Defensor del Poble - Historial de revisions

Valencian: /* Vore també */

2025-07-03T21:44:15Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 21:44 3 jul 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	En els països hispanoparlants es denomina comunment Defensor del Poble i en alguns països li diuen Defensor dels Ciutadans. En els països francòfons sol dir-se Defensor dels drets (en francés: ''Défenseur des droits'').		En els països hispanoparlants es denomina comunment Defensor del Poble i en alguns països li diuen Defensor dels Ciutadans. En els països francòfons sol dir-se Defensor dels drets (en francés: ''Défenseur des droits'').

	En [[Espanya]] la seua denominació depén de cada [[Comunitat Autònoma\|autonomia]]: en la [[Comunitat Valenciana]] i en [[Catalunya]] oficialment es diu [[Síndic de Greuges]], encara que en llengua valenciana és diu [[Síndic d'Agravis]]. En Aragó mantenen la denominació tradicional ''Justícia d'Aragó''.		En [[Espanya]] la seua denominació depén de cada [[Comunitat Autònoma\|autonomia]]: en la [[Comunitat Valenciana]] i en [[Catalunya]] oficialment es diu [[Síndic de Greuges]], encara que en [[llengua valenciana]] és diu [[Síndic d'Agravis]]. En Aragó mantenen la denominació tradicional ''Justícia d'Aragó''.

	Existixen diferències entre l'ombudsman' i el defensor del poble en Espanya, ya que mentres el primer fon dissenyat per a supervisar l'Administració pública, el Defensor del Poble usa eixa supervisió com a instrument per a defendre els drets i llibertats fonamentals, tal i com es desprén de l'artícul 54 de la [[Constitució Espanyola de 1978\|Constitució espanyola]] i de la seua ubicació dins del Capítul IV del Títul I.		Existixen diferències entre l'ombudsman' i el defensor del poble en Espanya, ya que mentres el primer fon dissenyat per a supervisar l'Administració pública, el Defensor del Poble usa eixa supervisió com a instrument per a defendre els drets i llibertats fonamentals, tal i com es desprén de l'artícul 54 de la [[Constitució Espanyola de 1978\|Constitució espanyola]] i de la seua ubicació dins del Capítul IV del Títul I.

Valencian en 21:43 3 jul 2025

2025-07-03T21:43:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:43 3 jul 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Defensor del Poble''', (en [[castellà]] ''Defensor del Pueblo''), és una autoritat de l'[[Estat]] encarregada de garantisar els [[Drets humans\|drets]] dels habitants davant dels abusos que puguen fer el poder polític i llegislatiu d'un Estat. Alguns autors defenen que el [[Justícia d'Aragó]], naixcut al final del [[sigle XII]] d. C. i inicis del [[Sigle XIII\|XIII]] d. C. , és el precursor del Defensor del Poble. Hi ha controvèrsies sobre si la figura del Defensor del Poble prové de la Constitució Sueca, que establí eixa figura (en el nom d'''Ombudsman'') en l'any [[1809]] per a donar resposta immediata als ciutadans davant dels abusos de difícil solució per via burocràtica o judicial, o be prové de la figura del Procurador o protector universal de tots els indígenes de les Índies de l'any [[1516]].		El '''Defensor del Poble''', (en [[castellà]], ''Defensor del Pueblo''), és una autoritat de l'[[Estat]] encarregada de garantisar els [[Drets humans\|drets]] dels habitants davant dels abusos que puguen fer el poder polític i llegislatiu d'un Estat. Alguns autors defenen que el [[Justícia d'Aragó]], naixcut al final del [[sigle XII]] d. C. i inicis del [[Sigle XIII\|XIII]] d. C. , és el precursor del Defensor del Poble. Hi ha controvèrsies sobre si la figura del Defensor del Poble prové de la Constitució Sueca, que establí eixa figura (en el nom d'''Ombudsman'') en l'any [[1809]] per a donar resposta immediata als ciutadans davant dels abusos de difícil solució per via burocràtica o judicial, o be prové de la figura del Procurador o protector universal de tots els indígenes de les Índies de l'any [[1516]].

	En els països hispanoparlants es denomina comunment Defensor del Poble i en alguns països li diuen Defensor dels Ciutadans. En els països francòfons sol dir-se Defensor dels drets (en francés: ''Défenseur des droits'').		En els països hispanoparlants es denomina comunment Defensor del Poble i en alguns països li diuen Defensor dels Ciutadans. En els països francòfons sol dir-se Defensor dels drets (en francés: ''Défenseur des droits'').

