Cultura - Historial de revisions

Jose2 en 17:32 29 març 2025

2025-03-29T17:32:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:32 29 març 2025
Llínea 193:		Llínea 193:
	* [[Inculturació]]: es dona quan la persona s'integra a atres cultures les accepta i dialoga en la gent d'eixa determinada cultura.		* [[Inculturació]]: es dona quan la persona s'integra a atres cultures les accepta i dialoga en la gent d'eixa determinada cultura.
	*socialisació cultural: esta dona la forma d'organisació de les persones en les seues diferents cultures fent assamblança a la gent passada o a alguna cosa nova que es convertixca tradicional en diferent cultura.		*socialisació cultural: esta dona la forma d'organisació de les persones en les seues diferents cultures fent assamblança a la gent passada o a alguna cosa nova que es convertixca tradicional en diferent cultura.

			== Referències ==
			<div class="references-small">
			<references />
			</div>

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
Llínea 209:		Llínea 214:
	* Kluckhonn, Clyde: ''Antropología''. Fondo de Cultura Económica. México.		* Kluckhonn, Clyde: ''Antropología''. Fondo de Cultura Económica. México.
	* Kroeber, Alfred (1995): "Lo superorgánico". En: Kahn, J.S. (comp.): ''El concepto de cultura''. Anagrama. Barcelona.		* Kroeber, Alfred (1995): "Lo superorgánico". En: Kahn, J.S. (comp.): ''El concepto de cultura''. Anagrama. Barcelona.

	* Adam (1996) [1994]: ''El primate elegido''. Crítica. Barcelona.		* Adam (1996) [1994]: ''El primate elegido''. Crítica. Barcelona.
	* Lévi-Strauss, Claude (1977) [1953]: ''Antropología estructural''. Eudeba. Buenos Aires.		* Lévi-Strauss, Claude (1977) [1953]: ''Antropología estructural''. Eudeba. Buenos Aires.
Llínea 226:		Llínea 230:
	* White, Leslie A. (1992): "La energía y la evolución de la cultura". En: Bohannan, P y Glazer, M. (comp): ''Antropología. Lecturas''. McGraw-Hill. Madrid.		* White, Leslie A. (1992): "La energía y la evolución de la cultura". En: Bohannan, P y Glazer, M. (comp): ''Antropología. Lecturas''. McGraw-Hill. Madrid.
	</div>		</div>

	~~== Referències ==~~
	~~<div class="references-small">~~
	~~<references />~~
	~~</div>~~


	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 17:31 29 març 2025

2025-03-29T17:31:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 29 març 2025
Llínea 231:		Llínea 231:
	<references />		<references />
	</div>		</div>
	~~{{Traduït de\|es\|Cultura}}~~

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Culture}}		{{Commonscat\|Culture}}

	* [https://www.mcu.es/ Portal del Ministeri de Cultura (Espanya)] {{es}}		* [https://www.mcu.es/ Portal del Ministeri de Cultura (Espanya)] {{es}}
	* [https://www.culture.gouv.fr/ Portal del Ministeri de Cultura (França)] {{fr}}		* [https://www.culture.gouv.fr/ Portal del Ministeri de Cultura (França)] {{fr}}

Lluísm en 11:11 9 jul 2024

2024-07-09T11:11:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 9 jul 2024
Llínea 193:		Llínea 193:
	* [[Inculturació]]: es dona quan la persona s'integra a atres cultures les accepta i dialoga en la gent d'eixa determinada cultura.		* [[Inculturació]]: es dona quan la persona s'integra a atres cultures les accepta i dialoga en la gent d'eixa determinada cultura.
	*socialisació cultural: esta dona la forma d'organisació de les persones en les seues diferents cultures fent assamblança a la gent passada o a alguna cosa nova que es convertixca tradicional en diferent cultura.		*socialisació cultural: esta dona la forma d'organisació de les persones en les seues diferents cultures fent assamblança a la gent passada o a alguna cosa nova que es convertixca tradicional en diferent cultura.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	<div class="references-small">		<div class="references-small">

