Croàcia - Historial de revisions

Alacanti: Text reemplaça - 'drassanes' a 'darassanes'

2022-11-18T07:41:17Z

Text reemplaça - 'drassanes' a 'darassanes'

← Revisió anterior		Revisió de 07:41 18 nov 2022
Llínea 95:		Llínea 95:
	== Economia ==		== Economia ==
	{{AP\|Economia de Croàcia}}		{{AP\|Economia de Croàcia}}
	En quant a la indústria, destaquen les refineries de Sisak i Rijeka, les ~~drassanes~~ a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses indústries de transformació en Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat econòmica, complementada en el turisme del parc de [[Llacs de Plitvice\|Plitvice]] i la vila de Dubrovnik, en la costa dàlmata, que proporciona el 70 % de les divises del país.		En quant a la indústria, destaquen les refineries de Sisak i Rijeka, les darassanes a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses indústries de transformació en Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat econòmica, complementada en el turisme del parc de [[Llacs de Plitvice\|Plitvice]] i la vila de Dubrovnik, en la costa dàlmata, que proporciona el 70 % de les divises del país.

	== Subdivisió administrativa ==		== Subdivisió administrativa ==

Valencian: /* Subdivisió administrativa */

2022-06-13T19:06:09Z

Subdivisió administrativa

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 13 jun 2022
Llínea 108:		Llínea 108:
	La ciutat més gran és [[Zagrep]], única que supera el milló d'habitants.		La ciutat més gran és [[Zagrep]], única que supera el milló d'habitants.
	La seguixen [[Split]] (350.000), [[Rijeka]] (250.000) i [[Osijek]] (150.000). Despuix les seguixen ciutats més chicotetes com [[Zadar]], [[Pula]], [[Šibenik]], [[Varaždin]], [[Sisak]], [[Karlovac]] i [[Dubrovnik]].		La seguixen [[Split]] (350.000), [[Rijeka]] (250.000) i [[Osijek]] (150.000). Despuix les seguixen ciutats més chicotetes com [[Zadar]], [[Pula]], [[Šibenik]], [[Varaždin]], [[Sisak]], [[Karlovac]] i [[Dubrovnik]].

			== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Croatia}}


	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}

Loís: /* Economia */ Valencianisació d'acort en la normativa de la RACV.

2021-12-22T14:37:03Z

Economia: Valencianisació d'acort en la normativa de la RACV.

← Revisió anterior		Revisió de 14:37 22 dec 2021
Llínea 52:		Llínea 52:
	\| nota1 =		\| nota1 =
	}}		}}
	La '''República de Croàcia''' (en [[Idioma croata\|croata]]: ''Republika Hrvatska'', ''Hrvatska'' [xř̩.ʋaː.ʦkaː]), és un país ubicat en [[Europa]] central que es troba geogràficament rodejat per la Plana Panònica, el ~~Sur-est~~ d'[[Europa]] i el [[mar Mediterràneu]]. La seua capital, que al mateix temps és el seu centre financer, universitari i comercial, és [[Zagrep]], en un milló d'habitants en la seua zona metropolitana.		La '''República de Croàcia''' (en [[Idioma croata\|croata]]: ''Republika Hrvatska'', ''Hrvatska'' [xř̩.ʋaː.ʦkaː]) és un país ubicat en [[Europa]] central que es troba geogràficament rodejat per la Plana Panònica, el surest d'[[Europa]] i el [[mar Mediterràneu]]. La seua capital, que al mateix temps és el seu centre financer, universitari i comercial, és [[Zagrep]], en un milló d'habitants en la seua zona metropolitana.

	Croàcia llimita en [[Eslovènia]] i [[Hongria]], pel nort, [[Sèrbia]] pel nort-est, [[Bòsnia i Herzegovina]] pel est i [[Mont-negre]] pel sur. Cap al ~~sur-oest~~ Croàcia bordeja el [[mar Adriàtic]] i compartix també una frontera marítima en [[Itàlia]], en el [[golf de Trieste]].		Croàcia llimita en [[Eslovènia]] i [[Hongria]], pel nort, [[Sèrbia]] pel nort-est, [[Bòsnia i Herzegovina]] pel est i [[Mont-negre]] pel sur. Cap al suroest Croàcia bordeja el [[mar Adriàtic]] i compartix també una frontera marítima en [[Itàlia]], en el [[golf de Trieste]].

