], segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les [[Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/esa/population/publications/wup2003/2003WUPHighlights.pdf UN Urbanisation Report]</ref> En un estudi realisat en l'any [[2005]], fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu [[producte interior brut]].<ref name="pwc">[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html The 150 richest cities in the world by GDP in 2005]</ref> Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.		La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017<ref name=Inegi2010prel>[http://www.inegi.org.mx/sistemas/TabuladosBasicos/preliminares2010.aspx Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares] Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.</ref> habitants, encara que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic\|àrea metropolitana de la ciutat]] desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'[[estat de Mèxic]] i 1 municipi de l'estat d'[[Hidalgo (estat)\|Hidalgo]], en una població total de 20,4 millons d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de [[Tòkio]] i [[Delhi]],<ref>{{ref-web\|url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/840091.html \|títul= Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU \| consulta=16/10/2012 \| editor=El Universal \|data=6/4/2012 \|llengua= castellà}}</ref> i la més gran del continent [[América\|americà]], segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les [[Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/esa/population/publications/wup2003/2003WUPHighlights.pdf UN Urbanisation Report]</ref> En un estudi realisat en l'any [[2005]], fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu [[producte interior brut]].<ref name="pwc">[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html The 150 richest cities in the world by GDP in 2005]</ref> Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.

← Revisió anterior		Revisió de 15:09 7 dec 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:Torre Mayor 005.jpg\|miniatura\|Àngel de l'Independència i Av. Reforma]]		[[Archiu:Torre Mayor 005.jpg\|miniatura\|Àngel de l'Independència i Av. Reforma]]
	D'acort en una llegenda antiga, els asteques emigraren cap al centre de Mèxic buscant el compliment d'una profecia: en el lloc a on haurien de construir la seua ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una chicoteta illa enmig del llac de [[Texcoco]] (image que és representada en l'[[escut de Mèxic\|escut d'armes de Mèxic]]). Aixina, els asteques ~~construiren~~ una ciutat en l'any [[1325]] en el nom de ''Mexihco-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per mig de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es convertí en el centre més important d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central]] de l'época prehispànica, i una de les més grans del món en 300.000 habitants.		D'acort en una llegenda antiga, els asteques emigraren cap al centre de Mèxic buscant el compliment d'una profecia: en el lloc a on haurien de construir la seua ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una chicoteta illa enmig del llac de [[Texcoco]] (image que és representada en l'[[escut de Mèxic\|escut d'armes de Mèxic]]). Aixina, els asteques construïren una ciutat en l'any [[1325]] en el nom de ''Mexihco-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per mig de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es convertí en el centre més important d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central]] de l'época prehispànica, i una de les més grans del món en 300.000 habitants.

	Els [[Espanya\|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II\|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] de l'any [[1521]] i en esta, tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En l'any [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'~~època~~ colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán\|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala\|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba\|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines\|Filipines]].		Els [[Espanya\|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II\|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] de l'any [[1521]] i en esta, tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En l'any [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'época colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán\|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala\|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba\|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines\|Filipines]].

	Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà\|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic fon reemplaçat per un govern [[república\|republicà]] i [[federació\|federal]] en l'any [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de l'Unió i a la volta del districte Federal, separant-la aixina de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.		Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà\|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic fon reemplaçat per un govern [[república\|republicà]] i [[federació\|federal]] en l'any [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de l'Unió i a la volta del districte Federal, separant-la aixina de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.
	[[Archiu:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg\|miniatura\|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic\|Catedral de Mèxic]]]]		[[Archiu:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg\|miniatura\|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic\|Catedral de Mèxic]]]]

