Concatedral de Santa María de Càceres - Historial de revisions

Jose2: /* Descripció */

2019-01-14T11:45:24Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 11:45 14 gin 2019
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Descripció ==		== Descripció ==
	Realisada completament en [[sellar]]és de [[granit]], el seu estil es pot considerar [[Arquitectura romànica\|romànic]] de transició al [[Arquitectura gòtica\|gòtic]]. Té dos portades [[arquitectura gòtica\|gòtiques]], la de l'Evangeli, front al palau Episcopal, en fines [[arquivolta]]s i una image moderna de la Verge en el [[Tímpan (arquitectura)\|tímpan]], i la portada principal, en els peus, en la que destaca l'escut d'Orellana i els permòdols romànics del rebanc. L'iglésia té una sola torre, [[renaixença\|renaixentista]] de tres cossos i planta rectangular, coronada per quatre [[flamer]]s a on ara assenten nius de cigonyes; va ser realisada entre [[1554]] i [[1559]] per [[Pedro d'Ibarra]]. En el cantó oest d'esta torre, es troba adossada una estàtua de [[Pedro d'Alcántara\|Sant Pere d'Alcántara]] eixecutada en [[1954]] per l'escultor extremeny [[Enrique Pérez Comanador]].		Realisada completament en [[sellar]]és de [[granit]], el seu estil es pot considerar [[Arquitectura romànica\|romànic]] de transició al [[Arquitectura gòtica\|gòtic]]. Té dos portades [[arquitectura gòtica\|gòtiques]], la de l'Evangeli, front al palau Episcopal, en fines [[arquivolta]]s i una image moderna de la Verge en el [[Tímpan (arquitectura)\|tímpan]], i la portada principal, en els peus, en la que destaca l'escut d'Orellana i els permòdols romànics del rebanc. L'iglésia té una sola torre, [[renaixença\|renaixentista]] de tres cossos i planta rectangular, coronada per quatre [[flamer]]s a on ara assenten nius de cigonyes; va ser realisada entre els anys [[1554]] i [[1559]] per [[Pedro d'Ibarra]]. En el cantó oest d'esta torre, es troba adossada una estàtua de [[Pedro d'Alcántara\|Sant Pere d'Alcántara]] eixecutada en l'any [[1954]] per l'escultor extremeny [[Enrique Pérez Comanador]].

	[[Archiu:Concatedral de Santa María de Cáceres.jpg\|thumb\|left\|La concatedral vista des d'un terrat del propenc [[Palau de Toledo-Moctezuma]].]]		[[Archiu:Concatedral de Santa María de Cáceres.jpg\|thumb\|left\|La concatedral vista des d'un terrat del propenc [[Palau de Toledo-Moctezuma]].]]
	El temple, d'àmplies dimensions i grossos murs, continuant en la costum defensiva de la ciutat, es distribuïx en tres naus en sis trams cadascuna, separats per arcs apuntats sobre pilars cruciformes. En casi idèntica altura, les voltes són de [[Volta de creueria\|creueria]] gòtica; les seues claus i entrecreuats lluïxen tot un catàlec d'escuts i símbols heràldics de les principals famílies de la noblea de Càceres.		El temple, d'àmplies dimensions i grossos murs, continuant en la costum defensiva de la ciutat, es distribuïx en tres naus en sis trams cadascuna, separats per arcs apuntats sobre pilars cruciformes. En casi idèntica altura, les voltes són de [[Volta de creueria\|creueria]] gòtica; les seues claus i entrecreuats lluïxen tot un catàlec d'escuts i símbols heràldics de les principals famílies de la noblea de Càceres.

	La [[capella]] dels Blázquez o del Santíssim Crist conté la talla del [[Crist Negre de Càceres]], un crucifix gòtic del [[sigle XIV]] provinent d'un convent adjacent a l'iglésia, ya desaparegut. També destaquen la capella de Santa Ana, de [[1446]], i la de Sant Miquel, de [[1551]], en artística reixa decorada en escuts nobiliarios i un retaule barroc.		La [[capella]] dels Blázquez o del Santíssim Crist conté la talla del [[Crist Negre de Càceres]], un crucifix gòtic del [[sigle XIV]] provinent d'un convent adjacent a l'iglésia, ya desaparegut. També destaquen la capella de Santa Ana, de l'any [[1446]], i la de Sant Miquel, de [[1551]], en artística reixa decorada en escuts nobiliarios i un retaule barroc.

