Demostratius en valencià - Historial de revisions

Lluísm en 18:36 26 jul 2025

2025-07-26T18:36:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 26 jul 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	Els demostratius de lluntania (o de tercer grau) indiquen lluntania respecte a l'oyent i a la persona que parla. En valencià els demostratius de lluntania són: ''aquell'' (masculí singular), ''aquells'' (masculí plural), ''aquella'' (femení singular), ''aquelles'' (femení plural).		Els demostratius de lluntania (o de tercer grau) indiquen lluntania respecte a l'oyent i a la persona que parla. En valencià els demostratius de lluntania són: ''aquell'' (masculí singular), ''aquells'' (masculí plural), ''aquella'' (femení singular), ''aquelles'' (femení plural).

	==Demostratius simples i reforçats==		== Demostratius simples i reforçats ==
	En valencià antic, els demostratius masculins i femenins podien ser simples o reforçats.		En valencià antic, els demostratius masculins i femenins podien ser simples o reforçats.
	===Demostratius simples===
			=== Demostratius simples ===

	Els demostratius simples són: ''est'' (per al primer grau, en les variants ''este'', ''estos'', ''esta'' i ''estes''), ''eix'' (per al segon grau, en les variants ''eixe'', ''eixos'', ''eixa'' i ''eixes'') i ''ell'' (per al tercer grau, en les variants ''ells, ''ella'' i ''elles'').		Els demostratius simples són: ''est'' (per al primer grau, en les variants ''este'', ''estos'', ''esta'' i ''estes''), ''eix'' (per al segon grau, en les variants ''eixe'', ''eixos'', ''eixa'' i ''eixes'') i ''ell'' (per al tercer grau, en les variants ''ells, ''ella'' i ''elles'').
	Hui en dia en valencià general els demostratius simples de primer i segon grau s'han tornat les formes usades de manera general. Els pronoms ''est'' i ''eix'' generalment prenen la -e final: ''este'' i ''eixe'' excepte davant de vocal. L'antic demostratiu simple de tercera distància actualment s'usa com a pronom personal i no com a demostratiu.		Hui en dia en valencià general els demostratius simples de primer i segon grau s'han tornat les formes usades de manera general. Els pronoms ''est'' i ''eix'' generalment prenen la -e final: ''este'' i ''eixe'' excepte davant de vocal. L'antic demostratiu simple de tercera distància actualment s'usa com a pronom personal i no com a demostratiu.

	====Orige dels demostratius simples====		==== Orige dels demostratius simples ====
	Els demostratius simples de primer grau deriven de demostratius llatins: ''este'' i ''est'' deriven del llatí ''iste'' i ''esta'' deriva del llatí ''ista''. Originalment la forma ''este'' s'escrivia sempre ''est'', pero per a facilitar-ne la pronunciació, els valencians li insertaren una -e final, hui dia la forma ''est'' només s'usa davant de paraules començades per vocal, a on la pronunciació sense la -e no causa problemes.		Els demostratius simples de primer grau deriven de demostratius llatins: ''este'' i ''est'' deriven del llatí ''iste'' i ''esta'' deriva del llatí ''ista''. Originalment la forma ''este'' s'escrivia sempre ''est'', pero per a facilitar-ne la pronunciació, els valencians li insertaren una -e final, hui dia la forma ''est'' només s'usa davant de paraules començades per vocal, a on la pronunciació sense la -e no causa problemes.

Llínea 28:		Llínea 29:
	Els demostratius simples de tercer grau (hui pronoms personals) deriven de demostratius llatins: ''ell'' deriva del llatí vulgar ''illu'' i ''ella'' deriva del llatí ''illa''.		Els demostratius simples de tercer grau (hui pronoms personals) deriven de demostratius llatins: ''ell'' deriva del llatí vulgar ''illu'' i ''ella'' deriva del llatí ''illa''.

	===Demostratius reforçats===		=== Demostratius reforçats ===
	Els demostratius reforçats són: ''aquest'' (per al primer grau, en les variants ''aquests'', ''aquesta'' i ''aquestes''), ''aqueix'' (per al segon grau, en les variants ''aqueixos'', ''aqueixa'' i ''aqueixes'') i ''aquell'' (per al tercer grau, en les variants ''aquells, ''aquella'' i ''aquelles'').		Els demostratius reforçats són: ''aquest'' (per al primer grau, en les variants ''aquests'', ''aquesta'' i ''aquestes''), ''aqueix'' (per al segon grau, en les variants ''aqueixos'', ''aqueixa'' i ''aqueixes'') i ''aquell'' (per al tercer grau, en les variants ''aquells, ''aquella'' i ''aquelles'').

