Compromís de Casp - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' s’' a ' s''

2025-07-25T17:50:56Z

Text reemplaça - ' s’' a ' s''

← Revisió anterior		Revisió de 17:50 25 jul 2025
Llínea 7:		Llínea 7:
	En el [[regne de Sardenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l'illa, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Còrsega]] i [[Sardenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.		En el [[regne de Sardenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l'illa, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Còrsega]] i [[Sardenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.

	Martí el Jove prengué el manament de l'[[eixèrcit]] de son pare en Sardenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia\|malalties]] de l'illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l'Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] ~~s’incorporà~~ a la Corona d’Aragó.		Martí el Jove prengué el manament de l'[[eixèrcit]] de son pare en Sardenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia\|malalties]] de l'illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l'Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s'incorporà a la Corona d’Aragó.

	==Candidats==		==Candidats==
Llínea 59:		Llínea 59:
	==La votació==		==La votació==
	[[File:Salvador Vinegra, El Compromiso de Caspe.jpg\|thumb\|right\|260px]]		[[File:Salvador Vinegra, El Compromiso de Caspe.jpg\|thumb\|right\|260px]]
	Els compromissaris compliren sa missió, i aplegat el moment de la votació, a proposta de l'Arquebisbe de Tarragona, demanaren a Frai Vicent Ferrer que raonara el seu vot i els motius. Este, aixina ho feu, i sa explicació fon determinant per a decidir el fallo. El resultat fon: a favor del Comte d’Urgell, Guillem de Valseca, i l'Arquebisbe de Tarragona, encara que reconeixia que el més adequat per a regnar era l'Infant de Castella; o siga, dos vots catalans. El valencià, Pere Beltran, digué no haver tengut temps d’estudiar el cas, per haver substituït a últim hora a Ginés Rabasa, per lo que ~~s’abstingué~~. I els atres dos valencians, el catala Bernal de Gualbes i els tres aragonesos, votaren a favor de l'Infant de Castella (Ferran). Per lo tant, havent-se complit les condicions de majoria (sis vots de nou) i al manco un vot de cada estat, fon proclamat rei llegítim i reconegut en tots els Regnes i Principat de la Corona d’Aragó.		Els compromissaris compliren sa missió, i aplegat el moment de la votació, a proposta de l'Arquebisbe de Tarragona, demanaren a Frai Vicent Ferrer que raonara el seu vot i els motius. Este, aixina ho feu, i sa explicació fon determinant per a decidir el fallo. El resultat fon: a favor del Comte d’Urgell, Guillem de Valseca, i l'Arquebisbe de Tarragona, encara que reconeixia que el més adequat per a regnar era l'Infant de Castella; o siga, dos vots catalans. El valencià, Pere Beltran, digué no haver tengut temps d’estudiar el cas, per haver substituït a últim hora a Ginés Rabasa, per lo que s'abstingué. I els atres dos valencians, el catala Bernal de Gualbes i els tres aragonesos, votaren a favor de l'Infant de Castella (Ferran). Per lo tant, havent-se complit les condicions de majoria (sis vots de nou) i al manco un vot de cada estat, fon proclamat rei llegítim i reconegut en tots els Regnes i Principat de la Corona d’Aragó.

	==Oposició==		==Oposició==

Jose2: Text reemplaça - ' l’' a ' l''

2025-07-24T17:27:06Z

Text reemplaça - ' l’' a ' l''

Jose2: Text reemplaça - ' l’a' a ' l'a'

2024-09-12T18:53:20Z

Text reemplaça - ' l’a' a ' l'a'

← Revisió anterior		Revisió de 18:53 12 set 2024
Llínea 3:		Llínea 3:

	==Història==		==Història==
	En ~~l’any~~ [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].		En l'any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].

