Conseqüències econòmiques de la Primera Guerra Mundial - Historial de revisions

Jose2 en 18:07 14 dec 2025

2025-12-14T18:07:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 14 dec 2025
Llínea 6:		Llínea 6:
	En el [[Regne Unit]], [[Alemanya]] i [[França]] la finançació de les accions bèliques no va ser coberta en els ingressos de caràcter ordinari. La gran majoria dels [[govern]]s es varen endeutar fortament, fins a extrems insospitats fins llavors, recorrent a campanyes propagandístiques de caràcter patriòtic i es varen generar fortes pressions [[inflació\|inflacionistes]]. L'estratègia financera estava dirigida cap a la victòria militar que aniria seguida per indemnisacions millonàries dels derrotats.		En el [[Regne Unit]], [[Alemanya]] i [[França]] la finançació de les accions bèliques no va ser coberta en els ingressos de caràcter ordinari. La gran majoria dels [[govern]]s es varen endeutar fortament, fins a extrems insospitats fins llavors, recorrent a campanyes propagandístiques de caràcter patriòtic i es varen generar fortes pressions [[inflació\|inflacionistes]]. L'estratègia financera estava dirigida cap a la victòria militar que aniria seguida per indemnisacions millonàries dels derrotats.

	El teixit productiu es va orientar a la producció de [[armament]], de manera que els bens de consum varen escomençar a ser escassos. Tot va tindre un impacte molt negatiu sobre els estrats més pobres de la [[societat]], causant numerosos tumults, com la [[Revolució russa de 1917\|Revolució russa]].		El teixit productiu es va orientar a la producció de [[armament]], de manera que els bens de consum varen escomençar a ser escassos. Tot va tindre un impacte molt negatiu sobre els estrats més pobres de la [[societat]], causant numerosos tumults, com la [[Revolució russa de 1917\|Revolució russa]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 11:26 17 oct 2024

2024-10-17T11:26:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:26 17 oct 2024
Llínea 6:		Llínea 6:
	En el [[Regne Unit]], [[Alemanya]] i [[França]] la finançació de les accions bèliques no va ser coberta en els ingressos de caràcter ordinari. La gran majoria dels [[govern]]s es varen endeutar fortament, fins a extrems insospitats fins llavors, recorrent a campanyes propagandístiques de caràcter patriòtic i es varen generar fortes pressions [[inflació\|inflacionistes]]. L'estratègia financera estava dirigida cap a la victòria militar que aniria seguida per indemnisacions millonàries dels derrotats.		En el [[Regne Unit]], [[Alemanya]] i [[França]] la finançació de les accions bèliques no va ser coberta en els ingressos de caràcter ordinari. La gran majoria dels [[govern]]s es varen endeutar fortament, fins a extrems insospitats fins llavors, recorrent a campanyes propagandístiques de caràcter patriòtic i es varen generar fortes pressions [[inflació\|inflacionistes]]. L'estratègia financera estava dirigida cap a la victòria militar que aniria seguida per indemnisacions millonàries dels derrotats.

	El teixit productiu es va orientar a la producció de [[armament]], de manera que els bens de consum varen escomençar a ser escassos. Tot va tindre un impacte molt negatiu sobre els estrats més pobres de la [[societat]], causant numerosos tumults, com la [[Revolució russa de 1917\|Revolució russa]].		El teixit productiu es va orientar a la producció de [[armament]], de manera que els bens de consum varen escomençar a ser escassos. Tot va tindre un impacte molt negatiu sobre els estrats més pobres de la [[societat]], causant numerosos tumults, com la [[Revolució russa de 1917\|Revolució russa]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:38:06Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:38 29 jun 2020
Llínea 6:		Llínea 6:
	En el [[Regne Unit]], [[Alemanya]] i [[França]] la finançació de les accions bèliques no va ser coberta en els ingressos de caràcter ordinari. La gran majoria dels [[govern]]s es varen endeutar fortament, fins a extrems insospitats fins llavors, recorrent a campanyes propagandístiques de caràcter patriòtic i es varen generar fortes pressions [[inflació\|inflacionistes]]. L'estratègia financera estava dirigida cap a la victòria militar que aniria seguida per indemnisacions millonàries dels derrotats.		En el [[Regne Unit]], [[Alemanya]] i [[França]] la finançació de les accions bèliques no va ser coberta en els ingressos de caràcter ordinari. La gran majoria dels [[govern]]s es varen endeutar fortament, fins a extrems insospitats fins llavors, recorrent a campanyes propagandístiques de caràcter patriòtic i es varen generar fortes pressions [[inflació\|inflacionistes]]. L'estratègia financera estava dirigida cap a la victòria militar que aniria seguida per indemnisacions millonàries dels derrotats.

