Comunisme - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2024-11-20T18:46:33Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 18:46 20 nov 2024
Llínea 43:		Llínea 43:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|L'única forma que tenim per a fer-nos en el poder com a comunistes, no és lo que feu Marx. Nosatres devem infiltrar-nos dins de la societat, infiltrar-nos dins de la comunitat educativa, llentament i anar transformant i ridiculisant les tradicions que s'han sostingut històricament, a fi d'anar destruint-les i formant la societat que nosatres volem.\|Antonio Gramsci (1891-1937). Sobre la subversió cultural, en les seues cartes escrites en la presó}}

	{{Cita\|El comunisme és la destrucció de la propietat privada i de la llibertat individual.\|[[Federico Jiménez Losantos]] (''Memoria del Comunismo: De Lenin a Podemos'', 2018)}}		{{Cita\|El comunisme és la destrucció de la propietat privada i de la llibertat individual.\|[[Federico Jiménez Losantos]] (''Memoria del Comunismo: De Lenin a Podemos'', 2018)}}

Xavier en 13:23 6 nov 2024

2024-11-06T13:23:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:23 6 nov 2024
Llínea 42:		Llínea 42:
	En l'any [[1947]] fon creada la Kominform (Oficina d'Informació Comunista) com a substituta de la Komintern, i reunia els partits comunistes de [[Bulgària]], [[Checoslovàquia]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Polònia]], l'[[Unió Soviètica]] i [[Yugoslàvia]]. Fon dissolta al seu torn en [[1956]].		En l'any [[1947]] fon creada la Kominform (Oficina d'Informació Comunista) com a substituta de la Komintern, i reunia els partits comunistes de [[Bulgària]], [[Checoslovàquia]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Polònia]], l'[[Unió Soviètica]] i [[Yugoslàvia]]. Fon dissolta al seu torn en [[1956]].

			== Cites ==

			{{Cita\|El comunisme és la destrucció de la propietat privada i de la llibertat individual.\|[[Federico Jiménez Losantos]] (''Memoria del Comunismo: De Lenin a Podemos'', 2018)}}

			[[Categoria:Política]]
	[[Categoria:Comunisme\| ]]		[[Categoria:Comunisme\| ]]

Valencian: Text reemplaça - 'la Unió' a 'l'Unió'

2023-09-05T02:04:17Z

Text reemplaça - 'la Unió' a 'l'Unió'

← Revisió anterior		Revisió de 02:04 5 set 2023
Llínea 23:		Llínea 23:

	=== La Tercera Internacional ===		=== La Tercera Internacional ===
	[[Archiu:Hammer and sickle.svg\|thumb\|150px\|[[La falç i el martell]], símbols del comunisme adoptats pels partits [[Leninisme\|marxistes-leninistes]] a partir de la [[Tercera Internacional]], tal com apareixien a la [[bandera de la Unió Soviètica]].]]		[[Archiu:Hammer and sickle.svg\|thumb\|150px\|[[La falç i el martell]], símbols del comunisme adoptats pels partits [[Leninisme\|marxistes-leninistes]] a partir de la [[Tercera Internacional]], tal com apareixien a la [[bandera de l'Unió Soviètica]].]]
	{{principal\|Tercera Internacional}}		{{principal\|Tercera Internacional}}

	En dissoldre's la [[Segona Internacional]] els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]] en [[setembre]] de [[1915]] i la [[Conferència de Kienthal]] en [[abril]] de [[1916]]. Estes conferències foren l'antecedent directe de la [[Tercera Internacional]] també coneguda per la seua abreviatura en [[rus]] ''Komintern'' (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, ''"Internacional Comunista"''), la qual fon fundada en el seu primer congrés de [[Petrograt]] en l'any [[1919]] per iniciativa del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]]. La Tercera Internacional trencà definitivament en els grups [[socialdemocràcia\|socialdemòcrates]] i seguí les directrius marcades pel Partit Comunista de l'Unió Soviètica.		En dissoldre's la [[Segona Internacional]] els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]] en [[setembre]] de [[1915]] i la [[Conferència de Kienthal]] en [[abril]] de [[1916]]. Estes conferències foren l'antecedent directe de la [[Tercera Internacional]] també coneguda per la seua abreviatura en [[rus]] ''Komintern'' (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, ''"Internacional Comunista"''), la qual fon fundada en el seu primer congrés de [[Petrograt]] en l'any [[1919]] per iniciativa del [[Partit Comunista de l'Unió Soviètica]]. La Tercera Internacional trencà definitivament en els grups [[socialdemocràcia\|socialdemòcrates]] i seguí les directrius marcades pel Partit Comunista de l'Unió Soviètica.