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:47:40Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:47 28 ago 2023
Llínea 73:		Llínea 73:
	=== Definicions simbòliques ===		=== Definicions simbòliques ===

	Els orígens de les concepcions simbòliques de cultura es remonten a [[Leslie White]], antropòlec nortamericà format en la tradició culturalista de Boes. A pesar que en el seu llibre ''La ciència de la cultura'' afirma en un principi que esta és "el nom d'un tipo precís o classe de fenòmens, és dir, les coses i els successos que depenen de l'eixercici d'una habilitat mental, exclusiva de l'espècie humana, que hem ~~cridat~~ 'simbolisant'", en el transcurs del seu text, White anirà abandonant l'idea de la cultura com [[símbol]]s per a orientar-se cap a una perspectiva ecològica (Thompson, 2002: 195).		Els orígens de les concepcions simbòliques de cultura es remonten a [[Leslie White]], antropòlec nortamericà format en la tradició culturalista de Boes. A pesar que en el seu llibre ''La ciència de la cultura'' afirma en un principi que esta és "el nom d'un tipo precís o classe de fenòmens, és dir, les coses i els successos que depenen de l'eixercici d'una habilitat mental, exclusiva de l'espècie humana, que hem nomenat 'simbolisant'", en el transcurs del seu text, White anirà abandonant l'idea de la cultura com [[símbol]]s per a orientar-se cap a una perspectiva ecològica (Thompson, 2002: 195).

	=== Definició estructuralista ===		=== Definició estructuralista ===
Llínea 123:		Llínea 123:
	Els nous descobriments en l'[[etologia]] (ciència que estudia el comportament dels animals) animaren a molts biòlecs a intervindre en el debat sociològic de la cultura. Alguns d'ells buscaven establir relacions entre la cultura humana i les formes primitives de cultura observades, per eixemple, entre els [[macaco]]s de [[Japó]]. Un dels eixemples més coneguts és el de [[Sherwood Washburn]], professor d'antropologia de l'Universitat de Califòrnia. Al front d'un equip multidisciplinari, es va donar al quefer de buscar quins eren els orígens de la cultura humana. Com a primera part del seu proyecte, va analisar el comportament social dels primats superiors. En segon lloc, suponent que els [[bosquimà]]ns !kung eren els últims reductes de les formes més primitives de cultura humana, procedí a l'estudi de la seua cultura. El tercer temps en el programa de Washburn (en el que varen colaborar Richard Llig i Irven de Vore, i que es va prolongar durant la primera mitat dels anys xixanta) era procedir a la comparació dels resultats de les dos investigacions, i especulà basant-se en això sobre l'importància de la [[caça]] en la construcció de la societat i la cultura.		Els nous descobriments en l'[[etologia]] (ciència que estudia el comportament dels animals) animaren a molts biòlecs a intervindre en el debat sociològic de la cultura. Alguns d'ells buscaven establir relacions entre la cultura humana i les formes primitives de cultura observades, per eixemple, entre els [[macaco]]s de [[Japó]]. Un dels eixemples més coneguts és el de [[Sherwood Washburn]], professor d'antropologia de l'Universitat de Califòrnia. Al front d'un equip multidisciplinari, es va donar al quefer de buscar quins eren els orígens de la cultura humana. Com a primera part del seu proyecte, va analisar el comportament social dels primats superiors. En segon lloc, suponent que els [[bosquimà]]ns !kung eren els últims reductes de les formes més primitives de cultura humana, procedí a l'estudi de la seua cultura. El tercer temps en el programa de Washburn (en el que varen colaborar Richard Llig i Irven de Vore, i que es va prolongar durant la primera mitat dels anys xixanta) era procedir a la comparació dels resultats de les dos investigacions, i especulà basant-se en això sobre l'importància de la [[caça]] en la construcció de la societat i la cultura.