	El teixit productiu es va orientar a la producció de [[armament]], de manera que els bens de consum varen ~~començar~~ a ser escassos. Tot va tindre un impacte molt negatiu sobre els estrats més pobres de la [[societat]], causant numerosos tumults, com la [[Revolució russa de 1917\|Revolució russa]].		El teixit productiu es va orientar a la producció de [[armament]], de manera que els bens de consum varen escomençar a ser escassos. Tot va tindre un impacte molt negatiu sobre els estrats més pobres de la [[societat]], causant numerosos tumults, com la [[Revolució russa de 1917\|Revolució russa]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 14:31 20 oct 2016

2016-10-20T14:31:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:31 20 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Silver into bullets.jpg\|thumb\|200px\|right\|Cartell propagandístic en favor de la subscripció de deute públic.]]		[[Archiu:Silver into bullets.jpg\|thumb\|200px\|right\|Cartell propagandístic en favor de la subscripció de deute públic.]]
	El '''efecte de la Primera Guerra Mundial sobre l'economia''' és causa de múltiples polèmiques ya que, com tot anàlisis històric i econòmic, està profundament lligat a la [[ideologia]] política. En qualsevol cas, casi tot lo món coincidix que esta va ocasionar grans convulsions que marquen el final d'una época (hegemonia indiscutible d'Europa), i l'inici d'una transició cap a un nou orde mundial que es consolidaria en la [[Segona Guerra Mundial]]. Molts autors veuen en la [[Gran Depressió]] una conseqüència directa de la magnitut dels canvis que es varen produir.		L'''efecte de la [[Primera Guerra Mundial]] sobre l'economia''' és causa de múltiples polèmiques ya que, com tot anàlisis històric i econòmic, està profundament lligat a la [[ideologia]] política. En qualsevol cas, casi tot lo món coincidix que esta va ocasionar grans convulsions que marquen el final d'una época (hegemonia indiscutible d'Europa), i l'inici d'una transició cap a un nou orde mundial que es consolidaria en la [[Segona Guerra Mundial]]. Molts autors veuen en la [[Gran Depressió]] una conseqüència directa de la magnitut dels canvis que es varen produir.

	La preparació del [[conflicte bèlic]] i, especialment la seua eixecució, varen supondre un increment de les despeses militars. Les estimacions eleven la sifra de despeses entre 260.000 i 339.000 millons de dólars de l'época. Per a fer front a estes despeses extraordinàries, es va retallar el capital.		La preparació del [[conflicte bèlic]] i, especialment la seua eixecució, varen supondre un increment de les despeses militars. Les estimacions eleven la sifra de despeses entre 260.000 i 339.000 millons de [[dólar\|dólars]] de l'época. Per a fer front a estes despeses extraordinàries, es va retallar el capital.

	En el Regne Unit, ~~Alemània~~ i França la finançació de les accions bèliques no va ser coberta en els ingressos de caràcter ordinari. La gran majoria dels [[govern]]s es varen endeutar fortament, fins a extrems insospitats fins llavors, recorrent a campanyes propagandístiques de caràcter patriòtic i es varen generar fortes pressions [[inflació\|inflacionistes]]. L'estratègia financera estava dirigida cap a la victòria militar que aniria seguida per indemnisacions millonàries dels derrotats.		En el [[Regne Unit]], [[Alemanya]] i [[França]] la finançació de les accions bèliques no va ser coberta en els ingressos de caràcter ordinari. La gran majoria dels [[govern]]s es varen endeutar fortament, fins a extrems insospitats fins llavors, recorrent a campanyes propagandístiques de caràcter patriòtic i es varen generar fortes pressions [[inflació\|inflacionistes]]. L'estratègia financera estava dirigida cap a la victòria militar que aniria seguida per indemnisacions millonàries dels derrotats.

	El teixit productiu es va orientar a la producció de [[armament]], de manera que els bens de consum varen començar a ser escassos. Tot va tindre un impacte molt negatiu sobre els estrats més pobres de la [[societat]], causant numerosos tumults, com la [[Revolució russa de 1917\|Revolució russa]].		El teixit productiu es va orientar a la producció de [[armament]], de manera que els bens de consum varen començar a ser escassos. Tot va tindre un impacte molt negatiu sobre els estrats més pobres de la [[societat]], causant numerosos tumults, com la [[Revolució russa de 1917\|Revolució russa]].

