Corona d'Aragó - Historial de revisions

Xavier: /* Vore també */

2026-03-20T17:19:51Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 17:19 20 març 2026
Llínea 161:		Llínea 161:
	== Vore també ==		== Vore també ==

			* [[Escut de la Corona d'Aragó]]
	* [[Regne de Valéncia]]		* [[Regne de Valéncia]]
	* [[Catalunya]]		* [[Catalunya]]
Llínea 170:		Llínea 171:
	* [[Llengües de la Corona d'Aragó]]		* [[Llengües de la Corona d'Aragó]]
	* [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]]		* [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Xavier: /* Referències */

2024-09-30T16:35:39Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 16:35 30 set 2024
Llínea 174:		Llínea 174:
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

			== Enllaços externs ==

			* [https://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2543&tit=La%20trampa%20catalanista%20en%20la%20Corona%20de%20Arag%F3n La trampa catalanista en la Corona de Aragón - Pere Martí i Martínez - Pàgina web de la Cardona Vives]

			[[Categoria:Història]]
			[[Categoria:Història d'Aragó]]
			[[Categoria:Història d'Espanya]]
			[[Categoria:Regne d'Aragó]]
	[[Categoria:Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Corona d'Aragó]]
			[[Categoria:Aragó]]

Xavier en 16:32 30 set 2024

2024-09-30T16:32:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:32 30 set 2024
Llínea 154:		Llínea 154:

	Durant el [[sigle XVII]], les tensions foren prou majors. Les necessitats financeres dels monarques les conduïren a intentar aumentar per tots els mijos la pressió fiscal sobre els territoris de la Corona d'Aragó, del qual les seues constitucions garantisen importants proteccions front ad elles. Despuix d'entrar en guerra la Corona d'Aragó en [[França]] en [[1635]], el desplegament dels tercis sobre la [[Generalitat de Catalunya]], plantejant primer la formació d'una república catalana, acabà per reconéixer a [[Lluis XIII]] de [[França]] com a Comte de Barcelona. El conflicte fon finalment superat en la Pau dels Pirineus, per la qual el comtat del Roselló i la mitat nort del comtat de Sardenya passaven per a sempre a domini francés i França torna a [[Espanya]] la baixa Sardenya. A finals del sigle, en l'any [[1693]] estallaria també en [[Valéncia]] la [[Segona Germania]], un alçament de llauradors i anti-senyorial, en torn a la pèrdua de les collites.		Durant el [[sigle XVII]], les tensions foren prou majors. Les necessitats financeres dels monarques les conduïren a intentar aumentar per tots els mijos la pressió fiscal sobre els territoris de la Corona d'Aragó, del qual les seues constitucions garantisen importants proteccions front ad elles. Despuix d'entrar en guerra la Corona d'Aragó en [[França]] en [[1635]], el desplegament dels tercis sobre la [[Generalitat de Catalunya]], plantejant primer la formació d'una república catalana, acabà per reconéixer a [[Lluis XIII]] de [[França]] com a Comte de Barcelona. El conflicte fon finalment superat en la Pau dels Pirineus, per la qual el comtat del Roselló i la mitat nort del comtat de Sardenya passaven per a sempre a domini francés i França torna a [[Espanya]] la baixa Sardenya. A finals del sigle, en l'any [[1693]] estallaria també en [[Valéncia]] la [[Segona Germania]], un alçament de llauradors i anti-senyorial, en torn a la pèrdua de les collites.

			== Cites ==

			{{Cita\|''Pero esta tergiversación vergonzosa llega entre otras razones, a la apropiación categórica de la bandera aragonesa de cuatro barras rojas sobre fondo amarillo, armas de los antiguos reyes de la Corona de Aragón e insignia de las más antiguas de toda la antigua Hispania medieval. Por sí misma, es “señal” común a todos los estados miembros de dicha corona, pero ha pasado a ser el distintivo “nacional” catalán por excelencia, cuando si a algún pueblo le corresponde dicho símbolo por derechos históricos, y de antigüedad, es al pueblo aragonés.''\|''La trampa catalanista en la Corona de Aragón'' (''[[La Razón]]'', 01/03/2002, pàg. 44, secció 'Autonomías'), per [[Pere Martí i Martínez]], membre i professor de Llengua i Cultura de [[Lo Rat Penat]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[Regne de Valéncia]]		* [[Regne de Valéncia]]
	* [[Catalunya]]		* [[Catalunya]]

Lluísm en 17:14 22 set 2024

2024-09-22T17:14:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:14 22 set 2024
Llínea 120:		Llínea 120:
	* El Alt Pallars es situa en la conca del Noguera Pallaresa i fa frontera en la [[Val d'Aran\|val d'Aran]], a on [[Pere I]] havia mort intervingut directament en els assunts d'este territori.		* El Alt Pallars es situa en la conca del Noguera Pallaresa i fa frontera en la [[Val d'Aran\|val d'Aran]], a on [[Pere I]] havia mort intervingut directament en els assunts d'este territori.

