Crisis espanyola de 2008-actualitat - Historial de revisions

Jose2 en 07:49 25 abr 2025

2025-04-25T07:49:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:49 25 abr 2025
Llínea 112:		Llínea 112:
	* [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]		* [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]
	* [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]		* [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]		* [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:46:03Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:46 28 ago 2023
Llínea 70:		Llínea 70:
	En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap), 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.		En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap), 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.

	El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78 va publicar que Luis Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009. Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com Cospedal varen poder cobrar dits sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris, #lo que finalment entroncó en un escàndal previ, el ~~cridat~~ cas Gürtel.8283848586 Es va iniciar una petició en Change.org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.		El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78 va publicar que Luis Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009. Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com Cospedal varen poder cobrar dits sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris, #lo que finalment entroncó en un escàndal previ, el nomenat cas Gürtel.8283848586 Es va iniciar una petició en Change.org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.

	Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.		Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2021-07-11T11:31:37Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 11:31 11 jul 2021
Llínea 98:		Llínea 98:

	=== Desocupació ===		=== Desocupació ===
	El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els països de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, ~~fins i tot~~ en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea alt respecte als països de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.		El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els països de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, inclús en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea alt respecte als països de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.

	D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %. En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014. El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018. Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.		D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %. En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014. El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018. Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.

Jose2: Text reemplaça - ' paisos ' a ' països '

2020-06-06T10:58:23Z

Text reemplaça - ' paisos ' a ' països '

← Revisió anterior		Revisió de 10:58 6 jun 2020
Llínea 98:		Llínea 98:

	=== Desocupació ===		=== Desocupació ===
	El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els ~~paisos~~ de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea alt respecte als ~~paisos~~ de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.		El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els països de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea alt respecte als països de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.

	D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %. En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014. El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018. Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.		D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %. En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014. El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018. Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.

Katxis en 12:47 22 nov 2019

2019-11-22T12:47:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:47 22 nov 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{en ~~obres~~}}		{{en desenroll}}
	La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6 que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.789 En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10 No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.		La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6 que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.789 En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10 No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.

Katxis en 12:47 22 nov 2019

2019-11-22T12:47:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:47 22 nov 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{en obres}}
	La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6 que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.789 En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10 No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.		La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6 que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.789 En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10 No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.

Katxis: /* Independentisme */

2019-11-22T12:42:19Z

Independentisme

← Revisió anterior		Revisió de 12:42 22 nov 2019
Llínea 31:		Llínea 31:
	=== Duplicitats administratives ===		=== Duplicitats administratives ===

	=== ~~Independentisme~~ ===		=== Nacionalisme i independentisme ===
			{{AP\|Nacionalisme en Espanya}}
	Algunes comunitats autònomes governades per partits independentistes han promogut esta ideologia en el sistema educatiu (vore l'apartat sobre educació) i, en el cas de Catalunya, ha intentat trencar l'orde constitucional.		Algunes comunitats autònomes governades per partits independentistes han promogut esta ideologia en el sistema educatiu (vore l'apartat sobre educació) i, en el cas de Catalunya, ha intentat trencar l'orde constitucional.

Katxis: /* Enllaços externs */

2019-11-22T12:35:24Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 12:35 22 nov 2019
Llínea 117:		Llínea 117:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

			=== Crisis econòmica ===
			==== Cupo vasc-navarrés ====
			* [https://elpais.com/elpais/2018/03/19/opinion/1521485207_834348.html Cupo vasco, recúrrase al Constitucional]

			=== Crisis territorial ===
			==== Comunitats autònomes ====
			* [https://elproblemasonlasautonomias.wordpress.com El problema son las autonomías]

Katxis en 12:25 22 nov 2019

2019-11-22T12:25:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:25 22 nov 2019
Llínea 16:		Llínea 16:
	=== Comunitats autònomes ===		=== Comunitats autònomes ===
	{{AP\|Embaixades catalanes}}		{{AP\|Embaixades catalanes}}
	Les comunitats autònomes són vistes per alguns com a innecessàries. Servixen, segons els seus crítics, per a colocar a polítics i generar duplicitats i despeses innecessàries.		Les comunitats autònomes són vistes per alguns com a innecessàries. Servixen, segons els seus crítics, per a colocar a polítics i generar duplicitats i despeses innecessàries. Algunes comunitats autònomes, governades per partits independentistes han llevat poder a l'Estat Central, obstaculisat la solidaritat interregional i, en alguns casos, intentat trencar l'orde constitucional.


	Les comunitats autònomes són els generadors principals de despesa pública.		Les comunitats autònomes són els generadors principals de despesa pública.
Llínea 29:		Llínea 30:

	=== Duplicitats administratives ===		=== Duplicitats administratives ===

			=== Independentisme ===
			Algunes comunitats autònomes governades per partits independentistes han promogut esta ideologia en el sistema educatiu (vore l'apartat sobre educació) i, en el cas de Catalunya, ha intentat trencar l'orde constitucional.

	== Polítics ==		== Polítics ==
Llínea 56:		Llínea 60:

	=== Número de polítics ===		=== Número de polítics ===

	~~=== Separatisme ===~~

	=== Corrupció ===		=== Corrupció ===

Katxis: /* Comunitats autònomes */

2019-11-22T12:19:35Z

Comunitats autònomes

← Revisió anterior		Revisió de 12:19 22 nov 2019
Llínea 15:		Llínea 15:

	=== Comunitats autònomes ===		=== Comunitats autònomes ===
			{{AP\|Embaixades catalanes}}
	Les comunitats autònomes són vistes per alguns com a innecessàries. Servixen, segons els seus crítics, per a colocar a polítics i generar duplicitats i despeses innecessàries.		Les comunitats autònomes són vistes per alguns com a innecessàries. Servixen, segons els seus crítics, per a colocar a polítics i generar duplicitats i despeses innecessàries.