Dacsa - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' s’' a ' s''

2025-07-24T15:55:10Z

Text reemplaça - ' s’' a ' s''

← Revisió anterior		Revisió de 15:55 24 jul 2025
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Valor alimentici ==		== Valor alimentici ==
	El valor alimentari de la dacsa el proporcionen les substàncies proteiques, lípits i glúcits, que contenen en cantitats importants. Moltes poblacions de països pobres ~~s’han~~ alimentat i encara hui ~~s’alimenten~~ d'este cereal, tenint-lo com a producte principal i bàsic de la seua dieta, lo que produïx negativament, per falta de [[vitamines]], la temuda malaltia de la [[pelagra]] o maidisme.		El valor alimentari de la dacsa el proporcionen les substàncies proteiques, lípits i glúcits, que contenen en cantitats importants. Moltes poblacions de països pobres s'han alimentat i encara hui s'alimenten d'este cereal, tenint-lo com a producte principal i bàsic de la seua dieta, lo que produïx negativament, per falta de [[vitamines]], la temuda malaltia de la [[pelagra]] o maidisme.

	== Consum i productors ==		== Consum i productors ==

Jose2: Text reemplaça - ' l’' a ' l''

2025-07-24T15:54:05Z

Text reemplaça - ' l’' a ' l''

← Revisió anterior		Revisió de 15:54 24 jul 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	Abans del descobriment d'[[Amèrica]], el [[cereal]] fon importat als països mediterràneus. [[Cristòfol Colon]] el portà a [[Espanya]] en l'any [[1498]] i la seua sembra es feu en els camps de [[Castella]].		Abans del descobriment d'[[Amèrica]], el [[cereal]] fon importat als països mediterràneus. [[Cristòfol Colon]] el portà a [[Espanya]] en l'any [[1498]] i la seua sembra es feu en els camps de [[Castella]].

	Les espigues que es formen en la planta, una volta estan desenrollades i madures constituïxen les conegudes panolles, tan apreciades quan estan tendres per a menjar-se-les torradetes al [[fòc]], afegint-los un pessic de sal. Dita panolla oferix uns grans, apretats i adherits a ~~l’espigó~~ (el suro o eix del mig), de brillant color [[groc]], [[blanc]] o [[roig\|rogenc]], segons la varietat, que es troben protegits per unes fulles, correjoses quan se sequen, que els envolten, des del pedúncul fins a la mateixa punta, a ~~l’hora~~ que oculten la bellea multicolor de les moltíssimes llavors que tanquen en tota la seua llargària i que, en perfectes files, corren a lo llarc del suro.		Les espigues que es formen en la planta, una volta estan desenrollades i madures constituïxen les conegudes panolles, tan apreciades quan estan tendres per a menjar-se-les torradetes al [[fòc]], afegint-los un pessic de sal. Dita panolla oferix uns grans, apretats i adherits a l'espigó (el suro o eix del mig), de brillant color [[groc]], [[blanc]] o [[roig\|rogenc]], segons la varietat, que es troben protegits per unes fulles, correjoses quan se sequen, que els envolten, des del pedúncul fins a la mateixa punta, a l'hora que oculten la bellea multicolor de les moltíssimes llavors que tanquen en tota la seua llargària i que, en perfectes files, corren a lo llarc del suro.

	== Valor alimentici ==		== Valor alimentici ==

Jose2: Text reemplaça - ' d’' a ' d''

2025-07-24T15:50:31Z

Text reemplaça - ' d’' a ' d''

← Revisió anterior		Revisió de 15:50 24 jul 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Maiz postfloracion.jpg\|thumb\|right\|<center>Dacsa</center>]]		[[File:Maiz postfloracion.jpg\|thumb\|right\|<center>Dacsa</center>]]

	La '''dacsa''' (antigament escrit '''dacça''')<ref>{{DGLV\|dacça}}</ref> o '''paniç''' (''Zea mays'') botànicament pertany a les herbàcees jagants, de la [[Família (biologia)\|família]] de les [[Gramínea\|gramínees]]. A diferència ~~d’unes~~ atres plantes tropicals, esta creix i prospera en qualsevol altitut; en [[Perú]], per eixemple, se la veu en terres situades a nivell de la mar lo mateix que a 4.700 m. És, per tant, l'única planta tropical cultivada freqüentment fòra dels tròpics en èxit.		La '''dacsa''' (antigament escrit '''dacça''')<ref>{{DGLV\|dacça}}</ref> o '''paniç''' (''Zea mays'') botànicament pertany a les herbàcees jagants, de la [[Família (biologia)\|família]] de les [[Gramínea\|gramínees]]. A diferència d'unes atres plantes tropicals, esta creix i prospera en qualsevol altitut; en [[Perú]], per eixemple, se la veu en terres situades a nivell de la mar lo mateix que a 4.700 m. És, per tant, l'única planta tropical cultivada freqüentment fòra dels tròpics en èxit.