	*El Baix Pallars era un comtat independent en majors recursos econòmics que el del Alt Pallàs, i else comte Arnal Mir de Pallars Jussà fon feudatari d'[[Alfons I el Batallador]] i jugà un important paper en l'unió de la reina [[Petronila]] i el comte [[Ramon Berenguer IV]]. En l'any 1193 [[Alfons II d'Aragó]] intervingué militarment en el Baix Pallàs en defensa dels interessos dels descendents de Arnal Mir, quins (com senyala Martin Aurell 1995) l'entregaren a "''tibi Ildefonso, venerabili rege Aragonis et comiti Barchinone et marchio Provincie''" a causa de la fidelitat i homenage prestats a Aragó des de fa més d'un sigle.		* El Baix Pallars era un comtat independent en majors recursos econòmics que el del Alt Pallàs, i else comte Arnal Mir de Pallars Jussà fon feudatari d'[[Alfons I el Batallador]] i jugà un important paper en l'unió de la reina [[Petronila]] i el comte [[Ramon Berenguer IV]]. En l'any 1193 [[Alfons II d'Aragó]] intervingué militarment en el Baix Pallàs en defensa dels interessos dels descendents de Arnal Mir, quins (com senyala Martin Aurell 1995) l'entregaren a "''tibi Ildefonso, venerabili rege Aragonis et comiti Barchinone et marchio Provincie''" a causa de la fidelitat i homenage prestats a Aragó des de fa més d'un sigle.

	El [[Comtat d'Urgel]] tenia una trayectòria història individual des de l'escomençament del [[sigle IX]], en que Aznar I Galíndez, comte d'Aragó, Sardenya i Urgel inicia la dinastia d'este comtat autònom fins al [[sigle XIV]]. Ermengol VIII d'Urgel patirà una rebelió i a la seua mort, la seua viuda Elvira de Subirts acceptà la concertació en Pedro II en [[1209]] de la boda de la seua filla Aurembiaix en el futur [[Jaume I]] que no fructificà al perdre la Batalla de Muret i caure el Comtat d'Urgel com botí en mans de Geraldo de Cabrera, a quin Jaume tingué que pagar una quantiosa suma per a reincorporar-ho a l'òrbita de la Corona ya en el [[sigle XIII]]. Posteriorment, a començaments del sigle XIV, Ermengol X d'Urgel acordà en [[Jaume II d'Aragó]] nomenar a Teresa d'Entença hereua del Comtat d'Urgel a canvi de casar-la en el futur [[Alfons IV d'Aragó]]. En l'any [[1214]] mor Ermengol i es celebra l'enllaç, en el que el comtat d'Urgel passa a integrar la Corona a tots els efectes.		El [[Comtat d'Urgel]] tenia una trayectòria història individual des de l'escomençament del [[sigle IX]], en que Aznar I Galíndez, comte d'Aragó, Sardenya i Urgel inicia la dinastia d'este comtat autònom fins al [[sigle XIV]]. Ermengol VIII d'Urgel patirà una rebelió i a la seua mort, la seua viuda Elvira de Subirts acceptà la concertació en Pedro II en [[1209]] de la boda de la seua filla Aurembiaix en el futur [[Jaume I]] que no fructificà al perdre la Batalla de Muret i caure el Comtat d'Urgel com botí en mans de Geraldo de Cabrera, a quin Jaume tingué que pagar una quantiosa suma per a reincorporar-ho a l'òrbita de la Corona ya en el [[sigle XIII]]. Posteriorment, a començaments del sigle XIV, Ermengol X d'Urgel acordà en [[Jaume II d'Aragó]] nomenar a Teresa d'Entença hereua del Comtat d'Urgel a canvi de casar-la en el futur [[Alfons IV d'Aragó]]. En l'any [[1214]] mor Ermengol i es celebra l'enllaç, en el que el comtat d'Urgel passa a integrar la Corona a tots els efectes.
Llínea 165:		Llínea 165:
	* [[Llengües de la Corona d'Aragó]]		* [[Llengües de la Corona d'Aragó]]
	* [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]]		* [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

	[[Categoria:Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Corona d'Aragó]]