Valencian en 21:43 3 jul 2025

2025-07-03T21:43:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:43 3 jul 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Defensor del Poble''', (en castellà ''Defensor del Pueblo''), és una autoritat de l'[[Estat]] encarregada de garantisar els [[Drets humans\|drets]] dels habitants davant dels abusos que puguen fer el poder polític i llegislatiu d'un Estat. Alguns autors defenen que el [[Justícia d'Aragó]], naixcut al final del [[sigle XII]] d. C. i inicis del [[Sigle XIII\|XIII]] d. C. , és el precursor del Defensor del Poble. Hi ha controvèrsies sobre si la figura del Defensor del Poble prové de la Constitució Sueca, que establí eixa figura (en el nom d'''Ombudsman'') en l'any [[1809]] per a donar resposta immediata als ciutadans davant dels abusos de difícil solució per via burocràtica o judicial, o be prové de la figura del Procurador o protector universal de tots els indígenes de les Índies de l'any [[1516]].		El '''Defensor del Poble''', (en [[castellà]] ''Defensor del Pueblo''), és una autoritat de l'[[Estat]] encarregada de garantisar els [[Drets humans\|drets]] dels habitants davant dels abusos que puguen fer el poder polític i llegislatiu d'un Estat. Alguns autors defenen que el [[Justícia d'Aragó]], naixcut al final del [[sigle XII]] d. C. i inicis del [[Sigle XIII\|XIII]] d. C. , és el precursor del Defensor del Poble. Hi ha controvèrsies sobre si la figura del Defensor del Poble prové de la Constitució Sueca, que establí eixa figura (en el nom d'''Ombudsman'') en l'any [[1809]] per a donar resposta immediata als ciutadans davant dels abusos de difícil solució per via burocràtica o judicial, o be prové de la figura del Procurador o protector universal de tots els indígenes de les Índies de l'any [[1516]].

	En els països hispanoparlants es denomina comunment Defensor del Poble i en alguns països li diuen Defensor dels Ciutadans. En els països francòfons sol dir-se Defensor dels drets (en francés: ''Défenseur des droits'').		En els països hispanoparlants es denomina comunment Defensor del Poble i en alguns països li diuen Defensor dels Ciutadans. En els països francòfons sol dir-se Defensor dels drets (en francés: ''Défenseur des droits'').

Valencian en 21:42 3 jul 2025

2025-07-03T21:42:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:42 3 jul 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Defensor del Poble''', en castellà ''Defensor del Pueblo'', és una autoritat de l'[[Estat]] encarregada de garantisar els [[Drets humans\|drets]] dels habitants davant dels abusos que puguen fer el poder polític i llegislatiu d'un Estat. Alguns autors defenen que el [[Justícia d'Aragó]], naixcut al final del [[sigle XII]] d. C. i inicis del [[Sigle XIII\|XIII]] d. C. , és el precursor del Defensor del Poble. Hi ha controvèrsies sobre si la figura del Defensor del Poble prové de la Constitució Sueca, que establí eixa figura (en el nom d'''Ombudsman'') en l'any [[1809]] per a donar resposta immediata als ciutadans davant dels abusos de difícil solució per via burocràtica o judicial, o be prové de la figura del Procurador o protector universal de tots els indígenes de les Índies de l'any [[1516]].		El '''Defensor del Poble''', (en castellà ''Defensor del Pueblo''), és una autoritat de l'[[Estat]] encarregada de garantisar els [[Drets humans\|drets]] dels habitants davant dels abusos que puguen fer el poder polític i llegislatiu d'un Estat. Alguns autors defenen que el [[Justícia d'Aragó]], naixcut al final del [[sigle XII]] d. C. i inicis del [[Sigle XIII\|XIII]] d. C. , és el precursor del Defensor del Poble. Hi ha controvèrsies sobre si la figura del Defensor del Poble prové de la Constitució Sueca, que establí eixa figura (en el nom d'''Ombudsman'') en l'any [[1809]] per a donar resposta immediata als ciutadans davant dels abusos de difícil solució per via burocràtica o judicial, o be prové de la figura del Procurador o protector universal de tots els indígenes de les Índies de l'any [[1516]].