Llínea 35:		Llínea 36:
	En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero poc a poc anaren substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es tractaren de reintroduir per a acostar el valencià d'aquella época al valencià del [[Sigle d'Or]], pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els vea com a lo que eren, arcaismes. L'únic que es conserva actualment en valencià general és el de tercer grau.		En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero poc a poc anaren substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es tractaren de reintroduir per a acostar el valencià d'aquella época al valencià del [[Sigle d'Or]], pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els vea com a lo que eren, arcaismes. L'únic que es conserva actualment en valencià general és el de tercer grau.

	====Orige dels demostratius reforçats====		==== Orige dels demostratius reforçats ====
	L'orige [[llatí]] dels deomstratius reforçats és el mateix que el dels seus equivalents simples pero en ''eccu'' davant:		L'orige [[llatí]] dels deomstratius reforçats és el mateix que el dels seus equivalents simples pero en ''eccu'' davant:

Llínea 44:		Llínea 45:
	Els demostratius reforçats de tercer grau deriven de demostratius llatins: ''aquell'' deriva del llatí vulgar ''eccu illu'' i ''ella'' deriva del llatí vulgar ''eccu illa''.		Els demostratius reforçats de tercer grau deriven de demostratius llatins: ''aquell'' deriva del llatí vulgar ''eccu illu'' i ''ella'' deriva del llatí vulgar ''eccu illa''.

	=====Pronunciació del demostratiu reforçat ''aquest''=====		===== Pronunciació del demostratiu reforçat ''aquest'' =====
	El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat se deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai desenrollà una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians hagueren d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir be ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per consonant, la es s'emmudix (per la dificultat de pronunciar moltes consonants seguides), és dir, se pronuncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.		El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat se deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai desenrollà una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians hagueren d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir be ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per consonant, la es s'emmudix (per la dificultat de pronunciar moltes consonants seguides), és dir, se pronuncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.

	És important indicar que en la parla tradicional de part del Maestrat este pronom sí que desenrollà una -e final, aixina com el pronom aqueix, que hui es diuen "aqueste" i "aqueixe", potser per això s'han conservat en alguns llocs fins a l'actualitat.		És important indicar que en la parla tradicional de part del Maestrat este pronom sí que desenrollà una -e final, aixina com el pronom aqueix, que hui es diuen "aqueste" i "aqueixe", potser per això s'han conservat en alguns llocs fins a l'actualitat.

	==Demostratius neutres==		== Demostratius neutres ==
	En valencià existix una atra classe de demostratius, els demostratius neutres, que també estan dividits en tres graus. Cal notar que els demostratius neutres només existixen en singular i, ademés, únicament tenen forma simple, no existixen ''demostratius neutres reforçats''.		En valencià existix una atra classe de demostratius, els demostratius neutres, que també estan dividits en tres graus. Cal notar que els demostratius neutres només existixen en singular i, ademés, únicament tenen forma simple, no existixen ''demostratius neutres reforçats''.

	===Demostratiu neutre de proximitat===		=== Demostratiu neutre de proximitat ===
	El demostratiu neutre de proximitat és ''açò'', que deriva del llatí ''ecce hoc''.		El demostratiu neutre de proximitat és ''açò'', que deriva del llatí ''ecce hoc''.

	També existix una variant antiga d'este demostratiu, ''ço'', que hui en dia només se gasta com a recurs estilístic davant de que (''ço que passa'', volent dir ''lo que passa''), davant de de (''ço d'ella'', volent dir ''lo d'ella'') o en l'expressió ''ço és'' (que vol dir ''es dir''), també pot gastar-se com a sinònim de l'artícul neutre ''lo'', pero en la llengua oral i espontànea este demostratiu arcaic està totalment en desús.		També existix una variant antiga d'este demostratiu, ''ço'', que hui en dia només se gasta com a recurs estilístic davant de que (''ço que passa'', volent dir ''lo que passa''), davant de de (''ço d'ella'', volent dir ''lo d'ella'') o en l'expressió ''ço és'' (que vol dir ''es dir''), també pot gastar-se com a sinònim de l'artícul neutre ''lo'', pero en la llengua oral i espontànea este demostratiu arcaic està totalment en desús.