	Dins de tot el conjunt descolla el [[retaule]] major plateresc, realisat de [[1547]] a [[1551]] per [[Guillén Ferrant]] i [[Roque Balduque]] en [[Pi (arbre)\|pi]] de [[Flandes]] i [[cedre]] sense policromar, a l'estil extremeny. Està dividit en tres cossos i cinc carrers, en escultures en alt relleu i figures intermiges completes dels [[apòstols]]; el carrer central mostra motius relacionats en la Verge i en l'infància i passió de Jesús. La talla més important és l'Asunción de la Verge, en el centre del segon cos.		Dins de tot el conjunt descolla el [[retaule]] major plateresc, realisat de [[1547]] a [[1551]] per [[Guillén Ferrant]] i [[Roque Balduque]] en [[Pi (arbre)\|pi]] de [[Flandes]] i [[cedre]] sense policromar, a l'estil extremeny. Està dividit en tres cossos i cinc carrers, en escultures en alt relleu i figures intermiges completes dels [[apòstols]]; el carrer central mostra motius relacionats en la Verge i en l'infància i passió de Jesús. La talla més important és l'Asunción de la Verge, en el centre del segon cos.

	La [[sacristia]] destaca per la portada [[plateresc\|plateresca]] d'[[Alonso de Torralba]], realisada en [[1527]]. Alberga el Museu de la Concatedral, en peces llitúrgiques i obres en argent de la regió, pintures religioses, aixina com el sepulcre de [[Francisco de Godoy (conquistador)\|Francisco de Godoy]], capità de [[Francisco Pizarro\|Pizarro]].		La [[sacristia]] destaca per la portada [[plateresc\|plateresca]] d'[[Alonso de Torralba]], realisada en l'any [[1527]]. Alberga el Museu de la Concatedral, en peces llitúrgiques i obres en argent de la regió, pintures religioses, aixina com el sepulcre de [[Francisco de Godoy (conquistador)\|Francisco de Godoy]], capità de [[Francisco Pizarro\|Pizarro]].

	En la tribuna als peus de la nau central es troba un [[Orgue (instrument musical)\|orgue]] de [[1703]] fabricat per Manuel de la Vinya (''Manuel de la Viña me fezit, anno de 1703''), que va ser reformat en [[1973]] per l'empresa Orgamusik. Este instrument en l'actualitat conta en 27 [[registre (orgue)\|registres]] sonants en dos teclats i pedal.		En la tribuna als peus de la nau central es troba un [[Orgue (instrument musical)\|orgue]] de [[1703]] fabricat per Manuel de la Vinya (''Manuel de la Viña me fezit, anno de 1703''), que va ser reformat en l'any [[1973]] per l'empresa Orgamusik. Este instrument en l'actualitat conta en 27 [[registre (orgue)\|registres]] sonants en dos teclats i pedal.

	El [[3 de juny]] de [[1931]] l'iglésia va ser declarada [[Monument Històric Artístic]]. En [[1957]] va obtindre la dignitat de concatedral de la [[diòcesis de Còria-Càceres]] sent el seu Bisbe [[Manuel Llopis Ivorra]], que des de llavors compartix en la [[Catedral de Còria]].		El [[3 de juny]] de [[1931]] l'iglésia va ser declarada [[Monument Històric Artístic]]. En [[1957]] va obtindre la dignitat de concatedral de la [[diòcesis de Còria-Càceres]] sent el seu Bisbe [[Manuel Llopis Ivorra]], que des de llavors compartix en la [[Catedral de Còria]].

Jose2 en 14:40 8 oct 2016

2016-10-08T14:40:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:40 8 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Concatedral de Caceres.JPG\|~~190px~~\|right]]		[[Archiu:Concatedral de Caceres.JPG\|210px\|right]]
	La '''Santa Iglésia [[Concatedral]] de Santa María''' (S.I.C. de Santa María) és el més important temple cristià de la ciutat de [[Càceres]]. Indica [[José Ramón Mélida]] que és el de més antiga fundació en la ciutat, puix es va completar entre els [[sigle XVI\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]] sobre una construcció del [[sigle XIII]] de maneres [[mudéixar]]s i sostre de fusta.		La '''Santa Iglésia [[Concatedral]] de Santa María''' (S.I.C. de Santa María) és el més important temple cristià de la ciutat de [[Càceres]]. Indica [[José Ramón Mélida]] que és el de més antiga fundació en la ciutat, puix es va completar entre els [[sigle XVI\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]] sobre una construcció del [[sigle XIII]] de maneres [[mudéixar]]s i sostre de [[fusta]].