Xavier en 10:16 9 ago 2024

2024-08-09T10:16:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:16 9 ago 2024
Llínea 59:		Llínea 59:
	\| matrícula_avió=		\| matrícula_avió=
	}}		}}
			Es coneix com a '''Corona d'Aragó''' a la suma dels territoris governats pel Rei d'Aragó entre [[1164]] i [[1714]] (550 anys). Va començar unint al [[Regne d'Aragó]] en el [[Comtat de Barcelona]], posteriorment s'anexionaren per herències o matrimonis atres comtats pirenaics com Pallars, Urgell, Roselló, Cerdanya, etc... Més avant es reconquistaren els regnes de [[Regne de Mallorca\|Mallorca]] i [[Regne de Valéncia\|Valéncia]], i en el [[Mediterràneu]] els Regnes de Sicília, Còrcega, Cerdenya, Nàpols i els Ducats d'Atenes i Neopàtria. Durant sigles la Corona va rebre distints noms com a Casal d'Aragó, Corona regni Aragonum, Corona Aragonum, i ya en el [[sigle XIV]] en temps de Pere IV es va simplificar i es va nomenar simplement [[Aragó]].

			== Història ==

	La '''Corona d'Aragó''' englobava al conjunt de territoris que estigueren somesos a la jurisdicció del rei d'[[Aragó]], des de l'any [[1164]] fins a l'any [[1707]].		La '''Corona d'Aragó''' englobava al conjunt de territoris que estigueren somesos a la jurisdicció del rei d'[[Aragó]], des de l'any [[1164]] fins a l'any [[1707]].

Valencian: Text reemplaça - 'Còrcega' a 'Còrsega'

2023-08-29T17:40:49Z

Text reemplaça - 'Còrcega' a 'Còrsega'

← Revisió anterior		Revisió de 17:40 29 ago 2023
Llínea 65:		Llínea 65:
	Petronila va prendre el títul de "Reina d'Aragó" i Ramon Berenguer va prendre el nom de príncip i dominador de Aragó al fer-se el matrimoni baix la forma de Matrimoni en casa (açò supon que, al no haver hereu varó, el espós complix la funció de govern, pero no la de cap de la casa, que sols s'otorgarà al hereu). En l'any [[1164]], [[Alfons II d'Aragó]] heretaria el patrimoni conjunt.		Petronila va prendre el títul de "Reina d'Aragó" i Ramon Berenguer va prendre el nom de príncip i dominador de Aragó al fer-se el matrimoni baix la forma de Matrimoni en casa (açò supon que, al no haver hereu varó, el espós complix la funció de govern, pero no la de cap de la casa, que sols s'otorgarà al hereu). En l'any [[1164]], [[Alfons II d'Aragó]] heretaria el patrimoni conjunt.

	Més tart, per conquistes de nous territoris i matrimoni, esta unió de regne i comtat en una sola corona, ampliaria els seus territoris del Aragó i [[Catalunya]] històriques fins a incloure atres dominis: fonamentalment els reines de [[Mallorca]], [[Valéncia]], [[Sicília]], [[~~Còrcega~~]], [[Sardenya]], [[Nàpols]], aixina com, durant un breu temps, els ducats d'[[Atenes]] i Neopàtria.		Més tart, per conquistes de nous territoris i matrimoni, esta unió de regne i comtat en una sola corona, ampliaria els seus territoris del Aragó i [[Catalunya]] històriques fins a incloure atres dominis: fonamentalment els reines de [[Mallorca]], [[Valéncia]], [[Sicília]], [[Còrsega]], [[Sardenya]], [[Nàpols]], aixina com, durant un breu temps, els ducats d'[[Atenes]] i Neopàtria.

	En la boda dels [[Reis Catòlics]] en l'any [[1469]], es realisà l'unió en la Corona de [[Castella]], formant la base de lo que despuix es convertiria en la Corona d'[[Espanya]], encara que els distints reines conservarien els seus sistemes llegals i característiques. En els [[Decrets de Nova Planta]] de [[1705]]-[[1716]], [[Felip V]] elimina finalment tots estos privilegis i furs, terminant aixina la unificació.		En la boda dels [[Reis Catòlics]] en l'any [[1469]], es realisà l'unió en la Corona de [[Castella]], formant la base de lo que despuix es convertiria en la Corona d'[[Espanya]], encara que els distints reines conservarien els seus sistemes llegals i característiques. En els [[Decrets de Nova Planta]] de [[1705]]-[[1716]], [[Felip V]] elimina finalment tots estos privilegis i furs, terminant aixina la unificació.

