Corts Valencianes - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Caudete' a 'Capdet'

2025-08-17T10:45:48Z

Text reemplaça - 'Caudete' a 'Capdet'

← Revisió anterior		Revisió de 10:45 17 ago 2025
Llínea 46:		Llínea 46:
	És durant el [[sigle XIII]] i principis del XIV quan es varen afegir el restant de viles i llocs del [[Regne de Valéncia]], fins a les corts de [[1329]], a on es va conseguir una representativitat territorial completa, sent ya les corts de tot el regne.		És durant el [[sigle XIII]] i principis del XIV quan es varen afegir el restant de viles i llocs del [[Regne de Valéncia]], fins a les corts de [[1329]], a on es va conseguir una representativitat territorial completa, sent ya les corts de tot el regne.

	A partir d'este moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o atres segons els temes tractats. No obstant, la representació era generalment gran. Per eixemple, en les Corts de Valéncia de l'any [[1510]]: [[Ademús]], [[Alacant]], [[Alcoy]], [[Alpont]], [[Alzira]], [[Biar]], [[Bocairent]], [[Burriana]], [[~~Caudete~~]], [[Castelló de la Plana]], [[Castielfabip]], [[Cullera]], [[Llíria]], [[Morella]], [[Ontinyent]], [[Oriola]], [[Penàguila]], [[Peníscola]], [[Valéncia]], [[La Vila Joyosa]], [[Vila-real]], [[Xàtiva]], [[Xérica]] i [[Xixona]].		A partir d'este moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o atres segons els temes tractats. No obstant, la representació era generalment gran. Per eixemple, en les Corts de Valéncia de l'any [[1510]]: [[Ademús]], [[Alacant]], [[Alcoy]], [[Alpont]], [[Alzira]], [[Biar]], [[Bocairent]], [[Burriana]], [[Capdet]], [[Castelló de la Plana]], [[Castielfabip]], [[Cullera]], [[Llíria]], [[Morella]], [[Ontinyent]], [[Oriola]], [[Penàguila]], [[Peníscola]], [[Valéncia]], [[La Vila Joyosa]], [[Vila-real]], [[Xàtiva]], [[Xérica]] i [[Xixona]].

	Les Corts de Valéncia de l'any [[1418]] crega la [[Generalitat Valenciana]], en una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitat del [[sigle XV]] quan les institucions valencianes es troben plenament consolidades.		Les Corts de Valéncia de l'any [[1418]] crega la [[Generalitat Valenciana]], en una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitat del [[sigle XV]] quan les institucions valencianes es troben plenament consolidades.

Valencian: /* Història */

2025-08-17T09:31:43Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 09:31 17 ago 2025
Llínea 46:		Llínea 46:
	És durant el [[sigle XIII]] i principis del XIV quan es varen afegir el restant de viles i llocs del [[Regne de Valéncia]], fins a les corts de [[1329]], a on es va conseguir una representativitat territorial completa, sent ya les corts de tot el regne.		És durant el [[sigle XIII]] i principis del XIV quan es varen afegir el restant de viles i llocs del [[Regne de Valéncia]], fins a les corts de [[1329]], a on es va conseguir una representativitat territorial completa, sent ya les corts de tot el regne.

	A partir d'este moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o atres segons els temes tractats. No obstant, la representació era generalment gran. Per eixemple, en les Corts de Valéncia de l'any [[1510]]: [[Ademús]], [[Alacant]], [[Alcoy]], [[Alpont]], [[Alzira]], [[Biar]], [[Bocairent]], [[Burriana]], [[Caudete]], [[Castelló de la Plana]], [[~~Castellfabip~~]], [[Cullera]], [[Llíria]], [[Morella]], [[Ontinyent]], [[Oriola]], [[Penàguila]], [[Peníscola]], [[Valéncia]], [[La Vila Joyosa]], [[Vila-real]], [[Xàtiva]], [[Xérica]] i [[Xixona]].		A partir d'este moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o atres segons els temes tractats. No obstant, la representació era generalment gran. Per eixemple, en les Corts de Valéncia de l'any [[1510]]: [[Ademús]], [[Alacant]], [[Alcoy]], [[Alpont]], [[Alzira]], [[Biar]], [[Bocairent]], [[Burriana]], [[Caudete]], [[Castelló de la Plana]], [[Castielfabip]], [[Cullera]], [[Llíria]], [[Morella]], [[Ontinyent]], [[Oriola]], [[Penàguila]], [[Peníscola]], [[Valéncia]], [[La Vila Joyosa]], [[Vila-real]], [[Xàtiva]], [[Xérica]] i [[Xixona]].

