Conquista normanda d'Anglaterra - Historial de revisions

Jose2 en 08:26 5 feb 2026

2026-02-05T08:26:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:26 5 feb 2026
Llínea 4:		Llínea 4:
	Guillem va reclamar el tro anglés amparant-se en el seu parentesc en el rei [[Anglosaxons\|anglosaxó]] [[Eduardo el Confessor]], que no tenia descendència, circumstància que va encorajar les esperances del normant de conseguir la seua entronisació. Eduardo va morir en giner de 1066 i li va succeir el seu germanastre Harold, pero est va tindre que afrontar, ademés del desafiu de Guillem, la reclamació al tro anglés del rei [[Harald III de Noruega]]. Harald va invadir el nort d'Anglaterra en [[setembre]] de [[1066]] i va conseguir una victòria en la [[batalla de Fulford]] abans de ser derrotat per Harold en la [[batalla de Stamford Bridge]] el [[25 de setembre]] d'eixe any. No obstant, Guillem havia desembarcat en el sur i Harold va marchar ràpidament cap a allí per a fer-li front, encara que deixant moltes de les seues forces en el nort. El [[14 d'octubre]] abdós eixèrcits varen chocar prop de [[Hastings]], i despuix de tot un dia de lluita, Harold va ser derrotat i mort en combat.		Guillem va reclamar el tro anglés amparant-se en el seu parentesc en el rei [[Anglosaxons\|anglosaxó]] [[Eduardo el Confessor]], que no tenia descendència, circumstància que va encorajar les esperances del normant de conseguir la seua entronisació. Eduardo va morir en giner de 1066 i li va succeir el seu germanastre Harold, pero est va tindre que afrontar, ademés del desafiu de Guillem, la reclamació al tro anglés del rei [[Harald III de Noruega]]. Harald va invadir el nort d'Anglaterra en [[setembre]] de [[1066]] i va conseguir una victòria en la [[batalla de Fulford]] abans de ser derrotat per Harold en la [[batalla de Stamford Bridge]] el [[25 de setembre]] d'eixe any. No obstant, Guillem havia desembarcat en el sur i Harold va marchar ràpidament cap a allí per a fer-li front, encara que deixant moltes de les seues forces en el nort. El [[14 d'octubre]] abdós eixèrcits varen chocar prop de [[Hastings]], i despuix de tot un dia de lluita, Harold va ser derrotat i mort en combat.

