Creu d'Iñigo Arista - Historial de revisions

Jose2 en 18:04 20 abr 2025

2025-04-20T18:04:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 20 abr 2025
Llínea 21:		Llínea 21:
	* [[Cimera de la Casa d'Aragó]]		* [[Cimera de la Casa d'Aragó]]
	* [[Escut de Terol]]		* [[Escut de Terol]]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Fatás, Guillermo y Guillermo Redondo, [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=17&path=1269&presentacion=miniaturas ''Blasón de Aragón: el escudo y la bandera'']. Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1995.		* Fatás, Guillermo y Guillermo Redondo, [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=17&path=1269&presentacion=miniaturas ''Blasón de Aragón: el escudo y la bandera'']. Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1995.

Jose2 en 17:06 16 maig 2024

2024-05-16T17:06:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:06 16 maig 2024
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Monedes jaqueses]]		* [[Monedes jaqueses]]
	*[[Cimera de la Casa d'Aragó]]		* [[Cimera de la Casa d'Aragó]]
	*[[Escut de Terol]]		* [[Escut de Terol]]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* ~~FATÁS~~, Guillermo y Guillermo Redondo, [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=17&path=1269&presentacion=miniaturas ''Blasón de Aragón: el escudo y la bandera'']. Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1995.		* Fatás, Guillermo y Guillermo Redondo, [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=17&path=1269&presentacion=miniaturas ''Blasón de Aragón: el escudo y la bandera'']. Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1995.
	* ~~REDONDO VEINTEMILLAS~~, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26). ISBN 978-84-96869-06-6.''		* Redondo Veintemillas, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26). ISBN 978-84-96869-06-6.''

	[[Categoria:Creus]]		[[Categoria:Creus]]

Jose2 en 12:39 6 jul 2021

2021-07-06T12:39:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:39 6 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Creu patada d'Arista~~.~~png~~\|thumb\|right\|250px\|<center>Creu d'Iñigo Arista</center>]]		[[File:Aragon cruz de iñigo arista.PNG\|thumb\|right\|250px\|<center>Creu d'Iñigo Arista</center>]]

	La '''Creu d'Iñigo Arista''' és el nom que rep la figura d'una [[creu patada]] apuntada en el seu braç inferior. L'atribució d'est emblema a [[Íñigo Arista]], primer [[Regne de Pamplona\|rei de Pamplona]], és infundada, i es deu a [[Jerónimo Zurita]] ([[1512]]-[[1580]]). Esta creu apareix en les armes d'Aragó des de l'[[Edat Moderna]], i hui forma part de l'escut oficial que representa a la Comunitat Autònoma d'[[Aragó]].		La '''Creu d'Iñigo Arista''' és el nom que rep la figura d'una [[creu patada]] apuntada en el seu braç inferior. L'atribució d'est emblema a [[Íñigo Arista]], primer [[Regne de Pamplona\|rei de Pamplona]], és infundada, i es deu a [[Jerónimo Zurita]] ([[1512]]-[[1580]]). Esta creu apareix en les armes d'Aragó des de l'[[Edat Moderna]], i hui forma part de l'escut oficial que representa a la Comunitat Autònoma d'[[Aragó]].

Jose2: /* Orige i llegenda */

2019-02-22T07:08:14Z

Orige i llegenda

← Revisió anterior		Revisió de 07:08 22 feb 2019
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Orige i llegenda ==		== Orige i llegenda ==

