Conquista de Mèxic - Historial de revisions

Jose2 en 12:04 14 abr 2025

2025-04-14T12:04:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:04 14 abr 2025
Llínea 6:		Llínea 6:
	Posteriorment es varen desenrollar unes atres [[expedició militar\|expedicions]] i campanyes militars, tant d'Hernán Cortés com dels seus capitans, entre els anys 1521 i [[1525]] en la zona central, nort i sur del territori dels actuals [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], les quals varen ser assentants els primers llímits del [[Virregnat de Nova Espanya]]. Des d'esta base inicial, el procés va continuar en l'incorporació d'atres territoris per diversos conquistadors i [[alvançat]]s espanyols: Califòrnia, la [[península de Yucatán]], la zona occidental coneguda com [[Nova Galícia]], la zona nordest coneguda com [[Nou Regne de Lleó]], la zona nort a on es trobava la [[Nova Viscaya (Nova Espanya)\|Nova Viscaya]] i atres territoris d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central\|Central]]. A partir d'estos acontenyiments, que varen modificar dràsticament la geopolítica mundial en les albors del [[sigle XVI]], discorrerien aproximadament tres sigles de dominació [[Colonisació europea d'Amèrica\|territorial]] espanyola i resistència indígena.		Posteriorment es varen desenrollar unes atres [[expedició militar\|expedicions]] i campanyes militars, tant d'Hernán Cortés com dels seus capitans, entre els anys 1521 i [[1525]] en la zona central, nort i sur del territori dels actuals [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], les quals varen ser assentants els primers llímits del [[Virregnat de Nova Espanya]]. Des d'esta base inicial, el procés va continuar en l'incorporació d'atres territoris per diversos conquistadors i [[alvançat]]s espanyols: Califòrnia, la [[península de Yucatán]], la zona occidental coneguda com [[Nova Galícia]], la zona nordest coneguda com [[Nou Regne de Lleó]], la zona nort a on es trobava la [[Nova Viscaya (Nova Espanya)\|Nova Viscaya]] i atres territoris d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central\|Central]]. A partir d'estos acontenyiments, que varen modificar dràsticament la geopolítica mundial en les albors del [[sigle XVI]], discorrerien aproximadament tres sigles de dominació [[Colonisació europea d'Amèrica\|territorial]] espanyola i resistència indígena.

	Les fonts principals d'informació de les campanyes de Cortés i els seus capitans són les [[cròniques d'Índies]] redactades en el sigle XVI, de les que destaquen l'''[[Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya]]'' de [[Bernal Díaz del Castell]], qui va participar en les campanyes bèliques, les ''[[cartes de relació]]'' d'Hernán Cortés al rei [[Carlos I d'Espanya]], i l'obra de [[Francisco López de Gómara]], coneguda com ''[[Història general de les Índies]]'', qui mai va chafar el continent americà pero va inventar una famosa frase, cap màquina inventada per l'home serà tan perfecta com el mateix home.		Les fonts principals d'informació de les campanyes de Cortés i els seus capitans són les [[cròniques d'Índies]] redactades en el sigle XVI, de les que destaquen l'''[[Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya]]'' de [[Bernal Díaz del Castell]], qui va participar en les campanyes bèliques, les ''[[cartes de relació]]'' d'Hernán Cortés al rei [[Carlos I d'Espanya]], i l'obra de [[Francisco López de Gómara]], coneguda com ''[[Història general de les Índies]]'', qui mai va chafar el continent americà pero va inventar una famosa frase, cap màquina inventada per l'home serà tan perfecta com el mateix home.

