Concepció Aleixandre - Historial de revisions

Lluísm en 17:51 21 set 2023

2023-09-21T17:51:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:51 21 set 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Concepció Aleixandre Ballester''' ([[Valéncia]], [[1862]] - † [[1952]]) fon una mestra, meja, ginecòloga, inventora, activista, feminista, sufragista i científica [[Valencians\|valenciana]]. Està considerada com la pionera de la ginecologia espanyola.		'''Concepció Aleixandre Ballester''' ([[Valéncia]], [[1862]] - † [[1952]]) fon una mestra, meja, ginecòloga, inventora, activista, feminista, sufragista i científica [[Valencians\|valenciana]]. Està considerada com la pionera de la ginecologia espanyola. Està considerada junt a [[Manuela Solís]] com les primeres dones que obtingueren la llicenciatura en medicina en l'Universitat de Valéncia, en l'any [[1899]].

	Va pertànyer a diverses institucions com el Comité Organisador del Congrés Pedagògic en l'any [[1892]], el Consell Nacional de Dònes ([[1919]]), la Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana, el servici d'Inspecció mèdic escolar, la Societat Ginecològica Espanyola ([[1892]]) i l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències.		Va pertànyer a diverses institucions com el Comité Organisador del Congrés Pedagògic en l'any [[1892]], el Consell Nacional de Dònes ([[1919]]), la Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana, el servici d'Inspecció mèdic escolar, la Societat Ginecològica Espanyola ([[1892]]) i l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències.
Llínea 16:		Llínea 16:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	A finals del [[sigle XIX]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i [[Manuela Solís]], graduades en l'any [[1889]], i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera.		A finals del [[sigle XIX]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i Manuela Solís, graduades en l'any [[1889]], i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera.

	Estos tres casos foren excepcionals, ya que per a l'accés a l'educació superior en igualtat de condicions per a dònes i varons caldria esperar fins a l'any [[1910]] quan una orde real firmada pel rei [[Alfons XIII]] va permetre l'accés a les universitats espanyoles sense restriccions per a les dònes. Aleixandre, que ya contava en el grau de mestra des de l'any [[1883]], dedicaria la seua vida professional a la medicina.		Estos tres casos foren excepcionals, ya que per a l'accés a l'educació superior en igualtat de condicions per a dònes i varons caldria esperar fins a l'any [[1910]] quan una orde real firmada pel rei [[Alfons XIII]] va permetre l'accés a les universitats espanyoles sense restriccions per a les dònes. Aleixandre, que ya contava en el grau de mestra des de l'any [[1883]], dedicaria la seua vida professional a la medicina.

Jose2 en 10:53 24 ago 2022

2022-08-24T10:53:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:53 24 ago 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Concepció Aleixandre Ballester''' ([[Valéncia]], [[1862]]-[[1952]]) fon una mestra, meja, ginecòloga, inventora, activista, feminista, sufragista i científica [[Valencians\|valenciana]]. Està considerada com la pionera de la ginecologia espanyola.		'''Concepció Aleixandre Ballester''' ([[Valéncia]], [[1862]] - † [[1952]]) fon una mestra, meja, ginecòloga, inventora, activista, feminista, sufragista i científica [[Valencians\|valenciana]]. Està considerada com la pionera de la ginecologia espanyola.

	Va pertànyer a diverses institucions com el Comité Organisador del Congrés Pedagògic en l'any [[1892]], el Consell Nacional de Dònes ([[1919]]), la Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana, el servici d'Inspecció mèdic escolar, la Societat Ginecològica Espanyola ([[1892]]) i l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències.		Va pertànyer a diverses institucions com el Comité Organisador del Congrés Pedagògic en l'any [[1892]], el Consell Nacional de Dònes ([[1919]]), la Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana, el servici d'Inspecció mèdic escolar, la Societat Ginecològica Espanyola ([[1892]]) i l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències.
Llínea 94:		Llínea 94:
	[[Categoria:Meges]]		[[Categoria:Meges]]
	[[Categoria:Meges valencians]]		[[Categoria:Meges valencians]]
			[[Categoria:Científics]]
			[[Categoria:Científics valencians]]

Jose2 en 19:11 19 ago 2021

2021-08-19T19:11:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 19 ago 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Concepció Aleixandre Ballester		\| nom = Concepció Aleixandre Ballester
	\| image = [[File:1904-01-23, Blanco y Negro, Concepción Aleixandre, Alviach (cropped).jpg\|~~thumb~~]]		\| image = [[File:1904-01-23, Blanco y Negro, Concepción Aleixandre, Alviach (cropped).jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
Llínea 18:		Llínea 18:
	A finals del [[sigle XIX]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i [[Manuela Solís]], graduades en l'any [[1889]], i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera.		A finals del [[sigle XIX]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i [[Manuela Solís]], graduades en l'any [[1889]], i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera.