	Fon l'historiador [[Jerónimo Zurita]] (1512-1580) qui, en los ''Anales de la Corona de Aragón'' terminats de publicar en [[1579]], nomenà ad este símbol «Cruz de Íñigo Arista»; puix (segons ell) derivaría d'este monarca pamplonés, de qui dia que eren descendents els reixos històrics d'Aragó des de Ramir I. Est últim, fon el primogènit del rei de [[Navarra]] [[Sancho Garcés III de Navarra\|Sancho III el Major]] i es convertí en 1035 en el primer [[Regne d'Aragó\|rei d'Aragó]], heretant dit any, a la mort de son pare, el regne d'Aragó. En el revers de les monedes acunyades en Aragó baix el regnat de [[Sancho Ramírez]], fill i successor de Ramir I, apareix una creu processional en floritures als costats, image que en l'[[Edat Moderna]] s'associà a l'[[Escut de Sobrarbe\|emblema de la carrasca de Sobrarbe]],<ref name=dinero>[http://www.mundimoneda.com/glosario_numismatico_d.htm#dinero%20jaques «Dinero jaqués».] Glosario numismático.</ref> distinta de la creu que amprava son pare de ''signum regis''.		Fon l'historiador [[Jerónimo Zurita]] (1512-1580) qui, en los ''Anales de la Corona de Aragón'' terminats de publicar en l'any [[1579]], nomenà ad este símbol «Cruz de Íñigo Arista»; puix (segons ell) derivaría d'este monarca pamplonés, de qui dia que eren descendents els reixos històrics d'Aragó des de Ramir I. Est últim, fon el primogènit del rei de [[Navarra]] [[Sancho Garcés III de Navarra\|Sancho III el Major]] i es convertí en l'any [[1035]] en el primer [[Regne d'Aragó\|rei d'Aragó]], heretant dit any, a la mort de son pare, el regne d'Aragó. En el revers de les monedes acunyades en Aragó baix el regnat de [[Sancho Ramírez]], fill i successor de Ramir I, apareix una creu processional en floritures als costats, image que en l'[[Edat Moderna]] s'associà a l'[[Escut de Sobrarbe\|emblema de la carrasca de Sobrarbe]],<ref name=dinero>[http://www.mundimoneda.com/glosario_numismatico_d.htm#dinero%20jaques «Dinero jaqués».] Glosario numismático.</ref> distinta de la creu que amprava son pare de ''signum regis''.

	Atra tradició, fomentada des d'altes instàncies de la Corona des del regnat de [[Pere IV el Cerimoniós]], afirma que esta creu fon la divisa personal o ''signum regis'' de [[Ramir I d'Aragó\|Ramir I]] en els documents, puix este amprava una creu patada per a firmar.		Atra tradició, fomentada des d'altes instàncies de la Corona des del regnat de [[Pere IV el Cerimoniós]], afirma que esta creu fon la divisa personal o ''signum regis'' de [[Ramir I d'Aragó\|Ramir I]] en els documents, puix este amprava una creu patada per a firmar.

Jose2: Text reemplaça - ' mitan del ' a ' mitan '

2019-02-21T20:44:46Z

Text reemplaça - ' mitan del ' a ' mitan '

← Revisió anterior		Revisió de 20:44 21 feb 2019
Llínea 11:		Llínea 11:
	==Evidències historiogràfiques==		==Evidències historiogràfiques==

	No n'hi ha constància de l'us heràldic d'esta creu patada i apuntada fins al [[sigle XIV]]. De fet, en época de Ramir I ([[sigle XI]]) ni tansevol existien les armes de senyal, puix estes naixqueren en [[França]] cap a l'any [[1120]] i aplegaren a la [[Península Ibèrica]] a mitan ~~del~~ [[sigle XII\|XII]].		No n'hi ha constància de l'us heràldic d'esta creu patada i apuntada fins al [[sigle XIV]]. De fet, en época de Ramir I ([[sigle XI]]) ni tansevol existien les armes de senyal, puix estes naixqueren en [[França]] cap a l'any [[1120]] i aplegaren a la [[Península Ibèrica]] a mitan [[sigle XII\|XII]].

	Per atra part, en el [[San Juan de la Peña\|Monasteri de San Juan de la Peña]], prop de [[Jaca]], en el Panteó Real manat construir per [[Carles III]] en el [[sigle XVIII]], es representen els símbols de l'[[història d'Aragó]], incloent la Creu d'Iñigo Arista.		Per atra part, en el [[San Juan de la Peña\|Monasteri de San Juan de la Peña]], prop de [[Jaca]], en el Panteó Real manat construir per [[Carles III]] en el [[sigle XVIII]], es representen els símbols de l'[[història d'Aragó]], incloent la Creu d'Iñigo Arista.

