Costa Rica - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:08Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 66:		Llínea 66:
	{{AP\|Història prehispànica de Costa Rica\|Regne de Nicoya\|Regne Huetar d'Occident\|Regne Huetar d'Oriente\|Imperi de Garabito}}		{{AP\|Història prehispànica de Costa Rica\|Regne de Nicoya\|Regne Huetar d'Occident\|Regne Huetar d'Oriente\|Imperi de Garabito}}
	{{VT\|Art precolombí de Costa Rica\|Monument Nacional Guayabo\|Esferes de pedra de Costa Rica}}		{{VT\|Art precolombí de Costa Rica\|Monument Nacional Guayabo\|Esferes de pedra de Costa Rica}}
	L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centreamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de [[Cantó de Turrialba\|Turrialba]], en presència de puntes de llança tipo [[Cultura Clovis\|Clovis]] (nortamericana) i [[flecha\|coa de peix]] (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, ~~menudes~~ i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la [[ceràmica]], en fragments de gorcs, vaixells cilíndrics, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions.		L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centreamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de [[Cantó de Turrialba\|Turrialba]], en presència de puntes de llança tipo [[Cultura Clovis\|Clovis]] (nortamericana) i [[flecha\|coa de peix]] (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, chicotetes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la [[ceràmica]], en fragments de gorcs, vaixells cilíndrics, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions.

	Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic\|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays\|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els nomenats [[metat de panel colgant\|metats trípodes de panell colgant]] són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats.		Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic\|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays\|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els nomenats [[metat de panel colgant\|metats trípodes de panell colgant]] són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats.

Valencian en 12:00 25 set 2023

2023-09-25T12:00:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 25 set 2023
Llínea 100:		Llínea 100:
	En 1847 fon [[Eleccions per a Cap d'Estat de Costa Rica de 1847\|elegit]] [[José María Castro Madriz]] (1847-1849, 1866-1868), doctor en lleis que va aplegar a ocupar la presidència dels tres poders de la República. Home cult, va propiciar l'educació de la dòna, la [[llibertat de prensa]] i la gestió per a crear la primera diòcesis en Costa Rica en 1850, en monsenyor [[Anselmo Llorente i Lafuente]] com el primer bisbe de Costa Rica. El 31 d'agost de 1848 va promulgar una nova constitució en la que va declarar a Costa Rica com a nació sobirana i independent de qualsevol atre estat, nomenant-la definitivament com a República de Costa Rica. El 29 de setembre de 1848 va dotar al país de la primera bandera tricolor, obra de la seua esposa, [[Pacífica Fernández Oreamuno\|Pacífica Fernández]], i les bases de l'actual escut. La Constitució de 1848 va establir un Poder Eixecutiu fort front al Llegislatiu, permetent al país agilitat per a nomenar funcionaris públics, accelerant la centralisació del poder i obrint camí al país per a la seua conversió cap a un Estat modern.		En 1847 fon [[Eleccions per a Cap d'Estat de Costa Rica de 1847\|elegit]] [[José María Castro Madriz]] (1847-1849, 1866-1868), doctor en lleis que va aplegar a ocupar la presidència dels tres poders de la República. Home cult, va propiciar l'educació de la dòna, la [[llibertat de prensa]] i la gestió per a crear la primera diòcesis en Costa Rica en 1850, en monsenyor [[Anselmo Llorente i Lafuente]] com el primer bisbe de Costa Rica. El 31 d'agost de 1848 va promulgar una nova constitució en la que va declarar a Costa Rica com a nació sobirana i independent de qualsevol atre estat, nomenant-la definitivament com a República de Costa Rica. El 29 de setembre de 1848 va dotar al país de la primera bandera tricolor, obra de la seua esposa, [[Pacífica Fernández Oreamuno\|Pacífica Fernández]], i les bases de l'actual escut. La Constitució de 1848 va establir un Poder Eixecutiu fort front al Llegislatiu, permetent al país agilitat per a nomenar funcionaris públics, accelerant la centralisació del poder i obrint camí al país per a la seua conversió cap a un Estat modern.

	~~=== Estat Oligàrquic (1840-1870) ===~~
	~~==== Campanya Nacional de 1856 - 1857 ====~~
	~~=== Estat lliberal (1870 - 1940) ===~~
	~~=== Estat Reformiste (1940 - 1948) ===~~
	~~==== Guerra Civil de 1948 ====~~
	~~=== Segona República i Estat Benefactor (1949-1979) ===~~
	~~=== Crisis econòmica de 1980 i canvi del model de desenroll (finals del sigle XX) ===~~
	~~=== El nou mileni - sigle XXI ===~~
	== Govern i política ==		== Govern i política ==
	Costa Rica està regida per la [[Constitució Política de la República de Costa Rica de 1949\|constitució política del 7 de novembre de 1949]], en la qual s'establix un sistema [[Presidencialisme\|presidencialiste]] i un [[estat unitari]].		Costa Rica està regida per la [[Constitució Política de la República de Costa Rica de 1949\|constitució política del 7 de novembre de 1949]], en la qual s'establix un sistema [[Presidencialisme\|presidencialiste]] i un [[estat unitari]].