	Les Corts de Valéncia de l'any [[1418]] crega la [[Generalitat Valenciana]], en una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitat del [[sigle XV]] quan les institucions valencianes es troben plenament consolidades.		Les Corts de Valéncia de l'any [[1418]] crega la [[Generalitat Valenciana]], en una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitat del [[sigle XV]] quan les institucions valencianes es troben plenament consolidades.

Valencian: /* Història */

2025-08-17T09:30:26Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 09:30 17 ago 2025
Llínea 46:		Llínea 46:
	És durant el [[sigle XIII]] i principis del XIV quan es varen afegir el restant de viles i llocs del [[Regne de Valéncia]], fins a les corts de [[1329]], a on es va conseguir una representativitat territorial completa, sent ya les corts de tot el regne.		És durant el [[sigle XIII]] i principis del XIV quan es varen afegir el restant de viles i llocs del [[Regne de Valéncia]], fins a les corts de [[1329]], a on es va conseguir una representativitat territorial completa, sent ya les corts de tot el regne.

	A partir d'este moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o atres segons els temes tractats. No obstant, la representació era generalment gran. Per eixemple, en les Corts de Valéncia de l'any [[1510]]: [[Ademús]], [[Alacant]], [[Alcoy]], [[Alpont]], [[Alzira]], [[Biar]], [[Bocairent]], [[Burriana]], [[Caudete]], [[Castelló de la Plana]], [[~~Castellfabib~~]], [[Cullera]], [[Llíria]], [[Morella]], [[Ontinyent]], [[Oriola]], [[Penàguila]], [[Peníscola]], [[Valéncia]], [[La Vila Joyosa]], [[Vila-real]], [[Xàtiva]], [[Xérica]] i [[Xixona]].		A partir d'este moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o atres segons els temes tractats. No obstant, la representació era generalment gran. Per eixemple, en les Corts de Valéncia de l'any [[1510]]: [[Ademús]], [[Alacant]], [[Alcoy]], [[Alpont]], [[Alzira]], [[Biar]], [[Bocairent]], [[Burriana]], [[Caudete]], [[Castelló de la Plana]], [[Castellfabip]], [[Cullera]], [[Llíria]], [[Morella]], [[Ontinyent]], [[Oriola]], [[Penàguila]], [[Peníscola]], [[Valéncia]], [[La Vila Joyosa]], [[Vila-real]], [[Xàtiva]], [[Xérica]] i [[Xixona]].

	Les Corts de Valéncia de l'any [[1418]] crega la [[Generalitat Valenciana]], en una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitat del [[sigle XV]] quan les institucions valencianes es troben plenament consolidades.		Les Corts de Valéncia de l'any [[1418]] crega la [[Generalitat Valenciana]], en una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitat del [[sigle XV]] quan les institucions valencianes es troben plenament consolidades.
Llínea 52:		Llínea 52:
	En la unificació de les corones de [[Castella]] i de [[corona d'Aragó\|Aragó]], les Corts Valencianes varen perdent llaugerament poder i es convoquen menys freqüentment durant el [[sigle XVI]]. Açò es fa més evident en el [[sigle XVII]]. De fet, la decadència és clara i les últimes varen ser celebrades en Valéncia en [[1645]]. Finalment, despuix de la [[Guerra de Successió Espanyola]] en [[1707]] i els [[decrets de Nova Planta]], es va abolir el [[dret foral]] valencià.		En la unificació de les corones de [[Castella]] i de [[corona d'Aragó\|Aragó]], les Corts Valencianes varen perdent llaugerament poder i es convoquen menys freqüentment durant el [[sigle XVI]]. Açò es fa més evident en el [[sigle XVII]]. De fet, la decadència és clara i les últimes varen ser celebrades en Valéncia en [[1645]]. Finalment, despuix de la [[Guerra de Successió Espanyola]] en [[1707]] i els [[decrets de Nova Planta]], es va abolir el [[dret foral]] valencià.

	Les Corts Valencianes ya no foren convocades ni celebrades en la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de [[1982]]. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a quart llegislatiu representativa en sufragi universal. El quart s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de [[Valéncia]], fet que s'ha impulsat en les últimes llegislatures, per primera ~~vegada~~ en [[2006]] en la ciutat d'[[Elig]].		Les Corts Valencianes ya no foren convocades ni celebrades en la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de [[1982]]. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a quart llegislatiu representativa en sufragi universal. El quart s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de [[Valéncia]], fet que s'ha impulsat en les últimes llegislatures, per primera volta en [[2006]] en la ciutat d'[[Elig]].

