Daniel Torres Pérez - Historial de revisions

Xavier: /* Com a ilustrador */

2026-02-28T17:48:55Z

Com a ilustrador

← Revisió anterior		Revisió de 17:48 28 feb 2026
Llínea 36:		Llínea 36:
	=== Com a ilustrador ===		=== Com a ilustrador ===

	''Bárbara'' per a l'editorial Alfaguara, escrit per Rosa Montero.		''Bárbara'' per a l'editorial Alfaguara, escrit per [[Rosa Montero]].

	* ''Las barbaridades de Bárbara'' (1996) (ISBN 84-204-4443-X)		* ''Las barbaridades de Bárbara'' (1996) (ISBN 84-204-4443-X)

Reval en 12:05 3 abr 2025

2025-04-03T12:05:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:05 3 abr 2025
Llínea 53:		Llínea 53:
	* 1987 Nominat Premi Haxtur a la "Millor Història Llarga" per ''La estrella lejana''		* 1987 Nominat Premi Haxtur a la "Millor Història Llarga" per ''La estrella lejana''
	* 1992 Nominat Premi Haxtur a la "Millor Història Curta" per ''Encuentro Nocturno''		* 1992 Nominat Premi Haxtur a la "Millor Història Curta" per ''Encuentro Nocturno''

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 18:09 28 març 2025

2025-03-28T18:09:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 28 març 2025
Llínea 53:		Llínea 53:
	* 1987 Nominat Premi Haxtur a la "Millor Història Llarga" per ''La estrella lejana''		* 1987 Nominat Premi Haxtur a la "Millor Història Llarga" per ''La estrella lejana''
	* 1992 Nominat Premi Haxtur a la "Millor Història Curta" per ''Encuentro Nocturno''		* 1992 Nominat Premi Haxtur a la "Millor Història Curta" per ''Encuentro Nocturno''

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Biografia */

2024-06-08T10:40:31Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 10:40 8 jun 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Fill d'un mege rural, Daniel Torres ha canviat freqüentment de residència durant la seua infància. En l'any [[1975]], començà els estudis d'[[Arquitectura]] en l'[[Universitat de Valéncia]], encara que finalment els acabaria substituint pels de [[Belles ~~arts~~]]. Al mateix temps, va començar a colaborar en ''El gat pelat'' per mig de Miguel Calatayud. En l'any [[1980]], ya instalat en [[Barcelona]], va començar la seua carrera professional en ''El víbora'' en ''Asesinato en 64 imágenes por segundo'', fent debutar al seu personage Claudio Cueco, frut de la seua etapa universitària.		Fill d'un mege rural, Daniel Torres ha canviat freqüentment de residència durant la seua infància. En l'any [[1975]], començà els estudis d'[[Arquitectura]] en l'[[Universitat de Valéncia]], encara que finalment els acabaria substituint pels de [[Belles Arts]]. Al mateix temps, va començar a colaborar en ''El gat pelat'' per mig de Miguel Calatayud. En l'any [[1980]], ya instalat en [[Barcelona]], va començar la seua carrera professional en ''El víbora'' en ''Asesinato en 64 imágenes por segundo'', fent debutar al seu personage Claudio Cueco, frut de la seua etapa universitària.

	En l'any [[1982]] va passar a la revista ''Cairo'', on conseguix el seu primer èxit en ''Opium'', posant en pràctica l'ambientació retrofuturista tan volguda per ell.		En l'any [[1982]] va passar a la revista ''Cairo'', on conseguix el seu primer èxit en ''Opium'', posant en pràctica l'ambientació retrofuturista tan volguda per ell.
Llínea 22:		Llínea 22:
	L'èxit d'estes séries proyecta a Daniel Torres al terreny internacional quan l'editorial francesa ''Magic Strip'' publica ''Sabotaje'', d'escenografia més realista. Al mateix temps contínua la saga de ''Roco Vargas'' en ''El misterio de Susurro'' ([[1984]]) i ''Saxxon'' ([[1985]]), alcançant un excepcional nivell narratiu en ''La estrella lejana'' (1986). En ''Saxxon'' obté ya un premi internacional, el Premi Haxtur de [[1986]] al "Millor Dibuix" concedit pel Saló Internacional del Còmic del Principat d'Astúries-Espanya.		L'èxit d'estes séries proyecta a Daniel Torres al terreny internacional quan l'editorial francesa ''Magic Strip'' publica ''Sabotaje'', d'escenografia més realista. Al mateix temps contínua la saga de ''Roco Vargas'' en ''El misterio de Susurro'' ([[1984]]) i ''Saxxon'' ([[1985]]), alcançant un excepcional nivell narratiu en ''La estrella lejana'' (1986). En ''Saxxon'' obté ya un premi internacional, el Premi Haxtur de [[1986]] al "Millor Dibuix" concedit pel Saló Internacional del Còmic del Principat d'Astúries-Espanya.