	Encara que Guillem va eliminar al seu principal rival, encara va tindre que enfrontar-se a numeroses rebelions en els anys següents, per lo que fins a [[1072]] no va poder afiançar-se en el tro. La resistència anglesa va portar a que gran part de l'èlit britànica perguera les seues terres i haguera d'exiliar-se. En la finalitat de controlar el regne, Guillem va donar terres als seus i va construir fortalees i castells per tot el país. Els conquistadors varen introduir la [[Idioma francés\|llengua francesa]] i varen remodelar la composició de les classes altes. No està clar fins a quin punt esta conquista va influir en el poble pla anglés, pero un canvi important va ser l'abolició de la [[esclavitut]]. Aixina mateix, va haver pocs canvis en l'estructura de govern, puix els invasors normants varen adoptar moltes de les formes del domini [[anglosaxó]].		Encara que Guillem va eliminar al seu principal rival, encara va tindre que enfrontar-se a numeroses rebelions en els anys següents, per lo que fins a [[1072]] no va poder afiançar-se en el tro. La resistència anglesa va portar a que gran part de l'èlit britànica perguera les seues terres i haguera d'exiliar-se. En la finalitat de controlar el regne, Guillem va donar terres als seus i va construir fortalees i castells per tot el país. Els conquistadors varen introduir la [[Idioma francés\|llengua francesa]] i varen remodelar la composició de les classes altes. No està clar fins a quin punt esta conquista va influir en el poble pla anglés, pero un canvi important va ser l'abolició de la [[esclavitut]]. Aixina mateix, va haver pocs canvis en l'estructura de govern, puix els invasors normants varen adoptar moltes de les formes del domini [[anglosaxó]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T11:13:25Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 11:13 19 gin 2020
Llínea 31:		Llínea 31:
	* Marren, Peter (2004). (en inglés). ''1066: The Battles of York, Stamford Bridge & Hastings''. Battleground Britain. Leo Cooper. ISBN 0-anglés-953-0.		* Marren, Peter (2004). (en inglés). ''1066: The Battles of York, Stamford Bridge & Hastings''. Battleground Britain. Leo Cooper. ISBN 0-anglés-953-0.
	* Stafford, Pauline (1989). (en anglés). ''Unification and Conquest: A Political and Social History of England in the Tenth and Eleventh Centuries''. Londres: Edward Arnold. ISBN 0-7131-6532-4.		* Stafford, Pauline (1989). (en anglés). ''Unification and Conquest: A Political and Social History of England in the Tenth and Eleventh Centuries''. Londres: Edward Arnold. ISBN 0-7131-6532-4.
	* Stafford, Pauline (1996). (en anglés). ''Women and the Norman Conquest. Transactions of the Royal Historical Society''. 6ª ~~serie~~ (4): 221–250.		* Stafford, Pauline (1996). (en anglés). ''Women and the Norman Conquest. Transactions of the Royal Historical Society''. 6ª série (4): 221–250.
	* Swanton, Michael James (trad.) (1998). (en anglés). ''The Anglo-Saxon Chronicle''. Nueva York: Routledge. ISBN 0-415-92129-5.		* Swanton, Michael James (trad.) (1998). (en anglés). ''The Anglo-Saxon Chronicle''. Nueva York: Routledge. ISBN 0-415-92129-5.
	* Thomas, Hugh M. (2003). (en anglés). ''The English and the Normans''. Oxford, UK: Oxford University Press.		* Thomas, Hugh M. (2003). (en anglés). ''The English and the Normans''. Oxford, UK: Oxford University Press.

Jose2: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2018-02-18T00:18:53Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 00:18 18 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Conquista normanda de Inglaterra.png\|thumb\|upright=1.5\|Localisació i dates dels principals events de la conquista.]]		[[Archiu:Conquista normanda de Inglaterra.png\|thumb\|upright=1.5\|Localisació i dates dels principals events de la conquista.]]
	La '''conquista normanda d'Anglaterra''' va ser l'invasió i ocupació de [[Anglaterra]] en el [[sigle XI]] per un eixèrcit format per [[normants]], [[Bretanya\|bretons]] i [[Poble francés\|francesos]] liderat pel duc [[Guillem I d'Anglaterra\|Guillem II de Normandia]]. Guillem va derrotar a [[Harolt II d'Anglaterra]] el [[14 d'octubre]] de [[1066]] en la [[batalla de Hastings]] i va ser coronat com a rei d'Anglaterra el dia de [[Nadal]] d'eixe any. A continuació, va consolidar el seu control sobre [[Anglaterra]] establint a molts dels seus seguidors en l'illa, lo que també va supondre l'introducció de numerosos canvis polítics, econòmics i socials en l'Anglaterra ~~medieval~~.		La '''conquista normanda d'Anglaterra''' va ser l'invasió i ocupació de [[Anglaterra]] en el [[sigle XI]] per un eixèrcit format per [[normants]], [[Bretanya\|bretons]] i [[Poble francés\|francesos]] liderat pel duc [[Guillem I d'Anglaterra\|Guillem II de Normandia]]. Guillem va derrotar a [[Harolt II d'Anglaterra]] el [[14 d'octubre]] de [[1066]] en la [[batalla de Hastings]] i va ser coronat com a rei d'Anglaterra el dia de [[Nadal]] d'eixe any. A continuació, va consolidar el seu control sobre [[Anglaterra]] establint a molts dels seus seguidors en l'illa, lo que també va supondre l'introducció de numerosos canvis polítics, econòmics i socials en l'Anglaterra migeval.