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T11:59:41Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 25 set 2023
Llínea 199:		Llínea 199:
	* Ministerio de Ambiente y Energía. (2014). Leyes. Recuperado de https://web.archive.org/web/20140606222544/http://www.minae.go.cr/index.php/2012-06-08-20-19-22/marco-juridico/14-leyes [Consulta 25 de abril de 2014 ]		* Ministerio de Ambiente y Energía. (2014). Leyes. Recuperado de https://web.archive.org/web/20140606222544/http://www.minae.go.cr/index.php/2012-06-08-20-19-22/marco-juridico/14-leyes [Consulta 25 de abril de 2014 ]
	* Bustos-Monteiro, D. (2007). Evolución de la bioética en Costa Rica: una historia reciente. Centro Universitario São Camilo. BIOETHIKOS. (2) 1, 39-44. Recuperado de http://www.saocamilo-sp.br/pdf/bioethikos/57/Evolucion_de_la_bioetica_en_Costa_Rica.pdf		* Bustos-Monteiro, D. (2007). Evolución de la bioética en Costa Rica: una historia reciente. Centro Universitario São Camilo. BIOETHIKOS. (2) 1, 39-44. Recuperado de http://www.saocamilo-sp.br/pdf/bioethikos/57/Evolucion_de_la_bioetica_en_Costa_Rica.pdf

			== Referències ==
			{{Traduït de\|ca\|Costa Rica}}
			{{Traduït de\|es\|Costa Rica}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Costa Rica}}		{{commonscat\|Costa Rica}}

	{{Països d'Amèrica}}{{Costa Rica}}		{{Països d'Amèrica}}
			{{Costa Rica}}
	[[Categoria:Costa Rica]]		[[Categoria:Costa Rica]]
	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Amèrica]]		[[Categoria:Països d'Amèrica]]

Valencian: /* Referències */

2023-09-25T11:59:14Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 25 set 2023
Llínea 202:		Llínea 202:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Costa Rica}}		{{commonscat\|Costa Rica}}

	~~== Referències ==~~
	~~{{Traduït de\|ca\|Costa Rica}}~~
	~~{{Traduït de\|es\|Costa Rica}}~~

	{{Països d'Amèrica}}{{Costa Rica}}		{{Països d'Amèrica}}{{Costa Rica}}

	[[Categoria:Costa Rica]]		[[Categoria:Costa Rica]]
	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Amèrica]]		[[Categoria:Països d'Amèrica]]

Valencian: /* Vore també */

2023-09-25T11:54:16Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 11:54 25 set 2023
Llínea 146:		Llínea 146:

	La seguritat ciutadana del país recau en el [[Ministeri de Seguritat Pública de Costa Rica\|Ministeri de Seguritat Pública]], el qual també és l'encarregat de la defensa de la sobirania nacional en cas de ser necessari, encara que la política exterior del país en cas de conflictes internacionals s'ha orientat cap al dret internacional. El Ministeri de Seguritat Pública està dividit en vàries Direccions: [[Força Pública de la República de Costa Rica\|Força Pública]], Servici Nacional de Guardacostes, Vigilància Aérea, Policia de Control de Drogues, Escola Nacional de Policia, Armament, Reserva i Servicis de Seguritat Privada. Costa Rica destina el 0.69 % del Producte Intern Brut (29.240 millons de dólars), i el 0.03 % del presupost nacional, per a la seguritat nacional.		La seguritat ciutadana del país recau en el [[Ministeri de Seguritat Pública de Costa Rica\|Ministeri de Seguritat Pública]], el qual també és l'encarregat de la defensa de la sobirania nacional en cas de ser necessari, encara que la política exterior del país en cas de conflictes internacionals s'ha orientat cap al dret internacional. El Ministeri de Seguritat Pública està dividit en vàries Direccions: [[Força Pública de la República de Costa Rica\|Força Pública]], Servici Nacional de Guardacostes, Vigilància Aérea, Policia de Control de Drogues, Escola Nacional de Policia, Armament, Reserva i Servicis de Seguritat Privada. Costa Rica destina el 0.69 % del Producte Intern Brut (29.240 millons de dólars), i el 0.03 % del presupost nacional, per a la seguritat nacional.

	~~== Vore també ==~~
	* [[Anex:Classificacions internacionals de Costa Rica]]
	* [[Anex:Presidents de Costa Rica]]
	* [[Llengües de Costa Rica]]
	* [[Lliteratura de Costa Rica]]
	* [[Força Pública de la República de Costa Rica]]

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian en 11:53 25 set 2023

2023-09-25T11:53:50Z

@@ Llínea 147: / Llínea 147: @@
 La seguritat ciutadana del país recau en el [[Ministeri de Seguritat Pública de Costa Rica|Ministeri de Seguritat Pública]], el qual també és l'encarregat de la defensa de la sobirania nacional en cas de ser necessari, encara que la política exterior del país en cas de conflictes internacionals s'ha orientat cap al dret internacional. El Ministeri de Seguritat Pública està dividit en vàries Direccions: [[Força Pública de la República de Costa Rica|Força Pública]], Servici Nacional de Guardacostes, Vigilància Aérea, Policia de Control de Drogues, Escola Nacional de Policia, Armament, Reserva i Servicis de Seguritat Privada. Costa Rica destina el 0.69 % del Producte Intern Brut (29.240 millons de dólars), i el 0.03 % del presupost nacional, per a la seguritat nacional.
-== Organisació territorial ==
+== Vore també ==
 * [[Anex:Classificacions internacionals de Costa Rica]]
 * [[Anex:Presidents de Costa Rica]]

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:36:21Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:36 28 ago 2023
Llínea 76:		Llínea 76:
	[[Archiu:Povedano rescate dulce.jpg\|miniaturadeimagen\|La [[conquista de Costa Rica]] fon un procés llent i dividit en dos etapes, que es va prolongar per casi tres quartos de sigle a causa de diversos factors. En l'image, "El rescat de Dulcehe", de [[Tomás Povedano]].]]		[[Archiu:Povedano rescate dulce.jpg\|miniaturadeimagen\|La [[conquista de Costa Rica]] fon un procés llent i dividit en dos etapes, que es va prolongar per casi tres quartos de sigle a causa de diversos factors. En l'image, "El rescat de Dulcehe", de [[Tomás Povedano]].]]