Jose2 en 09:28 19 jun 2023

2023-06-19T09:28:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:28 19 jun 2023
Llínea 59:		Llínea 59:
	\| matrícula_avió=		\| matrícula_avió=
	}}		}}
	La '''Corona d'Aragó''' englobava al conjunt de territoris que estigueren somesos a la jurisdicció del rei d'[[Aragó]], de [[1164]] a [[1707]].		La '''Corona d'Aragó''' englobava al conjunt de territoris que estigueren somesos a la jurisdicció del rei d'[[Aragó]], des de l'any [[1164]] fins a l'any [[1707]].

	El [[13 de novembre]] de [[1137]], [[Ramiro II el Monge]], rei d'Aragó, deposità en el seu gendre [[Ramón Berenguer]] el regne (encara que no la dignitat de rei), firmant este cara avant com ''Comte de Barcelona'' i ''Príncip d'Aragó''.		El [[13 de novembre]] de [[1137]], [[Ramiro II el Monge]], rei d'Aragó, deposità en el seu gendre [[Ramón Berenguer]] el regne (encara que no la dignitat de rei), firmant este cara avant com ''Comte de Barcelona'' i ''Príncip d'Aragó''.

Valencian: Text reemplaça - 'propies' a 'pròpies'

2022-06-01T08:38:32Z

Text reemplaça - 'propies' a 'pròpies'

← Revisió anterior		Revisió de 08:38 1 jun 2022
Llínea 90:		Llínea 90:
	En l'any [[1164]], el fill de [[Ramon Berenguer]] i Petronila, [[Alfons II]] de Aragó, es convertiria el primer rei de la Corona i tant ell, com les seues successors, heretarien els títuls de "rei d'Aragó" i de "comte de Barcelona". Ramir expressà per escrit que els títuls devien estar en eixe orde.		En l'any [[1164]], el fill de [[Ramon Berenguer]] i Petronila, [[Alfons II]] de Aragó, es convertiria el primer rei de la Corona i tant ell, com les seues successors, heretarien els títuls de "rei d'Aragó" i de "comte de Barcelona". Ramir expressà per escrit que els títuls devien estar en eixe orde.

	La entitat resultant fon una mera unió dinàstica, pues abdós territoris mantingueren els seus usos, costums i moneda, i a partir del [[sigle XIV]] foren desenrollades institucions polítiques pròpies. Del mateix modo, els territoris anexionats posteriorment per la política expansionista de la Corona, crearien i mantindrien separades ses ~~propies~~ institucions. L'obra de Jerónimo Zurita, de l'any [[1580]], ''Anales de la Corona de Aragón'' ([[Anals e la Corona d'Aragó]]) contribuïx decisivament a la difusió d'esta denominació, que s'impondrà a partir del [[sigle XVI]].		La entitat resultant fon una mera unió dinàstica, pues abdós territoris mantingueren els seus usos, costums i moneda, i a partir del [[sigle XIV]] foren desenrollades institucions polítiques pròpies. Del mateix modo, els territoris anexionats posteriorment per la política expansionista de la Corona, crearien i mantindrien separades ses pròpies institucions. L'obra de Jerónimo Zurita, de l'any [[1580]], ''Anales de la Corona de Aragón'' ([[Anals e la Corona d'Aragó]]) contribuïx decisivament a la difusió d'esta denominació, que s'impondrà a partir del [[sigle XVI]].

	El terme "Corona d'Aragó" obedix a la preeminència del títul principal de dignitat en el que es coneixia el conjunt de territoris, reconeguda ya per [[Pere IV el Cerimoniós]] en ses pròpies paraules: "els reixos d'Aragó estan obligats a rebre la unció en la ciutat de Saragossa, que es el cap del [[Regne de Aragó]], el qual regne és nostra principal designació i títul".		El terme "Corona d'Aragó" obedix a la preeminència del títul principal de dignitat en el que es coneixia el conjunt de territoris, reconeguda ya per [[Pere IV el Cerimoniós]] en ses pròpies paraules: "els reixos d'Aragó estan obligats a rebre la unció en la ciutat de Saragossa, que es el cap del [[Regne de Aragó]], el qual regne és nostra principal designació i títul".