Jose2: /* Evidències historiogràfiques */

2019-02-16T22:12:28Z

Evidències historiogràfiques

← Revisió anterior		Revisió de 22:12 16 feb 2019
Llínea 11:		Llínea 11:
	==Evidències historiogràfiques==		==Evidències historiogràfiques==

	No n'hi ha constància de l'us heràldic d'esta creu patada i apuntada fins al [[sigle XIV]]. De fet, en época de Ramir I ([[sigle XI]]) ni tansevol existien les armes de senyal, puix estes naixqueren en [[França]] cap a [[1120]] i aplegaren a la [[Península Ibèrica]] a mitan del [[sigle XII\|XII]].		No n'hi ha constància de l'us heràldic d'esta creu patada i apuntada fins al [[sigle XIV]]. De fet, en época de Ramir I ([[sigle XI]]) ni tansevol existien les armes de senyal, puix estes naixqueren en [[França]] cap a l'any [[1120]] i aplegaren a la [[Península Ibèrica]] a mitan del [[sigle XII\|XII]].

	Per atra part, en el [[San Juan de la Peña\|Monasteri de San Juan de la Peña]], prop de [[Jaca]], en el Panteó Real manat construir per [[Carles III]] en el [[sigle XVIII]], es representen els símbols de l'[[història d'Aragó]], incloent la Creu d'Iñigo Arista.		Per atra part, en el [[San Juan de la Peña\|Monasteri de San Juan de la Peña]], prop de [[Jaca]], en el Panteó Real manat construir per [[Carles III]] en el [[sigle XVIII]], es representen els símbols de l'[[història d'Aragó]], incloent la Creu d'Iñigo Arista.

Jose2 en 12:41 28 maig 2017

2017-05-28T12:41:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:41 28 maig 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Creu patada d'Arista.png\|thumb\|right\|250px\|<center>Creu d'Iñigo Arista</center>]]		[[Image:Creu patada d'Arista.png\|thumb\|right\|250px\|<center>Creu d'Iñigo Arista</center>]]

	La '''Creu d'Iñigo Arista''' és el nom que rep la figura d~~'''~~'una [[creu patada]] apuntada en ~~son~~ braç inferior~~'''~~. L'atribució d'est emblema a [[Íñigo Arista]], primer [[Regne de Pamplona\|rei de Pamplona]], és infundada, i es deu a [[Jerónimo Zurita]] ([[1512]]-[[1580]]). Esta creu apareix en les armes d'Aragó des de l'[[Edat Moderna]], i hui forma part de l'escut oficial que representa a la Comunitat Autònoma d'[[Aragó]].		La '''Creu d'Iñigo Arista''' és el nom que rep la figura d'una [[creu patada]] apuntada en el seu braç inferior. L'atribució d'est emblema a [[Íñigo Arista]], primer [[Regne de Pamplona\|rei de Pamplona]], és infundada, i es deu a [[Jerónimo Zurita]] ([[1512]]-[[1580]]). Esta creu apareix en les armes d'Aragó des de l'[[Edat Moderna]], i hui forma part de l'escut oficial que representa a la Comunitat Autònoma d'[[Aragó]].

	== Orige i llegenda ==		== Orige i llegenda ==

Valencian en 19:59 25 març 2010

2010-03-25T19:59:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:59 25 març 2010
Llínea 11:		Llínea 11:
	==Evidències historiogràfiques==		==Evidències historiogràfiques==

	No n'hi ha constància de l'ús heràldic d'esta creu patada i apuntada fins al [[sigle XIV]]. De fet, en época de Ramir I ([[sigle XI]]) ni tansevol existien les armes de senyal, puix estes naixqueren en [[França]] cap a [[1120]] i aplegaren a la [[Península ~~Ibérica~~]] a mitan del [[sigle XII\|XII]].		No n'hi ha constància de l'us heràldic d'esta creu patada i apuntada fins al [[sigle XIV]]. De fet, en época de Ramir I ([[sigle XI]]) ni tansevol existien les armes de senyal, puix estes naixqueren en [[França]] cap a [[1120]] i aplegaren a la [[Península Ibèrica]] a mitan del [[sigle XII\|XII]].