	[[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] (~~cridada~~ Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els [[Llibre copiador de Colón#Documente 9\|diaris escrits per Colón]], en el territori existia molt [[or]], lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de [[Diego de Nicuesa]] i [[Alonso de Ojeda]] sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de [[Vasc Núñez de Balboa]], qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el [[istme de Panamà]]. En 1519, [[Gaspar d'Espinosa]] junt a Juan de Castañeda, [[Alonso Martín de Don Benito]] i Hernán Ponce de León varen descobrir el [[golf Dolç]] i el [[golf de Nicoya]]. [[Gil González Ávila]] va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a [[regne de Nicoya\|Nicoya]] i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic [[Nicarao]].		[[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] (nomenada Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els [[Llibre copiador de Colón#Documente 9\|diaris escrits per Colón]], en el territori existia molt [[or]], lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de [[Diego de Nicuesa]] i [[Alonso de Ojeda]] sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de [[Vasc Núñez de Balboa]], qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el [[istme de Panamà]]. En 1519, [[Gaspar d'Espinosa]] junt a Juan de Castañeda, [[Alonso Martín de Don Benito]] i Hernán Ponce de León varen descobrir el [[golf Dolç]] i el [[golf de Nicoya]]. [[Gil González Ávila]] va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a [[regne de Nicoya\|Nicoya]] i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic [[Nicarao]].

	Les riquees trobades per González Dávila varen fer que el governador de Panamà, [[Pedro Arias Dávila\|Pedrarias Dávila]], enviara una missió al mando de [[Francisco Hernández de Còrdova (fundador de Nicaragua)\|Francisco Hernández de Còrdova]], qui vorejant el llitoral Pacífic va desembarcar en el [[riu Gran de Tárcoles]] i va fundar la [[Vila de Brusseles]] en 1524, sent esta la primera població hispana en territori costarriqueny. En 1534 [[Felipe Gutiérrez]] va obtindre permís per a conquistar la [[Governació de Veragua]] i en 1538, [[Hernán Sánchez de Badajoz]] es va convertir en alvançat i mariscal de Costa Rica, va fundar l'efímera ciutat de Badajoz en [[cordillera de Talamanca\|Talamanca]] i el port de Sant Marcos. En 1540, [[Diego Gutiérrez i Toledo\|Diego de Gutiérrez]] va recórrer el llitoral caribeny fins a aplegar al riu Sant Joan. Va fundar les poblacions de Santiago i San Francisco en el territori de [[Cartago (Costa Rica)\|Cartago]]. Va capturar després als cacics [[Camaquiri\|Camaquire]] i [[Cocorí]] per a demanar recompensa (a pesar de que fon ben rebut pels aborigens), i despuix d'internar-se en les planures de Santa Clara per a eixir a la [[Cordillera Volcànica Central (Costa Rica)\|Cordillera Central]], fon emboscat i va morir. Despuix d'açò, no va haver més expedicions al país per un lapsus de dèu anys.		Les riquees trobades per González Dávila varen fer que el governador de Panamà, [[Pedro Arias Dávila\|Pedrarias Dávila]], enviara una missió al mando de [[Francisco Hernández de Còrdova (fundador de Nicaragua)\|Francisco Hernández de Còrdova]], qui vorejant el llitoral Pacífic va desembarcar en el [[riu Gran de Tárcoles]] i va fundar la [[Vila de Brusseles]] en 1524, sent esta la primera població hispana en territori costarriqueny. En 1534 [[Felipe Gutiérrez]] va obtindre permís per a conquistar la [[Governació de Veragua]] i en 1538, [[Hernán Sánchez de Badajoz]] es va convertir en alvançat i mariscal de Costa Rica, va fundar l'efímera ciutat de Badajoz en [[cordillera de Talamanca\|Talamanca]] i el port de Sant Marcos. En 1540, [[Diego Gutiérrez i Toledo\|Diego de Gutiérrez]] va recórrer el llitoral caribeny fins a aplegar al riu Sant Joan. Va fundar les poblacions de Santiago i San Francisco en el territori de [[Cartago (Costa Rica)\|Cartago]]. Va capturar després als cacics [[Camaquiri\|Camaquire]] i [[Cocorí]] per a demanar recompensa (a pesar de que fon ben rebut pels aborigens), i despuix d'internar-se en les planures de Santa Clara per a eixir a la [[Cordillera Volcànica Central (Costa Rica)\|Cordillera Central]], fon emboscat i va morir. Despuix d'açò, no va haver més expedicions al país per un lapsus de dèu anys.

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:47:17Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:47 28 ago 2023
Llínea 68:		Llínea 68:
	L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centreamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de [[Cantó de Turrialba\|Turrialba]], en presència de puntes de llança tipo [[Cultura Clovis\|Clovis]] (nortamericana) i [[flecha\|coa de peix]] (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, menudes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la [[ceràmica]], en fragments de gorcs, vaixells cilíndrics, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions.		L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centreamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de [[Cantó de Turrialba\|Turrialba]], en presència de puntes de llança tipo [[Cultura Clovis\|Clovis]] (nortamericana) i [[flecha\|coa de peix]] (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, menudes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la [[ceràmica]], en fragments de gorcs, vaixells cilíndrics, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions.

	Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic\|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays\|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els ~~cridats~~ [[metat de panel colgant\|metats trípodes de panell colgant]] són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats.		Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic\|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays\|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els nomenats [[metat de panel colgant\|metats trípodes de panell colgant]] són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats.