	En el [[regne de Sardenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Còrsega]] i [[Sardenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.		En el [[regne de Sardenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Còrsega]] i [[Sardenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.
Llínea 19:		Llínea 19:
	* Fadric, Comte de Lluna		* Fadric, Comte de Lluna
	* Alfons, Duc de Gandia i Comte de Denia i Ribagorça		* Alfons, Duc de Gandia i Comte de Denia i Ribagorça
	* Joan, Comte de Prades i germà de ~~l’anterior~~		* Joan, Comte de Prades i germà de l'anterior

	Estos dos últims, podien alegar pocs drets per parentesc més lluntà, en canvi, els que tenien més possibilitats eren el Comte d’Urgell i l’Infant de Castella.		Estos dos últims, podien alegar pocs drets per parentesc més lluntà, en canvi, els que tenien més possibilitats eren el Comte d’Urgell i l’Infant de Castella.
Llínea 46:		Llínea 46:

	* [[Frai Vicent Ferrer]], dominic i mestre en [[Teologia]]		* [[Frai Vicent Ferrer]], dominic i mestre en [[Teologia]]
	* [[Bonifaci Ferrer\|Frai Bonifaci Ferrer]], general cartuig i jurisconsult, germà de ~~l’anterior~~		* [[Bonifaci Ferrer\|Frai Bonifaci Ferrer]], general cartuig i jurisconsult, germà de l'anterior
	* [[Ginés Rabasa]], doctor en lleis		* [[Ginés Rabasa]], doctor en lleis

Llínea 55:		Llínea 55:
	* [[Guillem de Valseca]], doctor en lleis		* [[Guillem de Valseca]], doctor en lleis

	Ans de reunir-se el Compromís, es produïren dos canvis: El valencià Rabasa, per malaltia, fon substituït pel doctor en lleis, [[Pere Beltran]]. Un atra circumstància fon, que quan l’Arquebisbe de Saragossa estava en camí coincidí en [[Antonio de Luna]], partidari del Comte d’Urgell i tractà de convéncer a l'Arquebisbe, este li declarà estar a favor de l’Infant de Castella, per lo que el galtejà i ordenà als seus que ~~l’apunyalaren~~. Fon substituït en el Compromís pel Bisbe d’[[Osca]].		Ans de reunir-se el Compromís, es produïren dos canvis: El valencià Rabasa, per malaltia, fon substituït pel doctor en lleis, [[Pere Beltran]]. Un atra circumstància fon, que quan l’Arquebisbe de Saragossa estava en camí coincidí en [[Antonio de Luna]], partidari del Comte d’Urgell i tractà de convéncer a l'Arquebisbe, este li declarà estar a favor de l’Infant de Castella, per lo que el galtejà i ordenà als seus que l'apunyalaren. Fon substituït en el Compromís pel Bisbe d’[[Osca]].

	==La votació==		==La votació==
Llínea 64:		Llínea 64:
	Pero, no tots ho acataren: Jaume, Comte d’Urgell, reuní un eixèrcit junt als seus partidaris per a obtindre a la força allò que el Compromís li havia negat. El nou rei, demostrant ser tan previsor com sempre i reunint al seus lleals, es preparà per enfrontar-se al rebel; encara que, intentà convéncer al Comte de que canviara sa actitut i que foren amics, fon inútil.		Pero, no tots ho acataren: Jaume, Comte d’Urgell, reuní un eixèrcit junt als seus partidaris per a obtindre a la força allò que el Compromís li havia negat. El nou rei, demostrant ser tan previsor com sempre i reunint al seus lleals, es preparà per enfrontar-se al rebel; encara que, intentà convéncer al Comte de que canviara sa actitut i que foren amics, fon inútil.

	Les [[Corts de Catalunya]] arribaren a declarar traïdor al Comte d’Urgell i el rei ~~l’acorralà~~ en Balaguer, a on es veu perdut. Donya Isabel, dona del Comte, i tia del rei, eixí de Balaguer i agenollant-se davant del rei li demanà clemència per al seu marit. En conte d’eixecutar-lo, com era la costum i el dret, el rei condenà al Comte a presó per vida, en el [[Castell de Xàtiva]], i a sa mare, la de “Fill, o rei, o res”, que fora tancada en un convent, també per vida.		Les [[Corts de Catalunya]] arribaren a declarar traïdor al Comte d’Urgell i el rei l'acorralà en Balaguer, a on es veu perdut. Donya Isabel, dona del Comte, i tia del rei, eixí de Balaguer i agenollant-se davant del rei li demanà clemència per al seu marit. En conte d’eixecutar-lo, com era la costum i el dret, el rei condenà al Comte a presó per vida, en el [[Castell de Xàtiva]], i a sa mare, la de “Fill, o rei, o res”, que fora tancada en un convent, també per vida.

