Crisis de Danzig - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - ' signar' a ' firmar'

2022-06-03T18:59:53Z

Text reemplaça - ' signar' a ' firmar'

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 3 jun 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag]] (Parlament Alemà) a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).		La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag]] (Parlament Alemà) a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).

	[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i la URSS comunista) ~~signaren~~ el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles [[Sigle XVIII\|XVIII]] i [[Sigle XIX\|XIX]], que ademés lliurava a la URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).		[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i la URSS comunista) firmaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles [[Sigle XVIII\|XVIII]] i [[Sigle XIX\|XIX]], que ademés lliurava a la URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).

	Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] el [[1 de setembre]] de 1939. El [[3 de setembre]], França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.		Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] el [[1 de setembre]] de 1939. El [[3 de setembre]], França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.

Jose2 en 19:59 6 jul 2019

2019-07-06T19:59:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:59 6 jul 2019
Llínea 4:		Llínea 4:
	La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag]] (Parlament Alemà) a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).		La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag]] (Parlament Alemà) a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).

	[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i la URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles XVIII i XIX, que ademés lliurava a la URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).		[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i la URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles [[Sigle XVIII\|XVIII]] i [[Sigle XIX\|XIX]], que ademés lliurava a la URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).

	Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] el [[1 de setembre]] de 1939. El [[3 de setembre]], França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.		Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] el [[1 de setembre]] de 1939. El [[3 de setembre]], França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:23:35Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Gdansk Bay Borderlines 1939 English.png\|thumb\|300px\|Situació de Danzig]]		[[Archiu:Gdansk Bay Borderlines 1939 English.png\|thumb\|300px\|Situació de Danzig]]
	La '''crisis de Danzig''' fon una [[crisis diplomàtica]] que precedí immediatament a la [[Segona Guerra Mundial]]. Era l'última [[reivindicació]] [[irredentisme\|irredentista]] que [[Adolf Hitler]] exigí (i l'única a la qual [[França]] i [[Anglaterra]] es varen opondre en decisió) despuix d'haver conseguit la [[Crisis de Renània\|remilitarisació de Renània]] i l'[[anexió d'Àustria]] i els [[Sudetenland]]. Ademés, la [[Guerra Civil Espanyola]] (1936-1939) va provar en èxit elements claus per a la [[política expansioniste]] hitleriana: tant l'eficàcia de les unitats d'èlit de la seua aviació ([[Legió Còndor]]), com la ineficàcia dels mecanismes de manteniment de la llegalitat internacional (en este conflicte el [[principi de no-intervenció]], ~~només~~ respectat per les democràcies occidentals), una nova demostració de la inoperància de la [[política de pacificació]].		La '''crisis de Danzig''' fon una [[crisis diplomàtica]] que precedí immediatament a la [[Segona Guerra Mundial]]. Era l'última [[reivindicació]] [[irredentisme\|irredentista]] que [[Adolf Hitler]] exigí (i l'única a la qual [[França]] i [[Anglaterra]] es varen opondre en decisió) despuix d'haver conseguit la [[Crisis de Renània\|remilitarisació de Renània]] i l'[[anexió d'Àustria]] i els [[Sudetenland]]. Ademés, la [[Guerra Civil Espanyola]] (1936-1939) va provar en èxit elements claus per a la [[política expansioniste]] hitleriana: tant l'eficàcia de les unitats d'èlit de la seua aviació ([[Legió Còndor]]), com la ineficàcia dels mecanismes de manteniment de la llegalitat internacional (en este conflicte el [[principi de no-intervenció]], a soles respectat per les democràcies occidentals), una nova demostració de la inoperància de la [[política de pacificació]].

	La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag]] (Parlament Alemà) a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).		La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag]] (Parlament Alemà) a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).

Jose2: Text reemplaça - 'l'URSS' a 'la URSS'

2017-12-20T12:38:18Z

Text reemplaça - 'l'URSS' a 'la URSS'

← Revisió anterior		Revisió de 12:38 20 dec 2017
Llínea 4:		Llínea 4:
	La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag]] (Parlament Alemà) a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).		La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag]] (Parlament Alemà) a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).

	[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i l'URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles XVIII i XIX, que ademés lliurava a l'URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).		[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i la URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles XVIII i XIX, que ademés lliurava a la URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).

	Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] el [[1 de setembre]] de 1939. El [[3 de setembre]], França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.		Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] el [[1 de setembre]] de 1939. El [[3 de setembre]], França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.