	A partir de 800 d.C. i fins a l'arribada dels espanyols en el sigle XVI, es va presentar un increment en el tamany i complexitat del disseny intern dels llogarets, i les diferències regionals es varen accentuar. La presència de numerosos cementeris, simples i complexos, obres d'infraestructura massives, diversitat de bens domèstics, desenroll d'orfebreria, intercanvi regional i conflictes entre cacicats per territoris i recursos són elements característics d'esta época. La jerarquisació social inclou individus principals com el cacic i el [[awapa\|chaman]], i el poble comú format per artesans i agricultors. El [[Or precolombí de Costa Rica\|or]] va substituí al [[Jade precolombí de Costa Rica\|jade]] com a símbol de ranc, en especial en les regions Central i Diquís. En la regió del Valle del Díquis, es fabriquen les [[Esferes de pedra de Costa Rica\|esferes de pedra]] distintives de la regió, en la delta dels rius Térraba i Sierpe, les quals es postula que varen ser utilisades com a símbol de ranc i marcadors territorials. Atres obres de pedra inclouen figures de bulto de formes humanes i animals, metats en forma de [[Panthera onca\|jaguar]] i estàtues antropomorfes. Les zones sur i atlàntica del país varen tindre [[Àrea Intermija\|influència suramericana]], per la presència de grups que parlen [[llengües chibches]]. L'actual província de Guanacaste es va convertir en la frontera sur de [[Mesoamèrica]] en l'arribada dels [[chorotega\|chorotegues]]s per al periodo comprés entre els anys 900 al 1000 d.C. Els assentaments humans en la Costa Rica prehispànica varen complir una funció de pont cultural entre el Sur i el Nort del continent, i l'orfebreria i l'artesania policromada en fanc, varen tindre un ampli desenroll i bellíssims resultats.		A partir de 800 d.C. i fins a l'arribada dels espanyols en el sigle XVI, es va presentar un increment en el tamany i complexitat del disseny intern dels llogarets, i les diferències regionals es varen accentuar. La presència de numerosos cementeris, simples i complexos, obres d'infraestructura massives, diversitat de bens domèstics, desenroll d'orfebreria, intercanvi regional i conflictes entre cacicats per territoris i recursos són elements característics d'esta época. La jerarquisació social inclou individus principals com el cacic i el [[awapa\|chaman]], i el poble comú format per artesans i agricultors. El [[Or precolombí de Costa Rica\|or]] va substituí al [[Jade precolombí de Costa Rica\|jade]] com a símbol de ranc, en especial en les regions Central i Diquís. En la regió del Valle del Díquis, es fabriquen les [[Esferes de pedra de Costa Rica\|esferes de pedra]] distintives de la regió, en la delta dels rius Térraba i Sierpe, les quals es postula que varen ser utilisades com a símbol de ranc i marcadors territorials. Atres obres de pedra inclouen figures de bulto de formes humanes i animals, metats en forma de [[Panthera onca\|jaguar]] i estàtues antropomorfes. Les zones sur i atlàntica del país varen tindre [[Àrea Intermija\|influència suramericana]], per la presència de grups que parlen [[llengües chibches]]. L'actual província de Guanacaste es va convertir en la frontera sur de [[Mesoamèrica]] en l'arribada dels [[chorotega\|chorotegues]]s per al periodo comprés entre els anys 900 al 1000 d.C. Els assentaments humans en la Costa Rica prehispànica varen complir una funció de pont cultural entre el Sur i el Nort del continent, i l'orfebreria i l'artesania policromada en fanc, varen tindre un ampli desenroll i bellíssims resultats.

Valencian: Text reemplaça - 'Patrimoni de la Humanitat' a 'Patrimoni de l'Humanitat'

2023-08-27T00:45:52Z

Text reemplaça - 'Patrimoni de la Humanitat' a 'Patrimoni de l'Humanitat'

← Revisió anterior		Revisió de 00:45 27 ago 2023
Llínea 187:		Llínea 187:
	==== Llegendes, supersticions i tradicions ====		==== Llegendes, supersticions i tradicions ====
	==== Expressions populars ====		==== Expressions populars ====
	=== Patrimoni de la Humanitat ===		=== Patrimoni de l'Humanitat ===
	==== Illa del Coco ====		==== Illa del Coco ====
	==== Parc Internacional l'Amistat ====		==== Parc Internacional l'Amistat ====

Valencian: Text reemplaça - 'Sant Francisco' a 'San Francisco'

2023-08-23T18:10:15Z

Text reemplaça - 'Sant Francisco' a 'San Francisco'

← Revisió anterior		Revisió de 18:10 23 ago 2023
Llínea 78:		Llínea 78:
	[[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] (cridada Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els [[Llibre copiador de Colón#Documente 9\|diaris escrits per Colón]], en el territori existia molt [[or]], lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de [[Diego de Nicuesa]] i [[Alonso de Ojeda]] sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de [[Vasc Núñez de Balboa]], qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el [[istme de Panamà]]. En 1519, [[Gaspar d'Espinosa]] junt a Juan de Castañeda, [[Alonso Martín de Don Benito]] i Hernán Ponce de León varen descobrir el [[golf Dolç]] i el [[golf de Nicoya]]. [[Gil González Ávila]] va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a [[regne de Nicoya\|Nicoya]] i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic [[Nicarao]].		[[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] (cridada Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els [[Llibre copiador de Colón#Documente 9\|diaris escrits per Colón]], en el territori existia molt [[or]], lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de [[Diego de Nicuesa]] i [[Alonso de Ojeda]] sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de [[Vasc Núñez de Balboa]], qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el [[istme de Panamà]]. En 1519, [[Gaspar d'Espinosa]] junt a Juan de Castañeda, [[Alonso Martín de Don Benito]] i Hernán Ponce de León varen descobrir el [[golf Dolç]] i el [[golf de Nicoya]]. [[Gil González Ávila]] va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a [[regne de Nicoya\|Nicoya]] i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic [[Nicarao]].