	Estos tres casos foren excepcionals, ya que per a l'accés a l'educació superior en igualtat de condicions per a dònes i varons caldria esperar fins a l'any [[1910]] quan una orde real firmada pel rei [[Alfons XIII]] va permetre l'accés a les universitats espanyoles sense restriccions per a les dònes. Aleixandre, que ya contava en el grau de mestra des de [[1883]], dedicaria la seua vida professional a la medicina.		Estos tres casos foren excepcionals, ya que per a l'accés a l'educació superior en igualtat de condicions per a dònes i varons caldria esperar fins a l'any [[1910]] quan una orde real firmada pel rei [[Alfons XIII]] va permetre l'accés a les universitats espanyoles sense restriccions per a les dònes. Aleixandre, que ya contava en el grau de mestra des de l'any [[1883]], dedicaria la seua vida professional a la medicina.

	== Científica ==		== Científica ==

	Concepció Aleixandre és considerada una científica especialista en ginecologia de renom que publicaria els seus treballs científics en regularitat en la prensa mèdica espanyola i fon meja titular en l'Hospital de la Princesa de [[Madrit]] i com a meja de la Beneficència Provincial de la Casa de Maternitat i Inclusa, ademés de mantindre una consulta popular. La seua dedicació a l'investigació li va permetre en l'any [[1910]] patentar instruments ginecològics, uns sistemes per a corregir el descens de la [[Matriu (biologia)\|matriu]]. (OEPM, Patent 47109). Va realisar una tasca important de divulgació acostant l'educació sobre l'higiene especialment a les dònes. Va gestionar la secció dedicada a "salut de dònes" en la revista ''La Medicina Social Española'' (1916-1920). El seu activisme va incloure donar conferències i mítins, una d'elles pronunciada en l'Unió Iberoamericana de Madrit en l'any [[[[1907]]]]. Va pronunciar mítins en campanyes sanitàries, junt a oradors com [[Azorín]], Navarro Fernández, Alonso Muñoyerro i Antonio López Muñoz ([[1923]]) i d'higiene social ([[1927]]), es va ocupar al mateix temps d'atres tasques formatives desenrollades en el Centre Popular Iberoamericà de Madrit.		Concepció Aleixandre és considerada una científica especialista en ginecologia de renom que publicaria els seus treballs científics en regularitat en la prensa mèdica espanyola i fon meja titular en l'Hospital de la Princesa de [[Madrit]] i com a meja de la Beneficència Provincial de la Casa de Maternitat i Inclusa, ademés de mantindre una consulta popular.

			La seua dedicació a l'investigació li va permetre en l'any [[1910]] patentar instruments ginecològics, uns sistemes per a corregir el descens de la [[Matriu (biologia)\|matriu]]. (OEPM, Patent 47109).

			Va realisar una tasca important de divulgació acostant l'educació sobre l'higiene especialment a les dònes. Va gestionar la secció dedicada a "salut de dònes" en la revista ''La Medicina Social Española'' (1916-1920).

			El seu activisme va incloure donar conferències i mítins, una d'elles pronunciada en l'Unió Iberoamericana de Madrit en l'any [[[[1907]]]]. Va pronunciar mítins en campanyes sanitàries, junt a oradors com [[Azorín]], Navarro Fernández, Alonso Muñoyerro i Antonio López Muñoz ([[1923]]) i d'higiene social ([[1927]]), es va ocupar al mateix temps d'atres tasques formatives desenrollades en el Centre Popular Iberoamericà de Madrit.