	== Descripció ==		== Descripció ==
	Realisada completament en [[sellar]]és de [[granit]], el seu estil es pot considerar [[Arquitectura romànica\|romànic]] de transició al [[Arquitectura gòtica\|gòtic]]. Té dos portades [[arquitectura gòtica\|gòtiques]], la de l'Evangeli, front al palau Episcopal, en fines [[arquivolta]]s i una image moderna de la Verge en el [[Tímpan (arquitectura)\|tímpan]], i la portada principal, en els peus, en la que destaca l'escut d'Orellana i els permòdols romànics del rebanc. L'iglésia té una sola torre, [[renaixença\|renaixentista]] de tres cossos i planta rectangular, coronada per quatre [[flamer]]s on ara assenten nius de cigonyes; va ser realisada entre [[1554]] i [[1559]] per [[Pedro d'Ibarra]]. En el cantó oest d'esta torre, es troba adossada una estàtua de [[Pedro d'Alcántara\|Sant Pere d'Alcántara]] eixecutada en [[1954]] per l'escultor extremeny [[Enrique Pérez Comanador]].		Realisada completament en [[sellar]]és de [[granit]], el seu estil es pot considerar [[Arquitectura romànica\|romànic]] de transició al [[Arquitectura gòtica\|gòtic]]. Té dos portades [[arquitectura gòtica\|gòtiques]], la de l'Evangeli, front al palau Episcopal, en fines [[arquivolta]]s i una image moderna de la Verge en el [[Tímpan (arquitectura)\|tímpan]], i la portada principal, en els peus, en la que destaca l'escut d'Orellana i els permòdols romànics del rebanc. L'iglésia té una sola torre, [[renaixença\|renaixentista]] de tres cossos i planta rectangular, coronada per quatre [[flamer]]s a on ara assenten nius de cigonyes; va ser realisada entre [[1554]] i [[1559]] per [[Pedro d'Ibarra]]. En el cantó oest d'esta torre, es troba adossada una estàtua de [[Pedro d'Alcántara\|Sant Pere d'Alcántara]] eixecutada en [[1954]] per l'escultor extremeny [[Enrique Pérez Comanador]].

	[[Archiu:Concatedral de Santa María de Cáceres.jpg\|thumb\|left\|La concatedral vista des d'un terrat del propenc [[Palau de Toledo-Moctezuma]].]]		[[Archiu:Concatedral de Santa María de Cáceres.jpg\|thumb\|left\|La concatedral vista des d'un terrat del propenc [[Palau de Toledo-Moctezuma]].]]
	El temple, d'àmplies dimensions i grossos murs, continuant en la costum defensiva de la ciutat, es distribuïx en tres naus en sis trams cadascuna, separats per arcs apuntats sobre pilars cruciformes. En casi idèntica altura, les voltes són de [[Volta de creueria\|creueria]] gòtica; les seues claus i entrecreuats lluïxen tot un catàlec d'escuts i símbols heràldics de les principals famílies de la noblea de Càceres.		El temple, d'àmplies dimensions i grossos murs, continuant en la costum defensiva de la ciutat, es distribuïx en tres naus en sis trams cadascuna, separats per arcs apuntats sobre pilars cruciformes. En casi idèntica altura, les voltes són de [[Volta de creueria\|creueria]] gòtica; les seues claus i entrecreuats lluïxen tot un catàlec d'escuts i símbols heràldics de les principals famílies de la noblea de Càceres.
Llínea 9:		Llínea 10:
	La [[capella]] dels Blázquez o del Santíssim Crist conté la talla del [[Crist Negre de Càceres]], un crucifix gòtic del [[sigle XIV]] provinent d'un convent adjacent a l'iglésia, ya desaparegut. També destaquen la capella de Santa Ana, de [[1446]], i la de Sant Miquel, de [[1551]], en artística reixa decorada en escuts nobiliarios i un retaule barroc.		La [[capella]] dels Blázquez o del Santíssim Crist conté la talla del [[Crist Negre de Càceres]], un crucifix gòtic del [[sigle XIV]] provinent d'un convent adjacent a l'iglésia, ya desaparegut. També destaquen la capella de Santa Ana, de [[1446]], i la de Sant Miquel, de [[1551]], en artística reixa decorada en escuts nobiliarios i un retaule barroc.