	Esta hipòtesis fon presentada en un congrés ~~cridat~~ ''Man, the Hunter'', realisat en l'Universitat de Chicago en 1966. Fora perque la investigació es recolzava en premisses sobre l'evolució cultural que foren rebujades des dels temps de Boes, o perque era una tesis que negava l'importància de la dòna en la construcció de la cultura, la tesis de Washburn, Llig i de Vore no fon ben rebuda<ref>Una interessant resenya de l'investigació d'estos tres antropòlecs i el seu equip pot trobar-se en Kuper, 1996: cap. 3.</ref>		Esta hipòtesis fon presentada en un congrés nomenat ''Man, the Hunter'', realisat en l'Universitat de Chicago en 1966. Fora perque la investigació es recolzava en premisses sobre l'evolució cultural que foren rebujades des dels temps de Boes, o perque era una tesis que negava l'importància de la dòna en la construcció de la cultura, la tesis de Washburn, Llig i de Vore no fon ben rebuda<ref>Una interessant resenya de l'investigació d'estos tres antropòlecs i el seu equip pot trobar-se en Kuper, 1996: cap. 3.</ref>

	Esta definició, atén a la característica principal de la cultura, que és una obra estrictament de creació humana, a diferència dels processos que realisa la naturalea, per eixemple, el moviment de la terra, les estacions de l'any, els ritos d'aparellament de les espècies, les marees i inclús la conducta de les abelles que fan les seues bresques, elaboren mel, s'orienten per a trobar el camí de tornada pero, que a pesar d'això, no constituïxen una cultura, puix totes les abelles del món fan exactament lo mateix, de manera [[mecànica]], i no poden canviar res. Exactament lo contrari ocorren en el cas de les obres, idees i actes humans, ya que estos transformen o s'agreguen a la naturalea, per eixemple, el disseny d'una casa, la recepta d'un dolç de mel o de chocolate, l'elaboració d'un pla, la simple idea de les relacions matemàtiques, són cultura i sense la creació humana no existirien per obra de la naturalea.		Esta definició, atén a la característica principal de la cultura, que és una obra estrictament de creació humana, a diferència dels processos que realisa la naturalea, per eixemple, el moviment de la terra, les estacions de l'any, els ritos d'aparellament de les espècies, les marees i inclús la conducta de les abelles que fan les seues bresques, elaboren mel, s'orienten per a trobar el camí de tornada pero, que a pesar d'això, no constituïxen una cultura, puix totes les abelles del món fan exactament lo mateix, de manera [[mecànica]], i no poden canviar res. Exactament lo contrari ocorren en el cas de les obres, idees i actes humans, ya que estos transformen o s'agreguen a la naturalea, per eixemple, el disseny d'una casa, la recepta d'un dolç de mel o de chocolate, l'elaboració d'un pla, la simple idea de les relacions matemàtiques, són cultura i sense la creació humana no existirien per obra de la naturalea.

Llana: /* Enllaços externs */

2023-03-20T22:25:33Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:25 20 març 2023
Llínea 237:		Llínea 237:
	* [https://www.mcu.es/ Portal del Ministeri de Cultura (Espanya)] {{es}}		* [https://www.mcu.es/ Portal del Ministeri de Cultura (Espanya)] {{es}}
	* [https://www.culture.gouv.fr/ Portal del Ministeri de Cultura (França)] {{fr}}		* [https://www.culture.gouv.fr/ Portal del Ministeri de Cultura (França)] {{fr}}

			{{Llista artículs destacats}}

	[[Categoria:Cultura]]		[[Categoria:Cultura]]

Valencian: Text reemplaça - 'Iraq' a 'Irac'

2022-10-19T16:09:14Z

Text reemplaça - 'Iraq' a 'Irac'