	Guillem va reclamar el tro anglés amparant-se en el seu parentesc en el rei [[Anglosaxons\|anglosaxó]] [[Eduardo el Confessor]], que no tenia descendència, circumstància que va encorajar les esperances del normant de conseguir la seua entronisació. Eduardo va morir en giner de 1066 i li va succeir el seu germanastre Harold, pero est va tindre que afrontar, ademés del desafiu de Guillem, la reclamació al tro anglés del rei [[Harald III de Noruega]]. Harald va invadir el nort d'Anglaterra en [[setembre]] de [[1066]] i va conseguir una victòria en la [[batalla de Fulford]] abans de ser derrotat per Harold en la [[batalla de Stamford Bridge]] el [[25 de setembre]] d'eixe any. No obstant, Guillem havia desembarcat en el sur i Harold va marchar ràpidament cap a allí per a fer-li front, encara que deixant moltes de les seues forces en el nort. El [[14 d'octubre]] abdós eixèrcits varen chocar prop de [[Hastings]], i despuix de tot un dia de lluita, Harold va ser derrotat i mort en combat.		Guillem va reclamar el tro anglés amparant-se en el seu parentesc en el rei [[Anglosaxons\|anglosaxó]] [[Eduardo el Confessor]], que no tenia descendència, circumstància que va encorajar les esperances del normant de conseguir la seua entronisació. Eduardo va morir en giner de 1066 i li va succeir el seu germanastre Harold, pero est va tindre que afrontar, ademés del desafiu de Guillem, la reclamació al tro anglés del rei [[Harald III de Noruega]]. Harald va invadir el nort d'Anglaterra en [[setembre]] de [[1066]] i va conseguir una victòria en la [[batalla de Fulford]] abans de ser derrotat per Harold en la [[batalla de Stamford Bridge]] el [[25 de setembre]] d'eixe any. No obstant, Guillem havia desembarcat en el sur i Harold va marchar ràpidament cap a allí per a fer-li front, encara que deixant moltes de les seues forces en el nort. El [[14 d'octubre]] abdós eixèrcits varen chocar prop de [[Hastings]], i despuix de tot un dia de lluita, Harold va ser derrotat i mort en combat.

Jose2 en 11:35 16 set 2016

2016-09-16T11:35:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:35 16 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Conquista normanda de Inglaterra.png\|thumb\|upright=1.5\|Localisació i dates dels principals events de la conquista.]]		[[Archiu:Conquista normanda de Inglaterra.png\|thumb\|upright=1.5\|Localisació i dates dels principals events de la conquista.]]
	La '''conquista normanda d'Anglaterra''' va ser l'invasió i ocupació de [[Anglaterra]] en el [[sigle XI]] per un eixèrcit format per [[normants]], [[Bretanya\|bretons]] i [[Poble francés\|francesos]] liderat pel duc [[Guillem I d'Anglaterra\|Guillem II de Normandia]]. Guillem va derrotar a [[Harolt II d'Anglaterra]] el 14 d'octubre de 1066 en la [[batalla de Hastings]] i va ser coronat com a rei d'Anglaterra el dia de Nadal d'eixe any. A continuació, va consolidar el seu control sobre [[Anglaterra]] establint a molts dels seus seguidors en l'illa, lo que també va supondre l'introducció de numerosos canvis polítics, econòmics i socials en l'Anglaterra medieval.		La '''conquista normanda d'Anglaterra''' va ser l'invasió i ocupació de [[Anglaterra]] en el [[sigle XI]] per un eixèrcit format per [[normants]], [[Bretanya\|bretons]] i [[Poble francés\|francesos]] liderat pel duc [[Guillem I d'Anglaterra\|Guillem II de Normandia]]. Guillem va derrotar a [[Harolt II d'Anglaterra]] el [[14 d'octubre]] de [[1066]] en la [[batalla de Hastings]] i va ser coronat com a rei d'Anglaterra el dia de [[Nadal]] d'eixe any. A continuació, va consolidar el seu control sobre [[Anglaterra]] establint a molts dels seus seguidors en l'illa, lo que també va supondre l'introducció de numerosos canvis polítics, econòmics i socials en l'Anglaterra medieval.