	Abans del descobriment d'[[Amèrica]], el [[cereal]] fon importat als països mediterràneus. [[Cristòfol Colon]] el portà a [[Espanya]] en l'any [[1498]] i la seua sembra es feu en els camps de [[Castella]].		Abans del descobriment d'[[Amèrica]], el [[cereal]] fon importat als països mediterràneus. [[Cristòfol Colon]] el portà a [[Espanya]] en l'any [[1498]] i la seua sembra es feu en els camps de [[Castella]].
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Valor alimentici ==		== Valor alimentici ==
	El valor alimentari de la dacsa el proporcionen les substàncies proteiques, lípits i glúcits, que contenen en cantitats importants. Moltes poblacions de països pobres s’han alimentat i encara hui s’alimenten ~~d’este~~ cereal, tenint-lo com a producte principal i bàsic de la seua dieta, lo que produïx negativament, per falta de [[vitamines]], la temuda malaltia de la [[pelagra]] o maidisme.		El valor alimentari de la dacsa el proporcionen les substàncies proteiques, lípits i glúcits, que contenen en cantitats importants. Moltes poblacions de països pobres s’han alimentat i encara hui s’alimenten d'este cereal, tenint-lo com a producte principal i bàsic de la seua dieta, lo que produïx negativament, per falta de [[vitamines]], la temuda malaltia de la [[pelagra]] o maidisme.

	== Consum i productors ==		== Consum i productors ==

Jose2 en 09:59 5 oct 2024

2024-10-05T09:59:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:59 5 oct 2024
Llínea 16:		Llínea 16:

	En [[Espanya]] destaquen, entre unes atres zones productives, [[Galícia]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. En temps de necessitat, la posguerra, per eixemple en [[Valéncia]] es menjà a montó de [[pa]] i coca de dacsa. I, cóm no, transformant-la en [[Rosa de dacsa\|roses de dacsa]] (també conegudes popularment com a bufes, cotufes, mongetes o palometes) i que nos acompanyen a diari delectant-nos al mastegar-les veent películes de [[cine]].		En [[Espanya]] destaquen, entre unes atres zones productives, [[Galícia]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. En temps de necessitat, la posguerra, per eixemple en [[Valéncia]] es menjà a montó de [[pa]] i coca de dacsa. I, cóm no, transformant-la en [[Rosa de dacsa\|roses de dacsa]] (també conegudes popularment com a bufes, cotufes, mongetes o palometes) i que nos acompanyen a diari delectant-nos al mastegar-les veent películes de [[cine]].

			== Vore també ==
			* [[Panolla]]

	== Referències ==		== Referències ==

Xavi Dengra: /* Consum i productors */

2023-01-29T13:01:57Z

Consum i productors

← Revisió anterior		Revisió de 13:01 29 gin 2023
Llínea 13:		Llínea 13:
	[[File:Pan de muerto en Coyoacán.jpg\|thumb\|right\|<center>Pa de dacsa</center>]]		[[File:Pan de muerto en Coyoacán.jpg\|thumb\|right\|<center>Pa de dacsa</center>]]

	En el món desenrollat, per contra, el seu consum és molt important i variat, tant culinàriament, en rebosteria o conserves, etc., com en pensos i preparats per a la ganaderia. És enorme la seua producció arreu del món, sent els [[~~EUA~~]] el país més important en quasi un 50% de la totalitat, seguit del [[Brasil]], [[Rússia]],[[ China]], [[Argentina]], [[Mèxic]], etc.		En el món desenrollat, per contra, el seu consum és molt important i variat, tant culinàriament, en rebosteria o conserves, etc., com en pensos i preparats per a la ganaderia. És enorme la seua producció arreu del món, sent els [[Estats Units]] el país més important en quasi un 50% de la totalitat, seguit del [[Brasil]], [[Rússia]],[[ China]], [[Argentina]], [[Mèxic]], etc.

	En [[Espanya]] destaquen, entre unes atres zones productives, [[Galícia]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. En temps de necessitat, la posguerra, per eixemple en [[Valéncia]] es menjà a montó de [[pa]] i coca de dacsa. I, cóm no, transformant-la en [[Rosa de dacsa\|roses de dacsa]] (també conegudes popularment com a bufes, cotufes, mongetes o palometes) i que nos acompanyen a diari delectant-nos al mastegar-les veent películes de [[cine]].		En [[Espanya]] destaquen, entre unes atres zones productives, [[Galícia]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. En temps de necessitat, la posguerra, per eixemple en [[Valéncia]] es menjà a montó de [[pa]] i coca de dacsa. I, cóm no, transformant-la en [[Rosa de dacsa\|roses de dacsa]] (també conegudes popularment com a bufes, cotufes, mongetes o palometes) i que nos acompanyen a diari delectant-nos al mastegar-les veent películes de [[cine]].