	En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme\|estalinistes]] i [[trotskisme\|trotskistes]]. Els trotskistes a soles reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]].		En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme\|estalinistes]] i [[trotskisme\|trotskistes]]. Els trotskistes a soles reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]].
Llínea 33:		Llínea 33:

	=== Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa ===		=== Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa ===
	[[Archiu:Soviet flag red star.svg\|thumb\|150px\|L'[[estrela roja]], símbol utilisat de manera recorrent per representar els [[partit comunista\|partits comunistes]] o el comunisme en general, tal com apareixia en la [[bandera de la Unió Soviètica]].]]		[[Archiu:Soviet flag red star.svg\|thumb\|150px\|L'[[estrela roja]], símbol utilisat de manera recorrent per representar els [[partit comunista\|partits comunistes]] o el comunisme en general, tal com apareixia en la [[bandera de l'Unió Soviètica]].]]

	La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, en [[1917]]. El líder del moviment, [[Vladímir Lenin\|Vladímir Ilich Uliànov]] explicà esta imprevista (per Marx i Engels) resolució de les contradiccions capitalistes senyalant que el capitalisme havia fallat en el seu «enllaç més dèbil». En efecte, [[Rússia]] era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal.		La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, en [[1917]]. El líder del moviment, [[Vladímir Lenin\|Vladímir Ilich Uliànov]] explicà esta imprevista (per Marx i Engels) resolució de les contradiccions capitalistes senyalant que el capitalisme havia fallat en el seu «enllaç més dèbil». En efecte, [[Rússia]] era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal.

Valencian: Text reemplaça - 'del estat' a 'de l'estat'

2022-06-01T11:04:25Z

Text reemplaça - 'del estat' a 'de l'estat'

← Revisió anterior		Revisió de 11:04 1 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''comunisme''' pot ser entés de diverses maneres, que han canviat i s'han diversificat a lo llarc de l'història:		El '''comunisme''' pot ser entés de diverses maneres, que han canviat i s'han diversificat a lo llarc de l'història:

	* És un moviment polític els principals objectius del qual són l'establiment d'una societat sense classes socials, basat en la propietat social dels mijos de producció, l'abolició de la propietat privada dels mateixos, i busca portar a la classe treballadora al poder, conseguint aixina l'abolició ~~del~~ estat a l'assumir la classe treballadora totes les seues funcions;		* És un moviment polític els principals objectius del qual són l'establiment d'una societat sense classes socials, basat en la propietat social dels mijos de producció, l'abolició de la propietat privada dels mateixos, i busca portar a la classe treballadora al poder, conseguint aixina l'abolició de l'estat a l'assumir la classe treballadora totes les seues funcions;
	* A esta societat sense classes, que es té com a ideal i fi últim, es la flama comunisme;		* A esta societat sense classes, que es té com a ideal i fi últim, es la flama comunisme;
	* És la fase acabada del [[socialisme]].		* És la fase acabada del [[socialisme]].

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:48:25Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:48 24 maig 2021
Llínea 20:		Llínea 20:
	=== La Segona Internacional ===		=== La Segona Internacional ===
	{{principal\|Segona Internacional}}		{{principal\|Segona Internacional}}
	~~Després~~ de diversos fracassos per refundar la Primera Internacional, es fundà en l'any [[1889]] la [[Segona Internacional]] (SI) que agrupà diversos partits [[socialisme\|socialistes]] i [[laborisme\|laboristes]]. La SI és part de l'història del comunisme únicament en referència als grups a l'interior d'esta que posteriorment formaren la Tercera Internacional a causa del seu caràcter eminentment [[socialdemocràcia\|socialdemòcrata]]. La SI es dissolgué en [[1916]] despuix de l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]]. La Segona Internacional assentaria les bases del que seria la socialdemocràcia actual.		Despuix de diversos fracassos per refundar la Primera Internacional, es fundà en l'any [[1889]] la [[Segona Internacional]] (SI) que agrupà diversos partits [[socialisme\|socialistes]] i [[laborisme\|laboristes]]. La SI és part de l'història del comunisme únicament en referència als grups a l'interior d'esta que posteriorment formaren la Tercera Internacional a causa del seu caràcter eminentment [[socialdemocràcia\|socialdemòcrata]]. La SI es dissolgué en [[1916]] despuix de l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]]. La Segona Internacional assentaria les bases del que seria la socialdemocràcia actual.

