Convent de Santo Domingo - Historial de revisions

Jose2: Pàgina redirigida a Convent de Sant Doménec

2018-05-21T09:59:10Z

Pàgina redirigida a Convent de Sant Doménec

← Revisió anterior		Revisió de 09:59 21 maig 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image:Santo Domingo.JPG\|thumb\|right\|300px\|<CENTER>~~Convent ~~des del Carrer del Pouet~~ de Sant ~~Vicent</CENTER>]]~~		#REDIRECT [[Convent de Sant Doménec]]

	L'antic '''convent de Santo Domingo''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici d'estils [[gòtic]] i [[barroc]] fundat en l'any [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix.

	La primitiva iglésia fon substituïda per una atra més àmplia en l'any [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a l'any [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en l'any [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'iglésia, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General.

	En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.

	L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera iglésia, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en l'any [[1382]]. De tan espayós temple a soles resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en [[1812]].

	Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en l'any [[1431]] a costa d'[[Alfons el Magnànim]] i conclosa en [[1436]] per [[Joan II]]. El singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial.

	La capella dels Reis, comunicada en la capella de [[Sant Vicent Ferrer]], té accés propi a través del claustre [[renaixença\|renaixentiste]]; consistix la dita entrada en un pòrtic apuntat en doble arquivolta sobre columnes aparrades en el timpà del qual s'ostenten les armes d'[[Alfons el Magnànim]].

	Destaca d'esta estada la seua portada, entre gòtica i renaixentiste, la coberta voltada també sense nervis i la doble escala helicoidal, sense eix de pedra, que comunica en la terraça, escala esta sumament ingeniosa per permetre el pujar i baixar simultàneament dos persones sense encreuar-se.

	Concloses les parts essencials del convent es va mamprendre la construcció del pati d'ingrés al temple i de la respectiva frontera exterior. Consistix esta en un imafront en forma de retaule dividit en dos cossos.

	El campanar fon construït en l'any [[1640]] sobre part de la volta de la [[sacristia]] de la capella dels Reis; és de planta quadrada i consta d'un cos inferior més ample acabat en balustrada, cos de les campanes en dobles columnes aparrades d'orde toscà a cada costat dels finestrals, i terraça en balustrada decorada en setze pinàculs sobre la qual s'alça un edícul en frontons sobre els seus quatre vans i cupulí; este templet fon construït en [[1755]] i, despuix del seu derrocament, en [[1810]], fon refet en [[1955]] en motiu del V centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]] baix la direcció de l'[[arquitectura\|arquitecte]] A. Ferrant.

	Paralelament a la construcció del campanar fon construïda la sacristia major, vasta sala voltada situada entre l'aula capitular i el llenç nort del claustre, i que, com esta, ha segut objecte de repristinació recent per la seua frontera posterior, visible en l'actualitat des del passeig de la Ciutadella.

	~~== Referències ==~~
	~~{{traduït de\|es\|Convento_de_Santo_Domingo_(Valencia)}}~~

	~~==Enllaços externs==~~
	*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20091003/valencia/real-convento-santo-domingo-20091003.html Artícul Las Provincias]

	~~[[Categoria:Arquitectura]]~~
	~~[[Categoria:Arquitectura valenciana]]~~
	~~[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia~~]]

Jose2 en 18:44 3 abr 2018

2018-04-03T18:44:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:44 3 abr 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Santo Domingo.JPG\|thumb\|right\|300px\|<CENTER>Convent des del Carrer del Pouet de Sant Vicent</CENTER>]]		[[Image:Santo Domingo.JPG\|thumb\|right\|300px\|<CENTER>Convent des del Carrer del Pouet de Sant Vicent</CENTER>]]

	L'antic '''convent de Santo Domingo''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici d'estils [[gòtic]] i [[barroc]] fundat en [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix.		L'antic '''convent de Santo Domingo''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici d'estils [[gòtic]] i [[barroc]] fundat en l'any [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix.

	La primitiva iglésia fon substituïda per una atra més àmplia en l'any [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en l'any [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'iglésia, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General.		La primitiva iglésia fon substituïda per una atra més àmplia en l'any [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a l'any [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en l'any [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'iglésia, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General.

	En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.		En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T13:02:09Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 13:02 20 feb 2018
Llínea 7:		Llínea 7:
	En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.		En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.