← Revisió anterior		Revisió de 16:09 19 oct 2022
Llínea 189:		Llínea 189:
	'''Els canvis culturals''': són els canvis a lo llarc del temps de tots o alguns dels elements culturals d'una societat (o una part de la mateixa).		'''Els canvis culturals''': són els canvis a lo llarc del temps de tots o alguns dels elements culturals d'una societat (o una part de la mateixa).
	* [[Enculturació]]: és el procés en que l'individu es culturisa, és dir, el procés en que el ser humà, des que és chiquet o chiqueta, es culturisa. Este procés és part de la cultura, i com la cultura canvia constantment, també ho fan la forma i els mijos en que es culturalisa.		* [[Enculturació]]: és el procés en que l'individu es culturisa, és dir, el procés en que el ser humà, des que és chiquet o chiqueta, es culturisa. Este procés és part de la cultura, i com la cultura canvia constantment, també ho fan la forma i els mijos en que es culturalisa.
	* [[Aculturació]]: es dona normalment en moment de conquista o d'invasió. És normalment de manera forçosa i imposta, com la conquista d'Amèrica, l'invasió d'~~Iraq~~. Eixemples de resultats d'este fenomen: menjar (potage, pozole), huipil. El fenomen contrari rep el nom de [[deculturació]], i consistix en la pèrdua de característiques culturals pròpies a causa de la incorporació d'atres foranes.		* [[Aculturació]]: es dona normalment en moment de conquista o d'invasió. És normalment de manera forçosa i imposta, com la conquista d'Amèrica, l'invasió d'Irac. Eixemples de resultats d'este fenomen: menjar (potage, pozole), huipil. El fenomen contrari rep el nom de [[deculturació]], i consistix en la pèrdua de característiques culturals pròpies a causa de la incorporació d'atres foranes.
	* [[Transculturació]]: intercanviar formes de ser, en la que es percep que no hi ha una cultura millor que una atra: es complementen. És voluntària (ex: anglicismes: folder, revisar, líder; fer yoga).		* [[Transculturació]]: intercanviar formes de ser, en la que es percep que no hi ha una cultura millor que una atra: es complementen. És voluntària (ex: anglicismes: folder, revisar, líder; fer yoga).
	* [[Inculturació]]: es dona quan la persona s'integra a atres cultures les accepta i dialoga en la gent d'eixa determinada cultura.		* [[Inculturació]]: es dona quan la persona s'integra a atres cultures les accepta i dialoga en la gent d'eixa determinada cultura.

Valencian: /* Definició estructuralista */

2022-09-18T11:26:17Z

Definició estructuralista

← Revisió anterior		Revisió de 11:26 18 set 2022
Llínea 79:		Llínea 79:
	L'[[estructuralisme]] és un corrent més o manco estés en les ciències socials. Els seus orígens es remonten a [[Ferdinand de Saussure]], llingüiste, qui propongué a ''grosso modo'' que la [[llenguage\|llengua]] és un sistema de signes. Despuix de la seua ''conversió'' a l'antropologia (tal com la flama en ''Trists tròpics''), [[Claude Lévi-straus]] -influït per [[Roman Jakobson]]- hauria de reprendre este concepte per a l'estudi dels fets d'interés antropològic, entre els que la cultura era a soles un més. D'acort en Lévi-straus, la cultura és bàsicament un sistema de signes<ref>I en l'us de ''signe'' i ''símbol'' en francés hi ha que parar atenció, perque encara que té el mateix significat que en valencià, en anglés (la llengua en que està escrita bona part de la teoria simbòlica de l'antropològica) els térmens tenen connotacions invertides.</ref> produïts per l'activitat simbòlica de la ment humana (tesis que compartix en White).		L'[[estructuralisme]] és un corrent més o manco estés en les ciències socials. Els seus orígens es remonten a [[Ferdinand de Saussure]], llingüiste, qui propongué a ''grosso modo'' que la [[llenguage\|llengua]] és un sistema de signes. Despuix de la seua ''conversió'' a l'antropologia (tal com la flama en ''Trists tròpics''), [[Claude Lévi-straus]] -influït per [[Roman Jakobson]]- hauria de reprendre este concepte per a l'estudi dels fets d'interés antropològic, entre els que la cultura era a soles un més. D'acort en Lévi-straus, la cultura és bàsicament un sistema de signes<ref>I en l'us de ''signe'' i ''símbol'' en francés hi ha que parar atenció, perque encara que té el mateix significat que en valencià, en anglés (la llengua en que està escrita bona part de la teoria simbòlica de l'antropològica) els térmens tenen connotacions invertides.</ref> produïts per l'activitat simbòlica de la ment humana (tesis que compartix en White).

