Cromosoma X - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' copia ' a ' còpia '

2018-08-09T19:53:07Z

Text reemplaça - ' copia ' a ' còpia '

← Revisió anterior		Revisió de 19:53 9 ago 2018
Llínea 9:		Llínea 9:
	L'identificació de gens en cada cromosoma és una area activa d'investigacio genetica. Degut a que els investigadors utilisen diferents metodos per a predir el numero de [[gen\|gens]] en cada cromosoma, el numero estimat de gens varia. El cromosoma X conte prop de 2000 en comparança en els gens del cromosoma Y conte 78 gens, dels 20.000 a 25.000 gens totals en el genoma humà. Els trastorns genetics que se deuen a mutacions en els gens en el cromosoma X se descriuen com lligada al cromosoma X.		L'identificació de gens en cada cromosoma és una area activa d'investigacio genetica. Degut a que els investigadors utilisen diferents metodos per a predir el numero de [[gen\|gens]] en cada cromosoma, el numero estimat de gens varia. El cromosoma X conte prop de 2000 en comparança en els gens del cromosoma Y conte 78 gens, dels 20.000 a 25.000 gens totals en el genoma humà. Els trastorns genetics que se deuen a mutacions en els gens en el cromosoma X se descriuen com lligada al cromosoma X.

	El cromosoma X porta un par de mils de gens, pero pocs, en el seu cas, de les quals te res que vore directament en la determinació del sexe. Al començament del desenroll embrionari en les femelles, un dels dos cromosomes X es inactivat a l'encert i de forma permanent en casi totes les celules somatiques (celules que no siguen d'ou i les cèlules d'esperma). Este fenomen se crida X-inactivació o lyonisació, i crega un cos de Barr. Inactivació del cromosoma X s'assegura de que les dones, com hòmens, tenen una ~~copia~~ funcional del cromosoma X en cada cèlula del cos. Es supossava anteriorment que solés una ~~copia~~ s'utilisa activament. No obstant, investigacions recents sugerixen que el corpuscul de Barr pot ser biologicament més actiu de lo que es suposava anteriorment.		El cromosoma X porta un par de mils de gens, pero pocs, en el seu cas, de les quals te res que vore directament en la determinació del sexe. Al començament del desenroll embrionari en les femelles, un dels dos cromosomes X es inactivat a l'encert i de forma permanent en casi totes les celules somatiques (celules que no siguen d'ou i les cèlules d'esperma). Este fenomen se crida X-inactivació o lyonisació, i crega un cos de Barr. Inactivació del cromosoma X s'assegura de que les dones, com hòmens, tenen una còpia funcional del cromosoma X en cada cèlula del cos. Es supossava anteriorment que solés una còpia s'utilisa activament. No obstant, investigacions recents sugerixen que el corpuscul de Barr pot ser biologicament més actiu de lo que es suposava anteriorment.

	[[Categoria: Biologia]]		[[Categoria: Biologia]]
	[[Categoria: Cèlula]]		[[Categoria: Cèlula]]
	[[Categoria:Genètica]]		[[Categoria:Genètica]]

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:36:17Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 30 abr 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''cromosoma X''' és un dels dos cromosomes que determinen el sexe en moltes especies animals, incloent mamifers (l'atre és el cromosoma Y) i se troba tant en hòmens com en dones.		El '''cromosoma X''' és un dels dos cromosomes que determinen el sexe en moltes especies animals, incloent mamifers (l'atre és el cromosoma Y) i se troba tant en hòmens com en dones.

	És una part del sexe XY determinació del sistema i X0 sistema sexe-determinació. El cromosoma X fon nomenat per les seues propietats uniques dels primers investigadors, que se traduí en el nomenament de la seua contrapart cromosoma Y, per a la següent lletra en l'alfabet, ~~després~~ que eixe es va descobrir més tart.		És una part del sexe XY determinació del sistema i X0 sistema sexe-determinació. El cromosoma X fon nomenat per les seues propietats uniques dels primers investigadors, que se traduí en el nomenament de la seua contrapart cromosoma Y, per a la següent lletra en l'alfabet, despuix que eixe es va descobrir més tart.