	En l'any [[1985]], Daniel Torres havia començat a realisar treballs de publicitat i ilustració per a vàries editorials d'[[Estats Units]], aixina com colaboracions en reconegudes séries com ''Sandman Mystery Theatre'' per a ''Vértigo'' (número 50) o ''The Spirit'', en guió de Alan Moore (publicada en Espanya com Les noves aventures de The Spirit nº 2). Per una atra part, varis treballs de l'autor han segut traduïts i publicats en atres països, alcançant un èxit considerable en Estats Units, [[Japó]] o [[França]].		En l'any [[1985]], Daniel Torres havia començat a realisar treballs de publicitat i ilustració per a vàries editorials d'[[Estats Units]], aixina com colaboracions en reconegudes séries com ''Sandman Mystery Theatre'' per a ''Vértigo'' (número 50) o ''The Spirit'', en guió de [[Alan Moore]] (publicada en Espanya com Les noves aventures de The Spirit nº 2). Per una atra part, varis treballs de l'autor han segut traduïts i publicats en atres països, alcançant un èxit considerable en Estats Units, [[Japó]] o [[França]].

	En els [[anys 90]], reapareix en el mercat espanyol en ''El Ángel de Notre Dame'' o ''El octavo día''; esta, una de les millors obres de l'autor, es va portar el premi a la Millor Obra Espanyola en el 11º Saló del Còmic de Barcelona.		En els [[anys 90]], reapareix en el mercat espanyol en ''El Ángel de Notre Dame'' o ''El octavo día''; esta, una de les millors obres de l'autor, es va portar el premi a la Millor Obra Espanyola en el 11º Saló del Còmic de Barcelona.

Jose2: Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua '

2018-11-20T21:08:43Z

Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua '

← Revisió anterior		Revisió de 21:08 20 nov 2018
Llínea 30:		Llínea 30:
	En l'any [[2000]] les aventures de ''Tom'' passen a la revista ''¡Dibus!'', on aniran acompanyades en les pàgines d'un secundari de la série ''Roco Vargas'', el robot ''Cosmo'' i la secció de Jóvens Dibuixants. També eixe mateix any Daniel Torres va participar com a director artístic per a la série d'animació ''Tom'', coproducida per ''Norma Animation'' i ''Cromosoma'' en colaboració en ''European Broadcasting Union'', obtenint una àmplia distribució internacional.		En l'any [[2000]] les aventures de ''Tom'' passen a la revista ''¡Dibus!'', on aniran acompanyades en les pàgines d'un secundari de la série ''Roco Vargas'', el robot ''Cosmo'' i la secció de Jóvens Dibuixants. També eixe mateix any Daniel Torres va participar com a director artístic per a la série d'animació ''Tom'', coproducida per ''Norma Animation'' i ''Cromosoma'' en colaboració en ''European Broadcasting Union'', obtenint una àmplia distribució internacional.

	Actualment, Daniel Torres ~~continua~~ publicant àlbums del dinosauri ''Tom'' al mateix temps que nous números per a la série ''Roco Vargas'', que ya conta en quatre noves entregues.		Actualment, Daniel Torres contínua publicant àlbums del dinosauri ''Tom'' al mateix temps que nous números per a la série ''Roco Vargas'', que ya conta en quatre noves entregues.

