Classe Pizarro - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'aèrea' a 'aérea'

2022-06-13T21:09:02Z

Text reemplaça - 'aèrea' a 'aérea'

← Revisió anterior		Revisió de 21:09 13 jun 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	==Modernisacions==		==Modernisacions==

	Dos unitats de la classe, el ''[[Vicente Yáñez Pinzón]] '' i el ''[[Legazpi]] '', varen ser incloses en el Programa de Modernisació de 1955, rebent equips i armament que els capacitaven com a barcos antisubmarins, en una digna capacitat ~~antiaèrea~~, gràcies a canons i direccions de tir d'orige nort-americà. Per mig d'esta modernisació, varen continuar operant des de [[Ferrol]] fins a l'entrada en servici de les fragates de [[Classe Balears]], encara que la seua reduïda velocitat els relegava a un paper més aïna d'entrenament que de combat.		Dos unitats de la classe, el ''[[Vicente Yáñez Pinzón]] '' i el ''[[Legazpi]] '', varen ser incloses en el Programa de Modernisació de 1955, rebent equips i armament que els capacitaven com a barcos antisubmarins, en una digna capacitat antiaérea, gràcies a canons i direccions de tir d'orige nort-americà. Per mig d'esta modernisació, varen continuar operant des de [[Ferrol]] fins a l'entrada en servici de les fragates de [[Classe Balears]], encara que la seua reduïda velocitat els relegava a un paper més aïna d'entrenament que de combat.

	De fet, el ''Vicente Yáñez Pinzón'' va estar dedicat els últims anys de la seua vida a funcions d'entrenament de guardamarines. Els demés barcos de la classe varen complir funcions de patrulla costera i colonial lo llarc de tota la seua vida.		De fet, el ''Vicente Yáñez Pinzón'' va estar dedicat els últims anys de la seua vida a funcions d'entrenament de guardamarines. Els demés barcos de la classe varen complir funcions de patrulla costera i colonial lo llarc de tota la seua vida.

Jose2: /* Història */

2021-08-07T18:56:36Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 18:56 7 ago 2021
Llínea 3:		Llínea 3:
	==Història==		==Història==

	~~Van~~ ser encarregats en dos séries de quatre, una en l'any [[1941]] i una atra en [[1943]], en l'idea de dispondre d'uns barcos en potent armament antiaèreu. No obstant, les vicissituts patides pels diversos proyectes de canons de doble propòsit (antiaèreus i antisuperfície) de 90, 105 i 120 mm que es varen desenrollar a lo llarc dels anys 40 i 50 en [[Espanya]] varen obligar a adoptar unes peces de 120/50 mm en montages dobles que, si be sobre el paper pareixien ser un bon armament, en realitat no servien per al tir antiaèreu. Les raons varen ser fonamentalment dos:		Varen ser encarregats en dos séries de quatre, una en l'any [[1941]] i una atra en [[1943]], en l'idea de dispondre d'uns barcos en potent armament antiaèreu. No obstant, les vicissituts patides pels diversos proyectes de canons de doble propòsit (antiaèreus i antisuperfície) de 90, 105 i 120 mm que es varen desenrollar a lo llarc dels anys 40 i 50 en [[Espanya]] varen obligar a adoptar unes peces de 120/50 mm en montages dobles que, si be sobre el paper pareixien ser un bon armament, en realitat no servien per al tir antiaèreu. Les raons varen ser fonamentalment dos:

	*Problemes d'amunicionament en un país aïllat internacionalment.		*Problemes d'amunicionament en un país aïllat internacionalment.

