Conflicte llingüístic valencià - Historial de revisions

Lluísm en 17:17 4 ago 2024

2024-08-04T17:17:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:17 4 ago 2024
Llínea 66:		Llínea 66:
	* [[AVLL]]		* [[AVLL]]
	* [[Història contemporànea de la llengua valenciana]]		* [[Història contemporànea de la llengua valenciana]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Valencian: Text reemplaça - 'https://www.racv.es' a 'http://www.racv.es'

2022-09-12T18:22:50Z

Text reemplaça - 'https://www.racv.es' a 'http://www.racv.es'

← Revisió anterior		Revisió de 18:22 12 set 2022
Llínea 72:		Llínea 72:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*[http://es.wikipedia.org/wiki/Conflicto_ling%C3%BC%C3%ADstico_valenciano Part del text ha segut extret de Wikipedia en Espanyol baix una llicència GNU FDL]		*[http://es.wikipedia.org/wiki/Conflicto_ling%C3%BC%C3%ADstico_valenciano Part del text ha segut extret de Wikipedia en Espanyol baix una llicència GNU FDL]
	* [~~https~~://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana].		* [http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana].
	*[http://www.peramosatros.es/index.php?name=News&file=article&sid=1716 Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana][http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=2]		*[http://www.peramosatros.es/index.php?name=News&file=article&sid=1716 Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana][http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=2]
	* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1235 La realitat de les normes de Castelló]		* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1235 La realitat de les normes de Castelló]

Valencian: Text reemplaça - 'http://www.racv.es' a 'https://www.racv.es'

2022-09-12T18:14:20Z

Text reemplaça - 'http://www.racv.es' a 'https://www.racv.es'

← Revisió anterior		Revisió de 18:14 12 set 2022
Llínea 72:		Llínea 72:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*[http://es.wikipedia.org/wiki/Conflicto_ling%C3%BC%C3%ADstico_valenciano Part del text ha segut extret de Wikipedia en Espanyol baix una llicència GNU FDL]		*[http://es.wikipedia.org/wiki/Conflicto_ling%C3%BC%C3%ADstico_valenciano Part del text ha segut extret de Wikipedia en Espanyol baix una llicència GNU FDL]
	* [~~http~~://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana].		* [https://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana].
	*[http://www.peramosatros.es/index.php?name=News&file=article&sid=1716 Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana][http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=2]		*[http://www.peramosatros.es/index.php?name=News&file=article&sid=1716 Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana][http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=2]
	* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1235 La realitat de les normes de Castelló]		* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1235 La realitat de les normes de Castelló]

Jose2: /* Segona discussió: valencià o català */

2021-05-28T14:26:51Z

Segona discussió: valencià o català

← Revisió anterior		Revisió de 14:26 28 maig 2021
Llínea 33:		Llínea 33:

	Hi hagueren distintes normatives no oficials fins a despuix del [[franquisme]], ya en la transició, se varen adoptar oficialment les [[Normes del Puig]] o de la [[RACV]] en les quals se va publicar la [[Constitució espanyola de 1978\|Constitució del 78]] i l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982\|Estatut d'Autonomia Valencià del 82]].		Hi hagueren distintes normatives no oficials fins a despuix del [[franquisme]], ya en la transició, se varen adoptar oficialment les [[Normes del Puig]] o de la [[RACV]] en les quals se va publicar la [[Constitució espanyola de 1978\|Constitució del 78]] i l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982\|Estatut d'Autonomia Valencià del 82]].
	[[~~Image~~:~~Fullananormes32~~.jpg\|200px\|thumb\|Fullana accepta les Normes com a mida provisional\|right]]		[[File:Primera pàgina de les Normes de Castelló.jpg\|200px\|thumb\|Fullana accepta les Normes com a mida provisional\|right]]
	Entre d'elles les d'Escrig-Llombart, adoptades per [[Lo Rat Penat]] des de l'any [[1888]]. Des de [[1913]] les propostes del [[Centre de Cultura Valenciana]] (posteriorment [[RACV]]) varen ser també mijanament populars. Des de l'any [[1932]] fins als nostres dies varen adquirir gran renom pel seu potencial anexionant, les [[Normes de Castelló]], provisionals com se pot verificar en les mateixes signatures, si be des d'ans i també despuix, han fruït de més popularitat entre els valencians les publicades per l'acadèmic de la [[RAE]] i Catedràtic de la llengua valenciana [[Lluís Fullana i Mira]].		Entre d'elles les d'Escrig-Llombart, adoptades per [[Lo Rat Penat]] des de l'any [[1888]]. Des de [[1913]] les propostes del [[Centre de Cultura Valenciana]] (posteriorment [[RACV]]) varen ser també mijanament populars. Des de l'any [[1932]] fins als nostres dies varen adquirir gran renom pel seu potencial anexionant, les [[Normes de Castelló]], provisionals com se pot verificar en les mateixes signatures, si be des d'ans i també despuix, han fruït de més popularitat entre els valencians les publicades per l'acadèmic de la [[RAE]] i Catedràtic de la llengua valenciana [[Lluís Fullana i Mira]].