	El cromosoma X en els sers humans s'esten per més de 153 millons de pars de bases (el material de construcció de l'ADN). Representa entorn de l'any 2000 de 20.000 - 25.000 gens. Normals les femelles humanes tenen dos cromosomes X (XX).		El cromosoma X en els sers humans s'esten per més de 153 millons de pars de bases (el material de construcció de l'ADN). Representa entorn de l'any 2000 de 20.000 - 25.000 gens. Normals les femelles humanes tenen dos cromosomes X (XX).

Llana en 20:21 28 nov 2014

2014-11-28T20:21:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:21 28 nov 2014
Llínea 10:		Llínea 10:

	El cromosoma X porta un par de mils de gens, pero pocs, en el seu cas, de les quals te res que vore directament en la determinació del sexe. Al començament del desenroll embrionari en les femelles, un dels dos cromosomes X es inactivat a l'encert i de forma permanent en casi totes les celules somatiques (celules que no siguen d'ou i les cèlules d'esperma). Este fenomen se crida X-inactivació o lyonisació, i crega un cos de Barr. Inactivació del cromosoma X s'assegura de que les dones, com hòmens, tenen una copia funcional del cromosoma X en cada cèlula del cos. Es supossava anteriorment que solés una copia s'utilisa activament. No obstant, investigacions recents sugerixen que el corpuscul de Barr pot ser biologicament més actiu de lo que es suposava anteriorment.		El cromosoma X porta un par de mils de gens, pero pocs, en el seu cas, de les quals te res que vore directament en la determinació del sexe. Al començament del desenroll embrionari en les femelles, un dels dos cromosomes X es inactivat a l'encert i de forma permanent en casi totes les celules somatiques (celules que no siguen d'ou i les cèlules d'esperma). Este fenomen se crida X-inactivació o lyonisació, i crega un cos de Barr. Inactivació del cromosoma X s'assegura de que les dones, com hòmens, tenen una copia funcional del cromosoma X en cada cèlula del cos. Es supossava anteriorment que solés una copia s'utilisa activament. No obstant, investigacions recents sugerixen que el corpuscul de Barr pot ser biologicament més actiu de lo que es suposava anteriorment.



	[[Categoria: Biologia]]		[[Categoria: Biologia]]
	[[Categoria: Cèlula]]		[[Categoria: Cèlula]]
			[[Categoria:Genètica]]

Llana en 16:59 8 oct 2014

2014-10-08T16:59:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:59 8 oct 2014
Llínea 5:		Llínea 5:
	El cromosoma X en els sers humans s'esten per més de 153 millons de pars de bases (el material de construcció de l'ADN). Representa entorn de l'any 2000 de 20.000 - 25.000 gens. Normals les femelles humanes tenen dos cromosomes X (XX).		El cromosoma X en els sers humans s'esten per més de 153 millons de pars de bases (el material de construcció de l'ADN). Representa entorn de l'any 2000 de 20.000 - 25.000 gens. Normals les femelles humanes tenen dos cromosomes X (XX).

	Cada persona te un par de cromosomes sexuals en cada ~~celula~~. Les dones tenen dos cromosomes X, mentres que els hòmens tenen un X i un cromosoma Y. Tant hòmens com dones mantenen un de les cromosomes X de la seua mare, i les dones conserven el seu segon cromosoma X de son pare. Donat que el pare mante el seu cromosoma X de la seua mare, una femella humana te un cromosoma X de la seua yaya paterna, i un cromosoma X de la seua mare.		Cada persona te un par de cromosomes sexuals en cada cèlula. Les dones tenen dos cromosomes X, mentres que els hòmens tenen un X i un cromosoma Y. Tant hòmens com dones mantenen un de les cromosomes X de la seua mare, i les dones conserven el seu segon cromosoma X de son pare. Donat que el pare mante el seu cromosoma X de la seua mare, una femella humana te un cromosoma X de la seua yaya paterna, i un cromosoma X de la seua mare.