Valencian en 16:15 6 jul 2022

2022-07-06T16:15:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:15 6 jul 2022
Llínea 16:		Llínea 16:

	En [[Espanya]] destaquen, entre unes atres zones productives, [[Galícia]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. En temps de necessitat, la posguerra, per eixemple en [[Valéncia]] es menjà a montó de [[pa]] i coca de dacsa. I, cóm no, transformant-la en [[Rosa de dacsa\|roses de dacsa]] (també conegudes popularment com a bufes, cotufes, mongetes o palometes) i que nos acompanyen a diari delectant-nos al mastegar-les veent películes de [[cine]].		En [[Espanya]] destaquen, entre unes atres zones productives, [[Galícia]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. En temps de necessitat, la posguerra, per eixemple en [[Valéncia]] es menjà a montó de [[pa]] i coca de dacsa. I, cóm no, transformant-la en [[Rosa de dacsa\|roses de dacsa]] (també conegudes popularment com a bufes, cotufes, mongetes o palometes) i que nos acompanyen a diari delectant-nos al mastegar-les veent películes de [[cine]].

			== Referències ==
			<references />

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-07-06T16:14:59Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 16:14 6 jul 2022
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Zea mays}}		{{Commonscat\|Zea mays}}
	{{Wikispecies\| }}~~Zea_mays Zea mays]'''~~		{{Wikispecies\|Zea_mays}}
	{{DGLV\|Dacsa}}		{{DGLV\|Dacsa}}

Valencian: Text reemplaça - '* Wikispecies té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/' a '{{Wikispecies| }}'

2022-07-06T14:01:05Z

Text reemplaça - '* Wikispecies té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/' a '{{Wikispecies| }}'

← Revisió anterior		Revisió de 14:01 6 jul 2022
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Zea mays}}		{{Commonscat\|Zea mays}}
	* [[Wikispecies~~]] té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/~~Zea_mays Zea mays]'''		{{Wikispecies\| }}Zea_mays Zea mays]'''
	{{DGLV\|Dacsa}}		{{DGLV\|Dacsa}}

Valencian: Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:02:10Z

Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:02 6 jul 2022
Llínea 20:		Llínea 20:
	{{Commonscat\|Zea mays}}		{{Commonscat\|Zea mays}}
	* [[Wikispecies]] té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/Zea_mays Zea mays]'''		* [[Wikispecies]] té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/Zea_mays Zea mays]'''
	* {{DGLV\|Dacsa}}		{{DGLV\|Dacsa}}

	[[Categoria:Botànica]]		[[Categoria:Botànica]]

Jose2 en 11:36 23 maig 2022

2022-05-23T11:36:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:36 23 maig 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	Abans del descobriment d'[[Amèrica]], el [[cereal]] fon importat als països mediterràneus. [[Cristòfol Colon]] el portà a [[Espanya]] en l'any [[1498]] i la seua sembra es feu en els camps de [[Castella]].		Abans del descobriment d'[[Amèrica]], el [[cereal]] fon importat als països mediterràneus. [[Cristòfol Colon]] el portà a [[Espanya]] en l'any [[1498]] i la seua sembra es feu en els camps de [[Castella]].

	Les espigues que es formen en la planta, una volta estan desenrollades i madures constituïxen les conegudes panolles, tan apreciades quan estan tendres per a menjar-se-les torradetes al [[~~foc~~]], afegint-los un pessic de sal. Dita panolla oferix uns grans, apretats i adherits a l’espigó (el suro o eix del mig), de brillant color [[groc]], [[blanc]] o [[roig\|rogenc]], segons la varietat, que es troben protegits per unes fulles, correjoses quan se sequen, que els envolten, des del pedúncul fins a la mateixa punta, a l’hora que oculten la bellea multicolor de les moltíssimes llavors que tanquen en tota la seua llargària i que, en perfectes files, corren a lo llarc del suro.		Les espigues que es formen en la planta, una volta estan desenrollades i madures constituïxen les conegudes panolles, tan apreciades quan estan tendres per a menjar-se-les torradetes al [[fòc]], afegint-los un pessic de sal. Dita panolla oferix uns grans, apretats i adherits a l’espigó (el suro o eix del mig), de brillant color [[groc]], [[blanc]] o [[roig\|rogenc]], segons la varietat, que es troben protegits per unes fulles, correjoses quan se sequen, que els envolten, des del pedúncul fins a la mateixa punta, a l’hora que oculten la bellea multicolor de les moltíssimes llavors que tanquen en tota la seua llargària i que, en perfectes files, corren a lo llarc del suro.

	== Valor alimentici ==		== Valor alimentici ==