	=== La Tercera Internacional ===		=== La Tercera Internacional ===

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T18:58:32Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 24 maig 2021
Llínea 20:		Llínea 20:
	=== La Segona Internacional ===		=== La Segona Internacional ===
	{{principal\|Segona Internacional}}		{{principal\|Segona Internacional}}
	Després de diversos fracassos per refundar la Primera Internacional, es fundà en l'any [[1889]] la [[Segona Internacional]] (SI) que agrupà diversos partits [[socialisme\|socialistes]] i [[laborisme\|laboristes]]. La SI és part de l'història del comunisme únicament en referència als grups a l'interior d'esta que posteriorment formaren la Tercera Internacional a causa del seu caràcter eminentment [[socialdemocràcia\|socialdemòcrata]]. La SI es dissolgué en [[1916]] ~~després~~ de l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]]. La Segona Internacional assentaria les bases del que seria la socialdemocràcia actual.		Després de diversos fracassos per refundar la Primera Internacional, es fundà en l'any [[1889]] la [[Segona Internacional]] (SI) que agrupà diversos partits [[socialisme\|socialistes]] i [[laborisme\|laboristes]]. La SI és part de l'història del comunisme únicament en referència als grups a l'interior d'esta que posteriorment formaren la Tercera Internacional a causa del seu caràcter eminentment [[socialdemocràcia\|socialdemòcrata]]. La SI es dissolgué en [[1916]] despuix de l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]]. La Segona Internacional assentaria les bases del que seria la socialdemocràcia actual.

	=== La Tercera Internacional ===		=== La Tercera Internacional ===
Llínea 30:		Llínea 30:
	En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme\|estalinistes]] i [[trotskisme\|trotskistes]]. Els trotskistes a soles reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]].		En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme\|estalinistes]] i [[trotskisme\|trotskistes]]. Els trotskistes a soles reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]].

	El [[15 de maig]] de [[1943]], ~~després~~ de celebrada la [[Conferència de Teheran]], el ''Presidium'' del Comité Eixecutiu de la Internacional Comunista, «tenint en conte la madurea dels partits comunistes», i per evitar els recels dels països capitalistes aliats decidix dissoldre la Internacional Comunista.		El [[15 de maig]] de [[1943]], despuix de celebrada la [[Conferència de Teheran]], el ''Presidium'' del Comité Eixecutiu de la Internacional Comunista, «tenint en conte la madurea dels partits comunistes», i per evitar els recels dels països capitalistes aliats decidix dissoldre la Internacional Comunista.

	=== Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa ===		=== Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa ===

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T13:12:13Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 13:12 20 feb 2018
Llínea 28:		Llínea 28:
	En dissoldre's la [[Segona Internacional]] els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]] en [[setembre]] de [[1915]] i la [[Conferència de Kienthal]] en [[abril]] de [[1916]]. Estes conferències foren l'antecedent directe de la [[Tercera Internacional]] també coneguda per la seua abreviatura en [[rus]] ''Komintern'' (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, ''"Internacional Comunista"''), la qual fon fundada en el seu primer congrés de [[Petrograt]] en l'any [[1919]] per iniciativa del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]]. La Tercera Internacional trencà definitivament en els grups [[socialdemocràcia\|socialdemòcrates]] i seguí les directrius marcades pel Partit Comunista de l'Unió Soviètica.		En dissoldre's la [[Segona Internacional]] els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]] en [[setembre]] de [[1915]] i la [[Conferència de Kienthal]] en [[abril]] de [[1916]]. Estes conferències foren l'antecedent directe de la [[Tercera Internacional]] també coneguda per la seua abreviatura en [[rus]] ''Komintern'' (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, ''"Internacional Comunista"''), la qual fon fundada en el seu primer congrés de [[Petrograt]] en l'any [[1919]] per iniciativa del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]]. La Tercera Internacional trencà definitivament en els grups [[socialdemocràcia\|socialdemòcrates]] i seguí les directrius marcades pel Partit Comunista de l'Unió Soviètica.

	En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme\|estalinistes]] i [[trotskisme\|trotskistes]]. Els trotskistes ~~només~~ reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]].		En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme\|estalinistes]] i [[trotskisme\|trotskistes]]. Els trotskistes a soles reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]].

