Consulat del Mar - Historial de revisions

Jose2 en 15:11 21 dec 2025

2025-12-21T15:11:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:11 21 dec 2025
Llínea 154:		Llínea 154:

	* [[Llibre del Consulat del Mar]]		* [[Llibre del Consulat del Mar]]

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier en 10:56 4 jun 2025

2025-06-04T10:56:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:56 4 jun 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Consulat del Mar''' fon una institució jurídic-mercantil [[migeval]] formada per un ''Prior'' i diversos ''cònsuls'' la jurisdicció del qual era semblant als actuals tribunals mercantils. L'orige de l'institució és mediterràneu, sent el primer el de [[Trani]] ([[Itàlia]]), de [[1063]], estenent-se l'institució ràpidament a [[Pisa]], [[Messina]], [[Chipre]], [[Costantinoble]], [[Venècia]], [[Montpeller]], [[Valéncia]] ([[1283]]), [[Mallorca]] ([[1343]]), [[Barcelona]] ([[1347]]), [[Perpinyà]] i [[Malta]] (sigle XVII).<ref name=enci>Enciclopèdia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona ([[1957]])</ref> Actualment hi ha un ''Consulat del mar de [[Barcelona]] '' que és part de la [[Cambra de Comerç]] de [[Barcelona]], la missió del qual és arbitrar en conflictes de caràcter mercantil:{{cita\| artícul 1. El Consolat de Mar<br />		El '''Consulat del Mar''' o '''Consolat del Mar''', fon una institució jurídic-mercantil [[migeval]] formada per un ''Prior'' i diversos ''cònsuls'' la jurisdicció del qual era semblant als actuals tribunals mercantils. L'orige de l'institució és mediterràneu, sent el primer el de [[Trani]] ([[Itàlia]]), de [[1063]], estenent-se l'institució ràpidament a [[Pisa]], [[Messina]], [[Chipre]], [[Costantinoble]], [[Venècia]], [[Montpeller]], [[Valéncia]] ([[1283]]), [[Mallorca]] ([[1343]]), [[Barcelona]] ([[1347]]), [[Perpinyà]] i [[Malta]] (sigle XVII).<ref name=enci>Enciclopèdia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona ([[1957]])</ref> Actualment hi ha un ''Consulat del mar de [[Barcelona]] '' que és part de la [[Cambra de Comerç]] de [[Barcelona]], la missió del qual és arbitrar en conflictes de caràcter mercantil:{{cita\| artícul 1. El Consolat de Mar<br />
	En les controvèrsies i desavenències de caràcter mercantil sorgides entre empresaris, la Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de [[Barcelona]] eixercix les funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resolució de conflictes per mig del Consolat de Mar.\|[http://www.consolatdemar.org/CAS/normativa.Htm Consolat de Mar]}}		En les controvèrsies i desavenències de caràcter mercantil sorgides entre empresaris, la Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de [[Barcelona]] eixercix les funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resolució de conflictes per mig del Consolat de Mar.\|[http://www.consolatdemar.org/CAS/normativa.Htm Consolat de Mar]}}

	No s'ha de confondre, com fan molts autors, el ''Consulat del Mar'' com a institució; en la recopilació de normes, usos i costums del comerç marítim coneguda com ''Llibre del Consulat del Mar'' o ''Llibre del Consolat del Mar''; ni tampoc en l'edifici a on se reunia el Consulat.		No s'ha de confondre, com fan molts autors, el ''Consulat del Mar'' com a institució; en la recopilació de normes, usos i costums del comerç marítim coneguda com ''[[Llibre del Consulat del Mar]]'' o ''Llibre del Consolat del Mar''; ni tampoc en l'edifici a on se reunia el Consulat.

	== Antecedents ==		== Antecedents ==

	La secular tradició comercial i marítima dels regnes costers de la [[Corona d'Aragó]] va impulsar una expansió cap a tots els racons del [[Mediterràneu]] i més allà, arribant fins a l'[[Atlàntic]] ([[sigle X]]). Esta expansió va donar com a resultat una série de rutes que partien cap a tots els ports coneguts ([[sigle XIII]]. Encara que les rutes en diverses, les cinc principals eren:		La secular tradició comercial i marítima dels regnes costers de la [[Corona d'Aragó]] va impulsar una expansió cap a tots els racons del [[Mediterràneu]] i més allà, arribant fins a l'[[Atlàntic]] ([[sigle X]]). Esta expansió va donar com a resultat una série de rutes que partien cap a tots els ports coneguts ([[sigle XIII]]. Encara que les rutes en diverses, les cinc principals eren:

	* La ruta del nort d'[[Àfrica]] ([[Tunis]], [[Alger]], [[Trípoli]]) en el transport de [[or]] i [[esclau]]s.		* La ruta del nort d'[[Àfrica]] ([[Tunis]], [[Alger]], [[Trípoli]]) en el transport de [[or]] i [[esclau]]s.
	* La ruta de les illes ([[Mallorca]], [[Sicília]], [[Sardenya]]...), en el transport de [[sal (condiment)\|sal]] i [[blat]].		* La ruta de les illes ([[Mallorca]], [[Sicília]], [[Sardenya]]...), en el transport de [[sal (condiment)\|sal]] i [[blat]].
Llínea 94:		Llínea 95:
	En els [[decrets de Nova Planta]] ([[1707]]-[[1716]]), varen ser suprimits tots els consulats del Mar en la [[Corona d'Aragó]], excepte a [[Mallorca]] i [[Barcelona]]. Les normes del Llibre del Consulat del Mar varen estar vigents en [[Espanya]] fins a [[1829]], data en que varen ser substituïdes pel còdic de comerç [[Espanya\|español]], inspirat en la llegislació [[França\|francesa]].		En els [[decrets de Nova Planta]] ([[1707]]-[[1716]]), varen ser suprimits tots els consulats del Mar en la [[Corona d'Aragó]], excepte a [[Mallorca]] i [[Barcelona]]. Les normes del Llibre del Consulat del Mar varen estar vigents en [[Espanya]] fins a [[1829]], data en que varen ser substituïdes pel còdic de comerç [[Espanya\|español]], inspirat en la llegislació [[França\|francesa]].

	== El ''Llibre del ~~consulat de~~ Mar'' ==		== El ''Llibre del Consulat del Mar'' ==
			{{AP\|Llibre del Consulat del Mar}}
	[[Archiu:Conma.jpg\|thumb\|250px\|Llibre del Consulat del Mar]]		[[Archiu:Conma.jpg\|thumb\|250px\|Llibre del Consulat del Mar]]

Llínea 148:		Llínea 150:
	* Les ordenacions dels ''conselleres'' de [[Barcelona]] sobre segurs marítims.		* Les ordenacions dels ''conselleres'' de [[Barcelona]] sobre segurs marítims.
	* Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de [[Barcelona]] del 8 d'octubre de [[1481]].		* Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de [[Barcelona]] del 8 d'octubre de [[1481]].

			== Vore també ==

			* [[Llibre del Consulat del Mar]]

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 20:27 22 nov 2024

2024-11-22T20:27:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:27 22 nov 2024
Llínea 149:		Llínea 149:
	* Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de [[Barcelona]] del 8 d'octubre de [[1481]].		* Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de [[Barcelona]] del 8 d'octubre de [[1481]].

	== ~~Bibliografia~~ ==		== Referències ==

	*Fontelles, Antoni i Lozano, MªAngels. Text per a l'ensenyança de la [[idioma valencià\|llengua valenciana]]. [[Grup d'Acció Valencianista]]. [[1982]]. ISBN 84-85872-03-7		{{Listaref}}

	== ~~Referències~~ ==		== Bibliografia ==

	~~{{Listaref}}~~		* Fontelles, Antoni i Lozano, MªAngels. Text per a l'ensenyança de la [[idioma valencià\|llengua valenciana]]. [[Grup d'Acció Valencianista]]. [[1982]]. ISBN 84-85872-03-7

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Antecedents */

2024-11-14T22:02:52Z

Antecedents

← Revisió anterior		Revisió de 22:02 14 nov 2024
Llínea 9:		Llínea 9:
	* La ruta del nort d'[[Àfrica]] ([[Tunis]], [[Alger]], [[Trípoli]]) en el transport de [[or]] i [[esclau]]s.		* La ruta del nort d'[[Àfrica]] ([[Tunis]], [[Alger]], [[Trípoli]]) en el transport de [[or]] i [[esclau]]s.
	* La ruta de les illes ([[Mallorca]], [[Sicília]], [[Sardenya]]...), en el transport de [[sal (condiment)\|sal]] i [[blat]].		* La ruta de les illes ([[Mallorca]], [[Sicília]], [[Sardenya]]...), en el transport de [[sal (condiment)\|sal]] i [[blat]].
	* La ruta de [[Bisanci]] (fins a [[Costantinoble]]), en el transport del [[cotó]], [[espècia]]s'i esclaus.		* La ruta de [[Bisanci]] (fins a [[Costantinoble]]), en el transport del [[cotó]], [[espècia]]'s i esclaus.
	* La ruta d'Ultramar ([[Chipre]], [[Tir]], [[Damasc]], [[Aleixandria]]), era la gran ruta de les espècies.		* La ruta d'Ultramar ([[Chipre]], [[Tir]], [[Damasc]], [[Aleixandria]]), era la gran ruta de les espècies.
	* La ruta d'Occident (fins a [[Bruixes]]) des d'a on es distribuïen els productes orientals a tota [[Europa]].		* La ruta d'Occident (fins a [[Bruixes]]) des d'a on es distribuïen els productes orientals a tota [[Europa]].

Xavier: /* En la Corona d'Aragó */

2024-11-14T21:58:52Z

En la Corona d'Aragó

← Revisió anterior		Revisió de 21:58 14 nov 2024
Llínea 49:		Llínea 49:
	=== En la Corona d'Aragó ===		=== En la Corona d'Aragó ===

	* [[1283]] [[Pere III d'~~Aragón~~\|~~Pedro~~ III]] crea el Consulat en [[Valéncia]].		* [[1283]] [[Pere III d'Aragó\|Pere III]] crea el Consulat en [[Valéncia]].
	* [[1326]] creació del consulat en [[Mallorca]] per l'infant Felipe, tutor de [[Jaume III de Mallorca]],<ref name="cambra" /> confirmat en [[1343]] per [[Pere IV d'Aragón\|Pedro el Cerimoniós]]<ref name="cambra">{{cita web \| url = http://www.cambrabcn.es/Català/La_Cambra/consolatdemar/html/elsconsu.Html \| títul = Els consolats de Mar: La institució. Precedents i creació \| editor = Cambra de Comerç de Barcelona \| fechaacceso = 2008-08-08}}</ref>		* [[1326]] creació del consulat en [[Mallorca]] per l'infant Felipe, tutor de [[Jaume III de Mallorca]],<ref name="cambra" /> confirmat en [[1343]] per [[Pere IV d'Aragón\|Pedro el Cerimoniós]]<ref name="cambra">{{cita web \| url = http://www.cambrabcn.es/Català/La_Cambra/consolatdemar/html/elsconsu.Html \| títul = Els consolats de Mar: La institució. Precedents i creació \| editor = Cambra de Comerç de Barcelona \| fechaacceso = 2008-08-08}}</ref>
	* [[1347]] Fundació del Consulat del Mar en [[Barcelona]].<ref name="cardona" />		* [[1347]] Fundació del Consulat del Mar en [[Barcelona]].<ref name="cardona" />

Xavier en 21:58 14 nov 2024

2024-11-14T21:58:12Z

Mostrar els canvis

Reval: /* Valéncia primer d'Espanya */

2024-10-29T13:19:24Z

Valéncia primer d'Espanya

← Revisió anterior		Revisió de 13:19 29 oct 2024
Llínea 21:		Llínea 21:
	L'aparició d'estos tribunals (que això era el Consulat) fon segon Antoni Capmany (erudit del [[sigle XVIII]]) en l'any [[1238]]. Décades despuix foren fundats els tribunals en atres ciutats de la [[Corona d'Aragó]].		L'aparició d'estos tribunals (que això era el Consulat) fon segon Antoni Capmany (erudit del [[sigle XVIII]]) en l'any [[1238]]. Décades despuix foren fundats els tribunals en atres ciutats de la [[Corona d'Aragó]].

	El llibre del Consolat de Mar, recollia les lleis marítimes dictades pel Tribunal Marítim del [[Regne de Valéncia]], i varen ser fetes en romanç valencià.		El llibre del Consolat de Mar, recollia les lleis marítimes dictades pel Tribunal Marítim del [[Regne de Valéncia]], i varen ser fetes en [[romanç valencià]].

	=== Organisació ===		=== Organisació ===

Xavier: /* Valéncia primer d'Espanya */

2024-10-29T11:14:03Z

Valéncia primer d'Espanya

← Revisió anterior		Revisió de 11:14 29 oct 2024
Llínea 20:		Llínea 20:

	L'aparició d'estos tribunals (que això era el Consulat) fon segon Antoni Capmany (erudit del [[sigle XVIII]]) en l'any [[1238]]. Décades despuix foren fundats els tribunals en atres ciutats de la [[Corona d'Aragó]].		L'aparició d'estos tribunals (que això era el Consulat) fon segon Antoni Capmany (erudit del [[sigle XVIII]]) en l'any [[1238]]. Décades despuix foren fundats els tribunals en atres ciutats de la [[Corona d'Aragó]].

			El llibre del Consolat de Mar, recollia les lleis marítimes dictades pel Tribunal Marítim del [[Regne de Valéncia]], i varen ser fetes en romanç valencià.

	=== Organisació ===		=== Organisació ===

Lluísm en 11:46 8 set 2024

2024-09-08T11:46:55Z

Lluísm en 17:06 3 abr 2024

2024-04-03T17:06:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:46 8 set 2024
Llínea 7:		Llínea 7:

	La secular tradició comercial i marítima dels regnes costers de la [[Corona d'Aragó]] va impulsar una expansió cap a tots els racons del [[Mediterràneu]] i més allà, arribant fins a l'[[Atlàntic]] ([[sigle X]]). Esta expansió va donar com a resultat una série de rutes que partien cap a tots els ports coneguts ([[sigle XIII]]. Encara que les rutes en diverses, les cinc principals eren:		La secular tradició comercial i marítima dels regnes costers de la [[Corona d'Aragó]] va impulsar una expansió cap a tots els racons del [[Mediterràneu]] i més allà, arribant fins a l'[[Atlàntic]] ([[sigle X]]). Esta expansió va donar com a resultat una série de rutes que partien cap a tots els ports coneguts ([[sigle XIII]]. Encara que les rutes en diverses, les cinc principals eren:
	*La ruta del nort d'[[Àfrica]] ([[Tunis]], [[Alger]], [[Trípoli]]) en el transport de [[or]] i [[esclau]]s.		* La ruta del nort d'[[Àfrica]] ([[Tunis]], [[Alger]], [[Trípoli]]) en el transport de [[or]] i [[esclau]]s.
	*La ruta de les illes ([[Mallorca]], [[Sicília]], [[Sardenya]]...), en el transport de [[sal (condiment)\|sal]] i [[blat]].		* La ruta de les illes ([[Mallorca]], [[Sicília]], [[Sardenya]]...), en el transport de [[sal (condiment)\|sal]] i [[blat]].
	*La ruta de [[Bisanci]] (fins a [[Costantinoble]]), en el transport del [[cotó]], [[espècia]]s'i esclaus.		* La ruta de [[Bisanci]] (fins a [[Costantinoble]]), en el transport del [[cotó]], [[espècia]]s'i esclaus.
	*La ruta d'Ultramar ([[Chipre]], [[Tir]], [[Damasc]], [[Aleixandria]]), era la gran ruta de les espècies.		* La ruta d'Ultramar ([[Chipre]], [[Tir]], [[Damasc]], [[Aleixandria]]), era la gran ruta de les espècies.
	*La ruta d'Occident (fins a [[Bruixes]]) des d'a on es distribuïen els productes orientals a tota [[Europa]].		* La ruta d'Occident (fins a [[Bruixes]]) des d'a on es distribuïen els productes orientals a tota [[Europa]].

	Esta activitats tan complexes i en tants interessos comercials, varen fer créixer als òrguens rectors de defensa i resolució de llitigis, des de l'agrupació de comerciants i armadors per a la defensa del port fins al dret de les mercaderies, naus, rutes, ports, sou dels mariners, segurs, naufragis.... en l'afegit d'assegurar el trànsit de les naus per les rutes comercials, freqüentades per [[pirata]]s [[sarraí]]ns o corsaris [[Gènova\|genoveses]] i [[Venècia\|venecians]].		Esta activitats tan complexes i en tants interessos comercials, varen fer créixer als òrguens rectors de defensa i resolució de llitigis, des de l'agrupació de comerciants i armadors per a la defensa del port fins al dret de les mercaderies, naus, rutes, ports, sou dels mariners, segurs, naufragis.... en l'afegit d'assegurar el trànsit de les naus per les rutes comercials, freqüentades per [[pirata]]s [[sarraí]]ns o corsaris [[Gènova\|genoveses]] i [[Venècia\|venecians]].

	==Valéncia primer d'Espanya==		== Valéncia primer d'Espanya ==

	Degut a l'importància que [[Valéncia]] tenia en el comerç marítim, se fa necessari posar regles i ordenacions. Fon el rei [[Pere el Gran]], qui en [[1283]], concedí a [[Valéncia]] i el seu Regne uns privilegis i franquees de peage i atres imposts sobre mercaderies marítimes.		Degut a l'importància que [[Valéncia]] tenia en el comerç marítim, se fa necessari posar regles i ordenacions. Fon el rei [[Pere el Gran]], qui en [[1283]], concedí a [[Valéncia]] i el seu Regne uns privilegis i franquees de peage i atres imposts sobre mercaderies marítimes.
Llínea 21:		Llínea 21:
	L'aparició d'estos tribunals (que això era el Consulat) fon segon Antoni Capmany (erudit del [[sigle XVIII]]) en l'any [[1238]]. Décades despuix foren fundats els tribunals en atres ciutats de la [[Corona d'Aragó]].		L'aparició d'estos tribunals (que això era el Consulat) fon segon Antoni Capmany (erudit del [[sigle XVIII]]) en l'any [[1238]]. Décades despuix foren fundats els tribunals en atres ciutats de la [[Corona d'Aragó]].

	===Organisació===		=== Organisació ===

	Segons el privilegi de [[Pere el Gran]], el tribunal constava de dos Consuls elegits anualment pels prohoms del mar.		Segons el privilegi de [[Pere el Gran]], el tribunal constava de dos Consuls elegits anualment pels prohoms del mar.
Llínea 33:		Llínea 33:
	Lo mateix que atres privilegis i furs foren els [[Decrets de Nova Planta]] els que tancaren el tribunal.		Lo mateix que atres privilegis i furs foren els [[Decrets de Nova Planta]] els que tancaren el tribunal.

	===Edifici===		=== Edifici ===
	Ya en l'any [[1380]] se reunien els mercaders en una casa pròpia, abans ho feren a l'aire lliure. Esta casa fon seu del tribunal fins a l'any [[1444]] quan el [[Consell de Valéncia\|Consell de la Ciutat]]els va propondre juntar-se en els mercaders de la [[Llonja de l'oli]],pensant en una ampliació de la mateixa.		Ya en l'any [[1380]] se reunien els mercaders en una casa pròpia, abans ho feren a l'aire lliure. Esta casa fon seu del tribunal fins a l'any [[1444]] quan el [[Consell de Valéncia\|Consell de la Ciutat]]els va propondre juntar-se en els mercaders de la [[Llonja de l'oli]],pensant en una ampliació de la mateixa.

Llínea 62:		Llínea 62:
	* [[1783]] es crega el nomenat ''Consulat de Mar i Terra de la molt noble i molt lleial ciutat de [[Santander (Cantàbria)\|Santander]] ''		* [[1783]] es crega el nomenat ''Consulat de Mar i Terra de la molt noble i molt lleial ciutat de [[Santander (Cantàbria)\|Santander]] ''
	* [[1785]] Fundació del Consulat del Mar de [[Màlaga]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=164614 La gestió del consulat del Mar de Màlaga: 1785-1787]</ref>		* [[1785]] Fundació del Consulat del Mar de [[Màlaga]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=164614 La gestió del consulat del Mar de Màlaga: 1785-1787]</ref>
	*[[1785]] es crega el Real Consolat de [[La Corunya]].		* [[1785]] es crega el Real Consolat de [[La Corunya]].

	=== En atres ciutats mediterrànees ===		=== En atres ciutats mediterrànees ===
Llínea 78:		Llínea 78:
	* [[1474]] Fundació del Consulat del Mar en [[Marsella]]. {{sinreferencias}}		* [[1474]] Fundació del Consulat del Mar en [[Marsella]]. {{sinreferencias}}
	* [[1626]] El [[26 de març]] es crega el ''Consolat de la mer'' en [[Niça]].<ref name=niza/><ref>[http://www.cg06.fr/cg/histoire-du17e-1602.Html Li Conseil général dónes Alpes-Maritimes]</ref>		* [[1626]] El [[26 de març]] es crega el ''Consolat de la mer'' en [[Niça]].<ref name=niza/><ref>[http://www.cg06.fr/cg/histoire-du17e-1602.Html Li Conseil général dónes Alpes-Maritimes]</ref>
	*[[Sigle XVII]] Consulat del Mar en [[Malta]].<ref name=enci/>		* [[Sigle XVII]] Consulat del Mar en [[Malta]].<ref name=enci/>

	== Conseqüències ==		== Conseqüències ==
Llínea 101:		Llínea 101:
	I que es varen vore substituïdes per ell.		I que es varen vore substituïdes per ell.

	===Llibre del Consulat de Mar Valencià de 1407===		=== Llibre del Consulat de Mar Valencià de 1407 ===
	És considerat com l'obra cima del Dret Marítim migeval, i un de les icons de la jurisprudència valenciana. <ref>[http://www.valencia.es/ayuntamiento/publicaciones.nsf/vPubAnyoCApoyo/5CDAAB2A2F92D7F5C1257296002D132E?OpenDocument&lang=2&nivel=3_2 Facsímil del manuscrit de 1407]</ref>		És considerat com l'obra cima del Dret Marítim migeval, i un de les icons de la jurisprudència valenciana. <ref>[http://www.valencia.es/ayuntamiento/publicaciones.nsf/vPubAnyoCApoyo/5CDAAB2A2F92D7F5C1257296002D132E?OpenDocument&lang=2&nivel=3_2 Facsímil del manuscrit de 1407]</ref>

Llínea 107:		Llínea 107:

	Hi ha diverses còpies manuscrites migevals, si be un dels eixemples més bells des del punt de vista artístic és el citat còdic del "consolat del mar" en miniatures de Domingo Crespi realisades en [[1407]], conservat el l'[[Archiu Històric Municipal de Valéncia]].<ref>{{cita web\|url=http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai0715.html\|título=Contribución a l'Estat de la qüestió dels estudis iconogràfics en els manuscrits jurídics ilustrats en l'Edat Media\|editorial=Cuadernos d'Art i Iconografia / Tom IV - 7. 1991\|año=1991\|fechaacceso=2008-04-07}}</ref><ref>{{cita web\|url=http://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListado/86DCDAD8C37B97EFC12572C20023B7B6?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1\|título=Infociudad: Casa consistorial i el seu entorn urbanístic - I\|fechaacceso=2008-04-07}}</ref>		Hi ha diverses còpies manuscrites migevals, si be un dels eixemples més bells des del punt de vista artístic és el citat còdic del "consolat del mar" en miniatures de Domingo Crespi realisades en [[1407]], conservat el l'[[Archiu Històric Municipal de Valéncia]].<ref>{{cita web\|url=http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai0715.html\|título=Contribución a l'Estat de la qüestió dels estudis iconogràfics en els manuscrits jurídics ilustrats en l'Edat Media\|editorial=Cuadernos d'Art i Iconografia / Tom IV - 7. 1991\|año=1991\|fechaacceso=2008-04-07}}</ref><ref>{{cita web\|url=http://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListado/86DCDAD8C37B97EFC12572C20023B7B6?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1\|título=Infociudad: Casa consistorial i el seu entorn urbanístic - I\|fechaacceso=2008-04-07}}</ref>
	====Característiques====		==== Característiques ====

	* El llibre consta de 122 fulls de 49 centímetros d'altura per 29 d'amplària.		* El llibre consta de 122 fulls de 49 centímetros d'altura per 29 d'amplària.
Llínea 139:		Llínea 139:
	* Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de [[Barcelona]] del 8 d'octubre de [[1481]].		* Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de [[Barcelona]] del 8 d'octubre de [[1481]].

	==Bibliografia==		== Bibliografia ==
	*Fontelles, Antoni i Lozano, MªAngels. Text per a l'ensenyança de la [[idioma valencià\|llengua valenciana]]. [[Grup d'Acció Valencianista]]. [[1982]]. ISBN 84-85872-03-7		*Fontelles, Antoni i Lozano, MªAngels. Text per a l'ensenyança de la [[idioma valencià\|llengua valenciana]]. [[Grup d'Acció Valencianista]]. [[1982]]. ISBN 84-85872-03-7

← Revisió anterior		Revisió de 17:06 3 abr 2024
Llínea 45:		Llínea 45:

	=== En la Corona d'Aragó ===		=== En la Corona d'Aragó ===
	*[[1283]] [[Pere III d'Aragón\|Pedro III]] crea el Consulat en [[Valéncia]].		* [[1283]] [[Pere III d'Aragón\|Pedro III]] crea el Consulat en [[Valéncia]].
	*[[1326]] creació del consulat en [[Mallorca]] per l'infant Felipe, tutor de [[Jaume III de Mallorca]],<ref name="cambra" /> confirmat en [[1343]] per [[Pere IV d'Aragón\|Pedro el Cerimoniós]]<ref name="cambra">{{cita web \| url = http://www.cambrabcn.es/Català/La_Cambra/consolatdemar/html/elsconsu.Html \| títul = Els consolats de Mar: La institució. Precedents i creació \| editor = Cambra de Comerç de Barcelona \| fechaacceso = 2008-08-08}}</ref>		* [[1326]] creació del consulat en [[Mallorca]] per l'infant Felipe, tutor de [[Jaume III de Mallorca]],<ref name="cambra" /> confirmat en [[1343]] per [[Pere IV d'Aragón\|Pedro el Cerimoniós]]<ref name="cambra">{{cita web \| url = http://www.cambrabcn.es/Català/La_Cambra/consolatdemar/html/elsconsu.Html \| títul = Els consolats de Mar: La institució. Precedents i creació \| editor = Cambra de Comerç de Barcelona \| fechaacceso = 2008-08-08}}</ref>
	*[[1347]] Fundació del Consulat del Mar en [[Barcelona]].<ref name="cardona" />		* [[1347]] Fundació del Consulat del Mar en [[Barcelona]].<ref name="cardona" />
	*[[1363]] Fundació del Consulat del Mar en [[Tortosa]].<ref name="cardona" />		* [[1363]] Fundació del Consulat del Mar en [[Tortosa]].<ref name="cardona" />
	*[[1385]] Fundació del Consulat del Mar en [[Girona]].		* [[1385]] Fundació del Consulat del Mar en [[Girona]].
	*[[1387]] Fundació del Consulat del Mar en [[Perpinyà]].<ref name="cardona" />		* [[1387]] Fundació del Consulat del Mar en [[Perpinyà]].<ref name="cardona" />
	*[[1443]] Fundació del Consulat del Mar en [[Sant Feliu de Guíxols]].		* [[1443]] Fundació del Consulat del Mar en [[Sant Feliu de Guíxols]].
	*[[1785]] Fundació del Consulat del Mar de [[Alacant]].		* [[1785]] Fundació del Consulat del Mar de [[Alacant]].

	=== Organisacions marítimes semblants en la Corona de Castella ===		=== Organisacions marítimes semblants en la Corona de Castella ===
	*[[1494]] Fundació de la ''Universitat de Mercaders i Consulat de [[Burgos]] '' coneguda com ''Consulat de [[Burgos]] '' que substituïx a la ''Universitat de Mercaders de [[Burgos]] ''. Esta organisació substituïx a la [[Germandat dels marenys]].<ref name=ingeba>[http://www.ingeba.euskalnet.net/lurralde/lurranet/lur25/orella02.Htm GEOGRAFIES MERCANTILS VASCS EN L'EDAT MODERNA]</ref>		* [[1494]] Fundació de la ''Universitat de Mercaders i Consulat de [[Burgos]] '' coneguda com ''Consulat de [[Burgos]] '' que substituïx a la ''Universitat de Mercaders de [[Burgos]] ''. Esta organisació substituïx a la [[Germandat dels marenys]].<ref name=ingeba>[http://www.ingeba.euskalnet.net/lurralde/lurranet/lur25/orella02.Htm GEOGRAFIES MERCANTILS VASCS EN L'EDAT MODERNA]</ref>
	*[[1511]] La ''Universitat e Confraria dels mercaders e mestres de la vila de [[Bilbao]] '' o ''Confraria de marejadors de [[Bilbao]] '' passa a denominar-se ''Consulat, Casa de Contractació, Jujat dels hòmens de negocis de mar i terra i Universitat de [[Bilbao]] '', o, de forma resumida, ''Consulat de [[Bilbao]] ''.<ref name=ingeba/>		* [[1511]] La ''Universitat e Confraria dels mercaders e mestres de la vila de [[Bilbao]] '' o ''Confraria de marejadors de [[Bilbao]] '' passa a denominar-se ''Consulat, Casa de Contractació, Jujat dels hòmens de negocis de mar i terra i Universitat de [[Bilbao]] '', o, de forma resumida, ''Consulat de [[Bilbao]] ''.<ref name=ingeba/>
	*[[1543]] Fundació del Consulat de mercaders de [[Sevilla]].<ref>[http://www.personal.us.es/alporu/histsevilla/casacontratacion_hist.Htm Casa de Contractació i Consulat de Sevilla]</ref>		* [[1543]] Fundació del Consulat de mercaders de [[Sevilla]].<ref>[http://www.personal.us.es/alporu/histsevilla/casacontratacion_hist.Htm Casa de Contractació i Consulat de Sevilla]</ref>
	*[[1682]] Fundació del Consulat de [[Sant Sebastià]].<ref>[http://www.gipuzkoa.net/estructura-economica/Cap0/3_Cap0.html L'economia guipuscoana		* [[1682]] Fundació del Consulat de [[Sant Sebastià]].<ref>[http://www.gipuzkoa.net/estructura-economica/Cap0/3_Cap0.html L'economia guipuscoana
	En la seua perspectiva històrica</ref>		En la seua perspectiva històrica</ref>
	*[[1783]] es crega el nomenat ''Consulat de Mar i Terra de la molt noble i molt lleial ciutat de [[Santander (Cantàbria)\|Santander]] ''		* [[1783]] es crega el nomenat ''Consulat de Mar i Terra de la molt noble i molt lleial ciutat de [[Santander (Cantàbria)\|Santander]] ''
	*[[1785]] Fundació del Consulat del Mar de [[Màlaga]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=164614 La gestió del consulat del Mar de Màlaga: 1785-1787]</ref>		* [[1785]] Fundació del Consulat del Mar de [[Màlaga]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=164614 La gestió del consulat del Mar de Màlaga: 1785-1787]</ref>
	*[[1785]] es crega el Real Consolat de [[La Corunya]].		*[[1785]] es crega el Real Consolat de [[La Corunya]].

	=== En atres ciutats mediterrànees ===		=== En atres ciutats mediterrànees ===
	*[[1063]] Consulat del Mar en [[Trani]].<ref name=enci/>		* [[1063]] Consulat del Mar en [[Trani]].<ref name=enci/>
	*Consulat del Mar en [[Pisa]].<ref name=enci/>		* Consulat del Mar en [[Pisa]].<ref name=enci/>
	*Consulat del Mar en [[Messina]].<ref name=enci/>		* Consulat del Mar en [[Messina]].<ref name=enci/>
	*Consulat del Mar en [[Chipre]].<ref name=enci/>		* Consulat del Mar en [[Chipre]].<ref name=enci/>
	*Consulat del Mar en [[Costantinoble]].<ref name=enci/>		* Consulat del Mar en [[Costantinoble]].<ref name=enci/>
	*Consulat del Mar en [[Venècia]].<ref name=enci/>		* Consulat del Mar en [[Venècia]].<ref name=enci/>
	* Mijan del [[Sigle XII]] [[Rogelio I de Sicília]] concedix un consulat a [[Messina]], en la capacitat de triar dos cònsuls entre els senyors de naus i mercants, els dits cònsuls tenen poder per a establir capítuls sobre els usos de mar i la manera de regir el Consolat<ref name="lluisvives_5">{{cita web\|url=http://www.lluisvives.Com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_5_ \| título= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consolat de mar (capítul "I. En Capmany")\|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives\|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>		* Mijan del [[Sigle XII]] [[Rogelio I de Sicília]] concedix un consulat a [[Messina]], en la capacitat de triar dos cònsuls entre els senyors de naus i mercants, els dits cònsuls tenen poder per a establir capítuls sobre els usos de mar i la manera de regir el Consolat<ref name="lluisvives_5">{{cita web\|url=http://www.lluisvives.Com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_5_ \| título= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consolat de mar (capítul "I. En Capmany")\|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives\|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>
	* [[1250]] consulat del Mar en [[Gènova]], s'associen quatre cònsols de mar al tribunal civil<ref name="lluisvives_5" />		* [[1250]] consulat del Mar en [[Gènova]], s'associen quatre cònsols de mar al tribunal civil<ref name="lluisvives_5" />
	* Consulat del Mar en [[Venècia]]<ref name="lluisvives_5" />		* Consulat del Mar en [[Venècia]]<ref name="lluisvives_5" />
	* [[1448]] El [[23 de juny]] es crega el ''Tribunal de commerce'' en [[Niça]] en autoritat per a resoldre conflictes comercials tant terrestres com marítims<ref name=niza>[http://www.greffe-tc-nice.fr/Tribunal/tribunal_histoire.php Li tribunal de commerce de Nice]</ref>		* [[1448]] El [[23 de juny]] es crega el ''Tribunal de commerce'' en [[Niça]] en autoritat per a resoldre conflictes comercials tant terrestres com marítims<ref name=niza>[http://www.greffe-tc-nice.fr/Tribunal/tribunal_histoire.php Li tribunal de commerce de Nice]</ref>
	*[[1463]] Fundació del Consulat del Mar en [[Montpeller]].<ref name=enci/>		* [[1463]] Fundació del Consulat del Mar en [[Montpeller]].<ref name=enci/>
	*[[1474]] Fundació del Consulat del Mar en [[Marsella]]. {{sinreferencias}}		* [[1474]] Fundació del Consulat del Mar en [[Marsella]]. {{sinreferencias}}
	* [[1626]] El [[26 de març]] es crega el ''Consolat de la mer'' en [[Niça]].<ref name=niza/><ref>[http://www.cg06.fr/cg/histoire-du17e-1602.Html Li Conseil général dónes Alpes-Maritimes]</ref>		* [[1626]] El [[26 de març]] es crega el ''Consolat de la mer'' en [[Niça]].<ref name=niza/><ref>[http://www.cg06.fr/cg/histoire-du17e-1602.Html Li Conseil général dónes Alpes-Maritimes]</ref>
	*[[Sigle XVII]] Consulat del Mar en [[Malta]].<ref name=enci/>		*[[Sigle XVII]] Consulat del Mar en [[Malta]].<ref name=enci/>
Llínea 128:		Llínea 128:
	=== Atres edicions ===		=== Atres edicions ===
	Una de les més completes és la de [[1914]] deguda a Moliné i Brasés que no arreplega a soles d'antics costums anteriors a la primera compilació, havent segut completat en aportacions posteriors. Conté:<ref name=enci/>		Una de les més completes és la de [[1914]] deguda a Moliné i Brasés que no arreplega a soles d'antics costums anteriors a la primera compilació, havent segut completat en aportacions posteriors. Conté:<ref name=enci/>
	*El reglament dels cònsuls de mar de [[Valéncia]]. (1 a 45)		* El reglament dels cònsuls de mar de [[Valéncia]]. (1 a 45)
	*Els costums marítims de [[Barcelona]] (46 a 297)		* Els costums marítims de [[Barcelona]] (46 a 297)
	*Les ordenacions per a barcos armats que vagen al cors i per a armades que ixquen a la mar (298 a 334)		* Les ordenacions per a barcos armats que vagen al cors i per a armades que ixquen a la mar (298 a 334)
	*El cronicó de les promulgacions.		* El cronicó de les promulgacions.
	*Els capítuls del Rei El senyor Pere (1 a 40)		* Els capítuls del Rei El senyor Pere (1 a 40)
	*Les ordenacions dels ''conselleres'' de [[Barcelona]] per al Consolat del Mar de [[Sicília]]		* Les ordenacions dels ''conselleres'' de [[Barcelona]] per al Consolat del Mar de [[Sicília]]
	*Les ordenacions dels ''conselleres'' de [[Barcelona]] sobre fets marítims del 21 de novembre de [[1435]]		* Les ordenacions dels ''conselleres'' de [[Barcelona]] sobre fets marítims del 21 de novembre de [[1435]]
	*Lleis i ordenacions del ''Recognoverunt ProProceres'' sobre casos marítims i mercantils.		* Lleis i ordenacions del ''Recognoverunt ProProceres'' sobre casos marítims i mercantils.
	*Les ordenacions dels ''conselleres'' de [[Barcelona]] sobre segurs marítims.		* Les ordenacions dels ''conselleres'' de [[Barcelona]] sobre segurs marítims.
	*Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de [[Barcelona]] del 8 d'octubre de [[1481]].		* Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de [[Barcelona]] del 8 d'octubre de [[1481]].

	==Bibliografia==		==Bibliografia==