Jose2 en 12:56 4 maig 2020

2020-05-04T12:56:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:56 4 maig 2020
Llínea 3:		Llínea 3:
	==Història==		==Història==

	Van ser encarregats en dos séries de quatre, una en [[1941]] i una atra en [[1943]], en l'idea de dispondre d'uns barcos en potent armament antiaèreu. No obstant, les vicissituts patides pels diversos proyectes de canons de doble propòsit (antiaèreus i antisuperfície) de 90, 105 i 120 mm que es varen desenrollar a lo llarc dels anys 40 i 50 en [[Espanya]] varen obligar a adoptar unes peces de 120/50 mm en montages dobles que, si be sobre el paper pareixien ser un bon armament, en realitat no servien per al tir antiaèreu. Les raons varen ser fonamentalment dos:		Van ser encarregats en dos séries de quatre, una en l'any [[1941]] i una atra en [[1943]], en l'idea de dispondre d'uns barcos en potent armament antiaèreu. No obstant, les vicissituts patides pels diversos proyectes de canons de doble propòsit (antiaèreus i antisuperfície) de 90, 105 i 120 mm que es varen desenrollar a lo llarc dels anys 40 i 50 en [[Espanya]] varen obligar a adoptar unes peces de 120/50 mm en montages dobles que, si be sobre el paper pareixien ser un bon armament, en realitat no servien per al tir antiaèreu. Les raons varen ser fonamentalment dos:

	*Problemes d'amunicionament en un país aïllat internacionalment.		*Problemes d'amunicionament en un país aïllat internacionalment.
Llínea 20:		Llínea 20:
	Dos unitats de la classe, el ''[[Vicente Yáñez Pinzón]] '' i el ''[[Legazpi]] '', varen ser incloses en el Programa de Modernisació de 1955, rebent equips i armament que els capacitaven com a barcos antisubmarins, en una digna capacitat antiaèrea, gràcies a canons i direccions de tir d'orige nort-americà. Per mig d'esta modernisació, varen continuar operant des de [[Ferrol]] fins a l'entrada en servici de les fragates de [[Classe Balears]], encara que la seua reduïda velocitat els relegava a un paper més aïna d'entrenament que de combat.		Dos unitats de la classe, el ''[[Vicente Yáñez Pinzón]] '' i el ''[[Legazpi]] '', varen ser incloses en el Programa de Modernisació de 1955, rebent equips i armament que els capacitaven com a barcos antisubmarins, en una digna capacitat antiaèrea, gràcies a canons i direccions de tir d'orige nort-americà. Per mig d'esta modernisació, varen continuar operant des de [[Ferrol]] fins a l'entrada en servici de les fragates de [[Classe Balears]], encara que la seua reduïda velocitat els relegava a un paper més aïna d'entrenament que de combat.

	De fet, el ''Vicente Yáñez Pinzón'' va estar dedicat els últims anys de la seua vida a funcions d'entrenament de guardamarines. ~~La resta dels~~ barcos de la classe varen complir funcions de patrulla costera i colonial lo llarc de tota la seua vida.		De fet, el ''Vicente Yáñez Pinzón'' va estar dedicat els últims anys de la seua vida a funcions d'entrenament de guardamarines. Els demés barcos de la classe varen complir funcions de patrulla costera i colonial lo llarc de tota la seua vida.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2018-08-25T12:22:57Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

Jose2: Text reemplaça - 'Historia' a 'Història'

2016-02-25T16:41:30Z

Text reemplaça - 'Historia' a 'Història'

← Revisió anterior		Revisió de 16:41 25 feb 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	Els canoners (despuix fragates) de la '''classe Pizarro''' van ser els primers barcos importants a entrar en servici en la [[Armada Espanyola]] despuix de la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra civil]].		Els canoners (despuix fragates) de la '''classe Pizarro''' van ser els primers barcos importants a entrar en servici en la [[Armada Espanyola]] despuix de la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra civil]].