	'''Croàcia''' és membre de les [[Nacions Unides]], la Organisació per a la Seguritat i Cooperació en [[Europa]], el Consell d'[[Europa]] i és un membre no permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides pel periodo [[2008]]-[[2009]]. El país també és membre de l'[[Unió Europea]] des de l'[[1 de juliol]] de [[2013]] i de l'[[OTAN]] des de [[1 d'abril]] de [[2009]], convertint-se aixina en la segona nació ex-yugoslava en ingressar en esta aliança militar i en la UE despuix d'[[Eslovènia]]. Adicionalment, el país és un membre fundador de l'[[Unió per al Mediterràneu]] des de la seua creació en l'any[[2008]].		'''Croàcia''' és membre de les [[Nacions Unides]], l'Organisació per a la Seguritat i Cooperació en [[Europa]], el Consell d'[[Europa]] i és un membre no permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides pel periodo [[2008]]-[[2009]]. El país també és membre de l'[[Unió Europea]] des de l'[[1 de juliol]] de [[2013]] i de l'[[OTAN]] des de [[1 d'abril]] de [[2009]], convertint-se aixina en la segona nació ex-yugoslava en ingressar en esta aliança militar i en la UE despuix d'[[Eslovènia]]. Adicionalment, el país és un membre fundador de l'[[Unió per al Mediterràneu]] des de la seua creació en l'any[[2008]].

	== Història ==		== Història ==
Llínea 62:		Llínea 62:

	=== Història antiga ===		=== Història antiga ===
	Croàcia està habitada des de la prehistòria, ya que s'han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. ~~Els~~ principals ~~restos~~ corresponen a la [[Cultura de Hallstatt]]. Els primers pobladors en cultura pròpia són els [[iliris]], que varen conviure en diverses branques celtes a partir del sigle IV aC. Els croats que donarien nom al país varen arribar en el sigle VII, en mig d'onades de cristianisació de la zona. El 925 conseguiren el nomenament oficial de regne independent, baix el comandament de Tomislav de Croàcia.		Croàcia està habitada des de la prehistòria, ya que s'han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. Les restes principals corresponen a la [[Cultura de Hallstatt]]. Els primers pobladors en cultura pròpia són els [[iliris]], que varen conviure en diverses branques celtes a partir del sigle IV aC. Els croats que donarien nom al país varen arribar en el sigle VII, en mig d'onades de cristianisació de la zona. En l'any 925 conseguiren el nomenament oficial de regne independent, baix el comandament de Tomislav de Croàcia.

	En l'extinció d'esta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió en Hongria durant el [[feudalisme]], fins que va ser absorbida per l'Imperi Otomà (una data decisiva va ser la [[Batalla de Mohács (1526)]], a on els otomans varen escomençar a dominar sobre els hongaresos). Àustria va reclamar-la com a part del seu imperi dos-cents anys més tart, baix el poder de la [[Dinastia dels Habsburc]]. En l'any [[1868]] va recuperar l'autonomia.		En l'extinció d'esta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió en Hongria durant el [[feudalisme]], fins que va ser absorbida per l'Imperi Otomà (una data decisiva va ser la [[Batalla de Mohács (1526)]], a on els otomans varen escomençar a dominar sobre els hongaresos). Àustria va reclamar-la com a part del seu imperi dos-cents anys més tart, baix el poder de la [[Dinastia dels Habsburc]]. En l'any [[1868]] va recuperar l'autonomia.
Llínea 68:		Llínea 68:
	=== Història recent ===		=== Història recent ===
	{{AP\|Guerra de la independència croata}}		{{AP\|Guerra de la independència croata}}
	En l'història recent era una república de [[República Federal Socialista de Yugoslàvia]], de la qual es va declarar independent en l'any [[1991]]. ~~Arran d'això es~~ produí un conflicte civil en la població [[~~sèrvia~~]] que, ajudada pel govern yugoslau, comportà una lluita de quatre anys fins que es proclamà el fi de la guerra el [[1995]]. La reintegració pacífica de tots els territoris rebels es completà en [[1998]] baix la supervisió de les [[Nacions Unides]].		En l'història recent era una república de [[República Federal Socialista de Yugoslàvia]], de la qual es va declarar independent en l'any [[1991]]. Des de llavors se produí un conflicte civil en la població [[sèrbia]] que, ajudada pel govern yugoslau, comportà una lluita de quatre anys fins que es proclamà la fi de la guerra el [[1995]]. La reintegració pacífica de tots els territoris rebels es completà en [[1998]] baix la supervisió de les [[Nacions Unides]].

