Civilisació micènica - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'período' a 'periodo'

2023-08-27T19:38:26Z

Text reemplaça - 'período' a 'periodo'

← Revisió anterior		Revisió de 19:38 27 ago 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	[[Archiu:NAMA Tablette 7703.jpg\|thumb\|dreta\|Tauleta inscrita [[lineal B]], sigle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.]]		[[Archiu:NAMA Tablette 7703.jpg\|thumb\|dreta\|Tauleta inscrita [[lineal B]], sigle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.]]

	En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[sigle XV aC\| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any [[1952]], el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a l'[[història]], dins del ~~período~~ de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.		En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[sigle XV aC\| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any [[1952]], el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a l'[[història]], dins del periodo de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.

	No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 texts. Ademés, els texts són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[contabilitat\|contables]] que no estaven destinats a l'archiu. No obstant això, tenen la ventaja de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.		No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 texts. Ademés, els texts són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[contabilitat\|contables]] que no estaven destinats a l'archiu. No obstant això, tenen la ventaja de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.
Llínea 16:		Llínea 16:
	== Cronologia ==		== Cronologia ==
	[[Archiu: Mycenae ruins dsc06388.jpg\|thumb\|Ruïnes de Micenes.]]		[[Archiu: Mycenae ruins dsc06388.jpg\|thumb\|Ruïnes de Micenes.]]
	La cronologia de la civilisació micènica ha segut establerta per l'arqueòleg suec [[Arne Furumark]] en funció de la tipologia dels objectes descoberts i dels nivells estratigràfics dels jaciments excavats.<ref> A. Furumark: «Mycenaean pottery», a'' Chronology'', vol. II, 1941. </ref> Encara que esta classificació ha segut criticada, seguix sent utilisada. S'empra per a estos ~~períodos~~ el terme d'[[Hel·làdic]] Recent (HR).		La cronologia de la civilisació micènica ha segut establerta per l'arqueòleg suec [[Arne Furumark]] en funció de la tipologia dels objectes descoberts i dels nivells estratigràfics dels jaciments excavats.<ref> A. Furumark: «Mycenaean pottery», a'' Chronology'', vol. II, 1941. </ref> Encara que esta classificació ha segut criticada, seguix sent utilisada. S'empra per a estos periodos el terme d'[[Hel·làdic]] Recent (HR).

	* 1550-1500: Helàdic Recent I (circuls de tombes de fossa A i B de [[Micenes]]);		* 1550-1500: Helàdic Recent I (circuls de tombes de fossa A i B de [[Micenes]]);

Valencian: Text reemplaça - 'període' a 'periodo'

2023-08-27T19:32:04Z

Text reemplaça - 'període' a 'periodo'

← Revisió anterior		Revisió de 19:32 27 ago 2023
Llínea 34:		Llínea 34:
	Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu\|costes mediterrànees]] e inclús en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu\|Llevant]].		Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu\|costes mediterrànees]] e inclús en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu\|Llevant]].

	En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tesors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) \| Orcomen]] mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este ~~període~~ constitueix l'apogeu de la civilisació micènica. Els archius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[sigle XIII aC \|1250 aC]]).		En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tesors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) \| Orcomen]] mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este periodo constitueix l'apogeu de la civilisació micènica. Els archius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[sigle XIII aC \|1250 aC]]).

	{\| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;"		{\| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;"

Valencian: Text reemplaça - 'l'avantage' a 'la ventaja'

2022-06-27T14:22:25Z

Text reemplaça - 'l'avantage' a 'la ventaja'

← Revisió anterior		Revisió de 14:22 27 jun 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[sigle XV aC\| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any [[1952]], el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a l'[[història]], dins del período de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.		En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[sigle XV aC\| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any [[1952]], el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a l'[[història]], dins del período de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.

	No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 texts. Ademés, els texts són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[contabilitat\|contables]] que no estaven destinats a l'archiu. No obstant això, tenen ~~l'avantage~~ de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.		No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 texts. Ademés, els texts són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[contabilitat\|contables]] que no estaven destinats a l'archiu. No obstant això, tenen la ventaja de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.

	== Cronologia ==		== Cronologia ==

Valencian: Text reemplaça - 'arxiu' a 'archiu'

2022-06-27T14:19:28Z

Text reemplaça - 'arxiu' a 'archiu'

← Revisió anterior		Revisió de 14:19 27 jun 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[sigle XV aC\| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any [[1952]], el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a l'[[història]], dins del período de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.		En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[sigle XV aC\| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any [[1952]], el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a l'[[història]], dins del período de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.

