Dama d'Elig - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

2022-05-08T20:10:17Z

Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:10 8 maig 2022
Llínea 37:		Llínea 37:
	Despuix de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres determinis. En dates propenques del pagament del tercer determini es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo món volia conéixer la troballa de prop.		Despuix de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres determinis. En dates propenques del pagament del tercer determini es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo món volia conéixer la troballa de prop.

	Quan arribà el ~~mes~~ d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una cantitat per la peça: 4.000 [[franc francés\|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].		Quan arribà el més d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una cantitat per la peça: 4.000 [[franc francés\|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: /* Conflicte sobre la seua propietat */

2021-11-25T15:05:18Z

Conflicte sobre la seua propietat

← Revisió anterior		Revisió de 15:05 25 nov 2021
Llínea 35:		Llínea 35:
	El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del [[sigle XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.		El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del [[sigle XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.

	Despuix de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres ~~plaços~~. En dates propenques del pagament del tercer determini es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo món volia conéixer la troballa de prop.		Despuix de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres determinis. En dates propenques del pagament del tercer determini es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo món volia conéixer la troballa de prop.

	Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una cantitat per la peça: 4.000 [[franc francés\|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].		Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una cantitat per la peça: 4.000 [[franc francés\|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].

Valencian: /* Conflicte sobre la seua propietat */

2021-11-25T15:04:57Z

Conflicte sobre la seua propietat

← Revisió anterior		Revisió de 15:04 25 nov 2021
Llínea 35:		Llínea 35:
	El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del [[sigle XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.		El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del [[sigle XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.

	Despuix de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer ~~determinies~~ trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo món volia conéixer la troballa de prop.		Despuix de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer determini es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo món volia conéixer la troballa de prop.

	Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una cantitat per la peça: 4.000 [[franc francés\|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].		Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una cantitat per la peça: 4.000 [[franc francés\|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].

Valencian: Text reemplaça - 'plaç ' a 'determini'

2021-11-25T15:03:30Z

Text reemplaça - 'plaç ' a 'determini'

← Revisió anterior		Revisió de 15:03 25 nov 2021
Llínea 35:		Llínea 35:
	El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del [[sigle XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.		El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del [[sigle XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.

	Despuix de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer ~~plaç es~~ trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo món volia conéixer la troballa de prop.		Despuix de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer determinies trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo món volia conéixer la troballa de prop.

	Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una cantitat per la peça: 4.000 [[franc francés\|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].		Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una cantitat per la peça: 4.000 [[franc francés\|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:28:39Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:28 24 maig 2021
Llínea 7:		Llínea 7:
	En els últims anys s'ha convertit en el símbol d'Elig, a on ha hagut mobilisacions socials per a reivindicar el seu retorn i la seua permanència en la ciutat, en conte d'exhibir-se en Madrit.		En els últims anys s'ha convertit en el símbol d'Elig, a on ha hagut mobilisacions socials per a reivindicar el seu retorn i la seua permanència en la ciutat, en conte d'exhibir-se en Madrit.

	~~Després~~ d'unes llargues negociacions i continuades negatives, el [[17 de maig]] de [[2006]] la Dama va ser traslladada a Elig (al [[Palau d'Altamira]], que fon convenientment habilitat) i oberta al públic el dia [[18 de maig]]. L'escultura es va mostrar en [[Elig]] sis mesos i va tornar a Madrit el dia de l'última representació del [[misteri d'Elig]] de l'any 2006.		Despuix d'unes llargues negociacions i continuades negatives, el [[17 de maig]] de [[2006]] la Dama va ser traslladada a Elig (al [[Palau d'Altamira]], que fon convenientment habilitat) i oberta al públic el dia [[18 de maig]]. L'escultura es va mostrar en [[Elig]] sis mesos i va tornar a Madrit el dia de l'última representació del [[misteri d'Elig]] de l'any 2006.

	==Descripció de l'escultura==		==Descripció de l'escultura==
Llínea 35:		Llínea 35:
	El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del [[sigle XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.		El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del [[sigle XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.

	~~Després~~ de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer plaç es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo món volia conéixer la troballa de prop.		Despuix de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer plaç es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo món volia conéixer la troballa de prop.

	Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una cantitat per la peça: 4.000 [[franc francés\|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].		Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una cantitat per la peça: 4.000 [[franc francés\|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].

Xavier en 21:11 29 jul 2019

2019-07-29T21:11:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:11 29 jul 2019
Llínea 3:		Llínea 3:
	La '''Dama d'Elig''' és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment en el jaciment arqueològic de L'Alcúdia, en l'any [[1897]], prop de 2 km al sur d'[[Elig]] ([[Baix Vinalopó]]). Generalment, es considera que la Dama d'Elig és una escultura d'art [[cultura ibera\|iber]], datada en el [[sigle IV a. C.]], o potser en el [[sigle V a. C.\|sigle V]], es dir, de les époques dels [[Imperi Romà\|romans]] o dels [[Antiga Grècia\|helenístics]].		La '''Dama d'Elig''' és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment en el jaciment arqueològic de L'Alcúdia, en l'any [[1897]], prop de 2 km al sur d'[[Elig]] ([[Baix Vinalopó]]). Generalment, es considera que la Dama d'Elig és una escultura d'art [[cultura ibera\|iber]], datada en el [[sigle IV a. C.]], o potser en el [[sigle V a. C.\|sigle V]], es dir, de les époques dels [[Imperi Romà\|romans]] o dels [[Antiga Grècia\|helenístics]].

	Aixina, es pensa que representa a una ~~dona~~ que du complexos i luxosos [[abellament\|abellaments]] al cap, i gruixuts collarets a cada costat de la cara. Com moltes atres figures iberes religioses recuperades, dispon d'un buit en l'esquena que supostament servia per a introduir [[cendra\|cendres]], [[relíquia\|relíquies]] o atres objectes sagrats, i les espatlles es disponen llaugerament inclinades cap avant, cosa que fa sospitar que es tracta d'una [[deesa]] o d'una sacerdotesa ibera.		Aixina, es pensa que representa a una dòna que du complexos i luxosos [[abellament\|abellaments]] al cap, i gruixuts collarets a cada costat de la cara. Com moltes atres figures iberes religioses recuperades, dispon d'un buit en l'esquena que supostament servia per a introduir [[cendra\|cendres]], [[relíquia\|relíquies]] o atres objectes sagrats, i les espatlles es disponen llaugerament inclinades cap avant, cosa que fa sospitar que es tracta d'una [[deesa]] o d'una sacerdotesa ibera.

	En els últims anys s'ha convertit en el símbol d'Elig, a on ha hagut mobilisacions socials per a reivindicar el seu retorn i la seua permanència en la ciutat, en conte d'exhibir-se en Madrit.		En els últims anys s'ha convertit en el símbol d'Elig, a on ha hagut mobilisacions socials per a reivindicar el seu retorn i la seua permanència en la ciutat, en conte d'exhibir-se en Madrit.

Jose2: Text reemplaça - ' lo mon ' a ' lo món '

2018-11-11T19:56:26Z

Text reemplaça - ' lo mon ' a ' lo món '

← Revisió anterior		Revisió de 19:56 11 nov 2018
Llínea 35:		Llínea 35:
	El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del [[sigle XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.		El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del [[sigle XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.

	Després de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer plaç es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo ~~mon~~ volia conéixer la troballa de prop.		Després de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer plaç es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo món volia conéixer la troballa de prop.

	Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una cantitat per la peça: 4.000 [[franc francés\|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].		Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una cantitat per la peça: 4.000 [[franc francés\|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].