Valencian: Text reemplaça - ' de e' a ' d'e'

2021-11-30T15:21:10Z

Text reemplaça - ' de e' a ' d'e'

← Revisió anterior		Revisió de 15:21 30 nov 2021
Llínea 78:		Llínea 78:
	Despuix de la mort sense descendència d'Alfons el Batallador en l'any [[1134]], durant el lloc de [[Fraga]], el seu testament cedia els seus reines a les órdens militars del [[Sant Sepulcre]], del [[Hospital de Jerusalem]] i dels [[Templaris]]. Davant d'este fet insòlit, els habitants de [[Navarra]], que en aquell moment formava part de les possessions del rei d'Aragó, proclamaren rei a Garcia V Ramirez i se separaren definitivament d'Aragó. En este context, els nobles aragonesos tampoc acceptaren el testament i nomenaren nou rei a [[Ramir II el Monge]], germà de Anfós i que era llavors bisbe de Roda-Barbastre. Front a esta situació, [[Alfons VII]] de Castella aprofità per a reclamar drets successoris sobre el tro de Aragó, mentres que Garcia V manifestava les seues aspiracions i el [[Papa]] exigia el compliment del testament.		Despuix de la mort sense descendència d'Alfons el Batallador en l'any [[1134]], durant el lloc de [[Fraga]], el seu testament cedia els seus reines a les órdens militars del [[Sant Sepulcre]], del [[Hospital de Jerusalem]] i dels [[Templaris]]. Davant d'este fet insòlit, els habitants de [[Navarra]], que en aquell moment formava part de les possessions del rei d'Aragó, proclamaren rei a Garcia V Ramirez i se separaren definitivament d'Aragó. En este context, els nobles aragonesos tampoc acceptaren el testament i nomenaren nou rei a [[Ramir II el Monge]], germà de Anfós i que era llavors bisbe de Roda-Barbastre. Front a esta situació, [[Alfons VII]] de Castella aprofità per a reclamar drets successoris sobre el tro de Aragó, mentres que Garcia V manifestava les seues aspiracions i el [[Papa]] exigia el compliment del testament.

	Les pretensions de Castella creaven un problema per al comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV]], pues coincidien en la rivalitat entre el comtat i el regne d'Aragó per la conquista de les terres musulmanes de la taifa de [[Lleida]]. El rei de [[Castella]] [[Alfons VII]] deixà clares ses intencions quan en decembre de l'any 1134 penetrà en una audaç expedició en [[Saragossa]] i va fer fugir a Ramir. Encara que eixos fets no acabaren sent favorables a les aspiracions del rei castellà, qui finalment hauria de renunciar a ses pretensions sobre el regne aragonés. Per la seua part, [[Ramiro II]], a pesar de la seua condició de eclesiàstic, es casà en Inés de Pitiers, matrimoni del que tingueren una filla, [[Petronila]], en l'any [[1136]]. Allò obligava a planejar el futur matrimoni de la chiqueta, el que suponia triar entre la dinastia castellana o la barcelonesa.		Les pretensions de Castella creaven un problema per al comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV]], pues coincidien en la rivalitat entre el comtat i el regne d'Aragó per la conquista de les terres musulmanes de la taifa de [[Lleida]]. El rei de [[Castella]] [[Alfons VII]] deixà clares ses intencions quan en decembre de l'any 1134 penetrà en una audaç expedició en [[Saragossa]] i va fer fugir a Ramir. Encara que eixos fets no acabaren sent favorables a les aspiracions del rei castellà, qui finalment hauria de renunciar a ses pretensions sobre el regne aragonés. Per la seua part, [[Ramiro II]], a pesar de la seua condició d'eclesiàstic, es casà en Inés de Pitiers, matrimoni del que tingueren una filla, [[Petronila]], en l'any [[1136]]. Allò obligava a planejar el futur matrimoni de la chiqueta, el que suponia triar entre la dinastia castellana o la barcelonesa.

	El comtat de [[Barcelona]], en aquella época, estava en mans de [[Ramon Berenguer IV]]. Anteriorment, ya havia consolidat la seua supremacia sobre atres comtats catalans com [[Osona]], [[Girona]] o [[Besalú]]. Al mateix temps, s'havia posat en manifesta la potencialitat de la flota catalana, en fets com la conquista momentànea de [[Mallorca]] (1114) o les expedicions portades a cap pels comtes barcelonins en terres mores de [[Valéncia]], sent frustrades per ses intencions per la intervenció de Castella personificà per [[Alfons VI]] i el [[Sit]] (derrota de Berenguer Ramon el Fraticida en Tevar). Al mateix temps, s'iniciava una política d'aliances ultrapirenaiques que culminarien en l'unió de Barcelona i Provença pel casament de [[Ramon Berenguer III]] en [[Dolç de Provença]].		El comtat de [[Barcelona]], en aquella época, estava en mans de [[Ramon Berenguer IV]]. Anteriorment, ya havia consolidat la seua supremacia sobre atres comtats catalans com [[Osona]], [[Girona]] o [[Besalú]]. Al mateix temps, s'havia posat en manifesta la potencialitat de la flota catalana, en fets com la conquista momentànea de [[Mallorca]] (1114) o les expedicions portades a cap pels comtes barcelonins en terres mores de [[Valéncia]], sent frustrades per ses intencions per la intervenció de Castella personificà per [[Alfons VI]] i el [[Sit]] (derrota de Berenguer Ramon el Fraticida en Tevar). Al mateix temps, s'iniciava una política d'aliances ultrapirenaiques que culminarien en l'unió de Barcelona i Provença pel casament de [[Ramon Berenguer III]] en [[Dolç de Provença]].

