Civilisació Maya - Historial de revisions

Lluísm en 16:35 1 ago 2024

2024-08-01T16:35:08Z

@@ Llínea 82: / Llínea 82: @@
 [[File:Comalcalco.Interior de La Gran Acrópolis.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Comalcalco]].</center>]]
 Durant esta época de la cultura maya, els centres del poder religiós, comercial i burocràtic creixqueren per a convertir-se en increibles ciutats com la preclàssica El Mirador, la major del clàssic Tikal i les post clàssiques Chichén Itzà i Uxmal. Degut a les seues moltes semblances, aixina com a les seues diferències estilístiques, els rests de l'arquitectura maya són una clau important per a entendre l'evolució de la seua antiga civilisació.
 == Enllaços externs ==

Llana: /* Enllaços externs */

2023-03-20T22:05:43Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:05 20 març 2023
Llínea 85:		Llínea 85:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{DGLV\|Maya}}		{{DGLV\|Maya}}

			{{Llista artículs destacats}}

	[[Categoria:Història d'Amèrica]]		[[Categoria:Història d'Amèrica]]
	[[Categoria:Història de Mèxic]]		[[Categoria:Història de Mèxic]]

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T12:07:09Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 12:07 27 feb 2023
Llínea 33:		Llínea 33:

	=== Periodo Postclàssic ===		=== Periodo Postclàssic ===
	Compren els anys [[1000]]-[[1687]]. Una volta abandonats els centres cerimonials mayes del periodo clàssic, la força generadora d'esta época va a ser una corrent migratòria identificada ètnicament en els mayes arraïlats en la regió, que portava en si una cultura mestiçada de fort contingut ~~náhuatl~~.		Compren els anys [[1000]]-[[1687]]. Una volta abandonats els centres cerimonials mayes del periodo clàssic, la força generadora d'esta época va a ser una corrent migratòria identificada ètnicament en els mayes arraïlats en la regió, que portava en si una cultura mestiçada de fort contingut nàhuatl.

	Esta corrent dita putún o maya-chontal habitava en el sur de Tabasco i tenia estretes relacions comercials en els pobles del entre de Mèxic i en els grups nahues establits en la perifèria de la regió maya, per eixemple en Xicalango. La seua presència hauria de trencar en el precari equilibri en el que tractava de mantindre's el món teocràtic, i foren els putuns els que aprofitaren la caiguda d'este orde per a introduir una nova forma de vida i de domini sobre la regió.		Esta corrent dita putún o maya-chontal habitava en el sur de Tabasco i tenia estretes relacions comercials en els pobles del entre de Mèxic i en els grups nahues establits en la perifèria de la regió maya, per eixemple en Xicalango. La seua presència hauria de trencar en el precari equilibri en el que tractava de mantindre's el món teocràtic, i foren els putuns els que aprofitaren la caiguda d'este orde per a introduir una nova forma de vida i de domini sobre la regió.

Alacanti en 16:30 16 nov 2022

2022-11-16T16:30:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:30 16 nov 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	[[File:Maya civilization location map - geography(1).svg\|thumb\|right\|300px\|<center>Antiga situació dels mayes</center>]]		[[File:Maya civilization location map - geography(1).svg\|thumb\|right\|300px\|<center>Antiga situació dels mayes</center>]]

	La '''Civilisació Maya''' habità una vasta regió ubicada geogràficament en el territori del sur-surest de [[Mèxic]], específicament en els cinc estats de [[Campeche]], [[Chiapas]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]] i [[Yucatà]]; i en els territoris d'Amèrica Central dels actuals [[Belize]], [[Guatemala]], [[Hondures]] i [[El Salvador]], en una història d'aproximadament 3.000 anys.		La '''Civilisació Maya''' habità una vasta regió ubicada geogràficament en el territori del sur-surest de [[Mèxic]], específicament en els cinc estats de [[Campeche]], [[Chiapas]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]] i [[Yucatà]]; i en els territoris d'[[Amèrica Central]] dels actuals [[Belize]], [[Guatemala]], [[Hondures]] i [[El Salvador]], en una història d'aproximadament 3.000 anys.

	Durant eixe llarc temps, en eixe territori se parlaren cents de dialectes que generaren hui prop de 44 llengües mayes diferents. Parlar dels "antics mayes" es referir-se a l'història d'una de les cultures mesoamericanes precolombines més importants, puix el seu llegat científic i astronòmic és mundial. Contràriament a una creència molt generalisada, la civilisació maya mai "desaparegué". Per lo manco, no per complet, puix els seus descendents encara viuen en la regió i molts d'ells parlen algun dels idiomes de la família mayense.		Durant eixe llarc temps, en eixe territori se parlaren cents de dialectes que generaren hui prop de 44 llengües mayes diferents. Parlar dels "antics mayes" es referir-se a l'història d'una de les cultures mesoamericanes precolombines més importants, puix el seu llegat científic i astronòmic és mundial. Contràriament a una creència molt generalisada, la civilisació maya mai "desaparegué". Per lo manco, no per complet, puix els seus descendents encara viuen en la regió i molts d'ells parlen algun dels idiomes de la família mayense.

