Constitució de 1812 - Historial de revisions

Xavier en 11:42 19 març 2025

2025-03-19T11:42:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:42 19 març 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Constitució ~~espanyola~~ de ~~1812~~''', ~~també denominada~~ '''''~~La Pepa~~''''', fon promulgada per les [[Corts Generals]] ~~d'[[Espanya]]~~ el [[19 de març]] de [[1812]] en ~~[[Cadis]]. L'importància històrica de~~ la ~~mateixa és gran, al tractar-se~~ de ~~la primera Constitució promulgada~~ en ~~Espanya~~, ~~ademés~~ de ~~ser una~~ de les ~~més lliberals del seu temps~~. ~~Respecte a~~ l'~~orige~~ del ~~seu sobrenom,~~ ''~~la Pepa~~'', ~~fon promulgada el dia de~~ [[~~Josep (pare~~ de ~~Jesús)~~\|~~Sant Josep~~]], d'~~a on vindria el sobrenom de ''Pepa''~~.		La '''Constitució Política de la Monarquia Espanyola''', més coneguda com a '''Constitució espanyola de 1812''' o '''Constitució de Càdis''' (popularment, "la Pepa"), fon promulgada per les [[Corts Generals\|Corts Generals espanyoles]] reunides extraordinàriament el [[19 de març]] de l'any [[1812]]. Este text constitucional contà en la participació efectiva de 185 diputats en Corts, d'un total teòric de 240. Alguns diputats eren propietaris del seu lloc de representació, és dir, representants titulars de les circumscripcions que els varen elegir. Uns atres, no obstant, eren suplents designats en [[Càdis]], per l'impossibilitat d'alguns territoris d'enviar als seus representants oficials durant les circumstàncies excepcionals del Lloc de Càdis (''Sitio de Cádiz'' en castellà), la [[Guerra de l'Independència\|guerra de l'Independència Espanyola]] i les [[guerres d'independència hispanoamericanes]].

	~~Oficialment va estar en vigència dos anys~~, ~~des~~ de la ~~seua promulgació fins al [[24 de març]] de [[1814]]~~, en ~~la volta a Espanya de~~ [[~~Ferran VII~~]]. ~~Posteriorment va estar vigent durant el [[Trieni Lliberal]] ([[1820]]-[[1823]])~~, ~~aixina com durant~~ un ~~breu periodo~~ en ~~[[1836]]-[[1837]], devall~~ el ~~govern progressiste que preparava la [[Constitució espanyola de 1837\|Constitució de 1837]]~~.		La Constitució de 1812 té una gran rellevància històrica, no solament per tractar-se de la primera Constitució promulgada en Espanya, sino també perque fon destinada a regir en tot l'[[Imperi espanyol]]. Ademés, es considera una de les Constitucions més lliberals del seu temps, i tingué un important impacte en el món hispànic.

	No obstant ~~això~~, a penes si va entrar en vigor ''de ~~facto''~~, ~~lloc~~ que en el seu periodo de gestació bona part d'Espanya es trobava en mans del govern ~~pro francés~~ de [[Josep I]], ~~el restant~~ en mà de juntes interines més preocupades a organisar la seua oposició a Josep I, i el restant dels territoris ~~de la corona espanyola (els virregnats)~~ es trobaven en un estat de confusió i buit de poder causat per ~~la invasió napoleònica~~.		Oficialment estigué en vigor sols dos anys, des de la seua promulgació fins a la seua derogació en [[Valéncia]] el [[4 de maig]] de [[1814]], despuix de la tornada a Espanya de [[Ferrando VII]]. No obstant, a penes sí va entrar en vigor de facte, ya que en el seu periodo de gestació bona part d'Espanya durant la guerra d'Independència es trobava en mans del govern afrancesat de [[Josep Bonaparte\|José I Bonaparte]], una atra en mà de juntes interines més preocupades en organisar la seua oposició a Josep I i el restant dels territoris del regne, les Províncies espanyoles en Amèrica, que es trobaven en un estat de confusió i buit de poder causat per les Guerres d'independència hispanoamericanes.

