Conquista de Valéncia per Jaume I - Historial de revisions

Lluísm en 11:45 23 ago 2025

2025-08-23T11:45:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:45 23 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Entrada de Jaume I a València.jpg\|thumb\|right\|Pintura mural del [[castell d'Alcanyís]] que representa l'entrada de Jaume I en Valéncia.]]		[[File:Entrada de Jaume I a València.jpg\|thumb\|right\|Pintura mural del [[castell d'Alcanyís]] que representa l'entrada de Jaume I en Valéncia.]]
	[[File:Entrada triomfal del rei Jaume I a la ciutat de ~~Valéncia~~ (1884), Fernando Richart Montesinos, Museu de Belles Arts de Castelló (detall).JPG\|thumb\|Detall de la [[pintura històrica]] ''Entrada triumfal del rei Jaume I en la ciutat de Valéncia'', de [[Fernando Richart Montesinos]],<ref>[https://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/richart-montesinos-fernando/ Ficha del pintor en la Web del Museo del Prado]</ref> 1884.]]		[[File:Entrada triomfal del rei Jaume I a la ciutat de València (1884), Fernando Richart Montesinos, Museu de Belles Arts de Castelló (detall).JPG\|thumb\|Detall de la [[pintura històrica]] ''Entrada triumfal del rei Jaume I en la ciutat de Valéncia'', de [[Fernando Richart Montesinos]],<ref>[https://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/richart-montesinos-fernando/ Ficha del pintor en la Web del Museo del Prado]</ref> 1884.]]
	[[Archiu:Mapa de conquesta del Regne de valencia.png\|thumb\|right\|250px\|[[Cronologia]] de la Conquista del [[Regne de Valéncia]], incloent les agregacions fetes a lo llarc del [[sigle XIX]].]]		[[Archiu:Mapa de conquesta del Regne de valencia.png\|thumb\|right\|250px\|[[Cronologia]] de la Conquista del [[Regne de Valéncia]], incloent les agregacions fetes a lo llarc del [[sigle XIX]].]]
	La '''conquista de Valéncia''' (o بلنسية en [[idioma àrap\|àrap]]: ''Balansiya'') va ser el conjunt de [[guerra\|maniobres militars]] que varen portar a l'anexió de la major part de l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]] a la [[Corona d'Aragó]]. En tan sol setze anys, entre els anys [[1229]] i [[1245]], la [[Corona d'Aragó]] va conseguir la conquista de gran part de lo que posteriorment seria conegut com el [[Regne de Valéncia]].		La '''conquista de Valéncia''' (o بلنسية en [[idioma àrap\|àrap]]: ''Balansiya'') va ser el conjunt de [[guerra\|maniobres militars]] que varen portar a l'anexió de la major part de l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]] a la [[Corona d'Aragó]]. En tan sol setze anys, entre els anys [[1229]] i [[1245]], la [[Corona d'Aragó]] va conseguir la conquista de gran part de lo que posteriorment seria conegut com el [[Regne de Valéncia]].
Llínea 25:		Llínea 25:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}
	~~{{Traduït de\|es\|Conquista de Valencia por Jaume I}}~~

	[[Categoria:Regne de Valéncia]]		[[Categoria:Regne de Valéncia]]

Lluísm: Text reemplaça - ' València ' a ' Valéncia '

2025-08-23T11:35:14Z

Text reemplaça - ' València ' a ' Valéncia '