	L'identificació de gens en cada cromosoma és una area activa d'investigacio genetica. Degut a que els investigadors utilisen diferents metodos per a predir el numero de [[gen\|gens]] en cada cromosoma, el numero estimat de gens varia. El cromosoma X conte prop de 2000 en comparança en els gens del cromosoma Y conte 78 gens, dels 20.000 a 25.000 gens totals en el genoma humà. Els trastorns genetics que se deuen a mutacions en els gens en el cromosoma X se descriuen com lligada al cromosoma X.		L'identificació de gens en cada cromosoma és una area activa d'investigacio genetica. Degut a que els investigadors utilisen diferents metodos per a predir el numero de [[gen\|gens]] en cada cromosoma, el numero estimat de gens varia. El cromosoma X conte prop de 2000 en comparança en els gens del cromosoma Y conte 78 gens, dels 20.000 a 25.000 gens totals en el genoma humà. Els trastorns genetics que se deuen a mutacions en els gens en el cromosoma X se descriuen com lligada al cromosoma X.

	El cromosoma X porta un par de mils de gens, pero pocs, en el seu cas, de les quals te res que vore directament en la determinació del sexe. Al començament del desenroll embrionari en les femelles, un dels dos cromosomes X es inactivat a l'encert i de forma permanent en casi totes les celules somatiques (celules que no siguen d'ou i les ~~celules~~ d'esperma). Este fenomen se crida X-inactivació o lyonisació, i crega un cos de Barr. Inactivació del cromosoma X s'assegura de que les dones, com hòmens, tenen una copia funcional del cromosoma X en cada ~~celula~~ del cos. Es supossava anteriorment que solés una copia s'utilisa activament. No obstant, investigacions recents sugerixen que el corpuscul de Barr pot ser biologicament més actiu de lo que es suposava anteriorment.		El cromosoma X porta un par de mils de gens, pero pocs, en el seu cas, de les quals te res que vore directament en la determinació del sexe. Al començament del desenroll embrionari en les femelles, un dels dos cromosomes X es inactivat a l'encert i de forma permanent en casi totes les celules somatiques (celules que no siguen d'ou i les cèlules d'esperma). Este fenomen se crida X-inactivació o lyonisació, i crega un cos de Barr. Inactivació del cromosoma X s'assegura de que les dones, com hòmens, tenen una copia funcional del cromosoma X en cada cèlula del cos. Es supossava anteriorment que solés una copia s'utilisa activament. No obstant, investigacions recents sugerixen que el corpuscul de Barr pot ser biologicament més actiu de lo que es suposava anteriorment.



	[[Categoria: Biologia]]		[[Categoria: Biologia]]
			[[Categoria: Cèlula]]

Jose2 en 14:18 26 jul 2013

2013-07-26T14:18:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:18 26 jul 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	El cromosoma X és un ~~de les~~ dos cromosomes que determinen el sexe en moltes especies animals, incloent mamifers (l'atre ~~es la~~ cromosoma Y) i se troba tant en ~~homens~~ com en dones. Es una part del sexe XY determinacio del sistema i X0 sistema sexe-determinacio. La cromosoma X fon nomenat per les seues propietats uniques dels primers investigadors, que se tradui en el nomenament de la seua contrapart cromosoma Y, per a la següent lletra en l'alfabet, despres que ese va descobrir mes tart.		El '''cromosoma X''' és un dels dos cromosomes que determinen el sexe en moltes especies animals, incloent mamifers (l'atre és el cromosoma Y) i se troba tant en hòmens com en dones.