Alacanti en 16:12 16 nov 2022

2022-11-16T16:12:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:12 16 nov 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	[[File:Maya civilization location map - geography(1).svg\|thumb\|right\|300px\|<center>Antiga situació dels mayes</center>]]		[[File:Maya civilization location map - geography(1).svg\|thumb\|right\|300px\|<center>Antiga situació dels mayes</center>]]

	La '''~~civilisació maya~~''' habità una vasta regió ubicada geogràficament en el territori del sur-surest de [[Mèxic]], específicament en els cinc estats de [[Campeche]], [[Chiapas]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]] i [[Yucatà]]; i en els territoris d'Amèrica Central dels actuals [[Belize]], [[Guatemala]], [[Hondures]] i [[El Salvador]], en una història d'aproximadament 3.000 anys.		La '''Civilisació Maya''' habità una vasta regió ubicada geogràficament en el territori del sur-surest de [[Mèxic]], específicament en els cinc estats de [[Campeche]], [[Chiapas]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]] i [[Yucatà]]; i en els territoris d'Amèrica Central dels actuals [[Belize]], [[Guatemala]], [[Hondures]] i [[El Salvador]], en una història d'aproximadament 3.000 anys.

	Durant eixe llarc temps, en eixe territori se parlaren cents de dialectes que generaren hui prop de 44 llengües mayes diferents. Parlar dels "antics mayes" es referir-se a l'història d'una de les cultures mesoamericanes precolombines més importants, puix el seu llegat científic i astronòmic és mundial. Contràriament a una creència molt generalisada, la civilisació maya mai "desaparegué". Per lo manco, no per complet, puix els seus descendents encara viuen en la regió i molts d'ells parlen algun dels idiomes de la família mayense.		Durant eixe llarc temps, en eixe territori se parlaren cents de dialectes que generaren hui prop de 44 llengües mayes diferents. Parlar dels "antics mayes" es referir-se a l'història d'una de les cultures mesoamericanes precolombines més importants, puix el seu llegat científic i astronòmic és mundial. Contràriament a una creència molt generalisada, la civilisació maya mai "desaparegué". Per lo manco, no per complet, puix els seus descendents encara viuen en la regió i molts d'ells parlen algun dels idiomes de la família mayense.

Alacanti en 15:24 16 nov 2022

2022-11-16T15:24:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:24 16 nov 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	La '''civilisació maya''' habità una vasta regió ubicada geogràficament en el territori del sur-surest de [[Mèxic]], específicament en els cinc estats de [[Campeche]], [[Chiapas]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]] i [[Yucatà]]; i en els territoris d'Amèrica Central dels actuals [[Belize]], [[Guatemala]], [[Hondures]] i [[El Salvador]], en una història d'aproximadament 3.000 anys.		La '''civilisació maya''' habità una vasta regió ubicada geogràficament en el territori del sur-surest de [[Mèxic]], específicament en els cinc estats de [[Campeche]], [[Chiapas]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]] i [[Yucatà]]; i en els territoris d'Amèrica Central dels actuals [[Belize]], [[Guatemala]], [[Hondures]] i [[El Salvador]], en una història d'aproximadament 3.000 anys.

	Durant eixe llarc ~~tems~~, en eixe territori se parlaren cents de dialectes que generaren hui prop de 44 llengües mayes diferents. Parlar dels "antics mayes" es referir-se a l'història d'una de les cultures mesoamericanes precolombines més importants, puix el seu llegat científic i astronòmic és mundial. Contràriament a una creència molt generalisada, la civilisació maya mai "desaparegué". Per lo manco, no per complet, puix els seus descendents encara viuen en la regió i molts d'ells parlen algun dels idiomes de la família mayense.		Durant eixe llarc temps, en eixe territori se parlaren cents de dialectes que generaren hui prop de 44 llengües mayes diferents. Parlar dels "antics mayes" es referir-se a l'història d'una de les cultures mesoamericanes precolombines més importants, puix el seu llegat científic i astronòmic és mundial. Contràriament a una creència molt generalisada, la civilisació maya mai "desaparegué". Per lo manco, no per complet, puix els seus descendents encara viuen en la regió i molts d'ells parlen algun dels idiomes de la família mayense.