	===Demostratiu neutre de grau intermig de proximitat===		=== Demostratiu neutre de grau intermig de proximitat ===
	El demostratiu neutre de grau intermig de proximitat és ''això'', que deriva del llatí vulgar ''ipsu hoc''.		El demostratiu neutre de grau intermig de proximitat és ''això'', que deriva del llatí vulgar ''ipsu hoc''.

	===Demostratiu neutre de lluntania===		=== Demostratiu neutre de lluntania ===
	El demostratiu neutre de lluntania és ''allò'', que deriva del llatí ''illud'' (té el mateix orige etimològic que l'[[Artícul valencià\|artícul]] masculí i neutre).		El demostratiu neutre de lluntania és ''allò'', que deriva del llatí ''illud'' (té el mateix orige etimològic que l'[[Artícul valencià\|artícul]] masculí i neutre).

	==Demostratius simples i reforçats en atres llengües==		== Demostratius simples i reforçats en atres llengües ==

	En [[castellà]] i en [[portugués]] existien demostratius reforçats i simples. En castellà els demostratius reforçats eren ''aqueste'', ''aquese'' i ''aquel''; en portugués eren ''aqueste'', ''aquesse'' i ''aquele'', pero, igual que passà en valencià, els demostratius reforçats de primer i segon grau caigueren en desús i hui només s'usen com a recurs estilístic. En castellà, ademés, també hi havia pronoms reforçats neutres: ''aquesto'', ''aqueso'' i ''aquello''. Hui en dia, tant en portugués com en castellà s'usen els demostratius simples (que en abdós idiomes són iguals que els reforçats pero sense el prefix ''aqu-'') excepte en els demostratius de tercer grau.		En [[castellà]] i en [[portugués]] existien demostratius reforçats i simples. En castellà els demostratius reforçats eren ''aqueste'', ''aquese'' i ''aquel''; en portugués eren ''aqueste'', ''aquesse'' i ''aquele'', pero, igual que passà en valencià, els demostratius reforçats de primer i segon grau caigueren en desús i hui només s'usen com a recurs estilístic. En castellà, ademés, també hi havia pronoms reforçats neutres: ''aquesto'', ''aqueso'' i ''aquello''. Hui en dia, tant en portugués com en castellà s'usen els demostratius simples (que en abdós idiomes són iguals que els reforçats pero sense el prefix ''aqu-'') excepte en els demostratius de tercer grau.
Llínea 73:		Llínea 74:
	En [[italià]] també hi ha determinants reforçats i simples. En la llengua escrita es preferixen els reforçats: ''questo'', ''codesto'' i ''quello'', pero en el llenguage coloquial, especialment del sur d'itàlia, s'usa el demostratiu simple ''sto'' en conte de ''questo'' (només hi ha demostratius simples de primer grau).		En [[italià]] també hi ha determinants reforçats i simples. En la llengua escrita es preferixen els reforçats: ''questo'', ''codesto'' i ''quello'', pero en el llenguage coloquial, especialment del sur d'itàlia, s'usa el demostratiu simple ''sto'' en conte de ''questo'' (només hi ha demostratius simples de primer grau).

	==Referències==		== Referències ==
	* https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/13.pdf		* https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/13.pdf
	{{Llengua valenciana}}		{{Llengua valenciana}}

Jose2: Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

2025-06-14T09:00:42Z

Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

← Revisió anterior		Revisió de 09:00 14 jun 2025
Llínea 33:		Llínea 33:
	Bàsicament, els pronoms reforçats són iguals que els simples pero en el prefix aqu- i sense la -e final. Hui en dia els demostratius reforçats de primer i segon grau han caigut en desús i a soles s'usen en uns pobles molt concrets d'Alacant (en les localitats de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]], concretament) i en la parla tradicional de part del Maestrat, especialment en pobles com [[Tírig]] o [[Benassal]].		Bàsicament, els pronoms reforçats són iguals que els simples pero en el prefix aqu- i sense la -e final. Hui en dia els demostratius reforçats de primer i segon grau han caigut en desús i a soles s'usen en uns pobles molt concrets d'Alacant (en les localitats de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]], concretament) i en la parla tradicional de part del Maestrat, especialment en pobles com [[Tírig]] o [[Benassal]].