	Croàcia demanà l'entrada en l'[[Unió Europea]] en l'any [[2003]] i fon acceptada com país candidat en el [[2004]]. Les negociacions ~~començaren~~ el [[17 de març]] del [[2005]] i conclogueren l'[[1 de juliol]] del [[2011]].		Croàcia demanà l'entrada en l'[[Unió Europea]] en l'any [[2003]] i fon acceptada com a país candidat en el [[2004]]. Les negociacions escomençaren el [[17 de març]] del [[2005]] i conclogueren l'[[1 de juliol]] del [[2011]].

	El [[22 de giner]] de l'any [[2012]] organisà el referèndum sobre la integració a la UE. Encara que tingué una participació d'a soles el 47%, guanyà àmpliament el vot favorable a l'entrada, prevista per l'[[1 de juliol]] del [[2013]].		El [[22 de giner]] de l'any [[2012]] organisà el referèndum sobre la integració a la UE. Encara que tingué una participació d'a soles el 47%, guanyà àmpliament el vot favorable a l'entrada, prevista per l'[[1 de juliol]] del [[2013]].

	El 1 de juliol de 2013 se convertí en ~~el 28è~~ estat de l'[[Unió Europea]].		L'1 de juliol de 2013 se convertí en l'estat número 28 de l'[[Unió Europea]].

	== Política ==		== Política ==
	El govern de Croàcia és una república i el seu president actual és Ivo Josipović des de l'any [[2010]]. És el tercer President de Croàcia. Josipović es va iniciar en política en la secció croata de la Lliga dels Comunistes de Yugoslàvia. Va ~~jugar~~ un ~~rol~~ decisiu en la transformació democràtica d'este partit, com a autor dels estatuts del nou partit SDP.		El govern de Croàcia és una república i el seu president actual és Ivo Josipović des de l'any [[2010]]. És el tercer President de Croàcia. Josipović es va iniciar en política en la secció croata de la Lliga dels Comunistes de Yugoslàvia. Va tindre un paper decisiu en la transformació democràtica d'este partit, com a autor dels estatuts del nou partit SDP.

	== Geografia ==		== Geografia ==
	[[Archiu:Afores dubrovnik 2.JPG\|thumb\|300px\|[[Costa]] sur de Croàcia.]]		[[Archiu:Afores dubrovnik 2.JPG\|thumb\|300px\|[[Costa]] sur de Croàcia.]]
	Té una superfície molt diversa, en planes, llacs i tossals en la zona continental del nort i el nort-est (Croàcia central i [[Eslavònia]], part de la planura de [[Pannònia]]); montanyes de bosc dens en Lika i Gorski Kotar, que són part dels [[Alps Dinàrics]]; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, en una flota d'illes ([[península d'Ístria]], la costa septentrional i [[Dalmàcia]]). En l'extrem ~~nort-est~~ transcorre el [[Danubi]], que marca la frontera en [[Sèrbia]], mentres que el seu afluent [[Drava]] separa Croàcia d'Hongria.		Té una superfície molt diversa, en planes, llacs i tossals en la zona continental del nort i el nort-est (Croàcia central i [[Eslavònia]], part de la planura de [[Pannònia]]); montanyes de bosc dens en Lika i Gorski Kotar, que són part dels [[Alps Dinàrics]]; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, en una flota d'illes ([[península d'Ístria]], la costa septentrional i [[Dalmàcia]]). En l'extrem nordest transcorre el [[Danubi]], que marca la frontera en [[Sèrbia]], mentres que el seu afluent [[Drava]] separa Croàcia d'Hongria.
	Dins del país hi podem distinguir les següents unitats orogràfiques:		Dins del país podem distinguir les següents unitats orogràfiques:

	* De nort a sur, els [[Alps Dinàrics]], en cadenes importants com el Velebit a Dalmàcia, que culmina en el Troglav (1.913 m), Kapela (1.533 m), Vaganski (1.758 m), Dinara (1.811 m) i Janski Vrh (1.790 m).		* De nort a sur, els [[Alps Dinàrics]], en cadenes importants com el Velebit a Dalmàcia, que culmina en el Troglav (1.913 m), Kapela (1.533 m), Vaganski (1.758 m), Dinara (1.811 m) i Janski Vrh (1.790 m).
Llínea 95:		Llínea 95:
	== Economia ==		== Economia ==
	{{AP\|Economia de Croàcia}}		{{AP\|Economia de Croàcia}}
	~~Per a lo que fa~~ a la indústria, destaquen les refineries de Sisak i Rijeka, les drassanes a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses indústries de transformació en Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat econòmica, complementada en el turisme del parc de [[Llacs de Plitvice\|Plitvice]] i la vila de Dubrovnik, en la costa dàlmata, que proporciona el 70 % de les divises del país.		En quant a la indústria, destaquen les refineries de Sisak i Rijeka, les drassanes a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses indústries de transformació en Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat econòmica, complementada en el turisme del parc de [[Llacs de Plitvice\|Plitvice]] i la vila de Dubrovnik, en la costa dàlmata, que proporciona el 70 % de les divises del país.

	== Subdivisió administrativa ==		== Subdivisió administrativa ==

Loís: /* Geografia */ Valensianisació: turons > tossals.

2021-12-22T14:28:21Z

Geografia: Valensianisació: turons > tossals.

← Revisió anterior		Revisió de 14:28 22 dec 2021
Llínea 81:		Llínea 81:
	== Geografia ==		== Geografia ==
	[[Archiu:Afores dubrovnik 2.JPG\|thumb\|300px\|[[Costa]] sur de Croàcia.]]		[[Archiu:Afores dubrovnik 2.JPG\|thumb\|300px\|[[Costa]] sur de Croàcia.]]
	Té una superfície molt diversa, en planes, llacs i ~~turons~~ en la zona continental del nort i el nort-est (Croàcia central i [[Eslavònia]], part de la planura de [[Pannònia]]); montanyes de bosc dens en Lika i Gorski Kotar, que són part dels [[Alps Dinàrics]]; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, en una flota d'illes ([[península d'Ístria]], la costa septentrional i [[Dalmàcia]]). En l'extrem nort-est transcorre el [[Danubi]], que marca la frontera en [[Sèrbia]], mentres que el seu afluent [[Drava]] separa Croàcia d'Hongria.		Té una superfície molt diversa, en planes, llacs i tossals en la zona continental del nort i el nort-est (Croàcia central i [[Eslavònia]], part de la planura de [[Pannònia]]); montanyes de bosc dens en Lika i Gorski Kotar, que són part dels [[Alps Dinàrics]]; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, en una flota d'illes ([[península d'Ístria]], la costa septentrional i [[Dalmàcia]]). En l'extrem nort-est transcorre el [[Danubi]], que marca la frontera en [[Sèrbia]], mentres que el seu afluent [[Drava]] separa Croàcia d'Hongria.
	Dins del país hi podem distinguir les següents unitats orogràfiques:		Dins del país hi podem distinguir les següents unitats orogràfiques:

Valencian: Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

2021-11-30T03:00:12Z

Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

← Revisió anterior		Revisió de 03:00 30 nov 2021
Llínea 72:		Llínea 72:
	Croàcia demanà l'entrada en l'[[Unió Europea]] en l'any [[2003]] i fon acceptada com país candidat en el [[2004]]. Les negociacions començaren el [[17 de març]] del [[2005]] i conclogueren l'[[1 de juliol]] del [[2011]].		Croàcia demanà l'entrada en l'[[Unió Europea]] en l'any [[2003]] i fon acceptada com país candidat en el [[2004]]. Les negociacions començaren el [[17 de març]] del [[2005]] i conclogueren l'[[1 de juliol]] del [[2011]].