Xavier en 15:37 1 maig 2020

2020-05-01T15:37:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 1 maig 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Impos.jpg\|thumb\|250px\|Artícul de ~~presna~~]]		[[Archiu:Impos.jpg\|thumb\|250px\|Artícul de prensa]]

	El '''conflicte llingüístic valencià''', és un debat sociopolític sobre l'afirmació de la [[idioma valencià\|llengua valenciana]] com a llengua en un orige, història, lliteratura i gramàtica individual o l'afirmació que diu que es tracta d'una [[dialecte\|varietat dialectal]] del [[Llengua Catalana\|català]].		El '''conflicte llingüístic valencià''', és un debat sociopolític sobre l'afirmació de la [[idioma valencià\|llengua valenciana]] com a llengua en un orige, història, lliteratura i gramàtica individual o l'afirmació que diu que es tracta d'una [[dialecte\|varietat dialectal]] del [[Llengua Catalana\|català]].

Jose2 en 12:29 1 maig 2020

2020-05-01T12:29:51Z

Jose2 en 20:32 13 jun 2019

2019-06-13T20:32:32Z

Teniente en 16:18 13 jun 2019

2019-06-13T16:18:06Z

Mostrar els canvis

Xavier: /* Vore també */

2019-02-03T18:04:11Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 3 feb 2019
Llínea 55:		Llínea 55:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua]]
			* [[Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua]]
	* [[Llengua Valenciana]]		* [[Llengua Valenciana]]
	* [[Normes d'el Puig]]		* [[Normes d'el Puig]]
Llínea 62:		Llínea 63:
	* [[Normes de Castelló]]		* [[Normes de Castelló]]
	* [[AVLL]]		* [[AVLL]]
			* [[Història contemporànea de la llengua valenciana]]

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier: /* Segona discussió: valencià o català */

2018-08-25T16:05:04Z

Segona discussió: valencià o català

← Revisió anterior		Revisió de 16:05 25 ago 2018
Llínea 50:		Llínea 50:
	Acordada la transformació de l'IUFV, que permaneixia semi-activa, en l'''Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana [IIFV]'' ([[1987]]), es creà com a tal per Orde de la [[Generalitat Valenciana]] del [[22 de novembre]] de l'any [[1994]], reactivant d'esta manera breument les tensions en el [[valencianisme]], que en aquell moment es trobà en retrocés davant de la particular debacle que patix el seu partit polític més representatiu, [[Unió Valenciana]].		Acordada la transformació de l'IUFV, que permaneixia semi-activa, en l'''Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana [IIFV]'' ([[1987]]), es creà com a tal per Orde de la [[Generalitat Valenciana]] del [[22 de novembre]] de l'any [[1994]], reactivant d'esta manera breument les tensions en el [[valencianisme]], que en aquell moment es trobà en retrocés davant de la particular debacle que patix el seu partit polític més representatiu, [[Unió Valenciana]].

	~~Després~~ del pacte polític entre el govern del [[Partit Popular]] i [[Convergència i Unió]], en el qual [[Jordi Pujol]] condicionava el seu recolzament al govern de [[José María Aznar]] a canvi de l'“unitat llingüística”, la [[Generalitat Valenciana]], en [[2001]] aprovà una llei que permetia crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (d'ara en avant AVL), segons el preàmbul de la Llei de creació de la qual (7/1998), del [[16 de setembre]]: ''«El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del [[sistema llingüístic]] que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia»''.		Despuix del pacte polític entre el govern del [[Partit Popular]] i [[Convergència i Unió]], en el qual [[Jordi Pujol]] condicionava el seu recolzament al govern de [[José María Aznar]] a canvi de l'“unitat llingüística”, la [[Generalitat Valenciana]], en [[2001]] aprovà una llei que permetia crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (d'ara en avant AVL), segons el preàmbul de la Llei de creació de la qual (7/1998), del [[16 de setembre]]: ''«El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del [[sistema llingüístic]] que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia»''.

