Declaració d'Independència dels Estats Units - Historial de revisions

Jose2 en 14:02 31 gin 2023

2023-01-31T14:02:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:02 31 gin 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Declaració d'Independència d'els Estats Units''', és un document que va ser aprovat solemnement pel [[Segon Congrés Continental]] reunit en [[Filadelfia]] ([[Pennsilvània]]), el [[4 de juliol]] de [[1776]], el qual anunciava que les [[tretze colónies]] d'Amèrica del Nort, en aquell moment en [[guerra d'Independència d'els Estats Units\|guerra]] contra el [[Regne Unit de Gran Bretanya]], es consideraven a sí mateixes com tretze nous Estats sobirans independents del govern britànic. D'acort en açò varen formar una nova nació: Els [[Estats Units d'Amèrica]].		La '''Declaració d'Independència d'els Estats Units''', és un document que va ser aprovat solemnement pel [[Segon Congrés Continental]] reunit en [[Filadelfia]] ([[Pennsilvània]]), el [[4 de juliol]] de [[1776]], el qual anunciava que les [[tretze colónies]] d'[[Amèrica del Nort]], en aquell moment en [[guerra d'Independència d'els Estats Units\|guerra]] contra el [[Regne Unit de Gran Bretanya]], es consideraven a sí mateixes com tretze nous Estats sobirans independents del govern britànic. D'acort en açò varen formar una nova nació: Els [[Estats Units d'Amèrica]].

	La Declaració d'Independència d'els Estats Units constituïx encara hui un dels texts més innovadors i trascendents de l'història contemporànea. En ell varen quedar proclamats dos principis bàsics que varen arreplegar posteriorment els grans texts sobre drets fonamentals: «llibertat i igualtat».		La Declaració d'Independència d'els Estats Units constituïx encara hui un dels texts més innovadors i trascendents de l'història contemporànea. En ell varen quedar proclamats dos principis bàsics que varen arreplegar posteriorment els grans texts sobre drets fonamentals: «llibertat i igualtat».
Llínea 5:		Llínea 5:
	D'acort en ella, els nous estats varen formar una república, regida per un president i una assamblea o congrés, elegits abdós per tots els habitants majors d'edat. S'havia instituït, puix, un règim democràtic, fixant-se els drets i deures de governants i governats en una llei fonamental o Constitució.		D'acort en ella, els nous estats varen formar una república, regida per un president i una assamblea o congrés, elegits abdós per tots els habitants majors d'edat. S'havia instituït, puix, un règim democràtic, fixant-se els drets i deures de governants i governats en una llei fonamental o Constitució.

	El destí de la nova nació es va lliurar en una guerra en Gran Bretanya que va ser difícil per als nortamericans durant els tres primers anys. Despuix, en l'ajuda de francesos i espanyols i conduïts per [[George Washington]], varen conseguir derrotar a la seua antiga metròpoli en Saratoga ([[1777]]) i Yorktown ([[1781]]). Dos anys despuix es firmava el [[Tractat de París (1783)\|Tractat de París]] pel que Gran Bretanya reconeixia l'independència d'els Estats Units.		El destí de la nova nació es va lliurar en una guerra en Gran Bretanya que va ser difícil per als nortamericans durant els tres primers anys. Despuix, en l'ajuda de francesos i espanyols i conduïts per [[George Washington]], varen conseguir derrotar a la seua antiga metròpoli en Saratoga ([[1777]]) i Yorktown ([[1781]]). Dos anys despuix es firmava el [[Tractat de París (1783)\|Tractat de París]] pel que Gran Bretanya reconeixia l'independència d'els Estats Units.

	{{cita\|Nosatres els representants d'els Estats Units d'Amèrica, reunits en Congrés general, acodim al Juge Suprem del món per a fer-li testic de la rectitut de les nostres intencions.		{{cita\|Nosatres els representants d'els Estats Units d'Amèrica, reunits en Congrés general, acodim al Juge Suprem del món per a fer-li testic de la rectitut de les nostres intencions.