← Revisió anterior		Revisió de 11:35 23 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Entrada de Jaume I a València.jpg\|thumb\|right\|Pintura mural del [[castell d'Alcanyís]] que representa l'entrada de Jaume I en Valéncia.]]		[[File:Entrada de Jaume I a València.jpg\|thumb\|right\|Pintura mural del [[castell d'Alcanyís]] que representa l'entrada de Jaume I en Valéncia.]]
	[[File:Entrada triomfal del rei Jaume I a la ciutat de ~~València~~ (1884), Fernando Richart Montesinos, Museu de Belles Arts de Castelló (detall).JPG\|thumb\|Detall de la [[pintura històrica]] ''Entrada triumfal del rei Jaume I en la ciutat de Valéncia'', de [[Fernando Richart Montesinos]],<ref>[https://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/richart-montesinos-fernando/ Ficha del pintor en la Web del Museo del Prado]</ref> 1884.]]		[[File:Entrada triomfal del rei Jaume I a la ciutat de Valéncia (1884), Fernando Richart Montesinos, Museu de Belles Arts de Castelló (detall).JPG\|thumb\|Detall de la [[pintura històrica]] ''Entrada triumfal del rei Jaume I en la ciutat de Valéncia'', de [[Fernando Richart Montesinos]],<ref>[https://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/richart-montesinos-fernando/ Ficha del pintor en la Web del Museo del Prado]</ref> 1884.]]
	[[Archiu:Mapa de conquesta del Regne de valencia.png\|thumb\|right\|250px\|[[Cronologia]] de la Conquista del [[Regne de Valéncia]], incloent les agregacions fetes a lo llarc del [[sigle XIX]].]]		[[Archiu:Mapa de conquesta del Regne de valencia.png\|thumb\|right\|250px\|[[Cronologia]] de la Conquista del [[Regne de Valéncia]], incloent les agregacions fetes a lo llarc del [[sigle XIX]].]]
	La '''conquista de Valéncia''' (o بلنسية en [[idioma àrap\|àrap]]: ''Balansiya'') va ser el conjunt de [[guerra\|maniobres militars]] que varen portar a l'anexió de la major part de l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]] a la [[Corona d'Aragó]]. En tan sol setze anys, entre els anys [[1229]] i [[1245]], la [[Corona d'Aragó]] va conseguir la conquista de gran part de lo que posteriorment seria conegut com el [[Regne de Valéncia]].		La '''conquista de Valéncia''' (o بلنسية en [[idioma àrap\|àrap]]: ''Balansiya'') va ser el conjunt de [[guerra\|maniobres militars]] que varen portar a l'anexió de la major part de l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]] a la [[Corona d'Aragó]]. En tan sol setze anys, entre els anys [[1229]] i [[1245]], la [[Corona d'Aragó]] va conseguir la conquista de gran part de lo que posteriorment seria conegut com el [[Regne de Valéncia]].

Reval en 10:12 30 jun 2025

2025-06-30T10:12:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:12 30 jun 2025
Llínea 22:		Llínea 22:

	La població musulmana que no va fugir va ser establida en les terres montanyoses de l'interior, a on va continuar sent majoritària a lo llarc de tota l'[[Edat Mija]].		La població musulmana que no va fugir va ser establida en les terres montanyoses de l'interior, a on va continuar sent majoritària a lo llarc de tota l'[[Edat Mija]].

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Jose2 en 10:02 11 maig 2025

2025-05-11T10:02:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:02 11 maig 2025
Llínea 21:		Llínea 21:
	El ''[[Llibre del Repartiment de Valéncia\|Llibre del Repartiment]]'' proporciona informació sobre molts aspectes de la [[repoblament]] (el poblament i la distribució del territori conquistat entre els conquistadors). Els repobladors procedien de [[Aragó]], [[Castella]], [[Navarra]] i d'atres països europeus. Les teories pancatalanistes afirmen que la major part dels repobladors eren catalans, pero l'història i atres documents demostren que açò no va ser aixina. Segons el professor [[Antonio Ubieto Arteta]],{{cr}} haurien segut dos o tres mil persones, en la seua majoria castellans i aragonesos, si be, en ser una [[creuada]], podrien haver figurat entre els repobladors gents de tota Europa. Es calcula que en la taifa de Valéncia residien 200.000 habitants i les fonts més ambicioses calculen que uns 40.000 varen marchar de les seues terres; el pacte o capitulació entre Jaume I i [[Zayyan ibn Mardanish\|Zayyan]] estipulava que els residents (la població musulmana -[[mudéixar]]-, cristiana -[[mossàrap]]s- i [[història dels judeus en Espanya\|judeua]]) podrien seguir vivint i treballant en els seus llocs habituals, si ben somesos a les noves jerarquies, sense que ningú els molestara en el seguiment de les seues respectives religions.{{cr}}		El ''[[Llibre del Repartiment de Valéncia\|Llibre del Repartiment]]'' proporciona informació sobre molts aspectes de la [[repoblament]] (el poblament i la distribució del territori conquistat entre els conquistadors). Els repobladors procedien de [[Aragó]], [[Castella]], [[Navarra]] i d'atres països europeus. Les teories pancatalanistes afirmen que la major part dels repobladors eren catalans, pero l'història i atres documents demostren que açò no va ser aixina. Segons el professor [[Antonio Ubieto Arteta]],{{cr}} haurien segut dos o tres mil persones, en la seua majoria castellans i aragonesos, si be, en ser una [[creuada]], podrien haver figurat entre els repobladors gents de tota Europa. Es calcula que en la taifa de Valéncia residien 200.000 habitants i les fonts més ambicioses calculen que uns 40.000 varen marchar de les seues terres; el pacte o capitulació entre Jaume I i [[Zayyan ibn Mardanish\|Zayyan]] estipulava que els residents (la població musulmana -[[mudéixar]]-, cristiana -[[mossàrap]]s- i [[història dels judeus en Espanya\|judeua]]) podrien seguir vivint i treballant en els seus llocs habituals, si ben somesos a les noves jerarquies, sense que ningú els molestara en el seguiment de les seues respectives religions.{{cr}}

