Clasificació de les llengües romàniques - Historial de revisions

Lluísm en 12:16 26 gin 2026

2026-01-26T12:16:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 26 gin 2026
Llínea 378:		Llínea 378:
	***** [[Sardo logudorese]] [src] (Italia)		***** [[Sardo logudorese]] [src] (Italia)
	***** [[Lingua sassarese\|Sardo sassarese]] [sdc] (Italia)		***** [[Lingua sassarese\|Sardo sassarese]] [sdc] (Italia)

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Jose2 en 12:05 29 nov 2025

2025-11-29T12:05:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:05 29 nov 2025
Llínea 378:		Llínea 378:
	***** [[Sardo logudorese]] [src] (Italia)		***** [[Sardo logudorese]] [src] (Italia)
	***** [[Lingua sassarese\|Sardo sassarese]] [sdc] (Italia)		***** [[Lingua sassarese\|Sardo sassarese]] [sdc] (Italia)

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Valencian: Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

2022-06-01T11:22:41Z

Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

← Revisió anterior		Revisió de 11:22 1 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Latin Europe.png\|right\|350px\|thumb\|Llengües romàniques en [[Europa]] en el [[sigle XXI]].]]		[[Archiu:Latin Europe.png\|right\|350px\|thumb\|Llengües romàniques en [[Europa]] en el [[sigle XXI]].]]

	Les ''' [[llengües romàniques]] ''' o '''neollatines''' són llengües que històricament deriven del [[llatí vulgar]] (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost del [[llatí clàssic]] i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les [[llengües indoeuropees]]. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic [[Imperi Romà]]; els ~~termes~~ "romà/na" i "Romània" procedixen efectivament de l'adjectiu llatí ''romanus'': es considerava que els seus parlants usaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.		Les ''' [[llengües romàniques]] ''' o '''neollatines''' són llengües que històricament deriven del [[llatí vulgar]] (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost del [[llatí clàssic]] i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les [[llengües indoeuropees]]. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic [[Imperi Romà]]; els térmens "romà/na" i "Romània" procedixen efectivament de l'adjectiu llatí ''romanus'': es considerava que els seus parlants usaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.

	Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionaren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ d'orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'[[Itàlia]], incluint també el italià estàndart.		Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionaren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ d'orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'[[Itàlia]], incluint també el italià estàndart.

Valencian: Text reemplaça - ' de o' a ' d'o'

2021-12-01T16:28:27Z

Text reemplaça - ' de o' a ' d'o'

← Revisió anterior		Revisió de 16:28 1 dec 2021
Llínea 3:		Llínea 3:
	Les ''' [[llengües romàniques]] ''' o '''neollatines''' són llengües que històricament deriven del [[llatí vulgar]] (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost del [[llatí clàssic]] i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les [[llengües indoeuropees]]. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic [[Imperi Romà]]; els termes "romà/na" i "Romània" procedixen efectivament de l'adjectiu llatí ''romanus'': es considerava que els seus parlants usaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.		Les ''' [[llengües romàniques]] ''' o '''neollatines''' són llengües que històricament deriven del [[llatí vulgar]] (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost del [[llatí clàssic]] i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les [[llengües indoeuropees]]. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic [[Imperi Romà]]; els termes "romà/na" i "Romània" procedixen efectivament de l'adjectiu llatí ''romanus'': es considerava que els seus parlants usaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.

	Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionaren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ de orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'[[Itàlia]], incluint també el italià estàndart.		Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionaren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ d'orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'[[Itàlia]], incluint també el italià estàndart.

	Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola llengua en dialectes principals). Cap notar que l'elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obedir a raons polítiques. Es difícil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga, estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues són en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral, encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un [[idioma espanyol\|hispanoparlant]] (parlant de castellà) pot pensar de la següent manera:		Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola llengua en dialectes principals). Cap notar que l'elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obedir a raons polítiques. Es difícil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga, estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues són en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral, encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un [[idioma espanyol\|hispanoparlant]] (parlant de castellà) pot pensar de la següent manera:

Jose2: Text reemplaça - 'dificil' a 'difícil'

2018-08-02T20:09:05Z

Text reemplaça - 'dificil' a 'difícil'

← Revisió anterior		Revisió de 20:09 2 ago 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionaren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ de orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'[[Itàlia]], incluint també el italià estàndart.		Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionaren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ de orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'[[Itàlia]], incluint també el italià estàndart.

	Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola llengua en dialectes principals). Cap notar que l'elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obedir a raons polítiques. Es ~~dificil~~ jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga, estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues són en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral, encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un [[idioma espanyol\|hispanoparlant]] (parlant de castellà) pot pensar de la següent manera:		Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola llengua en dialectes principals). Cap notar que l'elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obedir a raons polítiques. Es difícil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga, estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues són en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral, encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un [[idioma espanyol\|hispanoparlant]] (parlant de castellà) pot pensar de la següent manera:

	(Tant escrit com oral): [[Gallec]], [[valencià]], [[italià]], [[asturià]].		(Tant escrit com oral): [[Gallec]], [[valencià]], [[italià]], [[asturià]].

Jose2: Text reemplaça - 'obeir' a 'obedir'

2018-02-21T16:21:14Z

Text reemplaça - 'obeir' a 'obedir'

← Revisió anterior		Revisió de 16:21 21 feb 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionaren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ de orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'[[Itàlia]], incluint també el italià estàndart.		Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionaren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ de orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'[[Itàlia]], incluint també el italià estàndart.

	Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola llengua en dialectes principals). Cap notar que l'elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol ~~obeir~~ a raons polítiques. Es dificil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga, estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues són en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral, encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un [[idioma espanyol\|hispanoparlant]] (parlant de castellà) pot pensar de la següent manera:		Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola llengua en dialectes principals). Cap notar que l'elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obedir a raons polítiques. Es dificil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga, estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues són en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral, encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un [[idioma espanyol\|hispanoparlant]] (parlant de castellà) pot pensar de la següent manera:

	(Tant escrit com oral): [[Gallec]], [[valencià]], [[italià]], [[asturià]].		(Tant escrit com oral): [[Gallec]], [[valencià]], [[italià]], [[asturià]].

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:47:57Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:47 20 feb 2018
Llínea 9:		Llínea 9:
	(Tant escrit com oral): [[Gallec]], [[valencià]], [[italià]], [[asturià]].		(Tant escrit com oral): [[Gallec]], [[valencià]], [[italià]], [[asturià]].

	(Escrit ~~només~~): [[francés]], [[portugués]], [[rumà]], [[català]], [[occità]] i [[balear]].		(Escrit a soles): [[francés]], [[portugués]], [[rumà]], [[català]], [[occità]] i [[balear]].

Jose2 en 11:08 16 dec 2017

2017-12-16T11:08:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 16 dec 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{en desenroll}}~~
	[[Archiu:Latin Europe.png\|right\|350px\|thumb\|Llengües romàniques en [[Europa]] en el [[sigle XXI]].]]		[[Archiu:Latin Europe.png\|right\|350px\|thumb\|Llengües romàniques en [[Europa]] en el [[sigle XXI]].]]

Llínea 6:		Llínea 5:
	Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionaren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ de orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'[[Itàlia]], incluint també el italià estàndart.		Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionaren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ de orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'[[Itàlia]], incluint també el italià estàndart.

	Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola llengua en dialectes principals). Cap notar que l'elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obeir a raons polítiques. Es dificil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga, estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues ~~son~~ en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral, encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un [[idioma espanyol\|hispanoparlant]] (parlant de castellà) pot pensar de la següent manera:		Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola llengua en dialectes principals). Cap notar que l'elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obeir a raons polítiques. Es dificil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga, estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues són en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral, encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un [[idioma espanyol\|hispanoparlant]] (parlant de castellà) pot pensar de la següent manera:

	(Tant escrit com oral): [[Gallec]], [[valencià]], [[italià]], [[asturià]].		(Tant escrit com oral): [[Gallec]], [[valencià]], [[italià]], [[asturià]].