	La ~~constitució~~ establia el [[sufragi universal]], la llibertat d'imprenta, ~~abolia~~ la ~~inquisició~~, ~~acordava~~ el ~~repartiment~~ de ~~terres~~ i la ~~llibertat~~ d'~~indústria~~, ~~entre atres coses~~.		Posteriorment, la Constitució de 1812 es va tornar a aplicar des del [[8 de març]] de [[1820]], quan en Madrit, el rei Ferrando VII és obligat a jurar la Constitució espanyola de 1812 despuix del triumfo del [[pronunciament de Riego]], marcant l'inici del periodo conegut com el [[Trieni Lliberal]] ([[1820]]-[[1823]]). Aixina mateix, tingué una breu reinstauració durant el periodo en [[1836]]-[[1837]], baix el govern progressiste com a part del procés polític que culminaria en la promulgació de la [[Constitució espanyola de 1837\|Constitució de 1837]].

			La Constitució establia la [[sobirania en la Nació]] —ya no en el rei—, la [[monarquia constitucional]], la [[separació de poders]], la llimitació dels poders del rei, el [[sufragi universal masculí]] [[Sufragi universal indirecte\|indirecte]], la [[llibertat d'imprenta]], la llibertat d'indústria, el dret de propietat o la fonamental abolició dels senyorius, entre atres qüestions, per lo que «no va incorporar una taula de drets i llibertats, pero sí va arreplegar alguns drets dispersos en el seu articulat». Ademés, confirmava la nacionalitat espanyola per a tots els naixcuts en qualsevol territori de la Corona espanyola, pràcticament fundant un sol país junt a les províncies americanes, africanes i asiàtiques.

			Per una atra part, el text consagrava a [[Espanya]] com a [[Estat confessional]] catòlic, prohibint expressament en el seu artícul duodècim qualsevol atra confessió, i el rei ho seguia sent «per la gràcia de Deu i la Constitució». Este text constitucional no va contemplar el reconeiximent de cap dret per a les dònes. Se li reconeix, en gran estima, el seu caràcter lliberal, el seu afany en la defensa dels drets individuals, el seu posicionament en voler modificar caduques [[Antic Règim d'Espanya\|institucions pròpies de l'Antic Règim]], i en general, d'arreplegar mides regeneradores enfocades, en esperit idealiste, en millorar la societat.

			Alguns redactors de la Constitució varen morir durant l'epidèmia de [[febra groga]] que es va desnugar en Espanya en els primers anys del [[sigle XIX]].

	== Història ==		== Història ==

Valencian: Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip'

2022-08-30T23:29:37Z

Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip'

← Revisió anterior		Revisió de 23:29 30 ago 2022
Llínea 19:		Llínea 19:
	La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la varen acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] varen escomençar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.		La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la varen acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] varen escomençar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.

	Les deliberacions de les Corts varen ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts varen delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: aixina com Nova Espanya, el [[~~Carib~~]], [[Florida]], i [[Perú]] sí que varen acudir, el [[Riu de la Plata]] i [[Veneçuela]] no varen enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veen la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Corts. En atres aspectes, les Corts varen haver de véncer les reticències d'alguns membres en promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Iglésia, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències varen ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va alvançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts varen ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a qué estava somés Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la '''Constitució espanyola de 1812''' es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de Sant Josep (19 de març) d'aquell any.		Les deliberacions de les Corts varen ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts varen delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: aixina com Nova Espanya, el [[Carip]], [[Florida]], i [[Perú]] sí que varen acudir, el [[Riu de la Plata]] i [[Veneçuela]] no varen enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veen la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Corts. En atres aspectes, les Corts varen haver de véncer les reticències d'alguns membres en promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Iglésia, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències varen ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va alvançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts varen ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a qué estava somés Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la '''Constitució espanyola de 1812''' es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de Sant Josep (19 de març) d'aquell any.

	La Primera Diputació Provincial constituïda d'acort en ella va ser la de Guadalajara en Molina, [[16 d'abril]] de [[1813]], en la localitat d'Anguita Província de Guadalajara\|Guadalajara .La seua vigència es va prolongar fins al retorn de [[Ferran VII]], que va abolir la Constitució res més ser entronisat, en [[1814]].		La Primera Diputació Provincial constituïda d'acort en ella va ser la de Guadalajara en Molina, [[16 d'abril]] de [[1813]], en la localitat d'Anguita Província de Guadalajara\|Guadalajara .La seua vigència es va prolongar fins al retorn de [[Ferran VII]], que va abolir la Constitució res més ser entronisat, en [[1814]].

