Cristina Narbona - Historial de revisions

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-04-29T18:15:03Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:15 29 abr 2024
Llínea 61:		Llínea 61:
	[[Categoria:Economistes]]		[[Categoria:Economistes]]
	[[Categoria:Economistes espanyols]]		[[Categoria:Economistes espanyols]]
	[[Categoria:~~PSOE~~]]		[[Categoria:Partido Socialista Obrero Español]]

Xavier: /* Biografia */

2023-11-20T18:24:51Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:24 20 nov 2023
Llínea 17:		Llínea 17:

	Vixqué en [[Itàlia]] en la seua família durant dotze anys, ya que son pare, [[Francisco Narbona González]], era periodiste i fon nomenat en [[1964]] corresponsal de [[Ràdio Nacional d'Espanya]] (RNE) en [[Roma]], mentres que també sa mare María Francisca Ruiz Cortés era corresponsal en eixa mateixa ciutat del diari ''[[Pueblo]]''. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques per l'Universitat de Roma.		Vixqué en [[Itàlia]] en la seua família durant dotze anys, ya que son pare, [[Francisco Narbona González]], era periodiste i fon nomenat en [[1964]] corresponsal de [[Ràdio Nacional d'Espanya]] (RNE) en [[Roma]], mentres que també sa mare María Francisca Ruiz Cortés era corresponsal en eixa mateixa ciutat del diari ''[[Pueblo]]''. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques per l'Universitat de Roma.

			Està casada, des de l'any [[2018]], en el també polític i eurodiputat [[Josep Borrell Fontelles\|Josep Borrell]].

	== Trayectòria política ==		== Trayectòria política ==

Xavier en 18:22 20 nov 2023

2023-11-20T18:22:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:22 20 nov 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = María Cristina Narbona Ruiz
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Economista i política.
			\| data_naix = [[29 de juliol]] de [[1951]]
			\| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]
			\| data_mort =
			\| lloc_mort =
			}}
	'''María Cristina Narbona Ruiz''', coneguda per '''Cristina Narbona''' ([[Madrit]], [[29 de juliol]] de [[1951]]) és una economista, professora universitària i política espanyola. Actualment és diputada per Madrit i presidenta del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE).		'''María Cristina Narbona Ruiz''', coneguda per '''Cristina Narbona''' ([[Madrit]], [[29 de juliol]] de [[1951]]) és una economista, professora universitària i política espanyola. Actualment és diputada per Madrit i presidenta del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE).

Xavier: /* Despuix del ministeri */

2023-11-20T18:17:35Z

Despuix del ministeri

← Revisió anterior		Revisió de 18:17 20 nov 2023
Llínea 30:		Llínea 30:

	Propenca a Pedro Sánchez, la victòria d'este en el XXXIX Congrés Federal del PSOE l'aüçà a la presidència del partit en juny de [[2017]]. Eixa mateixa rodalia li va permetre anar de número un de la llista socialista al Senat per Madrit per a les eleccions generals de [[2019]].		Propenca a Pedro Sánchez, la victòria d'este en el XXXIX Congrés Federal del PSOE l'aüçà a la presidència del partit en juny de [[2017]]. Eixa mateixa rodalia li va permetre anar de número un de la llista socialista al Senat per Madrit per a les eleccions generals de [[2019]].

			=== Senadora ===

			El 28 d'abril de [[2019]] conseguí l'escan com a senadora socialista per [[Madrit]], sent ademés la candidatura al [[Senat d'Espanya\|Senat]] més votada de tot el país, en casi 1,1 millons de vots. En la sessió constitutiva del Senat del 21 de maig, fon elegida vicepresidenta primera de dita cambra. Aixina mateix, fon elegida vicepresidenta primera de la [[Diputació Permanent]] el 24 de juliol.

			=== Diputada ===

			El 23 de juliol de [[2023]] conseguí l'escan com a diputada per Madrit, càrrec que compagina en la presidència del PSOE i que va eixercir anteriorment en els periodos 1996-2000, 2004-2008 i 2011-2013. El dia de la Constitució de les Corts va eixercir com a Presidenta de la Taula d'Edat.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Despuix del ministeri */

2023-11-20T18:13:34Z

Despuix del ministeri

← Revisió anterior		Revisió de 18:13 20 nov 2023
Llínea 25:		Llínea 25:
	=== Despuix del ministeri ===		=== Despuix del ministeri ===

	(~~Secció~~ per ~~completar)~~		Despuix de deixar la cartera de mig ambient, Narbona va abandonar els càrrecs públics fins a les eleccions generals de [[2011]], quan el seu partit va perdre el govern, encara que ella va conseguir l'escan com a diputada. En [[2012]], Narbona va publicar junt en el periodiste Jordi Ortega, el llibre ''La energía después de Fukushima'' (Edicions Turpial) en el que defén el final de l'energia nuclear despuix de l'[[accident nuclear de Fukushima I]].