	El [[22 de giner]] de l'any [[2012]] organisà el referèndum sobre la integració a la UE. Encara que tingué una participació de a soles el 47%, guanyà àmpliament el vot favorable a l'entrada, prevista per l'[[1 de juliol]] del [[2013]].		El [[22 de giner]] de l'any [[2012]] organisà el referèndum sobre la integració a la UE. Encara que tingué una participació d'a soles el 47%, guanyà àmpliament el vot favorable a l'entrada, prevista per l'[[1 de juliol]] del [[2013]].

	El 1 de juliol de 2013 se convertí en el 28è estat de l'[[Unió Europea]].		El 1 de juliol de 2013 se convertí en el 28è estat de l'[[Unió Europea]].

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:00:43Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:00 24 maig 2021
Llínea 107:		Llínea 107:

	La ciutat més gran és [[Zagrep]], única que supera el milló d'habitants.		La ciutat més gran és [[Zagrep]], única que supera el milló d'habitants.
	La seguixen [[Split]] (350.000), [[Rijeka]] (250.000) i [[Osijek]] (150.000). ~~Després~~ les seguixen ciutats més chicotetes com [[Zadar]], [[Pula]], [[Šibenik]], [[Varaždin]], [[Sisak]], [[Karlovac]] i [[Dubrovnik]].		La seguixen [[Split]] (350.000), [[Rijeka]] (250.000) i [[Osijek]] (150.000). Despuix les seguixen ciutats més chicotetes com [[Zadar]], [[Pula]], [[Šibenik]], [[Varaždin]], [[Sisak]], [[Karlovac]] i [[Dubrovnik]].

	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}

Jose2 en 20:08 22 maig 2021

2021-05-22T20:08:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:08 22 maig 2021
Llínea 3:		Llínea 3:
	Republika Hrvatska		Republika Hrvatska
	\| image_bandera = Flag of Croatia.svg		\| image_bandera = Flag of Croatia.svg
	\| image_escut = ~~escutcroacia~~.svg		\| image_escut = Croatian_Coat_of_Arms.svg
	\| image_escut_tamany = ~~90px~~		\| image_escut_tamany = 100px
	\| image_mapa = ~~Localisaciocroacia~~.~~png~~		\| image_mapa = EU-Croatia.svg
	\| lema_nacional =<small>''Lijepa naša domovino'' (''Nostra bella terra'')</small>		\| lema_nacional =<small>''Lijepa naša domovino'' (''Nostra bella terra'')</small>
	\| himne_nacional =''Lijepa naša domovino''		\| himne_nacional =''Lijepa naša domovino''

Jose2 en 20:06 22 maig 2021

2021-05-22T20:06:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:06 22 maig 2021
Llínea 2:		Llínea 2:
	\| nom_oficial = República de Croàcia		\| nom_oficial = República de Croàcia
	Republika Hrvatska		Republika Hrvatska
	\| image_bandera = ~~Flag_of_Croacia~~.~~png~~		\| image_bandera = Flag of Croatia.svg
	\| image_escut = escutcroacia.svg		\| image_escut = escutcroacia.svg
	\| image_escut_tamany = 90px		\| image_escut_tamany = 90px