	Per atra part, en el [[San Juan de la Peña\|Monasteri de San Juan de la Peña]], prop de [[Jaca]], en el Panteó Real manat construir per [[Carles III]] en el [[sigle XVIII]], es representen els símbols de l'[[història d'Aragó]], incloent la Creu d'Iñigo Arista.		Per atra part, en el [[San Juan de la Peña\|Monasteri de San Juan de la Peña]], prop de [[Jaca]], en el Panteó Real manat construir per [[Carles III]] en el [[sigle XVIII]], es representen els símbols de l'[[història d'Aragó]], incloent la Creu d'Iñigo Arista.

Valencian en 19:59 25 març 2010

2010-03-25T19:59:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:59 25 març 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Creu patada d'Arista.png\|thumb\|right\|250px\|<center>Creu d'Iñigo Arista</center>]]		[[Image:Creu patada d'Arista.png\|thumb\|right\|250px\|<center>Creu d'Iñigo Arista</center>]]

	La '''Creu d'Iñigo Arista''' és el nom que rep la figura d' '''una [[creu patada]] apuntada en son braç inferior'''. L'atribució d'est emblema a [[Íñigo Arista]], primer [[Regne de Pamplona\|rei de Pamplona]], és infundada, i es deu a [[Jerónimo Zurita]] ([[1512]]-[[1580]]). Esta creu apareix en les armes d'Aragó des de l'[[Edat Moderna]], i hui forma part de l'escut oficial que representa a la Comunitat Autònoma d'[[Aragó]].		La '''Creu d'Iñigo Arista''' és el nom que rep la figura d''''una [[creu patada]] apuntada en son braç inferior'''. L'atribució d'est emblema a [[Íñigo Arista]], primer [[Regne de Pamplona\|rei de Pamplona]], és infundada, i es deu a [[Jerónimo Zurita]] ([[1512]]-[[1580]]). Esta creu apareix en les armes d'Aragó des de l'[[Edat Moderna]], i hui forma part de l'escut oficial que representa a la Comunitat Autònoma d'[[Aragó]].

	== Orige i llegenda ==		== Orige i llegenda ==

	Fon l'historiador [[Jerónimo Zurita]] (1512-1580) qui, en los ''Anales de la Corona de Aragón'' terminats de publicar en [[1579]], nomenà ad este símbol «Cruz de Íñigo Arista»; puix (segons ell) derivaría d'este monarca pamplonés, de qui dia que eren descendents els reixos històrics d'Aragó des de Ramir I. Est últim, fon el primogènit del rei de [[Navarra]] [[Sancho Garcés III de Navarra\|Sancho III el Major]] i es convertí en 1035 en el primer [[Regne d'Aragó\|rei d'Aragó]], heretant dit any, a la mort de son pare, el regne d'Aragó. En el revers de les monedes acunyades en Aragó baix el regnat de [[Sancho Ramírez]], fill i successor de Ramir I, apareix una creu processional en floritures als costats, image que en l'[[Edat Moderna]] s'associà a l'[[Escut de Sobrarbe\|emblema de la carrasca de Sobrarbe]],<ref name=dinero>[http://www.mundimoneda.com/glosario_numismatico_d.htm#dinero%20jaques «Dinero jaqués».] Glosario numismático.</ref> distinta de la creu que ~~empleaba~~ son pare de ''signum regis''.		Fon l'historiador [[Jerónimo Zurita]] (1512-1580) qui, en los ''Anales de la Corona de Aragón'' terminats de publicar en [[1579]], nomenà ad este símbol «Cruz de Íñigo Arista»; puix (segons ell) derivaría d'este monarca pamplonés, de qui dia que eren descendents els reixos històrics d'Aragó des de Ramir I. Est últim, fon el primogènit del rei de [[Navarra]] [[Sancho Garcés III de Navarra\|Sancho III el Major]] i es convertí en 1035 en el primer [[Regne d'Aragó\|rei d'Aragó]], heretant dit any, a la mort de son pare, el regne d'Aragó. En el revers de les monedes acunyades en Aragó baix el regnat de [[Sancho Ramírez]], fill i successor de Ramir I, apareix una creu processional en floritures als costats, image que en l'[[Edat Moderna]] s'associà a l'[[Escut de Sobrarbe\|emblema de la carrasca de Sobrarbe]],<ref name=dinero>[http://www.mundimoneda.com/glosario_numismatico_d.htm#dinero%20jaques «Dinero jaqués».] Glosario numismático.</ref> distinta de la creu que amprava son pare de ''signum regis''.