	== Organisacions científiques ==		== Organisacions científiques ==
Llínea 77:		Llínea 83:
	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

	En l'any [[2001]], Concepció Aleixandre fon una de les dònes seleccionades en l'Exposició "100 dònes del sigle XX" que varen obrir camí a l'igualtat en el sigle XXI.		En l'any [[2001]], Concepció Aleixandre fon una de les dònes seleccionades en l'Exposició "100 dònes del sigle XX" que varen obrir camí a l'igualtat en el [[sigle XXI]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 18:36 30 maig 2019

2019-05-30T18:36:51Z

Xavier en 18:04 30 maig 2019

2019-05-30T18:04:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 30 maig 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Concepció Aleixandre Ballester
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Meja, ginecòloga i científica.
			\| data_naix = [[1862]]
			\| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[1952]]
			\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			}}
	'''Concepció Aleixandre Ballester''' ([[Valéncia]], [[1862]]-[[1952]]) fon una mestra, meja, ginecòloga, inventora, activista, feminista, sufragista i científica [[Valencians\|valenciana]]. Està considerada com la pionera de la ginecologia espanyola.		'''Concepció Aleixandre Ballester''' ([[Valéncia]], [[1862]]-[[1952]]) fon una mestra, meja, ginecòloga, inventora, activista, feminista, sufragista i científica [[Valencians\|valenciana]]. Està considerada com la pionera de la ginecologia espanyola.

Xavier en 18:01 30 maig 2019

2019-05-30T18:01:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:01 30 maig 2019
Llínea 72:		Llínea 72:
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Concepci%C3%B3n_Aleixandre Concepció Aleixandre en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Concepci%C3%B3n_Aleixandre Concepció Aleixandre en Wikipedia]
	* [https://valenciaplaza.com/concepcion-aleixandre-pionera-de-la-ginecologia-espanola Concepción Aleixandre, pionera de la ginecología española - Valencia Plaza]		* [https://valenciaplaza.com/concepcion-aleixandre-pionera-de-la-ginecologia-espanola Concepción Aleixandre, pionera de la ginecología española - Valencia Plaza]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Meges]]
			[[Categoria:Meges valencians]]

Xavier: /* Organisacions feministes */

2019-05-30T17:54:28Z

Organisacions feministes

← Revisió anterior		Revisió de 17:54 30 maig 2019
Llínea 28:		Llínea 28:
	== Organisacions feministes ==		== Organisacions feministes ==

	Va pertànyer també a vàries societats exclusives femenines i compromesa en l'alvanç dels drets de les dònes. Donà el seu respal al manifest a favor de que l'escritora [[Emilia Pardo Bazán]] fora nomenada membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]]. Varen firmar este manifest entre atres [[Amalio Gimeno]], Blanca de los Ríos, [[Pérez Galdós]], (juny de [[1914]]). Presidí l'institució Protecció Mèdica, fundada en [[1913]], de caràcter privat l'objectiu del qual era protegir a les viudes i òrfens de meges, i als meges incapacitats per al treball.		Va pertànyer també a vàries societats exclusives femenines i compromesa en l'alvanç dels drets de les dònes. Donà el seu respal al manifest a favor de que l'escritora [[Emilia Pardo Bazán]] fora nomenada membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]]. Varen firmar este manifest entre atres [[Amalio Gimeno]], Blanca de los Ríos, [[Benito Pérez Galdós]], (juny de [[1914]]). Presidí l'institució Protecció Mèdica, fundada en [[1913]], de caràcter privat l'objectiu del qual era protegir a les viudes i òrfens de meges, i als meges incapacitats per al treball.

	En l'any [[1928]], Concepció Aleixandre, Elisa Soriano i Riera Márquez creen l'Associació Nacional de dònes mèdiques i participen en congressos internacionals de la Medical Women’s International Association (Associació Internacional de Dònes Mèdiques). L'Associació Nacional de Dònes Mèdiques crea la revista ''Las médicas'' com a mig de difusió.		En l'any [[1928]], Concepció Aleixandre, Elisa Soriano i Riera Márquez creen l'Associació Nacional de dònes mèdiques i participen en congressos internacionals de la Medical Women’s International Association (Associació Internacional de Dònes Mèdiques). L'Associació Nacional de Dònes Mèdiques crea la revista ''Las médicas'' com a mig de difusió.
Llínea 37:		Llínea 37:
	* Comité Femení d'Higiene Popular.		* Comité Femení d'Higiene Popular.
	* Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana.		* Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana.
	* Associació de Meges Espanyoles, de la que fon presidenta honoraria (1928).		* Associació de Meges Espanyoles, de la que fon presidenta honoraria (1928).