	En els països hispanoparlants es denomina comunment Defensor del Poble i en alguns països li diuen Defensor dels Ciutadans. En els països francòfons sol dir-se Defensor dels drets (en francés: ''Défenseur des droits'').		En els països hispanoparlants es denomina comunment Defensor del Poble i en alguns països li diuen Defensor dels Ciutadans. En els països francòfons sol dir-se Defensor dels drets (en francés: ''Défenseur des droits'').

Valencian en 21:38 3 jul 2025

2025-07-03T21:38:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:38 3 jul 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	En els països hispanoparlants es denomina comunment Defensor del Poble i en alguns països li diuen Defensor dels Ciutadans. En els països francòfons sol dir-se Defensor dels drets (en francés: ''Défenseur des droits'').		En els països hispanoparlants es denomina comunment Defensor del Poble i en alguns països li diuen Defensor dels Ciutadans. En els països francòfons sol dir-se Defensor dels drets (en francés: ''Défenseur des droits'').

	En [[Espanya]] la seua denominació depén de cada [[Comunitat Autònoma\|autonomia]]: en la [[Comunitat Valenciana]] i en [[Catalunya]] es diu [[Síndic de Greuges]], encara que en ~~valencià~~ és [[Síndic d'Agravis]]. En Aragó mantenen la denominació tradicional ''Justícia d'Aragó''.		En [[Espanya]] la seua denominació depén de cada [[Comunitat Autònoma\|autonomia]]: en la [[Comunitat Valenciana]] i en [[Catalunya]] oficialment es diu [[Síndic de Greuges]], encara que en llengua valenciana és diu [[Síndic d'Agravis]]. En Aragó mantenen la denominació tradicional ''Justícia d'Aragó''.

	Existixen diferències entre l'ombudsman' i el defensor del poble en Espanya, ya que mentres el primer fon dissenyat per a supervisar l'Administració pública, el Defensor del Poble usa eixa supervisió com a instrument per a defendre els drets i llibertats fonamentals, tal i com es desprén de l'artícul 54 de la [[Constitució Espanyola de 1978\|Constitució espanyola]] i de la seua ubicació dins del Capítul IV del Títul I.		Existixen diferències entre l'ombudsman' i el defensor del poble en Espanya, ya que mentres el primer fon dissenyat per a supervisar l'Administració pública, el Defensor del Poble usa eixa supervisió com a instrument per a defendre els drets i llibertats fonamentals, tal i com es desprén de l'artícul 54 de la [[Constitució Espanyola de 1978\|Constitució espanyola]] i de la seua ubicació dins del Capítul IV del Títul I.

Xavier: /* Vore també */

2025-07-03T17:05:35Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 3 jul 2025
Llínea 18:		Llínea 18:

	[[Categoria:Dret]]		[[Categoria:Dret]]
			[[Categoria:Institucions]]
			[[Categoria:Càrrecs polítics]]
			[[Categoria:Espanya]]

Xavier en 17:04 3 jul 2025

2025-07-03T17:04:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:04 3 jul 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Defensor del Poble''' és una autoritat de l'[[Estat]] encarregada de garantisar els [[Drets humans\|drets]] dels habitants davant dels abusos que puguen fer el poder polític i llegislatiu d'un Estat. Alguns autors defenen que el [[Justícia d'Aragó]], naixcut al final del [[sigle XII]] d. C. i inicis del [[Sigle XIII\|XIII]] d. C. , és el precursor del Defensor del Poble. Hi ha controvèrsies sobre si la figura del Defensor del Poble prové de la Constitució Sueca, que establí eixa figura (en el nom d'''Ombudsman'') en l'any [[1809]] per a donar resposta immediata als ciutadans davant dels abusos de difícil solució per via burocràtica o judicial, o be prové de la figura del Procurador o protector universal de tots els indígenes de les Índies de l'any [[1516]].		El '''Defensor del Poble''', en castellà ''Defensor del Pueblo'', és una autoritat de l'[[Estat]] encarregada de garantisar els [[Drets humans\|drets]] dels habitants davant dels abusos que puguen fer el poder polític i llegislatiu d'un Estat. Alguns autors defenen que el [[Justícia d'Aragó]], naixcut al final del [[sigle XII]] d. C. i inicis del [[Sigle XIII\|XIII]] d. C. , és el precursor del Defensor del Poble. Hi ha controvèrsies sobre si la figura del Defensor del Poble prové de la Constitució Sueca, que establí eixa figura (en el nom d'''Ombudsman'') en l'any [[1809]] per a donar resposta immediata als ciutadans davant dels abusos de difícil solució per via burocràtica o judicial, o be prové de la figura del Procurador o protector universal de tots els indígenes de les Índies de l'any [[1516]].