Valencian: Text reemplaça - 'Pensilvania' a 'Pennsilvània'

2022-10-19T09:33:39Z

Text reemplaça - 'Pensilvania' a 'Pennsilvània'

← Revisió anterior		Revisió de 09:33 19 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Declaració d'Independència d'els Estats Units''', és un document que va ser aprovat solemnement pel [[Segon Congrés Continental]] reunit en [[Filadelfia]] ([[~~Pensilvania~~]]), el [[4 de juliol]] de [[1776]], el qual anunciava que les [[tretze colónies]] d'Amèrica del Nort, en aquell moment en [[guerra d'Independència d'els Estats Units\|guerra]] contra el [[Regne Unit de Gran Bretanya]], es consideraven a sí mateixes com tretze nous Estats sobirans independents del govern britànic. D'acort en açò varen formar una nova nació: Els [[Estats Units d'Amèrica]].		La '''Declaració d'Independència d'els Estats Units''', és un document que va ser aprovat solemnement pel [[Segon Congrés Continental]] reunit en [[Filadelfia]] ([[Pennsilvània]]), el [[4 de juliol]] de [[1776]], el qual anunciava que les [[tretze colónies]] d'Amèrica del Nort, en aquell moment en [[guerra d'Independència d'els Estats Units\|guerra]] contra el [[Regne Unit de Gran Bretanya]], es consideraven a sí mateixes com tretze nous Estats sobirans independents del govern britànic. D'acort en açò varen formar una nova nació: Els [[Estats Units d'Amèrica]].

	La Declaració d'Independència d'els Estats Units constituïx encara hui un dels texts més innovadors i trascendents de l'història contemporànea. En ell varen quedar proclamats dos principis bàsics que varen arreplegar posteriorment els grans texts sobre drets fonamentals: «llibertat i igualtat».		La Declaració d'Independència d'els Estats Units constituïx encara hui un dels texts més innovadors i trascendents de l'història contemporànea. En ell varen quedar proclamats dos principis bàsics que varen arreplegar posteriorment els grans texts sobre drets fonamentals: «llibertat i igualtat».

Jose2 en 10:34 23 jun 2022

2022-06-23T10:34:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:34 23 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Declaració d'Independència d'els Estats Units''', és un document que va ser aprovat solemnement pel [[Segon Congrés Continental]] reunit en [[Filadelfia]] ([[Pensilvania]]), el [[4 de juliol]] de [[1776]], el qual anunciava que les [[tretze colónies]] d'Amèrica del Nort, en aquell moment en [[guerra d'Independència d'els Estats Units\|guerra]] contra el [[Regne Unit de Gran Bretanya]], es consideraven a sí mateixes com tretze nous Estats sobirans independents del govern britànic. D'acort en açò varen formar una nova nació: Els [[Estats Units d'Amèrica]].		La '''Declaració d'Independència d'els Estats Units''', és un document que va ser aprovat solemnement pel [[Segon Congrés Continental]] reunit en [[Filadelfia]] ([[Pensilvania]]), el [[4 de juliol]] de [[1776]], el qual anunciava que les [[tretze colónies]] d'Amèrica del Nort, en aquell moment en [[guerra d'Independència d'els Estats Units\|guerra]] contra el [[Regne Unit de Gran Bretanya]], es consideraven a sí mateixes com tretze nous Estats sobirans independents del govern britànic. D'acort en açò varen formar una nova nació: Els [[Estats Units d'Amèrica]].

	La ~~'''~~Declaració d'Independència d'els Estats Units~~'''~~ constituïx encara hui un dels texts més innovadors i trascendents de l'història contemporànea. En ell varen quedar proclamats dos principis bàsics que varen arreplegar posteriorment els grans texts sobre drets fonamentals: «llibertat i igualtat».		La Declaració d'Independència d'els Estats Units constituïx encara hui un dels texts més innovadors i trascendents de l'història contemporànea. En ell varen quedar proclamats dos principis bàsics que varen arreplegar posteriorment els grans texts sobre drets fonamentals: «llibertat i igualtat».