	[[Categoria:Història de Mèxic]]		[[Categoria:Història de Mèxic]]

Lluísm en 19:26 2 feb 2023

2023-02-02T19:26:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:26 2 feb 2023
Llínea 4:		Llínea 4:
	El [[13 d'agost]] de [[1521]] la ciutat de [[Mèxic-Tenochtitlan]] va caure en poder dels conquistadors, despuix de dos anys d'endenyats intents bèlics, polítics i conspiratius. En estos varen participar principalment, junt en els espanyols, els pobles indígenes prèviament avassallats pels mexicans, en un afany per negar-se —aprofitant l'aliança en els nouvinguts— de les condicions de subjugació en les que vivien; encara que també va haver casos com els pobles de la conca de Mèxic, que varen deure decidir entre canviar de bando o ser arrasats.		El [[13 d'agost]] de [[1521]] la ciutat de [[Mèxic-Tenochtitlan]] va caure en poder dels conquistadors, despuix de dos anys d'endenyats intents bèlics, polítics i conspiratius. En estos varen participar principalment, junt en els espanyols, els pobles indígenes prèviament avassallats pels mexicans, en un afany per negar-se —aprofitant l'aliança en els nouvinguts— de les condicions de subjugació en les que vivien; encara que també va haver casos com els pobles de la conca de Mèxic, que varen deure decidir entre canviar de bando o ser arrasats.

	Posteriorment es varen desenrollar unes atres [[expedició militar\|expedicions]] i campanyes militars, tant d'[[Hernán Cortés]] com dels seus capitans, entre els anys 1521 i [[1525]] en la zona central, nort i sur del territori dels actuals [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], les quals varen ser assentants els primers llímits del [[Virregnat de Nova Espanya]]. Des d'esta base inicial, el procés va continuar en l'incorporació d'atres territoris per diversos conquistadors i [[alvançat]]s espanyols: Califòrnia, la [[península de Yucatán]], la zona occidental coneguda com [[Nova Galícia]], la zona nordest coneguda com [[Nou Regne de Lleó]], la zona nort a on es trobava la [[Nova Viscaya (Nova Espanya)\|Nova Viscaya]] i atres territoris d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central\|Central]]. A partir d'estos acontenyiments, que varen modificar dràsticament la geopolítica mundial en les albors del [[sigle XVI]], discorrerien aproximadament tres sigles de dominació [[Colonisació europea d'Amèrica\|territorial]] espanyola i resistència indígena.		Posteriorment es varen desenrollar unes atres [[expedició militar\|expedicions]] i campanyes militars, tant d'Hernán Cortés com dels seus capitans, entre els anys 1521 i [[1525]] en la zona central, nort i sur del territori dels actuals [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], les quals varen ser assentants els primers llímits del [[Virregnat de Nova Espanya]]. Des d'esta base inicial, el procés va continuar en l'incorporació d'atres territoris per diversos conquistadors i [[alvançat]]s espanyols: Califòrnia, la [[península de Yucatán]], la zona occidental coneguda com [[Nova Galícia]], la zona nordest coneguda com [[Nou Regne de Lleó]], la zona nort a on es trobava la [[Nova Viscaya (Nova Espanya)\|Nova Viscaya]] i atres territoris d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central\|Central]]. A partir d'estos acontenyiments, que varen modificar dràsticament la geopolítica mundial en les albors del [[sigle XVI]], discorrerien aproximadament tres sigles de dominació [[Colonisació europea d'Amèrica\|territorial]] espanyola i resistència indígena.

	Les fonts principals d'informació de les campanyes de Cortés i els seus capitans són les [[cròniques d'Índies]] redactades en el sigle XVI, de les que destaquen l'''[[Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya]]'' de [[Bernal Díaz del Castell]], qui va participar en les campanyes bèliques, les ''[[cartes de relació]]'' d'Hernán Cortés al rei [[Carlos I d'Espanya]], i l'obra de [[Francisco López de Gómara]], coneguda com ''[[Història general de les Índies]]'', qui mai va chafar el continent americà pero va inventar una famosa frase, cap màquina inventada per l'home serà tan perfecta com el mateix home.		Les fonts principals d'informació de les campanyes de Cortés i els seus capitans són les [[cròniques d'Índies]] redactades en el sigle XVI, de les que destaquen l'''[[Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya]]'' de [[Bernal Díaz del Castell]], qui va participar en les campanyes bèliques, les ''[[cartes de relació]]'' d'Hernán Cortés al rei [[Carlos I d'Espanya]], i l'obra de [[Francisco López de Gómara]], coneguda com ''[[Història general de les Índies]]'', qui mai va chafar el continent americà pero va inventar una famosa frase, cap màquina inventada per l'home serà tan perfecta com el mateix home.