	El Rei [[Ferran I d'Aragó]], mereixqué el sobrenom de “l’Honest”. Anys més tart, el Governador General del Regne de Valéncia i Duc de Sogorp, el futur [[Alfons V el Magnànim]], escrigué a son pare, que havia visitat en [[Xàtiva]] a [[Jaume d’Urgell]], i que no li pareixia perillós, puix sa mare havia fallit; el rei li contestà que si aixina ho creïa, podia lliberar-lo. Lamentablement, el Comte d’Urgell morí durant eixe temps.		El Rei [[Ferran I d'Aragó]], mereixqué el sobrenom de “l’Honest”. Anys més tart, el Governador General del Regne de Valéncia i Duc de Sogorp, el futur [[Alfons V el Magnànim]], escrigué a son pare, que havia visitat en [[Xàtiva]] a [[Jaume d’Urgell]], i que no li pareixia perillós, puix sa mare havia fallit; el rei li contestà que si aixina ho creïa, podia lliberar-lo. Lamentablement, el Comte d’Urgell morí durant eixe temps.

Xavier: /* Cita */

2023-09-19T09:12:42Z

Cita

← Revisió anterior		Revisió de 09:12 19 set 2023
Llínea 70:		Llínea 70:
	N’hi ha que dir, que el càrrec de [[Governador del Regne de Valéncia]], era ocupat per l’hereu, el futur rei.		N’hi ha que dir, que el càrrec de [[Governador del Regne de Valéncia]], era ocupat per l’hereu, el futur rei.

	==~~Cita~~==		==Cites==
	[[Archiu:Ccaspe2.jpg\|thumb\|250px\|Acta del Compromís de Casp]]		[[Archiu:Ccaspe2.jpg\|thumb\|250px\|Acta del Compromís de Casp]]

Valencian: Text reemplaça - 'Serdenya' a 'Sardenya'

2023-08-27T03:29:21Z

Text reemplaça - 'Serdenya' a 'Sardenya'

← Revisió anterior		Revisió de 03:29 27 ago 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].		En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].

	En el [[regne de ~~Serdenya~~]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Còrsega]] i [[~~Serdenya~~]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.		En el [[regne de Sardenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Còrsega]] i [[Sardenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.

	Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en ~~Serdenya~~ en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia\|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l’Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.		Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Sardenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia\|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l’Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.

	==Candidats==		==Candidats==

Valencian: Text reemplaça - 'Cerdenya' a 'Serdenya'

2023-08-27T03:25:54Z

Text reemplaça - 'Cerdenya' a 'Serdenya'

← Revisió anterior		Revisió de 03:25 27 ago 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].		En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].

	En el [[regne de ~~Cerdenya~~]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Còrsega]] i [[~~Cerdenya~~]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.		En el [[regne de Serdenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Còrsega]] i [[Serdenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.

	Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en ~~Cerdenya~~ en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia\|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l’Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.		Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Serdenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia\|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l’Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.

	==Candidats==		==Candidats==

Valencian: Text reemplaça - 'Corcega' a 'Còrsega'

2023-08-27T02:47:29Z

Text reemplaça - 'Corcega' a 'Còrsega'

← Revisió anterior		Revisió de 02:47 27 ago 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].		En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].

	En el [[regne de Cerdenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[~~Corcega~~]] i [[Cerdenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.		En el [[regne de Cerdenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Còrsega]] i [[Cerdenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.

	Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Cerdenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia\|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l’Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.		Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Cerdenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia\|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l’Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.

Valencian: Text reemplaça - 'Genova' a 'Gènova'

2023-08-21T15:17:34Z

Text reemplaça - 'Genova' a 'Gènova'

← Revisió anterior		Revisió de 15:17 21 ago 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].		En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].

	En el [[regne de Cerdenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[~~Genova~~]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Corcega]] i [[Cerdenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.		En el [[regne de Cerdenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Corcega]] i [[Cerdenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.

	Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Cerdenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia\|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l’Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.		Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Cerdenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia\|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l’Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.