	Atra tradició, fomentada des d'altes instàncies de la Corona des del regnat de [[Pere IV el Cerimoniós]], afirma que esta creu fon la divisa personal o ''signum regis'' de [[Ramir I d'Aragó\|Ramir I]] en els documents, puix este ~~empleaba~~ una creu patada per a firmar.		Atra tradició, fomentada des d'altes instàncies de la Corona des del regnat de [[Pere IV el Cerimoniós]], afirma que esta creu fon la divisa personal o ''signum regis'' de [[Ramir I d'Aragó\|Ramir I]] en els documents, puix este amprava una creu patada per a firmar.

	==Evidències historiogràfiques==		==Evidències historiogràfiques==

	No n'hi ha constància de l'ús heràldic d'esta creu patada i apuntada fins al [[sigle XIV]]. De fet, en ~~època~~ de Ramir I ([[sigle XI]]) ni ~~tan sevol existíen~~ les armes de senyal, puix estes naixqueren en [[França]] cap a [[1120]] i aplegaren a la [[Península Ibérica]] a mitan del [[sigle XII\|XII]].		No n'hi ha constància de l'ús heràldic d'esta creu patada i apuntada fins al [[sigle XIV]]. De fet, en época de Ramir I ([[sigle XI]]) ni tansevol existien les armes de senyal, puix estes naixqueren en [[França]] cap a [[1120]] i aplegaren a la [[Península Ibérica]] a mitan del [[sigle XII\|XII]].

	Per atra part, en el [[San Juan de la Peña\|Monasteri de San Juan de la Peña]], prop de [[Jaca]], en el Panteó Real manat construir per [[~~Carlos~~ III]] en el [[sigle XVIII]], es representen els ~~simbols~~ de la [[història d'Aragó]], ~~incloguent~~ la Creu d'Iñigo Arista.		Per atra part, en el [[San Juan de la Peña\|Monasteri de San Juan de la Peña]], prop de [[Jaca]], en el Panteó Real manat construir per [[Carles III]] en el [[sigle XVIII]], es representen els símbols de l'[[història d'Aragó]], incloent la Creu d'Iñigo Arista.

	Est escut d'armes figura en el segon quart de l'escut oficial de la [[Aragó\|Comunitat autonònoma aragonesa]], aixina com en l'emblema de la [[Real Maestrança de ~~Cavallería~~ de Saragossa]].		Est escut d'armes figura en el segon quart de l'escut oficial de la [[Aragó\|Comunitat autonònoma aragonesa]], aixina com en l'emblema de la [[Real Maestrança de Cavalleria de Saragossa]].

	~~== Vore ademés ==~~

			== Vore també ==
	*[[Monedes jaqueses]]		*[[Monedes jaqueses]]

	*[[Cimera de la Casa d'Aragó]]		*[[Cimera de la Casa d'Aragó]]

	*[[Escut de Terol]]		*[[Escut de Terol]]

	== ~~Bibliografía~~ ==		== Bibliografia ==

	* FATÁS, Guillermo y Guillermo Redondo, [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=17&path=1269&presentacion=miniaturas ''Blasón de Aragón: el escudo y la bandera'']. Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1995.		* FATÁS, Guillermo y Guillermo Redondo, [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=17&path=1269&presentacion=miniaturas ''Blasón de Aragón: el escudo y la bandera'']. Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1995.
	* REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26). ISBN 978-84-96869-06-6.''		* REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26). ISBN 978-84-96869-06-6.''