	No obstant, i a pesar del dictamen de l'[[AVL]], en [[2004]] es movilisà el [[Comunitat valenciana\|poble valencià]] en una manifestació en defensa de les senyes d'identitat valencianes i de la [[llengua valenciana]]<ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/report27n04.html Manifestació per la defensa de la llengua valenciana]</ref>, a on el número d'assistents fon d'entre 100.000 i 500.000 persones onejant Reals Senyeres Valencianes baix una pancarta de la [[Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]] (FCECRV) <ref>[http://www.lacoordinadora.es Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]</ref>		No obstant, i a pesar del dictamen de l'[[AVL]], en [[2004]] es movilisà el [[Comunitat valenciana\|poble valencià]] en una manifestació en defensa de les senyes d'identitat valencianes i de la [[llengua valenciana]]<ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/report27n04.html Manifestació per la defensa de la llengua valenciana]</ref>, a on el número d'assistents fon d'entre 100.000 i 500.000 persones onejant [[Real Senyera\|Reals Senyeres Valencianes]] baix una pancarta de la [[Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]] (FCECRV) <ref>[http://www.lacoordinadora.es Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]</ref>

	== Vore també ==		== Vore també ==

← Revisió anterior		Revisió de 12:29 1 maig 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Impos.jpg\|thumb\|250px\|Artícul de presna]]

	El '''conflicte llingüístic valencià''', és un debat sociopolític sobre l'afirmació de la [[idioma valencià\|llengua valenciana]] com a llengua en un orige, història, lliteratura i gramàtica individual o l'afirmació que diu que es tracta d'una [[dialecte\|varietat dialectal]] del [[Llengua Catalana\|català]].		El '''conflicte llingüístic valencià''', és un debat sociopolític sobre l'afirmació de la [[idioma valencià\|llengua valenciana]] com a llengua en un orige, història, lliteratura i gramàtica individual o l'afirmació que diu que es tracta d'una [[dialecte\|varietat dialectal]] del [[Llengua Catalana\|català]].

	A nivell llingüístic, la condició de que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre d'atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig\|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la major part dels valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, perque el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XV]].		A nivell llingüístic, la condició de que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en l'any [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre d'atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig\|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la major part dels valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, perque el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XV]].

	==Teories sobre l'orige del Valencià==		==Teories sobre l'orige del Valencià==
Llínea 12:		Llínea 14:
	=== Abans del sigle XIX ===		=== Abans del sigle XIX ===

	Històricament els valencians han parlat i aixina ho han deixat escrit, la llengua valenciana, diferent de l'antic dialecte del provençal, nomenat actualment, català. Des de les primeres [[Harges\|harges mossàraps valencianes]], són centenars d'intelectuals de tots els àmbits que han afirmat escriure els seus escrits en llengua valenciana com [[Antoni Canals]] en l'any [[1352]], [[Lluís de Fenollet]] en [[1481]] o el famós [[Joanot Martorell]] en el seu [[Tirant lo Blanch]], inclús catalans com el gironí [[Onofre Pou]] el distinguien del català, inclús es pot verificar en el seu diccionari català-valencià-llatí, (que es note la coma que separa català i valencià que aclarix a qué es referix), i no a soles això, en escrits llegals com el [[Compromís de Casp]]. entre d'atres, de distintes époques, se poden trobar referències.		Històricament els valencians han parlat i aixina ho han deixat escrit, la llengua valenciana, diferent de l'antic dialecte del provençal, nomenat actualment, català. Des de les primeres [[Harges\|harges mossàraps valencianes]], són centenars d'intelectuals de tots els àmbits que han afirmat escriure els seus escrits en llengua valenciana com [[Antoni Canals]] en l'any [[1352]], [[Lluís de Fenollet]] en l'any [[1481]] o el famós [[Joanot Martorell]] en el seu [[Tirant lo Blanch]], inclús catalans com el gironí [[Onofre Pou]] el distinguien del català, inclús es pot verificar en el seu diccionari català-valencià-llatí, (que es note la coma que separa català i valencià que aclarix a qué es referix), i no a soles això, en escrits llegals com el [[Compromís de Casp]]. entre d'atres, de distintes époques, se poden trobar referències.