	La població musulmana que no va fugir va ser establida en les terres montanyoses de l'interior, a on va continuar sent majoritària a lo llarc de tota l'[[Edat Mija]].		La població musulmana que no va fugir va ser establida en les terres montanyoses de l'interior, a on va continuar sent majoritària a lo llarc de tota l'[[Edat Mija]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 17:08 26 ago 2024

2024-08-26T17:08:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:08 26 ago 2024
Llínea 4:		Llínea 4:
	La '''conquista de Valéncia''' (o بلنسية en [[idioma àrap\|àrap]]: ''Balansiya'') va ser el conjunt de [[guerra\|maniobres militars]] que varen portar a l'anexió de la major part de l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]] a la [[Corona d'Aragó]]. En tan sol setze anys, entre els anys [[1229]] i [[1245]], la [[Corona d'Aragó]] va conseguir la conquista de gran part de lo que posteriorment seria conegut com el [[Regne de Valéncia]].		La '''conquista de Valéncia''' (o بلنسية en [[idioma àrap\|àrap]]: ''Balansiya'') va ser el conjunt de [[guerra\|maniobres militars]] que varen portar a l'anexió de la major part de l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]] a la [[Corona d'Aragó]]. En tan sol setze anys, entre els anys [[1229]] i [[1245]], la [[Corona d'Aragó]] va conseguir la conquista de gran part de lo que posteriorment seria conegut com el [[Regne de Valéncia]].

	==Conquista==		== Conquista ==
	Despuix de l'èxit conseguit per unes campanyes militars mampreses a nivell particular per [[noblea\|nobles]] [[Regne d'Aragó\|aragonesos]], entre les que destaca la presa de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] ([[1231]]), qui la cedix despuix de dures negociacions al rei [[Jaume I d'Aragó\|Jaume I]];<ref>[http://www.morellaturistica.com/ver/1280/historia.html Morella turística - Història]</ref> va ser este mateix rei qui va acometre la conquista de les [[taifa]]s de [[Taifa de Valéncia\|Balansiya]] i [[Taifa de Múrcia\|Mursiyya]], que havien sorgit despuix de la fragmentació del [[imperi almohade]] en [[1228]].<ref name="sapiens">{{cita publicación \| apellidos=Mata \| nombre =Jordi \| título=Jaume I. Rei i Mite \| revista= [[Sàpiens]] \| ubicación= Barcelona \| volumen= 121 \|fecha= octubre de 2012 \| páginas = 8-14 \|issn = 1695-2014}}</ref>		Despuix de l'èxit conseguit per unes campanyes militars mampreses a nivell particular per [[noblea\|nobles]] [[Regne d'Aragó\|aragonesos]], entre les que destaca la presa de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] ([[1231]]), qui la cedix despuix de dures negociacions al rei [[Jaume I d'Aragó\|Jaume I]];<ref>[http://www.morellaturistica.com/ver/1280/historia.html Morella turística - Història]</ref> va ser este mateix rei qui va acometre la conquista de les [[taifa]]s de [[Taifa de Valéncia\|Balansiya]] i [[Taifa de Múrcia\|Mursiyya]], que havien sorgit despuix de la fragmentació del [[imperi almohade]] en [[1228]].<ref name="sapiens">{{cita publicación \| apellidos=Mata \| nombre =Jordi \| título=Jaume I. Rei i Mite \| revista= [[Sàpiens]] \| ubicación= Barcelona \| volumen= 121 \|fecha= octubre de 2012 \| páginas = 8-14 \|issn = 1695-2014}}</ref>