	En els països hispanoparlants es denomina comunment Defensor del Poble i en alguns països li diuen Defensor dels Ciutadans. En els països francòfons sol dir-se Defensor dels drets (en francés: ''Défenseur des droits'').		En els països hispanoparlants es denomina comunment Defensor del Poble i en alguns països li diuen Defensor dels Ciutadans. En els països francòfons sol dir-se Defensor dels drets (en francés: ''Défenseur des droits'').

	En [[Espanya]] la seua denominació depén de cada [[Comunitat Autònoma\|autonomia]]: en la [[Comunitat Valenciana]] i en [[Catalunya]] es diu [[Síndic de Greuges]]. En Aragó mantenen la denominació tradicional ''Justícia d'Aragó''.		En [[Espanya]] la seua denominació depén de cada [[Comunitat Autònoma\|autonomia]]: en la [[Comunitat Valenciana]] i en [[Catalunya]] es diu [[Síndic de Greuges]], encara que en valencià és [[Síndic d'Agravis]]. En Aragó mantenen la denominació tradicional ''Justícia d'Aragó''.

	Existixen diferències entre l'ombudsman' i el defensor del poble en Espanya, ya que mentres el primer fon dissenyat per a supervisar l'Administració pública, el Defensor del Poble usa eixa supervisió com a instrument per a defendre els drets i llibertats fonamentals, tal i com es desprén de l'artícul 54 de la [[Constitució Espanyola de 1978\|Constitució espanyola]] i de la seua ubicació dins del Capítul IV del Títul I.		Existixen diferències entre l'ombudsman' i el defensor del poble en Espanya, ya que mentres el primer fon dissenyat per a supervisar l'Administració pública, el Defensor del Poble usa eixa supervisió com a instrument per a defendre els drets i llibertats fonamentals, tal i com es desprén de l'artícul 54 de la [[Constitució Espanyola de 1978\|Constitució espanyola]] i de la seua ubicació dins del Capítul IV del Títul I.
Llínea 12:		Llínea 12:

	El Defensor del Poble s'ha desenrollat especialment en el continent americà, seguint el model espanyol. Les institucions del continent s'agrupen en la Federació Iberoamericana d'Ombudsman, organització molt activa en la defensa dels drets humans en la regió, que publica anualment un important Informe sobre [[Drets humans\|drets humans]].		El Defensor del Poble s'ha desenrollat especialment en el continent americà, seguint el model espanyol. Les institucions del continent s'agrupen en la Federació Iberoamericana d'Ombudsman, organització molt activa en la defensa dels drets humans en la regió, que publica anualment un important Informe sobre [[Drets humans\|drets humans]].

			== Vore també ==

			* [[Síndic d'Agravis]]

	[[Categoria:Dret]]		[[Categoria:Dret]]

Valencian: Text reemplaça - ' bé' a ' be'

2022-06-03T16:41:21Z

Text reemplaça - ' bé' a ' be'

← Revisió anterior		Revisió de 16:41 3 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Defensor del Poble''' és una autoritat de l'[[Estat]] encarregada de garantisar els [[Drets humans\|drets]] dels habitants davant dels abusos que puguen fer el poder polític i llegislatiu d'un Estat. Alguns autors defenen que el [[Justícia d'Aragó]], naixcut al final del [[sigle XII]] d. C. i inicis del [[Sigle XIII\|XIII]] d. C. , és el precursor del Defensor del Poble. Hi ha controvèrsies sobre si la figura del Defensor del Poble prové de la Constitució Sueca, que establí eixa figura (en el nom d'''Ombudsman'') en l'any [[1809]] per a donar resposta immediata als ciutadans davant dels abusos de difícil solució per via burocràtica o judicial, o bé prové de la figura del Procurador o protector universal de tots els indígenes de les Índies de l'any [[1516]].		El '''Defensor del Poble''' és una autoritat de l'[[Estat]] encarregada de garantisar els [[Drets humans\|drets]] dels habitants davant dels abusos que puguen fer el poder polític i llegislatiu d'un Estat. Alguns autors defenen que el [[Justícia d'Aragó]], naixcut al final del [[sigle XII]] d. C. i inicis del [[Sigle XIII\|XIII]] d. C. , és el precursor del Defensor del Poble. Hi ha controvèrsies sobre si la figura del Defensor del Poble prové de la Constitució Sueca, que establí eixa figura (en el nom d'''Ombudsman'') en l'any [[1809]] per a donar resposta immediata als ciutadans davant dels abusos de difícil solució per via burocràtica o judicial, o be prové de la figura del Procurador o protector universal de tots els indígenes de les Índies de l'any [[1516]].