	No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 texts. Ademés, els texts són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[contabilitat\|contables]] que no estaven destinats a l'~~arxiu~~. No obstant això, tenen l'avantage de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.		No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 texts. Ademés, els texts són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[contabilitat\|contables]] que no estaven destinats a l'archiu. No obstant això, tenen l'avantage de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.

	== Cronologia ==		== Cronologia ==
Llínea 34:		Llínea 34:
	Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu\|costes mediterrànees]] e inclús en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu\|Llevant]].		Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu\|costes mediterrànees]] e inclús en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu\|Llevant]].

	En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tesors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) \| Orcomen]] mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este període constitueix l'apogeu de la civilisació micènica. Els ~~arxius~~ de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[sigle XIII aC \|1250 aC]]).		En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tesors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) \| Orcomen]] mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este període constitueix l'apogeu de la civilisació micènica. Els archius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[sigle XIII aC \|1250 aC]]).

	{\| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;"		{\| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;"

Valencian: Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

2022-06-23T20:58:33Z

Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

← Revisió anterior		Revisió de 20:58 23 jun 2022
Llínea 34:		Llínea 34:
	Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu\|costes mediterrànees]] e inclús en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu\|Llevant]].		Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu\|costes mediterrànees]] e inclús en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu\|Llevant]].

	En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tesors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) \| Orcomen]] mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este període constitueix l'apogeu de la civilisació micènica. Els arxius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[~~segle~~ XIII aC \|1250 aC]]).		En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tesors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) \| Orcomen]] mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este període constitueix l'apogeu de la civilisació micènica. Els arxius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[sigle XIII aC \|1250 aC]]).

	{\| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;"		{\| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;"
Llínea 42:		Llínea 42:

	\|- Style = "background: #E6FFFF;"		\|- Style = "background: #E6FFFF;"
	\|'''Bronze antic''' \|\| Troia I <br />([[~~segle~~ XXX aC\|2920]]-2450 aC) <br />Troia II <br /> (2600-2350 aC) <br />Troia III <br />(2350-2200 aC)\|\| [[Cultura Grotta-Pèls\|Grotta-Pilos]] <br />(3200-2700 aC) <br />Karos-Siros <br />(2700-2200 aC) <br />[[Cultura Filacopí\|Filacopí I]] <br /> (2200-2000 aC) \|\| [[Civilisació minoica \| Minoic antic]] (Prepalacial) <br />(2500-1850 aC)\|\| Hel·làdic antic <br /> (2700-1850 aC)		\|'''Bronze antic''' \|\| Troia I <br />([[sigle XXX aC\|2920]]-2450 aC) <br />Troia II <br /> (2600-2350 aC) <br />Troia III <br />(2350-2200 aC)\|\| [[Cultura Grotta-Pèls\|Grotta-Pilos]] <br />(3200-2700 aC) <br />Karos-Siros <br />(2700-2200 aC) <br />[[Cultura Filacopí\|Filacopí I]] <br /> (2200-2000 aC) \|\| [[Civilisació minoica \| Minoic antic]] (Prepalacial) <br />(2500-1850 aC)\|\| Hel·làdic antic <br /> (2700-1850 aC)
	\|- Style = "background: #FFFFE6;"		\|- Style = "background: #FFFFE6;"
	\|'''Bronze mitjà'''		\|'''Bronze mitjà'''

Valencian: Text reemplaça - 'compta' a 'conta'

2022-06-23T15:45:05Z

Text reemplaça - 'compta' a 'conta'

← Revisió anterior		Revisió de 15:45 23 jun 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[sigle XV aC\| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any [[1952]], el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a l'[[història]], dins del período de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.		En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[sigle XV aC\| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any [[1952]], el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a l'[[història]], dins del período de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.

	No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 texts. Ademés, els texts són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[~~comptabilitat~~\|~~comptables~~]] que no estaven destinats a l'arxiu. No obstant això, tenen l'avantage de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.		No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 texts. Ademés, els texts són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[contabilitat\|contables]] que no estaven destinats a l'arxiu. No obstant això, tenen l'avantage de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.

