Civilisació minoica - Historial de revisions

Jose2 en 16:50 3 abr 2025

2025-04-03T16:50:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:50 3 abr 2025
Llínea 6:		Llínea 6:
	No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte\|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques\|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)\|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta a soles en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>		No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte\|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques\|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)\|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta a soles en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>

	En l'[[Odissea]], composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.		En l'[[Odissea]], composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 11:50 22 oct 2024

2024-10-22T11:50:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:50 22 oct 2024
Llínea 6:		Llínea 6:
	No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte\|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques\|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)\|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta a soles en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>		No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte\|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques\|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)\|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta a soles en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>

	En l'[[Odissea]], composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.		En l'[[Odissea]], composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 15:30 26 jul 2024

2024-07-26T15:30:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:30 26 jul 2024
Llínea 7:		Llínea 7:

	En l'[[Odissea]], composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.		En l'[[Odissea]], composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Jose2 en 13:24 18 jul 2024

2024-07-18T13:24:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:24 18 jul 2024
Llínea 6:		Llínea 6:
	No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte\|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques\|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)\|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta a soles en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>		No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte\|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques\|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)\|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta a soles en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>

	En l'[[Odissea]], composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.		En l'[[Odissea]], composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

2022-06-28T16:25:24Z

Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

← Revisió anterior		Revisió de 16:25 28 jun 2022
Llínea 11:		Llínea 11:
	<references/>		<references/>

	== ~~Vínculs~~ externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://web.archive.org/web/http://www.ou.edu/finearts/art/ahi4913/mapsandcharts/map2crete.gif Mapa de la Creta minoica] (en anglés)		* [http://web.archive.org/web/http://www.ou.edu/finearts/art/ahi4913/mapsandcharts/map2crete.gif Mapa de la Creta minoica] (en anglés)

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Civilisació minoica\| ]]		[[Categoria:Civilisació minoica\| ]]

Jose2 en 21:59 24 març 2022

2022-03-24T21:59:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:59 24 març 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Map Minoan Crete-es(1).svg\|thumb\|450px\|Mapa dels principals jaciments minoics.]]		[[Archiu:Map Minoan Crete-es(1).svg\|thumb\|450px\|Mapa dels principals jaciments minoics.]]
	La '''cultura minoica''' és la primera cultura [[Europa\|europea]] de la [[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze\|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mileni a. C.\|3000]] i [[1450 a. C.\|1450 a. C.]]		La '''cultura minoica''' és la primera cultura [[Europa\|europea]] de l'[[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze\|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mileni a. C.\|3000]] i [[1450 a. C.\|1450 a. C.]]

	El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer eslavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>		El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer eslavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>

Jose2 en 14:17 28 maig 2018

2018-05-28T14:17:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:17 28 maig 2018
Llínea 2:		Llínea 2:
	La '''cultura minoica''' és la primera cultura [[Europa\|europea]] de la [[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze\|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mileni a. C.\|3000]] i [[1450 a. C.\|1450 a. C.]]		La '''cultura minoica''' és la primera cultura [[Europa\|europea]] de la [[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze\|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mileni a. C.\|3000]] i [[1450 a. C.\|1450 a. C.]]

	El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer ~~esclavó~~ en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>		El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer eslavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>

	No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte\|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques\|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)\|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta a soles en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>		No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte\|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques\|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)\|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta a soles en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>

	En la [[Odissea]], composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.		En l'[[Odissea]], composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:23:12Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 20 feb 2018
Llínea 4:		Llínea 4:
	El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer esclavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>		El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer esclavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>

	No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte\|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques\|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)\|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta ~~només~~ en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>		No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte\|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques\|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)\|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta a soles en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>

	En la [[Odissea]], composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.		En la [[Odissea]], composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.

217.33.27.51 en 14:04 12 set 2016

2016-09-12T14:04:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:04 12 set 2016
Llínea 2:		Llínea 2:
	La '''cultura minoica''' és la primera cultura [[Europa\|europea]] de la [[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze\|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mileni a. C.\|3000]] i [[1450 a. C.\|1450 a. C.]]		La '''cultura minoica''' és la primera cultura [[Europa\|europea]] de la [[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze\|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mileni a. C.\|3000]] i [[1450 a. C.\|1450 a. C.]]

	El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical *Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer esclavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>		El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer esclavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>

	No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte\|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques\|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)\|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta només en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>		No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte\|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques\|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)\|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta només en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>

Jose2 en 08:10 12 set 2016

2016-09-12T08:10:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:10 12 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Map Minoan Crete-es(1).svg\|thumb\|450px\|Mapa dels principals jaciments minoics.]]		[[Archiu:Map Minoan Crete-es(1).svg\|thumb\|450px\|Mapa dels principals jaciments minoics.]]
	La '''cultura minoica''' és la primera cultura europea de la [[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze\|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mileni a. C.\|3000]] i [[1450 a. C.\|1450 a. C.]]		La '''cultura minoica''' és la primera cultura [[Europa\|europea]] de la [[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze\|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mileni a. C.\|3000]] i [[1450 a. C.\|1450 a. C.]]

	El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical *Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer esclavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>		El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical *Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer esclavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>
Llínea 14:		Llínea 14:
	* [http://web.archive.org/web/http://www.ou.edu/finearts/art/ahi4913/mapsandcharts/map2crete.gif Mapa de la Creta minoica] (en anglés)		* [http://web.archive.org/web/http://www.ou.edu/finearts/art/ahi4913/mapsandcharts/map2crete.gif Mapa de la Creta minoica] (en anglés)

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Civilisació minoica\| ]]		[[Categoria:Civilisació minoica\| ]]