Xavier: /* Candidats */

2023-04-17T07:07:13Z

Candidats

← Revisió anterior		Revisió de 07:07 17 abr 2023
Llínea 19:		Llínea 19:
	* Fadric, Comte de Lluna		* Fadric, Comte de Lluna
	* Alfons, Duc de Gandia i Comte de Denia i Ribagorça		* Alfons, Duc de Gandia i Comte de Denia i Ribagorça
	* Joan, Comte de Prades i ~~germa~~ de l’anterior		* Joan, Comte de Prades i germà de l’anterior

	Estos dos últims, podien alegar pocs drets per parentesc més lluntà, en canvi, els que tenien més possibilitats eren el Comte d’Urgell i l’Infant de Castella.		Estos dos últims, podien alegar pocs drets per parentesc més lluntà, en canvi, els que tenien més possibilitats eren el Comte d’Urgell i l’Infant de Castella.

Xavier: /* Compromissaris */

2023-04-16T18:37:56Z

Compromissaris

← Revisió anterior		Revisió de 18:37 16 abr 2023
Llínea 37:		Llínea 37:
	Cada estat nomenaria a tres compromissaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, despuix d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatòriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, a part d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l’estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo.		Cada estat nomenaria a tres compromissaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, despuix d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatòriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, a part d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l’estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo.

	El [[Regne ~~d’Aragó~~]], designà com a compromissaris:		El [[Regne d'Aragó]], designà com a compromissaris:

	* L'Arquebisbe de [[Saragossa]]		* L'Arquebisbe de [[Saragossa]]

← Revisió anterior		Revisió de 17:27 24 jul 2025
Llínea 3:		Llínea 3:

	==Història==		==Història==
	En l'any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí ~~l’Humà~~]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].		En l'any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l'Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].

	En el [[regne de Sardenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de ~~l’illa~~, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Còrsega]] i [[Sardenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.		En el [[regne de Sardenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l'illa, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Còrsega]] i [[Sardenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.

	Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Sardenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia\|malalties]] de ~~l’illa~~. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí ~~l’Humà~~ i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.		Martí el Jove prengué el manament de l'[[eixèrcit]] de son pare en Sardenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia\|malalties]] de l'illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l'Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.

	==Candidats==		==Candidats==
Llínea 21:		Llínea 21:
	* Joan, Comte de Prades i germà de l'anterior		* Joan, Comte de Prades i germà de l'anterior

	Estos dos últims, podien alegar pocs drets per parentesc més lluntà, en canvi, els que tenien més possibilitats eren el Comte d’Urgell i ~~l’Infant~~ de Castella.		Estos dos últims, podien alegar pocs drets per parentesc més lluntà, en canvi, els que tenien més possibilitats eren el Comte d’Urgell i l'Infant de Castella.

	El Comte d’Urgell tenia al seu favor ser “de la família” i natural dels estats de la Corona d’Aragó; per contra, ser mal administrador, tindre mal caràcter, i sobre tot, era un joguet en mans de sa mare, dòna molt dominant i que no parava de dir-li: “Fill, o rei, o res”.		El Comte d’Urgell tenia al seu favor ser “de la família” i natural dels estats de la Corona d’Aragó; per contra, ser mal administrador, tindre mal caràcter, i sobre tot, era un joguet en mans de sa mare, dòna molt dominant i que no parava de dir-li: “Fill, o rei, o res”.

	L’Infant tenia en sa contra ser “estranger”, pero al seu favor, ser bon governant i haver demostrat valor personal. A la mort del seu germà, [[Enrique III el Dolent]], Rei de [[Corona de Castella\|Castella]], desempenyà la regència durant la minoria d’edat del successor, [[Juan II]], en gran encert, tant que altes instàncies de Castella li propongueren ser coronat rei en lloc de son cosí, cosa a la que ell es negà. En quant a la seua valia, posem un eixemple: Sitiada la ciutat d’Antequera, tinguda per inexpugnable, els soldats que tiraven la terra al fos, es negaren a fer-lo per la cantitat de fleches que llançaven els moros. Enterat ~~l’Infant~~ d’això, agarrà un cabaç ple i es dirigí directament al fos, el volcà i tornà al campament, dient-los: “Teniu vergonya i feu allò que yo he fet”. Antequera fon conquistada.		L’Infant tenia en sa contra ser “estranger”, pero al seu favor, ser bon governant i haver demostrat valor personal. A la mort del seu germà, [[Enrique III el Dolent]], Rei de [[Corona de Castella\|Castella]], desempenyà la regència durant la minoria d’edat del successor, [[Juan II]], en gran encert, tant que altes instàncies de Castella li propongueren ser coronat rei en lloc de son cosí, cosa a la que ell es negà. En quant a la seua valia, posem un eixemple: Sitiada la ciutat d’Antequera, tinguda per inexpugnable, els soldats que tiraven la terra al fos, es negaren a fer-lo per la cantitat de fleches que llançaven els moros. Enterat l'Infant d’això, agarrà un cabaç ple i es dirigí directament al fos, el volcà i tornà al campament, dient-los: “Teniu vergonya i feu allò que yo he fet”. Antequera fon conquistada.