	D'acort en ella, els nous estats varen formar una república, regida per un president i una assamblea o congrés, elegits abdós per tots els habitants majors d'edat. S'havia instituït, puix, un règim democràtic, fixant-se els drets i deures de governants i governats en una llei fonamental o Constitució.		D'acort en ella, els nous estats varen formar una república, regida per un president i una assamblea o congrés, elegits abdós per tots els habitants majors d'edat. S'havia instituït, puix, un règim democràtic, fixant-se els drets i deures de governants i governats en una llei fonamental o Constitució.

Valencian: Text reemplaça - 'per el' a 'pel'

2021-11-29T21:49:06Z

Text reemplaça - 'per el' a 'pel'

← Revisió anterior		Revisió de 21:49 29 nov 2021
Llínea 5:		Llínea 5:
	D'acort en ella, els nous estats varen formar una república, regida per un president i una assamblea o congrés, elegits abdós per tots els habitants majors d'edat. S'havia instituït, puix, un règim democràtic, fixant-se els drets i deures de governants i governats en una llei fonamental o Constitució.		D'acort en ella, els nous estats varen formar una república, regida per un president i una assamblea o congrés, elegits abdós per tots els habitants majors d'edat. S'havia instituït, puix, un règim democràtic, fixant-se els drets i deures de governants i governats en una llei fonamental o Constitució.

	El destí de la nova nació es va lliurar en una guerra en Gran Bretanya que va ser difícil per als nortamericans durant els tres primers anys. Despuix, en l'ajuda de francesos i espanyols i conduïts per [[George Washington]], varen conseguir derrotar a la seua antiga metròpoli en Saratoga ([[1777]]) i Yorktown ([[1781]]). Dos anys despuix es firmava el [[Tractat de París (1783)\|Tractat de París]] ~~per el~~ que Gran Bretanya reconeixia l'independència d'els Estats Units.		El destí de la nova nació es va lliurar en una guerra en Gran Bretanya que va ser difícil per als nortamericans durant els tres primers anys. Despuix, en l'ajuda de francesos i espanyols i conduïts per [[George Washington]], varen conseguir derrotar a la seua antiga metròpoli en Saratoga ([[1777]]) i Yorktown ([[1781]]). Dos anys despuix es firmava el [[Tractat de París (1783)\|Tractat de París]] pel que Gran Bretanya reconeixia l'independència d'els Estats Units.

	{{cita\|Nosatres els representants d'els Estats Units d'Amèrica, reunits en Congrés general, acodim al Juge Suprem del món per a fer-li testic de la rectitut de les nostres intencions.		{{cita\|Nosatres els representants d'els Estats Units d'Amèrica, reunits en Congrés general, acodim al Juge Suprem del món per a fer-li testic de la rectitut de les nostres intencions.

Jose2 en 18:21 2 gin 2017

2017-01-02T18:21:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:21 2 gin 2017
Llínea 9:		Llínea 9:
	{{cita\|Nosatres els representants d'els Estats Units d'Amèrica, reunits en Congrés general, acodim al Juge Suprem del món per a fer-li testic de la rectitut de les nostres intencions.		{{cita\|Nosatres els representants d'els Estats Units d'Amèrica, reunits en Congrés general, acodim al Juge Suprem del món per a fer-li testic de la rectitut de les nostres intencions.
	En el nom i en el poder ple del bon poble d'estes colónies donem a conéixer solemnement i declarem que estes colónies unides són i per dret han de ser Estats lliures i independents; que estan exentes de tot deure súbdits per a en la Corona britànica i que queda completament trencada tota conexió política entre elles i l'Estat de la Gran Bretanya, i que, com a Estats lliures i independents, posseïxen ple poder per a fer la guerra, concertar la pau, nugar relacions comercials i tots els demés actes i coses que els Estats independents poden fer per dret. I per a enrobustiment d'esta declaració, confiats a la protecció de la Providència divina, empenyorem uns a uns atres nostra vida, la nostra fortuna i el nostre sagrat honor.\|Thomas Jefferson, Benjamin Franklin, John Adams}}		En el nom i en el poder ple del bon poble d'estes colónies donem a conéixer solemnement i declarem que estes colónies unides són i per dret han de ser Estats lliures i independents; que estan exentes de tot deure súbdits per a en la Corona britànica i que queda completament trencada tota conexió política entre elles i l'Estat de la Gran Bretanya, i que, com a Estats lliures i independents, posseïxen ple poder per a fer la guerra, concertar la pau, nugar relacions comercials i tots els demés actes i coses que els Estats independents poden fer per dret. I per a enrobustiment d'esta declaració, confiats a la protecció de la Providència divina, empenyorem uns a uns atres nostra vida, la nostra fortuna i el nostre sagrat honor.\|Thomas Jefferson, Benjamin Franklin, John Adams}}