	== Cronologia ==		== Cronologia ==
Llínea 85:		Llínea 85:

	==Ciutats micèniques ==		==Ciutats micèniques ==
	Era una civilisació organisada al voltant de ciutats fortificades. Les més importants són [[Pilos (Messènia)\|Pilos]], [[Gla (Grècia)\|Gla]], [[Cnossos]] (en [[Creta]]), [[Tirint]] i per ~~descomptat~~ la pròpia Micenes. Totes constaven d'una [[acròpolis]], d'una [[cisterna]] o punt per conseguir aigua i eixides protegides per fugir en cas de setge, normalment passos coberts entre grosses [[muralla\|muralles]] de blocs de pedra.		Era una civilisació organisada al voltant de ciutats fortificades. Les més importants són [[Pilos (Messènia)\|Pilos]], [[Gla (Grècia)\|Gla]], [[Cnossos]] (en [[Creta]]), [[Tirint]] i per descontat la pròpia Micenes. Totes constaven d'una [[acròpolis]], d'una [[cisterna]] o punt per conseguir aigua i eixides protegides per fugir en cas de setge, normalment passos coberts entre grosses [[muralla\|muralles]] de blocs de pedra.

	Les vivendes tenien forma quadriculada i imitaven el disseny dels palaus. Constaven d'una o diverses sales en un [[passadiç]] central i feen entre 5 i 30 metros quadrats segons la [[classe social]].		Les vivendes tenien forma quadriculada i imitaven el disseny dels palaus. Constaven d'una o diverses sales en un [[passadiç]] central i feen entre 5 i 30 metros quadrats segons la [[classe social]].

Coca antoñina: /* Vida dels micènics */

2022-06-20T20:01:48Z

Vida dels micènics

← Revisió anterior		Revisió de 20:01 20 jun 2022
Llínea 82:		Llínea 82:
	Marítimament, es varen aprofitar dels coneiximents navals dels minoics per comerciar, especialment quan esta civilisació va entrar en decadència.		Marítimament, es varen aprofitar dels coneiximents navals dels minoics per comerciar, especialment quan esta civilisació va entrar en decadència.

	La mitologia presenta ya les figures clàssiques del panteó grec: [[Posidó]] (ocupant un paper preeminent), [[Hermes]], [[Zeus]]... Destaca la importància de les històries sobre el [[minotaure]] i [[Dèdal]]. Hi ha una ~~deessa~~ mare ~~anomenada~~ Diwia que no es troba en les èpoques posteriors.		La mitologia presenta ya les figures clàssiques del panteó grec: [[Posidó]] (ocupant un paper preeminent), [[Hermes]], [[Zeus]]... Destaca la importància de les històries sobre el [[minotaure]] i [[Dèdal]]. Hi ha una deesa mare nomenada Diwia que no es troba en les èpoques posteriors.

	==Ciutats micèniques ==		==Ciutats micèniques ==

Valencian: Text reemplaça - 'sortides' a 'eixides'

2022-06-03T18:51:21Z

Text reemplaça - 'sortides' a 'eixides'

← Revisió anterior		Revisió de 18:51 3 jun 2022
Llínea 74:		Llínea 74:
	Els micènics estaven organisats com una [[monarquia]]. Els consellers reals o [[aristocràcia]] es distinguien del poble ras, que devia tribut o servici al rei, i també dels [[esclaus]]. Es donava molta importància a la guerra, els nobles ascendien en funció dels seus triumfos i els [[cavalls]] es reservaven per tirar dels carros i no s'usaven al camp.		Els micènics estaven organisats com una [[monarquia]]. Els consellers reals o [[aristocràcia]] es distinguien del poble ras, que devia tribut o servici al rei, i també dels [[esclaus]]. Es donava molta importància a la guerra, els nobles ascendien en funció dels seus triumfos i els [[cavalls]] es reservaven per tirar dels carros i no s'usaven al camp.

	El poble gojava d'una relativa llibertat. L'economia estava controlada pels escribes, que apuntaven els entrades i ~~sortides~~ de mercaderies de negocis personals i els presents o imposts de palau.		El poble gojava d'una relativa llibertat. L'economia estava controlada pels escribes, que apuntaven els entrades i eixides de mercaderies de negocis personals i els presents o imposts de palau.

	Es conreava una [[agricultura]] típicament mediterrànea, en predomini de [[cereals]], [[vi]] i [[oli]]. Les terres es dividien en reals i comunals, com tota la societat.		Es conreava una [[agricultura]] típicament mediterrànea, en predomini de [[cereals]], [[vi]] i [[oli]]. Les terres es dividien en reals i comunals, com tota la societat.

Valencian: Text reemplaça - 'textos' a 'texts'

2022-06-03T18:04:18Z

Text reemplaça - 'textos' a 'texts'

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 3 jun 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[sigle XV aC\| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any [[1952]], el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a l'[[història]], dins del período de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.		En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[sigle XV aC\| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any [[1952]], el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a l'[[història]], dins del período de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.

	No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 ~~textos~~. Ademés, els ~~textos~~ són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[comptabilitat\|comptables]] que no estaven destinats a l'arxiu. No obstant això, tenen l'avantage de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.		No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 texts. Ademés, els texts són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[comptabilitat\|comptables]] que no estaven destinats a l'arxiu. No obstant això, tenen l'avantage de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.