	Mentres tant, el rei Martí era apremiat per sa dona i sa nora, per a que nomenara successor seu al Comte d’Urgell, pero ell es negà, i estant prop la seua mort en [[Barcelona]], les Corts del Principat li preguntaren que ya que no havia nomenat successor seu, al manco els diguera la seua opinió personal sobre qui podia succeir-li, i el rei els contestà: “Aquell qui per dret li corresponga”. Lo que pot entendre´s que per damunt de la voluntat real estan les lleis.		Mentres tant, el rei Martí era apremiat per sa dona i sa nora, per a que nomenara successor seu al Comte d’Urgell, pero ell es negà, i estant prop la seua mort en [[Barcelona]], les Corts del Principat li preguntaren que ya que no havia nomenat successor seu, al manco els diguera la seua opinió personal sobre qui podia succeir-li, i el rei els contestà: “Aquell qui per dret li corresponga”. Lo que pot entendre´s que per damunt de la voluntat real estan les lleis.

	Fallit el rei Martí en l'any [[1410]], les ombres de la guerra civil rodejaven els estats de la Corona d’Aragó. El Comte d’Urgell proclamava estar dispost a enfrontar-se a qui li negara ser rei; ~~l’Infant~~ de Castella, qui no havia volgut suplantar al seu nebot en Castella, en canvi, no estava dispost a cedir el seu dret.		Fallit el rei Martí en l'any [[1410]], les ombres de la guerra civil rodejaven els estats de la Corona d’Aragó. El Comte d’Urgell proclamava estar dispost a enfrontar-se a qui li negara ser rei; l'Infant de Castella, qui no havia volgut suplantar al seu nebot en Castella, en canvi, no estava dispost a cedir el seu dret.

	Davant el perill de guerra civil, les més altes institucions dels regnes d’[[Regne d'Aragó\|Aragó]] i [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] i dels [[Comtats catalans]], acordaren crear una instància o “compromís” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei.		Davant el perill de guerra civil, les més altes institucions dels regnes d’[[Regne d'Aragó\|Aragó]] i [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] i dels [[Comtats catalans]], acordaren crear una instància o “compromís” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei.
Llínea 35:		Llínea 35:
	==Compromissaris==		==Compromissaris==

	Cada estat nomenaria a tres compromissaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, despuix d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatòriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, a part d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, ~~l’estat~~ en qüestió podia negar-se a acatar el fallo.		Cada estat nomenaria a tres compromissaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, despuix d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatòriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, a part d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l'estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo.

	El [[Regne d'Aragó]], designà com a compromissaris:		El [[Regne d'Aragó]], designà com a compromissaris:
Llínea 55:		Llínea 55:
	* [[Guillem de Valseca]], doctor en lleis		* [[Guillem de Valseca]], doctor en lleis

	Ans de reunir-se el Compromís, es produïren dos canvis: El valencià Rabasa, per malaltia, fon substituït pel doctor en lleis, [[Pere Beltran]]. Un atra circumstància fon, que quan ~~l’Arquebisbe~~ de Saragossa estava en camí coincidí en [[Antonio de Luna]], partidari del Comte d’Urgell i tractà de convéncer a l'Arquebisbe, este li declarà estar a favor de ~~l’Infant~~ de Castella, per lo que el galtejà i ordenà als seus que l'apunyalaren. Fon substituït en el Compromís pel Bisbe d’[[Osca]].		Ans de reunir-se el Compromís, es produïren dos canvis: El valencià Rabasa, per malaltia, fon substituït pel doctor en lleis, [[Pere Beltran]]. Un atra circumstància fon, que quan l'Arquebisbe de Saragossa estava en camí coincidí en [[Antonio de Luna]], partidari del Comte d’Urgell i tractà de convéncer a l'Arquebisbe, este li declarà estar a favor de l'Infant de Castella, per lo que el galtejà i ordenà als seus que l'apunyalaren. Fon substituït en el Compromís pel Bisbe d’[[Osca]].