	Dins de tot el conjunt descolla el [[retaule]] major plateresc, realisat de [[1547]] a [[1551]] per [[Guillén Ferrant]] i [[Roque Balduque]] en pi de [[Flandes]] i cedre sense policromar, a l'estil extremeny. Està dividit en tres cossos i cinc carrers, en escultures en alt relleu i figures intermiges completes dels [[apòstols]]; el carrer central mostra motius relacionats en la Verge i en l'infància i passió de Jesús. La talla més important és l'Asunción de la Verge, en el centre del segon cos.		Dins de tot el conjunt descolla el [[retaule]] major plateresc, realisat de [[1547]] a [[1551]] per [[Guillén Ferrant]] i [[Roque Balduque]] en [[Pi (arbre)\|pi]] de [[Flandes]] i [[cedre]] sense policromar, a l'estil extremeny. Està dividit en tres cossos i cinc carrers, en escultures en alt relleu i figures intermiges completes dels [[apòstols]]; el carrer central mostra motius relacionats en la Verge i en l'infància i passió de Jesús. La talla més important és l'Asunción de la Verge, en el centre del segon cos.

	La [[sacristia]] destaca per la portada [[plateresc\|plateresca]] de [[Alonso de Torralba]], realisada en [[1527]]. Alberga el Museu de la Concatedral, en peces llitúrgiques i obres en argent de la regió, pintures religioses, aixina com el sepulcre de [[Francisco de Godoy (conquistador)\|Francisco de Godoy]], capità de [[Francisco Pizarro\|Pizarro]].		La [[sacristia]] destaca per la portada [[plateresc\|plateresca]] d'[[Alonso de Torralba]], realisada en [[1527]]. Alberga el Museu de la Concatedral, en peces llitúrgiques i obres en argent de la regió, pintures religioses, aixina com el sepulcre de [[Francisco de Godoy (conquistador)\|Francisco de Godoy]], capità de [[Francisco Pizarro\|Pizarro]].

	En la tribuna als peus de la nau central es troba un [[Orgue (instrument musical)\|orgue]] de [[1703]] fabricat per Manuel de la Vinya (''Manuel de la Viña me fezit, anno de 1703''), que va ser reformat en [[1973]] per l'empresa Orgamusik. Este instrument en l'actualitat conta en 27 [[registre (orgue)\|registres]] sonants en dos teclats i pedal.		En la tribuna als peus de la nau central es troba un [[Orgue (instrument musical)\|orgue]] de [[1703]] fabricat per Manuel de la Vinya (''Manuel de la Viña me fezit, anno de 1703''), que va ser reformat en [[1973]] per l'empresa Orgamusik. Este instrument en l'actualitat conta en 27 [[registre (orgue)\|registres]] sonants en dos teclats i pedal.

	El 3 de juny de [[1931]] l'iglésia va ser declarada [[Monument Històric Artístic]]. En 1957 va obtindre la dignitat de concatedral de la [[diòcesis de Còria-Càceres]] sent el seu Bisbe [[Manuel Llopis Ivorra]], que des de llavors compartix en la [[Catedral de Còria]].		El [[3 de juny]] de [[1931]] l'iglésia va ser declarada [[Monument Històric Artístic]]. En [[1957]] va obtindre la dignitat de concatedral de la [[diòcesis de Còria-Càceres]] sent el seu Bisbe [[Manuel Llopis Ivorra]], que des de llavors compartix en la [[Catedral de Còria]].