Valencian: Text reemplaça - ' de el' a ' del'

2021-11-30T02:04:42Z

Text reemplaça - ' de el' a ' del'

← Revisió anterior		Revisió de 02:04 30 nov 2021
Llínea 76:		Llínea 76:
	La formació de la Corona té el seu orige en l'unió dinàstica entre el regne d'[[Aragó]] i el comtat de [[Barcelona]].		La formació de la Corona té el seu orige en l'unió dinàstica entre el regne d'[[Aragó]] i el comtat de [[Barcelona]].

	Despuix de la mort sense descendència d'Alfons el Batallador en l'any [[1134]], durant el lloc de [[Fraga]], el seu testament cedia els seus reines a les órdens militars del [[Sant Sepulcre]], del [[Hospital de Jerusalem]] i ~~de els~~ [[Templaris]]. Davant d'este fet insòlit, els habitants de [[Navarra]], que en aquell moment formava part de les possessions del rei d'Aragó, proclamaren rei a Garcia V Ramirez i se separaren definitivament d'Aragó. En este context, els nobles aragonesos tampoc acceptaren el testament i nomenaren nou rei a [[Ramir II el Monge]], germà de Anfós i que era llavors bisbe de Roda-Barbastre. Front a esta situació, [[Alfons VII]] de Castella aprofità per a reclamar drets successoris sobre el tro de Aragó, mentres que Garcia V manifestava les seues aspiracions i el [[Papa]] exigia el compliment del testament.		Despuix de la mort sense descendència d'Alfons el Batallador en l'any [[1134]], durant el lloc de [[Fraga]], el seu testament cedia els seus reines a les órdens militars del [[Sant Sepulcre]], del [[Hospital de Jerusalem]] i dels [[Templaris]]. Davant d'este fet insòlit, els habitants de [[Navarra]], que en aquell moment formava part de les possessions del rei d'Aragó, proclamaren rei a Garcia V Ramirez i se separaren definitivament d'Aragó. En este context, els nobles aragonesos tampoc acceptaren el testament i nomenaren nou rei a [[Ramir II el Monge]], germà de Anfós i que era llavors bisbe de Roda-Barbastre. Front a esta situació, [[Alfons VII]] de Castella aprofità per a reclamar drets successoris sobre el tro de Aragó, mentres que Garcia V manifestava les seues aspiracions i el [[Papa]] exigia el compliment del testament.

	Les pretensions de Castella creaven un problema per al comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV]], pues coincidien en la rivalitat entre el comtat i el regne d'Aragó per la conquista de les terres musulmanes de la taifa de [[Lleida]]. El rei de [[Castella]] [[Alfons VII]] deixà clares ses intencions quan en decembre de l'any 1134 penetrà en una audaç expedició en [[Saragossa]] i va fer fugir a Ramir. Encara que eixos fets no acabaren sent favorables a les aspiracions del rei castellà, qui finalment hauria de renunciar a ses pretensions sobre el regne aragonés. Per la seua part, [[Ramiro II]], a pesar de la seua condició de eclesiàstic, es casà en Inés de Pitiers, matrimoni del que tingueren una filla, [[Petronila]], en l'any [[1136]]. Allò obligava a planejar el futur matrimoni de la chiqueta, el que suponia triar entre la dinastia castellana o la barcelonesa.		Les pretensions de Castella creaven un problema per al comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV]], pues coincidien en la rivalitat entre el comtat i el regne d'Aragó per la conquista de les terres musulmanes de la taifa de [[Lleida]]. El rei de [[Castella]] [[Alfons VII]] deixà clares ses intencions quan en decembre de l'any 1134 penetrà en una audaç expedició en [[Saragossa]] i va fer fugir a Ramir. Encara que eixos fets no acabaren sent favorables a les aspiracions del rei castellà, qui finalment hauria de renunciar a ses pretensions sobre el regne aragonés. Per la seua part, [[Ramiro II]], a pesar de la seua condició de eclesiàstic, es casà en Inés de Pitiers, matrimoni del que tingueren una filla, [[Petronila]], en l'any [[1136]]. Allò obligava a planejar el futur matrimoni de la chiqueta, el que suponia triar entre la dinastia castellana o la barcelonesa.
Llínea 86:		Llínea 86:
	Ramon Berenguer pacta en el rei aragonés Ramir I ''yo el rei Ramir siga rei, senyor i pare en el meu Regne d'Aragó i en tots els teus comtats mentres em plaixca'', entregant a la Corona d'Aragó tots els seus dominis com "dominador" o príncips per a eixercir la potestat real, pero no va cedir ni el títul de Rei ni la dignitat ni el llinage.		Ramon Berenguer pacta en el rei aragonés Ramir I ''yo el rei Ramir siga rei, senyor i pare en el meu Regne d'Aragó i en tots els teus comtats mentres em plaixca'', entregant a la Corona d'Aragó tots els seus dominis com "dominador" o príncips per a eixercir la potestat real, pero no va cedir ni el títul de Rei ni la dignitat ni el llinage.