	En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero a poc a poc anaren substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es tractaren de reintroduir per a acostar el valencià d'aquella época al valencià del [[Sigle d'Or]], pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els vea com a lo que eren, arcaismes. L'únic que es conserva actualment en valencià general és el de tercer grau.		En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero poc a poc anaren substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es tractaren de reintroduir per a acostar el valencià d'aquella época al valencià del [[Sigle d'Or]], pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els vea com a lo que eren, arcaismes. L'únic que es conserva actualment en valencià general és el de tercer grau.

	====Orige dels demostratius reforçats====		====Orige dels demostratius reforçats====

Alacanti: Protegí «Demostratius en valencià» ([Editar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit) [Poden traslladar=Només permetre administradors] (indefinit))

2022-09-29T17:17:51Z

Protegí «Demostratius en valencià» ([Editar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit) [Poden traslladar=Només permetre administradors] (indefinit))

← Revisió anterior		Revisió de 17:17 29 set 2022
(Sense diferències)

Valencian: Text reemplaça - ' bé' a ' be'

2022-06-03T16:40:43Z

Text reemplaça - ' bé' a ' be'

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 3 jun 2022
Llínea 45:		Llínea 45:

	=====Pronunciació del demostratiu reforçat ''aquest''=====		=====Pronunciació del demostratiu reforçat ''aquest''=====
	El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat se deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai desenrollà una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians hagueren d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir bé ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per consonant, la es s'emmudix (per la dificultat de pronunciar moltes consonants seguides), és dir, se pronuncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.		El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat se deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai desenrollà una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians hagueren d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir be ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per consonant, la es s'emmudix (per la dificultat de pronunciar moltes consonants seguides), és dir, se pronuncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.

	És important indicar que en la parla tradicional de part del Maestrat este pronom sí que desenrollà una -e final, aixina com el pronom aqueix, que hui es diuen "aqueste" i "aqueixe", potser per això s'han conservat en alguns llocs fins a l'actualitat.		És important indicar que en la parla tradicional de part del Maestrat este pronom sí que desenrollà una -e final, aixina com el pronom aqueix, que hui es diuen "aqueste" i "aqueixe", potser per això s'han conservat en alguns llocs fins a l'actualitat.

Jose2 en 11:02 25 set 2019

2019-09-25T11:02:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:02 25 set 2019
Llínea 31:		Llínea 31:
	Els demostratius reforçats són: ''aquest'' (per al primer grau, en les variants ''aquests'', ''aquesta'' i ''aquestes''), ''aqueix'' (per al segon grau, en les variants ''aqueixos'', ''aqueixa'' i ''aqueixes'') i ''aquell'' (per al tercer grau, en les variants ''aquells, ''aquella'' i ''aquelles'').		Els demostratius reforçats són: ''aquest'' (per al primer grau, en les variants ''aquests'', ''aquesta'' i ''aquestes''), ''aqueix'' (per al segon grau, en les variants ''aqueixos'', ''aqueixa'' i ''aqueixes'') i ''aquell'' (per al tercer grau, en les variants ''aquells, ''aquella'' i ''aquelles'').

	Bàsicament, els pronoms reforçats són iguals que els simples pero en el prefix aqu- i sense la -e final. Hui en dia els demostratius reforçats de primer i segon grau han caigut en desús i a soles s'usen en uns pobles molt concrets d'Alacant (en les localitats de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]], concretament) i en la parla tradicional del Maestrat, especialment en pobles com [[Tírig]] o [[Benassal]].		Bàsicament, els pronoms reforçats són iguals que els simples pero en el prefix aqu- i sense la -e final. Hui en dia els demostratius reforçats de primer i segon grau han caigut en desús i a soles s'usen en uns pobles molt concrets d'Alacant (en les localitats de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]], concretament) i en la parla tradicional de part del Maestrat, especialment en pobles com [[Tírig]] o [[Benassal]].

