Convent de Sant Francesc (Valéncia) - Historial de revisions

Xavier: /* Orige i llegenda */

2026-03-03T13:21:49Z

Orige i llegenda

← Revisió anterior		Revisió de 13:21 3 març 2026
Llínea 7:		Llínea 7:
	==Orige i llegenda==		==Orige i llegenda==

	L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ~~ací~~ varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[~~Roque Chabas~~\|~~Chabas~~]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i varen anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Zeit Abu Zeit\|Abu Zeit]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment ~~va succeir~~, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]].		L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (Sant Joan de Perusia i Sant Pere de Saxoferrato) (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels [[Almohade\|almohades]]. Una vegada allí varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat [[mossàrap]] (ubicada per [[Roc Chabàs\|Chabàs]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a l'[[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i varen anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Zeit Abu Zeit\|Abu Zeit]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment succeí, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]].

	Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en l'any [[1238]] quan [[Jaume I]] conquistà la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat a on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats.		Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en l'any [[1238]] quan [[Jaume I]] conquistà la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat a on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats.

	{{Cita\|L'any 1228, Sant Joan de Perusia i Sant Pere de Saxoferrato, sants italians, foren decapitats el dia 29 d'agost de 1228 (per orde d'Abu Zayd) en un lloc públic de la ciutat de Valéncia, en la plaça nomenada de LA FIGUERA, que segons els historiadors correspon a l'actual plaça de la Reina, açò és una prova més de que abans de la vinguda de Jaume I (1238), es parlava valencià en el Regne de Valéncia.}}		{{Cita\|L'any 1228, Sant Joan de Perusia i Sant Pere de Saxoferrato, sants italians, foren decapitats el dia 29 d'agost de 1228 (per orde d'Abu Zayd) en un lloc públic de la ciutat de Valéncia, en la plaça nomenada de '''LA FIGUERA''', que segons els historiadors correspon a l'actual plaça de la Reina, açò és una prova més de que abans de la vinguda de Jaume I (1238), es parlava valencià en el Regne de Valéncia.}}

	==Situació==		==Situació==

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-09-10T10:40:05Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 10:40 10 set 2024
Llínea 69:		Llínea 69:
	*[http://www.jdiezarnal.com/valenciaconventodesanfrancisco.html Web Diaz Arnal]		*[http://www.jdiezarnal.com/valenciaconventodesanfrancisco.html Web Diaz Arnal]
	*[http://www.valenciahui.com/?p=21493 Centenario del Convento de San Lorenzo de los PP. Franciscanos]		*[http://www.valenciahui.com/?p=21493 Centenario del Convento de San Lorenzo de los PP. Franciscanos]
			*[https://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/juan-perusa-pedro-20180826000849-ntvo.html Juan de Perusa y Pedro de Saxoferrato: los mártires que precedieron a Jaume I - ''Las Provincias'']

Xavier en 10:38 10 set 2024

2024-09-10T10:38:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:38 10 set 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.		En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.

	A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)\|Sant Francesc]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça ~~del~~ Ajuntament.		Ad esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)\|Sant Francesc]], despuix seria denominada Plaça d'[[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del ''País Valencià'' (sic) i l'actual Plaça de l'Ajuntament.

	==Orige i ~~lleyenda~~==		==Orige i llegenda==

	L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[Roque Chabas\|Chabas]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i varen anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Zeit Abu Zeit\|Abu Zeit]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment va succeir, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]].		L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[Roque Chabas\|Chabas]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i varen anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Zeit Abu Zeit\|Abu Zeit]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment va succeir, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]].

	Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en l'any [[1238]] quan [[Jaume I]] conquistà la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat a on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats.		Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en l'any [[1238]] quan [[Jaume I]] conquistà la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat a on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats.

			{{Cita\|L'any 1228, Sant Joan de Perusia i Sant Pere de Saxoferrato, sants italians, foren decapitats el dia 29 d'agost de 1228 (per orde d'Abu Zayd) en un lloc públic de la ciutat de Valéncia, en la plaça nomenada de LA FIGUERA, que segons els historiadors correspon a l'actual plaça de la Reina, açò és una prova més de que abans de la vinguda de Jaume I (1238), es parlava valencià en el Regne de Valéncia.}}

	==Situació==		==Situació==

	El convent va nàixer extramurs a la ciutat, pròxim a la [[Porta de la Boatella]] de la [[muralla àrap de Valéncia]] i, que estava situada en l'actual carrer de Sant Vicent prop de l'[[Iglésia de Sant Martin]]), naixeria com a donació real.		El convent va nàixer extramurs a la ciutat, pròxim a la [[Porta de la Boatella]] de la [[muralla àrap de Valéncia]] i, que estava situada en l'actual carrer de Sant Vicent prop de l'[[Iglésia de Sant Martin]]), naixeria com a donació real.

Llínea 21:		Llínea 24:

	==El Monasteri==		==El Monasteri==

	L'edifici estava integrat per dos grans claustres gòtics de doble pis cada u. Un d'ells decorat en pintures sobre la vida de San Francisco d'Asís, de l'atre no tenim referències.		L'edifici estava integrat per dos grans claustres gòtics de doble pis cada u. Un d'ells decorat en pintures sobre la vida de San Francisco d'Asís, de l'atre no tenim referències.

Llínea 36:		Llínea 40:

	===Capelles===		===Capelles===

	*Capella de la Mare de Deu dels Àngels cridà de la Porciúncula, regida per la Confraria del seràfic pare San Francisco, obra de Juan Bautista Perez Castiel es trobava arrematada per una cúpula de gran altura.		*Capella de la Mare de Deu dels Àngels cridà de la Porciúncula, regida per la Confraria del seràfic pare San Francisco, obra de Juan Bautista Perez Castiel es trobava arrematada per una cúpula de gran altura.
	*Capella de la Concepció.		*Capella de la Concepció.
Llínea 41:		Llínea 46:

	===Campanar===		===Campanar===
	El campanar realisat en ~~seleria~~, tenia planta quadrada, estava arrematat per un cos rectangular i una cupuleta, disponia d'una gran altura i es trobava junt en la Capella de la Mare de Deu dels Àngels.
			El campanar realisat en selleria, tenia planta quadrada, estava arrematat per un cos rectangular i una cupuleta, disponia d'una gran altura i es trobava junt en la Capella de la Mare de Deu dels Àngels.

	==Relíquies i obres d'art==		==Relíquies i obres d'art==

	Durant sigles varen reposar en el monasteri ademés de les restes del rei [[Abu Zeit]], els de molts atres nobles i personalitats.		Durant sigles varen reposar en el monasteri ademés de les restes del rei [[Abu Zeit]], els de molts atres nobles i personalitats.

	Hi ha constància de distints llenços com un del Salvador Eucarístic pintat per Joan de Joanes, que actualment se troben en el [[Museu de Belles Arts\|Museu de Belles Arts Sant Pio V]] de Valéncia.		Hi ha constància de distints llenços com un del Salvador Eucarístic pintat per [[Joan de Joanes]], que actualment se troben en el [[Museu de Belles Arts\|Museu de Belles Arts Sant Pio V]] de la [[ciutat de Valéncia]].

	==Últims anys==		==Últims anys==

	En la primera mitat del [[sigle XIX]] va sofrir les vicissituts de l'época, guerra de la independència, disputes entre absolutistes i lliberals, desamortisacions, exclaustracions,...		En la primera mitat del [[sigle XIX]] va sofrir les vicissituts de l'época, guerra de la independència, disputes entre absolutistes i lliberals, desamortisacions, exclaustracions,...
	En [[1823]] part del monasteri és confiscat com a quarter militar. En l'any [[1827]] els flares recuperen la propietat pero ya no varen ser capaços de recuperar la vella esplendor.
			En l'any [[1823]] part del monasteri és confiscat com a quarter militar. En l'any [[1827]] els flares recuperen la propietat pero ya no varen ser capaços de recuperar la vella esplendor.

	La seua situació en ple cor de la nova zona de creiximent de la ciutat i, finalment la llei de [[Desamortisació]] i [[Exclaustració]] de [[1835]], lo que va obligar als monges a abandonar el convent, varen acabar en quasi 600 anys d'història. Les instalacions varen passar a ser utilisades pel Quarter de Cavalleria dels Llancers de Numància, lo que no va evitar el seu deteriorament.		La seua situació en ple cor de la nova zona de creiximent de la ciutat i, finalment la llei de [[Desamortisació]] i [[Exclaustració]] de [[1835]], lo que va obligar als monges a abandonar el convent, varen acabar en quasi 600 anys d'història. Les instalacions varen passar a ser utilisades pel Quarter de Cavalleria dels Llancers de Numància, lo que no va evitar el seu deteriorament.
Llínea 57:		Llínea 66:

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

	*[http://www.jdiezarnal.com/valenciaconventodesanfrancisco.html Web Diaz Arnal]		*[http://www.jdiezarnal.com/valenciaconventodesanfrancisco.html Web Diaz Arnal]
	*[http://www.valenciahui.com/?p=21493 Centenario del Convento de San Lorenzo de los PP. Franciscanos]		*[http://www.valenciahui.com/?p=21493 Centenario del Convento de San Lorenzo de los PP. Franciscanos]

Reval en 14:51 16 ago 2024

2024-08-16T14:51:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:51 16 ago 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.		En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.

	A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)\|Sant Francesc]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del Ajuntament.		A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)\|Sant Francesc]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del Ajuntament.

	==Orige i lleyenda==		==Orige i lleyenda==

Reval en 16:28 28 gin 2024

2024-01-28T16:28:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:28 28 gin 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Convent de San Francesc''' de [[Valéncia]] era un monasteri franciscà que es trobava en lo que és l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]].		El '''Convent de San Francesc''' de [[Valéncia]] era un [[monasteri]] franciscà que es trobava en lo que és l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]].

	En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.		En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.

Valencian: Text reemplaça - 'Sant Francesc' a 'Sant Francesc'

2023-08-23T18:05:47Z

Text reemplaça - 'Sant Francesc' a 'Sant Francesc'

← Revisió anterior		Revisió de 18:05 23 ago 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.		En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.

	A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[Sant Francesc]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del Ajuntament.		A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)\|Sant Francesc]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del Ajuntament.

	==Orige i lleyenda==		==Orige i lleyenda==

Valencian en 17:57 23 ago 2023

2023-08-23T17:57:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:57 23 ago 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.		En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.

	A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[~~San Francisco~~]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del Ajuntament.		A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[Sant Francesc]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del Ajuntament.

	==Orige i lleyenda==		==Orige i lleyenda==

Jose2: Text reemplaça - 't on ' a 't a on '

2021-05-28T11:31:44Z

Text reemplaça - 't on ' a 't a on '

← Revisió anterior		Revisió de 11:31 28 maig 2021
Llínea 9:		Llínea 9:
	L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[Roque Chabas\|Chabas]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i varen anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Zeit Abu Zeit\|Abu Zeit]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment va succeir, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]].		L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[Roque Chabas\|Chabas]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i varen anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Zeit Abu Zeit\|Abu Zeit]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment va succeir, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]].

	Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en l'any [[1238]] quan [[Jaume I]] conquistà la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats.		Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en l'any [[1238]] quan [[Jaume I]] conquistà la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat a on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats.

	==Situació==		==Situació==

Jose2: /* Situació */

2020-01-01T20:14:00Z

Situació

← Revisió anterior		Revisió de 20:14 1 gin 2020
Llínea 16:		Llínea 16:
	El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV\|XIV]] i [[sigle XVII\|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa.		El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV\|XIV]] i [[sigle XVII\|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa.

	Segons les senyes que aporta el pla del Pare Tosca, el convent ocupava pràcticament la totalitat de la [[plaça de l'Ajuntament]], a excepció d'un chicotet espai en les confluències del carrer Sant Vicent, Av. Maria Cristina i el tros de plaça que llimita en el carrer Barcelonina.		Segons les senyes que aporta el pla del [[Pare Tosca]], el convent ocupava pràcticament la totalitat de la [[plaça de l'Ajuntament]], a excepció d'un chicotet espai en les confluències del carrer Sant Vicent, Av. Maria Cristina i el tros de plaça que llimita en el carrer Barcelonina.

	A esquenes del monasteri, a on se situen hui els edificis de Telefònica i de L'Equitativa, se trobaven els horts del monasteri i el cementeri.		A esquenes del monasteri, a on se situen hui els edificis de Telefònica i de L'Equitativa, se trobaven els horts del monasteri i el cementeri.

Jose2: /* El Monasteri */

2018-01-03T10:46:57Z

El Monasteri

← Revisió anterior		Revisió de 10:46 3 gin 2018
Llínea 27:		Llínea 27:
	El temple estava realisat en selleria, i format per una nau en capelles entre contraforts, àbsit poligonal i voltes de creueria.		El temple estava realisat en selleria, i format per una nau en capelles entre contraforts, àbsit poligonal i voltes de creueria.

	En [[1376]] es va solicitar als [[jurats]] de la ciutat i [[Regne de Valéncia]] ajuda per a reconstruir el convent que amenaçava ruïna, construint-se dos claustres i la sala capitular seguint el mateix estil de l'iglésia, les obres varen ser finançades en ajuda del [[marqués de Guadalest]] i del senyor Vidal de Vilanova.		En l'any [[1376]] es va solicitar als [[jurats]] de la ciutat i [[Regne de Valéncia]] ajuda per a reconstruir el convent que amenaçava ruïna, construint-se dos claustres i la sala capitular seguint el mateix estil de l'iglésia, les obres varen ser finançades en ajuda del [[marqués de Guadalest]] i del senyor Vidal de Vilanova.

	L'entrada al convent disponia d'un ampli jardí en grans arbres monumentals i tot el recint estava rodejat per un mur que en l'any [[1805]] va ser derrocat en l'oposició dels monges.		L'entrada al convent disponia d'un ampli jardí en grans arbres monumentals i tot el recint estava rodejat per un mur que en l'any [[1805]] va ser derrocat en l'oposició dels monges.

	En [[1675]] l'iglésia va ser restaurada seguint el gust barroc, a excepció de les voltes, sent decorada de forma un tant exagerada quasi churrigueresca (cornises carregades de flors, permòdols en les claus dels arcs, florons de grans mides, etc.) i ya en l'any [[1814]], una nova restauració va tornar el temple al seu estat original .		En l'any [[1675]] l'iglésia va ser restaurada seguint el gust barroc, a excepció de les voltes, sent decorada de forma un tant exagerada quasi churrigueresca (cornises carregades de flors, permòdols en les claus dels arcs, florons de grans mides, etc.) i ya en l'any [[1814]], una nova restauració va tornar el temple al seu estat original .

	En [[1768]] es va celebrar un [[Capítul General]] de l'[[Orde Franciscana]].		En l'any [[1768]] es va celebrar un [[Capítul General]] de l'[[Orde Franciscana]].

	===Capelles===		===Capelles===
Llínea 41:		Llínea 41:

	===Campanar===		===Campanar===
	El campanar realisat en seleria, tenia planta quadrada, estava arrematat per un cos rectangular i una cupuleta, disponia d'una gran altura i es trobava junt en la Capella de la Mare de Deu dels Àngels.		El campanar realisat en seleria, tenia planta quadrada, estava arrematat per un cos rectangular i una cupuleta, disponia d'una gran altura i es trobava junt en la Capella de la Mare de Deu dels Àngels.

	==Relíquies i obres d'art==		==Relíquies i obres d'art==
	Durant sigles varen reposar en el monasteri ademés de les restes del rei [[Abu Zeit]], els de molts atres nobles i personalitats.		Durant sigles varen reposar en el monasteri ademés de les restes del rei [[Abu Zeit]], els de molts atres nobles i personalitats.