			En decembre de l'any [[2012]] fon nomenada consellera del [[Consell de Seguritat Nuclear]], per lo que tingué que abandonar el seu escan en el [[Congrés dels Diputats]], sent substituïda per [[Pedro Sánchez]]. El càrrec de consellera ho va ocupar fins a juliol de [[2017]].

			Propenca a Pedro Sánchez, la victòria d'este en el XXXIX Congrés Federal del PSOE l'aüçà a la presidència del partit en juny de [[2017]]. Eixa mateixa rodalia li va permetre anar de número un de la llista socialista al Senat per Madrit per a les eleccions generals de [[2019]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm: /* Ministra de Mig Ambient */

2023-11-20T17:59:21Z

Ministra de Mig Ambient

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 20 nov 2023
Llínea 15:		Llínea 15:
	=== Ministra de Mig Ambient ===		=== Ministra de Mig Ambient ===

	En la seua llabor al front del Ministeri es va propondre com a objectiu el compliment per Espanya del [[Protocol de Kyoto]], va suspendre el proyecte del transvasament de l'aigua del riu Ebre del [[Pla Hidrològic Nacional]] (PHN), proyectat durant la VI llegislatura, cap al surest peninsular apostant per la construcció de [[Desaladora\|desaladores]] i l'aprofitament dels recursos hídrics de cada territori per a solventar l'escassea d'aigua. També modificà el transvasament del riu Xúquer al Vinalopó i impulsà un proyecte d'ampliació de l'us de les [[energies renovables]]. És partidària del tancament progressiu de totes les [[Central nuclear\|centrals nuclears]] existents en Espanya.		En la seua llabor al front del Ministeri es va propondre com a objectiu el compliment per [[Espanya]] del [[Protocol de Kyoto]], va suspendre el proyecte del transvasament de l'aigua del [[riu Ebre]] del [[Pla Hidrològic Nacional]] (PHN), proyectat durant la VI llegislatura, cap al surest peninsular apostant per la construcció de [[Desaladora\|desaladores]] i l'aprofitament dels recursos hídrics de cada territori per a solventar l'escassea d'aigua. També modificà el transvasament del [[riu Xúquer]] al [[Riu Vinalopó\|Vinalopó]] i impulsà un proyecte d'ampliació de l'us de les [[energies renovables]]. És partidària del tancament progressiu de totes les [[Central nuclear\|centrals nuclears]] existents en Espanya.

	Entre els proyectes mampresos, destaca l'Estratègia per a la Sostenibilitat de la Costa que va presentar en octubre de [[2007]], que es plantejava com a objectius la recuperació de zones costeres explotades, apostant per frenar l'intensa massificació en el llitoral i combatre els efectes del model de desenroll intensiu i l'ocupació intensiva. Esta Estratègia contava en el derrocament de construccions illegals en la zona de [[domini públic]] marítim-terrestre dels llitorals. Encara que la Llei de Costes datava de l'any [[1988]], baix el seu ministeri fon quan es va escomençar realment a aplicar. Varen sorgir forts interessos -econòmics i diplomàtics- puix països com [[Alemània]] i [[Regne Unit]] es varen queixar de que els seus conciutadans no havien segut informats de la situació irregular en adquirir les seues propietats, rebent per ad això fortes crítiques. Poc despuix, en la segona llegislatura de [[José Luis Rodríguez Zapatero]] es va suavisar esta política despuix de ser rellevada.		Entre els proyectes mampresos, destaca l'Estratègia per a la Sostenibilitat de la Costa que va presentar en [[octubre]] de l'any [[2007]], que es plantejava com a objectius la recuperació de zones costeres explotades, apostant per frenar l'intensa massificació en el llitoral i combatre els efectes del model de desenroll intensiu i l'ocupació intensiva. Esta Estratègia contava en el derrocament de construccions illegals en la zona de [[domini públic]] marítim-terrestre dels llitorals. Encara que la Llei de Costes datava de l'any [[1988]], baix el seu ministeri fon quan es va escomençar realment a aplicar. Varen sorgir forts interessos -econòmics i diplomàtics- puix països com [[Alemània]] i [[Regne Unit]] es varen queixar de que els seus conciutadans no havien segut informats de la situació irregular en adquirir les seues propietats, rebent per ad això fortes crítiques. Poc despuix, en la segona llegislatura de [[José Luis Rodríguez Zapatero]] es va suavisar esta política despuix de ser rellevada.