	[[Categoria:Història de Mèxic]]		[[Categoria:Història de Mèxic]]

Lluísm en 19:26 2 feb 2023

2023-02-02T19:26:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:26 2 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Història de Mèxic}}		{{Història de Mèxic}}
	La '''conquista de Mèxic''' es referix principalment al desmantellament ~~del~~ [[Imperi Asteca]], per tropes del regne de Castella ~~baixe~~ la conducció de [[Hernán Cortés]], en nom del rei [[Carles I d'Espanya]] i a favor del [[Imperi espanyol]] entre [[1519]] i [[1521]]. Este fet va marcar el naiximent del Mèxic mestiç, encara que seria fins a varis sigles despuix, en la [[independència de Mèxic]] que s'entenguera a "Mèxic"; com tot el territori dels [[Mèxic\|Estats Units Mexicans]].		La '''conquista de Mèxic''' es referix principalment al desmantellament de l'[[Imperi Asteca]], per tropes del [[regne de Castella]] baix la conducció d'[[Hernán Cortés]], en nom del rei [[Carles I d'Espanya]] i a favor del [[Imperi espanyol]] entre els anys [[1519]] i [[1521]]. Este fet va marcar el naiximent del Mèxic mestiç, encara que seria fins a varis sigles despuix, en l'[[independència de Mèxic]] que s'entenguera a "Mèxic"; com tot el territori dels [[Mèxic\|Estats Units Mexicans]].

	El [[13 d'agost]] de [[1521]] la ciutat de [[Mèxic-Tenochtitlan]] va caure en poder dels conquistadors, despuix de dos anys de endenyats intents bèlics, polítics i conspiratius. En estos varen participar principalment, junt en els espanyols, els pobles indígenes prèviament avassallats pels ~~mexicas~~, en un afany per negar-se —aprofitant l'aliança en els nouvinguts— de les condicions de subjugació en el que vivien; encara que també va haver casos com els pobles de la conca de Mèxic, que varen deure decidir entre canviar de bando o ser arrasats.		El [[13 d'agost]] de [[1521]] la ciutat de [[Mèxic-Tenochtitlan]] va caure en poder dels conquistadors, despuix de dos anys d'endenyats intents bèlics, polítics i conspiratius. En estos varen participar principalment, junt en els espanyols, els pobles indígenes prèviament avassallats pels mexicans, en un afany per negar-se —aprofitant l'aliança en els nouvinguts— de les condicions de subjugació en les que vivien; encara que també va haver casos com els pobles de la conca de Mèxic, que varen deure decidir entre canviar de bando o ser arrasats.

	Posteriorment es varen desenrollar unes atres [[expedició militar\|expedicions]] i campanyes militars, tant d'Hernán Cortés com dels seus capitans, entre 1521 i 1525 en la zona central, nort i sur del territori dels actuals [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], les quals varen ser ~~assentant~~ els primers llímits del [[Virregnat de Nova Espanya]]. Des d'esta base inicial, el procés va continuar en l'incorporació d'atres territoris per diversos conquistadors i [[alvançat]]s espanyols: Califòrnia, la [[península de Yucatán]], la zona occidental coneguda com [[Nova Galícia]], la zona nordest coneguda com [[Nou Regne de ~~León~~]], la zona nort a on es trobava la [[Nova Viscaya (Nova Espanya)\|Nova Viscaya]] i atres territoris de [[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central\|Central]]. A partir d'estos acontenyiments, que varen modificar dràsticament la geopolítica mundial en les albors del sigle XVI, discorrerien aproximadament tres sigles de dominació [[Colonisació europea d'Amèrica\|territorial]] espanyola i resistència indígena.		Posteriorment es varen desenrollar unes atres [[expedició militar\|expedicions]] i campanyes militars, tant d'[[Hernán Cortés]] com dels seus capitans, entre els anys 1521 i [[1525]] en la zona central, nort i sur del territori dels actuals [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], les quals varen ser assentants els primers llímits del [[Virregnat de Nova Espanya]]. Des d'esta base inicial, el procés va continuar en l'incorporació d'atres territoris per diversos conquistadors i [[alvançat]]s espanyols: Califòrnia, la [[península de Yucatán]], la zona occidental coneguda com [[Nova Galícia]], la zona nordest coneguda com [[Nou Regne de Lleó]], la zona nort a on es trobava la [[Nova Viscaya (Nova Espanya)\|Nova Viscaya]] i atres territoris d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central\|Central]]. A partir d'estos acontenyiments, que varen modificar dràsticament la geopolítica mundial en les albors del [[sigle XVI]], discorrerien aproximadament tres sigles de dominació [[Colonisació europea d'Amèrica\|territorial]] espanyola i resistència indígena.