	En la [[década de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 millons d'habitants. En el ràpit creiximent econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, ~~atraient~~ mils d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sur]], i experimentà un ~~período~~ d'urbanisació sense precedents. En l'any [[1968]] es celebraren els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968\|Jocs Olímpics]] d'[[estiu]], i es convertí en la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina\|llatinoamericana]] en ser seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades escomençaren una sèrie de protestes i manifestacions, un eco de lo que ocorria al mateix temps en numeroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marches i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants en la plaça de les Tres Cultures, en la que moririen desenes d'estudiants, segons les sifres oficials, i 300 segons atres fronts.		En la [[década de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 millons d'habitants. En el ràpit creiximent econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraent mils d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sur]], i experimentà un periodo d'urbanisació sense precedents. En l'any [[1968]] es celebraren els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968\|Jocs Olímpics]] d'[[estiu]], i es convertí en la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina\|llatinoamericana]] en ser seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades escomençaren una sèrie de protestes i manifestacions, un eco de lo que ocorria al mateix temps en numeroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marches i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants en la plaça de les Tres Cultures, en la que moririen desenes d'estudiants, segons les sifres oficials, i 300 segons atres fronts.

	El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon ~~sacsejada~~ per un fort [[terratrémol]], de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].		El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsada per un fort [[terratrémol]], de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].

	En l'any [[1990]], l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[automòvil\|~~vehiculs~~]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.		En l'any [[1990]], l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[automòvil\|vehículs]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.

	== Referències ==		== Referències ==

← Revisió anterior		Revisió de 20:45 6 dec 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' però ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{Ref-web\|url=http://www.lanacion.com.ar/1867015-mexico-df-ciudad-enrique-pena-nieto-estado\|títol=No más D.F.: la capital de México cambió de nombre\|consulta=4 de giner de 2017\|llengua=castellà}}</ref>		La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' però ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{Ref-web\|url=http://www.lanacion.com.ar/1867015-mexico-df-ciudad-enrique-pena-nieto-estado\|títol=No más D.F.: la capital de México cambió de nombre\|consulta=4 de giner de 2017\|llengua=castellà}}</ref>

	La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017<ref name=Inegi2010prel>[http://www.inegi.org.mx/sistemas/TabuladosBasicos/preliminares2010.aspx Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares] Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.</ref> habitants, encara que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic\|àrea metropolitana de la ciutat]] desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'[[estat de Mèxic]] i 1 municipi de l'estat d'[[Hidalgo (estat)\|Hidalgo]], en una població total de 20,4 millons d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de [[~~Tòquio~~]] i [[Delhi]],<ref>{{ref-web\|url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/840091.html \|títul= Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU \| consulta=16/10/2012 \| editor=El Universal \|data=6/4/2012 \|llengua= castellà}}</ref> i la més gran del continent [[América\|americà]], segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les [[Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/esa/population/publications/wup2003/2003WUPHighlights.pdf UN Urbanisation Report]</ref> En un estudi realisat en l'any [[2005]], fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu [[producte interior brut]].<ref name="pwc">[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html The 150 richest cities in the world by GDP in 2005]</ref> Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.		La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017<ref name=Inegi2010prel>[http://www.inegi.org.mx/sistemas/TabuladosBasicos/preliminares2010.aspx Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares] Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.</ref> habitants, encara que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic\|àrea metropolitana de la ciutat]] desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'[[estat de Mèxic]] i 1 municipi de l'estat d'[[Hidalgo (estat)\|Hidalgo]], en una població total de 20,4 millons d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de [[Tòkio]] i [[Delhi]],<ref>{{ref-web\|url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/840091.html \|títul= Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU \| consulta=16/10/2012 \| editor=El Universal \|data=6/4/2012 \|llengua= castellà}}</ref> i la més gran del continent [[América\|americà]], segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les [[Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/esa/population/publications/wup2003/2003WUPHighlights.pdf UN Urbanisation Report]</ref> En un estudi realisat en l'any [[2005]], fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu [[producte interior brut]].<ref name="pwc">[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html The 150 richest cities in the world by GDP in 2005]</ref> Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.

	La ciutat de Mèxic està situada en la [[vall de Mèxic]], també coneguda com la ''vall d'Anáhuac''; un altiplà en el centre de Mèxic, a una altitut mija de 2.240 metros, rodejada per les montanyes i volcans de l'[[Eix volcànic transversal]] o la sierra Nevada. Fon construïda originàriament pels [[civilisació asteca\|asteques]] en l'any [[1325]] sobre una illa enmig del [[llac de Texcoco]] en el nom de [[Tenochtitlan\|''Mexihco-Tenochtitlan'']].		La ciutat de Mèxic està situada en la [[vall de Mèxic]], també coneguda com la ''vall d'Anáhuac''; un altiplà en el centre de Mèxic, a una altitut mija de 2.240 metros, rodejada per les montanyes i volcans de l'[[Eix volcànic transversal]] o la sierra Nevada. Fon construïda originàriament pels [[civilisació asteca\|asteques]] en l'any [[1325]] sobre una illa enmig del [[llac de Texcoco]] en el nom de [[Tenochtitlan\|''Mexihco-Tenochtitlan'']].