	Les riquees trobades per González Dávila varen fer que el governador de Panamà, [[Pedro Arias Dávila\|Pedrarias Dávila]], enviara una missió al mando de [[Francisco Hernández de Còrdova (fundador de Nicaragua)\|Francisco Hernández de Còrdova]], qui vorejant el llitoral Pacífic va desembarcar en el [[riu Gran de Tárcoles]] i va fundar la [[Vila de Brusseles]] en 1524, sent esta la primera població hispana en territori costarriqueny. En 1534 [[Felipe Gutiérrez]] va obtindre permís per a conquistar la [[Governació de Veragua]] i en 1538, [[Hernán Sánchez de Badajoz]] es va convertir en alvançat i mariscal de Costa Rica, va fundar l'efímera ciutat de Badajoz en [[cordillera de Talamanca\|Talamanca]] i el port de Sant Marcos. En 1540, [[Diego Gutiérrez i Toledo\|Diego de Gutiérrez]] va recórrer el llitoral caribeny fins a aplegar al riu Sant Joan. Va fundar les poblacions de Santiago i ~~Sant~~ Francisco en el territori de [[Cartago (Costa Rica)\|Cartago]]. Va capturar després als cacics [[Camaquiri\|Camaquire]] i [[Cocorí]] per a demanar recompensa (a pesar de que fon ben rebut pels aborigens), i despuix d'internar-se en les planures de Santa Clara per a eixir a la [[Cordillera Volcànica Central (Costa Rica)\|Cordillera Central]], fon emboscat i va morir. Despuix d'açò, no va haver més expedicions al país per un lapsus de dèu anys.		Les riquees trobades per González Dávila varen fer que el governador de Panamà, [[Pedro Arias Dávila\|Pedrarias Dávila]], enviara una missió al mando de [[Francisco Hernández de Còrdova (fundador de Nicaragua)\|Francisco Hernández de Còrdova]], qui vorejant el llitoral Pacífic va desembarcar en el [[riu Gran de Tárcoles]] i va fundar la [[Vila de Brusseles]] en 1524, sent esta la primera població hispana en territori costarriqueny. En 1534 [[Felipe Gutiérrez]] va obtindre permís per a conquistar la [[Governació de Veragua]] i en 1538, [[Hernán Sánchez de Badajoz]] es va convertir en alvançat i mariscal de Costa Rica, va fundar l'efímera ciutat de Badajoz en [[cordillera de Talamanca\|Talamanca]] i el port de Sant Marcos. En 1540, [[Diego Gutiérrez i Toledo\|Diego de Gutiérrez]] va recórrer el llitoral caribeny fins a aplegar al riu Sant Joan. Va fundar les poblacions de Santiago i San Francisco en el territori de [[Cartago (Costa Rica)\|Cartago]]. Va capturar després als cacics [[Camaquiri\|Camaquire]] i [[Cocorí]] per a demanar recompensa (a pesar de que fon ben rebut pels aborigens), i despuix d'internar-se en les planures de Santa Clara per a eixir a la [[Cordillera Volcànica Central (Costa Rica)\|Cordillera Central]], fon emboscat i va morir. Despuix d'açò, no va haver més expedicions al país per un lapsus de dèu anys.

	En giner de 1561, [[Juan de Cavallón y Arboleda\|Juan de Cavallón]] va recórrer Nicoya i va entrar en el [[Entanque Central (Costa Rica)\|Entanque Central]], a on va fundar [[Garcimuñoz\|Castell de Garcimuñoz]], la primera població de la Vall Central. A Juan de Cavallón se li considera com el primer conquistador ibèric de Costa Rica, si ben no va poder eixercir un control absolut de la població indígena i es va vore envolt en una lluita contra el cacic [[Garabito (rei)\|Garabito]], rei dels [[huetares]], per a poder adquirir quemenjars. El regne de Garabito s'estenia des del [[riu Virilla]] fins a les costes del Pacífic ([[Cantó de Garabito\|Jacó]] i [[Cantó de Tilarán\|Tilarán]]) i des de la cordillera Volcànica Central fins al [[Riu Sant Joan (Nicaragua)\|riu Sant Joan]], i la seua influència en el país era enorme, encara entre els seus enemics els [[Chorotega\|chorotegues]], que controlaven Nicoya. Garabito, símbol de la resistència huetar, no es va enfrontar obertament als espanyols, sino que va usar tàctiques de [[Guerra de guerrilles\|guerrilla]], en emboscades i incursions ràpides en els campaments i les poblacions espanyoles.		En giner de 1561, [[Juan de Cavallón y Arboleda\|Juan de Cavallón]] va recórrer Nicoya i va entrar en el [[Entanque Central (Costa Rica)\|Entanque Central]], a on va fundar [[Garcimuñoz\|Castell de Garcimuñoz]], la primera població de la Vall Central. A Juan de Cavallón se li considera com el primer conquistador ibèric de Costa Rica, si ben no va poder eixercir un control absolut de la població indígena i es va vore envolt en una lluita contra el cacic [[Garabito (rei)\|Garabito]], rei dels [[huetares]], per a poder adquirir quemenjars. El regne de Garabito s'estenia des del [[riu Virilla]] fins a les costes del Pacífic ([[Cantó de Garabito\|Jacó]] i [[Cantó de Tilarán\|Tilarán]]) i des de la cordillera Volcànica Central fins al [[Riu Sant Joan (Nicaragua)\|riu Sant Joan]], i la seua influència en el país era enorme, encara entre els seus enemics els [[Chorotega\|chorotegues]], que controlaven Nicoya. Garabito, símbol de la resistència huetar, no es va enfrontar obertament als espanyols, sino que va usar tàctiques de [[Guerra de guerrilles\|guerrilla]], en emboscades i incursions ràpides en els campaments i les poblacions espanyoles.

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 66:		Llínea 66:
	{{AP\|Història prehispànica de Costa Rica\|Regne de Nicoya\|Regne Huetar d'Occident\|Regne Huetar d'Oriente\|Imperi de Garabito}}		{{AP\|Història prehispànica de Costa Rica\|Regne de Nicoya\|Regne Huetar d'Occident\|Regne Huetar d'Oriente\|Imperi de Garabito}}
	{{VT\|Art precolombí de Costa Rica\|Monument Nacional Guayabo\|Esferes de pedra de Costa Rica}}		{{VT\|Art precolombí de Costa Rica\|Monument Nacional Guayabo\|Esferes de pedra de Costa Rica}}
	L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centreamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de [[Cantó de Turrialba\|Turrialba]], en presència de puntes de llança tipo [[Cultura Clovis\|Clovis]] (nortamericana) i [[flecha\|coa de peix]] (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, ~~menudes~~ i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la [[ceràmica]], en fragments de gorcs, vaixells cilíndrics, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions.		L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centreamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de [[Cantó de Turrialba\|Turrialba]], en presència de puntes de llança tipo [[Cultura Clovis\|Clovis]] (nortamericana) i [[flecha\|coa de peix]] (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, chicotetes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la [[ceràmica]], en fragments de gorcs, vaixells cilíndrics, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions.

	Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic\|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays\|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els nomenats [[metat de panel colgant\|metats trípodes de panell colgant]] són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats.		Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic\|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays\|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els nomenats [[metat de panel colgant\|metats trípodes de panell colgant]] són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats.

← Revisió anterior		Revisió de 17:36 28 ago 2023
Llínea 76:		Llínea 76:
	[[Archiu:Povedano rescate dulce.jpg\|miniaturadeimagen\|La [[conquista de Costa Rica]] fon un procés llent i dividit en dos etapes, que es va prolongar per casi tres quartos de sigle a causa de diversos factors. En l'image, "El rescat de Dulcehe", de [[Tomás Povedano]].]]		[[Archiu:Povedano rescate dulce.jpg\|miniaturadeimagen\|La [[conquista de Costa Rica]] fon un procés llent i dividit en dos etapes, que es va prolongar per casi tres quartos de sigle a causa de diversos factors. En l'image, "El rescat de Dulcehe", de [[Tomás Povedano]].]]

	[[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] (~~cridada~~ Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els [[Llibre copiador de Colón#Documente 9\|diaris escrits per Colón]], en el territori existia molt [[or]], lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de [[Diego de Nicuesa]] i [[Alonso de Ojeda]] sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de [[Vasc Núñez de Balboa]], qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el [[istme de Panamà]]. En 1519, [[Gaspar d'Espinosa]] junt a Juan de Castañeda, [[Alonso Martín de Don Benito]] i Hernán Ponce de León varen descobrir el [[golf Dolç]] i el [[golf de Nicoya]]. [[Gil González Ávila]] va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a [[regne de Nicoya\|Nicoya]] i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic [[Nicarao]].		[[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] (nomenada Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els [[Llibre copiador de Colón#Documente 9\|diaris escrits per Colón]], en el territori existia molt [[or]], lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de [[Diego de Nicuesa]] i [[Alonso de Ojeda]] sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de [[Vasc Núñez de Balboa]], qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el [[istme de Panamà]]. En 1519, [[Gaspar d'Espinosa]] junt a Juan de Castañeda, [[Alonso Martín de Don Benito]] i Hernán Ponce de León varen descobrir el [[golf Dolç]] i el [[golf de Nicoya]]. [[Gil González Ávila]] va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a [[regne de Nicoya\|Nicoya]] i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic [[Nicarao]].

	Les riquees trobades per González Dávila varen fer que el governador de Panamà, [[Pedro Arias Dávila\|Pedrarias Dávila]], enviara una missió al mando de [[Francisco Hernández de Còrdova (fundador de Nicaragua)\|Francisco Hernández de Còrdova]], qui vorejant el llitoral Pacífic va desembarcar en el [[riu Gran de Tárcoles]] i va fundar la [[Vila de Brusseles]] en 1524, sent esta la primera població hispana en territori costarriqueny. En 1534 [[Felipe Gutiérrez]] va obtindre permís per a conquistar la [[Governació de Veragua]] i en 1538, [[Hernán Sánchez de Badajoz]] es va convertir en alvançat i mariscal de Costa Rica, va fundar l'efímera ciutat de Badajoz en [[cordillera de Talamanca\|Talamanca]] i el port de Sant Marcos. En 1540, [[Diego Gutiérrez i Toledo\|Diego de Gutiérrez]] va recórrer el llitoral caribeny fins a aplegar al riu Sant Joan. Va fundar les poblacions de Santiago i San Francisco en el territori de [[Cartago (Costa Rica)\|Cartago]]. Va capturar després als cacics [[Camaquiri\|Camaquire]] i [[Cocorí]] per a demanar recompensa (a pesar de que fon ben rebut pels aborigens), i despuix d'internar-se en les planures de Santa Clara per a eixir a la [[Cordillera Volcànica Central (Costa Rica)\|Cordillera Central]], fon emboscat i va morir. Despuix d'açò, no va haver més expedicions al país per un lapsus de dèu anys.		Les riquees trobades per González Dávila varen fer que el governador de Panamà, [[Pedro Arias Dávila\|Pedrarias Dávila]], enviara una missió al mando de [[Francisco Hernández de Còrdova (fundador de Nicaragua)\|Francisco Hernández de Còrdova]], qui vorejant el llitoral Pacífic va desembarcar en el [[riu Gran de Tárcoles]] i va fundar la [[Vila de Brusseles]] en 1524, sent esta la primera població hispana en territori costarriqueny. En 1534 [[Felipe Gutiérrez]] va obtindre permís per a conquistar la [[Governació de Veragua]] i en 1538, [[Hernán Sánchez de Badajoz]] es va convertir en alvançat i mariscal de Costa Rica, va fundar l'efímera ciutat de Badajoz en [[cordillera de Talamanca\|Talamanca]] i el port de Sant Marcos. En 1540, [[Diego Gutiérrez i Toledo\|Diego de Gutiérrez]] va recórrer el llitoral caribeny fins a aplegar al riu Sant Joan. Va fundar les poblacions de Santiago i San Francisco en el territori de [[Cartago (Costa Rica)\|Cartago]]. Va capturar després als cacics [[Camaquiri\|Camaquire]] i [[Cocorí]] per a demanar recompensa (a pesar de que fon ben rebut pels aborigens), i despuix d'internar-se en les planures de Santa Clara per a eixir a la [[Cordillera Volcànica Central (Costa Rica)\|Cordillera Central]], fon emboscat i va morir. Despuix d'açò, no va haver més expedicions al país per un lapsus de dèu anys.