	[[~~Categoría~~:Creus]]		[[Categoria:Creus]]
	[[~~Categoría~~:Creus ~~heráldiques~~\|Iñigo Arista]]		[[Categoria:Creus heràldiques\|Iñigo Arista]]
	[[~~Categoría~~:Història d'Aragó\|Iñigo Arista]]		[[Categoria:Història d'Aragó\|Iñigo Arista]]
	[[~~Categoría~~:Escuts d'Aragó\|Arista]]		[[Categoria:Escuts d'Aragó\|Arista]]

Jose2 en 18:23 25 març 2010

2010-03-25T18:23:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:23 25 març 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Creu patada d'Arista.png\|thumb\|right\|250px\|<center>Creu d'Iñigo Arista</center>]]		[[Image:Creu patada d'Arista.png\|thumb\|right\|250px\|<center>Creu d'Iñigo Arista</center>]]

	La '''Creu d'Iñigo Arista''' és el nom que rep la figura d' '''una [[creu patada]] apuntada en son braç inferior'''. L'atribució d'est emblema a [[Íñigo Arista]], primer [[Regne de Pamplona\|rei de Pamplona]], és infundada, i es deu a [[Jerónimo Zurita]] (1512-1580). Esta creu apareix en les armes d'Aragó des de l'[[Edat Moderna]], i hui forma part de l'escut oficial que representa a la Comunitat Autònoma d'Aragó.		La '''Creu d'Iñigo Arista''' és el nom que rep la figura d' '''una [[creu patada]] apuntada en son braç inferior'''. L'atribució d'est emblema a [[Íñigo Arista]], primer [[Regne de Pamplona\|rei de Pamplona]], és infundada, i es deu a [[Jerónimo Zurita]] ([[1512]]-[[1580]]). Esta creu apareix en les armes d'Aragó des de l'[[Edat Moderna]], i hui forma part de l'escut oficial que representa a la Comunitat Autònoma d'[[Aragó]].

	== Orige i llegenda ==		== Orige i llegenda ==

	Fon l'historiador [[Jerónimo Zurita]] (1512-1580) qui, en los ''Anales de la Corona de Aragón'' terminats de publicar en 1579, nomenà ad este símbol «Cruz de Íñigo Arista»; puix (segons ell) derivaría d'este monarca pamplonés, de qui dia que eren descendents els reixos històrics d'Aragó des de Ramir I. Est últim, fon el primogènit del rei de [[Navarra]] [[Sancho Garcés III de Navarra\|Sancho III el Major]] i es convertí en 1035 en el primer [[Regne d'Aragó\|rei d'Aragó]], heretant dit any, a la mort de son pare, el regne d'Aragó. En el revers de les monedes acunyades en Aragó baix el regnat de [[Sancho Ramírez]], fill i successor de Ramir I, apareix una creu processional en floritures als costats, image que en l'Edat Moderna s'associà a l'[[Escut de Sobrarbe\|emblema de la carrasca de Sobrarbe]],<ref name=dinero>[http://www.mundimoneda.com/glosario_numismatico_d.htm#dinero%20jaques «Dinero jaqués».] Glosario numismático.</ref> distinta de la creu que empleaba son pare de ''signum regis''.		Fon l'historiador [[Jerónimo Zurita]] (1512-1580) qui, en los ''Anales de la Corona de Aragón'' terminats de publicar en [[1579]], nomenà ad este símbol «Cruz de Íñigo Arista»; puix (segons ell) derivaría d'este monarca pamplonés, de qui dia que eren descendents els reixos històrics d'Aragó des de Ramir I. Est últim, fon el primogènit del rei de [[Navarra]] [[Sancho Garcés III de Navarra\|Sancho III el Major]] i es convertí en 1035 en el primer [[Regne d'Aragó\|rei d'Aragó]], heretant dit any, a la mort de son pare, el regne d'Aragó. En el revers de les monedes acunyades en Aragó baix el regnat de [[Sancho Ramírez]], fill i successor de Ramir I, apareix una creu processional en floritures als costats, image que en l'[[Edat Moderna]] s'associà a l'[[Escut de Sobrarbe\|emblema de la carrasca de Sobrarbe]],<ref name=dinero>[http://www.mundimoneda.com/glosario_numismatico_d.htm#dinero%20jaques «Dinero jaqués».] Glosario numismático.</ref> distinta de la creu que empleaba son pare de ''signum regis''.