	La riquíssima lliteratura maya ilustra la vida d'esta cultura. Obres com el Rabinal Achí, el Popol vuh, el Chilam Balam són mostra d'allò. Lo que si fon destruït en la conquista és el model de civilisació que fins l'arribada dels primers colons, havia generat milenaris d'història. La conquista espanyola dels pobles mayes se consumà fins a l'any [[1697]], en la presa de Tayasal, capital dels mayes Itzà i Zacpeté, capital dels mayes Ko'woj en el Peten (actual Guatemala). L'últim estat maya desaparegué quan el govern mexicà de Profirio Díaz ocupà en l'any [[1901]] la seua capital, Chan Santa Cruz, donant aixina fi a la Guerra de Castes.		La riquíssima lliteratura maya ilustra la vida d'esta cultura. Obres com el Rabinal Achí, el Popol vuh, el Chilam Balam són mostra d'allò. Lo que si fon destruït en la conquista és el model de civilisació que fins l'arribada dels primers colons, havia generat milenaris d'història. La conquista espanyola dels pobles mayes se consumà fins a l'any [[1697]], en la presa de Tayasal, capital dels mayes Itzà i Zacpeté, capital dels mayes Ko'woj en el Peten (actual Guatemala). L'últim estat maya desaparegué quan el govern mexicà de Profirio Díaz ocupà en l'any [[1901]] la seua capital, Chan Santa Cruz, donant aixina fi a la Guerra de Castes.

Caro de Segeda en 06:49 19 set 2022

2022-09-19T06:49:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 06:49 19 set 2022
Llínea 87:		Llínea 87:

	[[Categoria:Història d'Amèrica]]		[[Categoria:Història d'Amèrica]]
	[[Categoria:~~Historia~~ de Mèxic]]		[[Categoria:Història de Mèxic]]

Jose2: Text reemplaça - 'm son ' a 'm són '

2022-05-14T10:41:19Z

Text reemplaça - 'm son ' a 'm són '

← Revisió anterior		Revisió de 10:41 14 maig 2022
Llínea 6:		Llínea 6:
	Durant eixe llarc tems, en eixe territori se parlaren cents de dialectes que generaren hui prop de 44 llengües mayes diferents. Parlar dels "antics mayes" es referir-se a l'història d'una de les cultures mesoamericanes precolombines més importants, puix el seu llegat científic i astronòmic és mundial. Contràriament a una creència molt generalisada, la civilisació maya mai "desaparegué". Per lo manco, no per complet, puix els seus descendents encara viuen en la regió i molts d'ells parlen algun dels idiomes de la família mayense.		Durant eixe llarc tems, en eixe territori se parlaren cents de dialectes que generaren hui prop de 44 llengües mayes diferents. Parlar dels "antics mayes" es referir-se a l'història d'una de les cultures mesoamericanes precolombines més importants, puix el seu llegat científic i astronòmic és mundial. Contràriament a una creència molt generalisada, la civilisació maya mai "desaparegué". Per lo manco, no per complet, puix els seus descendents encara viuen en la regió i molts d'ells parlen algun dels idiomes de la família mayense.

	La riquíssima lliteratura maya ilustra la vida d'esta cultura. Obres com el Rabinal Achí, el Popol vuh, el Chilam Balam ~~son~~ mostra d'allò. Lo que si fon destruït en la conquista és el model de civilisació que fins l'arribada dels primers colons, havia generat milenaris d'història. La conquista espanyola dels pobles mayes se consumà fins a l'any [[1697]], en la presa de Tayasal, capital dels mayes Itzà i Zacpeté, capital dels mayes Ko'woj en el Peten (actual Guatemala). L'últim estat maya desaparegué quan el govern mexicà de Profirio Díaz ocupà en l'any [[1901]] la seua capital, Chan Santa Cruz, donant aixina fi a la Guerra de Castes.		La riquíssima lliteratura maya ilustra la vida d'esta cultura. Obres com el Rabinal Achí, el Popol vuh, el Chilam Balam són mostra d'allò. Lo que si fon destruït en la conquista és el model de civilisació que fins l'arribada dels primers colons, havia generat milenaris d'història. La conquista espanyola dels pobles mayes se consumà fins a l'any [[1697]], en la presa de Tayasal, capital dels mayes Itzà i Zacpeté, capital dels mayes Ko'woj en el Peten (actual Guatemala). L'últim estat maya desaparegué quan el govern mexicà de Profirio Díaz ocupà en l'any [[1901]] la seua capital, Chan Santa Cruz, donant aixina fi a la Guerra de Castes.