← Revisió anterior		Revisió de 15:47 28 ago 2023
Llínea 68:		Llínea 68:
	L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centreamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de [[Cantó de Turrialba\|Turrialba]], en presència de puntes de llança tipo [[Cultura Clovis\|Clovis]] (nortamericana) i [[flecha\|coa de peix]] (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, menudes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la [[ceràmica]], en fragments de gorcs, vaixells cilíndrics, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions.		L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centreamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de [[Cantó de Turrialba\|Turrialba]], en presència de puntes de llança tipo [[Cultura Clovis\|Clovis]] (nortamericana) i [[flecha\|coa de peix]] (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, menudes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la [[ceràmica]], en fragments de gorcs, vaixells cilíndrics, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions.

	Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic\|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays\|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els ~~cridats~~ [[metat de panel colgant\|metats trípodes de panell colgant]] són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats.		Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic\|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays\|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els nomenats [[metat de panel colgant\|metats trípodes de panell colgant]] són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats.

	A partir de 800 d.C. i fins a l'arribada dels espanyols en el sigle XVI, es va presentar un increment en el tamany i complexitat del disseny intern dels llogarets, i les diferències regionals es varen accentuar. La presència de numerosos cementeris, simples i complexos, obres d'infraestructura massives, diversitat de bens domèstics, desenroll d'orfebreria, intercanvi regional i conflictes entre cacicats per territoris i recursos són elements característics d'esta época. La jerarquisació social inclou individus principals com el cacic i el [[awapa\|chaman]], i el poble comú format per artesans i agricultors. El [[Or precolombí de Costa Rica\|or]] va substituí al [[Jade precolombí de Costa Rica\|jade]] com a símbol de ranc, en especial en les regions Central i Diquís. En la regió del Valle del Díquis, es fabriquen les [[Esferes de pedra de Costa Rica\|esferes de pedra]] distintives de la regió, en la delta dels rius Térraba i Sierpe, les quals es postula que varen ser utilisades com a símbol de ranc i marcadors territorials. Atres obres de pedra inclouen figures de bulto de formes humanes i animals, metats en forma de [[Panthera onca\|jaguar]] i estàtues antropomorfes. Les zones sur i atlàntica del país varen tindre [[Àrea Intermija\|influència suramericana]], per la presència de grups que parlen [[llengües chibches]]. L'actual província de Guanacaste es va convertir en la frontera sur de [[Mesoamèrica]] en l'arribada dels [[chorotega\|chorotegues]]s per al periodo comprés entre els anys 900 al 1000 d.C. Els assentaments humans en la Costa Rica prehispànica varen complir una funció de pont cultural entre el Sur i el Nort del continent, i l'orfebreria i l'artesania policromada en fanc, varen tindre un ampli desenroll i bellíssims resultats.		A partir de 800 d.C. i fins a l'arribada dels espanyols en el sigle XVI, es va presentar un increment en el tamany i complexitat del disseny intern dels llogarets, i les diferències regionals es varen accentuar. La presència de numerosos cementeris, simples i complexos, obres d'infraestructura massives, diversitat de bens domèstics, desenroll d'orfebreria, intercanvi regional i conflictes entre cacicats per territoris i recursos són elements característics d'esta época. La jerarquisació social inclou individus principals com el cacic i el [[awapa\|chaman]], i el poble comú format per artesans i agricultors. El [[Or precolombí de Costa Rica\|or]] va substituí al [[Jade precolombí de Costa Rica\|jade]] com a símbol de ranc, en especial en les regions Central i Diquís. En la regió del Valle del Díquis, es fabriquen les [[Esferes de pedra de Costa Rica\|esferes de pedra]] distintives de la regió, en la delta dels rius Térraba i Sierpe, les quals es postula que varen ser utilisades com a símbol de ranc i marcadors territorials. Atres obres de pedra inclouen figures de bulto de formes humanes i animals, metats en forma de [[Panthera onca\|jaguar]] i estàtues antropomorfes. Les zones sur i atlàntica del país varen tindre [[Àrea Intermija\|influència suramericana]], per la presència de grups que parlen [[llengües chibches]]. L'actual província de Guanacaste es va convertir en la frontera sur de [[Mesoamèrica]] en l'arribada dels [[chorotega\|chorotegues]]s per al periodo comprés entre els anys 900 al 1000 d.C. Els assentaments humans en la Costa Rica prehispànica varen complir una funció de pont cultural entre el Sur i el Nort del continent, i l'orfebreria i l'artesania policromada en fanc, varen tindre un ampli desenroll i bellíssims resultats.

← Revisió anterior		Revisió de 18:10 23 ago 2023
Llínea 78:		Llínea 78:
	[[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] (cridada Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els [[Llibre copiador de Colón#Documente 9\|diaris escrits per Colón]], en el territori existia molt [[or]], lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de [[Diego de Nicuesa]] i [[Alonso de Ojeda]] sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de [[Vasc Núñez de Balboa]], qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el [[istme de Panamà]]. En 1519, [[Gaspar d'Espinosa]] junt a Juan de Castañeda, [[Alonso Martín de Don Benito]] i Hernán Ponce de León varen descobrir el [[golf Dolç]] i el [[golf de Nicoya]]. [[Gil González Ávila]] va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a [[regne de Nicoya\|Nicoya]] i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic [[Nicarao]].		[[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] (cridada Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els [[Llibre copiador de Colón#Documente 9\|diaris escrits per Colón]], en el territori existia molt [[or]], lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de [[Diego de Nicuesa]] i [[Alonso de Ojeda]] sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de [[Vasc Núñez de Balboa]], qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el [[istme de Panamà]]. En 1519, [[Gaspar d'Espinosa]] junt a Juan de Castañeda, [[Alonso Martín de Don Benito]] i Hernán Ponce de León varen descobrir el [[golf Dolç]] i el [[golf de Nicoya]]. [[Gil González Ávila]] va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a [[regne de Nicoya\|Nicoya]] i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic [[Nicarao]].