Valencian: Text reemplaça - 'Segle' a 'Sigle'

2022-06-24T02:19:49Z

Text reemplaça - 'Segle' a 'Sigle'

← Revisió anterior		Revisió de 02:19 24 jun 2022
Llínea 90:		Llínea 90:
	* Chust, Manuel: «La qüestió de la nació americana en les Corts de Cadis», Valéncia, UNED-UNAM, 1998.		* Chust, Manuel: «La qüestió de la nació americana en les Corts de Cadis», Valéncia, UNED-UNAM, 1998.
	* Rodríguez, J. E.: «La independència de l'Amèrica espanyola», Mèxic, FCE, 1996.		* Rodríguez, J. E.: «La independència de l'Amèrica espanyola», Mèxic, FCE, 1996.
	* VV.AA.: «Manual d'Història d'Espanya. 5. ~~Segle~~ XIX», Madrit, Història 16, 1994.		* VV.AA.: «Manual d'Història d'Espanya. 5. Sigle XIX», Madrit, Història 16, 1994.
	* {{cita llibre		* {{cita llibre
	\| autor = Ferrer Muñoz, Manuel		\| autor = Ferrer Muñoz, Manuel

Xavier: /* Vore també */

2021-11-27T17:34:02Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 17:34 27 nov 2021
Llínea 104:		Llínea 104:
	== Vore també ==		== Vore també ==

			*[[Constitució]]
	*[[Alçament del 2 de maig]]		*[[Alçament del 2 de maig]]
	*[[Història del constitucionalisme espanyol]]		*[[Història del constitucionalisme espanyol]]

Jose2: /* Codi hispà */

2021-07-22T21:14:08Z

Codi hispà

← Revisió anterior		Revisió de 21:14 22 jul 2021
Llínea 58:		Llínea 58:
	{{cita\|La nació espanyola és la reunió dels espanyols d'abdós hemisferios}}		{{cita\|La nació espanyola és la reunió dels espanyols d'abdós hemisferios}}

	La construcció queda definida des de paràmetros hispans. La revolució iniciada en [[1808]] adquiria, en [[1812]], atres caràcters especials que els purament peninsulars. Aludia a una dimensions geogràfiques que compondrien [[Espanya]], l'americana, l'asiàtica i la peninsular. La Nació quedava constitucionalment definida.		La construcció queda definida des de paràmetros hispans. La revolució iniciada en l'any [[1808]] adquiria, en [[1812]], atres caràcters especials que els purament peninsulars. Aludia a una dimensions geogràfiques que compondrien [[Espanya]], l'americana, l'asiàtica i la peninsular. La Nació quedava constitucionalment definida.

	=== Drets civils ===		=== Drets civils ===

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:13:08Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:13 24 maig 2021
Llínea 15:		Llínea 15:
	En un primer moment, les juntes, dirigides per l'ancià Comte de Floridablanca, varen tractar de manterner l'orde i preservar l'Estat fins a la restauració de la dinastia borbònica en els térmens previs a la intervenció napoleònica. No obstant això, conforme varen ser avançant els acontenyiments, se va anar fent evident que la descoordinació entre juntes i l'absència d'un orde institucional clar perjudicaven la causa de les mateixes; l'avanç francés cap al sur va resultar inicialment imparable, en l'entrada del propi [[Napoleó]] a [[Madrit]]. Igualment, les reformes ilustrades i progressistes que introduïa el govern de José I Bonaparte en els territoris devall el seu control, promogudes per alguns destacats ilustrats i ''afrancesats'' espanyols, chocaven de front en les pretensions proabsolutistes de les Juntes. L'eficàcia i la llegitimitat real de les mateixes va ser ficada en entredit, i davant del buit de poder regnant, es va vore la necessitat convocar unes Corts, que inicialment havien de reunir-se en [[Sevilla]] en [[1809]]. Es varen plantejar dos possibilitats sobre el futur polític espanyol. La primera d'elles, representada fonamentalment per Jovellanos, consistia en la restauració de les normes prèvies a la [[monarquia absoluta]], mentres que la segona possibilitat suposava la promulgació d'una nova Constitució.		En un primer moment, les juntes, dirigides per l'ancià Comte de Floridablanca, varen tractar de manterner l'orde i preservar l'Estat fins a la restauració de la dinastia borbònica en els térmens previs a la intervenció napoleònica. No obstant això, conforme varen ser avançant els acontenyiments, se va anar fent evident que la descoordinació entre juntes i l'absència d'un orde institucional clar perjudicaven la causa de les mateixes; l'avanç francés cap al sur va resultar inicialment imparable, en l'entrada del propi [[Napoleó]] a [[Madrit]]. Igualment, les reformes ilustrades i progressistes que introduïa el govern de José I Bonaparte en els territoris devall el seu control, promogudes per alguns destacats ilustrats i ''afrancesats'' espanyols, chocaven de front en les pretensions proabsolutistes de les Juntes. L'eficàcia i la llegitimitat real de les mateixes va ser ficada en entredit, i davant del buit de poder regnant, es va vore la necessitat convocar unes Corts, que inicialment havien de reunir-se en [[Sevilla]] en [[1809]]. Es varen plantejar dos possibilitats sobre el futur polític espanyol. La primera d'elles, representada fonamentalment per Jovellanos, consistia en la restauració de les normes prèvies a la [[monarquia absoluta]], mentres que la segona possibilitat suposava la promulgació d'una nova Constitució.