	Despuix arribà el nacionalisme [[pancatalanisme\|pancatalaniste]] del [[sigle XIX]] i l'intent d'anexió de la [[llengua valenciana]], per a anexionar els territoris al seu proyecte d'independència nomenat [[Països Catalans]].		Despuix arribà el nacionalisme [[pancatalanisme\|pancatalaniste]] del [[sigle XIX]] i l'intent d'anexió de la [[llengua valenciana]], per a anexionar els territoris al seu proyecte d'independència nomenat [[Països Catalans]].
Llínea 18:		Llínea 20:
	=== Primera discussió: valencià o llemosí ===		=== Primera discussió: valencià o llemosí ===

	Cap al [[sigle XVIII]] se realisen les primeres compilacions i vocabularis del valencià, aixina el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' de [[Gregori Mayans]] i Siscar ([[1699]]-[[1781]]), el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' d'Anselm Dempere ([[1727]]-[[1799]]), el ''"Breu Diccionari Valencià-Castellà"'' de [[1739]], i el ''"Diccionari Valencià-Castellà"'' de 1764, abdós de [[Carles Ros]]. També en este sigle es publicarien algunes obres menors com el ''"Ensaig, Diccionari del Llemosí i Valencià antic i modern al Castellà"'', de Manuel Joaquim Cure-ho ([[1760]]-[[1827]]).		Cap al [[sigle XVIII]] se realisen les primeres compilacions i vocabularis del valencià, aixina el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' de [[Gregori Mayans]] i Siscar ([[1699]]-[[1781]]), el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' d'Anselm Dempere ([[1727]]-[[1799]]), el ''"Breu Diccionari Valencià-Castellà"'' de l'any [[1739]], i el ''"Diccionari Valencià-Castellà"'' de l'any 1764, abdós de [[Carles Ros]]. També en este sigle es publicarien algunes obres menors com el ''"Ensaig, Diccionari del Llemosí i Valencià antic i modern al Castellà"'', de Manuel Joaquim Cure-ho ([[1760]]-[[1827]]).

	Esta faena es prolongarà en [[sigle XIX\|XIX]]. L'any [[1828]] se publica ''"Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà"'', de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspirà en l'ortografia del castellà. En [[1867]] Josep Escrig i Martínez publicà el seu ''"Diccionari Valencià-Castellà"'', si be en successives edicions, les aportacions de [[Constantí Llombart]] el varen modificar substancialment, al qual seguix el ''"Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà"'', de [[1891]], obra de [[Jogim Martí i Gadea]], que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del [[valencià]].		Esta faena es prolongarà en [[sigle XIX\|XIX]]. En l'any [[1828]] se publica ''"Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà"'', de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspirà en l'ortografia del castellà. En [[1867]] Josep Escrig i Martínez publicà el seu ''"Diccionari Valencià-Castellà"'', si be en successives edicions, les aportacions de [[Constantí Llombart]] el varen modificar substancialment, al qual seguix el ''"Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà"'', de l'any [[1891]], obra de [[Jogim Martí i Gadea]], que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del [[valencià]].

	Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians, [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat pròximament en el [[català]]). Inclús ad eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era [[valencià]], i este debat ni tan sols transcendí entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia.		Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians, [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat pròximament en el [[català]]). Inclús ad eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era [[valencià]], i este debat ni tan sols transcendí entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia.
Llínea 32:		Llínea 34:
	Hi hagueren distintes normatives no oficials fins a despuix del [[franquisme]], ya en la transició, se varen adoptar oficialment les [[Normes del Puig]] o de la [[RACV]] en les quals se va publicar la [[Constitució espanyola de 1978\|Constitució del 78]] i l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982\|Estatut d'Autonomia Valencià del 82]].		Hi hagueren distintes normatives no oficials fins a despuix del [[franquisme]], ya en la transició, se varen adoptar oficialment les [[Normes del Puig]] o de la [[RACV]] en les quals se va publicar la [[Constitució espanyola de 1978\|Constitució del 78]] i l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982\|Estatut d'Autonomia Valencià del 82]].
	[[Image:Fullananormes32.jpg\|200px\|thumb\|Fullana accepta les Normes com a mida provisional\|right]]		[[Image:Fullananormes32.jpg\|200px\|thumb\|Fullana accepta les Normes com a mida provisional\|right]]
	Entre d'elles les d'Escrig-Llombart, adoptades per [[Lo Rat Penat]] des de [[1888]]. Des de [[1913]] les propostes del [[Centre de Cultura Valenciana]] (posteriorment [[RACV]]) varen ser també mijanament populars. Des de [[1932]] fins als nostres dies varen adquirir gran renom pel seu potencial anexionant, les [[Normes de Castelló]], provisionals com se pot verificar en les mateixes signatures, si be des d'ans i també despuix, han fruït de més popularitat entre els valencians les publicades per l'acadèmic de la [[RAE]] i Catedràtic de la llengua valenciana [[Lluís Fullana i Mira]].		Entre d'elles les d'Escrig-Llombart, adoptades per [[Lo Rat Penat]] des de l'any [[1888]]. Des de [[1913]] les propostes del [[Centre de Cultura Valenciana]] (posteriorment [[RACV]]) varen ser també mijanament populars. Des de l'any [[1932]] fins als nostres dies varen adquirir gran renom pel seu potencial anexionant, les [[Normes de Castelló]], provisionals com se pot verificar en les mateixes signatures, si be des d'ans i també despuix, han fruït de més popularitat entre els valencians les publicades per l'acadèmic de la [[RAE]] i Catedràtic de la llengua valenciana [[Lluís Fullana i Mira]].