	[[File:Detail of El Castillo (The Castle) - Chichen Itza Archaeological Site - Yucatan - Mexico - 01.jpg\|thumb\|250px\|Temple de Kukulkán en Chichén Itzá]]		[[File:Detail of El Castillo (The Castle) - Chichen Itza Archaeological Site - Yucatan - Mexico - 01.jpg\|thumb\|250px\|Temple de Kukulkán en Chichén Itzá]]

Jose2: Text reemplaça - 'l son ' a 'l són '

2022-05-14T10:39:25Z

Text reemplaça - 'l son ' a 'l són '

← Revisió anterior		Revisió de 10:39 14 maig 2022
Llínea 74:		Llínea 74:
	*Religió politeista: S'adorava a varis deus al mateix temps.		*Religió politeista: S'adorava a varis deus al mateix temps.
	*Religió d'Aspectes Naturalistes: Els deus eren els elements, els fenòmens atmosfèrics, els cossos celests.		*Religió d'Aspectes Naturalistes: Els deus eren els elements, els fenòmens atmosfèrics, els cossos celests.
	*Religió Dualista: Partia del principi de que el be i el mal ~~son~~ igualment divins.		*Religió Dualista: Partia del principi de que el be i el mal són igualment divins.

	=== El joc de pilota ===		=== El joc de pilota ===

Valencian: Text reemplaça - 'de el' a 'del'

2021-11-29T23:53:26Z

Text reemplaça - 'de el' a 'del'

← Revisió anterior		Revisió de 23:53 29 nov 2021
Llínea 10:		Llínea 10:
	[[File:Detail of El Castillo (The Castle) - Chichen Itza Archaeological Site - Yucatan - Mexico - 01.jpg\|thumb\|250px\|Temple de Kukulkán en Chichén Itzá]]		[[File:Detail of El Castillo (The Castle) - Chichen Itza Archaeological Site - Yucatan - Mexico - 01.jpg\|thumb\|250px\|Temple de Kukulkán en Chichén Itzá]]

	Els mayes feren grans i impressionants construccions des ~~de el~~ Preclàssic mig i grans ciutats com Nakbé, El Mirador, San Bartolo, Cival, localisades en la Conca del Mirador, en el nort de Peten, i durant el Clàssic, les conegudes ciutats de Tikal, Quiriguà (abdós les primeres en ser declarades Patrimoni de l'Humanitat per l'[[Unesco]]) Palenque, Copà, Riu Blau, Calakmul, Comalcaco, aixina com Ceibal, Canqüé, Machaquilà, Dos Piles, Uaxactú, Altú Ha, Pedres Negres i molts atres llocs en l'àrea. Se pot classificar com un imperi, pero no se sap si en el moment de colonisar impongueren la seua cultura o si fon un fruit de la seua organisació en ciutats-estat independents de les quals la seua base eren l'agricultura i el comerç. Els monuments més notables són les piràmides que varen construir en els seus centres religiosos, junt als palaus dels seus governants i els palaus, llocs de govern i residència de nobles, sent el major trobat fins ara el de Canqüé, en el sur del Peten, moltes de les quals les seues estructures estaven decorades en pintures murals i adorns d'estuc. Atres rests arqueològics importants inclouen les lloses de pedra tallada usualment dites esteles que descriuen als governants junt a texts logogràfics que descriuen les seues genealogies, victòries militars, i atres guanys. La ceràmica maya està catalogada com de les més variades, fines i elaborades del món antic.		Els mayes feren grans i impressionants construccions des del Preclàssic mig i grans ciutats com Nakbé, El Mirador, San Bartolo, Cival, localisades en la Conca del Mirador, en el nort de Peten, i durant el Clàssic, les conegudes ciutats de Tikal, Quiriguà (abdós les primeres en ser declarades Patrimoni de l'Humanitat per l'[[Unesco]]) Palenque, Copà, Riu Blau, Calakmul, Comalcaco, aixina com Ceibal, Canqüé, Machaquilà, Dos Piles, Uaxactú, Altú Ha, Pedres Negres i molts atres llocs en l'àrea. Se pot classificar com un imperi, pero no se sap si en el moment de colonisar impongueren la seua cultura o si fon un fruit de la seua organisació en ciutats-estat independents de les quals la seua base eren l'agricultura i el comerç. Els monuments més notables són les piràmides que varen construir en els seus centres religiosos, junt als palaus dels seus governants i els palaus, llocs de govern i residència de nobles, sent el major trobat fins ara el de Canqüé, en el sur del Peten, moltes de les quals les seues estructures estaven decorades en pintures murals i adorns d'estuc. Atres rests arqueològics importants inclouen les lloses de pedra tallada usualment dites esteles que descriuen als governants junt a texts logogràfics que descriuen les seues genealogies, victòries militars, i atres guanys. La ceràmica maya està catalogada com de les més variades, fines i elaborades del món antic.

	Els mayes participaven en el comerç a llarga distància en Mesoamèrica, i possiblement més allà. Entre els bens de comerç estaven el [[jade]], el [[cacau]], la [[dacsa]], la [[sal]] i la [[obsidiana]].		Els mayes participaven en el comerç a llarga distància en Mesoamèrica, i possiblement més allà. Entre els bens de comerç estaven el [[jade]], el [[cacau]], la [[dacsa]], la [[sal]] i la [[obsidiana]].