	Guillem va reclamar el tro anglés amparant-se en el seu parentesc en el rei [[Anglosaxons\|anglosaxó]] [[Eduardo el Confessor]], que no tenia descendència, circumstància que va encorajar les esperances del normant de conseguir la seua entronisació. Eduardo va morir en giner de 1066 i li va succeir el seu germanastre Harold, pero est va tindre que afrontar, ademés del desafiu de Guillem, la reclamació al tro anglés del rei [[Harald III de Noruega]]. Harald va invadir el nort d'Anglaterra en setembre de 1066 i va conseguir una victòria en la [[batalla de Fulford]] abans de ser derrotat per Harold en la [[batalla de Stamford Bridge]] el 25 de setembre d'eixe any. No obstant, Guillem havia desembarcat en el sur i Harold va marchar ràpidament cap a allí per a fer-li front, encara que deixant moltes de les seues forces en el nort. El 14 d'octubre abdós eixèrcits varen chocar prop de [[Hastings]], i despuix de tot un dia de lluita, Harold va ser derrotat i mort en combat.		Guillem va reclamar el tro anglés amparant-se en el seu parentesc en el rei [[Anglosaxons\|anglosaxó]] [[Eduardo el Confessor]], que no tenia descendència, circumstància que va encorajar les esperances del normant de conseguir la seua entronisació. Eduardo va morir en giner de 1066 i li va succeir el seu germanastre Harold, pero est va tindre que afrontar, ademés del desafiu de Guillem, la reclamació al tro anglés del rei [[Harald III de Noruega]]. Harald va invadir el nort d'Anglaterra en [[setembre]] de [[1066]] i va conseguir una victòria en la [[batalla de Fulford]] abans de ser derrotat per Harold en la [[batalla de Stamford Bridge]] el [[25 de setembre]] d'eixe any. No obstant, Guillem havia desembarcat en el sur i Harold va marchar ràpidament cap a allí per a fer-li front, encara que deixant moltes de les seues forces en el nort. El [[14 d'octubre]] abdós eixèrcits varen chocar prop de [[Hastings]], i despuix de tot un dia de lluita, Harold va ser derrotat i mort en combat.

	Encara que Guillem va eliminar al seu principal rival, encara va tindre que enfrontar-se a numeroses rebelions en els anys següents, per #lo que fins a 1072 no va poder afiançar-se en el tro. La resistència anglesa va portar a que gran part de l'èlit britànica perguera les seues terres i haguera d'exiliar-se. En la finalitat de controlar el regne, Guillem va donar terres als seus i va construir fortalees i castells per tot el país. Els conquistadors varen introduir la [[Idioma francés\|llengua francesa]] i varen remodelar la composició de les classes altes. No està clar fins a quin punt esta conquista va influir en el poble pla anglés, pero un canvi important va ser l'abolició de la [[esclavitut]]. Aixina mateix, va haver pocs canvis en l'estructura de govern, puix els invasors normants varen adoptar moltes de les formes del domini [[anglosaxó]].		Encara que Guillem va eliminar al seu principal rival, encara va tindre que enfrontar-se a numeroses rebelions en els anys següents, per lo que fins a [[1072]] no va poder afiançar-se en el tro. La resistència anglesa va portar a que gran part de l'èlit britànica perguera les seues terres i haguera d'exiliar-se. En la finalitat de controlar el regne, Guillem va donar terres als seus i va construir fortalees i castells per tot el país. Els conquistadors varen introduir la [[Idioma francés\|llengua francesa]] i varen remodelar la composició de les classes altes. No està clar fins a quin punt esta conquista va influir en el poble pla anglés, pero un canvi important va ser l'abolició de la [[esclavitut]]. Aixina mateix, va haver pocs canvis en l'estructura de govern, puix els invasors normants varen adoptar moltes de les formes del domini [[anglosaxó]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
Llínea 41:		Llínea 41:
	</div>		</div>