	El cromosoma X ~~en els sers humans s'esten~~ per ~~mes de 153 millons de pars de bases (el material de construccio de l'ADN). Representa entorn de l'any 2000 de 20.000 - 25.000 gens. Normals~~ les ~~femelles humanes tenen dos cromosomes X (XX).~~		És una part del sexe XY determinació del sistema i X0 sistema sexe-determinació. El cromosoma X fon nomenat per les seues propietats uniques dels primers investigadors, que se traduí en el nomenament de la seua contrapart cromosoma Y, per a la següent lletra en l'alfabet, després que eixe es va descobrir més tart.
	~~Cada persona te normalment un par de cromosomes sexuals en cada celula. Les dones tenen dos cromosomes X~~, ~~mentres~~ que ~~els homens tenen un X i una cromosoma Y. Tant homens com dones mantenen un~~ de ~~les cromosomes X de la seua mare, i les dones conserven~~ la seua ~~segon~~ cromosoma ~~X del seu pare. Donat que el pare mante la seua cromosoma X de la seua mare~~, ~~una femella humana te una cromosoma X de~~ la ~~seua yaya paterna~~, ~~i una cromosoma X de la seua mare~~.

	~~L'identificacio de gens~~ en ~~cada cromosoma és una area activa d~~'~~investigacio genetica. Degut a que els investigadors utilisen diferents metodos~~ per ~~a predir~~ el ~~numero~~ de ~~gens en cada cromosoma, el numero estimat~~ de ~~gens varia~~. ~~El cromosoma X conte prop~~ de 2000 ~~en comparança en els gens del cromosoma Y conte 78 gens, dels~~ 20.000 a 25.000 gens ~~totals en el genoma humà~~. ~~Els trastorns genetics que se deuen a mutacions en els gens en el cromosoma X se descriuen com lligada al cromosoma~~ X.		El cromosoma X en els sers humans s'esten per més de 153 millons de pars de bases (el material de construcció de l'ADN). Representa entorn de l'any 2000 de 20.000 - 25.000 gens. Normals les femelles humanes tenen dos cromosomes X (XX).

	El cromosoma X porta un par de mils de gens, pero pocs, en el seu cas, de les quals te res que vore directament en la ~~determinacio~~ del sexe. Al començament del desenroll embrionari en les femelles, un ~~de les~~ dos cromosomes X es inactivat a l'encert i de forma permanent en casi totes les celules somatiques (celules que no siguen d'ou i les celules d'esperma). Este fenomen se crida X-inactivació o lyonisació, i crega un cos de Barr. Inactivació ~~de la~~ cromosoma X s'assegura de que les dones, com ~~homens~~, tenen una copia funcional ~~de la~~ cromosoma X en cada celula del cos. Es supossava anteriorment que solés una copia s'utilisa activament. No obstant, investigacions recents sugerixen que el corpuscul de Barr pot ser biologicament ~~mes activa~~ de lo que es suposava anteriorment.		Cada persona te un par de cromosomes sexuals en cada celula. Les dones tenen dos cromosomes X, mentres que els hòmens tenen un X i un cromosoma Y. Tant hòmens com dones mantenen un de les cromosomes X de la seua mare, i les dones conserven el seu segon cromosoma X de son pare. Donat que el pare mante el seu cromosoma X de la seua mare, una femella humana te un cromosoma X de la seua yaya paterna, i un cromosoma X de la seua mare.

			L'identificació de gens en cada cromosoma és una area activa d'investigacio genetica. Degut a que els investigadors utilisen diferents metodos per a predir el numero de [[gen\|gens]] en cada cromosoma, el numero estimat de gens varia. El cromosoma X conte prop de 2000 en comparança en els gens del cromosoma Y conte 78 gens, dels 20.000 a 25.000 gens totals en el genoma humà. Els trastorns genetics que se deuen a mutacions en els gens en el cromosoma X se descriuen com lligada al cromosoma X.

