Conferència Episcopal Espanyola - Historial de revisions

Reval en 19:20 18 gin 2025

2025-01-18T19:20:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:20 18 gin 2025
Llínea 20:		Llínea 20:

	El [[5 de febrer]] de [[1977]] els estatuts varen rebre el reconeiximent definitiu per decret de la Congregació per als Bisbes. La LI Assamblea Plenària va aprovar en [[novembre]] de [[1989]] la modificació d'alguns artículs, confirmada per la Congregació per als Bisbes per mig de decret del 5 de febrer de [[1991]]. L'última renovació fon aprovada per la XCII Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (24-28 de novembre de [[2008]]), i confirmat per decret de la Congregació per als Bisbes de [[19 de decembre]] d'eixe mateix any.		El [[5 de febrer]] de [[1977]] els estatuts varen rebre el reconeiximent definitiu per decret de la Congregació per als Bisbes. La LI Assamblea Plenària va aprovar en [[novembre]] de [[1989]] la modificació d'alguns artículs, confirmada per la Congregació per als Bisbes per mig de decret del 5 de febrer de [[1991]]. L'última renovació fon aprovada per la XCII Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (24-28 de novembre de [[2008]]), i confirmat per decret de la Congregació per als Bisbes de [[19 de decembre]] d'eixe mateix any.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 18:42 23 jun 2024

2024-06-23T18:42:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:42 23 jun 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	La Conferència Episcopal Espanyola fon constituïda per rescripte de la Sagrada Congregació Consistorial, protocol N 1.047/64, del [[3 d'octubre]] de [[1966]]. Goja de personalitat jurídica pública eclesiàstica i civil en virtut de l'Acort sobre Assunts Jurídics, del 3 de giner de [[1979]], entre la [[Santa Sèu]] i l'[[Estat espanyol]].		La Conferència Episcopal Espanyola fon constituïda per rescripte de la Sagrada Congregació Consistorial, protocol N 1.047/64, del [[3 d'octubre]] de [[1966]]. Goja de personalitat jurídica pública eclesiàstica i civil en virtut de l'Acort sobre Assunts Jurídics, del 3 de giner de [[1979]], entre la [[Santa Sèu]] i l'[[Estat espanyol]].

	El [[5 de febrer]] de [[1977]] els estatuts varen rebre el reconeiximent definitiu per decret de la Congregació per als Bisbes. La LI Assamblea Plenària va aprovar en [[novembre]] de [[1989]] la modificació d'alguns artículs, confirmada per la Congregació per als Bisbes per mig de decret del 5 de febrer de [[1991]]. L'última renovació fon aprovada per la XCII Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (24-28 de novembre de [[2008]]), i confirmat per decret de la Congregació per als Bisbes de [[19 de decembre]] d'eixe mateix any.		El [[5 de febrer]] de [[1977]] els estatuts varen rebre el reconeiximent definitiu per decret de la Congregació per als Bisbes. La LI Assamblea Plenària va aprovar en [[novembre]] de [[1989]] la modificació d'alguns artículs, confirmada per la Congregació per als Bisbes per mig de decret del 5 de febrer de [[1991]]. L'última renovació fon aprovada per la XCII Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (24-28 de novembre de [[2008]]), i confirmat per decret de la Congregació per als Bisbes de [[19 de decembre]] d'eixe mateix any.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm: /* Constitució */

2023-07-15T16:25:48Z

Constitució

← Revisió anterior		Revisió de 16:25 15 jul 2023
Llínea 15:		Llínea 15:
	El 30 d'abril d'eixe mateix any, mesos abans de la clausura del Concili Vaticà II, es va celebrar en Madrit una reunió presidida pel cardenal Enrique Plá i Deniel, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. El seu objectiu fon estudiar un primer borrador d'Estatuts per a la creació de la Conferència Episcopal, que va quedar finalisat en el mes de novembre. Açò responia a l'imminent procés d'institunacionalisació de les assamblees de bisbes d'atres països.		El 30 d'abril d'eixe mateix any, mesos abans de la clausura del Concili Vaticà II, es va celebrar en Madrit una reunió presidida pel cardenal Enrique Plá i Deniel, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. El seu objectiu fon estudiar un primer borrador d'Estatuts per a la creació de la Conferència Episcopal, que va quedar finalisat en el mes de novembre. Açò responia a l'imminent procés d'institunacionalisació de les assamblees de bisbes d'atres països.