	U dels precursors del conflicte llingüístic fon el poeta valencià [[Josep Maria Bayarri]], qui l'any [[1966]] publica ''"Alfavetisasió dels valensians"'', a on propon una normativa basada en el dialecte [[apichat]] del valencià.		U dels precursors del conflicte llingüístic fon el poeta valencià [[Josep Maria Bayarri]], qui l'any [[1966]] publica ''"Alfavetisasió dels valensians"'', a on propon una normativa basada en el dialecte [[apichat]] del valencià.
Llínea 38:		Llínea 40:
	No obstant això no va ser fins a la [[transició espanyola]] quan va cobrar força el debat sobre el nom i la normativa ortogràfica que s'havia d'usar per a la llengua: [[valencià]] o [[català]]. Les baralles entre partits polítics, intelectuals i ciutadans valencians foren contínues, sent els bandos participants els nomenats [[valencianisme\|valencianistes]] i [[pancatalanistes]] (coloquialment nomenats ''panques'').		No obstant això no va ser fins a la [[transició espanyola]] quan va cobrar força el debat sobre el nom i la normativa ortogràfica que s'havia d'usar per a la llengua: [[valencià]] o [[català]]. Les baralles entre partits polítics, intelectuals i ciutadans valencians foren contínues, sent els bandos participants els nomenats [[valencianisme\|valencianistes]] i [[pancatalanistes]] (coloquialment nomenats ''panques'').

	Les primeres declaracions valencianistes procediren de ~~l'[~~[UCD]], cap a [[decembre]] de [[1977]]. En [[1978]], l'escritor [[Vicent Andrés Estellés]], identificat com a [[pancatalaniste]] pels seus oponents fon despachat com a redactor cap del diari [[Las Provincias]] i en juny del mateix any se publicà en el mateix diari l'artícul de [[Manuel Broseta]] ''La paella de "Els Països Catalans"'', primer d'una série de colaboracions estructuradores de les idees [[valencianistes]].		Les primeres declaracions valencianistes procediren de la [UCD]], cap a [[decembre]] de [[1977]]. En l'any [[1978]], l'escritor [[Vicent Andrés Estellés]], identificat com a [[pancatalaniste]] pels seus oponents fon despachat com a redactor cap del diari [[Las Provincias]] i en juny del mateix any se publicà en el mateix diari l'artícul de [[Manuel Broseta]] ''La paella de "Els Països Catalans"'', primer d'una série de colaboracions estructuradores de les idees [[valencianistes]].

	En l'any [[1978]] l'UCD integra com a militants a importants membres del [[Grup d'Acció Valencianista]], fundat l'any anterior.		En l'any [[1978]] la UCD integra com a militants a importants membres del [[Grup d'Acció Valencianista]], fundat l'any anterior.

	Per part del [[valencianisme]] participarà en el conflicte principalment la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (fundada en [[1915]], denominada Centre de Cultura Valenciana fins a [[1978]], any en que canvià el seu nom al d'Acadèmia de Cultura Valenciana, al qual s'afig posteriorment la categoria de "Real"), que encara que en els seus orígens advocava per l'unitat de la llengua des de finals del [[franquisme]] proclama la diferenciació entre [[valencià]] i [[català]], i promou una normativa diferenciada del català, les [[Normes del Puig]]. També el partit polític [[Unió Valenciana]] participà activament en el costat valencianiste aixina com numerosos grups culturals, com el [[Grup d'Acció Valencianista]].		Per part del [[valencianisme]] participarà en el conflicte principalment la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (fundada en l'any [[1915]], denominada Centre de Cultura Valenciana fins a l'any [[1978]], any en que canvià el seu nom al d'Acadèmia de Cultura Valenciana, al qual s'afig posteriorment la categoria de "Real"), que encara que en els seus orígens advocava per l'unitat de la llengua des de finals del [[franquisme]] proclama la diferenciació entre [[valencià]] i [[català]], i promou una normativa diferenciada del català, les [[Normes del Puig]]. També el partit polític [[Unió Valenciana]] participà activament en el costat valencianiste aixina com numerosos grups culturals, com el [[Grup d'Acció Valencianista]].

