Democràcia - Historial de revisions

Reval en 18:08 30 jul 2024

2024-07-30T18:08:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:08 30 jul 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	La democràcia es definix també a partir de la clàssica classificació de les formes de govern realisada per [[Plató]] primer i [[Aristòtil]] despuix, en tres tipos bàsics: [[monarquia]] (govern d'un), [[aristocràcia]] (govern de pocs), [[democràcia]] (govern de la multitut per a Plató i " dels més", per a Aristòtil).		La democràcia es definix també a partir de la clàssica classificació de les formes de govern realisada per [[Plató]] primer i [[Aristòtil]] despuix, en tres tipos bàsics: [[monarquia]] (govern d'un), [[aristocràcia]] (govern de pocs), [[democràcia]] (govern de la multitut per a Plató i " dels més", per a Aristòtil).

	Hi ha [[democràcia directa]] quan la decisió és adoptada directament pels membres del poble. Hi ha [[democràcia representativa\|democràcia indirecta o representativa]] quan la decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants. Finalment, hi ha [[democràcia participativa]] quan s'aplica un model polític que facilita als ciutadans la seua capacitat d'associar-se i organisar-se de tal manera que puguen eixercir una influència directa en les decisions públiques o quan es facilita a la ciutadania amplis mecanismes [[plebiscit\|plebiscitaris]]. Estes tres formes no són excloents i solen integrar-se com a mecanismes complementaris.		Hi ha [[democràcia directa]] quan la decisió és adoptada directament pels membres del poble. Hi ha [[democràcia representativa\|democràcia indirecta o representativa]] quan la decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants. Finalment, hi ha [[democràcia participativa]] quan s'aplica un model polític que facilita als ciutadans la seua capacitat d'associar-se i organisar-se de tal manera que puguen eixercir una influència directa en les decisions públiques o quan es facilita a la ciutadania amplis mecanismes [[plebiscit\|plebiscitaris]]. Estes tres formes no són excloents i solen integrar-se com a mecanismes complementaris.

	[[Categoria:Política ]]		[[Categoria:Política ]]
	[[Categoria:Ideologia ]]		[[Categoria:Ideologia ]]

Reval en 17:25 8 jun 2024

2024-06-08T17:25:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:25 8 jun 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	La democràcia es definix també a partir de la clàssica classificació de les formes de govern realisada per [[Plató]] primer i [[Aristòtil]] despuix, en tres tipos bàsics: [[monarquia]] (govern d'un), [[aristocràcia]] (govern de pocs), [[democràcia]] (govern de la multitut per a Plató i " dels més", per a Aristòtil).		La democràcia es definix també a partir de la clàssica classificació de les formes de govern realisada per [[Plató]] primer i [[Aristòtil]] despuix, en tres tipos bàsics: [[monarquia]] (govern d'un), [[aristocràcia]] (govern de pocs), [[democràcia]] (govern de la multitut per a Plató i " dels més", per a Aristòtil).

	Hi ha [[democràcia directa]] quan la decisió és adoptada directament pels membres del poble. Hi ha [[democràcia representativa\|democràcia indirecta o representativa]] quan la decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants. Finalment, hi ha [[democràcia participativa]] quan s'aplica un model polític que facilita als ciutadans la seua capacitat d'associar-se i organisar-se de tal manera que puguen eixercir una influència directa en les decisions públiques o quan es facilita a la ciutadania amplis mecanismes [[plebiscit\|plebiscitaris]]. Estes tres formes no són excloents i solen integrar-se com a mecanismes complementaris.		Hi ha [[democràcia directa]] quan la decisió és adoptada directament pels membres del poble. Hi ha [[democràcia representativa\|democràcia indirecta o representativa]] quan la decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants. Finalment, hi ha [[democràcia participativa]] quan s'aplica un model polític que facilita als ciutadans la seua capacitat d'associar-se i organisar-se de tal manera que puguen eixercir una influència directa en les decisions públiques o quan es facilita a la ciutadania amplis mecanismes [[plebiscit\|plebiscitaris]]. Estes tres formes no són excloents i solen integrar-se com a mecanismes complementaris.

	[[Categoria:Política ]]		[[Categoria:Política ]]
	[[Categoria:Ideologia ]]		[[Categoria:Ideologia ]]

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T17:48:12Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 17:48 30 abr 2015
Llínea 3:		Llínea 3:
	En sentit estricte la democràcia és una [[forma de govern]], d'organisació del [[Estat]], en la qual les decisions colectives són adoptades pel [[poble (societat)\|poble]] per mig de mecanismes de participació directa o indirecta que li conferixen [[llegitimitat]] als representants. En sentit ampli, democràcia és una forma de convivència social en qué tots els seus habitants són lliures i iguals davant de la [[llei]] i les relacions socials s'establixen d'acort en mecanismes [[contracte\|contractuals]].		En sentit estricte la democràcia és una [[forma de govern]], d'organisació del [[Estat]], en la qual les decisions colectives són adoptades pel [[poble (societat)\|poble]] per mig de mecanismes de participació directa o indirecta que li conferixen [[llegitimitat]] als representants. En sentit ampli, democràcia és una forma de convivència social en qué tots els seus habitants són lliures i iguals davant de la [[llei]] i les relacions socials s'establixen d'acort en mecanismes [[contracte\|contractuals]].