	==~~Historia~~==		==Història==

	Van ser encarregats en dos séries de quatre, una en [[1941]] i una atra en [[1943]], en l'idea de dispondre d'uns barcos en potent armament antiaèreu. No obstant, les vicissituts patides pels diversos proyectes de canons de doble propòsit (antiaèreus i antisuperfície) de 90, 105 i 120 mm que es van desenrollar a lo llarc dels anys 40 i 50 en [[Espanya]] van obligar a adoptar unes peces de 120/50 mm en montages dobles que, si be sobre el paper pareixien ser un bon armament, en realitat no servien per al tir antiaèreu. Les raons van ser fonamentalment dos:		Van ser encarregats en dos séries de quatre, una en [[1941]] i una atra en [[1943]], en l'idea de dispondre d'uns barcos en potent armament antiaèreu. No obstant, les vicissituts patides pels diversos proyectes de canons de doble propòsit (antiaèreus i antisuperfície) de 90, 105 i 120 mm que es van desenrollar a lo llarc dels anys 40 i 50 en [[Espanya]] van obligar a adoptar unes peces de 120/50 mm en montages dobles que, si be sobre el paper pareixien ser un bon armament, en realitat no servien per al tir antiaèreu. Les raons van ser fonamentalment dos:

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T17:37:28Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 17:37 30 abr 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	Els canoners (~~després~~ fragates) de la '''classe Pizarro''' van ser els primers barcos importants a entrar en servici en la [[Armada Espanyola]] ~~després~~ de la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra civil]].		Els canoners (despuix fragates) de la '''classe Pizarro''' van ser els primers barcos importants a entrar en servici en la [[Armada Espanyola]] despuix de la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra civil]].

	==Historia==		==Historia==

Valencian: Text reemplaça - 'Veja' a 'Vore'

2013-06-12T22:34:34Z

Text reemplaça - 'Veja' a 'Vore'

← Revisió anterior		Revisió de 22:34 12 jun 2013
Llínea 22:		Llínea 22:
	De fet, el ''Vicente Yáñez Pinzón'' va estar dedicat els últims anys de la seua vida a funcions d'entrenament de guardamarines. La resta dels barcos de la classe van complir funcions de patrulla costera i colonial lo llarc de tota la seua vida.		De fet, el ''Vicente Yáñez Pinzón'' va estar dedicat els últims anys de la seua vida a funcions d'entrenament de guardamarines. La resta dels barcos de la classe van complir funcions de patrulla costera i colonial lo llarc de tota la seua vida.

	== ~~Veja~~ també ==		== Vore també ==
	*[[Fragata]]		*[[Fragata]]

Admin: Text reemplaça - ' la idea' a ' l'idea'

2013-06-11T16:46:42Z

Text reemplaça - ' la idea' a ' l'idea'

← Revisió anterior		Revisió de 16:46 11 jun 2013
Llínea 3:		Llínea 3:
	==Historia==		==Historia==

	Van ser encarregats en dos séries de quatre, una en [[1941]] i una atra en [[1943]], en la idea de dispondre d'uns barcos en potent armament antiaèreu. No obstant, les vicissituts patides pels diversos proyectes de canons de doble propòsit (antiaèreus i antisuperfície) de 90, 105 i 120 mm que es van desenrollar a lo llarc dels anys 40 i 50 en [[Espanya]] van obligar a adoptar unes peces de 120/50 mm en montages dobles que, si be sobre el paper pareixien ser un bon armament, en realitat no servien per al tir antiaèreu. Les raons van ser fonamentalment dos:		Van ser encarregats en dos séries de quatre, una en [[1941]] i una atra en [[1943]], en l'idea de dispondre d'uns barcos en potent armament antiaèreu. No obstant, les vicissituts patides pels diversos proyectes de canons de doble propòsit (antiaèreus i antisuperfície) de 90, 105 i 120 mm que es van desenrollar a lo llarc dels anys 40 i 50 en [[Espanya]] van obligar a adoptar unes peces de 120/50 mm en montages dobles que, si be sobre el paper pareixien ser un bon armament, en realitat no servien per al tir antiaèreu. Les raons van ser fonamentalment dos:

	*Problemes d'amunicionament en un país aïllat internacionalment.		*Problemes d'amunicionament en un país aïllat internacionalment.