	==La votació==		==La votació==
	[[File:Salvador Vinegra, El Compromiso de Caspe.jpg\|thumb\|right\|260px]]		[[File:Salvador Vinegra, El Compromiso de Caspe.jpg\|thumb\|right\|260px]]
	Els compromissaris compliren sa missió, i aplegat el moment de la votació, a proposta de ~~l’Arquebisbe~~ de Tarragona, demanaren a Frai Vicent Ferrer que raonara el seu vot i els motius. Este, aixina ho feu, i sa explicació fon determinant per a decidir el fallo. El resultat fon: a favor del Comte d’Urgell, Guillem de Valseca, i ~~l’Arquebisbe~~ de Tarragona, encara que reconeixia que el més adequat per a regnar era ~~l’Infant~~ de Castella; o siga, dos vots catalans. El valencià, Pere Beltran, digué no haver tengut temps d’estudiar el cas, per haver substituït a últim hora a Ginés Rabasa, per lo que s’abstingué. I els atres dos valencians, el catala Bernal de Gualbes i els tres aragonesos, votaren a favor de ~~l’Infant~~ de Castella (Ferran). Per lo tant, havent-se complit les condicions de majoria (sis vots de nou) i al manco un vot de cada estat, fon proclamat rei llegítim i reconegut en tots els Regnes i Principat de la Corona d’Aragó.		Els compromissaris compliren sa missió, i aplegat el moment de la votació, a proposta de l'Arquebisbe de Tarragona, demanaren a Frai Vicent Ferrer que raonara el seu vot i els motius. Este, aixina ho feu, i sa explicació fon determinant per a decidir el fallo. El resultat fon: a favor del Comte d’Urgell, Guillem de Valseca, i l'Arquebisbe de Tarragona, encara que reconeixia que el més adequat per a regnar era l'Infant de Castella; o siga, dos vots catalans. El valencià, Pere Beltran, digué no haver tengut temps d’estudiar el cas, per haver substituït a últim hora a Ginés Rabasa, per lo que s’abstingué. I els atres dos valencians, el catala Bernal de Gualbes i els tres aragonesos, votaren a favor de l'Infant de Castella (Ferran). Per lo tant, havent-se complit les condicions de majoria (sis vots de nou) i al manco un vot de cada estat, fon proclamat rei llegítim i reconegut en tots els Regnes i Principat de la Corona d’Aragó.

	==Oposició==		==Oposició==
Llínea 68:		Llínea 68:
	El Rei [[Ferran I d'Aragó]], mereixqué el sobrenom de “l’Honest”. Anys més tart, el Governador General del Regne de Valéncia i Duc de Sogorp, el futur [[Alfons V el Magnànim]], escrigué a son pare, que havia visitat en [[Xàtiva]] a [[Jaume d’Urgell]], i que no li pareixia perillós, puix sa mare havia fallit; el rei li contestà que si aixina ho creïa, podia lliberar-lo. Lamentablement, el Comte d’Urgell morí durant eixe temps.		El Rei [[Ferran I d'Aragó]], mereixqué el sobrenom de “l’Honest”. Anys més tart, el Governador General del Regne de Valéncia i Duc de Sogorp, el futur [[Alfons V el Magnànim]], escrigué a son pare, que havia visitat en [[Xàtiva]] a [[Jaume d’Urgell]], i que no li pareixia perillós, puix sa mare havia fallit; el rei li contestà que si aixina ho creïa, podia lliberar-lo. Lamentablement, el Comte d’Urgell morí durant eixe temps.

	N’hi ha que dir, que el càrrec de [[Governador del Regne de Valéncia]], era ocupat per ~~l’hereu~~, el futur rei.		N’hi ha que dir, que el càrrec de [[Governador del Regne de Valéncia]], era ocupat per l'hereu, el futur rei.

	==Cites==		==Cites==