	En els països hispanoparlants es denomina comunment Defensor del Poble i en alguns països li diuen Defensor dels Ciutadans. En els països francòfons sol dir-se Defensor dels drets (en francés: ''Défenseur des droits'').		En els països hispanoparlants es denomina comunment Defensor del Poble i en alguns països li diuen Defensor dels Ciutadans. En els països francòfons sol dir-se Defensor dels drets (en francés: ''Défenseur des droits'').

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T19:06:12Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 24 maig 2021
Llínea 7:		Llínea 7:
	Existixen diferències entre l'ombudsman' i el defensor del poble en Espanya, ya que mentres el primer fon dissenyat per a supervisar l'Administració pública, el Defensor del Poble usa eixa supervisió com a instrument per a defendre els drets i llibertats fonamentals, tal i com es desprén de l'artícul 54 de la [[Constitució Espanyola de 1978\|Constitució espanyola]] i de la seua ubicació dins del Capítul IV del Títul I.		Existixen diferències entre l'ombudsman' i el defensor del poble en Espanya, ya que mentres el primer fon dissenyat per a supervisar l'Administració pública, el Defensor del Poble usa eixa supervisió com a instrument per a defendre els drets i llibertats fonamentals, tal i com es desprén de l'artícul 54 de la [[Constitució Espanyola de 1978\|Constitució espanyola]] i de la seua ubicació dins del Capítul IV del Títul I.

	La llegitimació democràtica del Defensor del Poble és indubtable, puix que en tots els casos procedix de l'elecció parlamentària, en majoria qualificada i ~~després~~ de debat públic sobre la figura del candidat. No obstant, és independent del [[Parlamentarisme\|Parlament]], el qual no pot enviar-li instruccions ni cessar-lo, excepte per causes taxades. S'ha senyalat en els drets humans que l'efectivitat d'esta figura queda llimitada per la seua incapacitat d'impondre coactivament les seues decisions a les autoritats concernides. La seua capacitat de control residix sobretot en la raonabilitat o persuasió dels seus arguments, per lo que adquirix un caràcter més polític que judicial. No obstant, l'experiència demostra que bona part de les seues recomanacions solen ser ateses pels poders públics.		La llegitimació democràtica del Defensor del Poble és indubtable, puix que en tots els casos procedix de l'elecció parlamentària, en majoria qualificada i despuix de debat públic sobre la figura del candidat. No obstant, és independent del [[Parlamentarisme\|Parlament]], el qual no pot enviar-li instruccions ni cessar-lo, excepte per causes taxades. S'ha senyalat en els drets humans que l'efectivitat d'esta figura queda llimitada per la seua incapacitat d'impondre coactivament les seues decisions a les autoritats concernides. La seua capacitat de control residix sobretot en la raonabilitat o persuasió dels seus arguments, per lo que adquirix un caràcter més polític que judicial. No obstant, l'experiència demostra que bona part de les seues recomanacions solen ser ateses pels poders públics.

	En alguns països, el Defensor del Poble te capacitat per a presentar accions o recursos davant de la Cort Suprema o el [[Tribunal Constitucional d'Espanya\|Tribunal Constitucional]].		En alguns països, el Defensor del Poble te capacitat per a presentar accions o recursos davant de la Cort Suprema o el [[Tribunal Constitucional d'Espanya\|Tribunal Constitucional]].