			[[Categoria:Arquitectura]]
			[[Categoria:Catedrals]]
			[[Categoria:Catedrals d'Espanya]]
	[[Categoria:Catedrals gòtiques d'Espanya\|Caceres]]		[[Categoria:Catedrals gòtiques d'Espanya\|Caceres]]
	[[Categoria:~~Catedrals d'Espanya del sigle XV\|Caceres]]~~		[[Categoria:Iglesies de Càceres]]
	~~[[Categoria:Catedrals d'Extremadura\|Caceres]]~~
	~~[[Categoria:Iglesias~~ de Càceres]]
	~~[[Categoria:Caixco antic de Càceres]]~~
	~~[[Categoria:Iglesias d'Extremadura del sigle XV]]~~
	~~[[Categoria:Iglésies gòtiques d'Extremadura~~]]
	[[Categoria:Monuments històric-artístics d'Espanya declarats en 1931]]		[[Categoria:Monuments històric-artístics d'Espanya declarats en 1931]]
	[[Categoria:Bens d'interés cultural de Càceres]]		[[Categoria:Bens d'interés cultural de Càceres]]
	~~[[Categoria:Catedrals catòliques d'Espanya]]~~
	~~[[Categoria:Catedrals marianes]]~~

Chabi: /* Descripció */

2016-10-07T19:09:34Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 7 oct 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	== Descripció ==		== Descripció ==
	Realisada completament en [[sellar]]és de [[granit]], el seu estil es pot considerar [[Arquitectura romànica\|romànic]] de transició al [[Arquitectura gòtica\|gòtic]]. Té dos portades [[arquitectura gòtica\|gòtiques]], la de l'Evangeli, front al palau Episcopal, en fines [[arquivolta]]s i una image moderna de la Verge en el [[Tímpan (arquitectura)\|tímpan]], i la portada principal, en els peus, en la que destaca l'escut d'Orellana i els permòdols romànics del rebanc. L'iglésia té una sola torre, [[renaixença\|renaixentista]] de tres cossos i planta rectangular, coronada per quatre [[flamer]]s on ara assenten nius de cigonyes; va ser realisada entre [[1554]] i [[1559]] per [[Pedro d'Ibarra]]. En el cantó oest d'esta torre, es troba adossada una estàtua de [[Pedro d'Alcántara\|Sant Pere d'Alcántara]] eixecutada en [[1954]] per l'escultor extremeny [[Enrique Pérez Comanador]].		Realisada completament en [[sellar]]és de [[granit]], el seu estil es pot considerar [[Arquitectura romànica\|romànic]] de transició al [[Arquitectura gòtica\|gòtic]]. Té dos portades [[arquitectura gòtica\|gòtiques]], la de l'Evangeli, front al palau Episcopal, en fines [[arquivolta]]s i una image moderna de la Verge en el [[Tímpan (arquitectura)\|tímpan]], i la portada principal, en els peus, en la que destaca l'escut d'Orellana i els permòdols romànics del rebanc. L'iglésia té una sola torre, [[renaixença\|renaixentista]] de tres cossos i planta rectangular, coronada per quatre [[flamer]]s on ara assenten nius de cigonyes; va ser realisada entre [[1554]] i [[1559]] per [[Pedro d'Ibarra]]. En el cantó oest d'esta torre, es troba adossada una estàtua de [[Pedro d'Alcántara\|Sant Pere d'Alcántara]] eixecutada en [[1954]] per l'escultor extremeny [[Enrique Pérez Comanador]].
	[[Archiu:Concatedral de Santa María de ~~Caceres~~.jpg\|thumb\|left\|La concatedral vista des d'un terrat del propenc [[Palau de Toledo-Moctezuma]].]]		[[Archiu:Concatedral de Santa María de Cáceres.jpg\|thumb\|left\|La concatedral vista des d'un terrat del propenc [[Palau de Toledo-Moctezuma]].]]
	El temple, d'àmplies dimensions i grossos murs, continuant en la costum defensiva de la ciutat, es distribuïx en tres naus en sis trams cadascuna, separats per arcs apuntats sobre pilars cruciformes. En casi idèntica altura, les voltes són de [[Volta de creueria\|creueria]] gòtica; les seues claus i entrecreuats lluïxen tot un catàlec d'escuts i símbols heràldics de les principals famílies de la noblea de Càceres.		El temple, d'àmplies dimensions i grossos murs, continuant en la costum defensiva de la ciutat, es distribuïx en tres naus en sis trams cadascuna, separats per arcs apuntats sobre pilars cruciformes. En casi idèntica altura, les voltes són de [[Volta de creueria\|creueria]] gòtica; les seues claus i entrecreuats lluïxen tot un catàlec d'escuts i símbols heràldics de les principals famílies de la noblea de Càceres.