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història d'Anglaterra]]		[[Categoria:Història d'Anglaterra]]
	[[Categoria:Normants]]		[[Categoria:Normants]]

Chabi en 10:22 16 set 2016

2016-09-16T10:22:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:22 16 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Conquista normanda de Inglaterra.png\|thumb\|upright=1.5\|Localisació i dates dels principals events de la conquista.]]		[[Archiu:Conquista normanda de Inglaterra.png\|thumb\|upright=1.5\|Localisació i dates dels principals events de la conquista.]]
	La '''conquista normanda d'Anglaterra''' va ser l'invasió i ocupació de [[Anglaterra]] en el [[sigle XI]] per un eixèrcit format per [[normants]], [[Bretanya\|bretons]] i [[Poble francés\|francesos]] liderat pel duc [[~~Guillermo~~ I d'Anglaterra\|~~Guillermo~~ II de Normandia]]. ~~Guillermo~~ va derrotar a [[Harolt II d'Anglaterra]] el 14 d'octubre de 1066 en la [[batalla de Hastings]] i va ser coronat com a rei d'Anglaterra el dia de Nadal d'eixe any. A continuació, va consolidar el seu control sobre [[Anglaterra]] establint a molts dels seus seguidors en l'illa, lo que també va supondre l'introducció de numerosos canvis polítics, econòmics i socials en l'Anglaterra medieval.		La '''conquista normanda d'Anglaterra''' va ser l'invasió i ocupació de [[Anglaterra]] en el [[sigle XI]] per un eixèrcit format per [[normants]], [[Bretanya\|bretons]] i [[Poble francés\|francesos]] liderat pel duc [[Guillem I d'Anglaterra\|Guillem II de Normandia]]. Guillem va derrotar a [[Harolt II d'Anglaterra]] el 14 d'octubre de 1066 en la [[batalla de Hastings]] i va ser coronat com a rei d'Anglaterra el dia de Nadal d'eixe any. A continuació, va consolidar el seu control sobre [[Anglaterra]] establint a molts dels seus seguidors en l'illa, lo que també va supondre l'introducció de numerosos canvis polítics, econòmics i socials en l'Anglaterra medieval.

	~~Guillermo~~ va reclamar el tro anglés amparant-se en el seu parentesc en el rei [[Anglosaxons\|anglosaxó]] [[Eduardo el Confessor]], que no tenia descendència, circumstància que va encorajar les esperances del normant de conseguir la seua entronisació. Eduardo va morir en giner de 1066 i li va succeir el seu germanastre Harold, pero est va tindre que afrontar, ademés del desafiu de ~~Guillermo~~, la reclamació al tro anglés del rei [[Harald III de Noruega]]. Harald va invadir el nort d'Anglaterra en setembre de 1066 i va conseguir una victòria en la [[batalla de Fulford]] abans de ser derrotat per Harold en la [[batalla de Stamford Bridge]] el 25 de setembre d'eixe any. No obstant, ~~Guillermo~~ havia desembarcat en el sur i Harold va marchar ràpidament cap a allí per a fer-li front, encara que deixant moltes de les seues forces en el nort. El 14 d'octubre abdós eixèrcits varen chocar prop de [[Hastings]], i despuix de tot un dia de lluita, Harold va ser derrotat i mort en combat.		Guillem va reclamar el tro anglés amparant-se en el seu parentesc en el rei [[Anglosaxons\|anglosaxó]] [[Eduardo el Confessor]], que no tenia descendència, circumstància que va encorajar les esperances del normant de conseguir la seua entronisació. Eduardo va morir en giner de 1066 i li va succeir el seu germanastre Harold, pero est va tindre que afrontar, ademés del desafiu de Guillem, la reclamació al tro anglés del rei [[Harald III de Noruega]]. Harald va invadir el nort d'Anglaterra en setembre de 1066 i va conseguir una victòria en la [[batalla de Fulford]] abans de ser derrotat per Harold en la [[batalla de Stamford Bridge]] el 25 de setembre d'eixe any. No obstant, Guillem havia desembarcat en el sur i Harold va marchar ràpidament cap a allí per a fer-li front, encara que deixant moltes de les seues forces en el nort. El 14 d'octubre abdós eixèrcits varen chocar prop de [[Hastings]], i despuix de tot un dia de lluita, Harold va ser derrotat i mort en combat.