← Revisió anterior		Revisió de 20:19 6 dec 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' però ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{Ref-web\|url=http://www.lanacion.com.ar/1867015-mexico-df-ciudad-enrique-pena-nieto-estado\|títol=No más D.F.: la capital de México cambió de nombre\|consulta=4 de giner de 2017\|llengua=castellà}}</ref>		La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' però ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{Ref-web\|url=http://www.lanacion.com.ar/1867015-mexico-df-ciudad-enrique-pena-nieto-estado\|títol=No más D.F.: la capital de México cambió de nombre\|consulta=4 de giner de 2017\|llengua=castellà}}</ref>

	La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017<ref name=Inegi2010prel>[http://www.inegi.org.mx/sistemas/TabuladosBasicos/preliminares2010.aspx Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares] Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.</ref> habitants, encara que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic\|àrea metropolitana de la ciutat]] desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'[[estat de Mèxic]] i 1 municipi de l'estat d'[[Hidalgo (estat)\|Hidalgo]], en una població total de 20,~~4 milions~~ d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de [[Tòquio]] i [[Delhi]],<ref>{{ref-web\|url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/840091.html \|títul= Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU \| consulta=16/10/2012 \| editor=El Universal \|data=6/4/2012 \|llengua= castellà}}</ref> i la més gran del continent [[América\|americà]], segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les [[Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/esa/population/publications/wup2003/2003WUPHighlights.pdf UN Urbanisation Report]</ref> En un estudi realisat en l'any [[2005]], fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu [[producte interior brut]].<ref name="pwc">[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html The 150 richest cities in the world by GDP in 2005]</ref> Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.		La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017<ref name=Inegi2010prel>[http://www.inegi.org.mx/sistemas/TabuladosBasicos/preliminares2010.aspx Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares] Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.</ref> habitants, encara que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic\|àrea metropolitana de la ciutat]] desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'[[estat de Mèxic]] i 1 municipi de l'estat d'[[Hidalgo (estat)\|Hidalgo]], en una població total de 20,4 millons d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de [[Tòquio]] i [[Delhi]],<ref>{{ref-web\|url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/840091.html \|títul= Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU \| consulta=16/10/2012 \| editor=El Universal \|data=6/4/2012 \|llengua= castellà}}</ref> i la més gran del continent [[América\|americà]], segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les [[Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/esa/population/publications/wup2003/2003WUPHighlights.pdf UN Urbanisation Report]</ref> En un estudi realisat en l'any [[2005]], fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu [[producte interior brut]].<ref name="pwc">[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html The 150 richest cities in the world by GDP in 2005]</ref> Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.

	La ciutat de Mèxic està situada en la [[vall de Mèxic]], també coneguda com la ''vall d'Anáhuac''; un altiplà en el centre de Mèxic, a una altitut mija de 2.240 metros, rodejada per les montanyes i volcans de l'[[Eix volcànic transversal]] o la sierra Nevada. Fon construïda originàriament pels [[civilisació asteca\|asteques]] en l'any [[1325]] sobre una illa enmig del [[llac de Texcoco]] en el nom de [[Tenochtitlan\|''Mexihco-Tenochtitlan		La ciutat de Mèxic està situada en la [[vall de Mèxic]], també coneguda com la ''vall d'Anáhuac''; un altiplà en el centre de Mèxic, a una altitut mija de 2.240 metros, rodejada per les montanyes i volcans de l'[[Eix volcànic transversal]] o la sierra Nevada. Fon construïda originàriament pels [[civilisació asteca\|asteques]] en l'any [[1325]] sobre una illa enmig del [[llac de Texcoco]] en el nom de [[Tenochtitlan\|''Mexihco-Tenochtitlan'']].
	'']]. La ciutat fon totalment destruïda en el sege de [[1521]], i fon redissenyada i reconstruïda durant els anys següents en el patró europeu. En [[1524]] s'establí l'ajuntament de la ciutat de Mèxic, llavors coneguda com a ''Mexihco-Tenochtitlan'' i des de [[1585]], oficialment, com a ''ciudad de México''.<ref>[http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html Historia de la Ciudad de México] {{Webarchive\|url=https://web.archive.org/web/20070203102048/http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html \|date=2007-02-03}} Gobierno del Distrito Federal</ref>
			La ciutat fon totalment destruïda en el sege de l'any [[1521]], i fon redissenyada i reconstruïda durant els anys següents en el patró europeu. En l'any [[1524]] s'establí l'ajuntament de la ciutat de Mèxic, llavors coneguda com a ''Mexihco-Tenochtitlan'' i des de [[1585]], oficialment, com a ''ciudad de México''.<ref>[http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html Historia de la Ciudad de México] {{Webarchive\|url=https://web.archive.org/web/20070203102048/http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html \|date=2007-02-03}} Gobierno del Distrito Federal</ref>

	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:Torre Mayor 005.jpg\|miniatura\|Àngel de l'Independència i Av. Reforma]]		[[Archiu:Torre Mayor 005.jpg\|miniatura\|Àngel de l'Independència i Av. Reforma]]
	:''Vore també l'~~article~~: [[Tenochtitlan]]''		:''Vore també l'articul: [[Tenochtitlan]]''
	D'acort en una llegenda antiga, els asteques emigraren cap al centre de Mèxic buscant el compliment d'una profecia: en el lloc a on haurien de construir la seua ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una chicoteta illa enmig del llac de [[Texcoco]] (image que és representada en l'[[escut de Mèxic\|escut d'armes de Mèxic]]). Aixina, els asteques construiren una ciutat en l'any [[1325]] en el nom de ''Mexihco-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per mig de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es convertí en el centre més important d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central]] de l'~~època~~ prehispànica, i una de les més grans del món en 300.000 habitants.		D'acort en una llegenda antiga, els asteques emigraren cap al centre de Mèxic buscant el compliment d'una profecia: en el lloc a on haurien de construir la seua ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una chicoteta illa enmig del llac de [[Texcoco]] (image que és representada en l'[[escut de Mèxic\|escut d'armes de Mèxic]]). Aixina, els asteques construiren una ciutat en l'any [[1325]] en el nom de ''Mexihco-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per mig de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es convertí en el centre més important d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central]] de l'época prehispànica, i una de les més grans del món en 300.000 habitants.

	Els [[Espanya\|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II\|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] ~~del~~ [[1521]] i en esta tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán\|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala\|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba\|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines\|Filipines]].		Els [[Espanya\|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II\|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] de l'any [[1521]] i en esta, tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En l'any [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán\|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala\|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba\|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines\|Filipines]].

	Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà\|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic fon reemplaçat per un govern [[república\|republicà]] i [[federació\|federal]] en l'any [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de l'Unió i a la volta del districte Federal, separant-la aixina de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.		Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà\|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic fon reemplaçat per un govern [[república\|republicà]] i [[federació\|federal]] en l'any [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de l'Unió i a la volta del districte Federal, separant-la aixina de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.
	[[Archiu:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg\|miniatura\|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic\|Catedral de Mèxic]]]]		[[Archiu:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg\|miniatura\|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic\|Catedral de Mèxic]]]]
	La [[década de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 millons d'habitants. En el ràpit creiximent econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient mils d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sur]], i experimentà un período d'urbanisació sense precedents. En l'any 1968 es celebraren els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968\|Jocs Olímpics]] d'estiu, i es convertí en la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina\|llatinoamericana]] en ser seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades escomençaren una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en numeroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marches i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants en la plaça de les Tres Cultures, en la que moririen desenes d'estudiants, segons les sifres oficials, i 300 segons atres fronts.