	En l'any [[1978]] se creà a fi de dirigir els primers esforços per a normalisar la llengua, l'''[[Institut Universitari de Filologia Valenciana]]'' com a organisme científic de l'[[Universitat de Valéncia]]; l'iniciativa de creació va partir del professor [[Manuel Sanchis Guarner]].		En l'any [[1978]] se creà a fi de dirigir els primers esforços per a normalisar la llengua, l'''[[Institut Universitari de Filologia Valenciana]]'' com a organisme científic de l'[[Universitat de Valéncia]]; l'iniciativa de creació va partir del professor [[Manuel Sanchis Guarner]].
Llínea 48:		Llínea 50:
	Com a conseqüència de la tensió social subsegüent i encara que la filiació del valencià al català en aquell moment es poc discutida en l'àmbit acadèmic, en la Llei 4/[[1983]], del [[23 de novembre]], d'Us i Ensenyança del Valencià, declara que ''«el valencià i el [[castellà]] són llengües cooficials en la Comunitat Valenciana»''.		Com a conseqüència de la tensió social subsegüent i encara que la filiació del valencià al català en aquell moment es poc discutida en l'àmbit acadèmic, en la Llei 4/[[1983]], del [[23 de novembre]], d'Us i Ensenyança del Valencià, declara que ''«el valencià i el [[castellà]] són llengües cooficials en la Comunitat Valenciana»''.

	Acordada la transformació de l'IUFV, que restava semi-activa, en l'''Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana [IIFV]'' ([[1987]]), se creà com a tal per Orde de la [[Generalitat Valenciana]] del [[22 de novembre]] de l'any [[1994]], reactivant d'esta manera breument les tensions en el [[valencianisme]], que en aquell moment e		Acordada la transformació de l'IUFV, que restava semi-activa, en l'''Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana [IIFV]'' ([[1987]]), se creà com a tal per Orde de la [[Generalitat Valenciana]] del [[22 de novembre]] de l'any [[1994]], reactivant d'esta manera breument les tensions en el [[valencianisme]], que en aquell moment se trobà en retrocés davant de la particular debacle que patix el seu partit polític més representatiu, [[Unió Valenciana]].
	se trobà en retrocés davant de la particular debacle que patix el seu partit polític més representatiu, [[Unió Valenciana]].

	Despuix del pacte polític entre el govern del [[Partit Popular]] i [[Convergència i Unió]], en el qual [[Jordi Pujol]] condicionava el seu recolzament al govern de [[José María Aznar]] a canvi de l'“unitat llingüística”, la [[Generalitat Valenciana]], en [[2001]] aprovà una llei que permetia crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (d'ara en avant AVL), segons el preàmbul de la Llei de creació de la qual (7/1998), del [[16 de setembre]]: ''«El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del [[sistema llingüístic]] que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia»''.		Despuix del pacte polític entre el govern del [[Partit Popular]] i [[Convergència i Unió]], en el qual [[Jordi Pujol]] condicionava el seu recolzament al govern de [[José María Aznar]] a canvi de l'“unitat llingüística”, la [[Generalitat Valenciana]], en [[2001]] aprovà una llei que permetia crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (d'ara en avant AVL), segons el preàmbul de la Llei de creació de la qual (7/1998), del [[16 de setembre]]: ''«El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del [[sistema llingüístic]] que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia»''.

	No obstant, i a pesar del dictamen de l'[[AVL]], en [[2004]] es movilisà el [[Comunitat valenciana\|poble valencià]] en una manifestació en defensa de les senyes d'identitat valencianes i de la [[llengua valenciana]]<ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/report27n04.html Manifestació per la defensa de la llengua valenciana]</ref>, a on el número d'assistents fon d'entre 100.000 i 500.000 persones onejant [[Real Senyera\|Reals Senyeres Valencianes]] baix una pancarta de la [[Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]] (FCECRV) <ref>[http://www.lacoordinadora.es Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]</ref>		No obstant, i a pesar del dictamen de l'[[AVL]], en l'any [[2004]] es movilisà el [[Comunitat valenciana\|poble valencià]] en una manifestació en defensa de les senyes d'identitat valencianes i de la [[llengua valenciana]]<ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/report27n04.html Manifestació per la defensa de la llengua valenciana]</ref>, a on el número d'assistents fon d'entre 100.000 i 500.000 persones onejant [[Real Senyera\|Reals Senyeres Valencianes]] baix una pancarta de la [[Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]] (FCECRV) <ref>[http://www.lacoordinadora.es Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]</ref>