	== Cronologia ==		== Cronologia ==

Jose2: /* Història del descobriment */

2021-07-12T18:35:07Z

Història del descobriment

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 12 jul 2021
Llínea 6:		Llínea 6:
	== Història del descobriment ==		== Història del descobriment ==
	[[Archiu:Homeric greece.png\|thumb\|esquerra\|200px\|Grècia homèrica]]		[[Archiu:Homeric greece.png\|thumb\|esquerra\|200px\|Grècia homèrica]]
	Esta civilisació fon descoberta a finals del [[sigle XIX]] per [[Heinrich Schliemann]] qui va fer excavacions en [[Micenes]] ([[1874]]) i [[Tirint]] ([[1886]]). Schliemann va creure que havia trobat el món descrit per les [[epopeia\|epopeies]] d'[[Homer]], la ''[[Ilíada]]'' i l{{'}}''[[Odissea]]''. En una tomba micènica va descobrir-hi una màixquera que va nomenar-la ~~«màscara~~ de [[Agamèmnon]]». Igualment nomena el «palau de [[Néstor]]» a un palau excavat a [[Pilos d'Èlide\|Pilos]]. Va claer esperar als estudis de [[Arthur John Evans\|Arthur Evans]], al principi del [[sigle XX]], perqué el món micènic adquireixi una autonomia pròpia respecte a la [[civilització minoica]], que la precedeix cronològicament.		Esta civilisació fon descoberta a finals del [[sigle XIX]] per [[Heinrich Schliemann]] qui va fer excavacions en [[Micenes]] ([[1874]]) i [[Tirint]] ([[1886]]). Schliemann va creure que havia trobat el món descrit per les [[epopeia\|epopeies]] d'[[Homer]], la ''[[Ilíada]]'' i l{{'}}''[[Odissea]]''. En una tomba micènica va descobrir-hi una màixquera que va nomenar-la «màixquera de [[Agamèmnon]]». Igualment nomena el «palau de [[Néstor]]» a un palau excavat a [[Pilos d'Èlide\|Pilos]]. Va claer esperar als estudis de [[Arthur John Evans\|Arthur Evans]], al principi del [[sigle XX]], perqué el món micènic adquireixi una autonomia pròpia respecte a la [[civilització minoica]], que la precedeix cronològicament.

	[[Archiu:NAMA Tablette 7703.jpg\|thumb\|dreta\|Tauleta inscrita [[lineal B]], sigle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.]]		[[Archiu:NAMA Tablette 7703.jpg\|thumb\|dreta\|Tauleta inscrita [[lineal B]], sigle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.]]

← Revisió anterior		Revisió de 19:32 27 ago 2023
Llínea 34:		Llínea 34:
	Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu\|costes mediterrànees]] e inclús en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu\|Llevant]].		Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu\|costes mediterrànees]] e inclús en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu\|Llevant]].

	En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tesors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) \| Orcomen]] mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este ~~període~~ constitueix l'apogeu de la civilisació micènica. Els archius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[sigle XIII aC \|1250 aC]]).		En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tesors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) \| Orcomen]] mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este periodo constitueix l'apogeu de la civilisació micènica. Els archius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[sigle XIII aC \|1250 aC]]).

	{\| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;"		{\| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;"

← Revisió anterior		Revisió de 14:19 27 jun 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[sigle XV aC\| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any [[1952]], el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a l'[[història]], dins del período de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.		En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[sigle XV aC\| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any [[1952]], el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a l'[[història]], dins del período de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.

	No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 texts. Ademés, els texts són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[contabilitat\|contables]] que no estaven destinats a l'~~arxiu~~. No obstant això, tenen l'avantage de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.		No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 texts. Ademés, els texts són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[contabilitat\|contables]] que no estaven destinats a l'archiu. No obstant això, tenen l'avantage de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.

	== Cronologia ==		== Cronologia ==
Llínea 34:		Llínea 34:
	Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu\|costes mediterrànees]] e inclús en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu\|Llevant]].		Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu\|costes mediterrànees]] e inclús en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu\|Llevant]].

	En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tesors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) \| Orcomen]] mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este període constitueix l'apogeu de la civilisació micènica. Els ~~arxius~~ de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[sigle XIII aC \|1250 aC]]).		En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tesors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) \| Orcomen]] mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este període constitueix l'apogeu de la civilisació micènica. Els archius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[sigle XIII aC \|1250 aC]]).

	{\| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;"		{\| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;"