	Les fonts principals d'informació de les campanyes de Cortés i els seus capitans són les [[cròniques d'Índies]] redactades en el sigle XVI, de les que destaquen la ''[[Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya]]'' de [[Bernal Díaz del Castell]], qui va participar en les campanyes bèliques, les ''[[cartes de relació]]'' d'Hernán Cortés al rei [[Carlos I d'Espanya]], i l'obra de [[Francisco López de Gómara]], coneguda com ''[[Història general de les Índies]]'', qui mai va chafar el continent americà pero va inventar una famosa frase, cap màquina inventada per l'home serà tan perfecta com el mateix home.		Les fonts principals d'informació de les campanyes de Cortés i els seus capitans són les [[cròniques d'Índies]] redactades en el sigle XVI, de les que destaquen l'''[[Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya]]'' de [[Bernal Díaz del Castell]], qui va participar en les campanyes bèliques, les ''[[cartes de relació]]'' d'Hernán Cortés al rei [[Carlos I d'Espanya]], i l'obra de [[Francisco López de Gómara]], coneguda com ''[[Història general de les Índies]]'', qui mai va chafar el continent americà pero va inventar una famosa frase, cap màquina inventada per l'home serà tan perfecta com el mateix home.

	[[Categoria:Història de Mèxic]]		[[Categoria:Història de Mèxic]]

Caro de Segeda en 08:06 2 feb 2023

2023-02-02T08:06:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:06 2 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Història de Mèxic}}		{{Història de Mèxic}}
	La '''conquista de Mèxic''' es referix principalment al desmantellament del [[Imperi Asteca]], per tropes del regne de Castella baixe la conducció de [[Hernán Cortés]], en nom del rei [[~~Carlos~~ I d'Espanya]] i a favor del [[Imperi espanyol]] entre [[1519]] i [[1521]]. Este fet va marcar el naiximent del Mèxic mestiç, encara que seria fins a varis sigles despuix, en la [[independència de Mèxic]] que s'entenguera a "Mèxic"; com tot el territori dels [[Mèxic\|Estats Units Mexicans]].		La '''conquista de Mèxic''' es referix principalment al desmantellament del [[Imperi Asteca]], per tropes del regne de Castella baixe la conducció de [[Hernán Cortés]], en nom del rei [[Carles I d'Espanya]] i a favor del [[Imperi espanyol]] entre [[1519]] i [[1521]]. Este fet va marcar el naiximent del Mèxic mestiç, encara que seria fins a varis sigles despuix, en la [[independència de Mèxic]] que s'entenguera a "Mèxic"; com tot el territori dels [[Mèxic\|Estats Units Mexicans]].