	== Vore també ==		== Vore també ==

← Revisió anterior		Revisió de 20:32 13 jun 2019
Llínea 12:		Llínea 12:
	=== Abans del sigle XIX ===		=== Abans del sigle XIX ===

	Històricament els valencians han parlat i aixina ho han deixat escrit, la llengua valenciana, diferent de l'antic dialecte del provençal, nomenat actualment, català. Des de les primeres [[Harges\|harges mossàraps valencianes]], són centenars d'intelectuals de tots els àmbits que han afirmat escriure els seus escrits en llengua valenciana com [[Antoni Canals]] en [[1352]], [[Lluís de Fenollet]] en [[1481]] o el famós [[Joanot Martorell]] en el seu [[Tirant lo Blanch]], ~~fins~~ catalans com el gironí [[Onofre Pou]] el distinguien del català, ~~fins~~ es pot verificar en el seu diccionari català-valencià-llatí, (que es note la coma que separa català i valencià que aclarix a qué es referix), i no a soles això, en escrits llegals com el [[Compromís de Casp]]. entre d'atres, de distintes époques, se poden trobar referències.		Històricament els valencians han parlat i aixina ho han deixat escrit, la llengua valenciana, diferent de l'antic dialecte del provençal, nomenat actualment, català. Des de les primeres [[Harges\|harges mossàraps valencianes]], són centenars d'intelectuals de tots els àmbits que han afirmat escriure els seus escrits en llengua valenciana com [[Antoni Canals]] en l'any [[1352]], [[Lluís de Fenollet]] en [[1481]] o el famós [[Joanot Martorell]] en el seu [[Tirant lo Blanch]], inclús catalans com el gironí [[Onofre Pou]] el distinguien del català, inclús es pot verificar en el seu diccionari català-valencià-llatí, (que es note la coma que separa català i valencià que aclarix a qué es referix), i no a soles això, en escrits llegals com el [[Compromís de Casp]]. entre d'atres, de distintes époques, se poden trobar referències.

	Despuix arribà el nacionalisme [[pancatalanisme\|pancatalaniste]] del [[sigle XIX]] i l'intent d'anexió de la [[llengua valenciana]], per a anexionar els territoris al seu proyecte d'independència nomenat [[Països Catalans]].		Despuix arribà el nacionalisme [[pancatalanisme\|pancatalaniste]] del [[sigle XIX]] i l'intent d'anexió de la [[llengua valenciana]], per a anexionar els territoris al seu proyecte d'independència nomenat [[Països Catalans]].
Llínea 22:		Llínea 22:
	Esta faena es prolongarà en [[sigle XIX\|XIX]]. L'any [[1828]] se publica ''"Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà"'', de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspirà en l'ortografia del castellà. En [[1867]] Josep Escrig i Martínez publicà el seu ''"Diccionari Valencià-Castellà"'', si be en successives edicions, les aportacions de [[Constantí Llombart]] el varen modificar substancialment, al qual seguix el ''"Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà"'', de [[1891]], obra de [[Jogim Martí i Gadea]], que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del [[valencià]].		Esta faena es prolongarà en [[sigle XIX\|XIX]]. L'any [[1828]] se publica ''"Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà"'', de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspirà en l'ortografia del castellà. En [[1867]] Josep Escrig i Martínez publicà el seu ''"Diccionari Valencià-Castellà"'', si be en successives edicions, les aportacions de [[Constantí Llombart]] el varen modificar substancialment, al qual seguix el ''"Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà"'', de [[1891]], obra de [[Jogim Martí i Gadea]], que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del [[valencià]].

	Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians, [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat pròximament en el [[català]]). ~~Fins~~ ad eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era [[valencià]], i este debat ni tan sols transcendí entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia.		Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians, [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat pròximament en el [[català]]). Inclús ad eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era [[valencià]], i este debat ni tan sols transcendí entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia.

	L'any 1915 [[Lluís Fullana i Mira]] publicà una ''"Gramàtica elemental de la llengua valenciana"'', en la qual, com a membre de la [[RACV]] i de la [[RAE]]), no va adoptar una posició convergent i intermija de les normes ortogràfiques de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] en solucions ortogràfiques dialectals; est autor per eixemple no postulava per una denominació comuna que coincidira en un gentilici (català, valencià, balear, etc...), i la seua proposta era la denominació de ''llemosí''.		En l'any 1915 [[Lluís Fullana i Mira]] publicà una ''"Gramàtica elemental de la llengua valenciana"'', en la qual, com a membre de la [[RACV]] i de la [[RAE]]), no va adoptar una posició convergent i intermija de les normes ortogràfiques de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] en solucions ortogràfiques dialectals; est autor per eixemple no postulava per una denominació comuna que coincidira en un gentilici (català, valencià, balear, etc...), i la seua proposta era la denominació de ''llemosí''.