	En l'any [[2007]], despuix del fracàs dels socialistes madrilenys en les eleccions autonòmiques i municipals i la dimissió forçada de [[Rafael Simancas]] fon presidenta de la Comissió Gestora del Partit Socialiste de Madrit fins a l'elecció del nou secretari general en [[2008]].		En l'any [[2007]], despuix del fracàs dels socialistes madrilenys en les eleccions autonòmiques i municipals i la dimissió forçada de [[Rafael Simancas]] fon presidenta de la Comissió Gestora del Partit Socialiste de Madrit fins a l'elecció del nou secretari general en [[2008]].

	Despuix de les eleccions de [[2008]], fon rellevada com a ministra per [[Elena Espinosa]] i nomenada embaixadora d'Espanya davant la [[OCDE]]. El semanari ''Time'' va incloure a Narbona entre els líders que estaven canviant el món en matèria de [[Mig ambient]]. No obstant, la seua gestió en les desaladores i les plantes potabilisadores de l'aigua de la mar fon molt controvertida i polèmica. Tal volta per ad això, la gestió de la nova ministra es va caracterisar per una marcha arrere en la major part dels proyectes portats a terme per Narbona i el seu equip, encara que les principals ONG ecologistes espanyoles varen expressar en una roda de prensa conjunta que Narbona ha segut la millor titular de Mig Ambient que ha tingut Espanya i, sense ella, la gestió d'este departament "no serà lo mateix".		Despuix de les eleccions de l'any [[2008]], fon rellevada com a ministra per [[Elena Espinosa]] i nomenada embaixadora d'Espanya davant la [[OCDE]]. El semanari ''Time'' va incloure a Narbona entre els líders que estaven canviant el món en matèria de [[Mig ambient]]. No obstant, la seua gestió en les desaladores i les plantes potabilisadores de l'aigua de la mar fon molt controvertida i polèmica. Tal volta per ad això, la gestió de la nova ministra es va caracterisar per una marcha arrere en la major part dels proyectes portats a terme per Narbona i el seu equip, encara que les principals ONG ecologistes espanyoles varen expressar en una roda de prensa conjunta que Narbona ha segut la millor titular de Mig Ambient que ha tingut Espanya i, sense ella, la gestió d'este departament "no serà lo mateix".

	=== Despuix del ministeri ===		=== Despuix del ministeri ===

Xavier: /* Ministra de Mig Ambient */

2023-11-20T11:43:40Z

Ministra de Mig Ambient

← Revisió anterior		Revisió de 11:43 20 nov 2023
Llínea 21:		Llínea 21:
	En l'any [[2007]], despuix del fracàs dels socialistes madrilenys en les eleccions autonòmiques i municipals i la dimissió forçada de [[Rafael Simancas]] fon presidenta de la Comissió Gestora del Partit Socialiste de Madrit fins a l'elecció del nou secretari general en [[2008]].		En l'any [[2007]], despuix del fracàs dels socialistes madrilenys en les eleccions autonòmiques i municipals i la dimissió forçada de [[Rafael Simancas]] fon presidenta de la Comissió Gestora del Partit Socialiste de Madrit fins a l'elecció del nou secretari general en [[2008]].

	Despuix de les eleccions de [[2008]], fon rellevada com a ministra per [[Elena Espinosa]] i nomenada embaixadora d'Espanya davant la [[OCDE]]. El semanari ''Time'' va incloure a Narbona entre els líders que estaven canviant el món en matèria de [[Mig ~~Ambient~~]]. No obstant, la seua gestió en les desaladores i les plantes potabilisadores de l'aigua de la mar fon molt controvertida i polèmica. Tal volta per ad això, la gestió de la nova ministra es va caracterisar per una marcha arrere en la major part dels proyectes portats a terme per Narbona i el seu equip, encara que les principals ONG ecologistes espanyoles varen expressar en una roda de prensa conjunta que Narbona ha segut la millor titular de Mig Ambient que ha tingut Espanya i, sense ella, la gestió d'este departament "no serà lo mateix".		Despuix de les eleccions de [[2008]], fon rellevada com a ministra per [[Elena Espinosa]] i nomenada embaixadora d'Espanya davant la [[OCDE]]. El semanari ''Time'' va incloure a Narbona entre els líders que estaven canviant el món en matèria de [[Mig ambient]]. No obstant, la seua gestió en les desaladores i les plantes potabilisadores de l'aigua de la mar fon molt controvertida i polèmica. Tal volta per ad això, la gestió de la nova ministra es va caracterisar per una marcha arrere en la major part dels proyectes portats a terme per Narbona i el seu equip, encara que les principals ONG ecologistes espanyoles varen expressar en una roda de prensa conjunta que Narbona ha segut la millor titular de Mig Ambient que ha tingut Espanya i, sense ella, la gestió d'este departament "no serà lo mateix".