			El cromosoma X porta un par de mils de gens, pero pocs, en el seu cas, de les quals te res que vore directament en la determinació del sexe. Al començament del desenroll embrionari en les femelles, un dels dos cromosomes X es inactivat a l'encert i de forma permanent en casi totes les celules somatiques (celules que no siguen d'ou i les celules d'esperma). Este fenomen se crida X-inactivació o lyonisació, i crega un cos de Barr. Inactivació del cromosoma X s'assegura de que les dones, com hòmens, tenen una copia funcional del cromosoma X en cada celula del cos. Es supossava anteriorment que solés una copia s'utilisa activament. No obstant, investigacions recents sugerixen que el corpuscul de Barr pot ser biologicament més actiu de lo que es suposava anteriorment.



	[[Categoria: Biologia]]		[[Categoria: Biologia]]

Jose2: Texto reemplaza - 'es un' a 'és un'

2013-06-06T17:40:35Z

Texto reemplaza - 'es un' a 'és un'

← Revisió anterior		Revisió de 17:40 6 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	El cromosoma X es un de les dos cromosomes que determinen el sexe en moltes especies animals, incloent mamifers (l'atre es la cromosoma Y) i se troba tant en homens com en dones. Es una part del sexe XY determinacio del sistema i X0 sistema sexe-determinacio. La cromosoma X fon nomenat per les seues propietats uniques dels primers investigadors, que se tradui en el nomenament de la seua contrapart cromosoma Y, per a la següent lletra en l'alfabet, despres que ese va descobrir mes tart.		El cromosoma X és un de les dos cromosomes que determinen el sexe en moltes especies animals, incloent mamifers (l'atre es la cromosoma Y) i se troba tant en homens com en dones. Es una part del sexe XY determinacio del sistema i X0 sistema sexe-determinacio. La cromosoma X fon nomenat per les seues propietats uniques dels primers investigadors, que se tradui en el nomenament de la seua contrapart cromosoma Y, per a la següent lletra en l'alfabet, despres que ese va descobrir mes tart.

	El cromosoma X en els sers humans s'esten per mes de 153 millons de pars de bases (el material de construccio de l'ADN). Representa entorn de l'any 2000 de 20.000 - 25.000 gens. Normals les femelles humanes tenen dos cromosomes X (XX).		El cromosoma X en els sers humans s'esten per mes de 153 millons de pars de bases (el material de construccio de l'ADN). Representa entorn de l'any 2000 de 20.000 - 25.000 gens. Normals les femelles humanes tenen dos cromosomes X (XX).
Llínea 6:		Llínea 6:
	L'identificacio de gens en cada cromosoma és una area activa d'investigacio genetica. Degut a que els investigadors utilisen diferents metodos per a predir el numero de gens en cada cromosoma, el numero estimat de gens varia. El cromosoma X conte prop de 2000 en comparança en els gens del cromosoma Y conte 78 gens, dels 20.000 a 25.000 gens totals en el genoma humà. Els trastorns genetics que se deuen a mutacions en els gens en el cromosoma X se descriuen com lligada al cromosoma X.		L'identificacio de gens en cada cromosoma és una area activa d'investigacio genetica. Degut a que els investigadors utilisen diferents metodos per a predir el numero de gens en cada cromosoma, el numero estimat de gens varia. El cromosoma X conte prop de 2000 en comparança en els gens del cromosoma Y conte 78 gens, dels 20.000 a 25.000 gens totals en el genoma humà. Els trastorns genetics que se deuen a mutacions en els gens en el cromosoma X se descriuen com lligada al cromosoma X.