	== Funcions de les Corts Valencianes ==		== Funcions de les Corts Valencianes ==

Valencian: /* Història */

2025-08-17T09:28:31Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 09:28 17 ago 2025
Llínea 36:		Llínea 36:
	No obstant, de les del regnat de Jaume I, la més important d'estes reunions fon la de l'any [[1261]] en [[Valéncia]], en la que el rei va jurar i va promulgar els [[Furs de Valéncia]].		No obstant, de les del regnat de Jaume I, la més important d'estes reunions fon la de l'any [[1261]] en [[Valéncia]], en la que el rei va jurar i va promulgar els [[Furs de Valéncia]].

	Com a mostra de l'importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li varen fer la ciutat de [[Valéncia]], els llocs i viles de l'[[Horta de Valéncia]] que pertanyien a clercs i nobles, i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[~~Ona~~]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].		Com a mostra de l'importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li varen fer la ciutat de [[Valéncia]], els llocs i viles de l'[[Horta de Valéncia]] que pertanyien a clercs i nobles, i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Onda]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].

	En estes Corts, el rei Jaume I va instaurar per als seus successors l'obligació de celebrar Cort general en Valéncia al principi de cada regnat, res més haver arribat a la ciutat. Esta norma es va reiterar en atres Corts en [[1271]], celebrades també per Jaume I, i, més tart, pel seu fill, [[Pere III d'Aragó\|Pere III el Gran]], que va fixar la convocatòria de les talls al primer més de cada regnat.		En estes Corts, el rei Jaume I va instaurar per als seus successors l'obligació de celebrar Cort general en Valéncia al principi de cada regnat, res més haver arribat a la ciutat. Esta norma es va reiterar en atres Corts en [[1271]], celebrades també per Jaume I, i, més tart, pel seu fill, [[Pere III d'Aragó\|Pere III el Gran]], que va fixar la convocatòria de les talls al primer més de cada regnat.

Caro de Segeda en 12:11 24 jul 2025

2025-07-24T12:11:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:11 24 jul 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:ValenciaCortsDiagram2023.svg\|thumb\|right\|400px\|Composició Corts Valencianes eleccions autonòmiques 2023]]		[[File:ValenciaCortsDiagram2023.svg\|thumb\|right\|400px\|Composició Corts Valencianes eleccions autonòmiques 2023]]
			Les '''Corts Valencianes''' són, segons l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], l'orgue llegislatiu de la [[Generalitat Valenciana]] i, per tant, d'eixa [[Comunitat Valenciana\|comunitat autònoma espanyola]]. Representa el poble valencià a través dels seus parlamentaris elegits per la via de sufragi universal directe, lliure i secret. Té com a sèu el [[Palau de Benicarló]], en la ciutat de [[Valéncia]].

	== Grups polítics actualment ==		== Grups polítics actualment ==
	'''Govern''' '''(53)'''		'''Govern''' '''(53)'''

Caro de Segeda en 12:10 24 jul 2025

2025-07-24T12:10:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:10 24 jul 2025
Llínea 88:		Llínea 88:
	*[https://www.esdiario.com/996164245/Las-cortes-del-Reino-de-Valencia-I-convocatoria-y-solio-de-apertura.html Las Cortes del Reino de Valencia (I): convocatoria y solio de apertura - ''EsDiario'']		*[https://www.esdiario.com/996164245/Las-cortes-del-Reino-de-Valencia-I-convocatoria-y-solio-de-apertura.html Las Cortes del Reino de Valencia (I): convocatoria y solio de apertura - ''EsDiario'']

			{{Generalitat Valenciana}}
	{{Regne de Valéncia}}		{{Regne de Valéncia}}

	[[Categoria:Generalitat Valenciana]]		[[Categoria:Generalitat Valenciana]]
	[[Categoria:Parlaments autonòmics d'Espanya\|Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Parlaments autonòmics d'Espanya\|Comunitat Valenciana]]

Valencian: /* Atres funcions */

2025-07-03T21:35:06Z

Atres funcions

← Revisió anterior		Revisió de 21:35 3 jul 2025
Llínea 66:		Llínea 66:

	==== Atres funcions ====		==== Atres funcions ====
	Les Corts també complixen atres funcions: Electiva, designacions i nomenaments; iniciativa llegislativa davant de les Corts Generals; presentació de recursos d'inconstitucionalitat; personació en els recursos presentats contra les lleis aprovades per les Corts; presentació de l'iniciativa de reforma de l'Estatut d'autonomia; convenis de colaboració en l'Estat i atres comunitats autònomes; relacions en el [[Síndic ~~de Greuges~~]], Sindicatura de Contes, [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], etc....		Les Corts també complixen atres funcions: Electiva, designacions i nomenaments; iniciativa llegislativa davant de les Corts Generals; presentació de recursos d'inconstitucionalitat; personació en els recursos presentats contra les lleis aprovades per les Corts; presentació de l'iniciativa de reforma de l'Estatut d'autonomia; convenis de colaboració en l'Estat i atres comunitats autònomes; relacions en el [[Síndic d'Agravis]], Sindicatura de Contes, [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], etc....