	El [[15 de maig]] de [[1943]], després de celebrada la [[Conferència de Teheran]], el ''Presidium'' del Comité Eixecutiu de la Internacional Comunista, «tenint en conte la madurea dels partits comunistes», i per evitar els recels dels països capitalistes aliats decidix dissoldre la Internacional Comunista.		El [[15 de maig]] de [[1943]], després de celebrada la [[Conferència de Teheran]], el ''Presidium'' del Comité Eixecutiu de la Internacional Comunista, «tenint en conte la madurea dels partits comunistes», i per evitar els recels dels països capitalistes aliats decidix dissoldre la Internacional Comunista.

Jose2: Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'

2016-01-03T12:15:25Z

Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'

← Revisió anterior		Revisió de 12:15 3 gin 2016
Llínea 8:		Llínea 8:
	== Història ==		== Història ==
	{{principal\|Història del comunisme}}		{{principal\|Història del comunisme}}
	El comunisme s'ha desenrollat organisativament a través de la història per mig de diversos moviments polítics. Este desenroll s'ha dut a terme per mig de la formació de les Internacionals Comunistes.		El comunisme s'ha desenrollat organisativament a través de l'història per mig de diversos moviments polítics. Este desenroll s'ha dut a terme per mig de la formació de les Internacionals Comunistes.

	=== La Primera Internacional ===		=== La Primera Internacional ===

Jose2: /* La Kominform */

2015-11-06T11:48:58Z

La Kominform

← Revisió anterior		Revisió de 11:48 6 nov 2015
Llínea 40:		Llínea 40:

	=== La Kominform ===		=== La Kominform ===
	El 1947 fon creada la Kominform (Oficina d'Informació Comunista) com a substituta de la Komintern, i reunia els partits comunistes de Bulgària, Checoslovàquia, França, Hongria, Itàlia, Polònia, la Unió Soviètica i Yugoslàvia. Fon dissolta al seu torn el 1956.		En l'any [[1947]] fon creada la Kominform (Oficina d'Informació Comunista) com a substituta de la Komintern, i reunia els partits comunistes de [[Bulgària]], [[Checoslovàquia]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Polònia]], l'[[Unió Soviètica]] i [[Yugoslàvia]]. Fon dissolta al seu torn en [[1956]].

	[[Categoria:Comunisme\| ]]		[[Categoria:Comunisme\| ]]

Jose2: /* Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa */

2015-11-06T11:47:54Z

Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa

← Revisió anterior		Revisió de 11:47 6 nov 2015
Llínea 33:		Llínea 33:

	=== Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa ===		=== Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa ===
	[[Archiu:Soviet flag red star.svg\|thumb\|150px\|L'[[estrela roja]], símbol utilisat de manera recorrent per representar els [[partit comunista\|partits comunistes]] o el comunisme en general, tal com apareixia a la [[bandera de la Unió Soviètica]].]]		[[Archiu:Soviet flag red star.svg\|thumb\|150px\|L'[[estrela roja]], símbol utilisat de manera recorrent per representar els [[partit comunista\|partits comunistes]] o el comunisme en general, tal com apareixia en la [[bandera de la Unió Soviètica]].]]

	La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, el 1917. El líder del moviment, [[Vladímir Lenin\|Vladímir Ilich Uliànov]] explicà esta imprevista (per Marx i Engels) resolució de les contradiccions capitalistes senyalant que el capitalisme havia fallat en el seu «enllaç més dèbil». En efecte, Rússia era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal.		La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, en [[1917]]. El líder del moviment, [[Vladímir Lenin\|Vladímir Ilich Uliànov]] explicà esta imprevista (per Marx i Engels) resolució de les contradiccions capitalistes senyalant que el capitalisme havia fallat en el seu «enllaç més dèbil». En efecte, [[Rússia]] era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal.

	A partir de la [[Revolució russa]], la denominació de comunista quedà restringida als partits marxistes que s'alinearen en la Unió Soviètica. La [[revolució russa]] dugué a terme la supressió de la propietat privada a la indústria, creà cooperatives agràries, fomentant-ne la incorporació entre els llauradors (convertida més tart, durant el règim [[estalinisme\|estalinista]], en [[Colectivisació en la Unió Soviètica\|colectivisació forçosa]]) i avançà cap a la multiplicació dels mijos de producció, al mig d'una [[guerra civil]] que durà quatre anys. Un dels primers objectius de Lenin fon electrificar Rússia (Lenin digué en una ocasió que el comunisme era «[[soviet]]s més electricitat»).		A partir de la [[Revolució russa]], la denominació de comunista quedà restringida als partits marxistes que s'alinearen en l'Unió Soviètica. La [[revolució russa]] dugué a terme la supressió de la propietat privada a la indústria, creà cooperatives agràries, fomentant-ne la incorporació entre els llauradors (convertida més tart, durant el règim [[estalinisme\|estalinista]], en [[Colectivisació en l'Unió Soviètica\|colectivisació forçosa]]) i avançà cap a la multiplicació dels mijos de producció, al mig d'una [[guerra civil]] que durà quatre anys. Un dels primers objectius de [[Lenin]] fon electrificar Rússia (Lenin digué en una ocasió que el comunisme era «[[soviet]]s més electricitat»).