	Encara que ~~Guillermo~~ va eliminar al seu principal rival, encara va tindre que enfrontar-se a numeroses rebelions en els anys següents, per #lo que fins a 1072 no va poder afiançar-se en el tro. La resistència anglesa va portar a que gran part de l'èlit britànica perguera les seues terres i haguera d'exiliar-se. En la finalitat de controlar el regne, ~~Guillermo~~ va donar terres als seus i va construir fortalees i castells per tot el país. Els conquistadors varen introduir la [[Idioma francés\|llengua francesa]] i varen remodelar la composició de les classes altes. No està clar fins a quin punt esta conquista va influir en el poble pla anglés, pero un canvi important va ser l'abolició de la [[esclavitut]]. Aixina mateix, va haver pocs canvis en l'estructura de govern, puix els invasors normants varen adoptar moltes de les formes del domini [[anglosaxó]].		Encara que Guillem va eliminar al seu principal rival, encara va tindre que enfrontar-se a numeroses rebelions en els anys següents, per #lo que fins a 1072 no va poder afiançar-se en el tro. La resistència anglesa va portar a que gran part de l'èlit britànica perguera les seues terres i haguera d'exiliar-se. En la finalitat de controlar el regne, Guillem va donar terres als seus i va construir fortalees i castells per tot el país. Els conquistadors varen introduir la [[Idioma francés\|llengua francesa]] i varen remodelar la composició de les classes altes. No està clar fins a quin punt esta conquista va influir en el poble pla anglés, pero un canvi important va ser l'abolició de la [[esclavitut]]. Aixina mateix, va haver pocs canvis en l'estructura de govern, puix els invasors normants varen adoptar moltes de les formes del domini [[anglosaxó]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Localisació i dates dels principals events de la conquista. La '''conquista normanda d'Anglat...»

2016-09-16T10:21:14Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|upright=1.5|Localisació i dates dels principals events de la conquista. La '''conquista normanda d'Anglat...»

Pàgina nova

[[Archiu:Conquista normanda de Inglaterra.png|thumb|upright=1.5|Localisació i dates dels principals events de la conquista.]]
La '''conquista normanda d'Anglaterra''' va ser l'invasió i ocupació de [[Anglaterra]] en el [[sigle XI]] per un eixèrcit format per [[normants]], [[Bretanya|bretons]] i [[Poble francés|francesos]] liderat pel duc [[Guillermo I d'Anglaterra|Guillermo II de Normandia]]. Guillermo va derrotar a [[Harolt II d'Anglaterra]] el 14 d'octubre de 1066 en la [[batalla de Hastings]] i va ser coronat com a rei d'Anglaterra el dia de Nadal d'eixe any. A continuació, va consolidar el seu control sobre [[Anglaterra]] establint a molts dels seus seguidors en l'illa, lo que també va supondre l'introducció de numerosos canvis polítics, econòmics i socials en l'Anglaterra medieval.