Llínea 18:		Llínea 18:
	El [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)\|regne de Múrcia]], que va terminar formant part de la [[Corona de Castella]], va ser incorporat a l'àrea d'influència dels regnes cristians de forma inicialment pacífica, per mig de pactes entre [[Jaume I d'Aragó]], [[Ferrando III de Castella]], [[Alfonso X el Sabio\|el príncip Alfonso]] (fill de Ferrando i gendre de Jaume) i el propi rei moro de Múrcia [[Ibn Hud-al Dawla]] ([[tractat d'Alcaraz (1243)\|tractat d'Alcaraz]], [[1243]], [[tractat de Almizra]], 1244); encara que la repressió de la [[tumult mudéixar]] de [[1264]] va implicar una imposició militar del domini cristià. La llínea de demarcació entre els territoris aragonesos i castellans no es va establir definitivament fins a la [[sentència arbitral de Torrellas]] (1304, en el regnat de [[Jaume II d'Aragó]] i [[Ferrando IV de Castella]]), per la que els territoris de [[Alacant]] i [[Oriola]] varen ser anexionats al [[regne de Valéncia]].		El [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)\|regne de Múrcia]], que va terminar formant part de la [[Corona de Castella]], va ser incorporat a l'àrea d'influència dels regnes cristians de forma inicialment pacífica, per mig de pactes entre [[Jaume I d'Aragó]], [[Ferrando III de Castella]], [[Alfonso X el Sabio\|el príncip Alfonso]] (fill de Ferrando i gendre de Jaume) i el propi rei moro de Múrcia [[Ibn Hud-al Dawla]] ([[tractat d'Alcaraz (1243)\|tractat d'Alcaraz]], [[1243]], [[tractat de Almizra]], 1244); encara que la repressió de la [[tumult mudéixar]] de [[1264]] va implicar una imposició militar del domini cristià. La llínea de demarcació entre els territoris aragonesos i castellans no es va establir definitivament fins a la [[sentència arbitral de Torrellas]] (1304, en el regnat de [[Jaume II d'Aragó]] i [[Ferrando IV de Castella]]), per la que els territoris de [[Alacant]] i [[Oriola]] varen ser anexionats al [[regne de Valéncia]].

	==Repoblament==		== Repoblament ==
	El ''[[Llibre del Repartiment de Valéncia\|Llibre del Repartiment]]'' proporciona informació sobre molts aspectes de la [[repoblament]] (el poblament i la distribució del territori conquistat entre els conquistadors). Els repobladors procedien de [[Aragó]], [[Castella]], [[Navarra]] i d'atres països europeus. Les teories pancatalanistes afirmen que la major part dels repobladors eren catalans, pero l'història i atres documents demostren que açò no va ser aixina. Segons el professor [[Antonio Ubieto Arteta]],{{cr}} haurien segut dos o tres mil persones, en la seua majoria castellans i aragonesos, si be, en ser una [[creuada]], podrien haver figurat entre els repobladors gents de tota Europa. Es calcula que en la taifa de Valéncia residien 200.000 habitants i les fonts més ambicioses calculen que uns 40.000 varen marchar de les seues terres; el pacte o capitulació entre Jaume I i [[Zayyan ibn Mardanish\|Zayyan]] estipulava que els residents (la població musulmana -[[mudéixar]]-, cristiana -[[mossàrap]]s- i [[història dels judeus en Espanya\|judeua]]) podrien seguir vivint i treballant en els seus llocs habituals, si ben somesos a les noves jerarquies, sense que ningú els molestara en el seguiment de les seues respectives religions.{{cr}}		El ''[[Llibre del Repartiment de Valéncia\|Llibre del Repartiment]]'' proporciona informació sobre molts aspectes de la [[repoblament]] (el poblament i la distribució del territori conquistat entre els conquistadors). Els repobladors procedien de [[Aragó]], [[Castella]], [[Navarra]] i d'atres països europeus. Les teories pancatalanistes afirmen que la major part dels repobladors eren catalans, pero l'història i atres documents demostren que açò no va ser aixina. Segons el professor [[Antonio Ubieto Arteta]],{{cr}} haurien segut dos o tres mil persones, en la seua majoria castellans i aragonesos, si be, en ser una [[creuada]], podrien haver figurat entre els repobladors gents de tota Europa. Es calcula que en la taifa de Valéncia residien 200.000 habitants i les fonts més ambicioses calculen que uns 40.000 varen marchar de les seues terres; el pacte o capitulació entre Jaume I i [[Zayyan ibn Mardanish\|Zayyan]] estipulava que els residents (la població musulmana -[[mudéixar]]-, cristiana -[[mossàrap]]s- i [[història dels judeus en Espanya\|judeua]]) podrien seguir vivint i treballant en els seus llocs habituals, si ben somesos a les noves jerarquies, sense que ningú els molestara en el seguiment de les seues respectives religions.{{cr}}