Chabi: /* Esquemes de classificació */

2015-01-17T15:50:04Z

Esquemes de classificació

← Revisió anterior		Revisió de 15:50 17 gin 2015
Llínea 22:		Llínea 22:

	* [[Llengües ibero-romàniques\|grup ibero-romànic]]		* [[Llengües ibero-romàniques\|grup ibero-romànic]]
	** ~~iberico occidentale~~		** ibèric occidental
	*** ~~gruppo lusitano~~		*** grup lusità
	**** ~~dialetti settentrionali~~ (~~gruppo galiziano~~)		**** dialectes septentrionals (grup gallec)
	***** [[~~Lingua galiziana~~\|~~galiziano~~]] (o ''galego'')		***** [[Llengua gallega\|gallec]] (o ''galego'')
	***** [[eonaviego]] (variante galiziana con tratti asturiani)		***** [[eonaviego]] (variante galiziana con tratti asturiani)
	**** ~~dialetti centrali~~		**** dialectes centrals
	***** [[Lingua fala\|fala de Xalima]] (variante portoghese parlata in Spagna con tratti arcaici)		***** [[Lingua fala\|fala de Xalima]] (variante portoghese parlata in Spagna con tratti arcaici)
	**** ~~dialetti meridionali~~		**** dialectes meridionals
	***** [[~~Lingua portoghese~~\|portoghese letterario]], basato sulla parlata di [[Lisbona]] e grandemente influenzato dal [[Lingua galiziana\|galiziano]]		***** [[Llengua portuguesa\|portoghese letterario]], basato sulla parlata di [[Lisbona]] e grandemente influenzato dal [[Lingua galiziana\|galiziano]]
	*** ~~gruppo spagnolo~~		*** grup espanyol
	**** [[~~Lingua aragonese~~\|aragonese]]		**** [[Llengua aragonesa\|aragonese]]
	**** [[Lingue castigliane\|gruppo castigliano]]		**** [[Lingue castigliane\|gruppo castigliano]]
	***** castigliano		***** castigliano

Chabi: /* Tagliavini */

2015-01-12T22:31:59Z

Tagliavini

← Revisió anterior		Revisió de 22:31 12 gin 2015
Llínea 21:		Llínea 21:
	È il più usato. Predilige, come detto, criteri morfologici e sintattici per la definizione dei gruppi, associati a criteri sociolinguistici.		È il più usato. Predilige, come detto, criteri morfologici e sintattici per la definizione dei gruppi, associati a criteri sociolinguistici.

	* grup ibero-~~romanzo~~		* [[Llengües ibero-romàniques\|grup ibero-romànic]]
	** iberico occidentale		** iberico occidentale
	*** gruppo lusitano		*** gruppo lusitano
Llínea 35:		Llínea 35:
	**** [[Lingue castigliane\|gruppo castigliano]]		**** [[Lingue castigliane\|gruppo castigliano]]
	***** castigliano		***** castigliano
	****** [[~~Lingua spagnola~~\|spagnolo letterario]], basato sulla parlata di [[Toledo]]		****** [[Llengua espanyola\|spagnolo letterario]], basato sulla parlata di [[Toledo]]
	***** [[dialetto andaluso\|andaluso]] (variante spagnola parlata in Andalusia)		***** [[dialetto andaluso\|andaluso]] (variante spagnola parlata in Andalusia)
	***** [[Lingua estremegna\|estremegno]] (variante spagnola parlata nell'Estremadura spagnola con tratti leonesi)		***** [[Lingua estremegna\|estremegno]] (variante spagnola parlata nell'Estremadura spagnola con tratti leonesi)
Llínea 92:		Llínea 92:
	*** [[Lingua ladina\|ladino]]		*** [[Lingua ladina\|ladino]]
	*** [[Lingua friulana\|friulano]]		*** [[Lingua friulana\|friulano]]
	** ~~gruppo italiano~~		** grup italià
	*** gruppo cisalpino		*** gruppo cisalpino
	**** gruppo galloitalico		**** gruppo galloitalico