	L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera iglésia, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en l'any [[1382]]. De tan espayós temple ~~només~~ resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en [[1812]].		L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera iglésia, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en l'any [[1382]]. De tan espayós temple a soles resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en [[1812]].

	Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en l'any [[1431]] a costa d'[[Alfons el Magnànim]] i conclosa en [[1436]] per [[Joan II]]. El singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial.		Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en l'any [[1431]] a costa d'[[Alfons el Magnànim]] i conclosa en [[1436]] per [[Joan II]]. El singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial.

Jose2 en 11:11 27 gin 2018

2018-01-27T11:11:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 27 gin 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Santo Domingo.JPG\|thumb\|right\|300px\|<CENTER>Convent des de Carrer del Pouet de Sant Vicent</CENTER>]]		[[Image:Santo Domingo.JPG\|thumb\|right\|300px\|<CENTER>Convent des del Carrer del Pouet de Sant Vicent</CENTER>]]

	L'antic '''convent de Santo Domingo''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici d'estils [[gòtic]] i [[barroc]] fundat en [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix.		L'antic '''convent de Santo Domingo''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici d'estils [[gòtic]] i [[barroc]] fundat en [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix.

	La primitiva iglésia fon substituïda per una atra més àmplia en [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'iglésia, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General.		La primitiva iglésia fon substituïda per una atra més àmplia en l'any [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en l'any [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'iglésia, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General.

	En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.		En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.

	L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera iglésia, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en [[1382]]. De tan espayós temple només resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en [[1812]].		L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera iglésia, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en l'any [[1382]]. De tan espayós temple només resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en [[1812]].

	Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en [[1431]] a costa d'[[Alfons el Magnànim]] i conclosa en [[1436]] per [[Joan II]]. La singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial.		Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en l'any [[1431]] a costa d'[[Alfons el Magnànim]] i conclosa en [[1436]] per [[Joan II]]. El singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial.

	La capella dels Reis, comunicada en la capella de [[Sant Vicent Ferrer]], té accés propi a través del claustre [[renaixença\|renaixentiste]]; consistix la dita entrada en un pòrtic apuntat en doble arquivolta sobre columnes aparrades en el timpà del qual s'ostenten les armes d'[[Alfons el Magnànim]].		La capella dels Reis, comunicada en la capella de [[Sant Vicent Ferrer]], té accés propi a través del claustre [[renaixença\|renaixentiste]]; consistix la dita entrada en un pòrtic apuntat en doble arquivolta sobre columnes aparrades en el timpà del qual s'ostenten les armes d'[[Alfons el Magnànim]].
Llínea 27:		Llínea 27:
	*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20091003/valencia/real-convento-santo-domingo-20091003.html Artícul Las Provincias]		*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20091003/valencia/real-convento-santo-domingo-20091003.html Artícul Las Provincias]

			[[Categoria:Arquitectura]]
	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
	[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]		[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

Jose2 en 10:56 28 abr 2017

2017-04-28T10:56:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:56 28 abr 2017
Llínea 17:		Llínea 17:
	Concloses les parts essencials del convent es va mamprendre la construcció del pati d'ingrés al temple i de la respectiva frontera exterior. Consistix esta en un imafront en forma de retaule dividit en dos cossos.		Concloses les parts essencials del convent es va mamprendre la construcció del pati d'ingrés al temple i de la respectiva frontera exterior. Consistix esta en un imafront en forma de retaule dividit en dos cossos.

	El campanar fon construït en [[1640]] sobre part de la volta de la [[sacristia]] de la capella dels Reis; és de planta quadrada i consta d'un cos inferior més ample acabat en balustrada, cos de les campanes en dobles columnes aparrades d'orde toscà a cada costat dels finestrals, i terraça en balustrada decorada en setze pinàculs sobre la qual s'alça un edícul en frontons sobre els seus quatre vans i cupulí; este templet fon construït en [[1755]] i, despuix del seu derrocament, en 1810, fon refet en [[1955]] en motiu del V centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]] baix la direcció de l'[[arquitectura\|arquitecte]] A. Ferrant.		El campanar fon construït en l'any [[1640]] sobre part de la volta de la [[sacristia]] de la capella dels Reis; és de planta quadrada i consta d'un cos inferior més ample acabat en balustrada, cos de les campanes en dobles columnes aparrades d'orde toscà a cada costat dels finestrals, i terraça en balustrada decorada en setze pinàculs sobre la qual s'alça un edícul en frontons sobre els seus quatre vans i cupulí; este templet fon construït en [[1755]] i, despuix del seu derrocament, en [[1810]], fon refet en [[1955]] en motiu del V centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]] baix la direcció de l'[[arquitectura\|arquitecte]] A. Ferrant.

	Paralelament a la construcció del campanar fon construïda la sacristia major, vasta sala voltada situada entre l'aula capitular i el llenç nort del claustre, i que, com esta, ha segut objecte de repristinació recent per la seua frontera posterior, visible en l'actualitat des del passeig de la Ciutadella.		Paralelament a la construcció del campanar fon construïda la sacristia major, vasta sala voltada situada entre l'aula capitular i el llenç nort del claustre, i que, com esta, ha segut objecte de repristinació recent per la seua frontera posterior, visible en l'actualitat des del passeig de la Ciutadella.

Jose2: Text reemplaça - 'església' a 'iglésia'

2016-02-19T18:49:07Z

Text reemplaça - 'església' a 'iglésia'

← Revisió anterior		Revisió de 18:49 19 feb 2016
Llínea 7:		Llínea 7:
	En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.		En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.

	L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera ~~església~~, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en [[1382]]. De tan espayós temple només resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en [[1812]].		L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera iglésia, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en [[1382]]. De tan espayós temple només resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en [[1812]].

	Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en [[1431]] a costa d'[[Alfons el Magnànim]] i conclosa en [[1436]] per [[Joan II]]. La singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial.		Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en [[1431]] a costa d'[[Alfons el Magnànim]] i conclosa en [[1436]] per [[Joan II]]. La singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial.

Jose2 en 18:37 12 oct 2015

2015-10-12T18:37:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:37 12 oct 2015
Llínea 3:		Llínea 3:
	L'antic '''convent de Santo Domingo''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici d'estils [[gòtic]] i [[barroc]] fundat en [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix.		L'antic '''convent de Santo Domingo''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici d'estils [[gòtic]] i [[barroc]] fundat en [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix.

	La primitiva ~~església~~ fon substituïda per una atra més àmplia en [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'~~església~~, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General.		La primitiva iglésia fon substituïda per una atra més àmplia en [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'iglésia, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General.

	En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.		En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.

	L'~~església~~ conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera església, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en [[1382]]. De tan espayós temple només resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en [[1812]].		L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera església, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en [[1382]]. De tan espayós temple només resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en [[1812]].

	Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en [[1431]] a costa d'[[Alfons el Magnànim]] i conclosa en [[1436]] per [[Joan II]]. La singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial.		Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en [[1431]] a costa d'[[Alfons el Magnànim]] i conclosa en [[1436]] per [[Joan II]]. La singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial.

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:21:06Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:21 30 abr 2015
Llínea 17:		Llínea 17:
	Concloses les parts essencials del convent es va mamprendre la construcció del pati d'ingrés al temple i de la respectiva frontera exterior. Consistix esta en un imafront en forma de retaule dividit en dos cossos.		Concloses les parts essencials del convent es va mamprendre la construcció del pati d'ingrés al temple i de la respectiva frontera exterior. Consistix esta en un imafront en forma de retaule dividit en dos cossos.

	El campanar fon construït en [[1640]] sobre part de la volta de la [[sacristia]] de la capella dels Reis; és de planta quadrada i consta d'un cos inferior més ample acabat en balustrada, cos de les campanes en dobles columnes aparrades d'orde toscà a cada costat dels finestrals, i terraça en balustrada decorada en setze pinàculs sobre la qual s'alça un edícul en frontons sobre els seus quatre vans i cupulí; este templet fon construït en [[1755]] i, ~~després~~ del seu derrocament, en 1810, fon refet en [[1955]] en motiu del V centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]] baix la direcció de l'[[arquitectura\|arquitecte]] A. Ferrant.		El campanar fon construït en [[1640]] sobre part de la volta de la [[sacristia]] de la capella dels Reis; és de planta quadrada i consta d'un cos inferior més ample acabat en balustrada, cos de les campanes en dobles columnes aparrades d'orde toscà a cada costat dels finestrals, i terraça en balustrada decorada en setze pinàculs sobre la qual s'alça un edícul en frontons sobre els seus quatre vans i cupulí; este templet fon construït en [[1755]] i, despuix del seu derrocament, en 1810, fon refet en [[1955]] en motiu del V centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]] baix la direcció de l'[[arquitectura\|arquitecte]] A. Ferrant.

	Paralelament a la construcció del campanar fon construïda la sacristia major, vasta sala voltada situada entre l'aula capitular i el llenç nort del claustre, i que, com esta, ha segut objecte de repristinació recent per la seua frontera posterior, visible en l'actualitat des del passeig de la Ciutadella.		Paralelament a la construcció del campanar fon construïda la sacristia major, vasta sala voltada situada entre l'aula capitular i el llenç nort del claustre, i que, com esta, ha segut objecte de repristinació recent per la seua frontera posterior, visible en l'actualitat des del passeig de la Ciutadella.

Admin: Text reemplaça - 'la resta ' a 'el restant '

2013-06-12T15:57:05Z

Text reemplaça - 'la resta ' a 'el restant '

← Revisió anterior		Revisió de 15:57 12 jun 2013
Llínea 3:		Llínea 3:
	L'antic '''convent de Santo Domingo''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici d'estils [[gòtic]] i [[barroc]] fundat en [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix.		L'antic '''convent de Santo Domingo''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici d'estils [[gòtic]] i [[barroc]] fundat en [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix.

	La primitiva església fon substituïda per una atra més àmplia en [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, ~~la resta~~ arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'església, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General.		La primitiva església fon substituïda per una atra més àmplia en [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'església, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General.

	En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.		En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.

Valencian: Text reemplaça - 'sota' a 'baix'

2013-06-07T18:24:38Z

Text reemplaça - 'sota' a 'baix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:24 7 jun 2013
Llínea 17:		Llínea 17:
	Concloses les parts essencials del convent es va mamprendre la construcció del pati d'ingrés al temple i de la respectiva frontera exterior. Consistix esta en un imafront en forma de retaule dividit en dos cossos.		Concloses les parts essencials del convent es va mamprendre la construcció del pati d'ingrés al temple i de la respectiva frontera exterior. Consistix esta en un imafront en forma de retaule dividit en dos cossos.

	El campanar fon construït en [[1640]] sobre part de la volta de la [[sacristia]] de la capella dels Reis; és de planta quadrada i consta d'un cos inferior més ample acabat en balustrada, cos de les campanes en dobles columnes aparrades d'orde toscà a cada costat dels finestrals, i terraça en balustrada decorada en setze pinàculs sobre la qual s'alça un edícul en frontons sobre els seus quatre vans i cupulí; este templet fon construït en [[1755]] i, després del seu derrocament, en 1810, fon refet en [[1955]] en motiu del V centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]] ~~sota~~ la direcció de l'[[arquitectura\|arquitecte]] A. Ferrant.		El campanar fon construït en [[1640]] sobre part de la volta de la [[sacristia]] de la capella dels Reis; és de planta quadrada i consta d'un cos inferior més ample acabat en balustrada, cos de les campanes en dobles columnes aparrades d'orde toscà a cada costat dels finestrals, i terraça en balustrada decorada en setze pinàculs sobre la qual s'alça un edícul en frontons sobre els seus quatre vans i cupulí; este templet fon construït en [[1755]] i, després del seu derrocament, en 1810, fon refet en [[1955]] en motiu del V centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]] baix la direcció de l'[[arquitectura\|arquitecte]] A. Ferrant.

	Paralelament a la construcció del campanar fon construïda la sacristia major, vasta sala voltada situada entre l'aula capitular i el llenç nort del claustre, i que, com esta, ha segut objecte de repristinació recent per la seua frontera posterior, visible en l'actualitat des del passeig de la Ciutadella.		Paralelament a la construcció del campanar fon construïda la sacristia major, vasta sala voltada situada entre l'aula capitular i el llenç nort del claustre, i que, com esta, ha segut objecte de repristinació recent per la seua frontera posterior, visible en l'actualitat des del passeig de la Ciutadella.