	La democràcia es definix també a partir de la clàssica classificació de les formes de govern realisada per [[Plató]] primer i [[Aristòtil]] ~~després~~, en tres tipos bàsics: [[monarquia]] (govern d'un), [[aristocràcia]] (govern de pocs), [[democràcia]] (govern de la multitut per a Plató i " dels més", per a Aristòtil).		La democràcia es definix també a partir de la clàssica classificació de les formes de govern realisada per [[Plató]] primer i [[Aristòtil]] despuix, en tres tipos bàsics: [[monarquia]] (govern d'un), [[aristocràcia]] (govern de pocs), [[democràcia]] (govern de la multitut per a Plató i " dels més", per a Aristòtil).

	Hi ha [[democràcia directa]] quan la decisió és adoptada directament pels membres del poble. Hi ha [[democràcia representativa\|democràcia indirecta o representativa]] quan la decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants. Finalment, hi ha [[democràcia participativa]] quan s'aplica un model polític que facilita als ciutadans la seua capacitat d'associar-se i organisar-se de tal manera que puguen eixercir una influència directa en les decisions públiques o quan es facilita a la ciutadania amplis mecanismes [[plebiscit\|plebiscitaris]]. Estes tres formes no són excloents i solen integrar-se com a mecanismes complementaris.		Hi ha [[democràcia directa]] quan la decisió és adoptada directament pels membres del poble. Hi ha [[democràcia representativa\|democràcia indirecta o representativa]] quan la decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants. Finalment, hi ha [[democràcia participativa]] quan s'aplica un model polític que facilita als ciutadans la seua capacitat d'associar-se i organisar-se de tal manera que puguen eixercir una influència directa en les decisions públiques o quan es facilita a la ciutadania amplis mecanismes [[plebiscit\|plebiscitaris]]. Estes tres formes no són excloents i solen integrar-se com a mecanismes complementaris.

Peterguason en 15:59 10 nov 2009

2009-11-10T15:59:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:59 10 nov 2009
Llínea 8:		Llínea 8:

	[[Categoria:Política ]]		[[Categoria:Política ]]
	[[Categoria:~~Democràcia\|~~ ]]		[[Categoria:Ideologia ]]

Peterguason en 15:56 10 nov 2009

2009-11-10T15:56:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:56 10 nov 2009
Llínea 7:		Llínea 7:
	Hi ha [[democràcia directa]] quan la decisió és adoptada directament pels membres del poble. Hi ha [[democràcia representativa\|democràcia indirecta o representativa]] quan la decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants. Finalment, hi ha [[democràcia participativa]] quan s'aplica un model polític que facilita als ciutadans la seua capacitat d'associar-se i organisar-se de tal manera que puguen eixercir una influència directa en les decisions públiques o quan es facilita a la ciutadania amplis mecanismes [[plebiscit\|plebiscitaris]]. Estes tres formes no són excloents i solen integrar-se com a mecanismes complementaris.		Hi ha [[democràcia directa]] quan la decisió és adoptada directament pels membres del poble. Hi ha [[democràcia representativa\|democràcia indirecta o representativa]] quan la decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants. Finalment, hi ha [[democràcia participativa]] quan s'aplica un model polític que facilita als ciutadans la seua capacitat d'associar-se i organisar-se de tal manera que puguen eixercir una influència directa en les decisions públiques o quan es facilita a la ciutadania amplis mecanismes [[plebiscit\|plebiscitaris]]. Estes tres formes no són excloents i solen integrar-se com a mecanismes complementaris.

			[[Categoria:Política ]]
	[[Categoria:Democràcia\| ]]		[[Categoria:Democràcia\| ]]

Joan85: Pàgina nova, en el contingut: «'''Democràcia''' és una forma d'organisació de grups de persones, la característica predominant de la qual és que la titularitat del poder residix en la ...».

2009-03-15T18:13:31Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Democràcia''' és una forma d'organisació de grups de persones, la característica predominant de la qual és que la titularitat del poder residix en la ...».

Pàgina nova

'''Democràcia''' és una forma d'organisació de grups de persones, la característica predominant de la qual és que la titularitat del [[poder]] residix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions responga a la voluntat colectiva dels membres del grup.

En sentit estricte la democràcia és una [[forma de govern]], d'organisació del [[Estat]], en la qual les decisions colectives són adoptades pel [[poble (societat)|poble]] per mig de mecanismes de participació directa o indirecta que li conferixen [[llegitimitat]] als representants. En sentit ampli, democràcia és una forma de convivència social en qué tots els seus habitants són lliures i iguals davant de la [[llei]] i les relacions socials s'establixen d'acort en mecanismes [[contracte|contractuals]].

La democràcia es definix també a partir de la clàssica classificació de les formes de govern realisada per [[Plató]] primer i [[Aristòtil]] després, en tres tipos bàsics: [[monarquia]] (govern d'un), [[aristocràcia]] (govern de pocs), [[democràcia]] (govern de la multitut per a Plató i " dels més", per a Aristòtil).

Hi ha [[democràcia directa]] quan la decisió és adoptada directament pels membres del poble. Hi ha [[democràcia representativa|democràcia indirecta o representativa]] quan la decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants. Finalment, hi ha [[democràcia participativa]] quan s'aplica un model polític que facilita als ciutadans la seua capacitat d'associar-se i organisar-se de tal manera que puguen eixercir una influència directa en les decisions públiques o quan es facilita a la ciutadania amplis mecanismes [[plebiscit|plebiscitaris]]. Estes tres formes no són excloents i solen integrar-se com a mecanismes complementaris.

[[Categoria:Democràcia| ]]