	== Obra ==		== Obra ==

Xavier en 17:52 30 maig 2019

2019-05-30T17:52:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:52 30 maig 2019
Llínea 63:		Llínea 63:
	* Sueños que debieran ser realidades. En ''La Medicina Social Española'', nº 4, 1919, p. 16-17.		* Sueños que debieran ser realidades. En ''La Medicina Social Española'', nº 4, 1919, p. 16-17.
	* Al fin. En ''La Medicina Social Española'', nº 4, 1919, p. 338-339.		* Al fin. En ''La Medicina Social Española'', nº 4, 1919, p. 338-339.

			== Reconeiximents ==

			En l'any [[2001]], Concepció Aleixandre fon una de les dònes seleccionades en l'Exposició "100 dònes del sigle XX" que varen obrir camí a l'igualtat en el sigle XXI.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Obra */

2019-05-30T17:49:45Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 30 maig 2019
Llínea 41:		Llínea 41:
	== Obra ==		== Obra ==

			La seua obra escrita està formada majoritàriament per artículs publicats en revistes i conferències i discursos pronunciats en organismes científics, i uns atres de caràcter divulgatiu.

			* Memoria presentada al XIV Congreso Internacional de Medicina sobre “Los cardiopáticos en la gestación”.
			* Fenómenos y enfermedades propias de la mujer. En el ''Primer Congreso Médico Farmacéutico Valenciano'', n. 1, 1891, p. 244-248.
			* Algo de higiene. En: ''Unión Iberoamericana'', año XVIII, octubre 1904, p. 52-53.
			* Para las futuras madres. En ''Unión Iberoamericana'', año XIX, abril 1905, p. 22-23.
			* Higiene para los emigrantes e inmigrantes en los países iberoamericanos, ''Unión Iberoamericana'', año XX, enero-abril 1906, p. 133-136.
			* La salud de los niños y la Patria. En ''Unión Iberoamericana'', año XXII, enero 1908, p. 15-30.
			* Maternología. En ''La Escuela Moderna'', año XIV, nº 279, noviembre 1914, p. 911-920.
			* De la mujer para la mujer. Educación higiénica de la niña como futura madre. En ''La Escuela Moderna'', nº 293, 1916.
			* La sublime ciencia. En ''La Medicina Social Española'', nº 1, 1916, p. 339-341.
			* Por y para los niños. En ''La Medicina Social Española'', nº 1, 1916, p. 433-436.
			* La lactancia y la tuberculosis. En ''La Medicina Social Española'', nº 1, 1916, p. 630-636.
			* Educación de la niña como madre futura. En ''La Medicina Social Española'', nº 1, 1916, p. 25-26.
			* ¿Hasta cuando?. En ''La Medicina Social Española'', nº 1, 1916, p. 179-181.
			* Juegos necesarios y juegos dañosos para los niños, Madrid 1917.
			* La mujer en medicina. En ''La Medicina Social Española'', nº 2, 1917, p. 116-118.
			* De educación física. En ''La Medicina Social Española'', nº 2, 1917, p. 686-689.
			* Consideraciones especiales sobre higiene físicopsicológica y patología de la infancia femenina. En ''La Medicina Social Española'', nº 3, 1918, p. 312-316; 334-338.
			* Nuestras leyes. En ''La Medicina Social Española'', nº 3, 1918, p. 23-24.
			* Sueños que debieran ser realidades. En ''La Medicina Social Española'', nº 4, 1919, p. 16-17.
			* Al fin. En ''La Medicina Social Española'', nº 4, 1919, p. 338-339.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 17:47 30 maig 2019

2019-05-30T17:47:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:47 30 maig 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Concepció Aleixandre Ballester''' ([[Valéncia]], [[1862]]-[[1952]]) fon una mestra, meja, ginecòloga, inventora, activista, feminista, sufragista i científica [[Valencians\|valenciana]].		'''Concepció Aleixandre Ballester''' ([[Valéncia]], [[1862]]-[[1952]]) fon una mestra, meja, ginecòloga, inventora, activista, feminista, sufragista i científica [[Valencians\|valenciana]]. Està considerada com la pionera de la ginecologia espanyola.