	La capacitat de Ramon Berenguer per a eixercir els potestat real en Aragó es mostra en fets com que és al comte de Barcelona com governant d'Aragó, a qui els Caballers del Sant Sepulcre, els Hospitalaris i els Templaris fan concessió ~~de els~~ seus drets com a hereus del rei Anfós d'acort en el seu testament, reconeguen-se aixina com sobirà en eixercici sobre els territoris aragonesos.		La capacitat de Ramon Berenguer per a eixercir els potestat real en Aragó es mostra en fets com que és al comte de Barcelona com governant d'Aragó, a qui els Caballers del Sant Sepulcre, els Hospitalaris i els Templaris fan concessió dels seus drets com a hereus del rei Anfós d'acort en el seu testament, reconeguen-se aixina com sobirà en eixercici sobre els territoris aragonesos.

	En l'any [[1164]], el fill de [[Ramon Berenguer]] i Petronila, [[Alfons II]] de Aragó, es convertiria el primer rei de la Corona i tant ell, com les seues successors, heretarien els títuls de "rei d'Aragó" i de "comte de Barcelona". Ramir expressà per escrit que els títuls devien estar en eixe orde.		En l'any [[1164]], el fill de [[Ramon Berenguer]] i Petronila, [[Alfons II]] de Aragó, es convertiria el primer rei de la Corona i tant ell, com les seues successors, heretarien els títuls de "rei d'Aragó" i de "comte de Barcelona". Ramir expressà per escrit que els títuls devien estar en eixe orde.
Llínea 110:		Llínea 110:
	En la conquista de [[Tortosa]] i [[Lleida]], Ramon Berenguer IV va establir sents marquesats (marques de frontera, al modo en que ho fon la [[Marca Hispànica]] franca), no dependents ni d'Aragó ni de Barcelona, sino del seu propi patrimoni personal. A la seua mort acabaren incorporant-se a la Corona, despuix d'algunes vacilacions en el cas de la marca de Lleida --que en un principi va pertànyer a la diòcesis de Roda-Barbastro-, passant a formar part de l'òrbita catalana.		En la conquista de [[Tortosa]] i [[Lleida]], Ramon Berenguer IV va establir sents marquesats (marques de frontera, al modo en que ho fon la [[Marca Hispànica]] franca), no dependents ni d'Aragó ni de Barcelona, sino del seu propi patrimoni personal. A la seua mort acabaren incorporant-se a la Corona, despuix d'algunes vacilacions en el cas de la marca de Lleida --que en un principi va pertànyer a la diòcesis de Roda-Barbastro-, passant a formar part de l'òrbita catalana.

	Per lo que respecta als comtats independents: [[Urgel]], els Comtats de Pallars (que carien de frontera en el comtat de Barcelona, separat d'este casal pel poderós comtat d'Urgel i estava compost pel Pallars Sobirà o Alt Pallars i el Pallars Jussà o Baix Pallars), Roselló i Comtat d'Ampúries, cada u se'n anà incorporant a la Corona de diversos modos des de la segon mitat del [[sigle XII]] fins al [[sigle XIV]]. Alguns, com el de Urgel, mantingué fins a l'any [[1314]] una dinastia comtal independent, encara que des ~~de el~~ [[sigle XIII]] estigué lligat per vínculs vassallàtics al rei d'Aragó.		Per lo que respecta als comtats independents: [[Urgel]], els Comtats de Pallars (que carien de frontera en el comtat de Barcelona, separat d'este casal pel poderós comtat d'Urgel i estava compost pel Pallars Sobirà o Alt Pallars i el Pallars Jussà o Baix Pallars), Roselló i Comtat d'Ampúries, cada u se'n anà incorporant a la Corona de diversos modos des de la segon mitat del [[sigle XII]] fins al [[sigle XIV]]. Alguns, com el de Urgel, mantingué fins a l'any [[1314]] una dinastia comtal independent, encara que des del [[sigle XIII]] estigué lligat per vínculs vassallàtics al rei d'Aragó.