	En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero a poc a poc anaren substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es tractaren de reintroduir per a acostar el valencià d'aquella época al valencià del [[Sigle d'Or]], pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els vea com a lo que eren, arcaismes. L'únic que es conserva actualment en valencià general és el de tercer grau.		En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero a poc a poc anaren substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es tractaren de reintroduir per a acostar el valencià d'aquella época al valencià del [[Sigle d'Or]], pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els vea com a lo que eren, arcaismes. L'únic que es conserva actualment en valencià general és el de tercer grau.
Llínea 47:		Llínea 47:
	El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat se deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai desenrollà una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians hagueren d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir bé ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per consonant, la es s'emmudix (per la dificultat de pronunciar moltes consonants seguides), és dir, se pronuncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.		El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat se deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai desenrollà una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians hagueren d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir bé ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per consonant, la es s'emmudix (per la dificultat de pronunciar moltes consonants seguides), és dir, se pronuncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.

	És important indicar que en la parla tradicional del Maestrat este pronom sí que desenrollà una -e final, aixina com el pronom aqueix, que hui es diuen "aqueste" i "aqueixe", potser per això s'han conservat fins a l'actualitat.		És important indicar que en la parla tradicional de part del Maestrat este pronom sí que desenrollà una -e final, aixina com el pronom aqueix, que hui es diuen "aqueste" i "aqueixe", potser per això s'han conservat en alguns llocs fins a l'actualitat.

	==Demostratius neutres==		==Demostratius neutres==

Teniente: /* Demostratius reforçats */

2019-09-25T07:28:20Z

Demostratius reforçats

← Revisió anterior		Revisió de 07:28 25 set 2019
Llínea 31:		Llínea 31:
	Els demostratius reforçats són: ''aquest'' (per al primer grau, en les variants ''aquests'', ''aquesta'' i ''aquestes''), ''aqueix'' (per al segon grau, en les variants ''aqueixos'', ''aqueixa'' i ''aqueixes'') i ''aquell'' (per al tercer grau, en les variants ''aquells, ''aquella'' i ''aquelles'').		Els demostratius reforçats són: ''aquest'' (per al primer grau, en les variants ''aquests'', ''aquesta'' i ''aquestes''), ''aqueix'' (per al segon grau, en les variants ''aqueixos'', ''aqueixa'' i ''aqueixes'') i ''aquell'' (per al tercer grau, en les variants ''aquells, ''aquella'' i ''aquelles'').

	Bàsicament, els pronoms reforçats són iguals que els simples pero en el prefix aqu- i sense la -e final. Hui en dia els demostratius reforçats de primer i segon grau han caigut en desús i a soles s'usen en uns pobles molt concrets d'Alacant (en les localitats de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]], concretament).		Bàsicament, els pronoms reforçats són iguals que els simples pero en el prefix aqu- i sense la -e final. Hui en dia els demostratius reforçats de primer i segon grau han caigut en desús i a soles s'usen en uns pobles molt concrets d'Alacant (en les localitats de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]], concretament) i en la parla tradicional del Maestrat, especialment en pobles com [[Tírig]] o [[Benassal]].

	En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero a poc a poc anaren substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es tractaren de reintroduir per a acostar el valencià d'aquella época al valencià del [[Sigle d'Or]], pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els vea com a lo que eren, arcaismes. L'únic que es conserva actualment en valencià general és el de tercer grau.		En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero a poc a poc anaren substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es tractaren de reintroduir per a acostar el valencià d'aquella época al valencià del [[Sigle d'Or]], pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els vea com a lo que eren, arcaismes. L'únic que es conserva actualment en valencià general és el de tercer grau.
Llínea 45:		Llínea 45:

	=====Pronunciació del demostratiu reforçat ''aquest''=====		=====Pronunciació del demostratiu reforçat ''aquest''=====
	El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat se deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai desenrollà una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians hagueren d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir bé ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per consonant, la es s'emmudix (per la dificultat de pronunciar moltes consonants seguides), és dir, se pronuncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.		El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat se deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai desenrollà una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians hagueren d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir bé ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per consonant, la es s'emmudix (per la dificultat de pronunciar moltes consonants seguides), és dir, se pronuncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.

			És important indicar que en la parla tradicional del Maestrat este pronom sí que desenrollà una -e final, aixina com el pronom aqueix, que hui es diuen "aqueste" i "aqueixe", potser per això s'han conservat fins a l'actualitat.