	~~Després~~ de [[Sevilla]], i davant de l'avanç francés, les Corts es varen traslladar Sant Ferran ([[Espanya]]), llavors conegut com ''L'Illa de Lleó'', efectuant la seua primera reunió el [[24 de setembre]] de [[1810]] en l'actual Teatre de les Corts. Posteriorment, darrere d'un brot de febra groga i l'avanç francés, en [[Cadis]], la insularitat i del qual el soport de l'armada anglesa garantisien la seguritat dels diputats reunits.		Despuix de [[Sevilla]], i davant de l'avanç francés, les Corts es varen traslladar Sant Ferran ([[Espanya]]), llavors conegut com ''L'Illa de Lleó'', efectuant la seua primera reunió el [[24 de setembre]] de [[1810]] en l'actual Teatre de les Corts. Posteriorment, darrere d'un brot de febra groga i l'avanç francés, en [[Cadis]], la insularitat i del qual el soport de l'armada anglesa garantisien la seguritat dels diputats reunits.

	La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la varen acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] varen escomençar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.		La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la varen acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] varen escomençar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:37:18Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:37 29 jun 2020
Llínea 17:		Llínea 17:
	Després de [[Sevilla]], i davant de l'avanç francés, les Corts es varen traslladar Sant Ferran ([[Espanya]]), llavors conegut com ''L'Illa de Lleó'', efectuant la seua primera reunió el [[24 de setembre]] de [[1810]] en l'actual Teatre de les Corts. Posteriorment, darrere d'un brot de febra groga i l'avanç francés, en [[Cadis]], la insularitat i del qual el soport de l'armada anglesa garantisien la seguritat dels diputats reunits.		Després de [[Sevilla]], i davant de l'avanç francés, les Corts es varen traslladar Sant Ferran ([[Espanya]]), llavors conegut com ''L'Illa de Lleó'', efectuant la seua primera reunió el [[24 de setembre]] de [[1810]] en l'actual Teatre de les Corts. Posteriorment, darrere d'un brot de febra groga i l'avanç francés, en [[Cadis]], la insularitat i del qual el soport de l'armada anglesa garantisien la seguritat dels diputats reunits.

	La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la varen acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] varen ~~començar~~ en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.		La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la varen acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] varen escomençar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.

	Les deliberacions de les Corts varen ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts varen delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: aixina com Nova Espanya, el [[Carib]], [[Florida]], i [[Perú]] sí que varen acudir, el [[Riu de la Plata]] i [[Veneçuela]] no varen enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veen la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Corts. En atres aspectes, les Corts varen haver de véncer les reticències d'alguns membres en promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Iglésia, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències varen ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va alvançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts varen ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a qué estava somés Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la '''Constitució espanyola de 1812''' es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de Sant Josep (19 de març) d'aquell any.		Les deliberacions de les Corts varen ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts varen delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: aixina com Nova Espanya, el [[Carib]], [[Florida]], i [[Perú]] sí que varen acudir, el [[Riu de la Plata]] i [[Veneçuela]] no varen enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veen la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Corts. En atres aspectes, les Corts varen haver de véncer les reticències d'alguns membres en promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Iglésia, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències varen ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va alvançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts varen ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a qué estava somés Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la '''Constitució espanyola de 1812''' es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de Sant Josep (19 de març) d'aquell any.
Llínea 51:		Llínea 51:

	El producte d'este intent de revolució va ser una constitució en caràcters nítidament		El producte d'este intent de revolució va ser una constitució en caràcters nítidament
	hispans. Els debats constitucionals varen ~~començar~~ el [[25 d'agost]] de [[1811]] i varen acabar a finals de [[giner]] de [[1812]]. La discussió es va desenrollar en ple assejament de Cadis per les tropes franceses, una ciutat bombardejada, superpoblada en refugiats de tota Espanya i en una epidèmia de febra groga. L'heroisme dels seus habitants queda per a l'història.		hispans. Els debats constitucionals varen escomençar el [[25 d'agost]] de [[1811]] i varen acabar a finals de [[giner]] de [[1812]]. La discussió es va desenrollar en ple assejament de Cadis per les tropes franceses, una ciutat bombardejada, superpoblada en refugiats de tota Espanya i en una epidèmia de febra groga. L'heroisme dels seus habitants queda per a l'història.

	La redacció de l'artícul 1 constituïx un clar eixemple de l'importància que per al progrés		La redacció de l'artícul 1 constituïx un clar eixemple de l'importància que per al progrés

Jose2: Text reemplaça - ' avançar ' a ' alvançar '

2020-06-26T11:28:25Z

Text reemplaça - ' avançar ' a ' alvançar '

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 26 jun 2020
Llínea 19:		Llínea 19:
	La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la varen acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] varen començar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.		La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la varen acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] varen començar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.

	Les deliberacions de les Corts varen ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts varen delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: aixina com Nova Espanya, el [[Carib]], [[Florida]], i [[Perú]] sí que varen acudir, el [[Riu de la Plata]] i [[Veneçuela]] no varen enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veen la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Corts. En atres aspectes, les Corts varen haver de véncer les reticències d'alguns membres en promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Iglésia, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències varen ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va ~~avançar~~ cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts varen ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a qué estava somés Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la '''Constitució espanyola de 1812''' es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de Sant Josep (19 de març) d'aquell any.		Les deliberacions de les Corts varen ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts varen delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: aixina com Nova Espanya, el [[Carib]], [[Florida]], i [[Perú]] sí que varen acudir, el [[Riu de la Plata]] i [[Veneçuela]] no varen enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veen la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Corts. En atres aspectes, les Corts varen haver de véncer les reticències d'alguns membres en promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Iglésia, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències varen ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va alvançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts varen ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a qué estava somés Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la '''Constitució espanyola de 1812''' es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de Sant Josep (19 de març) d'aquell any.

	La Primera Diputació Provincial constituïda d'acort en ella va ser la de Guadalajara en Molina, [[16 d'abril]] de [[1813]], en la localitat d'Anguita Província de Guadalajara\|Guadalajara .La seua vigència es va prolongar fins al retorn de [[Ferran VII]], que va abolir la Constitució res més ser entronisat, en [[1814]].		La Primera Diputació Provincial constituïda d'acort en ella va ser la de Guadalajara en Molina, [[16 d'abril]] de [[1813]], en la localitat d'Anguita Província de Guadalajara\|Guadalajara .La seua vigència es va prolongar fins al retorn de [[Ferran VII]], que va abolir la Constitució res més ser entronisat, en [[1814]].

Loís: veien > veen

2020-01-15T17:01:43Z

veien > veen

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 15 gin 2020
Llínea 19:		Llínea 19:
	La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la varen acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] varen començar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.		La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la varen acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] varen començar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.

	Les deliberacions de les Corts varen ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts varen delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: aixina com Nova Espanya, el [[Carib]], [[Florida]], i [[Perú]] sí que varen acudir, el [[Riu de la Plata]] i [[Veneçuela]] no varen enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que ~~veien~~ la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Corts. En atres aspectes, les Corts varen haver de véncer les reticències d'alguns membres en promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Iglésia, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències varen ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va avançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts varen ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a qué estava somés Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la '''Constitució espanyola de 1812''' es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de Sant Josep (19 de març) d'aquell any.		Les deliberacions de les Corts varen ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts varen delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: aixina com Nova Espanya, el [[Carib]], [[Florida]], i [[Perú]] sí que varen acudir, el [[Riu de la Plata]] i [[Veneçuela]] no varen enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veen la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Corts. En atres aspectes, les Corts varen haver de véncer les reticències d'alguns membres en promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Iglésia, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències varen ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va avançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts varen ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a qué estava somés Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la '''Constitució espanyola de 1812''' es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de Sant Josep (19 de març) d'aquell any.

	La Primera Diputació Provincial constituïda d'acort en ella va ser la de Guadalajara en Molina, [[16 d'abril]] de [[1813]], en la localitat d'Anguita Província de Guadalajara\|Guadalajara .La seua vigència es va prolongar fins al retorn de [[Ferran VII]], que va abolir la Constitució res més ser entronisat, en [[1814]].		La Primera Diputació Provincial constituïda d'acort en ella va ser la de Guadalajara en Molina, [[16 d'abril]] de [[1813]], en la localitat d'Anguita Província de Guadalajara\|Guadalajara .La seua vigència es va prolongar fins al retorn de [[Ferran VII]], que va abolir la Constitució res més ser entronisat, en [[1814]].

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2018-08-25T12:13:37Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 12:13 25 ago 2018
Llínea 11:		Llínea 11:
	Darrere de l'Alçament del [[2 de maig]] del poble de [[Madrit]] contra els francesos, ocorregut el 2 de maig de [[1808]], es va produir en numerosos territoris un fenomen espontàneu de resistència als francesos que es va agrupar en les crides Juntes. Estes varen comprendre que la seua unió i agrupació produiria una major eficàcia.		Darrere de l'Alçament del [[2 de maig]] del poble de [[Madrit]] contra els francesos, ocorregut el 2 de maig de [[1808]], es va produir en numerosos territoris un fenomen espontàneu de resistència als francesos que es va agrupar en les crides Juntes. Estes varen comprendre que la seua unió i agrupació produiria una major eficàcia.

	El [[25 de setembre]] del mateix any es va constituir la Junta Suprema Central Governativa en seu primer en [[Aranjuez]] ([[Madrit]])i despuix en [[Sevilla]]. Les seues funcions varen ser les de dirigir la guerra i la posterior reconstrucció de l'Estat. La situació de buit de poder deixada darrere de les Capitulacions de Bayona, en virtut de les quals [[Carles IV]] va abdicar en el seu fill [[Ferran VII]], el qual al seu torn va abdicar en [[Napoleó]], qui finalment va abdicar la corona espanyola en el seu germà José I Bonaparte va sumir en el caos a l'administració espanyola, i les Juntes de govern varen ser l'únic organisme públic que va saber aglutinar i gestionar els pocs territoris peninsulars que ~~van~~ quedar fora del control francés, principalment el sur i el llevant espanyol.		El [[25 de setembre]] del mateix any es va constituir la Junta Suprema Central Governativa en seu primer en [[Aranjuez]] ([[Madrit]])i despuix en [[Sevilla]]. Les seues funcions varen ser les de dirigir la guerra i la posterior reconstrucció de l'Estat. La situació de buit de poder deixada darrere de les Capitulacions de Bayona, en virtut de les quals [[Carles IV]] va abdicar en el seu fill [[Ferran VII]], el qual al seu torn va abdicar en [[Napoleó]], qui finalment va abdicar la corona espanyola en el seu germà José I Bonaparte va sumir en el caos a l'administració espanyola, i les Juntes de govern varen ser l'únic organisme públic que va saber aglutinar i gestionar els pocs territoris peninsulars que varen quedar fora del control francés, principalment el sur i el llevant espanyol.

	En un primer moment, les juntes, dirigides per l'ancià Comte de Floridablanca, varen tractar de manterner l'orde i preservar l'Estat fins a la restauració de la dinastia borbònica en els térmens previs a la intervenció napoleònica. No obstant això, conforme varen ser avançant els acontenyiments, se va anar fent evident que la descoordinació entre juntes i l'absència d'un orde institucional clar perjudicaven la causa de les mateixes; l'avanç francés cap al sur va resultar inicialment imparable, en l'entrada del propi [[Napoleó]] a [[Madrit]]. Igualment, les reformes ilustrades i progressistes que introduïa el govern de José I Bonaparte en els territoris devall el seu control, promogudes per alguns destacats ilustrats i ''afrancesats'' espanyols, chocaven de front en les pretensions proabsolutistes de les Juntes. L'eficàcia i la llegitimitat real de les mateixes va ser ficada en entredit, i davant del buit de poder regnant, es va vore la necessitat convocar unes Corts, que inicialment havien de reunir-se en [[Sevilla]] en [[1809]]. Es varen plantejar dos possibilitats sobre el futur polític espanyol. La primera d'elles, representada fonamentalment per Jovellanos, consistia en la restauració de les normes prèvies a la [[monarquia absoluta]], mentres que la segona possibilitat suposava la promulgació d'una nova Constitució.		En un primer moment, les juntes, dirigides per l'ancià Comte de Floridablanca, varen tractar de manterner l'orde i preservar l'Estat fins a la restauració de la dinastia borbònica en els térmens previs a la intervenció napoleònica. No obstant això, conforme varen ser avançant els acontenyiments, se va anar fent evident que la descoordinació entre juntes i l'absència d'un orde institucional clar perjudicaven la causa de les mateixes; l'avanç francés cap al sur va resultar inicialment imparable, en l'entrada del propi [[Napoleó]] a [[Madrit]]. Igualment, les reformes ilustrades i progressistes que introduïa el govern de José I Bonaparte en els territoris devall el seu control, promogudes per alguns destacats ilustrats i ''afrancesats'' espanyols, chocaven de front en les pretensions proabsolutistes de les Juntes. L'eficàcia i la llegitimitat real de les mateixes va ser ficada en entredit, i davant del buit de poder regnant, es va vore la necessitat convocar unes Corts, que inicialment havien de reunir-se en [[Sevilla]] en [[1809]]. Es varen plantejar dos possibilitats sobre el futur polític espanyol. La primera d'elles, representada fonamentalment per Jovellanos, consistia en la restauració de les normes prèvies a la [[monarquia absoluta]], mentres que la segona possibilitat suposava la promulgació d'una nova Constitució.
Llínea 19:		Llínea 19:
	La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la varen acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] varen començar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.		La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la varen acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] varen començar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.

	Les deliberacions de les Corts varen ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts ~~van~~ delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: aixina com Nova Espanya, el [[Carib]], [[Florida]], i [[Perú]] sí que varen acudir, el [[Riu de la Plata]] i [[Veneçuela]] no varen enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veien la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Corts. En atres aspectes, les Corts varen haver de véncer les reticències d'alguns membres en promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Iglésia, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències varen ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va avançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts varen ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a qué estava somés Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la '''Constitució espanyola de 1812''' es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de Sant Josep (19 de març) d'aquell any.		Les deliberacions de les Corts varen ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts varen delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: aixina com Nova Espanya, el [[Carib]], [[Florida]], i [[Perú]] sí que varen acudir, el [[Riu de la Plata]] i [[Veneçuela]] no varen enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veien la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Corts. En atres aspectes, les Corts varen haver de véncer les reticències d'alguns membres en promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Iglésia, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències varen ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va avançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts varen ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a qué estava somés Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la '''Constitució espanyola de 1812''' es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de Sant Josep (19 de març) d'aquell any.

	La Primera Diputació Provincial constituïda d'acort en ella va ser la de Guadalajara en Molina, [[16 d'abril]] de [[1813]], en la localitat d'Anguita Província de Guadalajara\|Guadalajara .La seua vigència es va prolongar fins al retorn de [[Ferran VII]], que va abolir la Constitució res més ser entronisat, en [[1814]].		La Primera Diputació Provincial constituïda d'acort en ella va ser la de Guadalajara en Molina, [[16 d'abril]] de [[1813]], en la localitat d'Anguita Província de Guadalajara\|Guadalajara .La seua vigència es va prolongar fins al retorn de [[Ferran VII]], que va abolir la Constitució res més ser entronisat, en [[1814]].
Llínea 51:		Llínea 51:

	El producte d'este intent de revolució va ser una constitució en caràcters nítidament		El producte d'este intent de revolució va ser una constitució en caràcters nítidament
	hispans. Els debats constitucionals ~~van~~ començar el [[25 d'agost]] de [[1811]] i varen acabar a finals de [[giner]] de [[1812]]. La discussió es va desenrollar en ple assejament de Cadis per les tropes franceses, una ciutat bombardejada, superpoblada en refugiats de tota Espanya i en una epidèmia de febra groga. L'heroisme dels seus habitants queda per a l'història.		hispans. Els debats constitucionals varen començar el [[25 d'agost]] de [[1811]] i varen acabar a finals de [[giner]] de [[1812]]. La discussió es va desenrollar en ple assejament de Cadis per les tropes franceses, una ciutat bombardejada, superpoblada en refugiats de tota Espanya i en una epidèmia de febra groga. L'heroisme dels seus habitants queda per a l'història.

	La redacció de l'artícul 1 constituïx un clar eixemple de l'importància que per al progrés		La redacció de l'artícul 1 constituïx un clar eixemple de l'importància que per al progrés