	Atra tradició, fomentada des d'altes instàncies de la Corona des del regnat de [[Pere IV el Cerimoniós]], afirma que esta creu fon la divisa personal o ''signum regis'' de [[Ramir I d'Aragó\|Ramir I]] en els documents, puix este empleaba una creu patada per a firmar.		Atra tradició, fomentada des d'altes instàncies de la Corona des del regnat de [[Pere IV el Cerimoniós]], afirma que esta creu fon la divisa personal o ''signum regis'' de [[Ramir I d'Aragó\|Ramir I]] en els documents, puix este empleaba una creu patada per a firmar.
Llínea 11:		Llínea 11:
	==Evidències historiogràfiques==		==Evidències historiogràfiques==

	No n'hi ha constància de l'ús heràldic d'esta creu patada i apuntada fins al [[sigle XIV]]. De fet, en època de Ramir I ([[sigle XI]]) ni tan sevol existíen les armes de senyal, puix estes naixqueren en [[França]] cap a [[1120]] i aplegaren a la Península Ibérica a mitan del [[~~siglo~~ XII\|XII]].		No n'hi ha constància de l'ús heràldic d'esta creu patada i apuntada fins al [[sigle XIV]]. De fet, en època de Ramir I ([[sigle XI]]) ni tan sevol existíen les armes de senyal, puix estes naixqueren en [[França]] cap a [[1120]] i aplegaren a la [[Península Ibérica]] a mitan del [[sigle XII\|XII]].

	Per atra part, en el [[San Juan de la Peña\|Monasteri de San Juan de la Peña]], prop de [[Jaca]], en el Panteó Real manat construir per [[Carlos III]] en el [[sigle XVIII]], es representen els simbols de la [[història d'Aragó]], incloguent la Creu d'Iñigo Arista.		Per atra part, en el [[San Juan de la Peña\|Monasteri de San Juan de la Peña]], prop de [[Jaca]], en el Panteó Real manat construir per [[Carlos III]] en el [[sigle XVIII]], es representen els simbols de la [[història d'Aragó]], incloguent la Creu d'Iñigo Arista.

← Revisió anterior		Revisió de 18:23 25 març 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Creu patada d'Arista.png\|thumb\|right\|250px\|<center>Creu d'Iñigo Arista</center>]]		[[Image:Creu patada d'Arista.png\|thumb\|right\|250px\|<center>Creu d'Iñigo Arista</center>]]

	La '''Creu d'Iñigo Arista''' és el nom que rep la figura d' '''una [[creu patada]] apuntada en son braç inferior'''. L'atribució d'est emblema a [[Íñigo Arista]], primer [[Regne de Pamplona\|rei de Pamplona]], és infundada, i es deu a [[Jerónimo Zurita]] (1512-1580). Esta creu apareix en les armes d'Aragó des de l'[[Edat Moderna]], i hui forma part de l'escut oficial que representa a la Comunitat Autònoma d'Aragó.		La '''Creu d'Iñigo Arista''' és el nom que rep la figura d' '''una [[creu patada]] apuntada en son braç inferior'''. L'atribució d'est emblema a [[Íñigo Arista]], primer [[Regne de Pamplona\|rei de Pamplona]], és infundada, i es deu a [[Jerónimo Zurita]] ([[1512]]-[[1580]]). Esta creu apareix en les armes d'Aragó des de l'[[Edat Moderna]], i hui forma part de l'escut oficial que representa a la Comunitat Autònoma d'[[Aragó]].