			=== Despuix del ministeri ===

			(Secció per completar)

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Ministra de Mig Ambient */

2023-11-20T11:42:16Z

Ministra de Mig Ambient

← Revisió anterior		Revisió de 11:42 20 nov 2023
Llínea 18:		Llínea 18:

	Entre els proyectes mampresos, destaca l'Estratègia per a la Sostenibilitat de la Costa que va presentar en octubre de [[2007]], que es plantejava com a objectius la recuperació de zones costeres explotades, apostant per frenar l'intensa massificació en el llitoral i combatre els efectes del model de desenroll intensiu i l'ocupació intensiva. Esta Estratègia contava en el derrocament de construccions illegals en la zona de [[domini públic]] marítim-terrestre dels llitorals. Encara que la Llei de Costes datava de l'any [[1988]], baix el seu ministeri fon quan es va escomençar realment a aplicar. Varen sorgir forts interessos -econòmics i diplomàtics- puix països com [[Alemània]] i [[Regne Unit]] es varen queixar de que els seus conciutadans no havien segut informats de la situació irregular en adquirir les seues propietats, rebent per ad això fortes crítiques. Poc despuix, en la segona llegislatura de [[José Luis Rodríguez Zapatero]] es va suavisar esta política despuix de ser rellevada.		Entre els proyectes mampresos, destaca l'Estratègia per a la Sostenibilitat de la Costa que va presentar en octubre de [[2007]], que es plantejava com a objectius la recuperació de zones costeres explotades, apostant per frenar l'intensa massificació en el llitoral i combatre els efectes del model de desenroll intensiu i l'ocupació intensiva. Esta Estratègia contava en el derrocament de construccions illegals en la zona de [[domini públic]] marítim-terrestre dels llitorals. Encara que la Llei de Costes datava de l'any [[1988]], baix el seu ministeri fon quan es va escomençar realment a aplicar. Varen sorgir forts interessos -econòmics i diplomàtics- puix països com [[Alemània]] i [[Regne Unit]] es varen queixar de que els seus conciutadans no havien segut informats de la situació irregular en adquirir les seues propietats, rebent per ad això fortes crítiques. Poc despuix, en la segona llegislatura de [[José Luis Rodríguez Zapatero]] es va suavisar esta política despuix de ser rellevada.

			En l'any [[2007]], despuix del fracàs dels socialistes madrilenys en les eleccions autonòmiques i municipals i la dimissió forçada de [[Rafael Simancas]] fon presidenta de la Comissió Gestora del Partit Socialiste de Madrit fins a l'elecció del nou secretari general en [[2008]].

			Despuix de les eleccions de [[2008]], fon rellevada com a ministra per [[Elena Espinosa]] i nomenada embaixadora d'Espanya davant la [[OCDE]]. El semanari ''Time'' va incloure a Narbona entre els líders que estaven canviant el món en matèria de [[Mig Ambient]]. No obstant, la seua gestió en les desaladores i les plantes potabilisadores de l'aigua de la mar fon molt controvertida i polèmica. Tal volta per ad això, la gestió de la nova ministra es va caracterisar per una marcha arrere en la major part dels proyectes portats a terme per Narbona i el seu equip, encara que les principals ONG ecologistes espanyoles varen expressar en una roda de prensa conjunta que Narbona ha segut la millor titular de Mig Ambient que ha tingut Espanya i, sense ella, la gestió d'este departament "no serà lo mateix".