	El cromosoma X porta un par de mils de gens, pero pocs, en el seu cas, de les quals te res que vore directament en la determinacio del sexe. Al començament del desenroll embrionari en les femelles, un de les dos cromosomes X es inactivat a l'encert i de forma permanent en casi totes les celules somatiques (celules que no siguen d'ou i les celules d'esperma). Este fenomen se crida X-inactivació o lyonisació, i crega un cos de Barr. Inactivació de la cromosoma X s'assegura de que les dones, com homens, tenen una copia funcional de la cromosoma X en cada celula del cos. Es supossava anteriorment que ~~soles~~ una copia s'utilisa activament. No obstant, investigacions recents sugerixen que el corpuscul de Barr pot ser biologicament mes activa de lo que es suposava anteriorment.		El cromosoma X porta un par de mils de gens, pero pocs, en el seu cas, de les quals te res que vore directament en la determinacio del sexe. Al començament del desenroll embrionari en les femelles, un de les dos cromosomes X es inactivat a l'encert i de forma permanent en casi totes les celules somatiques (celules que no siguen d'ou i les celules d'esperma). Este fenomen se crida X-inactivació o lyonisació, i crega un cos de Barr. Inactivació de la cromosoma X s'assegura de que les dones, com homens, tenen una copia funcional de la cromosoma X en cada celula del cos. Es supossava anteriorment que solés una copia s'utilisa activament. No obstant, investigacions recents sugerixen que el corpuscul de Barr pot ser biologicament mes activa de lo que es suposava anteriorment.



	[[Categoria: Biologia]]		[[Categoria: Biologia]]

Admin: Texto reemplaza - ' es una' a ' és una'

2013-06-06T14:46:45Z

Texto reemplaza - ' es una' a ' és una'

← Revisió anterior		Revisió de 14:46 6 jun 2013
Llínea 4:		Llínea 4:
	Cada persona te normalment un par de cromosomes sexuals en cada celula. Les dones tenen dos cromosomes X, mentres que els homens tenen un X i una cromosoma Y. Tant homens com dones mantenen un de les cromosomes X de la seua mare, i les dones conserven la seua segon cromosoma X del seu pare. Donat que el pare mante la seua cromosoma X de la seua mare, una femella humana te una cromosoma X de la seua yaya paterna, i una cromosoma X de la seua mare.		Cada persona te normalment un par de cromosomes sexuals en cada celula. Les dones tenen dos cromosomes X, mentres que els homens tenen un X i una cromosoma Y. Tant homens com dones mantenen un de les cromosomes X de la seua mare, i les dones conserven la seua segon cromosoma X del seu pare. Donat que el pare mante la seua cromosoma X de la seua mare, una femella humana te una cromosoma X de la seua yaya paterna, i una cromosoma X de la seua mare.

	L'identificacio de gens en cada cromosoma es una area activa d'investigacio genetica. Degut a que els investigadors utilisen diferents metodos per a predir el numero de gens en cada cromosoma, el numero estimat de gens varia. El cromosoma X conte prop de 2000 en comparança en els gens del cromosoma Y conte 78 gens, dels 20.000 a 25.000 gens totals en el genoma humà. Els trastorns genetics que se deuen a mutacions en els gens en el cromosoma X se descriuen com lligada al cromosoma X.		L'identificacio de gens en cada cromosoma és una area activa d'investigacio genetica. Degut a que els investigadors utilisen diferents metodos per a predir el numero de gens en cada cromosoma, el numero estimat de gens varia. El cromosoma X conte prop de 2000 en comparança en els gens del cromosoma Y conte 78 gens, dels 20.000 a 25.000 gens totals en el genoma humà. Els trastorns genetics que se deuen a mutacions en els gens en el cromosoma X se descriuen com lligada al cromosoma X.