Admin: Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

2013-06-10T18:23:53Z

Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

← Revisió anterior		Revisió de 18:23 10 jun 2013
Llínea 14:		Llínea 14:
	Ademés, la fiabilitat i l'us de tecnologies dominades per la indústria nacional van contribuir que foren unitats de bon rendiment, com les [[Classe Descoberta F-50/F-60\|Descoberta]] (no confondre en les [[Classe Descoberta\|Descoberta]] dels anys huitanta F-30) o els [[Classe Liniers\|Liniers]], en els que compartien tecnologia de màquines, en una vida operativa prou llarga: fins a 28 anys.		Ademés, la fiabilitat i l'us de tecnologies dominades per la indústria nacional van contribuir que foren unitats de bon rendiment, com les [[Classe Descoberta F-50/F-60\|Descoberta]] (no confondre en les [[Classe Descoberta\|Descoberta]] dels anys huitanta F-30) o els [[Classe Liniers\|Liniers]], en els que compartien tecnologia de màquines, en una vida operativa prou llarga: fins a 28 anys.

	Tenim que dir, no obstant, que tant el ''[[Vasco Núñez de Balboa]]'' com el ''[[Martín Alonso Pinzón]]'' van tindre problemes en la planta motriu degut a la mala calitat dels acers amprats en les seues calderes, que van portar com a conseqüència la prematura retirada de servici d'estos dos barcos.		Tenim que dir, no obstant, que tant el ''[[Vasco Núñez de Balboa]] '' com el ''[[Martín Alonso Pinzón]] '' van tindre problemes en la planta motriu degut a la mala calitat dels acers amprats en les seues calderes, que van portar com a conseqüència la prematura retirada de servici d'estos dos barcos.

	==Modernisacions==		==Modernisacions==

	Dos unitats de la classe, el ''[[Vicente Yáñez Pinzón]]'' i el ''[[Legazpi]]'', van ser incloses en el Programa de Modernisació de 1955, rebent equips i armament que els capacitaven com a barcos antisubmarins, en una digna capacitat antiaèrea, gràcies a canons i direccions de tir d'orige nort-americà. Per mig d'esta modernisació, van continuar operant des de [[Ferrol]] fins a l'entrada en servici de les fragates de [[Classe Balears]], encara que la seua reduïda velocitat els relegava a un paper més aïna d'entrenament que de combat.		Dos unitats de la classe, el ''[[Vicente Yáñez Pinzón]] '' i el ''[[Legazpi]] '', van ser incloses en el Programa de Modernisació de 1955, rebent equips i armament que els capacitaven com a barcos antisubmarins, en una digna capacitat antiaèrea, gràcies a canons i direccions de tir d'orige nort-americà. Per mig d'esta modernisació, van continuar operant des de [[Ferrol]] fins a l'entrada en servici de les fragates de [[Classe Balears]], encara que la seua reduïda velocitat els relegava a un paper més aïna d'entrenament que de combat.

	De fet, el ''Vicente Yáñez Pinzón'' va estar dedicat els últims anys de la seua vida a funcions d'entrenament de guardamarines. La resta dels barcos de la classe van complir funcions de patrulla costera i colonial lo llarc de tota la seua vida.		De fet, el ''Vicente Yáñez Pinzón'' va estar dedicat els últims anys de la seua vida a funcions d'entrenament de guardamarines. La resta dels barcos de la classe van complir funcions de patrulla costera i colonial lo llarc de tota la seua vida.

Valencian: Text reemplaça - 'qualitat' a 'calitat'

2013-06-10T15:11:08Z

Text reemplaça - 'qualitat' a 'calitat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:11 10 jun 2013
Llínea 14:		Llínea 14:
	Ademés, la fiabilitat i l'us de tecnologies dominades per la indústria nacional van contribuir que foren unitats de bon rendiment, com les [[Classe Descoberta F-50/F-60\|Descoberta]] (no confondre en les [[Classe Descoberta\|Descoberta]] dels anys huitanta F-30) o els [[Classe Liniers\|Liniers]], en els que compartien tecnologia de màquines, en una vida operativa prou llarga: fins a 28 anys.		Ademés, la fiabilitat i l'us de tecnologies dominades per la indústria nacional van contribuir que foren unitats de bon rendiment, com les [[Classe Descoberta F-50/F-60\|Descoberta]] (no confondre en les [[Classe Descoberta\|Descoberta]] dels anys huitanta F-30) o els [[Classe Liniers\|Liniers]], en els que compartien tecnologia de màquines, en una vida operativa prou llarga: fins a 28 anys.