	En ''Antropologia estructural'' ([[1978]]) Lévi-~~straus~~ anirà definint les relacions que existixen entre els signes i símbols del sistema, i la seua funció en la societat, sense prestar massa atenció ad est últim punt. En resum, es pot dir que en la teoria estructuralista, la cultura és un [[mensage]] que pot ser descodificat tant en els seus continguts, com en les seues regles. El mensage de la cultura parla de la concepció del grup social que la crega, parla de les seues relacions en internes i externes. En ''El pensament salvage'' ([[2002]]), Lévi-straus apunta que tots els símbols i signes que està feta la cultura són productes de la mateixa capacitat simbòlica que posseïxen totes les ments humanes. Esta capacitat, bàsicament consistix en la classificació de les coses del món en grups, als que s'atribuïxen certes càrregues semàntiques. No hi ha grup de símbols o signes ([[camp semàntic]]) que no tinga un complementari. Els signes i els seus significats poden ser associats per [[metàfora]] (com en el cas de les paraules) o [[metonímia]] (com en el cas dels emblemes de la realea) als fenòmens significatius per al grup creador del sistema cultural. Les associacions simbòliques no necessàriament són les mateixes en totes les cultures. Per eixemple, mentres en la cultura occidental, el roig és el color de l'amor, en [[Mesoamèrica]] és el de la mort.		En ''Antropologia estructural'' ([[1978]]) Lévi-Straus anirà definint les relacions que existixen entre els signes i símbols del sistema, i la seua funció en la societat, sense prestar massa atenció ad est últim punt. En resum, es pot dir que en la teoria estructuralista, la cultura és un [[mensage]] que pot ser descodificat tant en els seus continguts, com en les seues regles. El mensage de la cultura parla de la concepció del grup social que la crega, parla de les seues relacions en internes i externes. En ''El pensament salvage'' ([[2002]]), Lévi-straus apunta que tots els símbols i signes que està feta la cultura són productes de la mateixa capacitat simbòlica que posseïxen totes les ments humanes. Esta capacitat, bàsicament consistix en la classificació de les coses del món en grups, als que s'atribuïxen certes càrregues semàntiques. No hi ha grup de símbols o signes ([[camp semàntic]]) que no tinga un complementari. Els signes i els seus significats poden ser associats per [[metàfora]] (com en el cas de les paraules) o [[metonímia]] (com en el cas dels emblemes de la realea) als fenòmens significatius per al grup creador del sistema cultural. Les associacions simbòliques no necessàriament són les mateixes en totes les cultures. Per eixemple, mentres en la cultura occidental, el roig és el color de l'amor, en [[Mesoamèrica]] és el de la mort.