	El cromosoma X porta un par de mils de gens, pero pocs, en el seu cas, de les quals te res que vore directament en la determinacio del sexe. Al començament del desenroll embrionari en les femelles, un de les dos cromosomes X es inactivat a l'encert i de forma permanent en casi totes les celules somatiques (celules que no siguen d'ou i les celules d'esperma). Este fenomen se crida X-inactivació o lyonisació, i crega un cos de Barr. Inactivació de la cromosoma X s'assegura de que les dones, com homens, tenen una copia funcional de la cromosoma X en cada celula del cos. Es supossava anteriorment que soles una copia s'utilisa activament. No obstant, investigacions recents sugerixen que el corpuscul de Barr pot ser biologicament mes activa de lo que es suposava anteriorment.		El cromosoma X porta un par de mils de gens, pero pocs, en el seu cas, de les quals te res que vore directament en la determinacio del sexe. Al començament del desenroll embrionari en les femelles, un de les dos cromosomes X es inactivat a l'encert i de forma permanent en casi totes les celules somatiques (celules que no siguen d'ou i les celules d'esperma). Este fenomen se crida X-inactivació o lyonisació, i crega un cos de Barr. Inactivació de la cromosoma X s'assegura de que les dones, com homens, tenen una copia funcional de la cromosoma X en cada celula del cos. Es supossava anteriorment que soles una copia s'utilisa activament. No obstant, investigacions recents sugerixen que el corpuscul de Barr pot ser biologicament mes activa de lo que es suposava anteriorment.

Peterguason: Pàgina nova, en el contingut: «El cromosoma X es un de les dos cromosomes que determinen el sexe en moltes especies animals, incloent mamifers (l'atre es la cromosoma Y) i se troba tant en home...».

2012-02-20T05:39:14Z

Pàgina nova, en el contingut: «El cromosoma X es un de les dos cromosomes que determinen el sexe en moltes especies animals, incloent mamifers (l'atre es la cromosoma Y) i se troba tant en home...».

Pàgina nova

El cromosoma X es un de les dos cromosomes que determinen el sexe en moltes especies animals, incloent mamifers (l'atre es la cromosoma Y) i se troba tant en homens com en dones. Es una part del sexe XY determinacio del sistema i X0 sistema sexe-determinacio. La cromosoma X fon nomenat per les seues propietats uniques dels primers investigadors, que se tradui en el nomenament de la seua contrapart cromosoma Y, per a la següent lletra en l'alfabet, despres que ese va descobrir mes tart.

El cromosoma X en els sers humans s'esten per mes de 153 millons de pars de bases (el material de construccio de l'ADN). Representa entorn de l'any 2000 de 20.000 - 25.000 gens. Normals les femelles humanes tenen dos cromosomes X (XX).
Cada persona te normalment un par de cromosomes sexuals en cada celula. Les dones tenen dos cromosomes X, mentres que els homens tenen un X i una cromosoma Y. Tant homens com dones mantenen un de les cromosomes X de la seua mare, i les dones conserven la seua segon cromosoma X del seu pare. Donat que el pare mante la seua cromosoma X de la seua mare, una femella humana te una cromosoma X de la seua yaya paterna, i una cromosoma X de la seua mare.

L'identificacio de gens en cada cromosoma es una area activa d'investigacio genetica. Degut a que els investigadors utilisen diferents metodos per a predir el numero de gens en cada cromosoma, el numero estimat de gens varia. El cromosoma X conte prop de 2000 en comparança en els gens del cromosoma Y conte 78 gens, dels 20.000 a 25.000 gens totals en el genoma humà. Els trastorns genetics que se deuen a mutacions en els gens en el cromosoma X se descriuen com lligada al cromosoma X.

El cromosoma X porta un par de mils de gens, pero pocs, en el seu cas, de les quals te res que vore directament en la determinacio del sexe. Al començament del desenroll embrionari en les femelles, un de les dos cromosomes X es inactivat a l'encert i de forma permanent en casi totes les celules somatiques (celules que no siguen d'ou i les celules d'esperma). Este fenomen se crida X-inactivació o lyonisació, i crega un cos de Barr. Inactivació de la cromosoma X s'assegura de que les dones, com homens, tenen una copia funcional de la cromosoma X en cada celula del cos. Es supossava anteriorment que soles una copia s'utilisa activament. No obstant, investigacions recents sugerixen que el corpuscul de Barr pot ser biologicament mes activa de lo que es suposava anteriorment.

[[Categoria: Biologia]]