Posmo en 00:22 29 maig 2016

2016-05-29T00:22:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:22 29 maig 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Gdansk Bay Borderlines 1939 English.png\|thumb\|300px\|Situació de Danzig]]		[[Archiu:Gdansk Bay Borderlines 1939 English.png\|thumb\|300px\|Situació de Danzig]]
	La '''crisis de Danzig''' fon una [[crisis diplomàtica]] que precedí immediatament a la [[Segona Guerra Mundial]]. Era l'última [[reivindicació]] [[irredentisme\|irredentista]] que [[Adolf Hitler]] exigí (i l'única a la qual [[França]] i [[Anglaterra]] es varen opondre en decisió) ~~després~~ d'haver conseguit la [[Crisis de Renània\|remilitarisació de Renània]] i l'[[anexió d'Àustria]] i els [[Sudetenland]]. Ademés, la [[Guerra Civil Espanyola]] (1936-1939) va provar en èxit elements claus per a la [[política expansioniste]] hitleriana: tant l'eficàcia de les unitats d'èlit de la seua aviació ([[Legió Còndor]]), com la ineficàcia dels mecanismes de manteniment de la llegalitat internacional (en este conflicte el [[principi de no-intervenció]], només respectat per les democràcies occidentals), una nova demostració de la inoperància de la [[política de pacificació]].		La '''crisis de Danzig''' fon una [[crisis diplomàtica]] que precedí immediatament a la [[Segona Guerra Mundial]]. Era l'última [[reivindicació]] [[irredentisme\|irredentista]] que [[Adolf Hitler]] exigí (i l'única a la qual [[França]] i [[Anglaterra]] es varen opondre en decisió) despuix d'haver conseguit la [[Crisis de Renània\|remilitarisació de Renània]] i l'[[anexió d'Àustria]] i els [[Sudetenland]]. Ademés, la [[Guerra Civil Espanyola]] (1936-1939) va provar en èxit elements claus per a la [[política expansioniste]] hitleriana: tant l'eficàcia de les unitats d'èlit de la seua aviació ([[Legió Còndor]]), com la ineficàcia dels mecanismes de manteniment de la llegalitat internacional (en este conflicte el [[principi de no-intervenció]], només respectat per les democràcies occidentals), una nova demostració de la inoperància de la [[política de pacificació]].

	La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag (Parlament ~~Alemany~~)]] a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).		La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag]] (Parlament Alemà) a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).

	[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i l'URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles XVIII i XIX, que ademés lliurava a l'URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).		[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i l'URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles XVIII i XIX, que ademés lliurava a l'URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).

Jose2: Text reemplaça - 'segles' a 'sigles'

2015-12-05T13:07:50Z

Text reemplaça - 'segles' a 'sigles'

← Revisió anterior		Revisió de 13:07 5 dec 2015
Llínea 4:		Llínea 4:
	La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag (Parlament Alemany)]] a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).		La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag (Parlament Alemany)]] a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).

	[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i l'URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels ~~segles~~ XVIII i XIX, que ademés lliurava a l'URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).		[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i l'URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles XVIII i XIX, que ademés lliurava a l'URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).

	Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] el [[1 de setembre]] de 1939. El [[3 de setembre]], França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.		Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] el [[1 de setembre]] de 1939. El [[3 de setembre]], França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.

Jose2 en 19:03 4 maig 2015

2015-05-04T19:03:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:03 4 maig 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Gdansk Bay Borderlines 1939 English.png\|thumb\|300px\|Situació de Danzig]]		[[Archiu:Gdansk Bay Borderlines 1939 English.png\|thumb\|300px\|Situació de Danzig]]
	La '''crisis de Danzig''' fon una [[crisis diplomàtica]] que precedí immediatament a la [[Segona Guerra Mundial]]. Era l'última [[reivindicació]] [[irredentisme\|irredentista]] que [[Adolf Hitler]] exigí (i l'única a la qual [[França]] i [[Anglaterra]] es ~~van~~ opondre en decisió) després d'haver conseguit la [[Crisis de Renània\|remilitarisació de Renània]] i l'[[anexió d'Àustria]] i els [[Sudetenland]]. ~~A més~~, la [[Guerra Civil Espanyola]] (1936-1939) va provar en èxit elements claus per a la [[política expansioniste]] hitleriana: tant l'eficàcia de les unitats d'èlit de la seua aviació ([[Legió Còndor]]), com la ineficàcia dels mecanismes de manteniment de la llegalitat internacional (en este conflicte el [[principi de no-intervenció]], només respectat per les democràcies occidentals), una nova demostració de la inoperància de la [[política de pacificació]].		La '''crisis de Danzig''' fon una [[crisis diplomàtica]] que precedí immediatament a la [[Segona Guerra Mundial]]. Era l'última [[reivindicació]] [[irredentisme\|irredentista]] que [[Adolf Hitler]] exigí (i l'única a la qual [[França]] i [[Anglaterra]] es varen opondre en decisió) després d'haver conseguit la [[Crisis de Renània\|remilitarisació de Renània]] i l'[[anexió d'Àustria]] i els [[Sudetenland]]. Ademés, la [[Guerra Civil Espanyola]] (1936-1939) va provar en èxit elements claus per a la [[política expansioniste]] hitleriana: tant l'eficàcia de les unitats d'èlit de la seua aviació ([[Legió Còndor]]), com la ineficàcia dels mecanismes de manteniment de la llegalitat internacional (en este conflicte el [[principi de no-intervenció]], només respectat per les democràcies occidentals), una nova demostració de la inoperància de la [[política de pacificació]].