	==Demostratius neutres==		==Demostratius neutres==

Teniente en 15:42 13 març 2019

2019-03-13T15:42:52Z

Teniente: /* Demostratius de lluntania */

2018-08-22T11:41:17Z

Demostratius de lluntania

← Revisió anterior		Revisió de 11:41 22 ago 2018
Llínea 12:		Llínea 12:

	== Demostratius de lluntania ==		== Demostratius de lluntania ==
	Els demostratius de lluntania (o de tercer grau) indiquen lluntania respecte a l'oyent i a la persona que parla. En valencià els demostratius de lluntania són: ''aquell'' (masculí singular), ''aquells'' (masculí plural), ''aquella'' (femení singular), ''aquelles'' (femení plural~~) i ''allò'' (neutre, unicament existix en singular~~).		Els demostratius de lluntania (o de tercer grau) indiquen lluntania respecte a l'oyent i a la persona que parla. En valencià els demostratius de lluntania són: ''aquell'' (masculí singular), ''aquells'' (masculí plural), ''aquella'' (femení singular), ''aquelles'' (femení plural).

	==Demostratius simples i reforçats==		==Demostratius simples i reforçats==

Teniente: /* Demostratius de grau intermig de proximitat */

2018-08-22T11:40:57Z

Demostratius de grau intermig de proximitat

← Revisió anterior		Revisió de 11:40 22 ago 2018
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Demostratius de grau intermig de proximitat ==		== Demostratius de grau intermig de proximitat ==
	Els demostratius de grau intermig de proximitat (o de segon grau) indiquen proximitat respecte a l'oyent, es dir, la segona persona. En valencià els demostratius de grau intermig de proximitat són: ''eixe'' (masculí singular), ''eixos'' (masculí plural), ''eixa'' (femení singular), ''eixes'' (femení plural~~) i ''això'' (neutre, unicament existix en singular~~). Cal tindre en conte que el demostratiu masculí singular ''eixe'' davant de paraules escomençades per vocal pot prendre la forma ''eix'' (per eixemple: ''eix armari'').		Els demostratius de grau intermig de proximitat (o de segon grau) indiquen proximitat respecte a l'oyent, es dir, la segona persona. En valencià els demostratius de grau intermig de proximitat són: ''eixe'' (masculí singular), ''eixos'' (masculí plural), ''eixa'' (femení singular), ''eixes'' (femení plural). Cal tindre en conte que el demostratiu masculí singular ''eixe'' davant de paraules escomençades per vocal pot prendre la forma ''eix'' (per eixemple: ''eix armari'').

	== Demostratius de lluntania ==		== Demostratius de lluntania ==

Teniente en 19:33 2 ago 2018

2018-08-02T19:33:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:33 2 ago 2018
Llínea 46:		Llínea 46:

	=====Pronunciació del demostratiu reforçat ''aquest''=====		=====Pronunciació del demostratiu reforçat ''aquest''=====
	El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat es deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai va desenrollar una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians varen haver d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir bé ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per consonant, la es s'emmudix (per la dificultat de pronunciar moltes consonants seguides), és dir, se pronúncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.		El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat se deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai va desenrollar una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians varen haver d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir bé ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per consonant, la es s'emmudix (per la dificultat de pronunciar moltes consonants seguides), és dir, se pronúncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.

	==Demostratius neutres==		==Demostratius neutres==

← Revisió anterior		Revisió de 15:42 13 març 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	Els '''demostratius''' són ~~un tipo~~ de determinants o pronoms que indiquen la situació de l'objecte del qual se parla respecte al parlant. Determinats adverbis o atres paraules poden tindre la mateixa funció. Els demostratius tenen sempre un valor deíctic, és dir, depenent de la situació comunicativa varia el seu significat (a diferència del sentit ple de paraules com, per eixemple, els substantius).		Els '''demostratius''' són una classe de determinants o pronoms que indiquen la situació de l'objecte del qual se parla respecte al parlant. Determinats, adverbis o atres paraules poden tindre la mateixa funció. Els demostratius tenen sempre un valor deíctic, és dir, depenent de la situació comunicativa varia el seu significat (a diferència del sentit ple de paraules com, per eixemple, els substantius).