	Del 26 de febrer al 4 de març de [[1966]] es va celebrar la primera Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola en la Casa d'Eixercicis de la Pinada de [[Chamartín]] ([[Madrit]]). Estigué composta per setanta bisbes, presidits pel cardenal Plá i Deniel. El 27 de febrer, es varen aprovar els primers estatuts, que foren ratificats pel papa Pau VI "ad quinquenium" (per cinc anys). Al sendemà, el cardenal arquebisbe de [[Santiago de Compostela]], Fernando Quiroga Palacios, fon elegit primer president. L'1 de març, es va celebrar la cerimònia de constitució oficial.		Del [[26 de febrer]] al [[4 de març]] de [[1966]] es va celebrar la primera Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola en la Casa d'Eixercicis de la Pinada de [[Chamartín]] ([[Madrit]]). Estigué composta per setanta bisbes, presidits pel cardenal Plá i Deniel. El [[27 de febrer]], es varen aprovar els primers estatuts, que foren ratificats pel papa Pau VI "ad quinquenium" (per cinc anys). Al sendemà, el cardenal arquebisbe de [[Santiago de Compostela]], Fernando Quiroga Palacios, fon elegit primer president. L'[[1 de març]], es va celebrar la cerimònia de constitució oficial.

	La Conferència Episcopal Espanyola fon constituïda per rescripte de la Sagrada Congregació Consistorial, protocol N 1.047/64, del 3 d'octubre de [[1966]]. Goja de personalitat jurídica pública eclesiàstica i civil en virtut de l'Acort sobre Assunts Jurídics, del 3 de giner de [[1979]], entre la [[Santa Sèu]] i l'[[Estat espanyol]].		La Conferència Episcopal Espanyola fon constituïda per rescripte de la Sagrada Congregació Consistorial, protocol N 1.047/64, del [[3 d'octubre]] de [[1966]]. Goja de personalitat jurídica pública eclesiàstica i civil en virtut de l'Acort sobre Assunts Jurídics, del 3 de giner de [[1979]], entre la [[Santa Sèu]] i l'[[Estat espanyol]].

	El 5 de febrer de [[1977]] els estatuts varen rebre el reconeiximent definitiu per decret de la Congregació per als Bisbes. La LI Assamblea Plenària va aprovar en novembre de [[1989]] la modificació d'alguns artículs, confirmada per la Congregació per als Bisbes per mig de decret del 5 de febrer de [[1991]]. L'última renovació fon aprovada per la XCII Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (24-28 de novembre de [[2008]]), i confirmat per decret de la Congregació per als Bisbes de 19 de decembre d'eixe mateix any.		El [[5 de febrer]] de [[1977]] els estatuts varen rebre el reconeiximent definitiu per decret de la Congregació per als Bisbes. La LI Assamblea Plenària va aprovar en [[novembre]] de [[1989]] la modificació d'alguns artículs, confirmada per la Congregació per als Bisbes per mig de decret del 5 de febrer de [[1991]]. L'última renovació fon aprovada per la XCII Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (24-28 de novembre de [[2008]]), i confirmat per decret de la Congregació per als Bisbes de [[19 de decembre]] d'eixe mateix any.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm: /* Antecedents */

2023-07-15T16:24:33Z

Antecedents

← Revisió anterior		Revisió de 16:24 15 jul 2023
Llínea 7:		Llínea 7:
	Anteriorment a la celebració del [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), les conferències episcopals varen tindre el seu precedent en les assamblees de bisbes ya existents en alguns països. Moltes d'elles contaven en l'antecedent de la celebració de sínodo o concilis provincials que es remonten varis sigles arrere.		Anteriorment a la celebració del [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), les conferències episcopals varen tindre el seu precedent en les assamblees de bisbes ya existents en alguns països. Moltes d'elles contaven en l'antecedent de la celebració de sínodo o concilis provincials que es remonten varis sigles arrere.