	La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el 28 d'abril de 1939, moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag (Parlament Alemany)]] on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], ~~així~~ com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] ~~de la resta~~ del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).		La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag (Parlament Alemany)]] a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).

	[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[~~sobirania~~]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). La fi sense frut d'estes converses el 21 d'agost va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i l'URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels segles XVIII i XIX, que ~~a més~~ lliurava a l'URSS els territoris abans saristes perduts el 1918: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).		[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i l'URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels segles XVIII i XIX, que ademés lliurava a l'URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).

	Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] l'1 de setembre de 1939. El 3 de setembre, França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.		Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] el [[1 de setembre]] de 1939. El [[3 de setembre]], França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.

	[[Categoria:Política de la Segona Guerra Mundial]]		[[Categoria:Política de la Segona Guerra Mundial]]
	[[Categoria:Incidents diplomàtics]]		[[Categoria:Incidents diplomàtics]]
	[[Categoria:1939]]		[[Categoria:1939]]

Katxis en 10:23 4 maig 2015

2015-05-04T10:23:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:23 4 maig 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Gdansk Bay Borderlines 1939 English.png\|thumb\|300px\|Situació de Danzig]]		[[Archiu:Gdansk Bay Borderlines 1939 English.png\|thumb\|300px\|Situació de Danzig]]
	La '''crisis de Danzig''' fon una [[crisis diplomàtica]] que precedí immediatament a la [[Segona Guerra Mundial]]. Era l'última [[reivindicació]] [[irredentisme\|irredentista]] que [[Adolf Hitler]] exigí (i l'única a la qual [[França]] i [[Anglaterra]] es van opondre en decisió) després d'haver conseguit la [[Crisis de Renània\|~~remilitaritzsació~~ de Renània]] i l'[[anexió d'Àustria]] i els [[Sudetenland]]. A més, la [[Guerra Civil Espanyola]] (1936-1939) va provar en èxit elements claus per a la [[política ~~expansionista~~]] hitleriana: tant l'eficàcia de les unitats d'èlit de la seua aviació ([[Legió Còndor]]), com la ineficàcia dels mecanismes de manteniment de la llegalitat internacional (en este conflicte el [[principi de no-intervenció]], només respectat per les democràcies occidentals), una nova demostració de la inoperància de la [[política de pacificació]].		La '''crisis de Danzig''' fon una [[crisis diplomàtica]] que precedí immediatament a la [[Segona Guerra Mundial]]. Era l'última [[reivindicació]] [[irredentisme\|irredentista]] que [[Adolf Hitler]] exigí (i l'única a la qual [[França]] i [[Anglaterra]] es van opondre en decisió) després d'haver conseguit la [[Crisis de Renània\|remilitarisació de Renània]] i l'[[anexió d'Àustria]] i els [[Sudetenland]]. A més, la [[Guerra Civil Espanyola]] (1936-1939) va provar en èxit elements claus per a la [[política expansioniste]] hitleriana: tant l'eficàcia de les unitats d'èlit de la seua aviació ([[Legió Còndor]]), com la ineficàcia dels mecanismes de manteniment de la llegalitat internacional (en este conflicte el [[principi de no-intervenció]], només respectat per les democràcies occidentals), una nova demostració de la inoperància de la [[política de pacificació]].

	La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el 28 d'abril de 1939, moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag (Parlament Alemany)]] on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], així com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[~~passadís~~ polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] de la resta del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).		La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el 28 d'abril de 1939, moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag (Parlament Alemany)]] on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], així com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] de la resta del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).

	[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[sobirania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). La fi sense frut d'estes converses el 21 d'agost va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i l'URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels segles XVIII i XIX, que a més lliurava a l'URSS els territoris abans saristes perduts el 1918: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).		[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[sobirania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). La fi sense frut d'estes converses el 21 d'agost va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i l'URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels segles XVIII i XIX, que a més lliurava a l'URSS els territoris abans saristes perduts el 1918: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).

	Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible ~~apaivagar~~ Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar ~~amb~~ el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] l'1 de setembre de 1939. El 3 de setembre, França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.		Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] l'1 de setembre de 1939. El 3 de setembre, França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.