	[[Categoria:Independència d'Estats Units]]		[[Categoria:Independència d'Estats Units]]

Jose2 en 18:26 22 set 2016

2016-09-22T18:26:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:26 22 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Declaració d'Independència d'els Estats Units''', és un document que va ser aprovat solemnement pel [[Segon Congrés Continental]] reunit en [[Filadelfia]] ([[Pensilvania]]), el 4 de juliol de 1776, el qual anunciava que les [[tretze colónies]] d'Amèrica del Nort, en aquell moment en [[guerra d'Independència d'els Estats Units\|guerra]] contra el [[Regne Unit de Gran Bretanya]], es consideraven a sí mateixes com tretze nous Estats sobirans independents del govern britànic. D'acort en açò varen formar una nova nació: Els [[Estats Units d'Amèrica]].		La '''Declaració d'Independència d'els Estats Units''', és un document que va ser aprovat solemnement pel [[Segon Congrés Continental]] reunit en [[Filadelfia]] ([[Pensilvania]]), el [[4 de juliol]] de [[1776]], el qual anunciava que les [[tretze colónies]] d'Amèrica del Nort, en aquell moment en [[guerra d'Independència d'els Estats Units\|guerra]] contra el [[Regne Unit de Gran Bretanya]], es consideraven a sí mateixes com tretze nous Estats sobirans independents del govern britànic. D'acort en açò varen formar una nova nació: Els [[Estats Units d'Amèrica]].

	La '''Declaració d'Independència d'els Estats Units''' constituïx encara hui un dels texts més innovadors i trascendents de l'història contemporànea. En ell varen quedar proclamats dos principis bàsics que varen arreplegar posteriorment els grans texts sobre drets fonamentals: «llibertat i igualtat».		La '''Declaració d'Independència d'els Estats Units''' constituïx encara hui un dels texts més innovadors i trascendents de l'història contemporànea. En ell varen quedar proclamats dos principis bàsics que varen arreplegar posteriorment els grans texts sobre drets fonamentals: «llibertat i igualtat».
Llínea 5:		Llínea 5:
	D'acort en ella, els nous estats varen formar una república, regida per un president i una assamblea o congrés, elegits abdós per tots els habitants majors d'edat. S'havia instituït, puix, un règim democràtic, fixant-se els drets i deures de governants i governats en una llei fonamental o Constitució.		D'acort en ella, els nous estats varen formar una república, regida per un president i una assamblea o congrés, elegits abdós per tots els habitants majors d'edat. S'havia instituït, puix, un règim democràtic, fixant-se els drets i deures de governants i governats en una llei fonamental o Constitució.

	El destí de la nova nació es va lliurar en una guerra en Gran Bretanya que va ser difícil per als nortamericans durant els tres primers anys. Despuix, en l'ajuda de francesos i espanyols i conduïts per George Washington, varen conseguir derrotar a la seua antiga metròpoli en Saratoga (1777) i Yorktown (1781). Dos anys despuix es firmava el [[Tractat de París (1783)\|Tractat de París]] per el que Gran Bretanya reconeixia l'independència d'els Estats Units.		El destí de la nova nació es va lliurar en una guerra en Gran Bretanya que va ser difícil per als nortamericans durant els tres primers anys. Despuix, en l'ajuda de francesos i espanyols i conduïts per [[George Washington]], varen conseguir derrotar a la seua antiga metròpoli en Saratoga ([[1777]]) i Yorktown ([[1781]]). Dos anys despuix es firmava el [[Tractat de París (1783)\|Tractat de París]] per el que Gran Bretanya reconeixia l'independència d'els Estats Units.