	== Obra ==		== Obra ==

Jose2: /* Biografia */

2018-04-16T15:05:47Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 15:05 16 abr 2018
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Fill d'un mege rural, Daniel Torres ha canviat freqüentment de residència durant la seua infància. En [l'any [1975]], començà els estudis d'[[Arquitectura]] en l'[[Universitat de Valéncia]], encara que finalment els acabaria substituint pels de [[Belles arts]]. Al mateix temps, va començar a colaborar en ''El gat pelat'' per mig de Miguel Calatayud. En l'any [[1980]], ya instalat en [[Barcelona]], va començar la seua carrera professional en ''El víbora'' en ''Asesinato en 64 imágenes por segundo'', fent debutar al seu personage Claudio Cueco, frut de la seua etapa universitària.		Fill d'un mege rural, Daniel Torres ha canviat freqüentment de residència durant la seua infància. En l'any [[1975]], començà els estudis d'[[Arquitectura]] en l'[[Universitat de Valéncia]], encara que finalment els acabaria substituint pels de [[Belles arts]]. Al mateix temps, va començar a colaborar en ''El gat pelat'' per mig de Miguel Calatayud. En l'any [[1980]], ya instalat en [[Barcelona]], va començar la seua carrera professional en ''El víbora'' en ''Asesinato en 64 imágenes por segundo'', fent debutar al seu personage Claudio Cueco, frut de la seua etapa universitària.

	En l'any [[1982]] va passar a la revista ''Cairo'', on conseguix el seu primer èxit en ''Opium'', posant en pràctica l'ambientació retrofuturista tan volguda per ell.		En l'any [[1982]] va passar a la revista ''Cairo'', on conseguix el seu primer èxit en ''Opium'', posant en pràctica l'ambientació retrofuturista tan volguda per ell.
Llínea 24:		Llínea 24:
	En l'any [[1985]], Daniel Torres havia començat a realisar treballs de publicitat i ilustració per a vàries editorials d'[[Estats Units]], aixina com colaboracions en reconegudes séries com ''Sandman Mystery Theatre'' per a ''Vértigo'' (número 50) o ''The Spirit'', en guió de Alan Moore (publicada en Espanya com Les noves aventures de The Spirit nº 2). Per una atra part, varis treballs de l'autor han segut traduïts i publicats en atres països, alcançant un èxit considerable en Estats Units, [[Japó]] o [[França]].		En l'any [[1985]], Daniel Torres havia començat a realisar treballs de publicitat i ilustració per a vàries editorials d'[[Estats Units]], aixina com colaboracions en reconegudes séries com ''Sandman Mystery Theatre'' per a ''Vértigo'' (número 50) o ''The Spirit'', en guió de Alan Moore (publicada en Espanya com Les noves aventures de The Spirit nº 2). Per una atra part, varis treballs de l'autor han segut traduïts i publicats en atres països, alcançant un èxit considerable en Estats Units, [[Japó]] o [[França]].

	En els anys 90, reapareix en el mercat espanyol en ''El Ángel de Notre Dame'' o ''El octavo día''; esta, una de les millors obres de l'autor, es va portar el premi a la Millor Obra Espanyola en el 11º Saló del Còmic de Barcelona.		En els [[anys 90]], reapareix en el mercat espanyol en ''El Ángel de Notre Dame'' o ''El octavo día''; esta, una de les millors obres de l'autor, es va portar el premi a la Millor Obra Espanyola en el 11º Saló del Còmic de Barcelona.

	Despuix de crear en l'any [[1995]] al dinosauri ''Tom'' per a un llibre de contes, Daniel Torres exporta el personage al món del còmic a través de la publicació infantil ''El pequeño país''.		Despuix de crear en l'any [[1995]] al dinosauri ''Tom'' per a un llibre de contes, Daniel Torres exporta el personage al món del còmic a través de la publicació infantil ''El pequeño país''.

Jose2: /* Biografia */

2018-04-14T17:15:29Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:15 14 abr 2018
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Fill d'un mege rural, Daniel Torres ha canviat freqüentment de residència durant la seua infància. En [[1975]], començà els estudis d'[[Arquitectura]] en l'[[Universitat de Valéncia]], encara que finalment els acabaria substituint pels de [[Belles arts]]. Al mateix temps, va començar a colaborar en ''El gat pelat'' per mig de Miguel Calatayud. L'any [[1980]], ya instalat en [[Barcelona]], va començar la seua carrera professional en ''El víbora'' en ''Asesinato en 64 imágenes por segundo'', fent debutar al seu personage Claudio Cueco, frut de la seua etapa universitària.		Fill d'un mege rural, Daniel Torres ha canviat freqüentment de residència durant la seua infància. En [l'any [1975]], començà els estudis d'[[Arquitectura]] en l'[[Universitat de Valéncia]], encara que finalment els acabaria substituint pels de [[Belles arts]]. Al mateix temps, va començar a colaborar en ''El gat pelat'' per mig de Miguel Calatayud. En l'any [[1980]], ya instalat en [[Barcelona]], va començar la seua carrera professional en ''El víbora'' en ''Asesinato en 64 imágenes por segundo'', fent debutar al seu personage Claudio Cueco, frut de la seua etapa universitària.