	El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsejada per un fort ~~terratrèmol~~, de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].		En la [[década de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 millons d'habitants. En el ràpit creiximent econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient mils d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sur]], i experimentà un período d'urbanisació sense precedents. En l'any [[1968]] es celebraren els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968\|Jocs Olímpics]] d'[[estiu]], i es convertí en la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina\|llatinoamericana]] en ser seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades escomençaren una sèrie de protestes i manifestacions, un eco de lo que ocorria al mateix temps en numeroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marches i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants en la plaça de les Tres Cultures, en la que moririen desenes d'estudiants, segons les sifres oficials, i 300 segons atres fronts.

			El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsejada per un fort [[terratrémol]], de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].

	En l'any 1990, l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[automòvil\|vehiculs]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.		En l'any [[1990]], l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[automòvil\|vehiculs]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.

	== Referències ==		== Referències ==

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 6 dec 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	Els [[Espanya\|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II\|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] del [[1521]] i en esta tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán\|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala\|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba\|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines\|Filipines]].		Els [[Espanya\|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II\|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] del [[1521]] i en esta tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán\|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala\|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba\|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines\|Filipines]].

	Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà\|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic~~, però, va ser~~ reemplaçat per un govern [[república\|republicà]] i [[federació\|federal]] el [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de la Unió i ~~alhora el~~ districte Federal, separant-la ~~així~~ de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.		Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà\|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic fon reemplaçat per un govern [[república\|republicà]] i [[federació\|federal]] en l'any [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de l'Unió i a la volta del districte Federal, separant-la aixina de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.
	[[~~Fitxer~~:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg\|miniatura\|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic\|Catedral de Mèxic]]]]		[[Archiu:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg\|miniatura\|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic\|Catedral de Mèxic]]]]
	La [[~~dècada~~ de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels ~~2 milions~~ d'habitants. ~~Amb~~ el ~~ràpid creixement~~ econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient ~~milers~~ d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del ~~Sud~~]], i ~~va experimentar~~ un ~~període~~ d'~~urbanització~~ sense precedents. El 1968 ~~s'hi van celebrar~~ els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968\|Jocs Olímpics]] d'estiu, i ~~esdevingué~~ la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina\|llatinoamericana]] a ser~~-ne~~ seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades ~~van començar~~ una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en ~~nombroses~~ capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les ~~marxes~~ i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la plaça de les Tres Cultures, en ~~què~~ moririen desenes d'estudiants, segons les ~~xifres~~ oficials, i 300 segons ~~altres~~ fronts.		La [[década de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 millons d'habitants. En el ràpit creiximent econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient mils d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sur]], i experimentà un período d'urbanisació sense precedents. En l'any 1968 es celebraren els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968\|Jocs Olímpics]] d'estiu, i es convertí en la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina\|llatinoamericana]] en ser seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades escomençaren una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en numeroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marches i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants en la plaça de les Tres Cultures, en la que moririen desenes d'estudiants, segons les sifres oficials, i 300 segons atres fronts.

	El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat ~~va ser~~ sacsejada per un fort terratrèmol, de ~~magnitud~~ 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en la història de la capital mexicana, ~~amb~~ 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.~~cat~~/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat ~~va començar~~ a prendre el control de les tasques de rescat ~~atesa~~ la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no ~~gaudia~~ d'autonomia en la gestió de les ~~seves~~ activitats). ~~A poc~~ a poc, la societat civil ~~va demanar~~ més participació en els ~~afers~~ locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[~~dècada~~ del 1990]], ~~amb~~ l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].		El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsejada per un fort terratrèmol, de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Espíndola \|nom=J. M. \|cognom2=Jiménez \|nom2=Z. \|títol=Terremotos y ondas sísmicas \|url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false \|llengua= castellà \| editorial=UNAM \|data=1994 \|pàgines=p.45 \|isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].

	El 1990, l'àrea metropolitana ja tenia una població superior als ~~16 milions~~ d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està envoltada per muntanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[automòbil\|vehicles]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creixement de la població i els problemes ambientals, el govern va iniciar diversos programes de descentralització.		En l'any 1990, l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està envoltada per muntanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria\|indústries]] i els [[automòbil\|vehicles]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creixement de la població i els problemes ambientals, el govern va iniciar diversos programes de descentralització.

	== Referències ==		== Referències ==