	Segons la proposta estructuralista, les cultures dels pobles "primitius" i "civilisats" estan fetes de la mateixa matèria, i per tant, els sistemes dominants de coneiximent del món exterior dominants en cada un ([[màgia]] en els primers, [[ciència]] en els segons) no són radicalment diferents. Encara que són diverses les distincions que es poden establir entre cultures primitives i modernes, una de les més importants és el modo en que manipulen els elements del sistema. En tant que la màgia improvisa, la ciència procedix sobre la base del [[método científic]] (Lévi-straus, 2002: cap.1). L'us del método científic no vol dir, segons Lévi-straus que les cultures a on la ciència és dominant siguen superiors, o que aquelles a on la màgia juga un paper fonamental siguen manco rigoroses o metòdiques en la seua manera de conéixer al món. Simplement són d'índole distinta unes en atres, pero la possibilitat de comprensió entre abdós tipos de cultures radica en la seua base en una facultat universal del gènero humà.		Segons la proposta estructuralista, les cultures dels pobles "primitius" i "civilisats" estan fetes de la mateixa matèria, i per tant, els sistemes dominants de coneiximent del món exterior dominants en cada un ([[màgia]] en els primers, [[ciència]] en els segons) no són radicalment diferents. Encara que són diverses les distincions que es poden establir entre cultures primitives i modernes, una de les més importants és el modo en que manipulen els elements del sistema. En tant que la màgia improvisa, la ciència procedix sobre la base del [[método científic]] (Lévi-straus, 2002: cap.1). L'us del método científic no vol dir, segons Lévi-straus que les cultures a on la ciència és dominant siguen superiors, o que aquelles a on la màgia juga un paper fonamental siguen manco rigoroses o metòdiques en la seua manera de conéixer al món. Simplement són d'índole distinta unes en atres, pero la possibilitat de comprensió entre abdós tipos de cultures radica en la seua base en una facultat universal del gènero humà.

Valencian en 11:25 18 set 2022

2022-09-18T11:25:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:25 18 set 2022
Llínea 76:		Llínea 76:

	=== Definició estructuralista ===		=== Definició estructuralista ===
	[[Image:Human. svg\|thumb\|200px\|Segons la teoria estructuralista, la ment humana classifica tots els fenòmens del món, establint conjunts classificatoris a que s'adherixen càrregues semàntiques (es convertixen en símbols). Per eixemple, [[Françoise Héritier\|Héritier]] proponia que un parell de grups classificatoris universal és el que distinguix hòmens de dònes, en base en les diferències fisiològiques. Lo que canvia són les atribucions de cada grup: en algunes cultures, com l'occidental, la dòna s'encarrega de criar els chiquets. En atres, este quefer correspon als hòmens.]]		[[Image:Human.svg\|thumb\|200px\|Segons la teoria estructuralista, la ment humana classifica tots els fenòmens del món, establint conjunts classificatoris a que s'adherixen càrregues semàntiques (es convertixen en símbols). Per eixemple, [[Françoise Héritier\|Héritier]] proponia que un parell de grups classificatoris universal és el que distinguix hòmens de dònes, en base en les diferències fisiològiques. Lo que canvia són les atribucions de cada grup: en algunes cultures, com l'occidental, la dòna s'encarrega de criar els chiquets. En atres, este quefer correspon als hòmens.]]
	L'[[estructuralisme]] és un corrent més o manco estés en les ciències socials. Els seus orígens es remonten a [[Ferdinand de Saussure]], llingüiste, qui propongué a ''grosso modo'' que la [[llenguage\|llengua]] és un sistema de signes. Despuix de la seua ''conversió'' a l'antropologia (tal com la flama en ''Trists tròpics''), [[Claude Lévi-straus]] -influït per [[Roman Jakobson]]- hauria de reprendre este concepte per a l'estudi dels fets d'interés antropològic, entre els que la cultura era a soles un més. D'acort en Lévi-straus, la cultura és bàsicament un sistema de signes<ref>I en l'us de ''signe'' i ''símbol'' en francés hi ha que parar atenció, perque encara que té el mateix significat que en valencià, en anglés (la llengua en que està escrita bona part de la teoria simbòlica de l'antropològica) els térmens tenen connotacions invertides.</ref> produïts per l'activitat simbòlica de la ment humana (tesis que compartix en White).		L'[[estructuralisme]] és un corrent més o manco estés en les ciències socials. Els seus orígens es remonten a [[Ferdinand de Saussure]], llingüiste, qui propongué a ''grosso modo'' que la [[llenguage\|llengua]] és un sistema de signes. Despuix de la seua ''conversió'' a l'antropologia (tal com la flama en ''Trists tròpics''), [[Claude Lévi-straus]] -influït per [[Roman Jakobson]]- hauria de reprendre este concepte per a l'estudi dels fets d'interés antropològic, entre els que la cultura era a soles un més. D'acort en Lévi-straus, la cultura és bàsicament un sistema de signes<ref>I en l'us de ''signe'' i ''símbol'' en francés hi ha que parar atenció, perque encara que té el mateix significat que en valencià, en anglés (la llengua en que està escrita bona part de la teoria simbòlica de l'antropològica) els térmens tenen connotacions invertides.</ref> produïts per l'activitat simbòlica de la ment humana (tesis que compartix en White).