	Va pertànyer a diverses institucions com el Comité Organisador del Congrés Pedagògic en l'any [[1892]], el Consell Nacional de Dònes ([[1919]]), la Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana, el servici d'Inspecció mèdic escolar, la Societat Ginecològica Espanyola ([[1892]]) i l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències.		Va pertànyer a diverses institucions com el Comité Organisador del Congrés Pedagògic en l'any [[1892]], el Consell Nacional de Dònes ([[1919]]), la Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana, el servici d'Inspecció mèdic escolar, la Societat Ginecològica Espanyola ([[1892]]) i l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències.

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 30 maig 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Concepció Aleixandre Ballester		\| nom = Concepció Aleixandre Ballester
	\| image =		\| image = [[File:1904-01-23, Blanco y Negro, Concepción Aleixandre, Alviach (cropped).jpg\|thumb]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
Llínea 16:		Llínea 16:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	A finals del [[sigle XIX]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i [[Manuela Solís]], graduades en [[1889]], i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera.		A finals del [[sigle XIX]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i [[Manuela Solís]], graduades en l'any [[1889]], i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera.

	Estos tres casos foren excepcionals, ya que per a l'accés a l'educació superior en igualtat de condicions per a dònes i varons caldria esperar fins a l'any [[1910]] quan una orde real firmada pel rei [[Alfons XIII]] va permetre l'accés a les universitats espanyoles sense restriccions per a les dònes. Aleixandre, que ya contava en el grau de mestra des de [[1883]], dedicaria la seua vida professional a la medicina.		Estos tres casos foren excepcionals, ya que per a l'accés a l'educació superior en igualtat de condicions per a dònes i varons caldria esperar fins a l'any [[1910]] quan una orde real firmada pel rei [[Alfons XIII]] va permetre l'accés a les universitats espanyoles sense restriccions per a les dònes. Aleixandre, que ya contava en el grau de mestra des de [[1883]], dedicaria la seua vida professional a la medicina.
Llínea 22:		Llínea 22:
	== Científica ==		== Científica ==

	Concepció Aleixandre és considerada una científica especialista en ginecologia de renom que publicaria els seus treballs científics en regularitat en la prensa mèdica espanyola i fon meja titular en l'Hospital de la Princesa de [[Madrit]] i com a meja de la Beneficència Provincial de la Casa de Maternitat i Inclusa, ademés de mantindre una consulta popular. La seua dedicació a l'investigació li va permetre en l'any [[1910]] patentar instruments ginecològics, uns sistemes per a corregir el descens de la [[Matriu (biologia)\|matriu]]. (OEPM, Patent 47109). Va realisar una tasca important de divulgació acostant l'educació sobre l'higiene especialment a les dònes. Va gestionar la secció dedicada a "salut de dònes" en la revista ''La Medicina Social Española'' (1916-1920). El seu activisme va incloure donar conferències i mítins, una d'elles pronunciada en l'Unió Iberoamericana de Madrit en [[1907]]. Va pronunciar mítins en campanyes sanitàries, junt a oradors com [[Azorín]], Navarro Fernández, Alonso Muñoyerro i Antonio López Muñoz (1923) i d'higiene social (1927), es va ocupar al mateix temps d'atres tasques formatives desenrollades en el Centre Popular Iberoamericà de Madrit.		Concepció Aleixandre és considerada una científica especialista en ginecologia de renom que publicaria els seus treballs científics en regularitat en la prensa mèdica espanyola i fon meja titular en l'Hospital de la Princesa de [[Madrit]] i com a meja de la Beneficència Provincial de la Casa de Maternitat i Inclusa, ademés de mantindre una consulta popular. La seua dedicació a l'investigació li va permetre en l'any [[1910]] patentar instruments ginecològics, uns sistemes per a corregir el descens de la [[Matriu (biologia)\|matriu]]. (OEPM, Patent 47109). Va realisar una tasca important de divulgació acostant l'educació sobre l'higiene especialment a les dònes. Va gestionar la secció dedicada a "salut de dònes" en la revista ''La Medicina Social Española'' (1916-1920). El seu activisme va incloure donar conferències i mítins, una d'elles pronunciada en l'Unió Iberoamericana de Madrit en l'any [[[[1907]]]]. Va pronunciar mítins en campanyes sanitàries, junt a oradors com [[Azorín]], Navarro Fernández, Alonso Muñoyerro i Antonio López Muñoz ([[1923]]) i d'higiene social ([[1927]]), es va ocupar al mateix temps d'atres tasques formatives desenrollades en el Centre Popular Iberoamericà de Madrit.