	La majoria de llengües que tenen demostratius indiquen dos graus de proximitat (llunt - prop del parlant). Seguixen les que inclouen tres graus diferents (és el cas del valencià) i posteriorment les que tenen un sistema més complex, em quatre o cinc térmens diferents, els quals poden indicar la situació respecte als dos interlocutors, pero també l'ubicació del referent en altura o si és visible completament o de forma parcial. Estos sistemes més elaborats tenen més presència en els idiomes natius ~~nordamericans~~ o del Pacífic.		La majoria de llengües que tenen demostratius indiquen dos graus de proximitat (llunt i prop del parlant). Seguixen les que inclouen tres graus diferents (és el cas del valencià) i, posteriorment, les que tenen un sistema més complex, en quatre o cinc térmens diferents, els quals poden indicar la situació respecte als dos interlocutors, pero també l'ubicació del referent en altura o si és visible completament o de forma parcial. Estos sistemes més elaborats tenen més presència en els idiomes natius nortamericans o del Pacífic.

	A continuació s'expondran els demostratius en [[llengua valenciana]]		A continuació s'expondran els demostratius en [[llengua valenciana]]
Llínea 22:		Llínea 22:

	====Orige dels demostratius simples====		====Orige dels demostratius simples====
	Els demostratius simples de primer grau deriven de demostratius llatins: ''este'' i ''est'' deriven del llatí ''iste'' i ''esta'' deriva del llatí ''ista''. Originalment la forma ''este'' s'~~escribia~~ sempre ''est'', pero per a facilitar-ne la pronunciació els valencians l'insertaren una -e final, hui dia la forma ''est'' només s'usa davant de paraules començades per vocal, a on la pronunciació sense la -e no causa problemes.		Els demostratius simples de primer grau deriven de demostratius llatins: ''este'' i ''est'' deriven del llatí ''iste'' i ''esta'' deriva del llatí ''ista''. Originalment la forma ''este'' s'escrivia sempre ''est'', pero per a facilitar-ne la pronunciació, els valencians li insertaren una -e final, hui dia la forma ''est'' només s'usa davant de paraules començades per vocal, a on la pronunciació sense la -e no causa problemes.

	Els demostratius simples de segon grau deriven de demostratius llatins: ''eixe'' i ''eix'' deriven del llatí vulgar ''ipsu'' i ''eixa'' deriva del llatí ''ipsa''. Originalment la forma ''eixe'' s'~~escribia~~ sempre ''eix'', pero per a facilitar-ne la pronunciació els valencians l'insertaren una -e final, hui dia la forma ''eix'' només s'usa davant de paraules començades per vocal, a on la pronunciació sense la -e no causa problemes.		Els demostratius simples de segon grau deriven de demostratius llatins: ''eixe'' i ''eix'' deriven del llatí vulgar ''ipsu'' i ''eixa'' deriva del llatí ''ipsa''. Originalment la forma ''eixe'' s'escrivia sempre ''eix'', pero per a facilitar-ne la pronunciació, els valencians li insertaren una -e final, hui dia la forma ''eix'' només s'usa davant de paraules començades per vocal, a on la pronunciació sense la -e no causa problemes.

	Els demostratius simples de tercer grau (hui pronoms personals) deriven de demostratius llatins: ''ell'' deriva del llatí vulgar ''illu'' i ''ella'' deriva del llatí ''illa''.		Els demostratius simples de tercer grau (hui pronoms personals) deriven de demostratius llatins: ''ell'' deriva del llatí vulgar ''illu'' i ''ella'' deriva del llatí ''illa''.
Llínea 31:		Llínea 31:
	Els demostratius reforçats són: ''aquest'' (per al primer grau, en les variants ''aquests'', ''aquesta'' i ''aquestes''), ''aqueix'' (per al segon grau, en les variants ''aqueixos'', ''aqueixa'' i ''aqueixes'') i ''aquell'' (per al tercer grau, en les variants ''aquells, ''aquella'' i ''aquelles'').		Els demostratius reforçats són: ''aquest'' (per al primer grau, en les variants ''aquests'', ''aquesta'' i ''aquestes''), ''aqueix'' (per al segon grau, en les variants ''aqueixos'', ''aqueixa'' i ''aqueixes'') i ''aquell'' (per al tercer grau, en les variants ''aquells, ''aquella'' i ''aquelles'').