	En Espanya, durant el sigle XIX i primers anys del XX es varen portar a terme algunes actuacions colectives dels bisbes. Estes desembocarien en la creació de la Junta o Conferència de Metropolitans. La primera reunió es va celebrar en Madrit en [[1921]], sent presidida pel cardenal Enrique Almaraz Santos, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. Els arquebisbes metropolitans varen celebrar una série de reunions, regulades pel reglament de la seua Junta, aprovat per la Santa Sèu en [[1929]].		En Espanya, durant el [[sigle XIX]] i primers anys del [[Sigle XX\|XX]] es varen portar a terme algunes actuacions colectives dels bisbes. Estes desembocarien en la creació de la Junta o Conferència de Metropolitans. La primera reunió es va celebrar en [[Madrit]] en l'any [[1921]], sent presidida pel cardenal Enrique Almaraz Santos, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. Els arquebisbes metropolitans varen celebrar una série de reunions, regulades pel reglament de la seua Junta, aprovat per la Santa Sèu en l'any [[1929]].

	Durant la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] les reunions es varen celebrar dos voltes a l'any. L'esclat de la [[Guerra Civil espanyola\|guerra civil]] va impedir la celebració d'estes fins a maig de [[1939]], i durant la postguerra fins a [[1946]]. En [[1955]] es varen aprovar els estatuts del Secretariat de l'Episcopat Espanyol i posteriorment foren sorgint diverses comissions episcopals i secretariats. L'última reunió de la Junta de Metropolitans es va celebrar el 30 de giner de [[1965]].		Durant la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] les reunions es varen celebrar dos voltes a l'any. L'esclat de la [[Guerra Civil espanyola\|guerra civil]] va impedir la celebració d'estes fins a [[maig]] de [[1939]], i durant la postguerra fins a [[1946]]. En [[1955]] es varen aprovar els estatuts del Secretariat de l'Episcopat Espanyol i posteriorment foren sorgint diverses comissions episcopals i secretariats. L'última reunió de la Junta de Metropolitans es va celebrar el 30 de giner de [[1965]].

	=== Constitució ===		=== Constitució ===

Xavier en 21:16 14 jul 2023

2023-07-14T21:16:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:16 14 jul 2023
Llínea 20:		Llínea 20:

	El 5 de febrer de [[1977]] els estatuts varen rebre el reconeiximent definitiu per decret de la Congregació per als Bisbes. La LI Assamblea Plenària va aprovar en novembre de [[1989]] la modificació d'alguns artículs, confirmada per la Congregació per als Bisbes per mig de decret del 5 de febrer de [[1991]]. L'última renovació fon aprovada per la XCII Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (24-28 de novembre de [[2008]]), i confirmat per decret de la Congregació per als Bisbes de 19 de decembre d'eixe mateix any.		El 5 de febrer de [[1977]] els estatuts varen rebre el reconeiximent definitiu per decret de la Congregació per als Bisbes. La LI Assamblea Plenària va aprovar en novembre de [[1989]] la modificació d'alguns artículs, confirmada per la Congregació per als Bisbes per mig de decret del 5 de febrer de [[1991]]. L'última renovació fon aprovada per la XCII Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (24-28 de novembre de [[2008]]), i confirmat per decret de la Congregació per als Bisbes de 19 de decembre d'eixe mateix any.