	=== La Kominform ===		=== La Kominform ===

← Revisió anterior		Revisió de 02:04 5 set 2023
Llínea 23:		Llínea 23:

	=== La Tercera Internacional ===		=== La Tercera Internacional ===
	[[Archiu:Hammer and sickle.svg\|thumb\|150px\|[[La falç i el martell]], símbols del comunisme adoptats pels partits [[Leninisme\|marxistes-leninistes]] a partir de la [[Tercera Internacional]], tal com apareixien a la [[bandera de la Unió Soviètica]].]]		[[Archiu:Hammer and sickle.svg\|thumb\|150px\|[[La falç i el martell]], símbols del comunisme adoptats pels partits [[Leninisme\|marxistes-leninistes]] a partir de la [[Tercera Internacional]], tal com apareixien a la [[bandera de l'Unió Soviètica]].]]
	{{principal\|Tercera Internacional}}		{{principal\|Tercera Internacional}}

	En dissoldre's la [[Segona Internacional]] els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]] en [[setembre]] de [[1915]] i la [[Conferència de Kienthal]] en [[abril]] de [[1916]]. Estes conferències foren l'antecedent directe de la [[Tercera Internacional]] també coneguda per la seua abreviatura en [[rus]] ''Komintern'' (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, ''"Internacional Comunista"''), la qual fon fundada en el seu primer congrés de [[Petrograt]] en l'any [[1919]] per iniciativa del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]]. La Tercera Internacional trencà definitivament en els grups [[socialdemocràcia\|socialdemòcrates]] i seguí les directrius marcades pel Partit Comunista de l'Unió Soviètica.		En dissoldre's la [[Segona Internacional]] els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]] en [[setembre]] de [[1915]] i la [[Conferència de Kienthal]] en [[abril]] de [[1916]]. Estes conferències foren l'antecedent directe de la [[Tercera Internacional]] també coneguda per la seua abreviatura en [[rus]] ''Komintern'' (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, ''"Internacional Comunista"''), la qual fon fundada en el seu primer congrés de [[Petrograt]] en l'any [[1919]] per iniciativa del [[Partit Comunista de l'Unió Soviètica]]. La Tercera Internacional trencà definitivament en els grups [[socialdemocràcia\|socialdemòcrates]] i seguí les directrius marcades pel Partit Comunista de l'Unió Soviètica.

	En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme\|estalinistes]] i [[trotskisme\|trotskistes]]. Els trotskistes a soles reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]].		En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme\|estalinistes]] i [[trotskisme\|trotskistes]]. Els trotskistes a soles reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]].
Llínea 33:		Llínea 33:

	=== Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa ===		=== Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa ===
	[[Archiu:Soviet flag red star.svg\|thumb\|150px\|L'[[estrela roja]], símbol utilisat de manera recorrent per representar els [[partit comunista\|partits comunistes]] o el comunisme en general, tal com apareixia en la [[bandera de la Unió Soviètica]].]]		[[Archiu:Soviet flag red star.svg\|thumb\|150px\|L'[[estrela roja]], símbol utilisat de manera recorrent per representar els [[partit comunista\|partits comunistes]] o el comunisme en general, tal com apareixia en la [[bandera de l'Unió Soviètica]].]]

	La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, en [[1917]]. El líder del moviment, [[Vladímir Lenin\|Vladímir Ilich Uliànov]] explicà esta imprevista (per Marx i Engels) resolució de les contradiccions capitalistes senyalant que el capitalisme havia fallat en el seu «enllaç més dèbil». En efecte, [[Rússia]] era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal.		La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, en [[1917]]. El líder del moviment, [[Vladímir Lenin\|Vladímir Ilich Uliànov]] explicà esta imprevista (per Marx i Engels) resolució de les contradiccions capitalistes senyalant que el capitalisme havia fallat en el seu «enllaç més dèbil». En efecte, [[Rússia]] era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal.