Complement circumstancial - Historial de revisions

Reval en 18:23 18 oct 2024

2024-10-18T18:23:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:23 18 oct 2024
Llínea 32:		Llínea 32:
	d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà '''''a on volia'''''; Ho feu '''''com li paregué'''''		d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà '''''a on volia'''''; Ho feu '''''com li paregué'''''
	i li ixqué malament; '''''Quan aplegà''''' es prengué una bona tassa de chocolate.		i li ixqué malament; '''''Quan aplegà''''' es prengué una bona tassa de chocolate.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	[[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]]		[[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]]

Jose2 en 10:30 11 ago 2024

2024-08-11T10:30:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:30 11 ago 2024
Llínea 32:		Llínea 32:
	d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà '''''a on volia'''''; Ho feu '''''com li paregué'''''		d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà '''''a on volia'''''; Ho feu '''''com li paregué'''''
	i li ixqué malament; '''''Quan aplegà''''' es prengué una bona tassa de chocolate.		i li ixqué malament; '''''Quan aplegà''''' es prengué una bona tassa de chocolate.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	[[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]]		[[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]]

Valencian: Text reemplaça - 'http://www.llenguavalenciana.com' a 'https://www.llenguavalenciana.com'

2022-09-12T18:00:55Z

Text reemplaça - 'http://www.llenguavalenciana.com' a 'https://www.llenguavalenciana.com'

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 12 set 2022
Llínea 34:		Llínea 34:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	[[~~http~~://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]]		[[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]]

	[[Categoria:Gramàtica]]		[[Categoria:Gramàtica]]
	[[Categoria:Complements del verp]]		[[Categoria:Complements del verp]]

Jose2 en 14:44 29 oct 2016

2016-10-29T14:44:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:44 29 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que ~~'''~~no és seleccionat pel verp~~'''~~. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:		El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que no és seleccionat pel [[verp]]. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:

	Tornaré el llibre (la semana que ve).		Tornaré el llibre (la semana que ve).

Jose2 en 14:44 29 oct 2016

2016-10-29T14:44:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:44 29 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que '''no és seleccionat pel [[verp]]'''. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:		El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que '''no és seleccionat pel verp'''. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:

	Tornaré el llibre (la semana que ve).		Tornaré el llibre (la semana que ve).

Jose2 en 14:43 29 oct 2016

2016-10-29T14:43:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:43 29 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que '''no és seleccionat pel verp'''. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:		El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que '''no és seleccionat pel [[verp]]'''. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:

	Tornaré el llibre (la semana que ve).		Tornaré el llibre (la semana que ve).

EirVal en 09:27 29 oct 2016

2016-10-29T09:27:10Z

EirVal en 09:25 29 oct 2016

2016-10-29T09:25:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:25 29 oct 2016
Llínea 7:		Llínea 7:
	a) El '''CC de temps''': ''Ahir'' anàrem a visitar als yayos.		a) El '''CC de temps''': ''Ahir'' anàrem a visitar als yayos.

	b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant ''en Corbera''.		b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant '''''en Corbera'''''.

	c) El '''CC de manera''': Feren la faena ''desganadament''.		c) El '''CC de manera''': Feren la faena ''desganadament''.

EirVal en 09:23 29 oct 2016

2016-10-29T09:23:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:23 29 oct 2016
Llínea 37:		Llínea 37:

	[[Categoria:Gramàtica]]		[[Categoria:Gramàtica]]
	[[~~Categoría~~:Complements del verp]]		[[Categoria:Complements del verp]]

EirVal en 09:23 29 oct 2016

2016-10-29T09:23:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:23 29 oct 2016
Llínea 5:		Llínea 5:
	Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents '''classes de complements circumstancials''':		Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents '''classes de complements circumstancials''':

	a) El '''CC de temps''': Ahir anàrem a visitar als yayos.		a) El '''CC de temps''': ''Ahir'' anàrem a visitar als yayos.

	b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant en Corbera.		b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant ''en Corbera''.

	c) El '''CC de manera''': Feren la faena desganadament.		c) El '''CC de manera''': Feren la faena ''desganadament''.