			== Enllaços externs ==

			* [https://www.conferenciaepiscopal.es/ Pàgina web de la Conferència Episcopal Espanyola]
			* [https://es.wikipedia.org/wiki/Conferencia_Episcopal_Espa%C3%B1ola Conferència Episcopal Espanyola en Wikipedia]

			[[Categoria:Iglésia catòlica en Espanya\| ]]
			[[Categoria:Iglésia catòlica]]
			[[Categoria:Religió]]
			[[Categoria:Cristianisme]]
			[[Categoria:Catolicisme]]

Xavier: /* Història */

2023-07-14T09:05:22Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 09:05 14 jul 2023
Llínea 10:		Llínea 10:

	Durant la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] les reunions es varen celebrar dos voltes a l'any. L'esclat de la [[Guerra Civil espanyola\|guerra civil]] va impedir la celebració d'estes fins a maig de [[1939]], i durant la postguerra fins a [[1946]]. En [[1955]] es varen aprovar els estatuts del Secretariat de l'Episcopat Espanyol i posteriorment foren sorgint diverses comissions episcopals i secretariats. L'última reunió de la Junta de Metropolitans es va celebrar el 30 de giner de [[1965]].		Durant la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] les reunions es varen celebrar dos voltes a l'any. L'esclat de la [[Guerra Civil espanyola\|guerra civil]] va impedir la celebració d'estes fins a maig de [[1939]], i durant la postguerra fins a [[1946]]. En [[1955]] es varen aprovar els estatuts del Secretariat de l'Episcopat Espanyol i posteriorment foren sorgint diverses comissions episcopals i secretariats. L'última reunió de la Junta de Metropolitans es va celebrar el 30 de giner de [[1965]].

			=== Constitució ===

			El 30 d'abril d'eixe mateix any, mesos abans de la clausura del Concili Vaticà II, es va celebrar en Madrit una reunió presidida pel cardenal Enrique Plá i Deniel, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. El seu objectiu fon estudiar un primer borrador d'Estatuts per a la creació de la Conferència Episcopal, que va quedar finalisat en el mes de novembre. Açò responia a l'imminent procés d'institunacionalisació de les assamblees de bisbes d'atres països.

			Del 26 de febrer al 4 de març de [[1966]] es va celebrar la primera Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola en la Casa d'Eixercicis de la Pinada de [[Chamartín]] ([[Madrit]]). Estigué composta per setanta bisbes, presidits pel cardenal Plá i Deniel. El 27 de febrer, es varen aprovar els primers estatuts, que foren ratificats pel papa Pau VI "ad quinquenium" (per cinc anys). Al sendemà, el cardenal arquebisbe de [[Santiago de Compostela]], Fernando Quiroga Palacios, fon elegit primer president. L'1 de març, es va celebrar la cerimònia de constitució oficial.

			La Conferència Episcopal Espanyola fon constituïda per rescripte de la Sagrada Congregació Consistorial, protocol N 1.047/64, del 3 d'octubre de [[1966]]. Goja de personalitat jurídica pública eclesiàstica i civil en virtut de l'Acort sobre Assunts Jurídics, del 3 de giner de [[1979]], entre la [[Santa Sèu]] i l'[[Estat espanyol]].

			El 5 de febrer de [[1977]] els estatuts varen rebre el reconeiximent definitiu per decret de la Congregació per als Bisbes. La LI Assamblea Plenària va aprovar en novembre de [[1989]] la modificació d'alguns artículs, confirmada per la Congregació per als Bisbes per mig de decret del 5 de febrer de [[1991]]. L'última renovació fon aprovada per la XCII Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (24-28 de novembre de [[2008]]), i confirmat per decret de la Congregació per als Bisbes de 19 de decembre d'eixe mateix any.