Jose2: Text reemplaça - 'vermell' a 'roig'

2018-02-22T12:23:00Z

Text reemplaça - 'vermell' a 'roig'

← Revisió anterior		Revisió de 12:23 22 feb 2018
Llínea 13:		Llínea 13:
	[[Archiu:Dama_de_Elche_colores2007.jpg\|thumb\|Policromia hipotètica de la Dama d'Elig, per Francisco Vives.]]		[[Archiu:Dama_de_Elche_colores2007.jpg\|thumb\|Policromia hipotètica de la Dama d'Elig, per Francisco Vives.]]
	[[Archiu:DamaElche01.JPG\|thumb\|230px\|right\|Detall de la Dama D'Elig]]		[[Archiu:DamaElche01.JPG\|thumb\|230px\|right\|Detall de la Dama D'Elig]]
	Du una túnica blanca de lli fi, una [[Mantellina (roba)\|Mantellina]] subjecta per una pinta o una [[tiara (indumentària)\|tiara]] que cau sobre l'escot. Esta mantellina, en la qual encara i queden restes de pintura, era de color ~~vermell~~, i sobre esta hi ha un gran mantell de tela gruixa i d'apariència pesant que era de color blau. Els llavis també conserven restes de color ~~vermell~~. Està feta de pedra de calcaria fina, groguenca, i la cara té el color natural d'esta pedra, que provablement coincidia en el color natural de la pell de la cara. Estos policromats són típics dels grecs, i la roba recorda algunes [[terracota\|terracotes]] àtiques del [[sigle IV a. C.]] originàries de [[Rodes]] que es trobaren a les [[Illes Balears]].		Du una túnica blanca de lli fi, una [[Mantellina (roba)\|Mantellina]] subjecta per una pinta o una [[tiara (indumentària)\|tiara]] que cau sobre l'escot. Esta mantellina, en la qual encara i queden restes de pintura, era de color roig, i sobre esta hi ha un gran mantell de tela gruixa i d'apariència pesant que era de color blau. Els llavis també conserven restes de color roig. Està feta de pedra de calcaria fina, groguenca, i la cara té el color natural d'esta pedra, que provablement coincidia en el color natural de la pell de la cara. Estos policromats són típics dels grecs, i la roba recorda algunes [[terracota\|terracotes]] àtiques del [[sigle IV a. C.]] originàries de [[Rodes]] que es trobaren a les [[Illes Balears]].

	Entre atres versions, la més acceptada és que es tracta de la deesa cartaginesa [[Tanit]], igual que la [[Dama de Baza]], equivalent púnica de la fenícia [[Astarté]] o de la semítica [[Ishtar]] babilònica, deesa protectora de la fertilitat, dels animals, dels hòmens, i de la vida en els seus conceptes més variats. Esta deesa es donà conéixer en [[Europa Occidental]] gràcies als fenicis i fon molt venerada entre ibers i turdetans, com indiquen numeroses estatuetes semblants en diversos llocs.		Entre atres versions, la més acceptada és que es tracta de la deesa cartaginesa [[Tanit]], igual que la [[Dama de Baza]], equivalent púnica de la fenícia [[Astarté]] o de la semítica [[Ishtar]] babilònica, deesa protectora de la fertilitat, dels animals, dels hòmens, i de la vida en els seus conceptes més variats. Esta deesa es donà conéixer en [[Europa Occidental]] gràcies als fenicis i fon molt venerada entre ibers i turdetans, com indiquen numeroses estatuetes semblants en diversos llocs.

Jose2: Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

2018-02-20T19:25:24Z

Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

← Revisió anterior		Revisió de 19:25 20 feb 2018
Llínea 37:		Llínea 37:
	Després de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer plaç es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo mon volia conéixer la troballa de prop.		Després de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer plaç es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo mon volia conéixer la troballa de prop.

	Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una ~~quantitat~~ per la peça: 4.000 [[franc francés\|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].		Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una cantitat per la peça: 4.000 [[franc francés\|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lyra: /* Conflicte sobre la seua propietat */

2015-11-30T00:03:57Z

Conflicte sobre la seua propietat

← Revisió anterior		Revisió de 00:03 30 nov 2015
Llínea 33:		Llínea 33:
	[[Archiu:Dama d'Elx (ampliació).jpg\|thumb\|La Dama d'Elig, exposta en la vitrina]]		[[Archiu:Dama d'Elx (ampliació).jpg\|thumb\|La Dama d'Elig, exposta en la vitrina]]

	El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del ~~sigle~~ [[XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.		El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del [[sigle XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.

	Després de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer plaç es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo mon volia conéixer la troballa de prop.		Després de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer plaç es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo mon volia conéixer la troballa de prop.