	L'any [[1982]] va passar a la revista ''Cairo'', on conseguix el seu primer èxit en ''Opium'', posant en pràctica l'ambientació retrofuturista tan volguda per ell.		En l'any [[1982]] va passar a la revista ''Cairo'', on conseguix el seu primer èxit en ''Opium'', posant en pràctica l'ambientació retrofuturista tan volguda per ell.

	A l'any següent, en l'historieta ''Tritón'', voria la llum el personage de Torres que alcançarà major fama: ''Roco Vargas''. En les seues aventures es retrata a un escritor de ciència ficció, amo d'un club nocturn, aventurer espacial i galant consumat que recorrerà tot el sistema solar resolent els conflictes que amenacen a la humanitat.		A l'any següent, en l'historieta ''Tritón'', voria la llum el personage de Torres que alcançarà major fama: ''Roco Vargas''. En les seues aventures es retrata a un escritor de ciència ficció, amo d'un club nocturn, aventurer espacial i galant consumat que recorrerà tot el sistema solar resolent els conflictes que amenacen a la humanitat.
Llínea 22:		Llínea 22:
	L'èxit d'estes séries proyecta a Daniel Torres al terreny internacional quan l'editorial francesa ''Magic Strip'' publica ''Sabotaje'', d'escenografia més realista. Al mateix temps contínua la saga de ''Roco Vargas'' en ''El misterio de Susurro'' ([[1984]]) i ''Saxxon'' ([[1985]]), alcançant un excepcional nivell narratiu en ''La estrella lejana'' (1986). En ''Saxxon'' obté ya un premi internacional, el Premi Haxtur de [[1986]] al "Millor Dibuix" concedit pel Saló Internacional del Còmic del Principat d'Astúries-Espanya.		L'èxit d'estes séries proyecta a Daniel Torres al terreny internacional quan l'editorial francesa ''Magic Strip'' publica ''Sabotaje'', d'escenografia més realista. Al mateix temps contínua la saga de ''Roco Vargas'' en ''El misterio de Susurro'' ([[1984]]) i ''Saxxon'' ([[1985]]), alcançant un excepcional nivell narratiu en ''La estrella lejana'' (1986). En ''Saxxon'' obté ya un premi internacional, el Premi Haxtur de [[1986]] al "Millor Dibuix" concedit pel Saló Internacional del Còmic del Principat d'Astúries-Espanya.

	En 1985, Daniel Torres havia començat a realisar treballs de publicitat i ilustració per a vàries editorials d'[[Estats Units]], aixina com colaboracions en reconegudes séries com ''Sandman Mystery Theatre'' per a ''Vértigo'' (número 50) o ''The Spirit'', en guió de Alan Moore (publicada en Espanya com Les noves aventures de The Spirit nº 2). Per una atra part, varis treballs de l'autor han segut traduïts i publicats en atres països, alcançant un èxit considerable en Estats Units, [[Japó]] o [[França]].		En l'any [[1985]], Daniel Torres havia començat a realisar treballs de publicitat i ilustració per a vàries editorials d'[[Estats Units]], aixina com colaboracions en reconegudes séries com ''Sandman Mystery Theatre'' per a ''Vértigo'' (número 50) o ''The Spirit'', en guió de Alan Moore (publicada en Espanya com Les noves aventures de The Spirit nº 2). Per una atra part, varis treballs de l'autor han segut traduïts i publicats en atres països, alcançant un èxit considerable en Estats Units, [[Japó]] o [[França]].

	En els anys 90, reapareix en el mercat espanyol en ''El Ángel de Notre Dame'' o ''El octavo día''; esta, una de les millors obres de l'autor, es va portar el premi a la Millor Obra Espanyola en el 11º Saló del Còmic de Barcelona.		En els anys 90, reapareix en el mercat espanyol en ''El Ángel de Notre Dame'' o ''El octavo día''; esta, una de les millors obres de l'autor, es va portar el premi a la Millor Obra Espanyola en el 11º Saló del Còmic de Barcelona.