Chabi en 10:56 20 oct 2016

2016-10-20T10:56:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:56 20 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Silver into bullets.jpg\|thumb\|200px\|right\|Cartell propagandístic en favor de la subscripció de deute públic.]]		[[Archiu:Silver into bullets.jpg\|thumb\|200px\|right\|Cartell propagandístic en favor de la subscripció de deute públic.]]
	El '''efecte de la [[Primera Guerra Mundial]] sobre ~~la [[~~economia]]''' és causa de múltiples polèmiques ya que, com tot anàlisis històric i econòmic, està profundament lligat a la [[ideologia]] política. En qualsevol cas, casi tot lo món coincidix que esta va ocasionar grans convulsions que marquen el final d'una época (hegemonia indiscutible d'Europa), i l'inici d'una transició cap a un nou orde mundial que es consolidaria en la [[Segona Guerra Mundial]]. Molts autors veuen en la [[Gran Depressió]] una conseqüència directa de la magnitut dels canvis que es varen produir.		El '''efecte de la Primera Guerra Mundial sobre l'economia''' és causa de múltiples polèmiques ya que, com tot anàlisis històric i econòmic, està profundament lligat a la [[ideologia]] política. En qualsevol cas, casi tot lo món coincidix que esta va ocasionar grans convulsions que marquen el final d'una época (hegemonia indiscutible d'Europa), i l'inici d'una transició cap a un nou orde mundial que es consolidaria en la [[Segona Guerra Mundial]]. Molts autors veuen en la [[Gran Depressió]] una conseqüència directa de la magnitut dels canvis que es varen produir.

	La preparació del [[conflicte bèlic]] i, especialment la seua eixecució, varen supondre un increment de les despeses militars. Les estimacions eleven la sifra de despeses entre 260.000 i 339.000 millons de dólars de l'época. Per a fer front a estes despeses extraordinàries, es va retallar el capital.		La preparació del [[conflicte bèlic]] i, especialment la seua eixecució, varen supondre un increment de les despeses militars. Les estimacions eleven la sifra de despeses entre 260.000 i 339.000 millons de dólars de l'época. Per a fer front a estes despeses extraordinàries, es va retallar el capital.

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Cartell propagandístic en favor de la subscripció de deute públic. El '''efecte de la Primera Guerra M...»

2016-10-20T10:55:08Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|200px|right|Cartell propagandístic en favor de la subscripció de deute públic. El '''efecte de la Primera Guerra M...»

Pàgina nova

[[Archiu:Silver into bullets.jpg|thumb|200px|right|Cartell propagandístic en favor de la subscripció de deute públic.]]
El '''efecte de la [[Primera Guerra Mundial]] sobre la [[economia]]''' és causa de múltiples polèmiques ya que, com tot anàlisis històric i econòmic, està profundament lligat a la [[ideologia]] política. En qualsevol cas, casi tot lo món coincidix que esta va ocasionar grans convulsions que marquen el final d'una época (hegemonia indiscutible d'Europa), i l'inici d'una transició cap a un nou orde mundial que es consolidaria en la [[Segona Guerra Mundial]]. Molts autors veuen en la [[Gran Depressió]] una conseqüència directa de la magnitut dels canvis que es varen produir.

La preparació del [[conflicte bèlic]] i, especialment la seua eixecució, varen supondre un increment de les despeses militars. Les estimacions eleven la sifra de despeses entre 260.000 i 339.000 millons de dólars de l'época. Per a fer front a estes despeses extraordinàries, es va retallar el capital.

En el Regne Unit, Alemània i França la finançació de les accions bèliques no va ser coberta en els ingressos de caràcter ordinari. La gran majoria dels [[govern]]s es varen endeutar fortament, fins a extrems insospitats fins llavors, recorrent a campanyes propagandístiques de caràcter patriòtic i es varen generar fortes pressions [[inflació|inflacionistes]]. L'estratègia financera estava dirigida cap a la victòria militar que aniria seguida per indemnisacions millonàries dels derrotats.

El teixit productiu es va orientar a la producció de [[armament]], de manera que els bens de consum varen començar a ser escassos. Tot va tindre un impacte molt negatiu sobre els estrats més pobres de la [[societat]], causant numerosos tumults, com la [[Revolució russa de 1917|Revolució russa]].

== Bibliografia ==
* [[John Maynard Keynes]], ''The Economic Consequences of the Peace'' ([[1919]])

[[Categoria:Primera Guerra Mundial]]
[[Categoria:Economia del sigle XX]]