	Actualment i des de juny de l'any [[2023]] ostenta la presidència de les Corts Valenciens [[Llanos Massó Linares]], del partic polític [[Vox]].		Actualment i des de juny de l'any [[2023]] ostenta la presidència de les Corts Valenciens [[Llanos Massó Linares]], del partic polític [[Vox]].

Jose2: Text reemplaça - ' a Valéncia ' a ' en Valéncia '

2024-06-16T10:59:21Z

Text reemplaça - ' a Valéncia ' a ' en Valéncia '

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 16 jun 2024
Llínea 48:		Llínea 48:
	Les Corts de Valéncia de l'any [[1418]] crega la [[Generalitat Valenciana]], en una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitat del [[sigle XV]] quan les institucions valencianes es troben plenament consolidades.		Les Corts de Valéncia de l'any [[1418]] crega la [[Generalitat Valenciana]], en una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitat del [[sigle XV]] quan les institucions valencianes es troben plenament consolidades.

	En la unificació de les corones de [[Castella]] i de [[corona d'Aragó\|Aragó]], les Corts Valencianes varen perdent llaugerament poder i es convoquen menys freqüentment durant el [[sigle XVI]]. Açò es fa més evident en el [[sigle XVII]]. De fet, la decadència és clara i les últimes varen ser celebrades a Valéncia en [[1645]]. Finalment, despuix de la [[Guerra de Successió Espanyola]] en [[1707]] i els [[decrets de Nova Planta]], es va abolir el [[dret foral]] valencià.		En la unificació de les corones de [[Castella]] i de [[corona d'Aragó\|Aragó]], les Corts Valencianes varen perdent llaugerament poder i es convoquen menys freqüentment durant el [[sigle XVI]]. Açò es fa més evident en el [[sigle XVII]]. De fet, la decadència és clara i les últimes varen ser celebrades en Valéncia en [[1645]]. Finalment, despuix de la [[Guerra de Successió Espanyola]] en [[1707]] i els [[decrets de Nova Planta]], es va abolir el [[dret foral]] valencià.

	Les Corts Valencianes ya no foren convocades ni celebrades en la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de [[1982]]. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a quart llegislatiu representativa en sufragi universal. El quart s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de [[Valéncia]], fet que s'ha impulsat en les últimes llegislatures, per primera vegada en [[2006]] en la ciutat d'[[Elig]].		Les Corts Valencianes ya no foren convocades ni celebrades en la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de [[1982]]. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a quart llegislatiu representativa en sufragi universal. El quart s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de [[Valéncia]], fet que s'ha impulsat en les últimes llegislatures, per primera vegada en [[2006]] en la ciutat d'[[Elig]].

Jose2: /* Atres funcions */

2023-06-27T10:38:19Z

Atres funcions

← Revisió anterior		Revisió de 10:38 27 jun 2023
Llínea 67:		Llínea 67:
	==== Atres funcions ====		==== Atres funcions ====
	Les Corts també complixen atres funcions: Electiva, designacions i nomenaments; iniciativa llegislativa davant de les Corts Generals; presentació de recursos d'inconstitucionalitat; personació en els recursos presentats contra les lleis aprovades per les Corts; presentació de l'iniciativa de reforma de l'Estatut d'autonomia; convenis de colaboració en l'Estat i atres comunitats autònomes; relacions en el [[Síndic de Greuges]], Sindicatura de Contes, [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], etc....		Les Corts també complixen atres funcions: Electiva, designacions i nomenaments; iniciativa llegislativa davant de les Corts Generals; presentació de recursos d'inconstitucionalitat; personació en els recursos presentats contra les lleis aprovades per les Corts; presentació de l'iniciativa de reforma de l'Estatut d'autonomia; convenis de colaboració en l'Estat i atres comunitats autònomes; relacions en el [[Síndic de Greuges]], Sindicatura de Contes, [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], etc....


	Actualment i des de juny de l'any [[2023]] ostenta la presidència de les Corts Valenciens [[Llanos Massó Linares]], del partic polític [[Vox]].		Actualment i des de juny de l'any [[2023]] ostenta la presidència de les Corts Valenciens [[Llanos Massó Linares]], del partic polític [[Vox]].

Jose2 en 10:38 27 jun 2023

2023-06-27T10:38:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:38 27 jun 2023
Llínea 69:		Llínea 69:


	Actualment i des de juny de l'any [[2023]] ostenta la presidència de les Corts Valenciens [[Llanos Massó Linares]], de [[Vox]].		Actualment i des de juny de l'any [[2023]] ostenta la presidència de les Corts Valenciens [[Llanos Massó Linares]], del partic polític [[Vox]].

	== Vore també ==		== Vore també ==