Jose2: Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

2018-03-25T11:11:50Z

Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 25 març 2018
Llínea 22:		Llínea 22:
	L'èxit d'estes séries proyecta a Daniel Torres al terreny internacional quan l'editorial francesa ''Magic Strip'' publica ''Sabotaje'', d'escenografia més realista. Al mateix temps contínua la saga de ''Roco Vargas'' en ''El misterio de Susurro'' ([[1984]]) i ''Saxxon'' ([[1985]]), alcançant un excepcional nivell narratiu en ''La estrella lejana'' (1986). En ''Saxxon'' obté ya un premi internacional, el Premi Haxtur de [[1986]] al "Millor Dibuix" concedit pel Saló Internacional del Còmic del Principat d'Astúries-Espanya.		L'èxit d'estes séries proyecta a Daniel Torres al terreny internacional quan l'editorial francesa ''Magic Strip'' publica ''Sabotaje'', d'escenografia més realista. Al mateix temps contínua la saga de ''Roco Vargas'' en ''El misterio de Susurro'' ([[1984]]) i ''Saxxon'' ([[1985]]), alcançant un excepcional nivell narratiu en ''La estrella lejana'' (1986). En ''Saxxon'' obté ya un premi internacional, el Premi Haxtur de [[1986]] al "Millor Dibuix" concedit pel Saló Internacional del Còmic del Principat d'Astúries-Espanya.

	En 1985, Daniel Torres havia començat a realisar treballs de publicitat i ilustració per a vàries editorials d'[[Estats Units]], aixina com colaboracions en reconegudes séries com ''Sandman Mystery Theatre'' per a ''Vértigo'' (número 50) o ''The Spirit'', en guió de Alan Moore (publicada en Espanya com Les noves aventures de The Spirit nº 2). Per una atra part, varis treballs de l'autor han segut traduïts i publicats en atres ~~paisos~~, alcançant un èxit considerable en Estats Units, [[Japó]] o [[França]].		En 1985, Daniel Torres havia començat a realisar treballs de publicitat i ilustració per a vàries editorials d'[[Estats Units]], aixina com colaboracions en reconegudes séries com ''Sandman Mystery Theatre'' per a ''Vértigo'' (número 50) o ''The Spirit'', en guió de Alan Moore (publicada en Espanya com Les noves aventures de The Spirit nº 2). Per una atra part, varis treballs de l'autor han segut traduïts i publicats en atres països, alcançant un èxit considerable en Estats Units, [[Japó]] o [[França]].

	En els anys 90, reapareix en el mercat espanyol en ''El Ángel de Notre Dame'' o ''El octavo día''; esta, una de les millors obres de l'autor, es va portar el premi a la Millor Obra Espanyola en el 11º Saló del Còmic de Barcelona.		En els anys 90, reapareix en el mercat espanyol en ''El Ángel de Notre Dame'' o ''El octavo día''; esta, una de les millors obres de l'autor, es va portar el premi a la Millor Obra Espanyola en el 11º Saló del Còmic de Barcelona.

Xavier en 16:59 19 jun 2017

2017-06-19T16:59:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:59 19 jun 2017
Llínea 58:		Llínea 58:
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Daniel_Torres Daniel Torres en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Daniel_Torres Daniel Torres en Wikipedia]
	* [http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/comic-casa-daniel-torres-4689640 Viaje a través del tiempo la ilustración y la viñeta - El Periódico]		* [http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/comic-casa-daniel-torres-4689640 Viaje a través del tiempo la ilustración y la viñeta - El Periódico]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Dibuixants valencians]]
			[[Categoria:Còmic]]

Xavier en 16:57 19 jun 2017

2017-06-19T16:57:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:57 19 jun 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Daniel Torres Pérez
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Dibuixant i historietiste.
			\| data_naix = 20 d'agost de [[1958]]
			\| lloc_naix = [[Teresa de Cofrentes]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort =
			\| lloc_mort =
			}}
	'''Daniel Torres Pérez''' ([[Teresa de Cofrentes]], 20 d'agost de [[1958]]) és un dibuixant i historietiste [[Valencians\|valencià]].		'''Daniel Torres Pérez''' ([[Teresa de Cofrentes]], 20 d'agost de [[1958]]) és un dibuixant i historietiste [[Valencians\|valencià]].