Dansa de la Jota - Historial de revisions

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-09-09T21:08:54Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:08 9 set 2024
Llínea 27:		Llínea 27:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jota_(m%C3%BAsica) La Jota en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jota_(m%C3%BAsica) La Jota en Wikipedia]
			* [https://www.youtube.com/watch?v=Au6G54z-sDc Jota de l'Horta valenciana - YouTube]

	[[Categoria:Cultura Valenciana]]		[[Categoria:Cultura Valenciana]]

Xavier: /* Orige */

2022-04-23T16:12:40Z

Orige

← Revisió anterior		Revisió de 16:12 23 abr 2022
Llínea 13:		Llínea 13:
	Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals\|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen escomençar a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als [[Regne d'Aragó\|Regnes d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra\|Navarra]].		Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals\|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen escomençar a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als [[Regne d'Aragó\|Regnes d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra\|Navarra]].

	{{Cita\|L'arabiste i académic valencià de [[Carcaixent]], [[Julià Ribera i Tarragó]] (1858-1934), es pronuncia sobre l'orige de la jota, i basa la seua teoria en la paraula àrap "sotar" o "xotar" (saltar), segons el cant inventat pel musulmà valencià Ibn Jot ([[sigle XII]]) que fon expulsat a terres aragoneses i refugiat en [[Calatayut]]\|''Els arrels dels regnes de Valéncia'' per [[Josep Lluís Alapont Raga]]}}		{{Cita\|L'arabiste i académic valencià de [[Carcaixent]], [[Julià Ribera i Tarragó]] (1858-1934), es pronuncia sobre l'orige de la jota, i basa la seua teoria en la paraula àrap "sotar" o "xotar" (saltar), segons el cant inventat pel musulmà valencià Ibn Jot ([[sigle XII]]) que fon expulsat a terres aragoneses i refugiat en [[Calatayut]]\|''Els arrels dels regnes de Valéncia'' per [[Josep Lluís Alapont i Raga]]}}

	== Dits valencians ==		== Dits valencians ==

Xavier: /* Orige */

2022-04-23T16:09:15Z

Orige

← Revisió anterior		Revisió de 16:09 23 abr 2022
Llínea 12:		Llínea 12:

	Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals\|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen escomençar a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als [[Regne d'Aragó\|Regnes d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra\|Navarra]].		Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals\|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen escomençar a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als [[Regne d'Aragó\|Regnes d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra\|Navarra]].

			{{Cita\|L'arabiste i académic valencià de [[Carcaixent]], [[Julià Ribera i Tarragó]] (1858-1934), es pronuncia sobre l'orige de la jota, i basa la seua teoria en la paraula àrap "sotar" o "xotar" (saltar), segons el cant inventat pel musulmà valencià Ibn Jot ([[sigle XII]]) que fon expulsat a terres aragoneses i refugiat en [[Calatayut]]\|''Els arrels dels regnes de Valéncia'' per [[Josep Lluís Alapont Raga]]}}

	== Dits valencians ==		== Dits valencians ==

Jose2 en 21:58 17 maig 2021

2021-05-17T21:58:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:58 17 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~jotavalenciana~~.~~jpg~~\|thumb\|left\|250px\|<center>Representació d'una [[Jota valenciana]].</center>]]		[[File:Jota Valenciana (1913), Gabriel Puig Roda, Museu de Belles Arts de Castelló.JPG \|thumb\|left\|250px\|<center>Representació d'una [[Jota valenciana]].</center>]]

	La '''dansa de la jota''' és un ritme i moviment que naix en [[Comunitat Valenciana\|terres valencianes]] i que s'expandix rapidament per tota la [[Península Ibèrica]] degut a la seua simplicitat, alegria i llibertat de moviments en els que lo important no era que quedara bonico, sino passar-s'ho be, per lo que tot lo món l'acceptà molt gustosament.		La '''dansa de la jota''' és un ritme i moviment que naix en [[Comunitat Valenciana\|terres valencianes]] i que s'expandix rapidament per tota la [[Península Ibèrica]] degut a la seua simplicitat, alegria i llibertat de moviments en els que lo important no era que quedara bonico, sino passar-s'ho be, per lo que tot lo món l'acceptà molt gustosament.

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:38:27Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:38 29 jun 2020
Llínea 11:		Llínea 11:
	Existixen documents escrits que parlen de la jota com a ball molt generalisat en el [[Regne de Valéncia]] en els [[sigle XIV\|sigles XIV]], [[sigle XV\|XV]], [[sigle XVI\|XVI]], [[sigle XVII\|XVII]] i primera mitat del [[sigle XVIII]] (no s'ha trobat cap document anterior que parle de la jota ni en [[Aragó]] ni en el conjunt d'[[Espanya]] i la [[Jota aragonesa\|jota aragonesa]] apareix a finals del sigle XVIII). Destaca un quadro pintat de l'inauguració del [[Palau Real de Valéncia\|Palau del Real]], Al-Munia en àrap, que fon construït en l'any [[1009]] pel rei de [[Balansiya]] Abd Al-Aziz. Per a l'[[Arabiste\|arabiste]] Henri Péres en el quadro es veuen hòmens i dònes ballant una jota.		Existixen documents escrits que parlen de la jota com a ball molt generalisat en el [[Regne de Valéncia]] en els [[sigle XIV\|sigles XIV]], [[sigle XV\|XV]], [[sigle XVI\|XVI]], [[sigle XVII\|XVII]] i primera mitat del [[sigle XVIII]] (no s'ha trobat cap document anterior que parle de la jota ni en [[Aragó]] ni en el conjunt d'[[Espanya]] i la [[Jota aragonesa\|jota aragonesa]] apareix a finals del sigle XVIII). Destaca un quadro pintat de l'inauguració del [[Palau Real de Valéncia\|Palau del Real]], Al-Munia en àrap, que fon construït en l'any [[1009]] pel rei de [[Balansiya]] Abd Al-Aziz. Per a l'[[Arabiste\|arabiste]] Henri Péres en el quadro es veuen hòmens i dònes ballant una jota.

	Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals\|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen ~~començar~~ a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als [[Regne d'Aragó\|Regnes d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra\|Navarra]].		Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals\|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen escomençar a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als [[Regne d'Aragó\|Regnes d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra\|Navarra]].

	== Dits valencians ==		== Dits valencians ==

Jose2 en 19:38 22 maig 2020

2020-05-22T19:38:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:38 22 maig 2020
Llínea 16:		Llínea 16:

	* La jota naixqué en Valéncia, es crià en Aragó i Navarra li donà sentiment i cor.		* La jota naixqué en Valéncia, es crià en Aragó i Navarra li donà sentiment i cor.
	* la jota en Valéncia naixqué, Aragó la popularisà i Navarra la dignificà.		* La jota en Valéncia naixqué, Aragó la popularisà i Navarra la dignificà.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Xavier en 17:18 22 maig 2020

2020-05-22T17:18:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:18 22 maig 2020
Llínea 12:		Llínea 12:

	Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals\|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen començar a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als [[Regne d'Aragó\|Regnes d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra\|Navarra]].		Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals\|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen començar a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als [[Regne d'Aragó\|Regnes d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra\|Navarra]].

			== Dits valencians ==

			* La jota naixqué en Valéncia, es crià en Aragó i Navarra li donà sentiment i cor.
			* la jota en Valéncia naixqué, Aragó la popularisà i Navarra la dignificà.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Xavier: /* Bibliografia */

2019-06-23T10:24:01Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 10:24 23 jun 2019
Llínea 15:		Llínea 15:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	* OLLER, Mª Teresa; MARTÍ, Enric. ''Panoramica de la música y la danza tradicional valenciana''. Servicio de Publicaciones [[Universitat ~~PolitÈcnica~~ de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[1998]]).		* OLLER, Mª Teresa; MARTÍ, Enric. ''Panoramica de la música y la danza tradicional valenciana''. Servicio de Publicaciones [[Universitat Politècnica de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[1998]]).

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 10:23 23 jun 2019

2019-06-23T10:23:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:23 23 jun 2019
Llínea 15:		Llínea 15:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	*~~Oller~~, Mª Teresa; ~~Marti~~, Enric: Panoramica de la música y la danza tradicional valenciana. Servicio de Publicaciones [[Universitat ~~Politecnica~~ de Valéncia]]. [[Valéncia]] [[1998]]		* OLLER, Mª Teresa; MARTÍ, Enric. ''Panoramica de la música y la danza tradicional valenciana''. Servicio de Publicaciones [[Universitat PolitÈcnica de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[1998]]).

			== Enllaços externs ==

			* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jota_(m%C3%BAsica) La Jota en Wikipedia]

	[[Categoria:Cultura Valenciana]]		[[Categoria:Cultura Valenciana]]

Xavier en 10:17 23 jun 2019

2019-06-23T10:17:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:17 23 jun 2019
Llínea 6:		Llínea 6:

	La [[jota valenciana]] recorda als [[balls de saló]] pels seus candenciosos moviments. Molts pobles tenen la seua pròpia jota, com la Jota Vallera ([[Tavernes de la Valldigna]]), la cofrentina ([[Cofrents]]), la moixentina ([[Moixent]]), del postiguet, la de [[Carlet]] o "u i dos", la de [[Villena]], entre atres.		La [[jota valenciana]] recorda als [[balls de saló]] pels seus candenciosos moviments. Molts pobles tenen la seua pròpia jota, com la Jota Vallera ([[Tavernes de la Valldigna]]), la cofrentina ([[Cofrents]]), la moixentina ([[Moixent]]), del postiguet, la de [[Carlet]] o "u i dos", la de [[Villena]], entre atres.

			== Orige ==

			Existixen documents escrits que parlen de la jota com a ball molt generalisat en el [[Regne de Valéncia]] en els [[sigle XIV\|sigles XIV]], [[sigle XV\|XV]], [[sigle XVI\|XVI]], [[sigle XVII\|XVII]] i primera mitat del [[sigle XVIII]] (no s'ha trobat cap document anterior que parle de la jota ni en [[Aragó]] ni en el conjunt d'[[Espanya]] i la [[Jota aragonesa\|jota aragonesa]] apareix a finals del sigle XVIII). Destaca un quadro pintat de l'inauguració del [[Palau Real de Valéncia\|Palau del Real]], Al-Munia en àrap, que fon construït en l'any [[1009]] pel rei de [[Balansiya]] Abd Al-Aziz. Per a l'[[Arabiste\|arabiste]] Henri Péres en el quadro es veuen hòmens i dònes ballant una jota.

			Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals\|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen començar a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als [[Regne d'Aragó\|Regnes d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra\|Navarra]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==