	== Orige i llegenda ==		== Orige i llegenda ==

	Fon l'historiador [[Jerónimo Zurita]] (1512-1580) qui, en los ''Anales de la Corona de Aragón'' terminats de publicar en 1579, nomenà ad este símbol «Cruz de Íñigo Arista»; puix (segons ell) derivaría d'este monarca pamplonés, de qui dia que eren descendents els reixos històrics d'Aragó des de Ramir I. Est últim, fon el primogènit del rei de [[Navarra]] [[Sancho Garcés III de Navarra\|Sancho III el Major]] i es convertí en 1035 en el primer [[Regne d'Aragó\|rei d'Aragó]], heretant dit any, a la mort de son pare, el regne d'Aragó. En el revers de les monedes acunyades en Aragó baix el regnat de [[Sancho Ramírez]], fill i successor de Ramir I, apareix una creu processional en floritures als costats, image que en l'Edat Moderna s'associà a l'[[Escut de Sobrarbe\|emblema de la carrasca de Sobrarbe]],<ref name=dinero>[http://www.mundimoneda.com/glosario_numismatico_d.htm#dinero%20jaques «Dinero jaqués».] Glosario numismático.</ref> distinta de la creu que empleaba son pare de ''signum regis''.		Fon l'historiador [[Jerónimo Zurita]] (1512-1580) qui, en los ''Anales de la Corona de Aragón'' terminats de publicar en [[1579]], nomenà ad este símbol «Cruz de Íñigo Arista»; puix (segons ell) derivaría d'este monarca pamplonés, de qui dia que eren descendents els reixos històrics d'Aragó des de Ramir I. Est últim, fon el primogènit del rei de [[Navarra]] [[Sancho Garcés III de Navarra\|Sancho III el Major]] i es convertí en 1035 en el primer [[Regne d'Aragó\|rei d'Aragó]], heretant dit any, a la mort de son pare, el regne d'Aragó. En el revers de les monedes acunyades en Aragó baix el regnat de [[Sancho Ramírez]], fill i successor de Ramir I, apareix una creu processional en floritures als costats, image que en l'[[Edat Moderna]] s'associà a l'[[Escut de Sobrarbe\|emblema de la carrasca de Sobrarbe]],<ref name=dinero>[http://www.mundimoneda.com/glosario_numismatico_d.htm#dinero%20jaques «Dinero jaqués».] Glosario numismático.</ref> distinta de la creu que empleaba son pare de ''signum regis''.

	Atra tradició, fomentada des d'altes instàncies de la Corona des del regnat de [[Pere IV el Cerimoniós]], afirma que esta creu fon la divisa personal o ''signum regis'' de [[Ramir I d'Aragó\|Ramir I]] en els documents, puix este empleaba una creu patada per a firmar.		Atra tradició, fomentada des d'altes instàncies de la Corona des del regnat de [[Pere IV el Cerimoniós]], afirma que esta creu fon la divisa personal o ''signum regis'' de [[Ramir I d'Aragó\|Ramir I]] en els documents, puix este empleaba una creu patada per a firmar.
Llínea 11:		Llínea 11:
	==Evidències historiogràfiques==		==Evidències historiogràfiques==

	No n'hi ha constància de l'ús heràldic d'esta creu patada i apuntada fins al [[sigle XIV]]. De fet, en època de Ramir I ([[sigle XI]]) ni tan sevol existíen les armes de senyal, puix estes naixqueren en [[França]] cap a [[1120]] i aplegaren a la Península Ibérica a mitan del [[~~siglo~~ XII\|XII]].		No n'hi ha constància de l'ús heràldic d'esta creu patada i apuntada fins al [[sigle XIV]]. De fet, en època de Ramir I ([[sigle XI]]) ni tan sevol existíen les armes de senyal, puix estes naixqueren en [[França]] cap a [[1120]] i aplegaren a la [[Península Ibérica]] a mitan del [[sigle XII\|XII]].

	Per atra part, en el [[San Juan de la Peña\|Monasteri de San Juan de la Peña]], prop de [[Jaca]], en el Panteó Real manat construir per [[Carlos III]] en el [[sigle XVIII]], es representen els simbols de la [[història d'Aragó]], incloguent la Creu d'Iñigo Arista.		Per atra part, en el [[San Juan de la Peña\|Monasteri de San Juan de la Peña]], prop de [[Jaca]], en el Panteó Real manat construir per [[Carlos III]] en el [[sigle XVIII]], es representen els simbols de la [[història d'Aragó]], incloguent la Creu d'Iñigo Arista.