Xavier: /* Antecedents */

2023-07-14T08:57:25Z

Antecedents

← Revisió anterior		Revisió de 08:57 14 jul 2023
Llínea 9:		Llínea 9:
	En Espanya, durant el sigle XIX i primers anys del XX es varen portar a terme algunes actuacions colectives dels bisbes. Estes desembocarien en la creació de la Junta o Conferència de Metropolitans. La primera reunió es va celebrar en Madrit en [[1921]], sent presidida pel cardenal Enrique Almaraz Santos, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. Els arquebisbes metropolitans varen celebrar una série de reunions, regulades pel reglament de la seua Junta, aprovat per la Santa Sèu en [[1929]].		En Espanya, durant el sigle XIX i primers anys del XX es varen portar a terme algunes actuacions colectives dels bisbes. Estes desembocarien en la creació de la Junta o Conferència de Metropolitans. La primera reunió es va celebrar en Madrit en [[1921]], sent presidida pel cardenal Enrique Almaraz Santos, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. Els arquebisbes metropolitans varen celebrar una série de reunions, regulades pel reglament de la seua Junta, aprovat per la Santa Sèu en [[1929]].

	Durant la [[Segona República ~~espanyola~~\|Segona República]] les reunions es varen celebrar dos voltes a l'any. L'esclat de la [[Guerra Civil espanyola\|guerra civil]] va impedir la celebració d'estes fins a maig de [[1939]], i durant la postguerra fins a [[1946]]. En [[1955]] es varen aprovar els estatuts del Secretariat de l'Episcopat Espanyol i posteriorment foren sorgint diverses comissions episcopals i secretariats. L'última reunió de la Junta de Metropolitans es va celebrar el 30 de giner de [[1965]].		Durant la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] les reunions es varen celebrar dos voltes a l'any. L'esclat de la [[Guerra Civil espanyola\|guerra civil]] va impedir la celebració d'estes fins a maig de [[1939]], i durant la postguerra fins a [[1946]]. En [[1955]] es varen aprovar els estatuts del Secretariat de l'Episcopat Espanyol i posteriorment foren sorgint diverses comissions episcopals i secretariats. L'última reunió de la Junta de Metropolitans es va celebrar el 30 de giner de [[1965]].

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «La '''Conferència Episcopal Espanyola''' (CEE) és una institució administrativa i de caràcter permanent integrada per tots els bisbes de les diòcesis d'E…»

2023-07-14T08:57:08Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''Conferència Episcopal Espanyola''' (CEE) és una institució administrativa i de caràcter permanent integrada per tots els bisbes de les diòcesis d'E…»

Pàgina nova

La '''Conferència Episcopal Espanyola''' (CEE) és una institució administrativa i de caràcter permanent integrada per tots els bisbes de les [[diòcesis d'Espanya]] i [[Andorra]], baix l'autoritat del [[Papa]].

== Història ==

=== Antecedents ===

Anteriorment a la celebració del [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), les conferències episcopals varen tindre el seu precedent en les assamblees de bisbes ya existents en alguns països. Moltes d'elles contaven en l'antecedent de la celebració de sínodo o concilis provincials que es remonten varis sigles arrere.

En Espanya, durant el sigle XIX i primers anys del XX es varen portar a terme algunes actuacions colectives dels bisbes. Estes desembocarien en la creació de la Junta o Conferència de Metropolitans. La primera reunió es va celebrar en Madrit en [[1921]], sent presidida pel cardenal Enrique Almaraz Santos, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. Els arquebisbes metropolitans varen celebrar una série de reunions, regulades pel reglament de la seua Junta, aprovat per la Santa Sèu en [[1929]].

Durant la [[Segona República espanyola|Segona República]] les reunions es varen celebrar dos voltes a l'any. L'esclat de la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] va impedir la celebració d'estes fins a maig de [[1939]], i durant la postguerra fins a [[1946]]. En [[1955]] es varen aprovar els estatuts del Secretariat de l'Episcopat Espanyol i posteriorment foren sorgint diverses comissions episcopals i secretariats. L'última reunió de la Junta de Metropolitans es va celebrar el 30 de giner de [[1965]].