	Tenim que dir, no obstant, que tant el ''[[Vasco Núñez de Balboa]]'' com el ''[[Martín Alonso Pinzón]]'' van tindre problemes en la planta motriu degut a la mala ~~qualitat~~ dels acers amprats en les seues calderes, que van portar com a conseqüència la prematura retirada de servici d'estos dos barcos.		Tenim que dir, no obstant, que tant el ''[[Vasco Núñez de Balboa]]'' com el ''[[Martín Alonso Pinzón]]'' van tindre problemes en la planta motriu degut a la mala calitat dels acers amprats en les seues calderes, que van portar com a conseqüència la prematura retirada de servici d'estos dos barcos.

	==Modernisacions==		==Modernisacions==

← Revisió anterior		Revisió de 12:22 25 ago 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	Els canoners (despuix fragates) de la '''classe Pizarro''' ~~van~~ ser els primers barcos importants a entrar en servici en la [[Armada Espanyola]] despuix de la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra civil]].		Els canoners (despuix fragates) de la '''classe Pizarro''' varen ser els primers barcos importants a entrar en servici en la [[Armada Espanyola]] despuix de la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra civil]].

	==Història==		==Història==

	Van ser encarregats en dos séries de quatre, una en [[1941]] i una atra en [[1943]], en l'idea de dispondre d'uns barcos en potent armament antiaèreu. No obstant, les vicissituts patides pels diversos proyectes de canons de doble propòsit (antiaèreus i antisuperfície) de 90, 105 i 120 mm que es ~~van~~ desenrollar a lo llarc dels anys 40 i 50 en [[Espanya]] ~~van~~ obligar a adoptar unes peces de 120/50 mm en montages dobles que, si be sobre el paper pareixien ser un bon armament, en realitat no servien per al tir antiaèreu. Les raons ~~van~~ ser fonamentalment dos:		Van ser encarregats en dos séries de quatre, una en [[1941]] i una atra en [[1943]], en l'idea de dispondre d'uns barcos en potent armament antiaèreu. No obstant, les vicissituts patides pels diversos proyectes de canons de doble propòsit (antiaèreus i antisuperfície) de 90, 105 i 120 mm que es varen desenrollar a lo llarc dels anys 40 i 50 en [[Espanya]] varen obligar a adoptar unes peces de 120/50 mm en montages dobles que, si be sobre el paper pareixien ser un bon armament, en realitat no servien per al tir antiaèreu. Les raons varen ser fonamentalment dos:

	*Problemes d'amunicionament en un país aïllat internacionalment.		*Problemes d'amunicionament en un país aïllat internacionalment.
Llínea 10:		Llínea 10:
	Des del punt de vista de la plataforma, eren uns barcos senzills, de tecnologia molt coneguda en Espanya, turbines [[Parsons]] i calderes [[Yarrow]] del tipo de les utilisades pels [[Classe Churruca]], encara que més chicotet i de menys potència, i per tant, fiables. Ademés, la senzillea de la plataforma va fer que es construïren en relativament poc de temps, almenys en comparació en els [[destructor]]és de Classe [[Classe Audaç\|Audaç]] i [[Classe Oquendo\|Oquendo]].		Des del punt de vista de la plataforma, eren uns barcos senzills, de tecnologia molt coneguda en Espanya, turbines [[Parsons]] i calderes [[Yarrow]] del tipo de les utilisades pels [[Classe Churruca]], encara que més chicotet i de menys potència, i per tant, fiables. Ademés, la senzillea de la plataforma va fer que es construïren en relativament poc de temps, almenys en comparació en els [[destructor]]és de Classe [[Classe Audaç\|Audaç]] i [[Classe Oquendo\|Oquendo]].