	Diversos varen ser els factors que varen portar a alguns autors valencians a tirar per terra eixa teoria, entre elles la poca filiació filològica en el [[llengua llemosina\|llemosí]] autèntic.		Diversos varen ser els factors que varen portar a alguns autors valencians a tirar per terra eixa teoria, entre elles la poca filiació filològica en el [[llengua llemosina\|llemosí]] autèntic.
Llínea 40:		Llínea 40:
	Les primeres declaracions valencianistes procediren de l'[[UCD]], cap a [[decembre]] de [[1977]]. En [[1978]], l'escritor [[Vicent Andrés Estellés]], identificat com a [[pancatalaniste]] pels seus oponents fon despachat com a redactor cap del diari [[Las Provincias]] i en juny del mateix any se publicà en el mateix diari l'artícul de [[Manuel Broseta]] ''La paella de "Els Països Catalans"'', primer d'una série de colaboracions estructuradores de les idees [[valencianistes]].		Les primeres declaracions valencianistes procediren de l'[[UCD]], cap a [[decembre]] de [[1977]]. En [[1978]], l'escritor [[Vicent Andrés Estellés]], identificat com a [[pancatalaniste]] pels seus oponents fon despachat com a redactor cap del diari [[Las Provincias]] i en juny del mateix any se publicà en el mateix diari l'artícul de [[Manuel Broseta]] ''La paella de "Els Països Catalans"'', primer d'una série de colaboracions estructuradores de les idees [[valencianistes]].

	En [[1978]] l'UCD integra com a militants a importants membres del [[Grup d'Acció Valencianista]], fundat l'any anterior.		En l'any [[1978]] l'UCD integra com a militants a importants membres del [[Grup d'Acció Valencianista]], fundat l'any anterior.

	Per part del [[valencianisme]] participarà en el conflicte principalment la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (fundada en [[1915]], denominada Centre de Cultura Valenciana fins a [[1978]], any en que canvià el seu nom al d'Acadèmia de Cultura Valenciana, al qual s'afig posteriorment la categoria de "Real"), que encara que en els seus orígens advocava per l'unitat de la llengua des de finals del [[franquisme]] proclama la diferenciació entre [[valencià]] i [[català]], i promou una normativa diferenciada del català, les [[Normes del Puig]]. També el partit polític [[Unió Valenciana]] participà activament en el costat valencianiste aixina com numerosos grups culturals, com el [[Grup d'Acció Valencianista]].		Per part del [[valencianisme]] participarà en el conflicte principalment la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (fundada en [[1915]], denominada Centre de Cultura Valenciana fins a [[1978]], any en que canvià el seu nom al d'Acadèmia de Cultura Valenciana, al qual s'afig posteriorment la categoria de "Real"), que encara que en els seus orígens advocava per l'unitat de la llengua des de finals del [[franquisme]] proclama la diferenciació entre [[valencià]] i [[català]], i promou una normativa diferenciada del català, les [[Normes del Puig]]. També el partit polític [[Unió Valenciana]] participà activament en el costat valencianiste aixina com numerosos grups culturals, com el [[Grup d'Acció Valencianista]].

	En [[1978]] se creà a fi de dirigir els primers esforços per a normalisar la llengua, l'''[[Institut Universitari de Filologia Valenciana]]'' com a organisme científic de l'[[Universitat de Valéncia]]; l'iniciativa de creació va partir del professor [[Manuel Sanchis Guarner]].		En l'any [[1978]] se creà a fi de dirigir els primers esforços per a normalisar la llengua, l'''[[Institut Universitari de Filologia Valenciana]]'' com a organisme científic de l'[[Universitat de Valéncia]]; l'iniciativa de creació va partir del professor [[Manuel Sanchis Guarner]].

	Com a conseqüència de la tensió social subsegüent i encara que la filiació del valencià al català en aquell moment es poc discutida en l'àmbit acadèmic, en la Llei 4/[[1983]], del [[23 de novembre]], d'Us i Ensenyança del Valencià, declara que ''«el valencià i el [[castellà]] són llengües cooficials en la Comunitat Valenciana»''.		Com a conseqüència de la tensió social subsegüent i encara que la filiació del valencià al català en aquell moment es poc discutida en l'àmbit acadèmic, en la Llei 4/[[1983]], del [[23 de novembre]], d'Us i Ensenyança del Valencià, declara que ''«el valencià i el [[castellà]] són llengües cooficials en la Comunitat Valenciana»''.