	{{cita\|Nosatres els representants d'els Estats Units d'Amèrica, reunits en Congrés general, acodim al Juge Suprem del món per a fer-li testic de la rectitut de les nostres intencions.		{{cita\|Nosatres els representants d'els Estats Units d'Amèrica, reunits en Congrés general, acodim al Juge Suprem del món per a fer-li testic de la rectitut de les nostres intencions.

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «La '''Declaració d'Independència d'els Estats Units''', és un document que va ser aprovat solemnement pel Segon Congrés Continental reunit en Filadelf...»

2016-09-21T22:11:37Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''Declaració d'Independència d'els Estats Units''', és un document que va ser aprovat solemnement pel Segon Congrés Continental reunit en Filadelf...»

Pàgina nova

La '''Declaració d'Independència d'els Estats Units''', és un document que va ser aprovat solemnement pel [[Segon Congrés Continental]] reunit en [[Filadelfia]] ([[Pensilvania]]), el 4 de juliol de 1776, el qual anunciava que les [[tretze colónies]] d'Amèrica del Nort, en aquell moment en [[guerra d'Independència d'els Estats Units|guerra]] contra el [[Regne Unit de Gran Bretanya]], es consideraven a sí mateixes com tretze nous Estats sobirans independents del govern britànic. D'acort en açò varen formar una nova nació: Els [[Estats Units d'Amèrica]].

La '''Declaració d'Independència d'els Estats Units''' constituïx encara hui un dels texts més innovadors i trascendents de l'història contemporànea. En ell varen quedar proclamats dos principis bàsics que varen arreplegar posteriorment els grans texts sobre drets fonamentals: «llibertat i igualtat».

D'acort en ella, els nous estats varen formar una república, regida per un president i una assamblea o congrés, elegits abdós per tots els habitants majors d'edat. S'havia instituït, puix, un règim democràtic, fixant-se els drets i deures de governants i governats en una llei fonamental o Constitució.

El destí de la nova nació es va lliurar en una guerra en Gran Bretanya que va ser difícil per als nortamericans durant els tres primers anys. Despuix, en l'ajuda de francesos i espanyols i conduïts per George Washington, varen conseguir derrotar a la seua antiga metròpoli en *Saratoga (1777) i *Yorktown (1781). Dos anys despuix es firmava el [[Tractat de París (1783)|Tractat de París]] per el que Gran Bretanya reconeixia l'independència d'els Estats Units.

{{cita|Nosatres els representants d'els Estats Units d'Amèrica, reunits en Congrés general, acodim al Juge Suprem del món per a fer-li testic de la rectitut de les nostres intencions.
En el nom i en el poder ple del bon poble d'estes colónies donem a conéixer solemnement i declarem que estes colónies unides són i per dret han de ser Estats lliures i independents; que estan exentes de tot deure súbdits per a en la Corona britànica i que queda completament trencada tota conexió política entre elles i l'Estat de la Gran Bretanya, i que, com a Estats lliures i independents, posseïxen ple poder per a fer la guerra, concertar la pau, nugar relacions comercials i tots els demés actes i coses que els Estats independents poden fer per dret. I per a enrobustiment d'esta declaració, confiats a la protecció de la Providència divina, empenyorem uns a uns atres nostra vida, la nostra fortuna i el nostre sagrat honor.|Thomas Jefferson, Benjamin Franklin, John Adams}}

[[Categoria:Independència d'Estats Units]]
[[Categoria:Declaracions d'independència|Estats Units]]
[[Categoria:Estats Units en 1776]]
[[Categoria:Festes de juliol]]