Loís: Errata pode > poder

2019-05-14T07:35:13Z

Errata pode > poder

← Revisió anterior		Revisió de 07:35 14 maig 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Defensor del Poble''' és una autoritat de l'[[Estat]] encarregada de garantisar els [[Drets humans\|drets]] dels habitants davant dels abusos que puguen fer el ~~pode~~ polític i llegislatiu d'un Estat. Alguns autors defenen que el [[Justícia d'Aragó]], naixcut al final del [[sigle XII]] d. C. i inicis del [[Sigle XIII\|XIII]] d. C. , és el precursor del Defensor del Poble. Hi ha controvèrsies sobre si la figura del Defensor del Poble prové de la Constitució Sueca, que establí eixa figura (en el nom d'''Ombudsman'') en l'any [[1809]] per a donar resposta immediata als ciutadans davant dels abusos de difícil solució per via burocràtica o judicial, o bé prové de la figura del Procurador o protector universal de tots els indígenes de les Índies de l'any [[1516]].		El '''Defensor del Poble''' és una autoritat de l'[[Estat]] encarregada de garantisar els [[Drets humans\|drets]] dels habitants davant dels abusos que puguen fer el poder polític i llegislatiu d'un Estat. Alguns autors defenen que el [[Justícia d'Aragó]], naixcut al final del [[sigle XII]] d. C. i inicis del [[Sigle XIII\|XIII]] d. C. , és el precursor del Defensor del Poble. Hi ha controvèrsies sobre si la figura del Defensor del Poble prové de la Constitució Sueca, que establí eixa figura (en el nom d'''Ombudsman'') en l'any [[1809]] per a donar resposta immediata als ciutadans davant dels abusos de difícil solució per via burocràtica o judicial, o bé prové de la figura del Procurador o protector universal de tots els indígenes de les Índies de l'any [[1516]].

	En els països hispanoparlants es denomina comunment Defensor del Poble i en alguns països li diuen Defensor dels Ciutadans. En els països francòfons sol dir-se Defensor dels drets (en francés: ''Défenseur des droits'').		En els països hispanoparlants es denomina comunment Defensor del Poble i en alguns països li diuen Defensor dels Ciutadans. En els països francòfons sol dir-se Defensor dels drets (en francés: ''Défenseur des droits'').

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 24 maig 2021
Llínea 7:		Llínea 7:
	Existixen diferències entre l'ombudsman' i el defensor del poble en Espanya, ya que mentres el primer fon dissenyat per a supervisar l'Administració pública, el Defensor del Poble usa eixa supervisió com a instrument per a defendre els drets i llibertats fonamentals, tal i com es desprén de l'artícul 54 de la [[Constitució Espanyola de 1978\|Constitució espanyola]] i de la seua ubicació dins del Capítul IV del Títul I.		Existixen diferències entre l'ombudsman' i el defensor del poble en Espanya, ya que mentres el primer fon dissenyat per a supervisar l'Administració pública, el Defensor del Poble usa eixa supervisió com a instrument per a defendre els drets i llibertats fonamentals, tal i com es desprén de l'artícul 54 de la [[Constitució Espanyola de 1978\|Constitució espanyola]] i de la seua ubicació dins del Capítul IV del Títul I.

	La llegitimació democràtica del Defensor del Poble és indubtable, puix que en tots els casos procedix de l'elecció parlamentària, en majoria qualificada i ~~després~~ de debat públic sobre la figura del candidat. No obstant, és independent del [[Parlamentarisme\|Parlament]], el qual no pot enviar-li instruccions ni cessar-lo, excepte per causes taxades. S'ha senyalat en els drets humans que l'efectivitat d'esta figura queda llimitada per la seua incapacitat d'impondre coactivament les seues decisions a les autoritats concernides. La seua capacitat de control residix sobretot en la raonabilitat o persuasió dels seus arguments, per lo que adquirix un caràcter més polític que judicial. No obstant, l'experiència demostra que bona part de les seues recomanacions solen ser ateses pels poders públics.		La llegitimació democràtica del Defensor del Poble és indubtable, puix que en tots els casos procedix de l'elecció parlamentària, en majoria qualificada i despuix de debat públic sobre la figura del candidat. No obstant, és independent del [[Parlamentarisme\|Parlament]], el qual no pot enviar-li instruccions ni cessar-lo, excepte per causes taxades. S'ha senyalat en els drets humans que l'efectivitat d'esta figura queda llimitada per la seua incapacitat d'impondre coactivament les seues decisions a les autoritats concernides. La seua capacitat de control residix sobretot en la raonabilitat o persuasió dels seus arguments, per lo que adquirix un caràcter més polític que judicial. No obstant, l'experiència demostra que bona part de les seues recomanacions solen ser ateses pels poders públics.

	En alguns països, el Defensor del Poble te capacitat per a presentar accions o recursos davant de la Cort Suprema o el [[Tribunal Constitucional d'Espanya\|Tribunal Constitucional]].		En alguns països, el Defensor del Poble te capacitat per a presentar accions o recursos davant de la Cort Suprema o el [[Tribunal Constitucional d'Espanya\|Tribunal Constitucional]].