Chabi: /* Descripció */

2016-10-07T19:09:08Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 7 oct 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	== Descripció ==		== Descripció ==
	Realisada completament en [[sellar]]és de [[granit]], el seu estil es pot considerar [[Arquitectura romànica\|romànic]] de transició al [[Arquitectura gòtica\|gòtic]]. Té dos portades [[arquitectura gòtica\|gòtiques]], la de l'Evangeli, front al palau Episcopal, en fines [[arquivolta]]s i una image moderna de la Verge en el [[Tímpan (arquitectura)\|tímpan]], i la portada principal, en els peus, en la que destaca l'escut d'Orellana i els permòdols romànics del rebanc. L'iglésia té una sola torre, [[renaixença\|renaixentista]] de tres cossos i planta rectangular, coronada per quatre [[flamer]]s on ara assenten nius de cigonyes; va ser realisada entre [[1554]] i [[1559]] per [[Pedro d'Ibarra]]. En el cantó oest d'esta torre, es troba adossada una estàtua de [[Pedro d'Alcántara\|Sant Pere d'Alcántara]] eixecutada en [[1954]] per l'escultor extremeny [[Enrique Pérez Comanador]].		Realisada completament en [[sellar]]és de [[granit]], el seu estil es pot considerar [[Arquitectura romànica\|romànic]] de transició al [[Arquitectura gòtica\|gòtic]]. Té dos portades [[arquitectura gòtica\|gòtiques]], la de l'Evangeli, front al palau Episcopal, en fines [[arquivolta]]s i una image moderna de la Verge en el [[Tímpan (arquitectura)\|tímpan]], i la portada principal, en els peus, en la que destaca l'escut d'Orellana i els permòdols romànics del rebanc. L'iglésia té una sola torre, [[renaixença\|renaixentista]] de tres cossos i planta rectangular, coronada per quatre [[flamer]]s on ara assenten nius de cigonyes; va ser realisada entre [[1554]] i [[1559]] per [[Pedro d'Ibarra]]. En el cantó oest d'esta torre, es troba adossada una estàtua de [[Pedro d'Alcántara\|Sant Pere d'Alcántara]] eixecutada en [[1954]] per l'escultor extremeny [[Enrique Pérez Comanador]].
	[[Archiu:Concatedral de Santa María de ~~Càceres~~.jpg\|thumb\|left\|La concatedral vista des d'un terrat del propenc [[Palau de Toledo-Moctezuma]].]]		[[Archiu:Concatedral de Santa María de Caceres.jpg\|thumb\|left\|La concatedral vista des d'un terrat del propenc [[Palau de Toledo-Moctezuma]].]]
	El temple, d'àmplies dimensions i grossos murs, continuant en la costum defensiva de la ciutat, es distribuïx en tres naus en sis trams cadascuna, separats per arcs apuntats sobre pilars cruciformes. En casi idèntica altura, les voltes són de [[Volta de creueria\|creueria]] gòtica; les seues claus i entrecreuats lluïxen tot un catàlec d'escuts i símbols heràldics de les principals famílies de la noblea de Càceres.		El temple, d'àmplies dimensions i grossos murs, continuant en la costum defensiva de la ciutat, es distribuïx en tres naus en sis trams cadascuna, separats per arcs apuntats sobre pilars cruciformes. En casi idèntica altura, les voltes són de [[Volta de creueria\|creueria]] gòtica; les seues claus i entrecreuats lluïxen tot un catàlec d'escuts i símbols heràldics de les principals famílies de la noblea de Càceres.

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «right La '''Santa Iglésia Concatedral de Santa María''' (S.I.C. de Santa María) és el més important temple...»

2016-10-07T19:08:05Z

Pàgina nova, en el contingut: «190px|right La '''Santa Iglésia Concatedral de Santa María''' (S.I.C. de Santa María) és el més important temple...»

Pàgina nova

[[Archiu:Concatedral de Caceres.JPG|190px|right]]
La '''Santa Iglésia [[Concatedral]] de Santa María''' (S.I.C. de Santa María) és el més important temple cristià de la ciutat de [[Càceres]]. Indica [[José Ramón Mélida]] que és el de més antiga fundació en la ciutat, puix es va completar entre els [[sigle XVI|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] sobre una construcció del [[sigle XIII]] de maneres [[mudéixar]]s i sostre de fusta.