Guillermo va reclamar el tro anglés amparant-se en el seu parentesc en el rei [[Anglosaxons|anglosaxó]] [[Eduardo el Confessor]], que no tenia descendència, circumstància que va encorajar les esperances del normant de conseguir la seua entronisació. Eduardo va morir en giner de 1066 i li va succeir el seu germanastre Harold, pero est va tindre que afrontar, ademés del desafiu de Guillermo, la reclamació al tro anglés del rei [[Harald III de Noruega]]. Harald va invadir el nort d'Anglaterra en setembre de 1066 i va conseguir una victòria en la [[batalla de Fulford]] abans de ser derrotat per Harold en la [[batalla de Stamford Bridge]] el 25 de setembre d'eixe any. No obstant, Guillermo havia desembarcat en el sur i Harold va marchar ràpidament cap a allí per a fer-li front, encara que deixant moltes de les seues forces en el nort. El 14 d'octubre abdós eixèrcits varen chocar prop de [[Hastings]], i despuix de tot un dia de lluita, Harold va ser derrotat i mort en combat.

Encara que Guillermo va eliminar al seu principal rival, encara va tindre que enfrontar-se a numeroses rebelions en els anys següents, per #lo que fins a 1072 no va poder afiançar-se en el tro. La resistència anglesa va portar a que gran part de l'èlit britànica perguera les seues terres i haguera d'exiliar-se. En la finalitat de controlar el regne, Guillermo va donar terres als seus i va construir fortalees i castells per tot el país. Els conquistadors varen introduir la [[Idioma francés|llengua francesa]] i varen remodelar la composició de les classes altes. No està clar fins a quin punt esta conquista va influir en el poble pla anglés, pero un canvi important va ser l'abolició de la [[esclavitut]]. Aixina mateix, va haver pocs canvis en l'estructura de govern, puix els invasors normants varen adoptar moltes de les formes del domini [[anglosaxó]].