	[[Categoria:Política de la Segona Guerra Mundial]]		[[Categoria:Política de la Segona Guerra Mundial]]
	[[Categoria:Incidents diplomàtics]]		[[Categoria:Incidents diplomàtics]]
	[[Categoria:1939]]		[[Categoria:1939]]

Katxis: Pàgina nova, en el contingut: «Situació de Danzig La '''crisis de Danzig''' fon una crisis diplomàtica que precedí immedi...»

2015-05-04T10:22:18Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|Situació de Danzig La '''crisis de Danzig''' fon una crisis diplomàtica que precedí immedi...»

Pàgina nova

[[Archiu:Gdansk Bay Borderlines 1939 English.png|thumb|300px|Situació de Danzig]]
La '''crisis de Danzig''' fon una [[crisis diplomàtica]] que precedí immediatament a la [[Segona Guerra Mundial]]. Era l'última [[reivindicació]] [[irredentisme|irredentista]] que [[Adolf Hitler]] exigí (i l'única a la qual [[França]] i [[Anglaterra]] es van opondre en decisió) després d'haver conseguit la [[Crisis de Renània|remilitaritzsació de Renània]] i l'[[anexió d'Àustria]] i els [[Sudetenland]]. A més, la [[Guerra Civil Espanyola]] (1936-1939) va provar en èxit elements claus per a la [[política expansionista]] hitleriana: tant l'eficàcia de les unitats d'èlit de la seua aviació ([[Legió Còndor]]), com la ineficàcia dels mecanismes de manteniment de la llegalitat internacional (en este conflicte el [[principi de no-intervenció]], només respectat per les democràcies occidentals), una nova demostració de la inoperància de la [[política de pacificació]].

La [[crisis diplomàtica|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el 28 d'abril de 1939, moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag (Parlament Alemany)]] on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig|Danzig]], així com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadís polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] de la resta del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).

[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[sobirania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). La fi sense frut d'estes converses el 21 d'agost va dur a [[Ióssif Stalin|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i l'URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels segles XVIII i XIX, que a més lliurava a l'URSS els territoris abans saristes perduts el 1918: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).

Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible apaivagar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar amb el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939|invasió de Polònia]] l'1 de setembre de 1939. El 3 de setembre, França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.

[[Categoria:Política de la Segona Guerra Mundial]]
[[Categoria:Incidents diplomàtics]]
[[Categoria:1939]]

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 3 jun 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag]] (Parlament Alemà) a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).		La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag]] (Parlament Alemà) a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).

	[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i la URSS comunista) ~~signaren~~ el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles [[Sigle XVIII\|XVIII]] i [[Sigle XIX\|XIX]], que ademés lliurava a la URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).		[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i la URSS comunista) firmaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles [[Sigle XVIII\|XVIII]] i [[Sigle XIX\|XIX]], que ademés lliurava a la URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).

	Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] el [[1 de setembre]] de 1939. El [[3 de setembre]], França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.		Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] el [[1 de setembre]] de 1939. El [[3 de setembre]], França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.

← Revisió anterior		Revisió de 19:59 6 jul 2019
Llínea 4:		Llínea 4:
	La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag]] (Parlament Alemà) a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).		La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag]] (Parlament Alemà) a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).

	[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i la URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles XVIII i XIX, que ademés lliurava a la URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).		[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i la URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles [[Sigle XVIII\|XVIII]] i [[Sigle XIX\|XIX]], que ademés lliurava a la URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).

	Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] el [[1 de setembre]] de 1939. El [[3 de setembre]], França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.		Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] el [[1 de setembre]] de 1939. El [[3 de setembre]], França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.

← Revisió anterior		Revisió de 12:38 20 dec 2017
Llínea 4:		Llínea 4:
	La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag]] (Parlament Alemà) a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).		La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag]] (Parlament Alemà) a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).

	[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i l'URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles XVIII i XIX, que ademés lliurava a l'URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).		[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i la URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles XVIII i XIX, que ademés lliurava a la URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).

	Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] el [[1 de setembre]] de 1939. El [[3 de setembre]], França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.		Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] el [[1 de setembre]] de 1939. El [[3 de setembre]], França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.

← Revisió anterior		Revisió de 13:07 5 dec 2015
Llínea 4:		Llínea 4:
	La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag (Parlament Alemany)]] a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).		La [[crisis diplomàtica\|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag (Parlament Alemany)]] a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig\|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).

	[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i l'URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels ~~segles~~ XVIII i XIX, que ademés lliurava a l'URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).		[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin\|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i l'URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles XVIII i XIX, que ademés lliurava a l'URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).

	Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] el [[1 de setembre]] de 1939. El [[3 de setembre]], França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.		Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de [[Otto von Bismarck\|Bismarck]] era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la [[Primera Guerra Mundial]]. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la [[Invasió de Polònia en 1939\|invasió de Polònia]] el [[1 de setembre]] de 1939. El [[3 de setembre]], França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.