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:38:56Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:38 29 jun 2020
Llínea 64:		Llínea 64:
	Croàcia està habitada des de la prehistòria, ya que s'han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. Els principals restos corresponen a la [[Cultura de Hallstatt]]. Els primers pobladors en cultura pròpia són els [[iliris]], que varen conviure en diverses branques celtes a partir del sigle IV aC. Els croats que donarien nom al país varen arribar en el sigle VII, en mig d'onades de cristianisació de la zona. El 925 conseguiren el nomenament oficial de regne independent, baix el comandament de Tomislav de Croàcia.		Croàcia està habitada des de la prehistòria, ya que s'han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. Els principals restos corresponen a la [[Cultura de Hallstatt]]. Els primers pobladors en cultura pròpia són els [[iliris]], que varen conviure en diverses branques celtes a partir del sigle IV aC. Els croats que donarien nom al país varen arribar en el sigle VII, en mig d'onades de cristianisació de la zona. El 925 conseguiren el nomenament oficial de regne independent, baix el comandament de Tomislav de Croàcia.

	En l'extinció d'esta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió en Hongria durant el [[feudalisme]], fins que va ser absorbida per l'Imperi Otomà (una data decisiva va ser la [[Batalla de Mohács (1526)]], a on els otomans varen ~~començar~~ a dominar sobre els hongaresos). Àustria va reclamar-la com a part del seu imperi dos-cents anys més tart, baix el poder de la [[Dinastia dels Habsburc]]. En l'any [[1868]] va recuperar l'autonomia.		En l'extinció d'esta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió en Hongria durant el [[feudalisme]], fins que va ser absorbida per l'Imperi Otomà (una data decisiva va ser la [[Batalla de Mohács (1526)]], a on els otomans varen escomençar a dominar sobre els hongaresos). Àustria va reclamar-la com a part del seu imperi dos-cents anys més tart, baix el poder de la [[Dinastia dels Habsburc]]. En l'any [[1868]] va recuperar l'autonomia.

	=== Història recent ===		=== Història recent ===

Jose2 en 23:48 30 nov 2019

2019-11-30T23:48:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:48 30 nov 2019
Llínea 56:		Llínea 56:
	Croàcia llimita en [[Eslovènia]] i [[Hongria]], pel nort, [[Sèrbia]] pel nort-est, [[Bòsnia i Herzegovina]] pel est i [[Mont-negre]] pel sur. Cap al sur-oest Croàcia bordeja el [[mar Adriàtic]] i compartix també una frontera marítima en [[Itàlia]], en el [[golf de Trieste]].		Croàcia llimita en [[Eslovènia]] i [[Hongria]], pel nort, [[Sèrbia]] pel nort-est, [[Bòsnia i Herzegovina]] pel est i [[Mont-negre]] pel sur. Cap al sur-oest Croàcia bordeja el [[mar Adriàtic]] i compartix també una frontera marítima en [[Itàlia]], en el [[golf de Trieste]].

	'''Croàcia''' és membre de les [[Nacions Unides]], la Organisació per a la Seguritat i Cooperació en [[Europa]], el Consell d'[[Europa]] i és un membre no permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides pel periodo [[2008]]-[[2009]]. El país també és membre de l'[[Unió Europea]] des de l'[[1 de juliol]] de [[2013]] i de l'[[OTAN]] des de 1 d'abril de [[2009]], convertint-se aixina en la segona nació ex-yugoslava en ingressar en esta aliança militar i en la UE despuix d'[[Eslovènia]]. Adicionalment, el país és un membre fundador de l'[[Unió per al Mediterràneu]] des de la seua creació en [[2008]].		'''Croàcia''' és membre de les [[Nacions Unides]], la Organisació per a la Seguritat i Cooperació en [[Europa]], el Consell d'[[Europa]] i és un membre no permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides pel periodo [[2008]]-[[2009]]. El país també és membre de l'[[Unió Europea]] des de l'[[1 de juliol]] de [[2013]] i de l'[[OTAN]] des de [[1 d'abril]] de [[2009]], convertint-se aixina en la segona nació ex-yugoslava en ingressar en esta aliança militar i en la UE despuix d'[[Eslovènia]]. Adicionalment, el país és un membre fundador de l'[[Unió per al Mediterràneu]] des de la seua creació en l'any[[2008]].

	== Història ==		== Història ==