Valencian: /* Definició estructuralista */

2022-09-18T11:25:05Z

Definició estructuralista

← Revisió anterior		Revisió de 11:25 18 set 2022
Llínea 76:		Llínea 76:

	=== Definició estructuralista ===		=== Definició estructuralista ===
	[[Image:Human svg~~.png~~\|thumb\|200px\|Segons la teoria estructuralista, la ment humana classifica tots els fenòmens del món, establint conjunts classificatoris a que s'adherixen càrregues semàntiques (es convertixen en símbols). Per eixemple, [[Françoise Héritier\|Héritier]] proponia que un parell de grups classificatoris universal és el que distinguix hòmens de dònes, en base en les diferències fisiològiques. Lo que canvia són les atribucions de cada grup: en algunes cultures, com l'occidental, la dòna s'encarrega de criar els chiquets. En atres, este quefer correspon als hòmens.]]		[[Image:Human. svg\|thumb\|200px\|Segons la teoria estructuralista, la ment humana classifica tots els fenòmens del món, establint conjunts classificatoris a que s'adherixen càrregues semàntiques (es convertixen en símbols). Per eixemple, [[Françoise Héritier\|Héritier]] proponia que un parell de grups classificatoris universal és el que distinguix hòmens de dònes, en base en les diferències fisiològiques. Lo que canvia són les atribucions de cada grup: en algunes cultures, com l'occidental, la dòna s'encarrega de criar els chiquets. En atres, este quefer correspon als hòmens.]]
	L'[[estructuralisme]] és un corrent més o manco estés en les ciències socials. Els seus orígens es remonten a [[Ferdinand de Saussure]], llingüiste, qui propongué a ''grosso modo'' que la [[llenguage\|llengua]] és un sistema de signes. Despuix de la seua ''conversió'' a l'antropologia (tal com la flama en ''Trists tròpics''), [[Claude Lévi-straus]] -influït per [[Roman Jakobson]]- hauria de reprendre este concepte per a l'estudi dels fets d'interés antropològic, entre els que la cultura era a soles un més. D'acort en Lévi-straus, la cultura és bàsicament un sistema de signes<ref>I en l'us de ''signe'' i ''símbol'' en francés hi ha que parar atenció, perque encara que té el mateix significat que en valencià, en anglés (la llengua en que està escrita bona part de la teoria simbòlica de l'antropològica) els térmens tenen connotacions invertides.</ref> produïts per l'activitat simbòlica de la ment humana (tesis que compartix en White).		L'[[estructuralisme]] és un corrent més o manco estés en les ciències socials. Els seus orígens es remonten a [[Ferdinand de Saussure]], llingüiste, qui propongué a ''grosso modo'' que la [[llenguage\|llengua]] és un sistema de signes. Despuix de la seua ''conversió'' a l'antropologia (tal com la flama en ''Trists tròpics''), [[Claude Lévi-straus]] -influït per [[Roman Jakobson]]- hauria de reprendre este concepte per a l'estudi dels fets d'interés antropològic, entre els que la cultura era a soles un més. D'acort en Lévi-straus, la cultura és bàsicament un sistema de signes<ref>I en l'us de ''signe'' i ''símbol'' en francés hi ha que parar atenció, perque encara que té el mateix significat que en valencià, en anglés (la llengua en que està escrita bona part de la teoria simbòlica de l'antropològica) els térmens tenen connotacions invertides.</ref> produïts per l'activitat simbòlica de la ment humana (tesis que compartix en White).

Valencian en 11:24 18 set 2022

2022-09-18T11:24:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 18 set 2022
Llínea 76:		Llínea 76:

	=== Definició estructuralista ===		=== Definició estructuralista ===
	[[Image:~~501px-~~Human svg.png\|thumb\|200px\|Segons la teoria estructuralista, la ment humana classifica tots els fenòmens del món, establint conjunts classificatoris a que s'adherixen càrregues semàntiques (es convertixen en símbols). Per eixemple, [[Françoise Héritier\|Héritier]] proponia que un parell de grups classificatoris universal és el que distinguix hòmens de dònes, en base en les diferències fisiològiques. Lo que canvia són les atribucions de cada grup: en algunes cultures, com l'occidental, la dòna s'encarrega de criar els chiquets. En atres, este quefer correspon als hòmens.]]		[[Image:Human svg.png\|thumb\|200px\|Segons la teoria estructuralista, la ment humana classifica tots els fenòmens del món, establint conjunts classificatoris a que s'adherixen càrregues semàntiques (es convertixen en símbols). Per eixemple, [[Françoise Héritier\|Héritier]] proponia que un parell de grups classificatoris universal és el que distinguix hòmens de dònes, en base en les diferències fisiològiques. Lo que canvia són les atribucions de cada grup: en algunes cultures, com l'occidental, la dòna s'encarrega de criar els chiquets. En atres, este quefer correspon als hòmens.]]
	L'[[estructuralisme]] és un corrent més o manco estés en les ciències socials. Els seus orígens es remonten a [[Ferdinand de Saussure]], llingüiste, qui propongué a ''grosso modo'' que la [[llenguage\|llengua]] és un sistema de signes. Despuix de la seua ''conversió'' a l'antropologia (tal com la flama en ''Trists tròpics''), [[Claude Lévi-straus]] -influït per [[Roman Jakobson]]- hauria de reprendre este concepte per a l'estudi dels fets d'interés antropològic, entre els que la cultura era a soles un més. D'acort en Lévi-straus, la cultura és bàsicament un sistema de signes<ref>I en l'us de ''signe'' i ''símbol'' en francés hi ha que parar atenció, perque encara que té el mateix significat que en valencià, en anglés (la llengua en que està escrita bona part de la teoria simbòlica de l'antropològica) els térmens tenen connotacions invertides.</ref> produïts per l'activitat simbòlica de la ment humana (tesis que compartix en White).		L'[[estructuralisme]] és un corrent més o manco estés en les ciències socials. Els seus orígens es remonten a [[Ferdinand de Saussure]], llingüiste, qui propongué a ''grosso modo'' que la [[llenguage\|llengua]] és un sistema de signes. Despuix de la seua ''conversió'' a l'antropologia (tal com la flama en ''Trists tròpics''), [[Claude Lévi-straus]] -influït per [[Roman Jakobson]]- hauria de reprendre este concepte per a l'estudi dels fets d'interés antropològic, entre els que la cultura era a soles un més. D'acort en Lévi-straus, la cultura és bàsicament un sistema de signes<ref>I en l'us de ''signe'' i ''símbol'' en francés hi ha que parar atenció, perque encara que té el mateix significat que en valencià, en anglés (la llengua en que està escrita bona part de la teoria simbòlica de l'antropològica) els térmens tenen connotacions invertides.</ref> produïts per l'activitat simbòlica de la ment humana (tesis que compartix en White).