	Per esta raó, la majoria ~~van~~ entrar en servici en armament provisional (canons de 105 o 120 mm en montages simples), a l'espera de rebre les torres dobles de 120 mm a mesura que estigueren disponibles.		Per esta raó, la majoria varen entrar en servici en armament provisional (canons de 105 o 120 mm en montages simples), a l'espera de rebre les torres dobles de 120 mm a mesura que estigueren disponibles.

	Ademés, la fiabilitat i l'us de tecnologies dominades per la indústria nacional ~~van~~ contribuir que foren unitats de bon rendiment, com les [[Classe Descoberta F-50/F-60\|Descoberta]] (no confondre en les [[Classe Descoberta\|Descoberta]] dels anys huitanta F-30) o els [[Classe Liniers\|Liniers]], en els que compartien tecnologia de màquines, en una vida operativa prou llarga: fins a 28 anys.		Ademés, la fiabilitat i l'us de tecnologies dominades per la indústria nacional varen contribuir que foren unitats de bon rendiment, com les [[Classe Descoberta F-50/F-60\|Descoberta]] (no confondre en les [[Classe Descoberta\|Descoberta]] dels anys huitanta F-30) o els [[Classe Liniers\|Liniers]], en els que compartien tecnologia de màquines, en una vida operativa prou llarga: fins a 28 anys.

	Tenim que dir, no obstant, que tant el ''[[Vasco Núñez de Balboa]] '' com el ''[[Martín Alonso Pinzón]] '' ~~van~~ tindre problemes en la planta motriu degut a la mala calitat dels acers amprats en les seues calderes, que ~~van~~ portar com a conseqüència la prematura retirada de servici d'estos dos barcos.		Tenim que dir, no obstant, que tant el ''[[Vasco Núñez de Balboa]] '' com el ''[[Martín Alonso Pinzón]] '' varen tindre problemes en la planta motriu degut a la mala calitat dels acers amprats en les seues calderes, que varen portar com a conseqüència la prematura retirada de servici d'estos dos barcos.

	==Modernisacions==		==Modernisacions==

	Dos unitats de la classe, el ''[[Vicente Yáñez Pinzón]] '' i el ''[[Legazpi]] '', ~~van~~ ser incloses en el Programa de Modernisació de 1955, rebent equips i armament que els capacitaven com a barcos antisubmarins, en una digna capacitat antiaèrea, gràcies a canons i direccions de tir d'orige nort-americà. Per mig d'esta modernisació, ~~van~~ continuar operant des de [[Ferrol]] fins a l'entrada en servici de les fragates de [[Classe Balears]], encara que la seua reduïda velocitat els relegava a un paper més aïna d'entrenament que de combat.		Dos unitats de la classe, el ''[[Vicente Yáñez Pinzón]] '' i el ''[[Legazpi]] '', varen ser incloses en el Programa de Modernisació de 1955, rebent equips i armament que els capacitaven com a barcos antisubmarins, en una digna capacitat antiaèrea, gràcies a canons i direccions de tir d'orige nort-americà. Per mig d'esta modernisació, varen continuar operant des de [[Ferrol]] fins a l'entrada en servici de les fragates de [[Classe Balears]], encara que la seua reduïda velocitat els relegava a un paper més aïna d'entrenament que de combat.

	De fet, el ''Vicente Yáñez Pinzón'' va estar dedicat els últims anys de la seua vida a funcions d'entrenament de guardamarines. La resta dels barcos de la classe ~~van~~ complir funcions de patrulla costera i colonial lo llarc de tota la seua vida.		De fet, el ''Vicente Yáñez Pinzón'' va estar dedicat els últims anys de la seua vida a funcions d'entrenament de guardamarines. La resta dels barcos de la classe varen complir funcions de patrulla costera i colonial lo llarc de tota la seua vida.

	== Vore també ==		== Vore també ==