Jose2: Text reemplaça - '== Referencies ==' a '== Referències =='

2023-07-27T15:04:21Z

Text reemplaça - '== Referencies ==' a '== Referències =='

← Revisió anterior		Revisió de 15:04 27 jul 2023
Llínea 23:		Llínea 23:
	La població musulmana que no va fugir va ser establida en les terres montanyoses de l'interior, a on va continuar sent majoritària a lo llarc de tota l'[[Edat Mija]].		La població musulmana que no va fugir va ser establida en les terres montanyoses de l'interior, a on va continuar sent majoritària a lo llarc de tota l'[[Edat Mija]].

	== ~~Referencies~~ ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}
	{{Traduït de\|es\|Conquista de Valencia por Jaume I}}		{{Traduït de\|es\|Conquista de Valencia por Jaume I}}

Valencian en 23:16 16 set 2022

2022-09-16T23:16:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:16 16 set 2022
Llínea 31:		Llínea 31:
	[[Categoria:Reconquista]]		[[Categoria:Reconquista]]
	[[Categoria:Història de la Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Història de la Corona d'Aragó]]
			[[Categoria:Aragó]]

Valencian en 23:16 16 set 2022

2022-09-16T23:16:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:16 16 set 2022
Llínea 27:		Llínea 27:
	{{Traduït de\|es\|Conquista de Valencia por Jaume I}}		{{Traduït de\|es\|Conquista de Valencia por Jaume I}}

			[[Categoria:Regne de Valéncia]]
			[[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Reconquista]]		[[Categoria:Reconquista]]
	~~[[Categoria:Aragó]]~~
	~~[[Categoria:Regne de Valéncia]]~~
	[[Categoria:Història de la Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Història de la Corona d'Aragó]]
	~~[[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana]]~~
	~~[[Categoria:Guerres de la Corona d'Aragó]]~~

Valencian en 23:15 16 set 2022

2022-09-16T23:15:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:15 16 set 2022
Llínea 28:		Llínea 28:

	[[Categoria:Reconquista]]		[[Categoria:Reconquista]]
	[[Categoria:~~Edat Mija en~~ Aragó]]		[[Categoria:Aragó]]
	[[Categoria:Regne de Valéncia]]		[[Categoria:Regne de Valéncia]]
	[[Categoria:Història de la Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Història de la Corona d'Aragó]]
	[[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Guerres de la Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Guerres de la Corona d'Aragó]]

Valencian: /* Conquista */

2022-09-16T23:14:15Z

Conquista

← Revisió anterior		Revisió de 23:14 16 set 2022
Llínea 14:		Llínea 14:

	* En la tercera fase, la [[frontera]] [[sur\|meridional]] va aplegar fins a [[Biar]] ([[1245]]).		* En la tercera fase, la [[frontera]] [[sur\|meridional]] va aplegar fins a [[Biar]] ([[1245]]).
	"Jaume I es va presentar davant les portes de la vila el [[5 de setembre]] de [[1244]] i va començar el seu sege que va durar fins al més de febrer de 1245. El ''~~qa’aneu~~'' de Biar, [[Muça Almoravit]], va rendir el castell baix la promesa de que pogueren permanéixer en la vila i que se'ls respectara la seua ''çuna'' i ''xara''. En la sublevació de [[Al-Azraq]] de [[1256]] Dò Jaume va aplicar severes mesures que possiblement varen comportar l'expulsió dels habitants d'este lloc, sent repoblada en gents de Catalunya i Aragó. Una volta assegurada la vila va ser la base forta de l'ajuda aragonesa a la corona castellana, en el moment de la sublevació mudéixar de [[1264]]. Durant la sublevació dels ''[[sarraïns paliers]]'' ocorreguda al final de la vida de Jaume I, este castell va ser presó del [[templaris\|Mestre del Temple]] Don [[Pedro de Moncada]], capturat en la batalla de Lluchent pels sublevats, i en 1287, Biar va passar a ser vila real en vot en les [[Corts d'Aragó (Antic Règim)\|Corts Aragoneses]]". <ref>[http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=471 Ficha del "Monumento" denominat "Castillo y Murallas de Biar"], Direcció General de Patrimoni, Generalitat Valenciana.</ref>		"Jaume I es va presentar davant les portes de la vila el [[5 de setembre]] de [[1244]] i va començar el seu sege que va durar fins al més de febrer de 1245. El ''qa’id'' de Biar, [[Muça Almoravit]], va rendir el castell baix la promesa de que pogueren permanéixer en la vila i que se'ls respectara la seua ''çuna'' i ''xara''. En la sublevació de [[Al-Azraq]] de [[1256]] Dò Jaume va aplicar severes mesures que possiblement varen comportar l'expulsió dels habitants d'este lloc, sent repoblada en gents de Catalunya i Aragó. Una volta assegurada la vila va ser la base forta de l'ajuda aragonesa a la corona castellana, en el moment de la sublevació mudéixar de [[1264]]. Durant la sublevació dels ''[[sarraïns paliers]]'' ocorreguda al final de la vida de Jaume I, este castell va ser presó del [[templaris\|Mestre del Temple]] Don [[Pedro de Moncada]], capturat en la batalla de Lluchent pels sublevats, i en 1287, Biar va passar a ser vila real en vot en les [[Corts d'Aragó (Antic Règim)\|Corts Aragoneses]]". <ref>[http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=471 Ficha del "Monumento" denominat "Castillo y Murallas de Biar"], Direcció General de Patrimoni, Generalitat Valenciana.</ref>

	El [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)\|regne de Múrcia]], que va terminar formant part de la [[Corona de Castella]], va ser incorporat a l'àrea d'influència dels regnes cristians de forma inicialment pacífica, per mig de pactes entre [[Jaume I d'Aragó]], [[Ferrando III de Castella]], [[Alfonso X el Sabio\|el príncip Alfonso]] (fill de Ferrando i gendre de Jaume) i el propi rei moro de Múrcia [[Ibn Hud-al Dawla]] ([[tractat d'Alcaraz (1243)\|tractat d'Alcaraz]], [[1243]], [[tractat de Almizra]], 1244); encara que la repressió de la [[tumult mudéixar]] de [[1264]] va implicar una imposició militar del domini cristià. La llínea de demarcació entre els territoris aragonesos i castellans no es va establir definitivament fins a la [[sentència arbitral de Torrellas]] (1304, en el regnat de [[Jaume II d'Aragó]] i [[Ferrando IV de Castella]]), per la que els territoris de [[Alacant]] i [[Oriola]] varen ser anexionats al [[regne de Valéncia]].		El [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)\|regne de Múrcia]], que va terminar formant part de la [[Corona de Castella]], va ser incorporat a l'àrea d'influència dels regnes cristians de forma inicialment pacífica, per mig de pactes entre [[Jaume I d'Aragó]], [[Ferrando III de Castella]], [[Alfonso X el Sabio\|el príncip Alfonso]] (fill de Ferrando i gendre de Jaume) i el propi rei moro de Múrcia [[Ibn Hud-al Dawla]] ([[tractat d'Alcaraz (1243)\|tractat d'Alcaraz]], [[1243]], [[tractat de Almizra]], 1244); encara que la repressió de la [[tumult mudéixar]] de [[1264]] va implicar una imposició militar del domini cristià. La llínea de demarcació entre els territoris aragonesos i castellans no es va establir definitivament fins a la [[sentència arbitral de Torrellas]] (1304, en el regnat de [[Jaume II d'Aragó]] i [[Ferrando IV de Castella]]), per la que els territoris de [[Alacant]] i [[Oriola]] varen ser anexionats al [[regne de Valéncia]].