== Descripció ==
Realisada completament en [[sellar]]és de [[granit]], el seu estil es pot considerar [[Arquitectura romànica|romànic]] de transició al [[Arquitectura gòtica|gòtic]]. Té dos portades [[arquitectura gòtica|gòtiques]], la de l'Evangeli, front al palau Episcopal, en fines [[arquivolta]]s i una image moderna de la Verge en el [[Tímpan (arquitectura)|tímpan]], i la portada principal, en els peus, en la que destaca l'escut d'Orellana i els permòdols romànics del rebanc. L'iglésia té una sola torre, [[renaixença|renaixentista]] de tres cossos i planta rectangular, coronada per quatre [[flamer]]s on ara assenten nius de cigonyes; va ser realisada entre [[1554]] i [[1559]] per [[Pedro d'Ibarra]]. En el cantó oest d'esta torre, es troba adossada una estàtua de [[Pedro d'Alcántara|Sant Pere d'Alcántara]] eixecutada en [[1954]] per l'escultor extremeny [[Enrique Pérez Comanador]].
[[Archiu:Concatedral de Santa María de Càceres.jpg|thumb|left|La concatedral vista des d'un terrat del propenc [[Palau de Toledo-Moctezuma]].]]
El temple, d'àmplies dimensions i grossos murs, continuant en la costum defensiva de la ciutat, es distribuïx en tres naus en sis trams cadascuna, separats per arcs apuntats sobre pilars cruciformes. En casi idèntica altura, les voltes són de [[Volta de creueria|creueria]] gòtica; les seues claus i entrecreuats lluïxen tot un catàlec d'escuts i símbols heràldics de les principals famílies de la noblea de Càceres.

La [[capella]] dels Blázquez o del Santíssim Crist conté la talla del [[Crist Negre de Càceres]], un crucifix gòtic del [[sigle XIV]] provinent d'un convent adjacent a l'iglésia, ya desaparegut. També destaquen la capella de Santa Ana, de [[1446]], i la de Sant Miquel, de [[1551]], en artística reixa decorada en escuts nobiliarios i un retaule barroc.

Dins de tot el conjunt descolla el [[retaule]] major plateresc, realisat de [[1547]] a [[1551]] per [[Guillén Ferrant]] i [[Roque Balduque]] en pi de [[Flandes]] i cedre sense policromar, a l'estil extremeny. Està dividit en tres cossos i cinc carrers, en escultures en alt relleu i figures intermiges completes dels [[apòstols]]; el carrer central mostra motius relacionats en la Verge i en l'infància i passió de Jesús. La talla més important és l'Asunción de la Verge, en el centre del segon cos.

La [[sacristia]] destaca per la portada [[plateresc|plateresca]] de [[Alonso de Torralba]], realisada en [[1527]]. Alberga el Museu de la Concatedral, en peces llitúrgiques i obres en argent de la regió, pintures religioses, aixina com el sepulcre de [[Francisco de Godoy (conquistador)|Francisco de Godoy]], capità de [[Francisco Pizarro|Pizarro]].

En la tribuna als peus de la nau central es troba un [[Orgue (instrument musical)|orgue]] de [[1703]] fabricat per Manuel de la Vinya (''Manuel de la Viña me fezit, anno de 1703''), que va ser reformat en [[1973]] per l'empresa Orgamusik. Este instrument en l'actualitat conta en 27 [[registre (orgue)|registres]] sonants en dos teclats i pedal.

El 3 de juny de [[1931]] l'iglésia va ser declarada [[Monument Històric Artístic]]. En 1957 va obtindre la dignitat de concatedral de la [[diòcesis de Còria-Càceres]] sent el seu Bisbe [[Manuel Llopis Ivorra]], que des de llavors compartix en la [[Catedral de Còria]].

[[Categoria:Catedrals gòtiques d'Espanya|Caceres]]
[[Categoria:Catedrals d'Espanya del sigle XV|Caceres]]
[[Categoria:Catedrals d'Extremadura|Caceres]]
[[Categoria:Iglesias de Càceres]]
[[Categoria:Caixco antic de Càceres]]
[[Categoria:Iglesias d'Extremadura del sigle XV]]
[[Categoria:Iglésies gòtiques d'Extremadura]]
[[Categoria:Monuments històric-artístics d'Espanya declarats en 1931]]
[[Categoria:Bens d'interés cultural de Càceres]]
[[Categoria:Catedrals catòliques d'Espanya]]
[[Categoria:Catedrals marianes]]