	Les riquees trobades per González Dávila varen fer que el governador de Panamà, [[Pedro Arias Dávila\|Pedrarias Dávila]], enviara una missió al mando de [[Francisco Hernández de Còrdova (fundador de Nicaragua)\|Francisco Hernández de Còrdova]], qui vorejant el llitoral Pacífic va desembarcar en el [[riu Gran de Tárcoles]] i va fundar la [[Vila de Brusseles]] en 1524, sent esta la primera població hispana en territori costarriqueny. En 1534 [[Felipe Gutiérrez]] va obtindre permís per a conquistar la [[Governació de Veragua]] i en 1538, [[Hernán Sánchez de Badajoz]] es va convertir en alvançat i mariscal de Costa Rica, va fundar l'efímera ciutat de Badajoz en [[cordillera de Talamanca\|Talamanca]] i el port de Sant Marcos. En 1540, [[Diego Gutiérrez i Toledo\|Diego de Gutiérrez]] va recórrer el llitoral caribeny fins a aplegar al riu Sant Joan. Va fundar les poblacions de Santiago i ~~Sant~~ Francisco en el territori de [[Cartago (Costa Rica)\|Cartago]]. Va capturar després als cacics [[Camaquiri\|Camaquire]] i [[Cocorí]] per a demanar recompensa (a pesar de que fon ben rebut pels aborigens), i despuix d'internar-se en les planures de Santa Clara per a eixir a la [[Cordillera Volcànica Central (Costa Rica)\|Cordillera Central]], fon emboscat i va morir. Despuix d'açò, no va haver més expedicions al país per un lapsus de dèu anys.		Les riquees trobades per González Dávila varen fer que el governador de Panamà, [[Pedro Arias Dávila\|Pedrarias Dávila]], enviara una missió al mando de [[Francisco Hernández de Còrdova (fundador de Nicaragua)\|Francisco Hernández de Còrdova]], qui vorejant el llitoral Pacífic va desembarcar en el [[riu Gran de Tárcoles]] i va fundar la [[Vila de Brusseles]] en 1524, sent esta la primera població hispana en territori costarriqueny. En 1534 [[Felipe Gutiérrez]] va obtindre permís per a conquistar la [[Governació de Veragua]] i en 1538, [[Hernán Sánchez de Badajoz]] es va convertir en alvançat i mariscal de Costa Rica, va fundar l'efímera ciutat de Badajoz en [[cordillera de Talamanca\|Talamanca]] i el port de Sant Marcos. En 1540, [[Diego Gutiérrez i Toledo\|Diego de Gutiérrez]] va recórrer el llitoral caribeny fins a aplegar al riu Sant Joan. Va fundar les poblacions de Santiago i San Francisco en el territori de [[Cartago (Costa Rica)\|Cartago]]. Va capturar després als cacics [[Camaquiri\|Camaquire]] i [[Cocorí]] per a demanar recompensa (a pesar de que fon ben rebut pels aborigens), i despuix d'internar-se en les planures de Santa Clara per a eixir a la [[Cordillera Volcànica Central (Costa Rica)\|Cordillera Central]], fon emboscat i va morir. Despuix d'açò, no va haver més expedicions al país per un lapsus de dèu anys.

	En giner de 1561, [[Juan de Cavallón y Arboleda\|Juan de Cavallón]] va recórrer Nicoya i va entrar en el [[Entanque Central (Costa Rica)\|Entanque Central]], a on va fundar [[Garcimuñoz\|Castell de Garcimuñoz]], la primera població de la Vall Central. A Juan de Cavallón se li considera com el primer conquistador ibèric de Costa Rica, si ben no va poder eixercir un control absolut de la població indígena i es va vore envolt en una lluita contra el cacic [[Garabito (rei)\|Garabito]], rei dels [[huetares]], per a poder adquirir quemenjars. El regne de Garabito s'estenia des del [[riu Virilla]] fins a les costes del Pacífic ([[Cantó de Garabito\|Jacó]] i [[Cantó de Tilarán\|Tilarán]]) i des de la cordillera Volcànica Central fins al [[Riu Sant Joan (Nicaragua)\|riu Sant Joan]], i la seua influència en el país era enorme, encara entre els seus enemics els [[Chorotega\|chorotegues]], que controlaven Nicoya. Garabito, símbol de la resistència huetar, no es va enfrontar obertament als espanyols, sino que va usar tàctiques de [[Guerra de guerrilles\|guerrilla]], en emboscades i incursions ràpides en els campaments i les poblacions espanyoles.		En giner de 1561, [[Juan de Cavallón y Arboleda\|Juan de Cavallón]] va recórrer Nicoya i va entrar en el [[Entanque Central (Costa Rica)\|Entanque Central]], a on va fundar [[Garcimuñoz\|Castell de Garcimuñoz]], la primera població de la Vall Central. A Juan de Cavallón se li considera com el primer conquistador ibèric de Costa Rica, si ben no va poder eixercir un control absolut de la població indígena i es va vore envolt en una lluita contra el cacic [[Garabito (rei)\|Garabito]], rei dels [[huetares]], per a poder adquirir quemenjars. El regne de Garabito s'estenia des del [[riu Virilla]] fins a les costes del Pacífic ([[Cantó de Garabito\|Jacó]] i [[Cantó de Tilarán\|Tilarán]]) i des de la cordillera Volcànica Central fins al [[Riu Sant Joan (Nicaragua)\|riu Sant Joan]], i la seua influència en el país era enorme, encara entre els seus enemics els [[Chorotega\|chorotegues]], que controlaven Nicoya. Garabito, símbol de la resistència huetar, no es va enfrontar obertament als espanyols, sino que va usar tàctiques de [[Guerra de guerrilles\|guerrilla]], en emboscades i incursions ràpides en els campaments i les poblacions espanyoles.