	Bàsicament els pronoms reforçats són iguals que els simples pero en el prefix aqu- i sense la -e final. Hui en dia els demostratius reforçats de primer i segon grau han caigut en desús i a soles s'usen en uns pobles molt concrets d'Alacant (en les localitats [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]] ~~exactament~~).		Bàsicament, els pronoms reforçats són iguals que els simples pero en el prefix aqu- i sense la -e final. Hui en dia els demostratius reforçats de primer i segon grau han caigut en desús i a soles s'usen en uns pobles molt concrets d'Alacant (en les localitats de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]], concretament).

	En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero a poc a poc ~~varen anar~~ substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es ~~varen tractar~~ de reintroduir per a ~~apropar~~ el valencià d'aquella época al valencià del [[Sigle d'Or]], pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els ~~veïa~~ com a lo que eren, arcaismes.		En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero a poc a poc anaren substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es tractaren de reintroduir per a acostar el valencià d'aquella época al valencià del [[Sigle d'Or]], pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els vea com a lo que eren, arcaismes. L'únic que es conserva actualment en valencià general és el de tercer grau.
	L'únic que es conserva actualment en valencià general és el de tercer grau.

	====Orige dels demostratius reforçats====		====Orige dels demostratius reforçats====
Llínea 46:		Llínea 45:

	=====Pronunciació del demostratiu reforçat ''aquest''=====		=====Pronunciació del demostratiu reforçat ''aquest''=====
	El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat se deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai ~~va desenrollar~~ una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians ~~varen haver~~ d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir bé ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per consonant, la es s'emmudix (per la dificultat de pronunciar moltes consonants seguides), és dir, se ~~pronúncia~~ ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.		El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat se deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai desenrollà una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians hagueren d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir bé ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per consonant, la es s'emmudix (per la dificultat de pronunciar moltes consonants seguides), és dir, se pronuncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.

	==Demostratius neutres==		==Demostratius neutres==
Llínea 68:		Llínea 67:
	En [[català]] hui en dia s'usen tant els demostratius simples com els reforçats (que són igual que en valencià, tant els simples com els reforçats): en la província de Lleida, la província de Tarragona i el país d'Andorra l'us majoritari és el dels pronoms simples, pero en la província de Barcelona, la província de Girona, la zona del Roselló i l'Alguer s'usen majoritàriament els pronoms reforçats. Ademés, en les zones que s'usen els pronoms reforçats, només distinguixen dos graus de proximitat, és dir, han perdut el demostratiu ''aqueix'' (excepte en l'Alguer, a on encara es conserva, pero com a sinònim d'''aquest''). La normativa moderna catalana propugna l'us dels demostratius reforçats, deixant els simples com a opció secundària.		En [[català]] hui en dia s'usen tant els demostratius simples com els reforçats (que són igual que en valencià, tant els simples com els reforçats): en la província de Lleida, la província de Tarragona i el país d'Andorra l'us majoritari és el dels pronoms simples, pero en la província de Barcelona, la província de Girona, la zona del Roselló i l'Alguer s'usen majoritàriament els pronoms reforçats. Ademés, en les zones que s'usen els pronoms reforçats, només distinguixen dos graus de proximitat, és dir, han perdut el demostratiu ''aqueix'' (excepte en l'Alguer, a on encara es conserva, pero com a sinònim d'''aquest''). La normativa moderna catalana propugna l'us dels demostratius reforçats, deixant els simples com a opció secundària.

	En [[balear]] antigament hi havia demostratius simples i reforçats, pero hui dia els simples s'han perdut, i només ~~queden~~ els reforçats, que són: ''aquêst'', ''aquêx'' i ''aquêll''.		En [[balear]] antigament hi havia demostratius simples i reforçats, pero hui dia els simples s'han perdut, i només resten els reforçats, que són: ''aquêst'', ''aquêx'' i ''aquêll''.

	En [[italià]] ~~els~~ també hi ha determinants reforçats i simples. En la llengua escrita es preferixen els reforçats: ''questo'', ''codesto'' i ''quello'', pero en el llenguage coloquial, especialment del sur d'itàlia, s'usa el demostratiu simple ''sto'' en conte de ''questo'' (només hi ha demostratius simples de primer grau).		En [[italià]] també hi ha determinants reforçats i simples. En la llengua escrita es preferixen els reforçats: ''questo'', ''codesto'' i ''quello'', pero en el llenguage coloquial, especialment del sur d'itàlia, s'usa el demostratiu simple ''sto'' en conte de ''questo'' (només hi ha demostratius simples de primer grau).

	==Referències==		==Referències==