	d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada molt viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici per parelles.		d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada ''molt'' viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici ''per parelles''.

	e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu per a obrir; Comprà el diari per a son pare.		e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu ''per a obrir''; Comprà el diari ''per a son pare''.

	f) El '''CC de companyia''': Ahir aní en la meua dòna a vore l'última película de Woody Allen.		f) El '''CC de companyia''': Ahir aní ''en la meua dòna'' a vore l'última película de Woody Allen.

	g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot en una navaixa.		g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot ''en una navaixa''.

	h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche esgarrifà per la pluja.		h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche ''esgarrifà per la pluja''.

	La funció de complement circumstancial pot ser realisada per les següents categories:		La '''funció''' de complement circumstancial '''pot ser realisada per''' les següents categories:

	a) Un adverbi o sintagma adverbial: La mare gità amorosament a sa filla en el llit;		a) Un '''adverbi o sintagma adverbial''': La mare gità ''amorosament'' a sa filla ''en el llit'';
	Feu el seu treball molt cuidadosament.		Feu el seu treball ''molt cuidadosament''.

	b) Un sintagma nominal: El dijous monten les paradetes en la plaça.		b) Un '''sintagma nominal''': El dijous monten les paradetes ''en la plaça''.

	c) Un sintagma preposicional: Talla la carn en este gavinet.		c) Un '''sintagma preposicional''': Talla la carn ''en este gavinet''.

	d) Una oració subordinada relativa adverbial: Anà a on volia; Ho feu com li paregué		d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà ''a on volia''; Ho feu ''com li paregué''
	i li ixqué malament; Quan aplegà es prengué una bona tassa de chocolate.		i li ixqué malament; ''Quan aplegà'' es prengué una bona tassa de chocolate.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

← Revisió anterior		Revisió de 09:27 29 oct 2016
Llínea 9:		Llínea 9:
	b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant '''''en Corbera'''''.		b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant '''''en Corbera'''''.

	c) El '''CC de manera''': Feren la faena ''desganadament''.		c) El '''CC de manera''': Feren la faena '''''desganadament'''''.

	d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada ''molt'' viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici ''per parelles''.		d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada '''''molt''''' viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici '''''per parelles'''''.

	e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu ''per a obrir''; Comprà el diari ''per a son pare''.		e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu '''''per a obrir'''''; Comprà el diari '''''per a son pare'''''.

	f) El '''CC de companyia''': Ahir aní ''en la meua dòna'' a vore l'última película de Woody Allen.		f) El '''CC de companyia''': Ahir aní '''''en la meua dòna''''' a vore l'última película de Woody Allen.

	g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot ''en una navaixa''.		g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot '''''en una navaixa'''''.

	h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche ''esgarrifà per la pluja''.		h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche '''''esgarrifà per la pluja'''''.

	La '''funció''' de complement circumstancial '''pot ser realisada per''' les següents categories:		La '''funció''' de complement circumstancial '''pot ser realisada per''' les següents categories:

	a) Un '''adverbi o sintagma adverbial''': La mare gità ''amorosament'' a sa filla ''en el llit'';		a) Un '''adverbi o sintagma adverbial''': La mare gità '''''amorosament''''' a sa filla '''''en el llit''''';
	Feu el seu treball ''molt cuidadosament''.		Feu el seu treball '''''molt cuidadosament'''''.

	b) Un '''sintagma nominal''': El dijous monten les paradetes ''en la plaça''.		b) Un '''sintagma nominal''': '''''El dijous''''' monten les paradetes en la plaça.

	c) Un '''sintagma preposicional''': Talla la carn ''en este gavinet''.		c) Un '''sintagma preposicional''': Talla la carn '''''en este gavinet'''''.

	d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà ''a on volia''; Ho feu ''com li paregué''		d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà '''''a on volia'''''; Ho feu '''''com li paregué'''''
	i li ixqué malament; ''Quan aplegà'' es prengué una bona tassa de chocolate.		i li ixqué malament; '''''Quan aplegà''''' es prengué una bona tassa de chocolate.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==