	* El [[Roselló\|Comtat del Roselló]] estava governat pel comte Gerart II de Roselló, qui va morir sense successió en [[1172]]. El seu testament va establir que el Roselló "tot íntegrament li done al meu senyor el rei dels aragonesos" per la fe deposità en el seu sobirà Anfós II, que fon immediatament reconegut com rei de Perpinyà.		* El [[Roselló\|Comtat del Roselló]] estava governat pel comte Gerart II de Roselló, qui va morir sense successió en [[1172]]. El seu testament va establir que el Roselló "tot íntegrament li done al meu senyor el rei dels aragonesos" per la fe deposità en el seu sobirà Anfós II, que fon immediatament reconegut com rei de Perpinyà.
Llínea 120:		Llínea 120:
	El [[Comtat d'Urgel]] tenia una trayectòria història individual des de l'escomençament del [[sigle IX]], en que Aznar I Galíndez, comte d'Aragó, Sardenya i Urgel inicia la dinastia d'este comtat autònom fins al [[sigle XIV]]. Ermengol VIII d'Urgel patirà una rebelió i a la seua mort, la seua viuda Elvira de Subirts acceptà la concertació en Pedro II en [[1209]] de la boda de la seua filla Aurembiaix en el futur [[Jaume I]] que no fructificà al perdre la Batalla de Muret i caure el Comtat d'Urgel com botí en mans de Geraldo de Cabrera, a quin Jaume tingué que pagar una quantiosa suma per a reincorporar-ho a l'òrbita de la Corona ya en el [[sigle XIII]]. Posteriorment, a començaments del sigle XIV, Ermengol X d'Urgel acordà en [[Jaume II d'Aragó]] nomenar a Teresa d'Entença hereua del Comtat d'Urgel a canvi de casar-la en el futur [[Alfons IV d'Aragó]]. En l'any [[1214]] mor Ermengol i es celebra l'enllaç, en el que el comtat d'Urgel passa a integrar la Corona a tots els efectes.		El [[Comtat d'Urgel]] tenia una trayectòria història individual des de l'escomençament del [[sigle IX]], en que Aznar I Galíndez, comte d'Aragó, Sardenya i Urgel inicia la dinastia d'este comtat autònom fins al [[sigle XIV]]. Ermengol VIII d'Urgel patirà una rebelió i a la seua mort, la seua viuda Elvira de Subirts acceptà la concertació en Pedro II en [[1209]] de la boda de la seua filla Aurembiaix en el futur [[Jaume I]] que no fructificà al perdre la Batalla de Muret i caure el Comtat d'Urgel com botí en mans de Geraldo de Cabrera, a quin Jaume tingué que pagar una quantiosa suma per a reincorporar-ho a l'òrbita de la Corona ya en el [[sigle XIII]]. Posteriorment, a començaments del sigle XIV, Ermengol X d'Urgel acordà en [[Jaume II d'Aragó]] nomenar a Teresa d'Entença hereua del Comtat d'Urgel a canvi de casar-la en el futur [[Alfons IV d'Aragó]]. En l'any [[1214]] mor Ermengol i es celebra l'enllaç, en el que el comtat d'Urgel passa a integrar la Corona a tots els efectes.

	* Finalment, el Comtat d'Ampúries, estigué enemistat en el comte de Barcelona des ~~de el~~ enfrontament de Ponce II de Ampúries i Ramón Berenguer III en la década de [[1120]], que va impondre per sa força el domini sobre el chicotet comtat coster encara que reconeixent, nominalment, la independència dels seus comtes que, sense possibilitats de creiximent, rodejats pels dominis barcelonins, mantingueren la seua relativa autonomia pagant rentes al sobirà de la Corona d'Aragó fins a que en el [[sigle XIV]] s'incorporaren ad ella definitivament.		* Finalment, el Comtat d'Ampúries, estigué enemistat en el comte de Barcelona des del enfrontament de Ponce II de Ampúries i Ramón Berenguer III en la década de [[1120]], que va impondre per sa força el domini sobre el chicotet comtat coster encara que reconeixent, nominalment, la independència dels seus comtes que, sense possibilitats de creiximent, rodejats pels dominis barcelonins, mantingueren la seua relativa autonomia pagant rentes al sobirà de la Corona d'Aragó fins a que en el [[sigle XIV]] s'incorporaren ad ella definitivament.

	== L'expansió de la Corona d'Aragó ==		== L'expansió de la Corona d'Aragó ==