== Bibliografia ==
<div style="height: 250px; width: 910px; overflow:-moz-scrollbars-horizontal;overflow-x:hidden;overflow-y:scroll;">
* Bates, David (1982). (en anglés). ''Normandy Before 1066''. Londres: Longman. ISBN 0-582-48492-8.
* Bates, David (2001). (en anglés). ''William the Conqueror''. Stroud, UK: Tempus. ISBN 0-7524-1980-3.
* Campbell, J. (1982). (en anglés). ''The Anglo-Saxons. Oxford'', UK: Phaidon. ISBN 0-7148-2149-7.
* Carpenter, David (2004). (en anglés). ''The Struggle for Mastery: The Penguin History of Britain 1066–1284''. Nueva York: Penguin. ISBN 0-14-014824-8.
* Chibnall, Marjorie (1986). (en anglés). ''Anglo-Norman England 1066–1166''. Oxford, UK: Basil Blackwell Publishers. ISBN 0-631-15439-6.
* Ciggaar, Krijna Nelly (1996). (en anglés). ''Western Travellers to Constantinople: the West and Byzantium, 962–1204''. Leiden, Países Bajos: Brill. ISBN 90-04-10637-5.
* Clanchy, M. T. (2006). (en anglés). ''England and its Rulers: 1066–1307. Blackwell Classic Histories of England'' (3ª ed.). Oxford, UK: Blackwell. ISBN 1-4051-0650-6.
* Crouch, David (2007). (en anglés). ''The Normans: The History of a Dynasty''. Londres: Hambledon & London. ISBN 1-85285-595-9.
* Daniell, Christopher (2003). (en anglés). ''From Norman Conquest to Magna Carta: England, 1066–1215''. Londres: Routledge. ISBN 0-415-22216-8.
* Douglas, David C. (1964). (en anglés). ''William the Conqueror: The Norman Impact Upon England''. Berkeley, CA: University of California Press.
* Hallam, Elizabeth M.; Everard, Judith (2001). (en anglés). ''Capetian France 987–1328'' (Second ed.). Nueva York: Longman. ISBN 0-582-40428-2.
* Heath, Ian (1995). (en anglés). ''Byzantine Armies AD 1118–1461''. Londres: Osprey. ISBN 978-1-85532-347-6.
* Higham, Nick (2000). (en anglés). ''The Death of Anglo-Saxon England''. Stroud, UK: Sutton. ISBN 0-7509-2469-1.
* Huscroft, Richard (2009). (en anglés). ''The Norman Conquest: A New Introduction''. Nueva York: Longman. ISBN 1-4058-1155-2.
* Huscroft, Richard (2005). (en anglés). ''Ruling England 1042–1217''. Londres: Pearson/Longman. ISBN 0-582-84882-2.
* Hyland, Ann (1994). (en anglés). ''The Medieval Warhorse: From Byzantium to the Crusades''. Londres: Grange Books. ISBN 1-85627-990-1.
* Kaufman, J. E. and Kaufman, H. W. (2001). (en anglés). ''The Medieval Fortress: Castles, Forts, and Walled Cities of the Middle Ages''. Cambridge, MA: Da Capo Press. ISBN 0-306-81358-0.
* Keynes, Simon (2001). (en anglés). ''Charters and Writs''. En Lapidge, Michael; Blair, John; Keynes, Simon y Scragg, Donald. ''Blackwell Encyclopaedia of Anglo-Saxon England''. Malden, MA: Blackwell. pp. 99–100. ISBN 978-0-631-22492-1.
* Lawson, M. K. (2002). (en anglés). ''The Battle of Hastings: 1066''. Stroud: Tempus. ISBN 0-7524-1998-6.
* Loyn, H. R. (1984). (en anglés). ''The Governance of Anglo-Saxon England, 500–1087''. Stanford, CA: Stanford University Press. ISBN 0-8047-1217-4.
* Liddiard, Robert (2005). (en anglés). ''Castles in Context: Power, Symbolism and Landscape, 1066 to 1500''. Macclesfield, UK: Windgather Press. ISBN 0-9545575-2-2.
* Marren, Peter (2004). (en inglés). ''1066: The Battles of York, Stamford Bridge & Hastings''. Battleground Britain. Leo Cooper. ISBN 0-anglés-953-0.
* Stafford, Pauline (1989). (en anglés). ''Unification and Conquest: A Political and Social History of England in the Tenth and Eleventh Centuries''. Londres: Edward Arnold. ISBN 0-7131-6532-4.
* Stafford, Pauline (1996). (en anglés). ''Women and the Norman Conquest. Transactions of the Royal Historical Society''. 6ª serie (4): 221–250.
* Swanton, Michael James (trad.) (1998). (en anglés). ''The Anglo-Saxon Chronicle''. Nueva York: Routledge. ISBN 0-415-92129-5.
* Thomas, Hugh M. (2003). (en anglés). ''The English and the Normans''. Oxford, UK: Oxford University Press.
* Thomas, Hugh (2007). (en anglés). ''The Norman Conquest: England after William the Conqueror. Critical Issues in History''. Lanham, MD: Rowman & Littlefield Publishers, Inc. ISBN 0-7425-3840-0.
* Thomas, Hugh M. (2003). (en anglés). ''The significance and fate of the native English landowners of 1086''. The English Historical Review 118: 303–333.
* Walker, Ian (2000). (en anglés). ''Harold the Last Anglo-Saxon King''. Gloucestershire, UK: Wrens Park. ISBN 0-905778-46-4.
* Williams, Ann (2003). (en anglés). ''Æthelred the Unready: The Ill-Counselled King''. Londres: Hambledon & London. ISBN 1-85285-382-4.
* Williams, Ann (2000). (en anglés). ''The English and the Norman Conquest''. Ipswich, UK: Boydell Press. ISBN 0-85115-708-4.
</div>

[[Categoria:Història d'Anglaterra]]
[[Categoria:Normants]]