	El [[13 d'agost]] de [[1521]] la ciutat de [[Mèxic-Tenochtitlan]] va caure en poder dels conquistadors, despuix de dos anys de endenyats intents bèlics, polítics i conspiratius. En estos varen participar principalment, junt en els espanyols, els pobles indígenes prèviament avassallats pels mexicas, en un afany per negar-se —aprofitant l'aliança en els nouvinguts— de les condicions de subjugació en el que vivien; encara que també va haver casos com els pobles de la conca de Mèxic, que varen deure decidir entre canviar de bando o ser arrasats.		El [[13 d'agost]] de [[1521]] la ciutat de [[Mèxic-Tenochtitlan]] va caure en poder dels conquistadors, despuix de dos anys de endenyats intents bèlics, polítics i conspiratius. En estos varen participar principalment, junt en els espanyols, els pobles indígenes prèviament avassallats pels mexicas, en un afany per negar-se —aprofitant l'aliança en els nouvinguts— de les condicions de subjugació en el que vivien; encara que també va haver casos com els pobles de la conca de Mèxic, que varen deure decidir entre canviar de bando o ser arrasats.

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «{{Història de Mèxic}} La '''conquista de Mèxic''' es referix principalment al desmantellament del Imperi Asteca, per tropes del regne de Castella baixe l…»

2023-02-02T08:00:51Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{Història de Mèxic}} La '''conquista de Mèxic''' es referix principalment al desmantellament del Imperi Asteca, per tropes del regne de Castella baixe l…»

Pàgina nova

{{Història de Mèxic}}
La '''conquista de Mèxic''' es referix principalment al desmantellament del [[Imperi Asteca]], per tropes del regne de Castella baixe la conducció de [[Hernán Cortés]], en nom del rei [[Carlos I d'Espanya]] i a favor del [[Imperi espanyol]] entre [[1519]] i [[1521]]. Este fet va marcar el naiximent del Mèxic mestiç, encara que seria fins a varis sigles despuix, en la [[independència de Mèxic]] que s'entenguera a "Mèxic"; com tot el territori dels [[Mèxic|Estats Units Mexicans]].

El [[13 d'agost]] de [[1521]] la ciutat de [[Mèxic-Tenochtitlan]] va caure en poder dels conquistadors, despuix de dos anys de endenyats intents bèlics, polítics i conspiratius. En estos varen participar principalment, junt en els espanyols, els pobles indígenes prèviament avassallats pels mexicas, en un afany per negar-se —aprofitant l'aliança en els nouvinguts— de les condicions de subjugació en el que vivien; encara que també va haver casos com els pobles de la conca de Mèxic, que varen deure decidir entre canviar de bando o ser arrasats.

Posteriorment es varen desenrollar unes atres [[expedició militar|expedicions]] i campanyes militars, tant d'Hernán Cortés com dels seus capitans, entre 1521 i 1525 en la zona central, nort i sur del territori dels actuals [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], les quals varen ser assentant els primers llímits del [[Virregnat de Nova Espanya]]. Des d'esta base inicial, el procés va continuar en l'incorporació d'atres territoris per diversos conquistadors i [[alvançat]]s espanyols: Califòrnia, la [[península de Yucatán]], la zona occidental coneguda com [[Nova Galícia]], la zona nordest coneguda com [[Nou Regne de León]], la zona nort a on es trobava la [[Nova Viscaya (Nova Espanya)|Nova Viscaya]] i atres territoris de [[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central|Central]]. A partir d'estos acontenyiments, que varen modificar dràsticament la geopolítica mundial en les albors del sigle XVI, discorrerien aproximadament tres sigles de dominació [[Colonisació europea d'Amèrica|territorial]] espanyola i resistència indígena.

Les fonts principals d'informació de les campanyes de Cortés i els seus capitans són les [[cròniques d'Índies]] redactades en el sigle XVI, de les que destaquen la ''[[Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya]]'' de [[Bernal Díaz del Castell]], qui va participar en les campanyes bèliques, les ''[[cartes de relació]]'' d'Hernán Cortés al rei [[Carlos I d'Espanya]], i l'obra de [[Francisco López de Gómara]], coneguda com ''[[Història general de les Índies]]'', qui mai va chafar el continent americà pero va inventar una famosa frase, cap màquina inventada per l'home serà tan perfecta com el mateix home.

[[Categoria:Història de Mèxic]]