	== Organisacions científiques ==		== Organisacions científiques ==
Llínea 28:		Llínea 28:
	Concepció Aleixandre pertanygué a diferents organisacions científiques:		Concepció Aleixandre pertanygué a diferents organisacions científiques:

	* Fon la primera dòna admesa en la Societat Ginecològica Espanyola (1892).		* Fon la primera dòna admesa en la Societat Ginecològica Espanyola ([[1892]]).
	* Congrés Mèdic Farmacèutic de Valéncia. Secció medicina pública i especialitats (1891).		* Congrés Mèdic Farmacèutic de Valéncia. Secció medicina pública i especialitats ([[1891]]).
	* Comité Organisador del Congrés Pedagògic (1892).		* Comité Organisador del Congrés Pedagògic (1892).
	* Societat Espanyola d'Higiene		* Societat Espanyola d'Higiene
	* Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències (1912).		* Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències ([[1912]]).
	* Congrés d'Educació Física en Madrit (1917).		* Congrés d'Educació Física en Madrit ([[1917]]).

	En 1928 es funda l'Associació de Meges Espanyoles, per un grup de meges entre les que destaquen algunes de les pioneres de la medicina espanyola com a Trinitat Riera (1872-1959, presidenta honoraria) o Elisa Soriano Fisher (1892- 1964, la seua representant en els congressos de la Medical Women’s International Association en els anys 1928 i 1929), aplegant a ser Concepció Aleixandre presidenta de l'associació.		En l'any [[1928]] es funda l'Associació de Meges Espanyoles, per un grup de meges entre les que destaquen algunes de les pioneres de la medicina espanyola com a Trinitat Riera ([[1872]]-[[1959]], presidenta honoraria) o Elisa Soriano Fisher (1892- [[1964]], la seua representant en els congressos de la Medical Women’s International Association en els anys 1928 i [[1929]]), aplegant a ser Concepció Aleixandre presidenta de l'associació.

	== Organisacions feministes ==		== Organisacions feministes ==

	Va pertànyer també a vàries societats exclusives femenines i compromesa en l'alvanç dels drets de les dònes. Donà el seu respal al manifest a favor de que l'escritora [[Emilia Pardo Bazán]] fora nomenada membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]]. Varen firmar este manifest entre atres [[Amalio Gimeno]], Blanca de los Ríos, [[Benito Pérez Galdós]], (juny de [[1914]]). Presidí l'institució Protecció Mèdica, fundada en [[1913]], de caràcter privat l'objectiu del qual era protegir a les viudes i òrfens de meges, i als meges incapacitats per al treball.		Va pertànyer també a vàries societats exclusives femenines i compromesa en l'alvanç dels drets de les dònes. Donà el seu respal al manifest a favor de que l'escritora [[Emilia Pardo Bazán]] fora nomenada membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]]. Varen firmar este manifest entre atres [[Amalio Gimeno]], Blanca de los Ríos, [[Benito Pérez Galdós]], ([[juny]] de [[1914]]). Presidí l'institució Protecció Mèdica, fundada en l'any [[1913]], de caràcter privat l'objectiu del qual era protegir a les viudes i òrfens de meges, i als meges incapacitats per al treball.

	En l'any [[1928]], Concepció Aleixandre, Elisa Soriano i Riera Márquez creen l'Associació Nacional de dònes mèdiques i participen en congressos internacionals de la Medical Women’s International Association (Associació Internacional de Dònes Mèdiques). L'Associació Nacional de Dònes Mèdiques crea la revista ''Las médicas'' com a mig de difusió.		En l'any 1928, Concepció Aleixandre, Elisa Soriano i Riera Márquez creen l'Associació Nacional de dònes mèdiques i participen en congressos internacionals de la Medical Women’s International Association (Associació Internacional de Dònes Mèdiques). L'Associació Nacional de Dònes Mèdiques crea la revista ''Las médicas'' com a mig de difusió.

	Les organisacions feministes en les que va militar foren:		Les organisacions feministes en les que va militar foren:

	* Consell Nacional de Dònes (1919).		* Consell Nacional de Dònes ([[1919]]).
	* Comité Femení d'Higiene Popular.		* Comité Femení d'Higiene Popular.
	* Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana.		* Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana.