Cordillera dels Andes - Historial de revisions

Jose2 en 20:20 7 març 2025

2025-03-07T20:20:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:20 7 març 2025
Llínea 11:		Llínea 11:

	Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en la [[mar Carip]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]].		Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en la [[mar Carip]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Andes}}		{{commonscat\|Andes}}

Lluísm en 09:25 24 oct 2024

2024-10-24T09:25:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:25 24 oct 2024
Llínea 10:		Llínea 10:
	Les caps estan cobertes de [[neu]] a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut està entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llínea equatorial. Els [[riu\|rius]] que desemboquen en l'[[Oceà Pacífic]] són curts en recorregut i chicotets en cabal, degut a que en la regió montanyosa andina les pluges són estacionals. Pel contrari, els rius de l’est són llarcs i suministren [[aigua]] en abundància portada pels vents alisis, que produïxen precipitacions en quant els núvols s’aproximen a la cordillera andina.		Les caps estan cobertes de [[neu]] a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut està entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llínea equatorial. Els [[riu\|rius]] que desemboquen en l'[[Oceà Pacífic]] són curts en recorregut i chicotets en cabal, degut a que en la regió montanyosa andina les pluges són estacionals. Pel contrari, els rius de l’est són llarcs i suministren [[aigua]] en abundància portada pels vents alisis, que produïxen precipitacions en quant els núvols s’aproximen a la cordillera andina.

	Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en la [[mar Carip]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]].		Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en la [[mar Carip]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 11:36 25 jun 2024

2024-06-25T11:36:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:36 25 jun 2024
Llínea 11:		Llínea 11:

	Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en la [[mar Carip]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]].		Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en la [[mar Carip]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Andes}}		{{commonscat\|Andes}}

Valencian en 02:06 9 abr 2023

2023-04-09T02:06:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 02:06 9 abr 2023
Llínea 11:		Llínea 11:

	Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en la [[mar Carip]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]].		Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en la [[mar Carip]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]].

			== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Andes}}

	[[Categoria:Geografia d'Amèrica]]		[[Categoria:Geografia d'Amèrica]]
	[[Categoria:Montanyes]]		[[Categoria:Montanyes]]

Jose2: Text reemplaça - 't son ' a 't són '

2022-05-19T10:26:46Z

Text reemplaça - 't son ' a 't són '

← Revisió anterior		Revisió de 10:26 19 maig 2022
Llínea 8:		Llínea 8:
	Els Andes alberguen numerosos volcans, entre els quals estan: el Cotopaxi (5.897 m) i el Chimborazo (6.267 m), en [[Equador]]; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre [[Argentina]] i [[Chile]]; i l’[[Aconcagua]] (6.959 m), en [[Argentina]], la montanya més alta del continent americà.		Els Andes alberguen numerosos volcans, entre els quals estan: el Cotopaxi (5.897 m) i el Chimborazo (6.267 m), en [[Equador]]; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre [[Argentina]] i [[Chile]]; i l’[[Aconcagua]] (6.959 m), en [[Argentina]], la montanya més alta del continent americà.

	Les caps estan cobertes de [[neu]] a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut està entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llínea equatorial. Els [[riu\|rius]] que desemboquen en l'[[Oceà Pacífic]] són curts en recorregut i chicotets en cabal, degut a que en la regió montanyosa andina les pluges són estacionals. Pel contrari, els rius de l’est ~~son~~ llarcs i suministren [[aigua]] en abundància portada pels vents alisis, que produïxen precipitacions en quant els núvols s’aproximen a la cordillera andina.		Les caps estan cobertes de [[neu]] a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut està entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llínea equatorial. Els [[riu\|rius]] que desemboquen en l'[[Oceà Pacífic]] són curts en recorregut i chicotets en cabal, degut a que en la regió montanyosa andina les pluges són estacionals. Pel contrari, els rius de l’est són llarcs i suministren [[aigua]] en abundància portada pels vents alisis, que produïxen precipitacions en quant els núvols s’aproximen a la cordillera andina.

	Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en la [[mar Carip]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]].		Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en la [[mar Carip]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]].

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T13:33:38Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 13:33 22 feb 2018
Llínea 4:		Llínea 4:
	Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la [[Patagonia]], s’ubiquen a gran altitut i són estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en [[Perú]], està a 4.468 m sobre el nivell del [[mar]]; el de [[Lima]] a Tarma i Cerro de Pasco, també en [[Perú]], esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre [[Mendoza]], [[Argentina]] i Santiago de [[Chile]], esta a 3.900 m d’altitut.		Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la [[Patagonia]], s’ubiquen a gran altitut i són estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en [[Perú]], està a 4.468 m sobre el nivell del [[mar]]; el de [[Lima]] a Tarma i Cerro de Pasco, també en [[Perú]], esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre [[Mendoza]], [[Argentina]] i Santiago de [[Chile]], esta a 3.900 m d’altitut.

	S’han ~~tingut~~ que construir diverses vies férrees a través d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del [[llac Titicaca]]; el ferrocarril central de [[Perú]], que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi.		S’han tengut que construir diverses vies férrees a través d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del [[llac Titicaca]]; el ferrocarril central de [[Perú]], que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi.

	Els Andes alberguen numerosos volcans, entre els quals estan: el Cotopaxi (5.897 m) i el Chimborazo (6.267 m), en [[Equador]]; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre [[Argentina]] i [[Chile]]; i l’[[Aconcagua]] (6.959 m), en [[Argentina]], la montanya més alta del continent americà.		Els Andes alberguen numerosos volcans, entre els quals estan: el Cotopaxi (5.897 m) i el Chimborazo (6.267 m), en [[Equador]]; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre [[Argentina]] i [[Chile]]; i l’[[Aconcagua]] (6.959 m), en [[Argentina]], la montanya més alta del continent americà.

Jose2: Text reemplaça - 'menuts' a 'chicotets'

2017-01-03T16:41:36Z

Text reemplaça - 'menuts' a 'chicotets'

← Revisió anterior		Revisió de 16:41 3 gin 2017
Llínea 8:		Llínea 8:
	Els Andes alberguen numerosos volcans, entre els quals estan: el Cotopaxi (5.897 m) i el Chimborazo (6.267 m), en [[Equador]]; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre [[Argentina]] i [[Chile]]; i l’[[Aconcagua]] (6.959 m), en [[Argentina]], la montanya més alta del continent americà.		Els Andes alberguen numerosos volcans, entre els quals estan: el Cotopaxi (5.897 m) i el Chimborazo (6.267 m), en [[Equador]]; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre [[Argentina]] i [[Chile]]; i l’[[Aconcagua]] (6.959 m), en [[Argentina]], la montanya més alta del continent americà.

	Les caps estan cobertes de [[neu]] a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut està entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llínea equatorial. Els [[riu\|rius]] que desemboquen en l'[[Oceà Pacífic]] són curts en recorregut i ~~menuts~~ en cabal, degut a que en la regió montanyosa andina les pluges són estacionals. Pel contrari, els rius de l’est son llarcs i suministren [[aigua]] en abundància portada pels vents alisis, que produïxen precipitacions en quant els núvols s’aproximen a la cordillera andina.		Les caps estan cobertes de [[neu]] a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut està entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llínea equatorial. Els [[riu\|rius]] que desemboquen en l'[[Oceà Pacífic]] són curts en recorregut i chicotets en cabal, degut a que en la regió montanyosa andina les pluges són estacionals. Pel contrari, els rius de l’est son llarcs i suministren [[aigua]] en abundància portada pels vents alisis, que produïxen precipitacions en quant els núvols s’aproximen a la cordillera andina.

	Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en la [[mar Carip]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]].		Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en la [[mar Carip]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]].

Posmo en 23:52 27 oct 2015

2015-10-27T23:52:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:52 27 oct 2015
Llínea 10:		Llínea 10:
	Les caps estan cobertes de [[neu]] a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut està entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llínea equatorial. Els [[riu\|rius]] que desemboquen en l'[[Oceà Pacífic]] són curts en recorregut i menuts en cabal, degut a que en la regió montanyosa andina les pluges són estacionals. Pel contrari, els rius de l’est son llarcs i suministren [[aigua]] en abundància portada pels vents alisis, que produïxen precipitacions en quant els núvols s’aproximen a la cordillera andina.		Les caps estan cobertes de [[neu]] a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut està entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llínea equatorial. Els [[riu\|rius]] que desemboquen en l'[[Oceà Pacífic]] són curts en recorregut i menuts en cabal, degut a que en la regió montanyosa andina les pluges són estacionals. Pel contrari, els rius de l’est son llarcs i suministren [[aigua]] en abundància portada pels vents alisis, que produïxen precipitacions en quant els núvols s’aproximen a la cordillera andina.

	Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en la [[mar Carip]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[~~Riu~~ Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]].		Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en la [[mar Carip]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]].

	[[Categoria:Geografia d'Amèrica]]		[[Categoria:Geografia d'Amèrica]]
	[[Categoria:Montanyes]]		[[Categoria:Montanyes]]

Posmo en 23:51 27 oct 2015

2015-10-27T23:51:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:51 27 oct 2015
Llínea 2:		Llínea 2:
	La '''Cordillera dels Andes''' és una cadena montanyosa d’[[Amèrica del Sur]] que corre casi paralela a la costa del [[Pacífic]], des del [[cap d’Hornos]] fins les proximitats de [[Panamà]]. És un dels sistemes montanyoses més grans del [[Terra\|món]] ya que te 7.240 km de llongitut, 241 km d’ample i un promig de 3.660 m d’altitut. Des del seu estretament final al sur de [[Chile]], els Andes s’estenen en cadenes paraleles per [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Perú]], [[Equador]] i [[Colòmbia]]. En [[Veneçuela]] es dividix en tres cadenes diferents.		La '''Cordillera dels Andes''' és una cadena montanyosa d’[[Amèrica del Sur]] que corre casi paralela a la costa del [[Pacífic]], des del [[cap d’Hornos]] fins les proximitats de [[Panamà]]. És un dels sistemes montanyoses més grans del [[Terra\|món]] ya que te 7.240 km de llongitut, 241 km d’ample i un promig de 3.660 m d’altitut. Des del seu estretament final al sur de [[Chile]], els Andes s’estenen en cadenes paraleles per [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Perú]], [[Equador]] i [[Colòmbia]]. En [[Veneçuela]] es dividix en tres cadenes diferents.

	Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la [[Patagonia]], s’ubiquen a gran altitut i són estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en [[Perú]], està a 4.468 m sobre el nivell del [[mar]]; el de [[Lima]] a Tarma i Cerro de Pasco, també en [[~~Peru~~]], esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre [[Mendoza]], [[Argentina]] i Santiago de [[Chile]], esta a 3.900 m d’altitut.		Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la [[Patagonia]], s’ubiquen a gran altitut i són estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en [[Perú]], està a 4.468 m sobre el nivell del [[mar]]; el de [[Lima]] a Tarma i Cerro de Pasco, també en [[Perú]], esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre [[Mendoza]], [[Argentina]] i Santiago de [[Chile]], esta a 3.900 m d’altitut.

	S’han tingut que construir diverses vies férrees a través d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del [[llac Titicaca]]; el ferrocarril central de [[Perú]], que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi.		S’han tingut que construir diverses vies férrees a través d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del [[llac Titicaca]]; el ferrocarril central de [[Perú]], que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi.
Llínea 10:		Llínea 10:
	Les caps estan cobertes de [[neu]] a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut està entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llínea equatorial. Els [[riu\|rius]] que desemboquen en l'[[Oceà Pacífic]] són curts en recorregut i menuts en cabal, degut a que en la regió montanyosa andina les pluges són estacionals. Pel contrari, els rius de l’est son llarcs i suministren [[aigua]] en abundància portada pels vents alisis, que produïxen precipitacions en quant els núvols s’aproximen a la cordillera andina.		Les caps estan cobertes de [[neu]] a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut està entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llínea equatorial. Els [[riu\|rius]] que desemboquen en l'[[Oceà Pacífic]] són curts en recorregut i menuts en cabal, degut a que en la regió montanyosa andina les pluges són estacionals. Pel contrari, els rius de l’est son llarcs i suministren [[aigua]] en abundància portada pels vents alisis, que produïxen precipitacions en quant els núvols s’aproximen a la cordillera andina.

	Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en el [[mar ~~Caribe~~]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[Riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]].		Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en la [[mar Carip]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[Riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]].

	[[Categoria:Geografia d'Amèrica]]		[[Categoria:Geografia d'Amèrica]]
	[[Categoria:Montanyes]]		[[Categoria:Montanyes]]

Posmo en 23:50 27 oct 2015

2015-10-27T23:50:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:50 27 oct 2015
Llínea 13:		Llínea 13:

	[[Categoria:Geografia d'Amèrica]]		[[Categoria:Geografia d'Amèrica]]
			[[Categoria:Montanyes]]