← Revisió anterior		Revisió de 11:35 23 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Entrada de Jaume I a València.jpg\|thumb\|right\|Pintura mural del [[castell d'Alcanyís]] que representa l'entrada de Jaume I en Valéncia.]]		[[File:Entrada de Jaume I a València.jpg\|thumb\|right\|Pintura mural del [[castell d'Alcanyís]] que representa l'entrada de Jaume I en Valéncia.]]
	[[File:Entrada triomfal del rei Jaume I a la ciutat de ~~València~~ (1884), Fernando Richart Montesinos, Museu de Belles Arts de Castelló (detall).JPG\|thumb\|Detall de la [[pintura històrica]] ''Entrada triumfal del rei Jaume I en la ciutat de Valéncia'', de [[Fernando Richart Montesinos]],<ref>[https://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/richart-montesinos-fernando/ Ficha del pintor en la Web del Museo del Prado]</ref> 1884.]]		[[File:Entrada triomfal del rei Jaume I a la ciutat de Valéncia (1884), Fernando Richart Montesinos, Museu de Belles Arts de Castelló (detall).JPG\|thumb\|Detall de la [[pintura històrica]] ''Entrada triumfal del rei Jaume I en la ciutat de Valéncia'', de [[Fernando Richart Montesinos]],<ref>[https://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/richart-montesinos-fernando/ Ficha del pintor en la Web del Museo del Prado]</ref> 1884.]]
	[[Archiu:Mapa de conquesta del Regne de valencia.png\|thumb\|right\|250px\|[[Cronologia]] de la Conquista del [[Regne de Valéncia]], incloent les agregacions fetes a lo llarc del [[sigle XIX]].]]		[[Archiu:Mapa de conquesta del Regne de valencia.png\|thumb\|right\|250px\|[[Cronologia]] de la Conquista del [[Regne de Valéncia]], incloent les agregacions fetes a lo llarc del [[sigle XIX]].]]
	La '''conquista de Valéncia''' (o بلنسية en [[idioma àrap\|àrap]]: ''Balansiya'') va ser el conjunt de [[guerra\|maniobres militars]] que varen portar a l'anexió de la major part de l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]] a la [[Corona d'Aragó]]. En tan sol setze anys, entre els anys [[1229]] i [[1245]], la [[Corona d'Aragó]] va conseguir la conquista de gran part de lo que posteriorment seria conegut com el [[Regne de Valéncia]].		La '''conquista de Valéncia''' (o بلنسية en [[idioma àrap\|àrap]]: ''Balansiya'') va ser el conjunt de [[guerra\|maniobres militars]] que varen portar a l'anexió de la major part de l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]] a la [[Corona d'Aragó]]. En tan sol setze anys, entre els anys [[1229]] i [[1245]], la [[Corona d'Aragó]] va conseguir la conquista de gran part de lo que posteriorment seria conegut com el [[Regne de Valéncia]].

← Revisió anterior		Revisió de 23:14 16 set 2022
Llínea 14:		Llínea 14:

	* En la tercera fase, la [[frontera]] [[sur\|meridional]] va aplegar fins a [[Biar]] ([[1245]]).		* En la tercera fase, la [[frontera]] [[sur\|meridional]] va aplegar fins a [[Biar]] ([[1245]]).
	"Jaume I es va presentar davant les portes de la vila el [[5 de setembre]] de [[1244]] i va començar el seu sege que va durar fins al més de febrer de 1245. El ''~~qa’aneu~~'' de Biar, [[Muça Almoravit]], va rendir el castell baix la promesa de que pogueren permanéixer en la vila i que se'ls respectara la seua ''çuna'' i ''xara''. En la sublevació de [[Al-Azraq]] de [[1256]] Dò Jaume va aplicar severes mesures que possiblement varen comportar l'expulsió dels habitants d'este lloc, sent repoblada en gents de Catalunya i Aragó. Una volta assegurada la vila va ser la base forta de l'ajuda aragonesa a la corona castellana, en el moment de la sublevació mudéixar de [[1264]]. Durant la sublevació dels ''[[sarraïns paliers]]'' ocorreguda al final de la vida de Jaume I, este castell va ser presó del [[templaris\|Mestre del Temple]] Don [[Pedro de Moncada]], capturat en la batalla de Lluchent pels sublevats, i en 1287, Biar va passar a ser vila real en vot en les [[Corts d'Aragó (Antic Règim)\|Corts Aragoneses]]". <ref>[http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=471 Ficha del "Monumento" denominat "Castillo y Murallas de Biar"], Direcció General de Patrimoni, Generalitat Valenciana.</ref>		"Jaume I es va presentar davant les portes de la vila el [[5 de setembre]] de [[1244]] i va començar el seu sege que va durar fins al més de febrer de 1245. El ''qa’id'' de Biar, [[Muça Almoravit]], va rendir el castell baix la promesa de que pogueren permanéixer en la vila i que se'ls respectara la seua ''çuna'' i ''xara''. En la sublevació de [[Al-Azraq]] de [[1256]] Dò Jaume va aplicar severes mesures que possiblement varen comportar l'expulsió dels habitants d'este lloc, sent repoblada en gents de Catalunya i Aragó. Una volta assegurada la vila va ser la base forta de l'ajuda aragonesa a la corona castellana, en el moment de la sublevació mudéixar de [[1264]]. Durant la sublevació dels ''[[sarraïns paliers]]'' ocorreguda al final de la vida de Jaume I, este castell va ser presó del [[templaris\|Mestre del Temple]] Don [[Pedro de Moncada]], capturat en la batalla de Lluchent pels sublevats, i en 1287, Biar va passar a ser vila real en vot en les [[Corts d'Aragó (Antic Règim)\|Corts Aragoneses]]". <ref>[http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=471 Ficha del "Monumento" denominat "Castillo y Murallas de Biar"], Direcció General de Patrimoni, Generalitat Valenciana.</ref>

	El [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)\|regne de Múrcia]], que va terminar formant part de la [[Corona de Castella]], va ser incorporat a l'àrea d'influència dels regnes cristians de forma inicialment pacífica, per mig de pactes entre [[Jaume I d'Aragó]], [[Ferrando III de Castella]], [[Alfonso X el Sabio\|el príncip Alfonso]] (fill de Ferrando i gendre de Jaume) i el propi rei moro de Múrcia [[Ibn Hud-al Dawla]] ([[tractat d'Alcaraz (1243)\|tractat d'Alcaraz]], [[1243]], [[tractat de Almizra]], 1244); encara que la repressió de la [[tumult mudéixar]] de [[1264]] va implicar una imposició militar del domini cristià. La llínea de demarcació entre els territoris aragonesos i castellans no es va establir definitivament fins a la [[sentència arbitral de Torrellas]] (1304, en el regnat de [[Jaume II d'Aragó]] i [[Ferrando IV de Castella]]), per la que els territoris de [[Alacant]] i [[Oriola]] varen ser anexionats al [[regne de Valéncia]].		El [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)\|regne de Múrcia]], que va terminar formant part de la [[Corona de Castella]], va ser incorporat a l'àrea d'influència dels regnes cristians de forma inicialment pacífica, per mig de pactes entre [[Jaume I d'Aragó]], [[Ferrando III de Castella]], [[Alfonso X el Sabio\|el príncip Alfonso]] (fill de Ferrando i gendre de Jaume) i el propi rei moro de Múrcia [[Ibn Hud-al Dawla]] ([[tractat d'Alcaraz (1243)\|tractat d'Alcaraz]], [[1243]], [[tractat de Almizra]], 1244); encara que la repressió de la [[tumult mudéixar]] de [[1264]] va implicar una imposició militar del domini cristià. La llínea de demarcació entre els territoris aragonesos i castellans no es va establir definitivament fins a la [[sentència arbitral de Torrellas]] (1304, en el regnat de [[Jaume II d'Aragó]] i [[Ferrando IV de Castella]]), per la que els territoris de [[Alacant]] i [[Oriola]] varen ser anexionats al [[regne de Valéncia]].