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Ministra de Mig Ambient */

2023-11-20T11:37:50Z

Ministra de Mig Ambient

← Revisió anterior		Revisió de 11:37 20 nov 2023
Llínea 16:		Llínea 16:

	En la seua llabor al front del Ministeri es va propondre com a objectiu el compliment per Espanya del [[Protocol de Kyoto]], va suspendre el proyecte del transvasament de l'aigua del riu Ebre del [[Pla Hidrològic Nacional]] (PHN), proyectat durant la VI llegislatura, cap al surest peninsular apostant per la construcció de [[Desaladora\|desaladores]] i l'aprofitament dels recursos hídrics de cada territori per a solventar l'escassea d'aigua. També modificà el transvasament del riu Xúquer al Vinalopó i impulsà un proyecte d'ampliació de l'us de les [[energies renovables]]. És partidària del tancament progressiu de totes les [[Central nuclear\|centrals nuclears]] existents en Espanya.		En la seua llabor al front del Ministeri es va propondre com a objectiu el compliment per Espanya del [[Protocol de Kyoto]], va suspendre el proyecte del transvasament de l'aigua del riu Ebre del [[Pla Hidrològic Nacional]] (PHN), proyectat durant la VI llegislatura, cap al surest peninsular apostant per la construcció de [[Desaladora\|desaladores]] i l'aprofitament dels recursos hídrics de cada territori per a solventar l'escassea d'aigua. També modificà el transvasament del riu Xúquer al Vinalopó i impulsà un proyecte d'ampliació de l'us de les [[energies renovables]]. És partidària del tancament progressiu de totes les [[Central nuclear\|centrals nuclears]] existents en Espanya.

			Entre els proyectes mampresos, destaca l'Estratègia per a la Sostenibilitat de la Costa que va presentar en octubre de [[2007]], que es plantejava com a objectius la recuperació de zones costeres explotades, apostant per frenar l'intensa massificació en el llitoral i combatre els efectes del model de desenroll intensiu i l'ocupació intensiva. Esta Estratègia contava en el derrocament de construccions illegals en la zona de [[domini públic]] marítim-terrestre dels llitorals. Encara que la Llei de Costes datava de l'any [[1988]], baix el seu ministeri fon quan es va escomençar realment a aplicar. Varen sorgir forts interessos -econòmics i diplomàtics- puix països com [[Alemània]] i [[Regne Unit]] es varen queixar de que els seus conciutadans no havien segut informats de la situació irregular en adquirir les seues propietats, rebent per ad això fortes crítiques. Poc despuix, en la segona llegislatura de [[José Luis Rodríguez Zapatero]] es va suavisar esta política despuix de ser rellevada.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Trayectòria política */

2023-11-20T11:33:51Z

Trayectòria política

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 20 nov 2023
Llínea 13:		Llínea 13:
	En les eleccions de [[1996]] fon elegida diputada al [[Congrés dels Diputats\|Congrés]] per la circumscripció electoral d'[[Almeria]]. En [[1999]] es va presentar i fon elegida regidora pel PSOE en l'[[Ajuntament de Madrit]], a l'hora que es va incorporar a la Comissió Eixecutiva Federal del PSOE de la mà de [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. Elegida en [[2004]] de nou diputada per la circumscripció de Madrit, la victòria socialista en les eleccions generals i el nomenament de Rodríguez Zapatero com a president del Govern li varen permetre ser nomenada ministra de Mig Ambient.		En les eleccions de [[1996]] fon elegida diputada al [[Congrés dels Diputats\|Congrés]] per la circumscripció electoral d'[[Almeria]]. En [[1999]] es va presentar i fon elegida regidora pel PSOE en l'[[Ajuntament de Madrit]], a l'hora que es va incorporar a la Comissió Eixecutiva Federal del PSOE de la mà de [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. Elegida en [[2004]] de nou diputada per la circumscripció de Madrit, la victòria socialista en les eleccions generals i el nomenament de Rodríguez Zapatero com a president del Govern li varen permetre ser nomenada ministra de Mig Ambient.

	(~~Secció~~ per ~~completar)~~		=== Ministra de Mig Ambient ===

			En la seua llabor al front del Ministeri es va propondre com a objectiu el compliment per Espanya del [[Protocol de Kyoto]], va suspendre el proyecte del transvasament de l'aigua del riu Ebre del [[Pla Hidrològic Nacional]] (PHN), proyectat durant la VI llegislatura, cap al surest peninsular apostant per la construcció de [[Desaladora\|desaladores]] i l'aprofitament dels recursos hídrics de cada territori per a solventar l'escassea d'aigua. També modificà el transvasament del riu Xúquer al Vinalopó i impulsà un proyecte d'ampliació de l'us de les [[energies renovables]]. És partidària del tancament progressiu de totes les [[Central nuclear\|centrals nuclears]] existents en Espanya.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==